SUPLEMENT LI 138 - juny 2015
Canvi, gir a l’esquerra i sobiranisme
C ATA L U N YA
Com a tot l’estat, la gent ha votat canvi, ha dit prou als polítics de la transició perdent la por a l’institucionalisme del règim. I això, a Catalunya, te dues vessants: càstig a la dreta i les polítiques antisocials, i consolidació de la voluntat nacional. En els dues vessants s’ha votat ruptura amb el passat. Malgrat tingui els seus límits i calgui tenir en compte la distorsió que es produeix en unes eleccions, és imprescindible l’anàlisi per aprofundir aquest sentiment de ruptura. I el límit més important, com sempre, és la debilitat de la mobilització –apart de la de Movistar Movistar i algunes lluites més, cal anar mesos enrere per trobar Panrico i molt més per les marees de colors-. La consciència de la necessitat del poder polític per a canviar la situació no apareix com a conseqüència de la lluita i s’encadena amb ella –fruit de la convicció de que sense canvi polític les lluites retrocedeixen o es perden-, sinó que aquest important pas queda recollit en el discurs de les noves formacions que es proclamen la solució dels problemes: “vota’m a mi que jo t’ho solucionaré, que no sent corrupte i millorant la gestió, ho faré possible: es pot”. És un discurs vell que ja van utilitzar reiteradament PSC i ICV-EUiA, però els qui ara ho diuen són, com a aparells, molt més dèbils que ells, i la porta que s’ha obert, permet apostar per un escenari en que les exigències populars prenguin els carrers i els facin anar o més lluny del que les formacions volen o defineixin el seu recanvi. Aquesta és la necessitat i l’aposta política.
1. L ’abstenció, si be es redueix 3 punts, la participació segueix L’abstenció, per sota de la mitjana estatal quedant en un 58%: encara queda un ventall de gent que no troba una opció que el convenci.
Toni Granados, primer regidor de Lluita Internacionalista amb la CUP-Crida per Girona:
"Prometo, per imperatiu legal ... sense renunciar mai als principis republicans, a la defensa dels drets socials i laborals dels treballadors, ni al dret a la independència ..."
2. ERC capitalitza la desfeta de CiU i PSC. CiU manté la majoria vots, però 13/06/2015 amb una pèrdua de 110.000 –i l’ajuntament de Barcelona-, que probablement van a ERC que duplica vots –superant el dur càstig del 2011 pel seu paper durant el segon Tripartit- i amplia pes a l’àrea metropolitana de Barcelona –on més significativa és la davallada de CiU. L’altre explicació del creixement d’ERC és òbviament part de la pèrdua del PSC (-280.000) amb les ruptures sobiranistes. L’aprofundiment de la crisi d’aquest té el seu reflex en la caiguda a Barcelona, on fa només 4 anys tenien l’alcaldia. De fet, el PSC toca fons amb el que seria un vot pur PSOE, tot i que aquest també rep el sotrac de les noves formacions: el càstig als socialistes ha estat més contundent a districtes històricament seus com Nou Barris o Sant Andreu, on han caigut en picat passant d’un 30% dels vots al 12%-. Ara be, aquest vot
Secció de la Unió Internacional de Treballadors - Quarta Internacional (UIT-QI)
1
al PSOE li ha permès dulcificar la caiguda amb el manteniment d’alcaldies de l’àrea metropolitana -Sabadell, Granollers, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet i Cornellà-, o de capitals com Lleida i Tarragona i fins i tot ha arrabassat l’alcaldia a CiU a Mataró. l s polaritza a la dr eta sobre 3. C’ C’s dreta els vots que recull de la gran patacada del PP que perd altres 100.000. Els capitalitza C’s –amb 200.000 vots- que es converteix en un element polaritzant en l’unionisme i porta a un retrocés de 40.000 vots a PxC i probablement a altres sectors unionistes del PSC i potser sectors empresarials que busquin una alternativa a la pèrdua de control de CiU i PP. El nou lerrouxisme s’obra camí. 4. Si mirem les dues dicotomies que marquen les lluites socials: el tema de classe –dretes/esquerresi el nacional –sobiranistes/ unionistes-, cosa que fa dubtós comptabilitzar a ERC en el primer i les noves marques d’IC en el segon, l’esquerra mantindria les xifres del 2011 (sense comptar l’increment d’ERC), davant una dreta que cau 130.000 vots (aquí incloent a CiU). I si mirem l’aspecte nacional: c r e i x e l sobiranisme en 8 punts respecte al 2011 i, en forma repartida al llarg del territori recollint un 45% dels electors. El canvi és però que el nacionalisme també gira a l’esquerra desplaçant el vot de
22
CiU cap a ERC, afegint el cr eixement de la CUP creixement CUP.. Al 2011 CiU-ERC-CUP van sumar un 38% del vot a les eleccions municipals (un 70% d’ell de CiU) i, un any després al 2012, arribaven a un 48% a les eleccions al Parlament (62,5% de CiU). El diferent tipus d’elecció introdueix una diferencia d’entre 8-10 punts pel sobiranisme entre municipals i autonòmiques. Per més que no puguem afegir la totalitat d’aquests punts ja que hi ha un sostre que és difícil de traspassar, la tendència és a un increment sobiranista per les de setembre. Amb la diferència del debilitament del nacionalisme estrictament burgès que de representar el 70% del vot sobiranista al 2011, ara ja només representa un 47% a les
municipals 2015.
A l’esquerra: Podem-ICV -EUiA i la CUP-P A Podem-ICV-EUiA CUP-PA A diferència de la majoria de llocs de l’estat, com ara Madrid, les noves marques han comptat majoritàriament amb la participació d’ICV-EUiA, com a Galiza. L’avanç d’aquests tipus de formacions agrupades en vot a Entesa, és respecte a ICV-EUiA al 2011, de 120.000 vots més. És qualitatiu el pes de Barcelona en Comú que comptabilitza com a pròpia (+110.000) i des d’on entren regidors històrics dels tripartits de la Marca Barcelona, o Terrassa en Comú (+10.000).... Una de cada cinc llistes de les 221 d’ICV -EUiA d’ICV-EUiA (26%) estan sota nous noms. Destaquen dos pactes preferents: amb MES –exmilitants socialistes– i amb Podem. Amb els primers se n’han tancat 22 (Lleida, Cervera, Castelldefels, Molins de Rei…) i amb Podem 20 (Barcelona en Comú, Units pel Canvi a Sabadell, Canviem Salt, Compromís d’Esquerres per Figueres, Decidim Igualada…). Però també se n’han fet amb: Procés Constituent –12–, Avancem –4–, ERC –6–, la CUP – 2: un d’ells Babord a Vilassar de Mar– o el PSC –3–. L e s m é s rendibles, sense cap mena de dubte són aquelles en que integra a Podem i/o Procés Constituent: aquestes dues formacions han estat la cobertura de la recuperació del reformisme d’ICV per apaivagar el desig de canvi de l’electorat l’electorat. -EUiA va sola no és el On ICV ICV-EUiA
m a t e i xx: s í q u e m a n t é l e s alcaldies del Prat o Santa Perpètua -on fins i tot puja en vots-, però surt del consistori de Girona, o de Consells Comarcals com Osona, el Baix Camp o la Conca de Barberà. I això és així perquè el major increment de vots de l’esquerra (160.000) se l’emporten les coalicions al voltant de la CUPPA que multiplica per 4 el nombre de regidors (400) i supera el triple els vots del 2011 (més de 200.000 vots, que representen el 7,2%). Entra a totes les capitals de comarca on s’ha presentat. Manté les alcaldies que tenia de Celrà, Viladamat i Navàs i afegeix les de Capellades, Berga i Ripollet. Entra a 27 consells comarcals, i l’entrada de 3 regidors a Barcelona es converteixen en especialment significatiu perquè és davant el vendaval provocat per Ada Colau. A més, per primera vegada, s’entra a municipis del País Valencià (Pedreguer a la Marina Alta i Burjassot a l’Horta Nord). Aquest salt de la CUP no és gratuït i s’explica per tres factors combinats: ·
Treball de base sistemàtic
· Una política de pactes que ampliava significativament l’espai de ruptura (CAVs, Podem i PC a Barcelonès Nord,...) acordades amb d’altres organitzacions i al voltant dels que s’articulaven propostes obertes a activistes), tot r esistint la pr essió de les mar pressió mar-ques que contenien el reformisme d’ICV -EUiA, amb el significatiu d’ICV-EUiA, cas de Barcelona. Sense entrar en els més significatius on s’han adoptat fórmules emergents, que analitzem en el cas del cinturó industrial de Barcelona -veure web, el criteri s’ha aplicat també amb d’altres fórmules –excepció feta del Prat on la CUP ha negat cap mena d'acord, malgrat tampoc s'hi presentava-. A Girona, s’ha fet un gir significatiu a l’esquerra respecte del 2011 que ha permès l’acord amb Lluita Internacionalista en la candidatura CUP-Crida per Girona amb un treball molt obert i amb propostes de llistes consensuades i aprovades a les assemblees obertes. A L’Hospitalet, on PC en
principi cedia cap un acord amb ICV, se’ls ha reincorporat quan han trencat, per més que això impedís ja presentar-se amb una fórmula conjunta i es puguin qüestionar els mecanismes, s’ha buscat visibilitzar la confluència en les llistes de la CUP que han estat obertes fent pales l’acord amb Akelarre, PC i Lluita Internacionalista. És també aquesta política correcta i clara cap al conjunt de les organitzacions la que permet que, fins i tot quan no es concreten, sectors importants de base d’aquelles optin per la CUP, com en el cas de Blanes. Aquest equilibri entre acord polític i apertura a sectors d’activistes en la conformació de les llistes, ha donat lloc a diverses fórmules de construcció d’aquestes. Caldrà ser especialment curós en els processos de convergència i fer una anàlisi exhaustiva de si les votacions sense proposta d’equips consensuats prèviament és el més “democràtic” o si això dels individus per se o “els més coneguts”, les votacions secretes tipus primàries, etc... genera més problemes que els que resolen de cara a candidatures sòlides que, sense ser sectàries, han de garantir la resistència a la pressió d’ICVEUiA amb els emergents... · L’impuls mediàtic que han tingut en els darrers dos anys els diputats de la CUP-AE, que ha amplificat la feina arreu del territori, i ha permès competir amb d’altres forces mediàtiques i multiplicar la feina quotidiana tant com estendre la proposta a espais impensables. Ara venen les constitucions d’ajuntaments. Ni acords a qualsevol preu, on per fer fora un altre ens veiem condicionats a acceptar llocs de govern compartits que comprometin el nostre programa (cal veure St Pere de Ribes, on UM9, després de 2 anys de govern compartit amb CiU i ICV, no recull el fort increment del salt de la CUP arreu –puja 100 vots-, i malgrat l’enfonsament d’ICV, apareix Fem poble (Podem) i entra ERC). Però tampoc som indiferents a les forces que l’ocupin. En cada cas caldrà analitzar bé la correlació de forces i filar prim entre el vot a favor –que no vot de confiança-, l’abstenció, el vot en
contra o la presentació de candidats propis malgrat no surtin.
Encarant les autonòmiques El panorama del que cal partir és el resultat de tot l'anàlisi anterior on cal remarcar: 1. Gir a l’esquerra general i creixement d’un espai de ruptura que rreflecteix eflecteix la CUP CUP.. 2 . L e s x i f rre es d’ICV V-- E U i A converteixen en imprescindible l’impuls de marques que la continguin, -tipus Catalunya en comú amb Forcades o Albano al capdavant- on la seva pervivència està lligada a la neutralització dels elements de ruptura per a convertir-los en reforma. La pressió de l’aparell i dels mitjans serà imperiosa. 3. Cal passar a l’ofensiva davant aquella política, proposant converses a totes les for ces –començant per CA Vs i forces CAVs AEs, Procés Constituent, Podem,...- amb les línies vermelles de les dues ruptures però amb la cura de possibilitar el diàleg sense rebaixar objectius. Això no només perquè és lo correcte per ampliar espai – i volem ser majoria-, sinó també per a consolidar el vot aconseguit en aquestes eleccions, a la vegada que és la millor forma de defensar-nos de la pressió del reformisme. El vot aconseguit no és un vot consolidat, i en molts casos és un vot que hem de guanyar per les nostres posicions. Que sigui la negació d’una cosa, no vol dir que sigui l’afirmació de la que nosaltres v o l e m . L’hem de convèncer i l’ofensiva sobre les demés forces ajuda també en aquest sentit, ja que reforça la idea de que unitat sí –que és el que demana la gent de primeres- però no a qualsevol preu, ja que en aquest cas no suma sinó resta.
30 de maig 2015 Lluita Internacionalista
3
CUP-Crida per Girona tercera força a la ciutat de Girona. La CUP – Crida per Girona s’ha convertit en la tercera força a Girona amb un augment de vots espectaculars: 5.425 vots (14,94%) i amb gran diferència de les eleccions del 2011 (9,28 %). Destacaria la gran mobilització i bon treball de militants i de simpatitzants de la candidatura que han fet possible la incidència del creixement de vots en barris de la classe treballadora.
44
que com molt bé va manifestar el nostre company Toni Granados a l’entrevista en el LI 137: “ estem treballant per un municipalisme alternatiu que s’ha d’obrir cap a activistes de moviments, joves, sindicalistes i altres col·lectius, on el programa és una proposta des de la base i de lluita” Els resultats són, també, fruit d’haver impulsat una al- 13/06/2015. Investidura de les regidores ternativa anticapitalista, La candidatura s’ha anat sobiranista, de compromís de l’acció política a resoldre les materialitzant en assemblees amb les lluites i de treball en els barris necessitats dels i de les obertes i en comissions de treball que ha fet que en aquestes treballadores. on s’han establert els mecanismes eleccions la candidatura hagi Lluita Internacionalista de Girona de participació en l’elaboració del obtingut 4 regidors i ser la tercera ha participat en la candidatura programa i de la campanya. El treball força a molts pocs vots d’ERC, CUP-Crida per Girona aportant el iniciat de confluència no és un superant el “renovat” PSC i la seu petits gra de sorra per tal projecte electoralista sinó un treball desaparició de representació munid’articular una proposta de les per fer front l’emergència social que cipal d’ICV-EUiA (4,16 %). Dels 4 esquerres per a la ruptura, partint pateix gran part de la població i la regidors/es de la candidatura del bagatge i l’activitat municipal que lluita per la municipalització de molts l’encapçala la Laia Pèlach (CUP), i ha fet la CUP a nivell d’oposició des dels serveis de la ciutat. La el quart és en Toni Granados (militant de la base. No vull oblidar els 598 caracterització de la candidatura de LI) obrer del barri de Germans vots (1,65 %) de la candidatura CUP-Crida per Girona (amb els Sàbat i afiliat al corrent crític de Compromís per Girona amb una colors groc i vermell, a vegades CCOO “per un gir sindical a caracterització anticapitalista, amb oblidat) ha de ser un repte per ser l’esquerra” (veure LI 137) que vol ser militants de Podem i ex companys/ un dels motors per aquest treball, i una aportació per posar el centre es d’ICV-EUiA... fent possible reprendre el treball per un reagrupament de forces més enllà d’un procés electoral, amb el màxim de col·lectius, organitzacions, moviments... de l’esquerra rupturista que ens ha de dur un programa de ruptura amb el model de ciutat i de posicionaments clar, com el no pagament del deute. També vull fer esment de l’article en El Diari de Girona per en Josep Quintanas (conegut exmilitant del PSUC i que es va passar a les llistes del PSC a l’època d’en Quim Nadal) escriu “Les CUP es consoliden: capitalitzen el malestar nacional i social, ocupen espai tradicionalment comunista i es presenten com l’esquerra radical i sectària en la millor tradició infantil de la III Internacional: acumulació de forces, socialdemocràcia David Fernández amb Ibrahima Sano, candidat número 19 de la traïdora i tot el reguitzell dogmàtic candidatura. David va criticar la decisió de la Junta Electoral d’excloure que tant ha ajudat sempre la dreta al company de LI, i va manifestar “Tots som immigrants”. a guanyar una esquerra dividida i
barallada”. Tot més lluny de la realitat per qui ha contribuït en el desastre de la política del tripartit al municipi en el seu temps de regidor al municipi i que no ha fet cap mena d’autocrítica, i que encara es sosté en les bases de la política neoliberal. Les seves paraules tan sols em donen peu a plantejar el tema de la caracterització de la candidatura de la CUP – Crida per Girona com un repte per a la CUP local a obrir la unitat popular fora de la seva organització. La CUP cauria en el sectarisme si es creu que ja és la Unitat Popular i que només caldria obrir les seves estructures per a més gent, i no ho fes apostant, com ha iniciat amb la candidatura,
La CUP a les comarques gironines. La CUP va presentar en aquestes eleccions municipals més del doble de llistes a la demarcació de Girona que fa quatre anys. Tot i això, el seu nombre de regidors/es no només s’ha duplicat, sinó que s’ha multiplicat per quatre. D’aquesta manera, la formació ha passat de presentar 14 llistes gironines i obtenir 20 regidors, a presentar 35 candidatures i aconseguir 83 regidors. De fet, la CUP és l’únic partit de la circumscripció de Girona que ha crescut o s’ha mantingut en tots els ajuntaments on el 2011 va obtenir representació.
obrint-ho també a organitzacions i altres realitats polítiques dins un concepte ampli d’unitat popular i desplegar un espai, no sols independentista en què hi ha organitzacions polítiques, col·lectius de l’esquerra alternativa o revolucionàries.
Miquel Blanch- LI
L’esquer ra alter nativa entra en el feu del L’esquerra alternativa PSC de l’Hospitalet de Llobregat
La CUP-PA a l'Ajuntament Per primera vegada un 13,56% dels votants han optat per la CUP-PA i Guanyem l’Hospitalet. Dues formacions que s’han considerat part de l’esquerra alternativa. La CUP-PA s’ha presentat a aquestes eleccions amb un programa que recull clarament els principis de l’esquerra rupturista i que ha centrant la seva principal prioritat en la necessitat d’un programa d’emergència social per a la nostra ciutat. Amb aquest programa la CUPPA entra a l’ajuntament amb un 5,1% dels vots i amb un regidor. Guanyem l’Hospitalet és una candidatura que pràcticament no ha fet campanya electoral i de la qual, en aquest moment, no podem dir quins són els seus eixos més importants. Però, donat el nom de la candidatura i el seu logo, el què sí podem afirmar és que el vot que ha obtingut anava dirigit a posicions polítiques properes a Podem –que com tal no s’ha presentada a les eleccions- o a espais de confluència com ha estat la candidatura de l’Ada Colau a Barcelona. Això li ha permès aconseguir un 7,46% dels vots i entrar amb 2 regidors. Balanç general dels resultats Un balanç general dels resultats d’aquestes eleccions s’aprecia un cert gir a l’esquerra en els vot d’una part dels votants. Una comparació del ventall de les forces polítiques veiem por una banda, la pèrdua dels regidors de Plataforma per Catalunya i una pèrdua important dels regidors del Partit Popular i de Convergència i Unió i la irrupció de Ciutadans, Esquerra Republicana, la CUP-PA i Guanyem l’Hospitalet Una anàlisi més detallada dels
resultats de cadascuna de les formacions que han participat ens permet veure quin ha estat el canvi de vot i de quins sectors procedeix el vot d’aquest nou espai polític d’esquerra.
Xifres de participació La participació mitjana se situa en el 53,35%, això representa que el nivell de l’abstenció és elevat. En aquestes eleccions el cens electoral s’ha incrementat en 4.300 persones amb dret a vot. En xifres absolutes el nom de vots emesos ha experimentat un creixement de 7524 vots. Anàlisi dels resultats - Els partits del govern municipal: PSC i IC-EUiA En l’última legislatura el govern municipal va ser de coalició del PSC i IC-EUiA. Aquesta coalició es va trencar en els últims mesos. ICEUiA va intentar aconseguir formar part d’un projecte alternatiu que, segons les seves declaracions, permetés obtenir suficient força per aconseguir guanyar el govern de
5
la ciutat al PSC. Al final es van presentar només amb Pirates:
La política municipal en els últims quatre anys no ha passat factura al conjunt dels dos partits que han estat els responsables directes del govern de la ciutat La pèrdua del vot del PSC el recull IC-EUiA. Si bé sobre el paper es pot considerar un gir a l’esquerra, nosaltres denunciem l’actitud que ha tingut IC-EUiA que ha avalat la política del PSC amb la seva participació directa al govern de la ciutat i el seu silenci. El PSC perd 2 (de 13 a 11) regidors i IC-EUiA passa 2 a 3 regidors. Un nou acord de govern o de suport li permet al PSC governar sense problemes ja que representa la majoria dels 27 regidors - Els partits del Pacte per la Independència. CiU i ERC CiU era la tercera força política en l’anterior consistori i ERC no tenia cap regidor. CiU ha perdut el 50% dels vots respecte les eleccions anteriors, que significa la pèrdua de 3 dels 4 regidors. Aquest vots els recull ERC que entra a l’Ajuntament amb 2 regidors.
Aquests partits tenen una major representació en els barris on hi ha més presència de petita burgesia. Aquest canvi de vot no es pot llegir en clau municipal ja que ERC no ha portat a terme una política important a nivell municipal. - PP PP,, PxC i Ciutadans La dreta del Partit Popular i les tesis clarament feixistes que representa PxC han perdut clarament en aquestes eleccions. Però aquest vot el recull pràcticament en la seva totalitat Ciutadans.
El PP era la segona força amb 6 regidors. Aquesta posició ara l’ocuparà Cs que entra a l’Ajuntament amb 4 regidors. La comparació dels resultats totals ens permeten veure que no hi ha una pèrdua important del vot entre les forces del règim. Per tant els vots que hem aconseguit les forces alternatives és el dels nous votants, que podem pensar que són en bona part joves i de sectors que han participat de les mobilitzacions a partir de les del 15M i que no participaven en els comicis electorals. Anna Morelló.
El Prat de Llobregat
Balanç i pe El passat 24 de maig 344 veïns i veïnes del Prat van votar a l’Alternativa d’Esquerres El Prat a les eleccions municipals. En nombre de vots ens quedem lluny de la quantitat necessària per obtenir regidors/es però el procés electoral ens ha permès donar a conèixer les nostres propostes i ampliar el nombre de persones que participen activament de l’AE-EP i també el de gent que mostra el seu acord amb les nostres posicions. Des del primer moment vam dir que érem conscients de les grans dificultats d’obtenir un nombre de vots que ens permetés entrar a l’ajuntament. De la gran quantitat de candidatures presentades, 10 en total, de les quals 3 érem noves opcions des de posicionaments, tot i diferències substancials, més o menys d’esquerres, l’AE-EP érem l’única que ho fèiem sense cap gran partit o marca electoral mediàtica al darrera. Sense grans recursos econòmics ni ressò en els mitjans de masses sabem que es necessita molt de temps per arribar a nombres significatius de gent i l’any i escaig que portem treballant és un temps molt insuficient per fer-ho. Sabíem que aquestes circumstàncies generaven un desavantatge quasi insalvable però també dèiem i mantenim que calia introduir al debat electoral i polític al Prat una opció que posi a la gent treballadora clarament per davant dels interessos del gran capital.
66
erspectives de l'AE-EP Hem dit i també mantenim avui que volem fer entrar la lluita a l’ajuntament. Els vots obtinguts no ens permeten comptar amb ningú de la candidatura com a regidora. Però estem convençudes que són més importants molts peus al carrer que dos al ple. Evidentment ens hagués agradat tenir també els dos peus al ple, però avui més que mai hem de tenir molt clar que podem canviar més coses amb lluita i mobilització molts peus a la plaça de la vila per exigir amb prou forces als 25 que n’hi haurà a dintre que posin a la gent per davant de les grans empreses i els bancs i que compleixin amb tot això que han dit aquests dies. Perquè els canvis no els aconseguirem amb un dia cada quatre anys, sinó amb 365 dies de lluita de cada any. D’aquestes eleccions sortim havent augmentat en nombre de companys i companyes que participem activament de l’AE-EP i en nombre de gent que ens coneix i ens mostra el seu suport,
incloent sectors de treballadores que han seguit la campanya de prop i que ens expressen que comparteixen les nostres propostes i idees. També valorem molt positivament la presència de treballadors en lluita de Panrico i Movistar a la nostra campanya, i suport rebut i l’apropament per
altres candidatures alternatives i de ruptura com l’Alternativa d’Esquerres de Badia o els companys de Cornellà en ComúCrida per Cornellà. Pensem continuar aprofundir i consolidant relacions amb treballadores i organitzacions amb les quals compartim prou posicions i formes de fer. En aquest sentit, continuem donant tot el suport que podem a les lluites obreres i participant en la construcció d’una candidatura àmplia i de ruptura per a les properes eleccions catalanes amb d’altres organitzacions anticapitalistes, municipalistes, independentistes... entre les quals hi ha la CUP amb qui també esperem poder treballar conjuntament en l’àmbit municipal ben aviat.
31 de maig de 2015 Pedro Mercadé de l’Alternativa d’Esquerres El Prat
Amb Agustín de la lluita de Panrico i José de la de Movistar, a l'acte de tancament de campanya, en el que també van participar els caps de lista de Guanyem Cornellà i AE de Badia, ambdos actualment regidors.
7
Per què es manté ICV-EUiA al El Prat? Els resultats d’ICV-EUiA a la gran majoria de les localitats a on a s’ha presentat amb el seu nom i no a dintre (i mig amagada en alguns casos) de coalicions electorals àmplies ha patit una davallada molt considerable en representativitat i en vots. Són una excepció d’aquest fet Santa Perpètua de Mogoda i especialment El Prat, a on ICVEUiA torna a ser la candidatura més votada amb 673 vots més que fa quatre anys i augmentant encara més la diferència amb la resta de forces. I ho fa, en aquest darrer cas, després de ser conegudes les escandaloses despeses en salaris de polítics del govern municipal i càrrecs de confiança o la recent imputació de l’alcalde Lluis Tejedor pel cas de les dietes de la federació de municipis, a banda de la més que qüestionable política municipal en diverses matèries. Analitzem algunes possibles raons per aquesta millora i cronificació dels resultats d’ICV-EUiA al Prat: - L’altíssima implantació d’Iniciativa al Prat que, al llarg de més de trenta anys de govern a un municipi amb una entrada econòmica important i constant , ha anat teixint i consolidant una xarxa amb moltes entitats i associacions del poble. Aquest fet va quedar constatat el 24M amb la gran quantitat de persones que ocupen càrrecs en Associacions de veïns, AMPAs, etc, que portaven ben visible la identificació d’ICV-EUiA com a apoderades de la candidatura. Aquestes agrupacions reben subvencions i moltes depenen
econòmicament de l’Ajuntament, que dedica una gran quantitat de diners públics a diverses entitats de diferents sectors en una relació en la qual la línia entre l’ajut i la relació paternalista o clientelar és massa prima quan els criteris d’assignació de recursos no són prou clars i transparents. - L’enorme entrada de diners dels impostos per l’activitat econòmica a l’aeroport, el port, les ZAL i els polígons industrials amb que conta el Prat han permès l’Ajuntament dur a terme considerables millores en l’àmbit de les infraestructures, moltes de les quals curiosament s’anuncien o inauguren abans dels períodes electorals. Sembla que l’assessor d’urbanisme que cobra més que Rajoy i companyia sí fa una bona tasca, com a mínim per ICV-EUiA que ha sabut rendibilitzar-la electoralment amb el “T’agrada El Prat?” de la campanya. Hem de tenir present que les importants despeses en aquestes infraestructures han estat amb els diners de totes i tots i que, tot i que moltes han quedat molt maques, algunes han costat quantitats indecents de diners, mentre necessitats bàsiques de part de la població del Prat s’han quedat sense cobrir. - Com ha denunciat el col·lectiu de Picacrestes del Prat, ICV-EUiA ha fet servir la imatge de la colla per la propaganda electoral de la seva candidatura. Aquest fet va en la línia d’apropiació del que és de totes i tots i que Iniciativa ha volgut en la campanya electoral que semblés només d’ells. Més enllà de les infraestructures, pagades entre totes i construïdes per les treballadores i no pas per en Lluis Tejedor, també s’han volgut
assimilar símbols que pertanyen a totes les pratenques i pratencs. - Al Prat no s’ha produït la confluència de les noves candidatures ni de les opcions d’esquerres. Allà a on han anat conjuntament les CUP, amb candidatures municipalistes dels llocs en qüestió o fins i tot amb les assemblees locals de Podemos i s’han produït candidatures àmplies però d’esquerres com ara Crida per Cornellà- Cornellà en Comú o Guanyem Badalona s’han aconseguit resultats molt importants i s’ha fet sense ICV, PSC o d’altres forces tradicionals autodefinides d’esquerres però que perpetuen el règim monàrquic actual a nivell estatal i molts dels problemes de la gent a tots els nivells. Al Prat la CUP no ha estat ni com a tal, ni donant suport, tot i el treball conjunt en la construcció a la candidatura a les eleccions catalanes amb l’Alternativa d’Esquerres El Prat. El fet que dues candidatures s’hagin definit com “la de Podemos” tampoc no ha ajudat a definir una alternativa. - La participació a les presents eleccions, tot i que ha pujat en nombre de vots, es manté amb un 54,8% per sota de la mitjana de Catalunya que és del 58,52%. En l’actual context pensem que una part important de l’abstenció, pertany als sectors que més estan patint la crisi i les polítiques d’uns i els altres governs (persones immigrants, aturades i en condicions precàries)i que probablement no aproven les polítiques d’ICV-EUiA però no han trobat una altra opció que els convencés per anar a votar. Hi ha amb aquests sectors un important treball a fer per part de l’Alternativa d’Esquerres El Prat. S’han d’aprofundir en aquests i d’altres factor per avançar en la tasca d’oferir una alternativa a des de l’esquerra a les polítiques reformistes i de gestió de la misèria que tants anys porta practicant ICVEUiA al Prat i allà a on té oportunitat.
88
Pedro Mercadé, de l’Alternativa d’Esquerres El Prat