SUPLEMENT LI 152- nov-des. 17
1i3 d'octubre
El procés del referèndum ha tingut dues dates especialment significatives. Una, el mateix 1 d'octubre, mobilitzant en la seva defensa a milers i amb més de dos milions exercint el vot sota les brutals càrregues policials. L'altra, el 3 d'octubre amb la convocatòria per IAC i CGT d'una vaga general contra la repressió, i tractant de boicotejar-la però per si no ho aconseguia, “sortir a la foto”, CCOO i UGT van haver de pactar amb Govern i patronals una “Aturada de país”. El 3 van ser les mobilitzacions més multitudinàries en totes les capitals. Les anàlisis polítiques de tot el procés estan a les múltiples declaracions que hem tret en aquest període i en el periòdic. Però aquest suplement vol recollir una mostra dels milions que van fer possible tant l'1 com el 3, amb les seves vivències, pors i emocions.
Secció de la Unitat Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional (UIT-QI)1 Suplement del Lluita Internacionalista 152, novembre-desembre 2017
1-O
Girona Arran de la celebració el passat 1 d’octubre del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, a Girona van succeir també fets repressius diversos que milers de persones van patir en el seu exercici del dret a vot: com es va explicar als mitjans de comunicació, hi va haver violència policial Col·legi verd, a la Biblioteca Ernest Lluch, o als pobles de Sant Julià de Ramis o d’Aiguaviva. Unes 250 persones de les comarques gironines van ser ateses pels serveis sanitaris per culpa de la brutalitat policial.La mobilització de la majoria del poble gironí i d’arreu de les comarques va ser una resposta espectacular: treballadors i treballadores, famílies, avis, joves, entitats, organitzacions ... s’anaven repartint en els diferents col·legis electorals en la defensa de les urnes. Des de Lluita Internacionalista de Girona ens vam centrar en els barris obrers de Germans Sàbat i Vilaroja de Girona. Dos barris que es va donar una situació ben diferent: dues cares de la mateixa moneda. Aquests barris són claus per trencar amb el règim, plantar cara i guanyar suports cap a la República Catalana dels i les treballadores. Toni, Miquel i Alfons
Bar ri Barri Ger mans Sàbat Germans (Escola TTalaià) alaià)
Escola V erd Ver d er
A partir de les 5 de la matinada de l’1-O molta més gent es va sumar a la protecció del col·legi electo-
ral fins l’obertura del procés de votació. S’obre l’escola i la gent comença votar massivament, però
El dia anterior a l’1O al barri obrer de Germans Sàbat, on el PSCPSOE té encara una influència electoral important, es va ocupar l’escola pública de primària pels sectors de treballadors/es del barri, per molt jovent , gent gran , famílies... L’ocupació va ser espectacular pel significat que té en un barri perifèric, on una part de la classe treballadora va sortir al carrer en defensa de les urnes
Escola Talaià
sempre en situació d’alarma per la presència de la policia nacional. A les 10 del matí arriba la policia nacional, i es troba una multitud de persones que cridaven “Llibertat, llibertat”, van fer intents d’entrada amb l’actitud repressiva que també ja s’havien mostrat en altres col·legis electorals del centre de la ciutat. La gent del barri i la gent de suport es manté ferma i
22 Suplement del Lluita Internacionalista 152, novembre-desembre 2017
Escola Talaià
pacíficament a la porta de l’escola, cantant L’Estaca. La policia nacional no van entrar per la porta principal, ho van haver de fer per darrera trencant el mobiliari de l’escola fins que van accedir a l’espai de votació. Van increpar la gent i van exigir les urnes, però només en van trobar una. La gent guanya valor amb càntics i consignes reivindicatives, i sense entrar en provocacions no van deixar que la policia trobés les altres tres. La resistència de part del barri i de la gent de suport va ser molt efectiva. La policia va marxar i no va tornar a aparèixer en tota la resta del dia, tan sols intimidacions sense cap incidència més. La votació es va exercir de manera “normalitzada” fins al vespre. Cal donar un valor al propi barri molt més gran que si només hagués votat en un referèndum ordinari.
Bar ri de V ila-r oja Barri Vila-r ila-roja Des de LI també vam participar ala defensa de les urnes del barri obrer de Vila-roja (situat al Sector Est de la ciutat), barri històricament d’influència del PSC–PSOE i del PC. La situació que vam viure en aquest barri l’1-O és radicalment a la de Germans Sàbat. En el barri hi ha un petit nucli d’habitatges prop de l’escola pública (seu electoral) que pateix una situació de marginalitat i que es troba sota la influència de la
uttradreta. Una part d’aquest grup també està connectat amb feixistes de Plataforma de Catalunya de Salt. En aquest barri no es va produir l’ocupació el dia anterior a l’1-O de l’escola pública per “por” a les agressions que es podien produir durant la nit. A les 6 del matí de l’1-O. vam estar com molts altres companys i companyes en la defensa de l’escola com a seu electoral.. Poca gent del barri i també poca gent de suport, si ho comparem amb altres col·legis: érem al voltant d’unes 40 persones i la presència d’una parella de Mossos. Es va iniciar la votació i la gent del barri respon a la crida d’anar a votar a la vegada que
incapaços d’aturar-ho. De les amenaces i els insults van passar a l’acció directa assaltant la seu i amb una violència física cap les persones que ens trobàvem dins. Es va generar un petit caos i després de rebre cops s’emporten l’urna, la trenquen i la llencen. S’incrementa la presència dels Mossos Les persones que ens trobàvem a la seu decidim tancarla, recuperar l’urna i marxar de la zona perquè la situació podia agreujar-se. Això es va confirmar veient com arribaven en cotxe petits grups feixistes de Plataforma per Catalunya a donar suport al grup violent del barri. Tot seguit arriben unes 15 furgonetes de la policia nacional que venien a incrementar la repressió i a protegir dels grups feixistes. La seu no es torna a obrir i és ocupada per la policia nacional. Cal fer esment l’actitud i el valor d’una part de la població treballadora del barri en participar i en defensar el procés de la votació. La lluita va ser desigual.
Suplement del Lluita Internacionalista 152, novembre-desembre 2017 3
1-O
havien de sentir insults i amenaces del grup “marginal” sobretot dirigits a les dones.... Aquest grup estava cada cop més exaltat i cada minut que passava pujava la tensió. El grup creixia en nombre, una vintena, i en les proclames en defensa d’Espanya i feixistes. Es crea una situació de pànic, amenaces de mort i els Mossos
1-O
Barcelona Escola Poeta Foix
Zona Franca
El passat 1 d’Octubre van ser un dia històric per la nostra pròpia historia personal com la del País. Dia clau de la defensa dels nostres drets democràtics d’autoderminació, amb el Referèndum que tant hem estat esperant, per tants anys de lluita, per la lluita viscuda dels nostres avis i besavis, pel nostre present i per guanyar el nostre futur.
L’1 d’octubre vam sortir al carrer molt aviat. A les 5:20 estàvem a la porta de l’Institut Montjuic, a la Zona Franca. Hi havia força gent al carrer i dins del centre també. A l’assemblea del barri que es va fer la tarda anterior a l’Engranatge, vam parlar del que calia fer per defensar el dret a votar. Es van fer grups per passar la nit a cadascuna de les 5 seus del barri. També persones del barri de Sants havien vingut per ajudar-nos. Malgrat la foscor, la pluja en un lloc on no hi havia res per resguardar-nos, les notícies que anaven arribant i el fastigós helicòpter que tota la nit ens sobrevolava enfocant amb la seva llum, ningú es movia. Els que estaven a l’interior van treure cadires per a la gent gran. Els i les que estaven fora vam començar a veure passar les furgonetes de la policia nacional, moltes, que venien del Port i no sabíem a on anaven. Cada vegada érem més: gent gran, amb cadires de rodes, gent jove, parelles amb el fill adolescent. Algunes persones estaven situades a llocs del barri des d’on podien informar si venien... quan a les 8:00 vam entendre que teníem urnes i paperetes es va respirar una gran emoció. Faltava gent per constituir les meses i de seguida es van oferir voluntaris. Una mica més tard va aparèixer una parella de Mossos d’ esquadra. Quan els vam dir que no els deixaríem entrar, van explicar que el referèndum era il·legal, etc., i es van quedar a l’altra banda del carrer. I a partir de les 9 va començar el “show” informàtic. Plovia molt. Van obrir les portes per deixar passar a les persones que ho necessitaven. Però la majoria va continuar al carrer protegint el recinte. Hi havia una comunicació constant amb els altres 4 centres. Espavilats de la informàtica que donaven fórmules per a recuperar la xarxa: que tot el que tingui wifi es desconnecti.. entreu per tal canal amb el mòbil i connecteu... Poc a poc vam poder votar. Vaig ser de les primeres... a les 10:20. I em vaig abraçar amb una companya del barri i vaig sortir plorant. Havia votat!! La llarga cua que esperava ens aplaudia.
A mesura que s’acostava el dia molts dubtes estaven a l’aire: si el col·legi electoral assignat estaria ocupat, si les urnes arribarien a l’hora de la veritat, què havien vingut a fer el desplegament de forces policials...? El dia 1 se’ns va clarificar tot. Va ser un dia d’emocions intenses i a la vegada contradictòries: per una banda teníem la eufòria d’haver aconseguit obrir els col·legis però per l’altra la duresa de les càrregues policials van generar un gran sentiment d’impotència de veure que som un poble oprimit i només ens queda una única via per deixar de ser-ho. Arribar a viure des d’algunes escoles moments de tensió veient com s’acostaven furgons policials va ser dur, tot i que finalment, amb alegria, vàrem veure la seva reculada en alguns casos.
Però per sobre de tot, el més impactant va ser donar-nos compte que som un poble unit i organitzat, capaç que gent que no es coneix faci pinya per defensar la porta d’una escola, durant més de 24h seguides, sense desistir fins al final del recompte, defensar l’entrada de les urnes, (en alguns casos tan discreta que ni ens en vàrem adonar) donant suport allà on calgués, canviar de col·legi electoral per caigudes intencionades del sistema. Capaces de constituir meses, d’improvisar serveis informàtics per rescatar el sistema de votació, hores i hores de cua...Però malgrat tot ho vàrem aconseguir... vàrem votar! Perquè la felicitat més gran d’aquell dia, va ser veure com els més grans entraven els primers entre aplaudiments i amb llàgrimes als ulls, per exercir fi el seu somni de votar democràticament el futur del país, després de tants anys esperant-ho.
Tota la jornada va ser de molta tensió. Cap a les 19:00 van tornar els mossos i van tancar el carrer. L’escola Barkeno, a pocs metres de nosaltres, també era lloc de votació. No deixaven entrar ningú més.
Anna 44 Suplement del Lluita Internacionalista 152, novembre-desembre 2017
1-O Volaren les consignes: feu escrutini i deixeu els sobres buits a les urnes ... tanquem les 4 escoles i concentrem les forces a la SEAT ... les furgonetes continuaven passant; ja teníem molta informació i fotos del que estava passant. El
pati de la SEAT es va omplir. Cridàvem visca la Zona Franca, els carrers seran sempre nostres. Un jove del barri sortia de tant en tant amb el megàfon per informar. A les vuit van començar l’escrutini però no ens van moure. Calia protegir
les urnes i el recompte. Ho vam aconseguir. Vam votar i vam protegir els vots de les 5 seus electorals. Esgotats i esgotades però amb una gran força de barri.
Adri
Cotxeres de Sants Em vaig despertar a les 10/ h, havent dormit 3 hores i ja s’havia complicat... En arribar al col·legi, un munt de gent davant la porta d’entrada. Els meus companys estaven nerviosos, es deia que la policia estava venint. El cens havia esdevingut universal, podria votar allà. Decidida a quedar-me, vaig ser conscient de la meva por. Mai havia viscut una situació igual, m’exposava a rebre cops de la policia, era surrealista. Al meu voltant gent de totes les edats, fent visible que desitjàvem que allò es pogués fer. Llavors somreia, ja no de nervis sinó de viure un moment com aquell, amb gent unida per protegir una cosa tan pròpia com el dret a decidir. Van passar hores sense poder votar, quan es va poder, només pensava a votar per després preocupar-me només d’estar a fora. Una amiga em va acompanyar emocionada, estaven les dues brillant de goig observant el centre. Tothom estava igual, es feien fotos! Era un dia històric. Al migdia vaig tornar a estar una inquieta. Es va crear una cua immensa per votar però, a un costat de la porta, va quedar més vuit i
em preocupava que la policia aprofités per venir... De sobte es va tancar de nou la porta del centre, es deia que venien i vam tornar-nos a posar davant la porta, tots estàvem espantats, ens vam agafar ben fort uns als altres. Al cap d’una estona tot el carrer estava ple de gent, érem moltíssimes persones allà, vaig al·lucinar! Tots ens vam quedar fins que es va fer el recompte. La plenitud de saber que s’havia pogut votar, davant d’aquella situació i
tota la informació terrible que t’arribava de primera mà, va ser increïble. Els cants que es feien, tots units i contents de fer-ho possible, de poder lluitar i implicarnos, impressionant.
Venus
Suplement del Lluita Internacionalista 152, novembre-desembre 2017 5
VAGA GENERAL 3-O
SEA T. Metall, SEAT Mar tor ell Martor torell (Barcelona) Des del primer dia que vam anunciar que la CGT convocàvem vaga el dia 3 d’octubre, el que vam viure va ser una situació d’incertesa total fins pràcticament la mateixa nit, perquè UGT i CCOO van estar amb l’Aturada de País aquesta tan estranya, i a la fàbrica de SEAT va haver-hi una falta de coincidència absoluta per part dels sindicats de manera que el tema va ser que només la CGT vam acabar convocant la vaga del 3-O. Fins gairebé les 8 de la nit del dia 2, que era quan estava a punt de començar la vaga, com a CGT no vam poder fer un comunicat dient que la vaga començava a les 10 de la nit, i per tant va haver-hi molta gent que només va rebre aquesta crida per part de CGT. La realitat és que a més a SEAT tenim al president de la UGT de Catalunya que ha manifestat en públic i en privat que ell està a favor de l’unionisme, i per tant era molt difícil que aquí ni UGT ni CCOO secundessin aquesta vaga. Malgrat això, i que una convocatòria de vaga general com era la d’aquell dia precisava de la unitat de tots els sindicats, a SEAT
entre 600 i 800 treballadors –perquè l’empresa a més mai ha volgut donar les dades reals de quanta gent va assumir la vaga- hi van participar. Molta gent ens enviava e-mails reconeixent-nos que érem l’únic sindicat que convocava aquesta vaga i que donava cobertura al conjunt de gent que estava pel procés i que havia participat en el referèndum de l’1-O. Per tant, una sensació molt agredolça perquè a més, dins de SEAT, desgraciadament, s’ha despertat a molta gent que no parlava, que no deia res i que han començat a manifestar obertament la seva oposició al procés de la independència i per tant hi ha hagut un debat a la fàbrica molt important, ja que els comentaris a les cafeteries i als llocs de treball, contínuament han estat referint-se a això, abans del 1-O i en les dues o tres setmanes posteriors, incloent l’aplicació del 155. És a dir el dia 3-O per a la CGT va ser un fet important perquè vam ser l’únic sindicat que vam convocar aquesta vaga, i també després la del 8 de novembre, i el fet que un nombre important de gent -que no només van participar de la vaga sinó
66 Suplement del Lluita Internacionalista 152, novembre-desembre 2017
que van ocasionar una pèrdua de producció bastant important en les línies-, va significar un dia important de lluita que va permetre poguéssim portar, sobretot a la tarda, a molts companys de SEAT que encara que no estan afiliats a CGT, van participar de la nostra convocatòria i van estar en la columna que portàvem la CGT.
Diego R. Membre del Comitè d'empresa Afiliat a CGT
El dia 3 en el Polígon de Celrà, més de dos mil treballadors/es, sobretot d’empreses del sector químic on CCOO és el sindicat majoritari. El corrent crític d’opinió “per un gir sindical a l’esquerra” de CCOO té una presència molt significativa en la majoria dels comitès d’empresa del polígon. En el sector químic va tenir un bon ressò a la jornada de lluita del 2-O, malgrat que CCOO no va donar cobertura sindical als treballadors/es, als seus afiliats/des a la crida de la vaga general. La situació al polígon va ser diversa els comitès d’empresa o delegats de personal, i en absència de representació sindical, les assemblees de treballadors haver de negociar amb la direcció de l’empresa si aquesta s’afegia o no a l’aturada del país. En el que no, tots els i les treballadores quedaven descoberts legalment pel seu sindicat CCOO o UGT que no van convocar la vaga general. Els i les treballadores anaven preguntant “Què diu CCOO?” i resulta que oficialment no deien res. Fins i tot arribava que des de CCOO estatal i nacional no es recolzava la vaga. El dia 3 no es va activar la força del sindicat per a fer moure els treballadors i les treballadores. Tothom sabia que inicialment la vaga l’havien convocat altres sindicats, però la societat buscava el seu referent per una jornada de vaga a Comissions Obreres, i no el va trobar. Unes poques empreses es van acollir a l’aturada general però d’altres es van poder afegir a la vaga convocada pels sindicats de l’IAC, CGT, COS ... coberts per la convocatòria presentada legalment en temps i en forma per aquests sindicats.
Uns 800 treballadors/es del polígon de Celrà es van acollir a l’aturada o a la vaga. Des del corrent crític es va fer arribar un escrit a la Intercomarcal de CCOO denunciant per la no crida a la vaga general, de no haver fet un pas endavant i ser un referent per la classe treballadora en la vaga general. A la tarda a la manifestació es van reunir 60.000 persones a Girona, no es va notar que CCOO de comarques gironines hi fos. La implicació dels i les treballadores afilades a CCOO del sector químic va ser un èxit en piquets, en la manifestació de la tarda, com també en la defensa dels col·legis electorals i de les urnes l’1 O. Trenquem amb el règim. Fora la Monar quia. Per Monarquia. una República catalana dels i de les treballadores.
Toni G i José R Membres dels Comitès d'empresa de Medichem i Esteve respectivament. Afiliats a CCOO, Corrent "Per un gir a l'esquerra"
Suplement del Lluita Internacionalista 152, novembre-desembre 2017 7
VAGA GENERAL 3-O
Esteve Química i Medichem SA. Químiques. Celrà (Girona)
VAGA GENERAL 3-O
Diari ARA. Medis de comunicació. Barcelona
Els resultats de l'1-O
Els i les treballadores del Diari Ara hem secundat de manera molt majoritària les vagues generals de 3 d’octubre i del 8 de novembre. Les dues convocatòries van ser debatudes i votades en assemblea, atenent a la situació política del país i també com ens afecta en tant que treballadors d’un mitjà de comunicació. En tots dos caos, posteriorment al posicionament de l’assemblea, l’empresa ha decidit també secundar les aturades de país. El diari en paper no ha sortit al quiosc cap dels dos dies (com és tradicional als sector de la premsa escrita, la vaga es fa el dia abans per facilitar el seguiment als companys de les rotatives i distribució i també per incentivar la participació del conjunt de la classe treballadora, i en la jornada de vaga es treballa per informar del seu desenvolupament) i el web l’han mantingut un equip d’emergència format principalment per sotsdirectors. En tots dos casos el descompte de la vaga es destinarà als ferits (a través del col·lectiu Iridia) i a les escoles afectades per la repressió policial de l’1 d’octubre, amb una donació de material escolar. Amb aquesta reparació simbòlica volem
1.066 ferits: dels quals 2 menors d'11 anys i 23 de més de 79.
2.315 col·legis electorals: 244 tancats per les forces repressives. La majoria dels col·legis es van garantir oberts des del divendres a les 17 hs amb activitats continuades organitzades per famílies, mestres i veïns. El tancament de seus va afectar a 770.000 electors que o van perdre el vot en les urnes requisades o van haver d'anar a un altre centre i usar el cens universal si encara no havien votat, o per les dificultats, no ho van poder fer.
Cens: 5.313.564 Vots comptabilitzats: 2.286.217 Participació: 43% Sí: 2.044.038 90,18% No: 177.547 7,83% Blancs: 44.913 1,98% Nuls: 19.719 0,86%
expressar el nostre suport a la comunitat educativa i denunciar uns fets que no han de caure en l’oblit.
Cristina. Delegada del Diari ARA per CGT. * Votada la vaga, la patronal va decidir sumar-se a l'Aturada de País amb el que no els descomptaria. La plantilla va decidir que havien votat la vaga i que aquests diners se centralitzessin amb els objectius assenyalats.
Pots subscriure't a la nostra revista mensual (a escollir vesió en castellà o en català) enviant les teves dades a l'apartat de correu i fent l'ingrés per un any al compte corrent: ES64 2100 3459 3821 0022 0515 (25 euros si te l'hem d'enviar per correu dins de l'Estat espanyol). La subscripció de lliurament en mà és de 17 euros i la podeu fer posant-vos en contacte amb qualsevol militant del grup. Publicació mensual de Lluita Internacionalista. Dip. legal B-48673-2001 Lluita Internacionalista no es fa responsable de l'opinió expressada en els articles signats.
Aquí ens trobaràs Ap. Correus 206 CP- 17080 de Girona Ap. Correus 92 CP-28320 de Madrid e-mail: luchaint@telefonica.net htpp://www.lluitainternacionalista.org facebook: lluitainternacionalista
88 Suplement del Lluita Internacionalista 152, novembre-desembre 2017