SUPLEMENT LI 142-març 2016 Reflexions sobre la vaga indefinida de lle es tr eba ll ador es d tre ball llador adore d''Eulen/Atento/Endesa
Una lluita amb rostre de dona Després d’un mes i set dies en vaga indefinida les treballadores que oferien el servei d’atenció al client d’Endesa, decidien tornar a la feina. Endesa havia donat per acabada la concessió per a l’atenció telefònica a Eulen per contractar els serveis d’Atento. Eulen va presentar un ERO per a acomiadar les 362 treballadores que prestaven aquest servei. En el conveni de telemàrqueting es va perdre la subrogació dels i les treballadores. La vaga començava el 3 de novembre contra l’ERO d’extinció de contractes i va aguantar tot el mes. El 30 de novembre s’acabava la concessió a Eulen i es feien efectius 344 acomiadaments. La vaga indefinida va continuar a Atento, l’empresa que es feia càrrec del servei, i que va contractar una part dels i les treballadores acomiadades sense antiguitat ni garanties, en pitjors condicions. La vaga a Atento exigia garantia de continuïtat en el lloc de treball i el manteniment de les condicions horàries i salarials.L’objectiu era evitar que utilitzessin les treballadores formades per preparar-ne de noves treballadores i acomiadar-les a continuació. Elles sabien que o és ara que estan juntes i poden fer força o que després, soles una a una, estan en mans de l’empresa. Aquesta vaga és important per diversos motius: 1) es tracta dels sectors més precaritzats, en què s’han perdut en conveni drets com la subrogació i que enfronten una pressió laboral molt forta; 2) s’oposa a les subcontractacions com a mesura per fer retrocedir les condicions laborals dels treballadors/es, exigint la contractació directa per l’empresa matriu, Endesa; 3) denuncia el paper d’Endesa que obté grans beneficis a força de condicions d’esclavitud dels seus treballadors/es i de la desatenció a milers de famílies que viuen sota la pobresa energètica; 4) demostra que la precarietat té majoritàriament rostre de dona. I malgrat tots aquests condicionants, l’oposició frontal dels sindicats majoritaris i el poc suport també del sindicalisme i dels partits de l’esquerra alternativa, els i les treballadores d’Eulen van saltar a la vaga indefinida, contra la posició de la majoria del comitè d’empresa. I van continuar organitzant-se en les assemblees i el comitè de vaga elegit. Encara s’ha de resoldre judicialment la denúncia contra l’ERO, però independent del seu resultat, cal continuar el camí que han obert aquestes treballadores en lluita. 1
Secció de la Unió Internacional de Treballadors - Quarta Internacional (UIT-QI)
La subcontractació com a for ma forma de desregular els convenis.
Orígens del conflicte. Parlem amb V enus, Mar i Luisa del comitè de vaga: Venus, Lluita Internacionalista: Ens podeu explicar com sorgeix el conflicte d’Eulen? Venus i Luisa: Eulen és una empresa de serveis que porta 23 anys fent atenció al client a Endesa. En l’últim concurs Endesa ha donat el servei a Atento. Nosaltres no tenim la figura de la subrogació com en altres convenis, és a dir, amb la pèrdua de la licitació per part d’Eulen podem perdre els 362 llocs de treball. Segons l’article 18 del conveni, les obligacions de l’empresa que es queda amb el servei són molt ambigües, doncs estableix que el 90% de la nova plantilla que hagi de contractar per atendre el servei s’oferirà als i les treballadores de l’empresa que ha perdut la concessió. Ambigu perquè, ¿què vol dir que necessita l’empresa? i si l’empresa considera que pot absorbir el treball, ¿en què queda? ¿I si decideix deslocalitzar fora l’atenció al client? Es diu que una part del servei pot estar deslocalitzat ja a Colòmbia. Aquest article només obliga les empreses del sector i a més, com que no es fa una subrogació sinó una nova subcontractació, només conservaríem el salari i perdríem tots els drets adquirits. És a dir, que no hi ha compromís cap concret i tot acaba sent paper mullat. El contracte d’Endesa amb Eulen acabava el 30 de juny però es va prorrogar fins al 30 de novembre. Així doncs hi ha 362 famílies amb un futur Venus molt incert.
LI Amb la majoria sindical contra la vaga, com tireu endavant el conflicte? L i V .- Des d’abril corrien rumors que això podia passar. El comitè V.d’empresa d’Eulen està format per 17 delegats/des: STC tenim 2 delegades i Solidaritat Obrera 2 més, la resta s’ho reparteixen CCOO, Luisa UGT, USOC, AST, CGT: així doncs estem en minoria. Quan vam veure que la majoria del comitè no es movia ens vam posar d’acord per impulsar una resposta. Ja teníem precedents de lluites que s’havien portat molt malament, com la dels serveis d’Endesa de Gran Via, i només perquè ho van prendre directament els treballadors -per fora del comitèajudats pel Col·lectiu Ronda, es van poder evitar els acomiadaments. Vam proposar la convocatòria de vaga, però la reacció de la majoria del comitè va ser que no hi havia motiu i n’hi havia prou amb algunes mobilitzacions. Posteriorment en assemblea van ser els mateixos treballadors que van demanar la vaga. Llavors les seccions sindicals de SO i STC la convoquem perquè així ho havien sol·licitat els companys. La majoria del comitè va respondre que calia fer prèviament un referèndum. Vam constituir un comitè de vaga sobre la base de les decisions de l’assemblea amb STC i SO. LI.- Els objectius de la vaga? Els objectius de la vaga són la retirada del ERO cap a Eulen i la millora del dret a contractació cap a Atento, perquè ofereixi la contractació al 100% dels afectats. Sol·licitem un tot, i si no és possible, una sortida en condicions. L’Empresa parla molt de l’impacte econòmic que suposa per a ells aquestes extincions però no s’ha parat a pensar en l’impacte en les nostres famílies, 360 famílies amb un sou menys. Tampoc ha pensat en l’esforç que hem fet durant tots aquests anys. Mai se’ns ha valorat: només se’ns ha exigit. Ara també nosaltres exigim i estem en el nostre dret. El seu benefici hauria de ser el nostre benefici, i sempre han obtingut beneficis sense que ens arribés res. 22
Mar
Comença la vaga indefinida El 3 de novembre començava una vaga indefinida amb molta força: prop del 90% de les afectades per l’ERO. A les portes de la Inspecció de Treball on s’havia de fer la mediació sobre l’ERO, desenes de treballadors/es s’apleguen i el crit que més escolta és contra la majoria del comitè, el “no ens representen”. I en el mateix sentit la denúncia de la campanya que ha fet sobretot CCOO contra la vaga dient que era il·legal per què la gent no s’hi sumés. Continuen les reunions amb l’empresa. Aquesta puja l’oferta pels acomiadaments dels dies que marca la llei (20 dies fins a 12 mensualitats) a 26 dies i fins a 13 mensualitats, i fa una reducció de 362 a 344 afectats per l’ERO amb 18 recol·locacions. Les assemblees rebutgen la proposta d’acord. La majoria sindical, que continua en contra d’una vaga que segueix forta, força un referèndum sobre la proposta de l’empresa. El 10 de novembre es fa el referèndum i es rebutja la proposta de l’empresa per 188 en contra (54,6%), 110 a favor (32%), un vot nul, i 45 (13%) no van votar. Les negociacions acaben sense acord. Cap sindicat signa un acord amb l’ERO i aquest està impugnat. Era el primer èxit de la vaga. Es van succeint les concentracions davant la seu central d’Eulen, a les
oficines d’Endesa, tallant en diverses ocasions la Gran Via de Barcelona. Però calia obrir la lluita més enllà la incidència directa de la vaga. La lluita rep poca solidaritat solidaritat. El sindicalisme alternatiu es podia haver abocat en la solidaritat i tot hagués estat més fàcil. CGT encara que els seus delegats no estaven afectats per l’ERO no han fet res, ni tampoc des d’Atento on són la primera força sindical: només alguna secció sindical de CGT, com la de SEAT o la de l’Ajuntament de Barcelona han donat el suport a la lluita. AST (Cobas) no ha fet una crida a la vaga i els seus delegats no han deixat de treballar. Es convoca reunió d’organitzacions per mirar d’eixamplar la base de suport a la lluita. Assisteixen CUP, CoBas, Corrent Roig, Classe contra Classe, JCPC i Lluita Internacionalista. Es fan activitats a la Universitat amb les Joves del PCPC, també hi ha una entrevista aconseguida per CCC, però no hi ha un canvi significatiu en la presència a les mobilitzacions. Des de Lluita Internacionalista demanem a CUP-CC que promogui entrevistes amb els grups parlamentaris. La diputada de la CUP-CC Eulàlia Reguant es reuneix amb les treballadores d’Eulen, amb presència també de CSQP que no pren cap compromís clar, suposadament pel pes de CCOO que està contra la vaga. Per mitjà d’un antic treballador es fa també entrevista amb C’s sense resultats. A l’Ajuntament de Barcelona la CUP presenta la moció amb presència de treballadores d’Eulen al ple.
S’acosta finals de novembre. La vulneració reiterada del dret a la vaga per Eulen. Les grans multinacionals estan acostumades a fer el que volen sense donar explicacions. Hi ha serveis de l’atenció telefònica que reporten molts ingressos a Endesa que estan totalment aturats com el SAT i l’empresa comença a maniobrar per a derivar milers de trucades que s’hi acumulen cap a d’altres punts d’atenció. La vulneració del dret a la vaga és flagrant i es presenten denúncies. La vaga seguia, encara que havia perdut una part de la gent. L’últim dia de novembre, potser estàvem en el 65%. La lluita continua també a Atento després del 30 de novembre. Venia el moment més difícil. El 30 de novembre es feien efectius els acomiadaments de les 344 treballadores i treballadors d’Eulen i una part d’aquestes començaven la feina a Atento. La decisió de continuar la vaga a la nova empresa va ser molt important: s’exigien un mínims de garanties sobre els llocs de treball i la no modificació de les condicions laborals. El comitè d’empresa d’Atento –amb majoria de CGT- va trigar 4 dies a reunir-se amb les treballadores en vaga i va mancar un clar suport a la lluita. Tot i així, la vaga es va mantenir una setmana. Quan, després, les companyes van reincorporar-se a la feina, ho van fer entrant entre aplaudiments de la resta, inclòs les que havien quedat a l’atur.
3
Converses al voltant d'un Recollim opinions i sentiments de les lluitadores poc després d’acabar la vaga. LI.- Comenteu les condicions en què treballàveu M a r : El maltractament era constant, tant que es tornava part de la quotidianitat, del dia a dia, males paraules, mirades de menyspreu, material en pèssimes condicions, falta de neteja... Un nombre bastant important de companyes prenien ansiolítics per poder suportar la jornada. La violència externa per part dels clients (som veritables escuts per a la companyia), sumada a la violència interna, generaven un estrès molt poc saludable, els propis comandaments propiciaven un ambient molt enrarit i desagradable.
Mar
Glòria
44
Glòria: En arribar al meu lloc de treball, falten la cadira, i/o la clavilla de connexió... hi ha diverses cadires trencades, altres tortes a més de tacades... gairebé no se sent per la cridòria existent a la sala, per la mala qualitat dels meus mitjans de treball. No tinc espai entre trucada i trucada, m’atabalo, tosso, vull respirar... sento des del fons de la sala a una companya que li ha donat un atac d’ansietat... crida “no puc més, per Déu, som humans”. Acabo la meva jornada de treball, però abans el meu supervisor m’indica que el nivell de qualitat no és suficientment bo... que el meu temps de lavabo és excessiu segons el que ells consideren correcte... Posteriorment se’m sanciona per anar al lavabo més del “normal”. Surto al carrer desmotivada i amb estrès, el cor em palpita molt de pressa i em falta l’aire...
Charo: El treball d’un coordinador en el sector del telemàrqueting consisteix a fer-se càrrec d’un grup d’agents, controlar els seus temps, puntualitat... En comptes d’això el meu treball últimament consistia a passejar per la plataforma fent de policia... en contacte amb un superior mitjançant un telèfon sense fil pel qual rebia informació dels minuts que els agents portaven amb la trucada i dient-me (de molt mala forma, per cert) que els havia d’incitar a que pengessin. Pressionant a l’agent que ja es troba de per si en un estat d’estrès, a causa de l a quantitat i dificultat d’algunes truc a d e s , Charo havent de solucionar problemes que li plantegen els clients amb falta d’informació, amb falta de formacions, amb sistemes informàtics que no funcionen correctament perquè van lents, es pengen, o simplement aquell dia no funcionen i treballant amb simultaneïtat de programes. L’ansietat, l’estrès que comporta solucionar aquests problemes als clients que truquen a una gran empresa com és Endesa, de la qual esperen qualitat i solucions en poc temps... acaba en sancions als agents per mala qualitat, sancions per que s’obliden de transferir al client una enquesta... sancions per excés de lavabos (no ha d’excedir de 20 minuts)... A l’estat psicològic que tot això comporta, cal afegir el físic: plataforma no insonoritzada, petita per a tants agents, el soroll, la falta de neteja, una Isa climatització defectuosa, cadires trencades i incomodes, cascos que no se senten, consoles que no funcionen, falta de coixinets, pinganillos en moltes ocasions.
LI.- Com vau viure la vaga i la vostra participació en ella?. Charo: Em costava assimilar una vaga i menys indefinida, en la qual em veuria embolicada i tan implicada. Però en les circumstàncies en les que van transcórrer els fets i després de la poca resposta de l’empresa, vaig entendre que era necessari fer-nos escoltar d’alguna manera...i que avui som nosaltres, ahir van ser uns altres, demà podrien ser ells. Isa: Mai hagués pogut imaginar que formaria part d’una vaga, menys si m’haguessin dit indefinida. Hagués dit “jo haig de mantenir la meva casa”, però aquí he estat… Mar: Sempre vaig creure en la resposta d’una vaga per defensar la nostra dignitat cap a tot aquell maltractament que estàvem patint, el que mai vaig pensar és que el detonant arribés amb un suport del 90% dels companys. Va ser una satisfacció enorme enfrontar-nos així a l’empresa, amb tants companys darrere nostre defensant una mateixa cosa. Carmen: Cal mobilitzar-se i unirse, perquè els i les treballadores i les persones juntes tenen molta força. Bé, per a qualsevol àmbit val. Que fa falta que ens recolzem més. LI.- El millor i el pitjor d’aquesta lluita. I s a : Amb la vaga he après l’important que és fer-se sentir i que si tots ens uníssim podríem fer canvis en aquest sistema, però la gent segueix callant i preferint que se’ns trepitgi. El conformisme és el pitjor enemic i el gran frustrant de les nostres vides. El pitjor son els companys que per circumstàncies vàries han anat abandonant la vaga i sens dubte els problemes que estem tenint a dia d’avui amb les últimes nòmines i certificats d’empresa.
cafè Charo: El millor de la vaga ha estat a nivell personal, el créixer personalment, el sortir, el poder exercir el meu dret a la rebequeria amb aquest convenciment personal que estàs fent el correcte, la satisfacció que et dóna dir “ja n’hi ha prou” al conformisme: t’omple per dins... He après molt, gràcies a companys d’organitzacions que no coneixíem, i que ens han donat tot el seu suport i ajuda; i a nivell personal gràcies a la resta de companys implicats. El pitjor, la ruptura del companyerisme, la fragmentació dels treballadors. Carmen: El millor va ser tenir la solidaritat de molta gent, associacions, partits polítics, etc. que ens van recolzar i ens ajudaven per poder engegar les mobilitzacions. Estic i estem molt agraïdes per això... Com a mínim ara sento que podem aportar un granet de sorra per millorar la situació laboral que avui vivim. El pitjor va ser la falta d’informació general, les incerteses, els dubtes sobre què era el correcte i, Carmen sobretot, el pitjor va ser veure com a l g u n s companys i companyes s’enfrontaven. Mar: El millor són els sentiments a flor de pell, veure a companys lliurats a la lluita que mai vas pensar que fossin capaces de fer-ho i sobretot sentir-te part activa del que estava passant. Que tots els mesos que quedaven enrere intentant gestar alguna cosa gran culminaven congregant al 90% dels nostres companys davant de la Inspecció de Treball, va ser brutal. El pitjor és que la vaga no només paralitza l’activitat d’una empresa, absorbeix totes les teves energies i les centralitza de tal manera que tens la sensació de
viure en un parèntesi. Quan va acabar tenia la sensació d’haver estat tot el mes fora de casa i sentia m o l t a enyorança, Marga necessitava estar amb la meva família perquè els trobava molt a faltar. LI.- El que us ha quedat després d’aquesta lluita. Charo: Un mes de vaga tan intens com el que hem viscut t’ensenya molt en tots els sentits, t’obre els ulls...veus com hi ha persones involucrades, posant el seu granet de sorra per intentar canviar les coses, elles s’ofereixen, t’ajuden, et guien, i et fan treure valors amagats. T’ensenya que en la unió està la força, t’ensenya a ser més altruista, t’ensenya a ser més solidari. Després d’una experiència així com la que hem viscut, hi ha un abans i un després. M a r : Descobreixes a grans companyes i sents un respecte mutu, hi ha una connexió especial amb aquestes companyes que van compartir amb tu la intensitat d’aquests dies. Isa: La lluita ha tret el millor de cadascun de nosaltres, ha fet estrènyer vincles sens dubte molt bonics i aquests petons i abraçades, aquests somriures, que ni EULEN ni aquest SISTEMA podran ja esborrar...Amb els companys que abans només eren cares conegudes, amb les quals amb prou feines podies creuar una salutació, ara hem conegut realment les persones, les històries de tants anys junts que ni teníem idea. Després de cadascú una història, una família, coses per les quals seguir lluitant units.
Rostre de dona El sector del Telemàrqueting està format majoritàriament per dones. El poder conciliar vida familiar i laboral i personal és un dels principals problemes que ens afecten avui en dia L’ERO plantejat per Eulen amb un 80% de la seva plantilla femenina agreuja aquesta situació ja que la nova contracta no garanteix al 100% l’horari de les treballadores. De torns de matí o tarda, ofereixen torns partits amb una hora de descans, la qual cosa implica passar nou hores fora de casa, o torns de tardes que s’allarguen fins a les 12 de la nit. La dificultat per conciliar vida familiar, laboral i personal és evident, havent de reduir jornada si t’ho permeten o renunciar en alguns casos a aquests llocs de treball i, per tant, a la teva capacitat econòmica. L’empresari s’aferra a la crisi, però aquesta ens afecta molt més a nosaltres com a dones, ja que exigeixen llargues jornades, escassa flexibilitat, disponibilitat total, no adaptant-se al model de vida actual: amb augment d’esperança de vida i per tant de cura de persones grans, més llars on treballen els dos membres, augment de famílies monoparentals… Un panorama que no fa sinó empènyer-te a lluitar per canviar-ho.
Charo
Pl. Sant Jaume: Contra la violència de gènere 5
Subcontractació i degradació del treball. La subcontractació és un mecanisme habitual de totes les grans empreses (també en el sector públic) per tal de fer retrocedir els salaris i les condicions laborals. A mesura que els treballadors d’un centre de treball es van dividint, es va debilitant la seva força per mantenir i millorar les seves condicions laborals. Aquest ha estat el principal objectiu de les reformes laborals: anar segregant els/les treballadors/es en innumerables situacions diferents. El cas més extrem són les subcontractes a empreses de “serveis” per a fer tasques moltes vegades estructurals i imprescindibles de l’empresa matriu, però que a partir d’aquesta externalització queden sota convenis diferents als de l’empresa mare. Òbviament aquests convenis tindran molt pitjors condicions laborals ja que han de garantir a l’empresa matriu que li són rendibles i a més assegurar els guanys a la patronal de l’empresa subcontractada. Quan els i les treballadores d’una subcontracta han aconseguit algunes millores, una forma molt senzilla per les grans patronals d’enfonsar-les és que l’empresa matriu rescindeixi la subcontracta i agafi una altra empresa més barata –o sigui amb treballadors en pitjors condicions-. Per limitar l’abús que suposa aquesta forma de resoldre per via mercantil el que son relacions laborals, l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors obliga a la subrogació dels i de les treballadores –contractació per part de la nova subcontracta de les treballadores de l’anterior, mantenint les seves condicions laborals i salarials encara que sigui amb complements-. Però a telemàrqueting la patronal, amb la col·laboració dels grans sindicats, ha aconseguit no estar obligada a subrogar, amb la qual cosa l’abús de la patronal és brutal. Aquesta situació ha permès l’esclavatge modern legalitzat com l’anomena la Mar, una companya del comitè de vaga. Unes condicions que es tornen infernals, i que no deixen de degradar-se. El desgast de la vista sotmesa a les pantalles, de l’oïda i de la columna o l’avantbraç son només una part de les conseqüències d’aquestes feines sobre les treballadores. Però ens diuen que el pitjor és la part mental. Saben que sovint les obliguen a donar una informació parcial o que saben que va contra el client, molts cops han de parar els cops a l’empresa, amb procediments per obtenir dades que freguen l’extorsió,... sovint la persona que està a l’altra banda del fil és una persona gran o que la queixa que presenta amb tota la raó anirà a la paperera. Però el control sobre el que diuen és total i es produeixen gravacions de les converses. Si responen el que no han de dir, corren el risc de sancions. A l’empresa només l’interessa facturar al màxim a la principal, i aquestes facturacions són per trucada realitzada, per la qual cosa, l’empresa fixa un màxim de duració per trucada que obliga a deixar de respondre les demandes del client o dir que ja està tot bé –sabent que no és veritat- o a tallar la trucada. No importa una atenció correcta al client ni ajudar-lo, si això va contra els interessos de la companyia. Un dia rere l’altre aquest és un càstig al cervell que passa factura més tard o més d’hora com expliquen les companyes a les pàgines centrals.
A l'Ajuntament de Barcelona 66
Un debat, dos actituts Lluita Internacionalista treu un comunicat. Després d’haver estat a les primeres mobilitzacions d’Eulen i haver parlat amb les companyes, el 6 de novembre LI traiem una fulla a les treballadores en lluita “Vaga indefinida a Eulen: una reflexió necessària”. La primera era la necessitat de consolidar la vaga i la urgència d’activar el comitè de vaga, per coordinar criteris i plans de treball. Calia treure la lluita cap al carrer i convertir el conflicte en una demanda social. En les vagues indefinides el paper de les assemblees i del comitè de vaga és cabdal, més quan la representació anterior del comitè d’empresa està contra la lluita. A poc a poc aquesta coordinació avança i, el més important de tot, noves companyes i companys es posaven al capdavant de les activitats decidides, encara que no es van arribar a estabilitzar regularment les reunions del comitè i això dificultava la cohesió.
Pancarta La segona reflexió era sobre la necessitat de posar al centre de la lluita contra el ERO, la defensa dels llocs de treball. Deia la fulla: “la reivindicació principal s’ha focalitzat allà on les empreses i la majoria del comitè volien: no en el manteniment de llocs de treball i en les condicions, sinó en la quantitat d’indemnització, si 22, 33 o 45 dies i el topall. Creiem que això és equivocat per diferents motius: 1) La indemnització és pa per avui i gana per demà, necessitem llocs de treball; 2) no lluita contra les empreses de telemàrqueting que segueixen
davant de la vaga
Endesa, beneficis multimilionaris i pobr esa ener gètica pobresa energètica Enmig de la vaga es van publicar els resultats d’Endesa. En els nou primers mesos de l’exercici 2015 un benefici d’1.206 milions d’euros. D’un costat la sobreexplotació dels i de les treballadores, de l’altre les contínues pujades de preu i els talls del subministrament a qui no pot pagar: la pobresa energètica.
Piquet a SEA T-Martor ell SEAT -Martorell
empitjorant les condicions laborals més i més; 3) permet a l’empresa i a la majoria del comitè dividir a la gent i afeblir la lluita, entrant en el regateig del nombre de dies. Per això, per a nosaltr es els llocs de tr eball no tenen pr -los, nosaltres treball preu, defensar-los, eu, i defensar així com les condicions laborals, és essencial.” AST respon la fulla a LI Teresa Rodríguez, Secretària d’AST responia el 18 de novembre “amb sorpresa i no poca indignació” la fulla de LI. Ens diu que AST encara que inicialment van recolzar l’exigència de major indemnització de CCOO, més tard van rectificar i es van posicionar en “defensa dels llocs de treball i en contra de l’ERO” i que per això van cridar a votar no en el referèndum. Per contra els convocants de la vaga lluitaven per més diners i no pels llocs de treball i, finalment queixant-se de que en el nostre comunicat haguéssim posat en un mateix sac a la majoria del comitè d’empresa contra la vaga i ens adjuntaven les declaracions d’AST. LI respon a AST
Segons el director d’Intervenció Social de Creu Roja de Catalunya, Óscar Barbera, «Gairebé l’11% de les famílies catalanes pateixen pobresa energètica. I no són forçosament aturats. De fet, hem vist reaparèixer una situació que no es veia fa molts anys, la figura del treballador pobre; algú amb un salari tan baix que no pot treure del llindar de la pobresa a la seva família. És un tema seriós. Si no es millora l’ajuda, podria arribar a ser alarmant». Arreu de l’Estat la pobresa energètica afecta a 4 milions de persones. No és possible que empreses estratègiques, com les de l’energia posin com a únic nord aconseguir més i més beneficis. Cal acabar amb la pobresa energètica: impedir per llei que es tanquin subministraments bàsics i exigir la nacionalització de les empreses elèctriques.
LI va respondre a AST el 20 de novembre. Efectivament tenim acord sobre la posició que ha de ser el centre: la defensa dels llocs de treball. Ho havíem dit en la fulla del 6, però això no es pot defensar des del boicot a la vaga. Com reconeix AST els treballadors en assemblea van exigir convocar vaga indefinida contra l’ERO i la direcció d’AST s’alinea amb la majoria del comitè contra la vaga i les seves delegades van seguir treballant. Per això responem a AST “Des del boicot a la vaga decidida en assemblea, els millors arguments queden en simples excuses inadmissibles. Així ho veiem nosaltres: sense mobilització no hi ha cap solució. Creieu de debò que la lluita contra l’ERO és esperar al resultat en els judicis? És completament rebutjable que, des de posicions d’esquerra, per correctes que siguin, s’estigui afeblint l’única possibilitat real que hi ha per derrotar l’ERO: la vaga.”
7
La lluita contra la precarietat ha de continuar L’experiència d’aquesta lluita no ha de quedar a l’oblit. La lluita contra el ERO encara està oberta després que el judici s’ajornés. Un grup de treballadores d’Eulen van preparar la participació en la mobilització contra la precarietat que han organitzat els treballadors de Movistar. També està prevista la presència en la manifestació del 8 de març. Però més enllà de la resolució del ERO la lluita d’Eulen ha tornat a posar sobre la taula diversos fets que han de permetre continuar amb la lluita: 1) la degradació profunda de les condicions de treball en empreses relacionades amb grans multinacionals i que obtenen grans beneficis; 2) la subcontractació com a fórmula per anar deteriorant les condicions de treball en serveis que són estructurals per a les grans companyies, com l’atenció al client a Endesa; 3) el benefici ràpid de l’empresa que pren la subcontractació, amb condicions de sobreexplotació del treballador i alhora manca d’una atenció amb garanties en serveis –com l’electricitat- que toquen necessitats essencials; 4) la major precarització dels sectors en què predomina la dona.
88
La Reforma Laboral ha convertit l’acomiadament en un mecanisme fàcil i barat en mans de les empreses amb ERO’s que ja no necessiten autorització de l’administració. D’altra banda els convenis de telemàrqueting amb l’acord dels sindicats majoritaris, ja hem explicat que han perdut la subrogació al substituir-la per l’article 18 del conveni, que cal sigui eliminat per tornar a les condicions de certa garantia de continuïtat als i les treballadores. Aquestes dues premisses fan que el canvi de subcontracta sigui una forma ràpida i senzilla per imposar una reculada en les condicions de treball. Cal exigir la derogació immediata de l’article 18 del conveni de telemàrqueting, així com de la Reforma Laboral.
Quan hi ha una vaga llavors les autoritats se’n recorden que hi ha empreses que presten serveis essencials a la comunitat, per imposar serveis mínims exorbitants; però quan es tracta dels beneficis de l’empresa o la deguda atenció directa als usuaris d’aquests serveis essencials, llavors mana la llibertat de negoci. No és admissible que es permeti a les empreses, i més a empreses de serveis essencials, que vagin subcontractant una vegada i una altra els serveis que presten i dels quals han de donar comptes. No és casual que sigui en aquests sectors tan subcontractats, com els de la llum o la telefonia, on es dónen multitud de queixes i reclamacions, que es perden en la infinitat d’empreses intermediàries. Cal prohibir per llei que es jugui tant amb el treballador com amb l’usuari. Per això cal impulsar la prohibició per llei de la subcontractació de serveis estructurals de les empreses, començant per les de serveis essencials. Però hi ha també una realitat que colpeja particularment la dona treballadora: la precarietat que permet la sobreexplotació. Hi ha nombrosos treballs que tenen rostre de dona en els quals el capital s’acarnissa per imposar condicions laborals molt dures: telemàrqueting, neteja o atenció a persones dependents… El capitalisme sempre ha menyspreat el treball de la dona respecte el de l’home, aprofitantse de la pròpia estructura familiar patriarcal: així fa del salari familiar una cosa essencialment de l’home
i la dona apareix com a sou complementari, alhora dóna per descomptat que les cures dels fills i el treball domèstics son cosa seva, i aquí l’home apareix com a complementari. Amb aquests dos falsos arguments “justifica” salaris menors i jornada a temps parcial, és a dir, més precarietat. El salari de dona és una mitjana 19’3% inferior al dels homes, però no tant per la diferència salarial en un mateix lloc de treball –que també la hi ha però molt menor-, sinó per la definició de sectors feminitzats on es “justifiquen” jornada menors i salaris més baixos. Això fa més difícil la lluita de la dona treballadora que sovint sent a més de les dificultats de qualsevol treballador, el pes sobre ella d’aquesta estructura patriarcal. La lluita per acabar amb aquesta degradació de el “treball femení” l’encapçalarà la dona, però és responsabilitat de tots que vagi cap a davant, no només perquè és de justícia sinó perquè la caiguda de les condicions laborals de la dona treballadora serveix per empènyer cap avall les de tota la classe obresalaris i ra. E q u i p a r a c i ó condicions laborals dels convenis: no a la discriminació dels sectors feminitzats. Ja n’hi ha prou de precarietat laboral. No a la discriminació de la dona treballadora treballadora.