Supl li136 municipales cat by Lucha Internacionalista

SUPLEMENT LI 136 - març 2015

La crisi d'IU-Madrid i Podemos Entrevistem a Pepe Díaz, trotsquista convençut, i militant de PODEMOS en Orcasitas, barri del cinturó roig de Madrid, on els treballadors que emigraven van construir les seves cases, primer barraques i després de moltes lluites habitatges dignes, al costat de les fàbriques en les que venien a treballar. La majoria d’aquestes fàbriques van tancar (Chrysler, Barreiros, Standard), 100.000 llocs de treball perduts en la reconversió industrial dels anys 80. Orcasitas, no obstant això, manté viva una gran tradició de lluita obrera i veïnal pel socialisme.

LI: A l’origen de PODEMOS en Orcasitas estan “La marxa dels 7 barris” i el 15M, pots explicar una mica aquest origen? Pepe: El districte de Usera, el formen 7 barris: Zofío, Pradolongo, Moscardó, Almendrales, Orcasitas, Orcasur i Sant Fermín. El 15M, es planteja inserir-se en els barris i confluir amb els moviments socials, associacions de veïns, col·legis... El moviment de La Marxa dels 7 barris es forma amb un programa general contra els desnonaments, contra l’atur, la llei de privatització de l’aigua, la privatització de la sanitat. És un moviment assembleari, que culmina amb una manifestació de varis milers de persones, davant el districte municipal. Hi són el 15M, les Joventuts Socialistes (del PSOE), associacions de veïns, i poc més.

L’esquerra no existeix més enllà d’això. El moviment es planteja seguir, i per a això es decideix donar suport a les marxes de la dignitat de l’any passat. Quan es va a repartir el pamflet de les marxes, les joventuts socialistes i el PSOE plantegen que no estan d’acord en repartir-lo, doncs en ell es critica la política del govern socialista de Zapatero ( reforma laboral i reforma express de la constitució amb nocturnitat i “alevosia” per a pagar el deute ) ja que això el que fa és desunir. Això precipita la sortida de les joventuts socialistes i el PSOE dels 7 barris i arrossega a diverses associacions de veïns. Formalment, el moviment va acabar al juny 2014. No seria tanta la desunió quan les marxes de la dignitat van reunir més de 2 milions de persones,

Secció de la Unió Internacional de Treballadors-Quarta Internacionalacional (UIT-QI)

dels 7 barris. Ja hi són Orcasitas (Poblat, Meseta i Orcasur), San Fermín, i funciona un cercle de Usera, general, més de districte, abastant tots els barris. El 7 de Març està convocada la primera reunió intercercles del districte de Usera. On es plantejarà el tema electoral i el funcionament de PODEMOS en la zona sud de Madrid.

aquestes desunions són les que m’agraden, però ens va deixar amb un sabor de boca amarg, Orcasitas és un barri d’emigrants, molts andalusos, i la columna d’Andalusia arribava pel barri amb els jornalers del SAT i Cañamero al capdavant. El que podia haver estat una rebuda popular es va convertir en quelcom anecdòtic doncs no vam tenir temps de reaccionar i organitzar-ho. LI: Però després segueix... P e : Sí, queda un embrió. El moviment estava basat en assemblees de 70-80 persones en els barris. D’aquestes, vam quedar unes 20 persones que recollim la crítica al PSOE i contra el plantejament general del 15M, que diu que no cal entrar en política. Això coincideix amb les eleccions al parlament europeu on fem campanya amb PODEMOS i es constitueïx en el barri. En aquesta campanya electoral veiem la receptivitat que hi ha cap a PODEMOS, que té un accent rupturista amb el règim del 78, les institucions, els partits i la política econòmica. A la primera assemblea en el Poblat de Orcasitas assisteixen 250. En la de la Meseta de Orcasitas, feu històric del PCE i d’IU, assisteixen 125. En Orcasur 100. Són les assemblees fundacionals de PODEMOS. Cada barri de Orcasitas té uns 8000 habitants. Des de la transició no hi havia assemblees polítiques tan grans.

LI: I així comença a -se PODEMOS a desenvolupar-se desenvolupar Orcasitas... Pe: El pla és, perquè la gent assisteixi a les assemblees, que es constitueixi un cercle en cadascun

LI: I des de PODEMOS heu participat en les últimes lluites... Pe: Sí, els cercles s’han ficat en les lluites més importants de la zona. Hi ha hagut lluites en diversos col·legis (com l’Institut Ciutat de Jaén) contra la massificació i el deteriorament de l’ensenyament als barris obrers -va haver hi vaga i s’hi va participar-; s’ha participat també en la ‘Marea Blanca’, la lluita contra la privatització de la sanitat amb base a l’Hospital 12 d’octubre, que està en el barri. Ara s’està donant suport la lluita de la plataforma d’afectats per l’hepatitis C, tancats en l’Hospital 12 d’octubre.

LI: I com està el tema electoral, ara que vénen eleccions municipals i autonòmiques? Pe: Doncs hi ha un col·lectiu en el barri, Marx Madera, que juntament amb Equo i IU, ens plantegen entrar en Guanyem Madrid, constituint Guanyem Orcasitas de cara a les eleccions municipals. La resolució de Podemos és presentar-se a les autonòmiques, i deixa oberta la participació en candidatures obertes per a les municipals. La contestació del cercle de Orcasitas és que no anem a constituir amb ells Guanyem Orcasitas, vam plantejar que no els hem vist treballant per la transformació social en la zona en els últims anys, i que només apareixen quan hi ha eleccions, el que ens fa sospitar que es tracta

de la vella política de la butaca. Esquerra Unida de Orcasitas són partidaris de fer un front electoral amb Podemos per a disputar l’ajuntament al PP, IU-Madrid, no defensa això. LI: Pots explicar una mica la crisi actual d’IU-Madrid, amb la ruptura de T Tania ania Sánchez i tot això? Pe: IU-Madrid, que són els responsables de la política en les institucions, de les ‘targetes BLACK’, etc. amb Ángel Pérez, no són partidaris de presentar-se amb Podemos. Les eleccions primàries d’IU les guanyen Tania Sánchez i Mauricio Valiente, que defensen anar amb Guanyem Madrid, i en un front electoral amb Podemos. La direcció federal d’IU (Cayo Lara), tot i que reconeix la victòria d’aquest sector en les primàries d’IU, titubeja i no resol, perquè la direcció d’IUMadrid, com bons amants de la butaca, diuen que no es mouen (“El meu honor està en joc i d’aquí no em moc”). Això transforma la sortida de Tania Sánchez d’IU, en l’entrada a Guanyem i constitueïx una aliança per a les eleccions autonòmiques i municipals, pressionant també a Podemos des d’aquí. Tania Sánchez que és qui li dóna treball al seu germà des de l’Ajuntament de Rivas- i el seu sector, veient l’evolució de les crítiques en IU, i que li retreuen que ha contractat al seu germà donantli 1,4 milions d’euros en concessions, deixa IU i se’n va a Guanyem. Un sector dels militants se’n va amb ella. Mauricio Valiente es queda en IU-PCE amb un sector crític a la resolució d’IU, autoproclamativa per a les eleccions. I no se sap ben bé el que passarà. LI: I us fan alguna proposta a Podemos-Orcasitas, no? Pe: El cercle de Orcasitas, té una resolució, sobre la base d’unes declaracions de Monedero al principi, en les quals va dir que Podemos no pot ser la UVI (unitat de vigilància intensiva) de cap partit del règim del 78. La resolució diu que Podemos-Orcasitas no entrarà a Guanyem. L’acord entre Guanyem i Podemos és crear un partit instrumental de cara a les eleccions en el municipi. A Orcasitas es farà campanya per a aquesta candidatura municipal però no des d’una estructura comuna amb Guanyem.

LI: Quina és la teva valoració de Podemos? Pe: El que s’està reproduint és la reorganització política de totes les institucions i partits del règim del 78 que han col·laborat amb el capitalisme. L’aspecte positiu és que hi ha un salt en l’organització política. Amplis sectors de treballadors i joves veuen la necessitat d’organitzar-se políticament contra els atacs del govern i el sistema, en clara ruptura amb el règim del 78. La part negativa seria que Podemos és un reflex de com està la situació de la lluita de classes a l’estat espanyol, amb la classe obrera al marge del procés, que és el que permet que el nucli organitzador de Podemos cada vegada giri més a la dreta, com per exemple es veu que no és la mateixa gent la que entra ara a Podemos que la que ho feia fa un any, que era més combativa. Igual que hi ha un sentiment general entre els treballadors que guanyant les eleccions es solucionaran els problemes, això diu Podemos. Hi ha una discussió falsa que és la que diu que Podemos no és ni d’esquerres ni de dretes, però això, a Podemos, només cola en una part més intel·lectual, perquè tenim clar que som d’esquerres, es discuteix sobre la unitat de l’esquerra... I, això d’ésser d’esquerres o no... no creo que l’esquerra siguin els que roben

amb els EROs a Andalusia, o els que envien els mossos d’esquadra a reprimir manifestacions. Hi ha qui ho diu en declaracions, però dins Podemos no hi ha dubtes sobre això. Per descomptat algú que, com Monedero, té 700.000 euros en el seu compte, pot ser d’esquerres, però no és molt dels de baix. L’anàlisi que té Podemos en aquests moments és nefast, plantegen que és l’hora de governar, donen per mort al PSOE (que està tocat però no mort), però jo crec que no hi ha capacitat de guanyar les eleccions ara perquè la crisi econòmica no és com la de Grècia, no ha fet saltar totes les alarmes, no ha destrossat els aparells polítics -encara que ha tocat al PSOE i, sobretot, a IU. La direcció de Podemos diu que el temps és ara o mai i aquesta alternativa no és correcta, i la lògica de no espantar a l’electorat de dretes força indefinició sobre coses com el procés bolivarià, sobre la crisi de Monedero i els seus embolics econòmics… els militants ens assabentem de les coses centrals pel diari. O les declaracions de Jesús Montero (secretari general de Podemos Madrid) dient que hi ha capitalistes que són bona gent, com Emilio Botín. Això és producte de que no és un partit homogeni, i el Grup Promotor, la direcció de Pablo Iglesias, es tanca cada vegada més i consulta menys

amb la seva pròpia organització, fins al punt que els militants ens vam assabentar de la manifestació del 31 de gener per la premsa. S’assembla més a una organització que el que pretén és l’assalt al cel parlamentari i que d’allà arribarem al paradís. El problema és que el que es presenta al principi com l’organització més democràtica que mai hagi existit com una cosa nova que no ha existit mai abans-, acaba en la vella política de reformar el capitalisme des de dintre de les institucions, el que ja es discutia al segle XIX, i amb un funcionament que no és el més democràtic que mai hagi existit. Un altre aspecte negatiu, que es viu molt en els barris obrers com Orcasitas, és el tema de les vocacions telemàtiques. Gairebé tot es resol en Internet. Cada vegada que hi ha una votació només es pot votar per Internet. Nosaltres duem 7 mesos plantejant que cal votar tant pel mitjà d’Internet com pel mètode de la urna en els barris obrers, per un tema de la generació més gran, i també de pobresa perquè no tothom té internet a casa o al mòbil. Perquè et facis una idea, de les 500 persones que vénen a les assemblees de Orcasitas, només tenim 250 emails; el 50% de la gent que ve a les assemblees de l’organització no pot votar. En les assemblees es vota a mà alçada, les decisions que es voten per Internet són, per exemple, l’acord amb Guanyem per a l’Ajuntament de Madrid, o l’elecció dels membres del Consell Ciutadà Estatal, Municipal i Autonòmic. Una altra crítica fonamental és, encara que Podemos és el partit més democràtic que existeix en l’actualitat en les seves estructures internes, el fet que hi ha és un intent de control per part del nucli promotor (Pablo Iglesias, Juan Carlos

Candidatures alternatives municipalistes

Monedero, Iñigo Errejón, Carolina Bescansa i Luis Alegre), que proposa les seves llistes i tracta d’imposar cada vegada més la seva política amb els seus mètodes. Ha intentat imposar les seves candidatures amb la marca ‘Claro que Podemos’. Un exemple: en el Consell Ciutadà estatal on surt secretari general Pablo Iglesias amb un 82%, planteja que si no guanya, se’n va, i en aquesta llista no estan els 3 eurodiputats (Echenique, Teresa Rodríguez i Lola Sánchez), i els militants de Izquierda Anticapitalista, fundadors de Podemos tampoc entren en aquesta llista. Una llista d’afins i no de consens, la vella política de “amb mi o contra mi”. Però el tema greu en les eleccions al Consell Ciutadà municipal, on tothom sap que guanyaran les llistes d’Iglesias amb el segell ‘Claro que Podemos’, és el percentatge d’abstenció, gairebé del 70% a Madrid (votem 6000 dels 22000 inscrits). Surt una proposta democràtica, que hagi representació dels 22 cercles en el Consell Ciutadà de Madrid i de les tendències polítiques, però tornen a posar la seva marca ‘Claro que Podemos’ i al final només hi ha representació de 13 cercles. Així apareix el ‘comissari polític’ tots els dijous per Orcasitas, perquè com que només hi ha relació amb el cercle de Madrid per internet, ha de venir a debatre. Finalment, Podemos té una indefinició total sobre quin model de societat volem. Defensen un Procés Constituent que ho defineixi tot... per exemple, s’està contra la Monarquia, però no per la República, altre exemple és que han desaparegut les declaracions sol·licitant la llibertat de Arnaldo Otegi. És un problema.

Alternativa d'Esquer Fa més de 20 anys naixia -alhora que aquest *muncipio obrer com a tal- Alternativa d’Esquerres per Badia. A 2011, amb el 20% dels vots, es va situar com a segona força política després del PSC i molt lluny del 6% d’ICVEUiA. És part de les Candidatures Alternatives del Vallés (CAV). Recentment ha declinat incorporar-se a Guanyem Badia-Badia en comú on es situen ICV-EUiA i Podem. Entrevistem a un dels seus representants, Albert Díaz Vañó LI.- Com definiries els trets V? CAV? essencials de les CA AD.- Som candidatures de caràcter essencialment local que tenim en el municipalisme el nostre motiu d’existència principal. Defensem la DEMOCRÀCIA, màxima, total i radical (d’anar a l’arrel) i

intentem practicar-la a diari. No creiem en la política com a professió i treballem tan a la institució com als moviments socials. Som d’esquerres i proposem la ruptura amb el capitalisme. LI.- Els darrers 4 anys el Vallès i Badia en particular son zones molt castigades per l ’ a t u rr,, l a p rre ecarietat i els desnonaments. Com creieu que aquest deteriorament de la situació pot afectar les eleccions d’aquest maig? AD.- És impossible de saber. Pot passar que molta gent que ha estat sacrificada i abandonada pel sistema li doni l’esquena passant de votar les seves institucions, però també pot passar que part d’aquesta gent deixi de votar els partits del sistema o abstenir-se per do-

nar suport a propostes rupturistes com les nostres (i altres) LI.- Actualment les CA CAV V teniu presència a 10 municipis del V allès. En Va aquests darrers dos anys han aparegut nous moviments

com Procés Constituent i Podem. Com veieu l’efecte Podem al V allès, on teniu Vallès, presència? Hi ha col·laboració? I amb Procés Constituent? AD.- Per la definició de les CAV com a organitzacions locals i autònomes, les relacions s’han establert a nivell local i per tant, a cada municipi la realitat ha estat diferent i ha guiat les possibles relacions, tan amb uns com amb altres. En uns llocs compartim candidatura amb uns i altres, en altres llocs només amb uns i en altres amb cap. LI.- A les darreres municipals Plataforma per Catalunya va tenir un fort augment posant l’accent en les mesures contra els i les immigrants. Perceps que s’ha

res per Badia reforçat la presència d’aquest discurs xenòfob als vostres barris? AD.- No, al contrari, creiem que s’ha desinflat. La situació ha estat i és tan dura per tots, i els que més l’han patit han estat aquests immigrants, que s’han destapat força tonteries. Racisme continúa existint, però forces com aquesta que cites no han anat a més implantació. També fruit del seu nul treball: només ocupar la cadira i fer alguna soflama de tant en tant. LI.- Com veus el procés de Guanyem Barcelona (ara Barcelona en comú)? AD.- Com a CAV no tenim una opinió establerta al respecte, o millor dit en tenim diverses i la meva personal no és rellevant. LI.- Dins les CA CAV treballeu V tr eballeu amb les CUP.. Com veieu la possibilitat de consCUP truir amb les CUP i altres forces de l’esquerra una candaituara conjunta per les autonòmiques de setembre? AD.- Algunes CUP estan en l’origen de les CAV i amb d’altres ens reconeixem en el treball, la lluita i el compromís. Establim un espai de col·laboració referit al municipalisme que és el nostre terreny. Per a les eleccions autonòmiques ja s’han llançat diverses propostes rupturistes i cadascuna de les nostres candidatures decidirà de forma autònoma si pren partit per alguna d’elles o no.

Compromís per un municipalisme al servei de les classes populars El passat 18 de gener, en el marc d’unes jornades municipalistes per intercanviar experiències, les CUP, Alternativa d’Esquerres de Cornellà (Cornellà de Llobregat), Gent de Gramenet (Santa Coloma de Gramenet); COP (Col·lectiu Obrer i Popular) de Ripollet; Alternativa d’Esquerres per Badia (Badia del Vallès); Compromís per Cerdanyola (Cerdanyola del Vallès); L’Altraveu de Castellar (Castellar del Vallès); Esquerra Alternativa de Barberà (Barberà de Vallès); Alternativa Ciutadana de Rubí; Col·lectiu Albaïna de Sòller (Mallorca); Assemblea Popular de Porreres (Mallorca) i Moviment Alcudienc (Alcúdia-Mallorca) presentaven aquest compromís basat en els eixos programàtics de: • Poder popular i democràcia directa • Lluita contra l’atur i la precarietat, i suport a l’economia social • Mesures d’urgència contra la pobresa (alimentació, habitatge, energia) • Municipalització i recuperació dels serveis públics privatitzats • Tolerància zero amb la corrupció • Compromís amb la ruptura democràtica per la independència • Treballar pel foment del marc nacional dels Països Catalans I es comprometien a mantenir la coordinació i el suport mutu. També l’Alternativa d’Esquerres El Prat (AE-EP) va participar de les Jornades i va enviar l’adhesió.

LI.- Segueixen les relacions amb les CUP de la comarca? AD.- I tant, algunes CUP formen part de candidatures més àmplies a alguns municipis com Rubí, Sabadell o Cerdanyola i altres es presenten en solitari, però dins un mateix espai compartit. LI.- AEB compliu els 20 anys de lluita i organització a Badia. AC.- Sí, tot just comencem el 21è any d’existència quan encara estem commemorant els 20 anteriors. De fet, tenim pendent la presentació d’un llibre que recull el més interessant de la nostra trajectòria, però el treball per les eleccions municipals i intentar assolir el govern de la ciutat, ens demanda amb força.

Candidatures en les que participem com partit

CUP - Crida per Girona Responent a l’emplaçament llançat per la CUP de Girona, Lluita Internacionalista confluirà a la candidatura CUPCrida per Girona per tal d’articular una proposta política de ruptura amb el model de ciutat del PSC, el tripartit i ara CiU. El nostre objectiu és elaborar una candidatura àmplia per a les properes eleccions municipals del 24M. Lluita Internacionalista va particpar en les eleccions del 2011 encapçalant la candidatura Des de Baix i ara en la candidatura CUPCrida per Girona, que el dijous 5 de febrer va ser presentada públicament a Girona. Per LI la candidatura ha de ser l’expressió d’un procés de confluència de forces polítiques i socials així com d’activistes de persones a títol individual de diversos àmbits i sectors, un front comú de les esquerres sobiranistes i independentistes i les anticapitalistes, que obre una via de trobada inèdita i necessària a la ciutat de Girona. Som conscients de la situació d’extraordinària emergència per la

qual estan passant els pobles i classes treballadores, així com la consciència de qui l’ impulsem de la gravetat de la situació: atur, externalització de serveis públics, retallades dèficit públic front serveis públics, involució dels drets polítics, civils i socials, privatització del sòl urbà, malmetre el ... fan impres-

antiracista, feminista i ecologista, lligada a les lluites socials i compromesa només amb els i les de baix.

cindible conjuminar esforços per construir entre tots i totes una sortida a la crisi basada en criteris de democràcia i justícia social, i dur les nostres demandes a la mobilització. Això és el que ens fa possible la irrupció d’aquesta candidatura. En aquesta situació el bagatge i l’activitat institucional feta per la CUP a nivell municipal d’oposició a la política neoliberal de CiU i la confluència d’organitzacions de lluita com la LI i activistes persones a títol personal es fa necessari ens porta a impulsar una alternativa anticapitalista, sobiranista,

nativa electoral per unes noves institucions del poder popular. Aquest marc ha de permetre la proclamació de la República Catalana i l’obertura d’un procés constituent popular que trenqui amb el règim del 78 i permeti establir un model econòmic i social que posi les riqueses del país en mans de la majoria. El paper del municipis en aquest procés és clau. En aquest àmbit, la proposta també inclourà una relació d’actuacions prioritàries i urgents per pal·liar l’actual situació d’emergència social. Per la seva banda, la proposta organitzativa haurà de contenir els principis ètics que es van exposar a l’assemblea oberta de la candidatura que hem de compartir les persones i organitzacions implicades, així com els processos assemblearis que garanteixin un funcionament democràtic de la candidatura i que permetin la participació tant d’organitzacions i col·lectius organitzats com de persones individuals.

Les dues organitzacions hem acordat compartir un marc polític i una proposta organitzativa que ens permetin configurar una alter-

LI – Girona

Primer any de l'Alternativa d'Esquerres-El Prat El proper 14 de març de 2015 farà un any que camina l’Alternativa d’Esquerres El Prat (AE-EP). La crida inicial a construir-la la vam fer militants de LI al Prat, però des de primera assemblea hi participen també altres companys i companyes amb qui vam lluitar a la plataforma El Prat contra les retallades i també joves amb qui hem compartit lluites per l’educació pública entre d’altres. La política del govern municipal d’ICV-EUiA al Prat, prioritzant el pagament de deute als bancs per sobre de les necessitats de la gent treballadora, fent un “Pla anticrisi” basat en la subvenció a empreses enlloc de la creació de llocs de treball o gastant enormes quantitats de diners públics en la gestió externalitzada de serveis municipals, així com la manca de respostes a les reivindicacions fetes des de les lluites que hi ha hagut aquests darrers anys al poble, van generar la idea de construir una candidatura municipal que recollís aquestes reivindicacions i que les plantegés com a alternativa des de l’esquerra en l’àmbit polític municipal. Vam voler donar continuïtat, a nivell local, a la manera de fer de l’Alternativa d’Esquerres que va acompanyar a la CUP al Parlament el 2012 i que va permetre treballar de forma conjunta a diverses organitzacions i persones a partir d’unes bases compartides. La ruptura amb la Unió Europea del capital i el no pagament del deute, la defensa del dret a l’autodeterminació del poble català i la resta de pobles oprimits, la ruptura amb la monarquia i la prioritat de defensar els drets de la classe treballadora en les lluites contra l’atur i els acomiadaments i per les

condicions laborals, els serveis públics, el dret a l’habitatge, etc, són les bases en política general que vam establir des de l’inici. Al llarg d’aquest any, l’AE-EP ha celebrat més d’una desena de reunions, totes obertes i amb caràcter assembleari, en les quals s’han debatut i perfilat una sèrie de propostes en diversos àmbits municipals que, a poc a poc, van configurant el nostre programa. També hem fet diversos comunicats posicionant-nos sobre qüestions en política general i en clau municipal. I com no, hem donat suport a les lluites dels i les treballadores. Ho vam fer per escrit en el cas dels treballadors de Honeywell Frictions (ara Fede-

ral Mogul) i ho vam fer al carrer recollint signatures i manifestantnos i entrant al Ple municipal amb els i les docents del Prat a la lluita contra el tancament administratiu de l’escola Pompeu Fabra. Hem establert contactes i ens hem adherit al “Compromís per un municipalisme al servei de les classes populars” juntament amb d’altres organitzacions municipalistes com són les CUP, l’AE Badia o l’AE Cornellà, entre d’altres. També estem participant activament en l’articulació territorial de la candidatura per la Ruptura que s’està construint per a les properes eleccions catalanes. I de cara a les properes

eleccions municipals estem explorant les possibilitats de presentar-nos amb altres espais i, de fet, hem fet la proposta tant a la CUP del Baix Llobregat com a La Crida El Prat de treballar conjuntament per mirar de presentar una candidatura CUP-AE El Prat. De moment, no hi ha perspectives de confluir amb altres partits o candidatures donat que disten significativament de les nostres bases en política general i, ara per ara, també són molt diferents les propostes d’àmbit municipal que van desenvolupant. Ens generen seriosos dubtes els espais polítics que estan sorgint actualment i que tenen propostes programàtiques molts similars a les d’ICV-EUiA. La intenció de l’Alternativa d’Esquerres El Prat no és tornar a repetir les mateixes polítiques que no estan generant canvis, sinó construir un espai polític municipal que plantegi propostes que vagin més enllà, que prioritzin realment les necessitats dels i les treballadores per sobre dels interessos dels bancs i les grans empreses i, que alhora, posi de relleu que, per poder fer-ho a tots els nivells, s’ha de trencar amb les actuals institucions i estructures capitalistes.

Pedro Mercadé. El Prat de Llobregat

Coalicions de reagrupaments

Guanyem CornellàCrida per Cornellà Fa anys que coneixem a molts companys d’haver compartit espai amb Des de Baix en les autonòmiques de 2010. Després ells van conformar Des de Baix-Cornellà i posteriorment Alternativa d’Esquerres per Cornellà. Per a aquestes municipals concorren amb altres forces en Guanyem Cornellà-Crida per Cornellà. Entrevistem a Ángel Camacho Hervás de AEC. LI.- Com definiries els trets essencials de Guanyem Cornellà-Crida per Cornellà? AC.- Som una candidatura molt àmplia, amb gent que ve de llocs molt diversos, i encara aspirem a ocupar un espai més ampli, perquè només ocupant la centralitat guanyarem, que és al que aspirem: a guanyar la institució i també l’hegemonia al carrer. I ocupar la centralitat no vol dir en cap cas rebaixar discurs ni renunciar o ocultar que som d’esquerres. Presentarem un programa clarament rupturista perquè el capitalisme, amb retallades de Drets Socials, manca de feina, degradació dels serveis públics i privatitzacions, no ens permet tenir una vida digna a la majoria de la població, i cal donar-hi resposta. D’altra banda, volem participar activament de les decisions que ens afecten, i això no és un punt més del programa sinó que ja ho apliquem: el màxim òrgan de decisió és una assemblea, oberta a tota la població de la ciutat i sense cap mena de jerarquies ni aparells, i serà aquesta assemblea qui decideixi què faran els nostres regidors a la institució, quant cobraran i, fins i tot, podrà revocarlos.

LI.- Els darrers 4 anys a nellà hi ha hagut molt d’atur Cornellà d’atur,, Cor la precarietat i els desnonaments. Com creieu que

aquest deteriorament de la situació pot afectar les eleccions d’aquest maig? AC.- Hi ha un cansament molt gran, que no només ve de quatre anys enrere sinó de 28 anys de majoria absoluta del PSC, que ha mantingut gràcies a una significativa xarxa clientelar i a la manca d’oposició real. Els darrers anys, en què el capitalisme ha mostrat el seu costat més salvatge, s’han accentuat aquestes situacions que comentàveu i hem vist com ja no poden respondre a cap de les nostres necessitats. És per això que ens presentem com una alternativa per retornar la dignitat als nostres barris, per posar les institucions al servei del poble i no al servei del poder econòmic, per recuperar la veu amb respostes reals: feina digna, serveis públics i

amb les Candidatures Alternatives del Vallès com a referent, a partir de la gent de Des de Baix, de l’Esquerra Independentista o del 15-M. El 2013, com sabeu, apareix el Procés Constituent amb la voluntat de fer confluir l’esquerra i és en aquest sentit que el juny del 2014, tot coincidint amb la irrupció de Podem, convida l’AECornellà, ERC, EUiA i ICV a un debat sobre la construcció d’una candidatura municipalista. Aquí s’inicia una ronda de reunions a les quals s’afegeixen ràpid Podem i Equo i no és fins la tardor, quan marxen ERC, EUiA i ICV, que s’assoleix un acord per impulsar una candidatura unitària, popular, municipalista i de ruptura, cosa que es tradueix en Guanyem Cornellà-Crida per Cornellà. Així, som un espai horitzontal i assembleari, sense

solidaritat. En aquest sentit, serem la via de canalització del malestar de la gent i de la voluntat de transformació, de construcció d’alternatives. Davant la previsible davallada del PSC i la fragmentació d’una oposició que, en definitiva, només li fa el joc, nosaltres som l’única alternativa i entrarem al ple amb força per disputar-li directament l’hegemonia.

cap mena de quotes per als partits, i rebem el suport d’AECornellà, Equo, Pirates de Catalunya, Podem i Procés Constituent

LI.- Inicialment impulseu Alter Alter-nativa d’Esquerres de Cornellà? Com s’arriba a Guanyem? AC.- Hem de tenir en compte que l’Alternativa d’Esquerres de Cornellà és només un dels col·lectius que donen suport a Guanyem Cornellà-Crida per Cornellà. Neix ara fa dos anys,

LI.- Quina relació teniu o heu tingut amb ICV i EUiA? AC.- Com apuntàvem, van participar de les converses inicials i no estaven d’acord en el plantejament que feien la resta de grups quant als punts de ruptura (com la remunicipalització dels serveis públics), la capacitat de decisió real de l’assemblea, els ingressos dels regidors o la confecció de les llistes, que demanaven que fos tancada i que els garantís la representació sense passar per primàries obertes.

LI.- A les darreres municipals Plataforma per Catalunya va tenir un fort augment posant l’accent en les mesures contra els i les immigrants. Perceps que s’ha reforçat la presència d’aquest discurs xenòfob als vostres barris? AC.- Concretament al nostre municipi es van quedar a vuit vots d’entrar, però el drama és que això va ser perquè es va dividir el vot amb una altra candidatura. Si d’una banda assenyalàvem els partits que, presentant-se com a progressistes practiquen polítiques de dretes, aquí ja no és que siguin de dretes, és que són feixistes. Darrere d’un discurs atraient, amaguen pràctiques xenòfobes, masclistes i homòfobes, en definitiva totalitàries i de negació de tota mena de drets individuals i col·lectius. Per molt que alguns diguin que ja han tocat sostre o que s’estan desinflant electoralment, ens ha de preocupar i molt, el discurs segueix al carrer. I davant d’això, tenim dues respostes ben contundents: primer de tot, no oblidem. No oblidem la lluita dels nostres avis i mares contra el feixisme, que no lluitaven simplement per uns millors salaris sinó per tota una societat en llibertat. Aquella lluita és la nostra lluita, perquè no s’ha acabat. D’altra banda, reivindiquem el treball de carrer. És clar que portarem al programa la “potenciació de polítiques contra la xenofòbia”, tan desenvolupat com vulguis, però això no és res si no comencem a treballar ja, des de la candidatura o des del conjunt dels moviments socials. Desmentir tots i cadascun dels rumors que circulen i fer entendre la gent que la sortida no és la dreta totalitària sinó la convivència, la solidaritat i el suport mutu, parlem la llengua que parlem i haguem nascut on haguem nascut, a l’Equador, al Marroc, a Romania o a Andalusia. LI.- Com veieu la possibilitat de construir amb les CUP i altres forces de l’esquerra una candidatura conjunta per les autonòmiques de setembre? A C . - Som un projecte estrictament municipalista. Arreu han sorgit Guanyems i Crides, cadascun amb la seva idiosincràcia i amb actors diversos, amb una fórmula només aplicable a cada municipi. Hem creat aquest espai, molt ampli, pensant només en l’Ajuntament, i hem de reconéixer que per això mateix ha estat possible. Quan mirem a les autonòmiques o a altres processos, trobem sensibilitats molt diverses: hi ha companys que ja estan participant de l’espai “Per la ruptura” però d’altres que miren a Podem, que ja ha anunciat que hi concorrerà per separat, o al Procés Constituent, que encara ha de decidir què fa. Evidentment, tots aquells espais que siguin inequívocament rupturistes i que aspirin a guanyar l’hegemonia per poder iniciar una transformació social i política profunda, són més que benvinguts.

Junts per Barberà Esquerra Alternativa per Barberà EAB- neix a 2007 a Barberà del Vallès, un altre dels municipis del cinturó industrial, i passa a formar part de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV). Amb ells hem compartit campanyes com la del suport a l’ocupació de Somonte, i a 2012 havien donat suport a la candidatura de la CUP-Alternativa d’Esquerres de la que LI formava part.

Acte per Somonte a l'Ateneu. 2013

El febrer passat, anunciava que el treball en comú els portava a fusionarse amb l’assemblea local de la CUP, passant a ser EAB-CUP. No obstant això, de cara a les municipals han anat més enllà. El 2 de març feien pública la conformació de la candidatura Junts per Barberà , en la qual convergien amb el Cercle Podem de Barberà i amb l’assemblea local de Procés Constituent.

Guanyem Barcelona-Barcelona en comú la recomposició d'ICV-EUiA

Cap ruptura, cap il·lusió A finals de juny de l’any passat érem invitats a participar del procés de Guanyem Barcelona. Ja llavors, els escrivíem una carta que deia: “Procés d’unitat sí, però no per a qualsevol cosa. Sí, per a posar la ciutat al servei dels treballadors i treballadores i les classes populars; no, per a donar ales a repetir l’experiència del naixement d’IU sobre les cendres d’un PC i un PSUC que s’empassaven els moviments socials emergents llavors.” Perquè, com els dèiem, el seu Manifest era sospitosament coincident amb el d’ICV-EUiA de 2013, i a ells ja els coneixem cogovernant Barcelona durant 24 anys i sent part dels qui van dissenyar la Marca Barcelona (privatitzacions i externalitzacions, desallotjament d’immigrants de Plaça Catalunya...). Semblava començar un nou maquillatge del reformisme ara empassant-se els moviments tipus 15M dels darrers temps. El cercle es tanca: comencen les primàries. Fins aquí hem arribat, però s’ha acomplert amb escreix el que vam alertar i no trobaran a Lluita Internacionalista avalant un procés de recomposició del reformisme d’ICV-EUiA. Hem participat del procés i, tal com vàrem escriure en la mateixa carta, per tal d’aconseguir, amb honestedat, 3 objectius –i mantenint-nos oberts a d’altres-: 1. Compromís d’immediates remunicipalitzacions; 2. Mesures clarament anticapitalistes de ruptura i 3. I en coherència amb l’horitzontalisme que diuen defensar, rotació dels càrrecs. I també els dèiem que no cauríem “en la incoherència de que al final lluitem contra IC-EUiA en el Prat i aquí els fem costat sota les mateixes generalitats amb les que ja governen allà.”

10 10

Hem participat a les assemblees generals, jornades de codi ètic i

d’altres que s’han realitzat, així com a la comissió de treball de precarietat. Però el cercle es tanca quan: 1. A nivell de programa, el “pla de xoc” proposat respecte l’atur i el treball precari (que xifren molt correctament en 100.000 aturats, “la meitat de llarga durada, quasi la meitat sense prestació; amb més del 40% dels joves sense feina i un 15% dels treballadors amb salaris de pobresa”), es planteja un “Programa de formació i creació indirecta de d’ocupació sostenible” de 2.500 llocs de treball. Així que, s’opta per les contractacions privades subvencionades, ja que no s’esmenta ni la remunicipalització que alliberaria de precarietat a milers i es crearien llocs de treball, ni la creació directa de feina.... és a dir, proposen el que fa ICV-EUiA al Prat. Però tampoc aturaran subcontractacions sinó que en preveuen més a les que “S’incorporarà en les clàusules de qualsevol nova contractació de l’Ajuntament la garantia de respecte als drets laborals i ambientals bàsics (salaris, horaris, conciliació i prevenció d’accidents)”. El pla de xoc també aborda desnonaments –que s’anaven a acabar i avaluen en un mínim de 15 diaris-, queda reduït a: “Establiment d’una taula de negociació amb les entitats financeres que a dia d’avui estan realitzant desnonaments i/o disposen d’habitatges buits. En cas d’incompliment, s’imposaran sancions tal com preveu la moció impulsada per PAH BCN, aprovada per l’actual govern municipal però aplicada de manera insuficient”. Llavors, hi haurà o no desnonaments quan “guanyi Barcelona” l’actual “ Barcelona en comú” ? Sembla que queda en mans de la taula de negociació, i si els han de sancionar per incompliment: vol dir que hauran desnonat? O es refereixen a les multes als pisos buits? En un i altre cas, sembla que preveuen que la

situació encara seguirà, ja que en el punt següent agafen les reivindicacions actuals del sector social en lluita i el reconverteixen en programa: “Suport a les treballadores socials per assegurar que les famílies en risc de desnonament puguin accedir a tots els ajusts disponibles. Revocació de l’actual protocol de diligències de llançament, tal com demanen els professionals dels serveis socials, i elaboració de manera participativa un nou reglament inclusiu

d’habitatges d’emergència.” O sigui, en forma ben populista, prenen les justes reivindicacions d’un sector que lluita contra els actuals desnonaments, però al convertir-lo en punt de programa, admeten que amb ells governant seguirà havent desnonaments –com ara amb CiU: en cas contrari, no caldria. Podríem seguir, “Per assolir una Barcelona s e n s e s e t , f r e d n i foscor foscor:… establir una taula de negociació per tal que aquestes –companyies gestores dels serveis- contribueixin a garantir l’accés a subministraments bàsics… Introduir tarifes d’aigua més justes i iniciar els estudis per dur a terme la remunicipalització del servei…” Lògicament reserven un fons per a casos urgents, ja que mesures efectives contra les empreses per tal de garantir els serveis als ciutadans, no n’hi ha ni una. I per a “… aturar i rrevertir evertir evertir,, si s’escau, les privatitzacions i

projectes contraris al bé comú comú”, com que primer cal veure “si escauen”: un llistat de processos de “aturar o revisar” fins i tot “processos privatització o externalitzacions contraris al bé comú comú, com el de les escoles bressol...” Si són contràries al be comú, no està clar que cal remunicipalitzar? 2. De la mà de la política –que és idèntica a la que te ICV -EUiA, i que els demès ICV-EUiA, deixaven en generalitzacions-, venen els actors. El que en el seu dia ens va ser negat –participar com a organització, perquè tot era horitzontal i de persones-, ara resulta que és un dret de les grans: al punt que per a presentar candidatura has de poder comptar amb l’aval de com a mínim 2 organitzacions polítiques de les que conformen la candidatura –art. 7 del document de primàries- i aquestes ara ja són clares: ICV-EUiA, Procés Constituent i Podem. No sabem què ha passat amb el Partit X. Com alertàvem, la candidatura es converteix en la marca blanca d’ICV-EUiA que posa 5 membres dels 15 universitaris que conformen la candidatura d’Ada Colau i financen la campanya. I com també vam escriure analitzant el joc de Procés Constituent, aquests es mou com a peix a l’aigua al costat dels anteriors, posant-ne 3 –un dels quals també representa a Podem.

El cercle s’ha tancat. Podríem aprofundir amb la manca de democràcia: quan s’acorden coses als grups de treball que després no apareixen enlloc de les mesures d’urgència –a no ser que sigui per estudiar, com ara les remunicipalitzacions-, o quan les assemblees es divideixen en grups i uns “relators” recullen el que els sembla per a posar en comú amb d’altres relators, com ara en la Jornada de Codi Ètic. I tal com vam dir quan ens vam incorporar: amb aquesta política –que no contempla cap dels 3 objectius que posàvem- i la presència d’ICV-EUiA, no ens hi trobaran.

M. Esther del Alcázar i Fabregat

Vot crític a CUP-Capgirem Barcelona

"No és això, companys, no és això..." No va néixer com nosaltres proposàvem, com a fruit d’uns mínims d’acord polític clars, amb un pla d’extensió en base a ell que donés respostes als sectors de treballadors i treballadores que pateixen a la ciutat... va ser tal qual la CUP de Barcelona el va dissenyar. Model xarxes socials, persones individuals i gent alternativa que aniria construint un programa per eixos i formaria la candidatura. No ho compartíem i els dèiem que amb aquest model acabaríem discutint amb el reformisme en lloc d’avançar en la ruptura, a més de potenciar els personalismes que tant de moda estan. Però vam acceptar participar. Ha passat un any des de la I Trobada Popular Municipalista, i apart de les Trobades, hem participat del grup de treball de Serveis Socials. No hem deixat de fer les tasques que allà s’han proposat i els i les nostres companyes han participat de les assemblees obertes. S’acaba de realitzar la IV Trobada. És moment de decidir i, malgrat demanarem el vot per ells ho fem críticament, donant un pas al costat perquè per nosaltres “No és això companys, no és això...” Un programa a mig camí Com que la construcció programàtica no s’ha fet sobre uns acords centrals, els grups han anat fent segons les persones que el conformaven. Lògicament apareixen contradiccions. N’hi ha que no són menors. Per exemple remunicipalitzacions i pla d’ocupació amb contractació directa per abordar l’atur o mesures contra la precarietat. Es poden trobar a l’eix de serveis socials, però no són el centre del de model econòmic, on no s’aborden les necessitats dels aturat o els precaris fins la mesura 3 on es parla de Potenciar l’ocupació afirmant: “...des de la institució pública s’ha d’invertir en projectes d’autoorganització popular de l’ocupació, en projectes cooperatius, alhora que s’incideix en aspectes laborals que afecten a tota la població”. No és casual, ja que conviuen dos conceptes que lògicament són antagònics: el dels qui consideren que el camí passa essencialment per plans d’ocupació i gestió pública sota control popular, i els qui creuen que el centre és la iniciativa privada via cooperatives –amb les seves virtuts i els seus

productiu. Cal recooperativitzar l’economia,… posant tota la infraestructura i recursos comuns i públics a recooperativitzar els sectors d’activitat econòmica…” Sembla que el debat ja el va fer algú i s’ha decidit posar els diners públics per incentivar l’economia privada com a mecanisme per potenciar l’ocupació. límits. Veure suplement octubre 2013, LI 127-. No es tracta d’estar a favor o en contra de les cooperatives, sinó en posar-les com a centrals en el model econòmic i “solució” al problema de l’atur, cosa que considerem errada. Però si aquestes contradiccions eren paleses i no es va arbitrar un espai per fer aquest debat central, el Marc Polític que es presenta a la IV Trobada, ja està decantat. Ni aturats ni immigrants estan presents, ni es planteja cap pla d’ocupació pública, les remunicipalitzacions es redueixen a aigua, gestió de residus i transport públic –els serveis socials queden en el punt de cures per un gran debat i sense definir la gestió, malgrat la comissió l’havia definit com directa-... En canvi s’afirma “Cal impulsar i destinar recursos en projectes d’autoorganització popular de l’ocupació, així com apostar la reactivació cooperativa de l’economia i recuperació del teixit

I diem a mig camí, perquè sí que està la fi dels desnonaments –malgrat no dir com: expropiant?-, però el Marc Polític es fa votar en pack, amb al foment de l’ocupació finançant la iniciativa privada... Amb aquest discurs no tenim gaire més que oferir als aturats de Zona Franca, als joves de Nou Barris, o als immigrants de Ciutat Vella que el que pugui oferir Ada Colau. No és un programa de ruptura, per més que així s’afirmi i es reiteri la paraula anticapitalista –no creiem en el fetitxisme de les paraules-, perquè no hi ha mesures que ho siguin: és un programa de gestió. Uns mètodes que no compartim Fins aquí s’ha arribat amb els mètodes que criticàvem al principi. Grups de treball sobre eixos, una inter-comissions –això sí oberta, que sembla era qui tallava el bacallà-... molta participació sí, però molt poca decisió democràtica: i no és el mateix. El resultat final ni recull els debats de tota la gent que ha participat.

Pots subscriure't a la nostra revista mensual (a escollir vesió en castellà o en català) enviant les teves dades a l'apartat de correu i fent l'ingrés per un any al compte corrent: ES64 2100 3459 3821 0022 0515 (25 euros si te l'hem d'enviar per correu dins de l'Estat espanyol). La subscripció de lliurament en mà és de 17 euros i la podeu fer posant-vos en contacte amb qualsevol militant del grup. Publicació mensual de Lluita Internacionalista. Dip. legal B-48673-2001 Lluita Internacionalista no es fa responsable de l'opinió expressada en els articles signats.

12 12

I si al principi dèiem que amb aquest mètode, es facilitava l’entrada del reformisme, com va passar a la II TPM amb el desembarcament de Guanyem i la conseqüent Jornada de Codi Ètic amb la plana major d’ICV-EUiA inclosos regidors de l’Ajuntament-, al final el gir el consuma el mateix mecanisme en la seva vessant interna. Els problemes de mètode, amaguen problemes polítics. Per això aquest camí encetat amb “persones” va potenciar els personalismes, i això no s’arregla amb quatre hores de debat de criteris per formar llistes l’últim dia. Calia un tomb conseqüent com a mínim rebutjant el Marc Polític presentat i tornant a obrir seriosament aquest debat. No va ser així. Llàstima. Ara baixa a les Assemblees Obertes i passa a una comissió de redacció: no estarem per a veure-ho, però esperem seriosament que el no hem aconseguit en un any, ara s’aconsegueixi. Donem un pas al costat i deixem de formar part de la candidatura, però sí cridem a votar per ella, perquè malgrat tot, a la ciutat de Barcelona, és l’única candidatura que pot representar una ruptura i pot impulsar la lluita. En ella ens trobarem i seguim treballant conjuntament en la candidatura “Per la ruptura” a les autonòmiques autonòmiques.

M. Esther del Alcázar i Fabregat

Aquí ens trobaràs Ap. Correus 206 CP- 17080 de Girona Ap. Correus 92 CP-28320 de Madrid e-mail: luchaint@telefonica.net htpp://www.lluitainternacionalista.org facebook: lluitainternacionalista