Estructura social • 170 milions habitants
Petrograd, Moscou, Kiev, Varsòvia...
Kulaks Creixen, ocupant terres. Classe mitjana rural Mujiks. Servitud abolida 1861. Misèria empeny a proletariat ùrbà i rural 1917: les dones són el 72% d’aquest proletariat rural
Situació socio-econòmica 16.0
Producció industrial 1913 i ¾ parts en mans de capital estranger
• Renda per càpita, per sota d’estat espanyol i Hongria i ¼ del d’EUA
14.0 12.0 10.0 8.0 6.0 4.0 2.0 0.0
Rússia
França
Alemanya
EUA
Estructura política i enfrontaments • Monarquia autocràtica absolutista del Zar Nicolàs II. • En base a: • Exèrcit –i particularment cos d’elit de cosacs• Ojrana (policía secreta) • Duríssima repressió • Negativa a reformes
• Atemptats terroristes, revoltes al camp, vagues... • 1905: 1a revolució russa. Massiva manifestació reprimida en l’anomenat “Diumenge sagnant” • Neixen els soviets a vaga tèxtil d’IvánovoVosnesensk, però el que fa història és el de Petrograd que encapçala Trotsky
Agreujament amb 1ª Guerra Mundial Zar s’alia amb França i Anglaterra contra Alemanya i imperi austro-húngar, pel repartiment del món: colònies... • Tot cap a material de guerra i abastiment tropes: més misèria.
+ Quasi 4 milions de morts entre soldats i civils, + 2 milions de presoners, + 1 milió de desapareguts + entre 4-6 milions de ferits i mutilats
Febrer 2017 23 febrer (8 març): Dia Internacional de la Dona Treballadora:
• Dones tèxtils del barri de Víborg, espontàniament organitzen la vaga. S’hi sumen 20.000 metal·lúrgics de Putílov... Al final del dia 20% de Petrograd i 30% tèxtils en vaga. • Càrregues i mortes. Però elles trenquen les files dels cosacs. • Van a la Duma municipal exigint pa i retorn soldats.
24 febrer (9/3). S’hi sumen els del transport i universitaris. Cosacs no disparen. 25 febrer (10/3). Zar envia noves forces: 40 morts, però més desercions. Nit del 26: obrers prenen estacions de trens, correu, tele fònica i tramvies.
27 de febrer (11/3). Ocupen la Duma. “Pau, pa i terra”. Es crea el Soviet de Petrogrado i el Comité provisional de la Duma: 2 poders 28/2 (12/3) poder a Moscou.
2 de març (15/3). Abdica Nicolàs II
Paradoxa de Febrer (Trotsky) • Triomf obrer imposa llibertats, ... • Govern burgès dels kadets primer (Pp. Lvov) i socialdemòcrates després (Kerensky), tractant de garantir el restabliment de l’ordre i l’estat.
Govern de Kerensky Pau: Vol pau negociada amb Entente i ofensiva Kerensky que fracassa Pa: Desproveïment i pugna pel menjar entre exèrcit i població civil: només 50% gra de les necessitats
Terra: Repressió de les ocupacions camperoles de terres Nacionalitats Finlàndia i Ucraïna demanen autonomia. Es nega: esperin fi guerra i/o Assemblea Constituent. Crisi financera Aliats retallen ajudes; fuga de capitals; inflació per emissió de moneda....
Govern de Kerensky Kerensky nomena Kornílov Comandant en Cap per posar ordre exèrcit. Cop d’Estat fallit agost (setembre). Bolxevics contra el cop.
Soviet. Bolxevics minoria a febrer. Debat en el partit sobre posició davant govern de Kerensky. Lenin impulsa cap confiança en Govern Provisional. (Tesis d’abril) Majoria als soviets de Petrograd i Moscou a l’ Octubre El doble poder i el debat sobre el moment de la insurrecció
Octubre 1917 24-25 d’octubre (7 novembre): Comité Militar Revolucionari del Soviet de Petrogrado, deposa el Govern, sense quasi víctimes El 12 de novembre es pren a Moscou: Menys preparat, titubejos direcció... 5000 víctimes
Cronologia
• 1918-1920 (amb escaramusses fins 1922) Guerra civil Blancs amb 14 exèrcits estrangers (GB, Fr, EUA...). 1919-1921. Guerra russa-polonesa Trotsky organitza Exèrcit Roig. Economia de comunisme de guerra • 1920-1921: sequeres i fam. • Març 1919. Derrota revolució hongaresa de Bela Kun • 1918-1919 i 1923. Derrota de les revolucions alemanyes • Rússia exhausta: 7 milions de morts guerra civil directes i indirectes (tifus, fam...); terra conreada 62% de preguerra i rendiment collita 37% . Disminució cavalls i bestiar. … • 1921. Supressió de requises i Nova Política Econòmica (NEP) • 1923. Abril. XII Congrés PCUS. Estructura URSS i poder Stalin. A gener 1924 moria Lenin.
II Congrés dels Soviets (25 d’octubre) Tot el poder als Soviets! • Pau immediata (bilateral) sense annexions. Brest-Litovsk (març 1918) • No pagament deute extern: Gener 1918 • Jornada 8h, prohibició treball nocturn i a mines a dones i adolescents… a Decret Drets treballadors. 26-27 Oct. Decret control obrer a industria. Nov 17 • 1r Congrès de la Internacional Comunista. Març 1919
Tot el poder als Soviets! Les reivindicacions democràtiques • Congrés Camperol: Nov 17. Nacionalització de la terra i legalització ocupacions. Des 17 • Reconeixement nacions: independència de Finlàndia (des 1917)… • Els debats de l’Assemblea Constituent.
Tot el poder als Soviets + Electrificació • Nacionalització bancs i multinacionals • Control estatal del comerç exterior • Indústria finals 1918 –no petits-: estat obrer • 1920. "Comisió Estatal per a l’Electrificació de Rússia" (GOELRO) com a part del primer pla soviètic (després plans quinquenals). Produir el que socialment cal: planificació
Els Soviets i l’educació i l’art • Gener 1918. Lunachartsky: escola laica, gratuïta i obligatòria. Es passa de 38.000 escoles a 1917 a 62.000 a 1919. Pressupost de 195M a 1916 a 2914 a 1918. • Des. 1919. Lunachartsky: “Front contra l’analfabetisme” • 1920. Final guerra civil: molts orfes. Comunitats educatives. Makarenko; Vigotsky (censurat per Stalin) ... • 1920. Injuk (Institut de Cultura Artística) i els Vutemas (institus dedicats a art i disseny. “La Bauhaus russa”). Vanguardies (Malevich, Kandinski...) en polèmica amb els qui seran els del “realisme socialista” (Tatlin, Gan...). Kandinski al cap de l’Injuk. Stalin elimina els Vutemas.
Els Soviets i les nacions 7/11/1917. Declaració de drets dels pobles de Rússia,“... incloent el dret a separarse totalment i constituir-se en Estat independent (…)”.
Independència de Finlàndia. Des 1917. República Soviètica Russa.
25/1/1918. 3 comissariats en el Narkonmats Problemes a 1919: Ucraïna + Especifitats de l’Àsia Central + Independències de Transcaucàsiques
Jul. 1918. 1a Constitució. República Federativa Soviètica de Rússia
1922. Stalin ocupa Georgia + política “d’autonomització” –“cafè para todos”per aprovar URSS. Testament Lenin: errada URSS
1923. Stalin guanya Congrés. Oposició ucraniana i georgiana: Comencen les purgues. De la unió lliure a la presó de pobles.
Els Soviets i la legislació dels drets de la dona Reconeixement fills il·legítims amb igualtat de drets
Despenalitzat (Gratuït i legal 1920)
Jurídica (inclou sufragi)
Des. 1917 A petició d’una part Tancament bordells 1840, presó proxenetes i atenció dones No il·legal
8 1 19 No herència
1918
Soviets i treball domèstic No són problema individual/familiar i esclavitzen les dones. Ha de ser assumit socialment, per l’estat
“Independentment de totes les lleis que emancipen a la dona, aquesta continua sent una esclava, perquè el treball domèstic oprimeix, escanya, degrada i la redueix a la cuina i a cura dels fills.” (Lenin)
Amb treballadors dels dos sexes i alta qualitat
Una política sistemàtica 1913. Pàgina dona en el Pravda 1r Dia Internacional de la dona Treballadora a Rússia 1914. Rabotnitsa (Obrera) 1919: 1r Congrés de Treballadores de Tota Rússia. Es crea el Jenotdel. Premsa pròpia Kommunistka • Delegatka per fàbrica: 3-6 mesos al Jenotdel. Politització i control: fàbrica, sindicat, escoles, centres abastiments… • Treball a Àsia Central, fins i tot amb parajna
1930. Supressió del Jenotdel 1936. Codi familiar que rehabilita la família i il·legalitza l’avortament. 1919. Des de 1r Congrès Internacional Comunista, resolució sobre treball dones amb mateixos eixos partit bolxevic. Recollint tradició de Conferència Dones Socailistes des de 1907 amb Clara Zetkin: Dia Internacioonal Treballadores 1910. 1921-26. Secretariat de la dona de la Internacional i Clara Zetkin part del Comitè Executiu. Burocratització del Komintern (IC) i dissolució a 1943.
Clara Zetkin (Alemania 1857, Moscou 1933)
Soviets amb dones al capdavant
Aleksandra Kol·lontai (1872-1952) 1ª Comissària Poble d’Afers Socials
Inessa Armand (1874-1920) Membre de l’Executiva del Soviet de Moscou Cap del Jenotdel
Nadejda Krúpskaia (1869-1939) Vice comissària educació
… més dones a tots els terrenys
Elena Stasova (1873-1967) Secretaria del Comité Central del Partit Bolxevic a 1917: finances
Yevgenia Bosh (Ucraïna 1879-1925) Guerra ucraïnessa i tasques polític-militars a Exèrcit Roig. Oposició d’Esquerres: suïcidi
Larissa Reisner (Polònia 1895-1926) Destaca a Kazan a V Exèrcit (Ex. Roig) i enllaç amb revolució alemanya 1923
Soviets i una política activa per concretar-ho Atur dones 400,000 350,000
+ empitjorament serveis i amb NEP: quotes unes i d’altres han de tancar
300,000 250,000
Guerra NEP civil (1918- (19211921) 1929)
200,000 150,000 100,000 50,000 0
1917
Prohibició adopció 1918: 1922: 7,5M. Orfenats Cases cooperatives (Colònia Gorki: Makarenko. Atenció emocional, resolució conflictes entre iguals...)
1925
Adopció encoberta en el camp: quasi 3 milions. Ma d’obra gratuïta
Retorn a la llar + Prostitució + Increment bretxa salarial
Impuls dona a treballs qualificats: 1925: Integració a cursos tècnics i superiors: 1928, 83.000 i a 1933 mig milió. A 1931: 44% indústria pesada i milers a càrrec de koljozes. 1926. Nou codi familiar • Reconeixement parelles de fet • Simplificació del divorci • Subsidi atur general (abans malalts)
Stalinisme: un trencament La revolució traïda
• País dessagnat i arruïnat. Obrers i soldats de la revolució han mort. • Derrota revolució alemanya: aïllat • Avança contrarevolució per Europa: Mussolini, Hitler • Stalinisme es ruptura, no evolució: • Internacionalisme passa a “Socialisme en un sol país” + Coexistència pacífica (Fronts populars). • Derrota revolució xinesa 1927, espanyola 1936 • Pacte germà-soviètic amb Hitler 1939. • Ialta i Postdam 1945: repartiment del món en blocs.
Stalinisme: la revolució traïda Internament: • Acaba amb estructura democràtica dels soviets i recentralitza nacionalitats:
deportació pobles sencers. Col·lectivitzacions forçoses i stajanovisme (fi drets laborals)
• Massacre oposició. Deportacions comencen a 1927, però a Judicis de Moscou (anys 30) són les grans purgues:
4 M detencions, 1,4 M de morts (800.000 assassinats i 600.000 per condicions dels camps a Sibèria)
Stalinisme: un trencament La revolució traïda
Alertes: Testament de Lenin (des. 1922). Trotsky: o revolució política o burocràcia restaurarà capitalisme. Oposició Esquerres i IV Internacional. Impossible socialisme sense internacionalisme i democràcia obrera
Història o actualitat? • I GM (1914-1918):de 10 a 31M de persones + II GM (1939-1945) per a sortir de la crisi imperialista del 29: 70-83 M. Després vindrien els de Corea, Vietnam,… Bòsnia, ... Síria • El benefici va imposar que entre final II GM i 1990: el blat es tripliqués però cada dècada morissin 15M de persones per fam. Del 90 a avui, en lloc de blat i arròs es cultiva soja i palma com biocombustibles, més rendibles per a vendre a l’ecològica Europa. Avui 795M passen fam. • ONU, maig 2017: major crisi humanitària des de 1945: més de 20M moren de fam a les guerres de Iemen, Sudan del Sud, Somàlia i nord de Nigèria. • Finals 2016: 65,5M desplaçats forçosos –refugiats dins i fora pròpies fronteres- (ACNUR) • Més de 1,7M de nens i nenes menors de 5 anys moren a l’any per malalties (OMS 2017), però segons algunes ONGs són 9M : una criatura cada 4segons ... Quan les condicions higièniques i els medicaments per evitar-ho existeixen.
“Tota revolució és impossible... fins que es fa inevitable”
http://luchainternacionalista.org luchaint@telefonica.net