SUPLEMENT LI 137 - maig 2015
Una delegació de la Unitat Internacional de Treballadors-Quarta Internacional (UIT-CI), amb companyes i companys de l’Estat espanyol, Turquia, Alemanya i l’Argentina, hem participat al Fòrum Social 2015 a Tunis. Vam organitzar un taller sobre Tunísia des de l’experiència de la transició espanyola, amb companys de l’esquerra revolucionària tunisiana. També vam compartir amb el revolucionari sirià Salameh Kayleh un taller sobre Síria. En tots dos casos la sala es va quedar petita. Va ser una gran oportunitat per aprendre i intercanviar experiències amb els companyes i companys del món àrab, en un moment molt difícil del procés revolucionari que es va obrir fa quatre anys. A més dels debats, vam acordar treballar plegats en suport del poble sirià, amb la crida a una trobada internacional de solidaritat a Istambul el proper juliol.
Secció de la Unió Internacional de Treballadors - Quarta Internacional (UIT-QI)
1
El Fòrum Social Mundial en el cor de la “primavera àrab” Més de 5.000 organitzacions socials, polítiques, ambientalistes, de drets humans, de la joventut, immigrants, dones i dels pobles de diferents països, amb una presència estimada en 60.000 persones, segons els seus organitzadors, es van donar cita en el Fòrum Social Mundial 2015, que es va reunir al Campus de la Universitat del Rajar de la ciutat de Tunísia, a Àfrica del Nord. Des de la seva primera edició en Porto Alegre (Brasil), el fòrum és un espai d’exposició d’idees de sectors progressistes i de diferents corrents d’esquerra. Entre els fundadors del fòrum han predominat sectors reformistes, com per exemple, ATTAK i sectors de ONGs lligats a l’Església Brasilera. Per la seva
Taula de la UIT -QI al FSM UIT-QI
direcció i pel mateix format de fòrum, té la limitació de no ser un espai de resolucions per a tasques comunes sinó més una “fira” d’idees.
22
Tunísia, la rrevolució evolució a flor de pell No obstant això, el fet que el fòrum es realitzés per segona vegada a Tunísia, país que va donar començament a l’anomenada “primavera àrab” en el 2011 i que va obrir un procés de contagi en tots els països de la regió del nord
d’Àfrica i es va estendre després a Orient Mitjà amb l’inici de la revolució siriana, li va donar un contingut especial. Milers de joves, que van ser l’avantguarda del procés, es van donar cita en els diferents tallers, posant a les trobades la passió de qui busca nodrir-se de les experiències d’altres pobles, per donar curs a la revolució que encara viu en aquest país. Una atmosfera militant mostrava una joventut polititzada, forjada en l’acció, als carrers, en les preses de les places durant la revolució, foguejada en enfrontaments amb la policia del règim dictatorial en retirada. El sentit dels debats era trobar el camí per donar continuïtat a una revolució que es va iniciar amb importants triomfs democràtics, com la caiguda del règim dictatorial de Ben Alí després de 25 anys, que va aconseguir alliberar a desenes de milers de presoners polítics, denunciar les tortures o recuperar el dret a la vida política i sindical. “Jo vaig estar a la revolució, vam guanyar la democràcia, però això no pot quedar aquí. La desocupació, la inflació, la pobresa, res ha canviat. Cal seguir, fer la revolució social, el socialisme o perdrem fins i tot la democràcia”, ens diu Meher, estudiant d’informàtica. El salari mitjà és de 600 dinares (275 euros). La majoria de la joventut està desocupada. Només entre els universitaris titulats hi ha 800.000 sense treball, al punt que han organitzat la “Unió de diplomats aturats”. A finals del 2014 va guanyar les eleccions un exministre de l’antic règim. No obstant, més de 4 milions
de persones no van participar del procés electoral i molts d’ells observen amb desconfiança l’estancament del procés revolucionari. La massacre en El Bard i la contrarevolució La massacre de 22 turistes en el museu del Bard per un grup fonamentalista lligat a l’ISIS, només una setmana abans del Fòrum, va marcar un alt punt de la contrarevolució que intenta per la via del terror derrotar la revolució que segueix viva a Tunísia. Mentre que als països veïns el procés ha retrocedit com és el cas de Líbia, dividida en dos governs, o a Egipte, amb un govern cívic-militar.
Lamentablement la direcció del Fòrum va canviar el contingut de la convocatòria de la marxa d’obertura, que inicialment era en solidaritat amb Palestina, per una “en contra del terrorisme”, alineant-se així amb la postura del Govern Tunisià que va organitzar uns dies després una manifestació a l’estil de la de París encapçalada per Holande. (NE)
Síria, la cita d’honor que no va ser La revolució siriana, des del seu inici fa quatre anys, té més de 200.000 persones assassinades i 7 milions desplaçades o exiliades, víctimes del dictador Bashar Al Assad, d’una banda, i més tard del foc de l’Estat Islàmic (ISIS) i del propi imperialisme nord-americà per un altre. Això era motiu suficient perquè el fòrum hagués tingut a aquest poble i a la seva heroica resistència com un eix de debat i de propostes d’accions solidàries al món sencer en els propers mesos. Però no ho va ser. La delegació del propi govern d’Al Assad, que hagués hagut de ser repudiada en el fòrum, es va presentar justificant la seva actuació com una resposta a la intervenció imperialista i al terror de l’ISIS. La
resta dels estats àrabs presents van fer silenci davant la massacre. Moltes organitzacions d’esquerra àrab, en altres moments antidictatorials i simpatitzants de la revolució siriana, han caigut en el parany del mal menor i callen o directament justifiquen a Al Assad. No obstant, gran part de la joventut magrebina present, filla de la revolució a Tunísia, Algèria, el Marroc, rebutja aquesta postura dels partits de l’esquerra tradicional, fortament influenciats per tradicions estalinistes. Van ser simpatitzants de la revolució siriana des dels seus inicis i denuncien que la intervenció de l’ISIS i de l’imperialisme va contra el propi poble revolucionari. Una campanya internacional per a la revolució siriana La nostra delegació de la UIT-CI va tenir com a eix de participació en aquest fòrum, la convocatòria a la realització d’una campanya inter-
nacional de solidaritat amb la organitzacions juvenils i joves revolució siriana i el poble kurd, independents que es van triomfant a Kobane. Malgrat ser una comprometre a desenvolupar junts delegació petita, la nostra proposta una campanya mundial en suport va guanyar la simpatia de gran part a la revolució a Síria. d’aquests joves que es van sumar als nostres tallers amb la seva 2/04/15 presència i participació. Izquierda Socialista Secció argentina de la UIT-QI La presència en els nostres tallers d’importants companys c o m Salameh Kaileh, reconegut revolucionari marxista s i r i à , presoner durant 10 anys del règim d’Al Assad, va contribuir a nuclear a Salameh Kaileh, intervenint en el Taller de Siria diverses
Assemblea de joves Amb el lema ‘’Els joves lluiten, els joves canvien’’, el passat 24 d’abril vam assistir a l’Assemblea de Joves dins del Fòrum Social Mundial, organitzada amb motiu de compartir experiències, problemàtiques i propostes de la joventut més mobilitzada. Realitzada amb anterioritat als 3 dies del Fòrum en el qual se situaven les conferències i els tallers, aquest acte es va dividir en diferents presentacions formades per associacions o delegacions de cada país. Sense intentar ser representatives de cadascun, i sense cap eix comú més enllà del generacional, es van exposar diferents i variades problemàtiques, sobretot laborals, estudiantils, ecològiques i polítiques -aquestes en menor grau-. Una situació marcada per un atur que supera el 50% entre la població jove -30% de desocupació entre els joves amb títols universitaris que han creat la ‘Organització de Diplomats Aturats’ – i una precarietat present entre els qui tenen feina. Com a membres de la joventut de Lluita Internacionalista, i en nom de la UIT-CI, vam ser convidats a participar com a ‘representants’ de l’estat espanyol. Des de la tarima vam recalcar el paper de la joventut tunisiana durant la Revolució que va enderrocar al règim de Ben Ali, gràcies al seu posicionament declaradament polític, gràcies a ser ells els qui porten el pes de reclamar els principis i aspiracions de fa 4 anys, abandonats per la posició reformista de la gran majoria de l’esquerra. Vam compartir amb ells la situació dins de l’Estat, que excepte certs esdeveniments més esporàdics com el 15-M o certes iniciatives estudiantils, revela una situació en general més desmobilitzada políticament. Vam cridar a tota la joventut present a la participació organitzada dins dels processos revolucionaris mundials, sentint la unitat de les diferents lluites, més enllà dels seus motius aparentment diferents, per la necessitat de la seva confluència. Cap al final i davant l’esment d’un orador de la situació del Sàhara Occidental, un grup afí al règim marroquí -que igual que en l’anterior Fòrum del 2013, va intentar boicotejar qualsevol acció reivindicativa pel dret a l’autodeterminació del poble Sahrauí- va produir una discussió acalorada en les tribunes que va amenaçar la continuïtat de l’assemblea, encara que després es va poder continuar. No va passar el mateix en l’Assemblea de Dones la qual, a la mateixa hora i davant un fet similar, va ser suspesa.
Antonio Reboredo i Pablo Craviotto
Intervenció a l'assemblea
3
Abdelhamid Kammoun, militant de la Lliga de Lluita de la Joventut (LLJ)
“La joventut tunisiana busca una alternativa política” Abdelhamid estudia enginyeria informàtica a la Universitat de Manouba. Milita a la Lliga de Lluita de la Joventut (LLJ), fundada el 2011 dins del procés revolucionari a Tunísia. La joventut, motor de la revolució, busca alternatives polítiques a l’esquerra institucional. Quin balanç fas del Fòrum Social 2015? Ha estat una ocasió per als militants de l’esquerra tunisiana de conèixer companys d’arreu del món, d’intercanviar experiències i de reflexionar sobre els mètodes de resistència en cada lloc. Cada país o continent té problemes socials causats pel capitalisme i és bo que ens organitzem i col·laborem amb les diferents organitzacions militants. He fet nous companys, com la delegació de la UIT-CI, amb els qui he pogut parlar de la situació a Espanya, a Turquia o a l’Argentina, i com el Salameh Kayleh, que m’ha ajudat molt a entendre les circumstàncies de Síria avui. I conèixer totes aquestes experiències ens ajuda per desenvolupar-les a Tunísia i al conjunt del món àrab.
44
Com veus la situació a T Tunísia, unísia, quatre anys després de la revolució? Jo crec que no hem arribat a fer una revolució. Fins ara, ha estat un revolta, perquè el sistema de Ben Ali no s’ha desmantellat; ha continuat primer amb els governs provisionals, després de les primeres eleccions amb el govern dels islamistes d’Ennahda. Quan Ennahda va voler integrar el seu poder dins el vell sistema va generar problemes socials encara més greus que sota Ben Ali. Els islamistes van obrir les portes
als predicadors hostils a la llibertat d’expressió, van permetre l’assassinat de Choukri Belaid i Mohamed Brahmi. Contra el govern d’Ennahda es va formar un front de la dreta de Nidah Tunis, que representa el vell règim de Bourghiba i de Ben Ali, amb l’esquerra del Front Popular. Nosaltres com a militants vam rebutjar aquest front, juntament amb altres organitzacions. Vam proposar un govern amb personalitats nacionals de la Unió General de Treballadors Tunisians (UGTT) i sense cap representant del vell règim. Després de les últimes eleccions Ennahda i Nidah Tunis van arribar a un d’acord de govern per equilibrar la vida política segons els seus interessos, amb tecnòcrates que asseguressin la “transició democràtica”. I tot aquest període ha estat marcat per l’hostilitat del sistema a les reivindicacions socials i pels acords amb el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. El deute de Ben Ali no ha estat cancel·lat, i després encara s’han endeutat més. Crec que el deute s’ha de deixar de pagar, perquè agreuja la crisi i empobreix la gent. La política social ha estat la mateixa, amb Ben Ali, amb els islamistes i ara amb la dreta laica. Cal construir una economia na-
Taller de Tunísia en el FSM
cional que doni sortida a les reivindicacions de la gent. Quina política va tenir la LLJ davant les eleccions legislatives i presidencials de 2014? Nosaltres vam cridar al boicot, amb d’altres partits. El resultat va ser una nova coalició de Nidah Tunis i Ennahda, els dos contraris a les reivindicacions de la revolució de 2011. La LLJ va fer un boicot actiu, repartint octavetes a tot el país, a les universitats, als barris. El nostre company Nazem Larbi, coordinador general de l’LLJ, va ser detingut per repartir aquests fulls. El van interrogar i finalment el van deixar lliure sense càrrecs. Què ens pots explicar de la situació econòmica i les lluites socials? Tenim un govern hostil a les reivindicacions socials, que no ha donat resposta als militants que van ser reprimits sota el règim de Ben Ali. Tampoc ha fet res per millorar el nivell de vida. Tenim una coalició de govern dues forces contràries a les reivindicacions populars que són el motor del procés revolucionari. L’atur és altíssim, sobretot a les
regions de l’interior, on va començar la revolució i entre els joves llicenciats. Els nostres títols són incompatibles amb el mercat de treball, que està totalment privatitzat. Els joves no tenim cap oportunitat de trobar feina i els pocs que en troben són molt precaris. Hi ha gent que guanya 200 dinars (100 euros), en un moment de forta inflació. El deute extern s’ha disparat. Hi ha hagut vagues de fam dels aturats a Gafsa i Gabès, amb la participació dels joves. També hi ha hagut les vagues del professorat, dels estudiants universitaris, dels hospitals... tots els sectors s’han mobilitzat. I el govern no escolta. La clau és si aquestes mobilitzacions arriben a ser massives. Poc després del vostre primer congrés nacional, hi va haver l’atemptat del Museu del Bardo. Com vau respondre? El terrorisme ha saltat totes les barreres. Després de l’atac al museu, que va deixar 11 morts, ha donat el pretext per establir una nova llei antiterrorista que servirà per bloquejar les manifestacions i les reivindicacions de les classes socials pobres. El president Béji Caid Essebsi ha estat fa poc a França i el president Hollande ha dit que ajudarà el govern tunisià a combatre el terrorisme. Des del poder ens volen imposar la ”guerra contra el terrorisme”, per camuflar els problemes socials. I des del punt de vista de les llibertats i la repressió, com estan les coses? Hi ha un entorn de llibertat, que hem conquerit després del 14 de gener de 2011. Però ens estan retallant els drets. El sistema intenta atacar la llibertat d’expressió en aquestes lluites contra la seva política social. Fa poc, l’Espai Massar, que era un centre cultural de l’esquerra en un barri popular de Tunísia, ha estat clausurat perquè el propietari diu que s’ha acabat el contracte de lloguer. Com veus la política del Front unísia? Tunísia? Popular a T L’esquerra institucional ha participat a les eleccions i ha obtingut 14 diputats. Està bé que hi hagi una alternativa a Ennahda i Nidah Tunis, però són una minoria. El que destaco és que no han
adoptat una posició clara contra Nidah Tunis, des que van participar al front d’unitat nacional el 2013. Avui només ataquen els islamistes, però no al vell règim. I això no està bé. Cal denunciar clarament Nidah, que és el vell règim. Hi ha una lògica darrera d’aquesta política: diuen que primer s’ha de consolidar la democràcia i després ja vindran les reivindicacions socials, en una segona etapa. Què pen penses? No crec que Nidah Tunis defensi la democràcia. Defensarà els seus interessos amb França, Alemanya i alguns països del Golf. No els del poble tunisià. Parla’ns de la Lliga de Lluita de la Joventut. Es va fundar el 9 d’octubre de 2011, coincidint amb l’aniversari de l’assassinat del Che Guevara, amb un grup de joves militants que havien participat a la revolució, activistes i sindicalistes de la Unió General d’Estudiants de Tunísia (UGET). Som joves de 16 a 35 anys. En aquests quatre anys, hem madurat i hem avançat, enmig de la intensa situació que vivia el país. Hem participat a totes les grans manifestacions, des de l’11 de novembre, amb el moviment Occupy Wall Street. Tenim presència a Tunis, Sfax, Gabès, Gafsa i el Sahel. Vam participar a les manifestacions dels assassinats de Choukri Belaid i Brahmi. Hem organitzat els joves contra el front de de salvació nacional de Nidah i al qual es va integrar l’esquerra tunisiana. Els nostres companys han participat i dirigit el moviment estudiantil universitari. El nostre company, Jaid Enchiri, va ser un dels dirigents del moviment d’estudiants de Medicina, contra la nova llei de sanitat. També en el sector de l’enginyeria, on tenen una forta presència els islamistes. Treballem dins de la UGET i hem proposat que cal treballar en quatre eixos: polític (contra Ennahda i Nida Tunis i des de la independència del sistema), sindical (democratizant el
sindicalisme des de la base), cultural (amb clubs de formació que ajudin a desenvolupar la cultura de la resistència i a fer créixer la consciència), i social (per a un ensenyament democràtic). A nivell internacional, ens situem al costat dels pobles que lluiten contra l’imperialisme, i de la resistència palestina. I també declarem que el moviment estudiantil forma part del moviment popular. No vam participar als primers congressos de la UGET perquè la direcció estava molt lligada a l’antic règim. Ara estem en un procés d’unificació, per evitar que els islamistes siguin la principal força a la universitat. I el que estem intentant és fer-ho amb estructures democràtiques. El març veu celebrar el vostre congrés i vau denunciar que els règims del Marroc i l’Autoritat Palestina van impedir la participació dels vostres companys d’allà. Sí, era al primer congrés nacional, que vam celebrar després de dues conferències. Havíem convidat dos activistes palestins, i el govern tunisià no els va donar el visat. I el règim marroquí també va impedir la participació dels nostres companys d’allà: Marroc és una dictadura del Rei. No els van deixar sortir del país. Algun missatge per acabar? Que totes les forces militants que creuen en la resistència contra l’imperialisme, el sionisme i els règims opressors (presents a tots els països àrabs), tenen les portes obertes de LLJ per ajudar-nos a formar-nos. Jo mateix he crescut políticament i com a persona en una organització que defensa els interessos de les classes populars i l’alliberament nacional. El nostre context ens porta a continuar la revolució, la lluita de la joventut tunisiana. La nostra organització representa una alternativa política per a la joventut tunisiana: una sang nova. Hi ha massa dogmatisme, i nosaltres creiem que hem d’estar oberts a les veus que se situen en un marc de resistència.
5
Solidaritat ur gent i necessària amb la urgent ciutat de Salamieh amenaçada per l’Estat Islàmic La ciutat de Salamieh està encerclada i pateix un bloqueig total des de fa alguns dies del moviment extremista reaccionari de l’Estat Islàmic que amenaça amb cometre una nova matança contra la població local. El 31 de març de 2015, els soldats de l’Estat Islàmic van cometre una matança de 48 civils, entre els que havien dones i nens, al poble Maboujah, que es troba a 25 quilòmetres al nord de Salamieh. La majoria de les habitants havia deixat el poble abans de l’arribada de l’Estat Islàmic. La ciutat de Salamieh va ser una de les primeres de Síria que es va aixecar contra el règim sanguinari d’Al-Assad al principi de la revolució en 2011. Els revolucionaris de la ciutat han patit una repressió ferotge dels serveis de seguretat i de les milícies al sou del règim durant aquests últims anys. L’esperit revolucionari i els objectius originals de la revolució per a la democràcia, la justícia social i la igualtat han persistit malgrat tot i han continuat defensats encara pels nombrosos revolucionaris a la mateixa localitat amb manifestacions populars i altres campanyes civils. És un deure revolucionari i internacionalista donar suport a la població local de Salamieh i als revolucionaris de la ciutat contra l’amenaça d’una nova matança de l’Estat Islàmic. Els revolucionaris de Salamieh van llançar fa dies una campanya “ Salamieh és massacrada “ a les xarxes socials per alertar al món del perill que corren els homes i les dones que s’hi enfronten. És absolutament necessari aportar la nostra solidaritat total i immediata amb la població de Salamieh, als nostres companys del Corrent de l’Esquerra Revolucionària a Síria i a la ciutat en la que estan amenaçats d’una nova matança de l’Estat Islàmic. No han passat No passaran No al règim criminal d’Al-Assad i a les forces reaccionàries i fonamentalistes Tot el poder i la riquesa al poble
2 abril de 2015 Corrent de l’Esquerra Revolucionària a Síria
Per ajudar a les poblacions locals de Salamieh pots enviar donatius a l’Associació Solidaritat Siriana (associació registrada a França), que té com a objectiu aportar la seva ajuda al Corrent de l’Esquerra Revolucionari a Síria, però que en el marc d’aquesta campanya de solidaritat aquesta ajuda serà distribuïda al conjunt de les poblacions locals de Salamieh i als revolucionaris que en el mateix lloc que lluiten contra el règim d’Al-Assad i l’Estat Islàmic. Dades bancàries de la associació: SOLIDARITE SYRIE. LIEU DIT LA VOLINIERE 27270 ST AUBIN DU THENNEY FRANCE CAISSE D’EPARGNE NORMANDIE c/ETABL.: 11425; c/Guichet: 00900; n/compte:08000936276; c/Rib: 67 BIC / CEPARFPP142 FR76 1142 5009 0008 0009 3627 667 66
Solidarita El passat 15 de març vam entrar en el cinquè any de l’aixecament que el poble sirià va emprendre contra el règim d’Assad reivindicant pa, llibertat i una vida digna. Des del principi de la revolució la repressió que el règim dictatorial va exercir contra el poble ha deixat un balanç terrorífic: més de 20 mil de morts, ciutats i pobles destruïts, més de 7 milions de persones obligades a abandonar les seves llars i 3 milions d’exiliats a d’altres països. El principal responsable d’aquest escenari, Baixar al-Assad i el seu règim, no ha estat sol en el seu afany de destruir les mobilitzacions del poble. El règim, mentre rebia el suport de diversos estats com Rússia i l’Iran, va deixar en llibertat els islamistes radicals amb una política de conciliació encoberta amb els grups jihadistes per utilitzar-los contra els revolucionaris. D’altra banda els països com l’Aràbia Saudita, Qatar i Turquia pels seus interessos econòmics i polítics a la zona van donar suport a les organitzacions islamistes com a Estat Islàmic, al-Nusra i Front Islàmic. Els països imperialistes amb els Estats Units al capdavant, per poder apaivagar el procés revolucionari al Pròxim Orient i el Nord de l’Àfrica, van donar suport tant al règim dictatorial com als grups jihadistes contra el poble revoltat. Fins i tot la corrent Castrochavista i una bona part dels partits tradicionals d’esquerres van donar el seu suport al règim d’Assad, pujant al carro de l’imperialisme en comptes de donar suport al poble sirià en la seva lluita justa. Les intervencions contrarevolucionàries per destruir el procés revolucionari sirià pel règim, els grups islamistes i l’imperialisme, encara no han pogut acabar amb la lluita de les masses sirianes. Avui el poble sirià segueix la seva lluita tant contra el règim dictatorial com els grups islamistes, mantenint vives les reivindicacions i l’esperit de la revolució. La tasca urgent de l’esquerra internacional és construir
t amb la revolució siriana un front mundial en suport a les reivindicacions del poble sirià, fent costat a la seva lluita contra el règim dictatorial, els corrents islamistes i l’imperialisme, aixecant una solidaritat permanent amb el procés revolucionari. Des de la Unitat Internacional dels Treballadors-Quarta Internacional (UIT-CI) des del l’inici del procés revolucionari a l’Orient Mitjà i Nord de l’Àfrica, sempre hem intentat construir campanyes internacionals en solidaritat amb les revolucions a la zona. Després del Fòrum Social Mundial del 2013 a Tunísia, en què vam participar, vam organitzar la campanya de “L’esquerra en el suport de la revolució siriana” amb els grups revolucionaris sirians al capdavant i amb la col·laboració de més de 30 organitzacions del Pròxim Orient, el Nord de l’Àfrica, Europa i Amèrica Llatina, que van organitzar activitats de solidaritat en cada país per difondre les demandes del poble sirià i la seva lluita. El març passat al Fòrum Social Mundial del 2015 de nou a Tunísia, en què vam participar com a UITCI, vam organitzar el taller “En solidaritat amb la revolució siriana i el poble kurd” amb Fathi Salaoui (Lliga d’Esquerra dels Treballadors, Tunísia), Salameh Kaileh (intel·lectual marxista revolucionari sirià de l’origen palestí), i per la UIT-CI, Cristina Mas
(Lluita Internacionalista, Estat espanyol), Laura Marrone (Esquerra Socialista, Argentina) i Gorkem Duru (Partit de Democràcia Obrera, Turquia) com a ponents. Al taller hi van participar unes 120 persones i molts no van poder entrar per manca d’espai a la sala. Salameh Kayleh va explicar les arrels de la revolució siriana i de les demandes de pa, treball, llibertat i una vida digna del poble sirià. Després va exposar com el règim d’Assad, l’imperialisme i els grups jihadistes “fan tot el poden per desviar la revolució, mentre el règim posava en llibertat als islamistes empresonats, l’imperialisme i els Estats de la regió van donar suport als jihadistes per reprimir les lluites de les masses.“ Kayleh va cridar a la celebració d’una trobada internacional aquest estiu a Istanbul en suport a la revolució siriana. Fathi Salaoui va destacar la importància de construir després del Fòrum una xarxa de solidaritat amb la revolució siriana, advertint que “volen fer degenerar el procés revolucionari al Pròxim Orient i el Nord de l’Àfrica donant suport als grups islamistes, creant confusió en l’esquerra mundial. Això fa més important i urgent la construcció d’una xarxa de solidaritat amb la revolució siriana”. Gorkem Duru va comentar el paper de Turquia en l’esforç per fer
degenerar la revolució siriana, i va destacar la importància de la victòria del poble kurd a Kobane contra l’Estat Islàmic, que en la seva opinió crea una oportunitat per unificar la les lluites de diferents pobles a Síria. Va dir que, “per a nosaltres hi ha dos fronts en la revolució siriana: el primer es composa del règim d’Assad, els grups islamistes radicals i l’imperialisme, que vol escanyar la revolució, i en el segon hi ha els sirians que lluiten contra el règim i els grups jihadistes. La responsabilitat de l’esquerra mundial és donar suport a aquest segon front “. Cristina Mas, després d’explicar el contingut de la campanya que vam organitzar a partir del Fòrum Mundial del 2013, va anunciar que s’anava a fer la mateixa crida després del Fòrum del 2015 i que en aquest marc s’organitzaria la trobada internacional a Istanbul. Sobre la visió que té l’esquerra mundial de la revolució siriana, va comentar que “un sector de l’esquerra sota la influència de Castro-Chavismo dóna suport al règim d’Assad amb el fals argument que és antiimperialista. D’altra banda, una major part de els partits tradicionals de l’esquerra, des d’una visió conspiranoica, expliquen les revolucions a l’Orient Mitjà i Àfrica del Nord com a fruits de les provocacions de l’imperialisme, i així es posicionen contra elles. El nostre deure és intentar canviar aquesta percepció de l’esquerra mundial i que faci seves les reivindicacions i la lluita del poble sirià”. Tant en el taller com durant les nostres activitats en el Fòrum vam treballar per preparar la campanya internacional en el suport de la revolució siriana. Per al procés revolucionari al Pròxim Orient i el Nord de l’Àfrica, la revolució siriana segueix complint un paper clau malgrat la manca de suport internacional. Aquesta és la nostra crida al moviment i els partits revolucionaris per solidaritat amb la revolució siriana -veure pàgina 8-.
Gorkem Duru 7
Convocatòria per al suport a la Revolució a Síria En continuïtat amb les activitats en suport a la revolució siriana al Fòrum Social Mundial (FSM), al març de 2013, forces i partits d’esquerra al FSM 2015 han considerat necessari ratificar i reforçar el seu suport aquesta Revolució; i es comprometen a fer tot el possible per organitzar una trobada a Istanbul al juliol d’aquest any eunint a totes les any,, rreunint forces i els partits d’esquerra, organitzacions socials, sindicats i moviments de solidaritat que donen suport a la Revolució a Síria, i que estan disposats a defensar el poble sirià en la seva lluita per la revolució i el seu dret a enderrocar el sagnant règim d’Al-Assad. El que està succeint des de març de 2011 a Síria és una veritable revolució, que avui encara es manté, malgrat tota la violència i les atrocitats del règim sirià contra el poble alçat. I malgrat la confluència de l’actuació de les potències regionals i internacionals -diguin el que diguin- per liquidar la mobilització popular per diferents mitjans, perquè temen l’èxit de la revolució i la seva extensió.
88
Totes aquestes forces regionals i internacionals són hostils a la Revolució siriana. Com la monarquia Saudita i els països del Golf, que han fet tot el possible per degenerar la revolució en un conflicte sectari i una guerra civil reaccionària, donant suport als fonamentalistes, amb l’enviament de “jihadistes” i mitjançant el finançament de la islamització de la Revolució. És el cas de Turquia, que, després d’haver gaudit de considerables beneficis econòmics del règim de Baixar Al-Assad va buscar enfortir la seva influència regional com poder dominant a través de la introducció d’un sistema en el qual la “Germandat Musulmana” fos el pilar principal, i de sobte va facilitar l’entrada dels “jihadistes” i va afavorir la seva instal·lació a Síria. O Rússia i l’Iran, que donen suport al règim criminal i sanguinari d’Al-Assad fins al punt que les forces militars
proporcionades per l’Iran són essencials per prevenir la caiguda del règim sirià i determinar el seu destí. Síria s’havist aclaparada per les forces fonamentalistes que han combatut al poble tractant d’imposar el seu poder igualment atroç i sanguinari. Aquestes forces permeten la continuïtat del govern sirià. Es tracta de DAESH o “Exèrcit de l’Islam” o el “Front Al Nusra”: tots representen una acció reaccionària finançada i recolzada per forces regionals i internacionals, com ja s’ha esmentat, i actualment controlen àmplies zones de Síria, i tracten d’imposar el seu poder retrògrad, atroç i extremadament violent. A més, aquestes forces detenen i mutilen als activistes i líders dels grups de la resistència armada. La Revolució siriana s’enfronta a totes les forces imperialistes que intenten destruir-la sistemàticament, quan diferents sectors que es reclamen de l’esquerra donen suport al règim i condemnen la revolució considerant-la com una “conspiració”, mentre obliden que l’objectiu principal és espantar el poble i dissuadir-lo de la rebel·lió, quan el món està passant per una crisi que amenaça amb la propagació de les revolucions més enllà del món àrab. El poble sirià lluita per alliberar-se del règim per obrir una nova situació en la qual pugui sobreviure, però es troba enfrontat a diverses forces el seu alçament contra el sistema arrogant; ja sigui els “jihadistes”, o les forces imperialistes que intervenen sota el pretext d’enfrontar a Daesh (quan en realitat es tracta d’influir en l’evolució de la lluita), o bé les potències regionals, que busquen aturar l’extensió de la revolució iniciada a Tunísia, que es va estendre a diversos països. Per aquestes raons, i com a forces i partits d’esquerra que donen suport a la lluita dels pobles i les seves revolucions, donem suport
a la revolució del poble sirià i la seva lluita pel seu dret a enderrocar el règim. Defensem la lluita del poble kurd, que saludem, i la seva contribució en aquesta revolució i el seu combat contra Daesh, així com la lluita de tot el poble sirià per enderrocar el règim i la construcció d’un nou Estat que compleixi amb aquestes aspiracions, interessos i metes. Això ens porta a reunir i confirmar el nostre suport per organitzar la nostra activitat per a contribuir a la clarificació de la realitat de la revolució, fer-la més eficaç i sumar tots els nostres esforços perquè sigui victoriosa. Sens dubte estem contra el règim sirià, però també estem en contra de les forces fonamentalistes com “Exèrcit de l’Islam” i “Front Al-Nusra” i sobretot DAESH. També estem en contra de totes les forces implicades per avortar la revolució i contribuir a la destrucció i desmantellament de Síria (els saudites, Qatar, Turquia, Iran, Rússia ..) i en contra de la intervenció imperialista amb el pretext de guerra contra DAESH busca assegurar i enfortir el seu paper i els interessos de la regió. Estem en contra de totes les forces imperialistes i contra tots els països que s’enfronten les revolucions i contribueixen a la seva destrucció. Per tot això, fem una crida a una reunió internacional en suport a la revolució siriana, l’11 i 12 de juliol de 2015, d’Istanbul, T ur quia. Tur urquia.