SUPLEMENT LI 149 - abril-maig 17
Convocat pel juliol el VI Congrés de la Unitat Internacional dels Treballadors Quarta Internacional A mitjans de febrer es va reunir a Buenos Aires el Comitè Executiu Internacional (CEI) que va convocar el VI congrés de la UIT-QI per a juliol de 2017 a Argentina. El congrés de la UIT-Ql es reuneix cada dos anys i és la màxima expressió de l’organització internacional, i per tant un moment molt important en la vida de totes les seccions. En el CEI s va a discutir el document sobre situació mundial i tasques que ha proposat a debat el CEI. Es farà el balanç del treball realitzat des de l’últim congrés i es debatran també els països centrals de la lluita de classes. Així mateix, triarà el nou CEI i els organismes que han d’impulsar les resolucions del congrés. Lluita Internacionalista, juntament amb el IDP de Turquia, vam decidir entrar en la UIT-QI a l’últim congrés mundial i després d’uns anys d’intervenció en comú, fonamentalment en els tres eixos de la lluita de classes mundial: 1) en els processos revolucionaris del nord d’Àfrica i Orient Mitjà, 2) en la lluita contra els plans d’ajustament i el deute a Europa, 3) a aixecar una alternativa dels i les treballadores des de l’esquerra al castro-chavisme a Amèrica llatina. La intervenció comuna i el debat van permetre anar acostant les posicions polítiques i arribar al congrés per unificar-nos. El treball dins de la UIT-QI ens ha permès donar un salt qualitatiu. El nostre internacionalisme no és només la necessària solidaritat amb la lluita dels i les treballadores i els pobles, sinó que sorgeix del convenciment que la lluita per la derrota del capitalisme com a sistema i de l’imperialisme com a forma que té de dominar el món, precisa inevitablement d’una alternativa, el socialisme que serà internacional. Per això, Lluita Internacionalista ens sentim com a part d’una organització internacional que és molt més que una suma de seccions. En l’últim període han entrat nous grups i militants en la UIT-QI, que s’ha anat enfortint. Cal rebutjar el sectarisme que ens aïlla dels qui lluiten, així com l’oportunisme que busca dreceres que poden conduir a agrupacions més àmplies, però sense una base que permeti desenvolupar una política revolucionària. Lluny de qualsevol autoproclamació, la UITQI creiem que estem lluny encara de tenir una organització internacional com la que els hi cal a la classe obrera i els pobles, per això la nostra tasca segueix sent intervenir i reagrupar en el que hem anomenat la lluita per la reconstrucció de la IV Internacional. Reproduïm algunes de les resolucions del CEI tal qual van ser adoptades al febrer, així com l’entrevista que li vam fer al company de Veneçuela sobre la situació en aquest país que va centrar també part dels debats.
Què és la UIT-QI? La Unitat Internacional dels nacional (UIT Treballadors – Quarta Inter (UIT-Internacional QI) és una organització socialista revolucionària mundial, que es funda a Barcelona a 1997, amb la fusió de diversos corrents que es reivindiquen continuadors del llegat polític i teòric de León T Trrotsky i del que va ser un dels principals dirigents del trotskisme després de la Segona Guerra Mundial, Nahuel Moreno. econeix com una La UIT T-- Q I e s rre organització que és part del moviment trotskista internacional. Lluitem per la reconstrucció de la IV Internacional que va fundar León T Trrotsky a 1938, però no ens considerem ja ser la IV Internacional. Lluitem per la unitat dels revolucionaris, trotskistes o no, que recolzin un programa de principis socialista revolucionari per reconstruir aquesta Internacional i partits revolucionaris a -QI i les seves seccions cada país. La UIT UIT-QI estan al servei d’aquesta tasca rebutjant tota forma d’autoproclamació i de sectarisme.
Secció de la Unitat Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional (UIT-QI) 1 Suplement del Lluita Internacionalista 149, abril-maig 2017
Declaració de la UIT-QI per Theo i les mobilitzacions a França
Veneçuela
“El govern ha portat a Ve a una situació de catàstrofe
La UIT-CI condemna l’atac racista de la policia francesa contra el jove Theo, que va ser torturat i greument ferit. Exigim justícia contra els responsables.
Entrevista a Orlando Chirino, qui va jugar un paper central contra el cop d’estat del 2002 com a dirigent petrolier de PDVS i acomiadat pel govern de Chávez a 2008 per la seva lluita sindical, és avui secretari general de C-Cura i dirigent del nostre partit germà el PSL.
La política del govern Hollande de mantenir, amb l’excusa de la lluita contra el terrorisme, l’estat d’emergència, crea el marc per a l’atac a les llibertats democràtiques, a la repressió i impunitat policial. Per això no és casual que així com ha ocorregut a França aquesta situació es repeteix a Estats Units o altres parts. El Govern i el seu estat d’emergència és el responsable de la violència policial. Denunciem les condicions de pobresa i desocupació en les quals el govern manté molts dels barris populars. Els plans d’austeritat no fan sinó agreujar aquestes condicions. Per això l’estat d’urgència i la repressió que es deriva d’ell es dirigeix contra tots els treballadors i treballadores. Als barris populars el racisme i la violència policial són quotidians per a nombrosos joves. Sobre aquest racisme i repressió institucional fomenta el desenvolupament de l’extrema dreta. Immediatament van haver-hi grans mobilitzacions i enfrontaments amb la policia. Defensar a Theo i l’exigència de justícia als responsables és una responsabilitat de tots. Aïllar la lluita, com un problema dels barris populars, és avalar la política repressiva del govern, dels sindicats, dels partits polítics i de les associacions de defensa de les llibertats democràtiques. Justícia a Theo i càstig als responsables Derogació de les lleis de “seguretat pública” i altres lleis racistes. Derogació de l’estat d’emergència
Lluita Internacionalista.- Com descriuries la situació? O r l a n d o C h i r i n o . - Es viu una situació de catàstrofe. Uns dos milions de joves han marxat de Veneçuela en l’última dècada, però especialment en els últims dos anys. La inflació va superar el 600% l’any passat, segons les estimacions més conservadores, i per aquest any s’estima que superarà el 1.000%. Entre 1999 al 2010 el creixement mitjà del PIB va ser del 0,77%. En 2016 ha caigut més del 12% el PIB i tornarà a caure de manera important aquest any. Creix la desocupació i milers de treballadors reben salari però estan a casa perquè no hi ha matèria primera. El dòlar té tres tipus de canvi: a 10 bolívars per a certes importacions; a 660 per altres sectors i al mercat paral·lel està al voltant de 4.000 bolívars per dòlar. Aquest diferencial tant gegantesc afavoreix les més terribles corrupteles. Malgrat que parla d’una misteriosa conspiració que li fa una “guerra econòmica”, el Govern es reuneix regularment amb la patronal en el Consell d’Economia Productiva on es fixen els preus i s’acorda el lliurament de dòlars preferencials als empresaris, un subsidi considerable que forma part de la política clientelar cap a la burgesia. El govern paga més de 60 mil milions de dòlars en serveis de deute extern mentre retalla les importacions essencials de medicaments i aliments, és un ajust criminal que ha reduït el salari real dels treballadors dràsticament, el salari mínim actualment equival a uns 25 dòlars mensuals.
22 Suplement del Lluita Internacionalista 149, abril-maig 2017
LI.- Com definiries al Govern? OCh.- És un Govern repudiat per l’enorme majoria dels treballadors i del poble. Està acorralat, per la qual cosa reacciona brutalment a la defensiva, anul·lant al parlament, atacant la llibertat sindical, desplegant operatius repressius policials i militars contra els barris pobres amb centenars d’execucions extrajudicials en l’últim any. Després del desastre de les eleccions de desembre del 2015, on el govern va perdre dos terços de l’Assemblea Nacional, va suspendre totes les eleccions, tant polítiques com sindicals. Per exemple, des de fa dos anys no permet la realització de les eleccions sindicals petrolieres i a Sidor, la principal empresa siderúrgica, i no fixa la data per a les eleccions regionals que havien de realitzar-se l’any 2016. Ara avança en l’eliminació de la personalitat jurídica electoral de gairebé tots els partits polítics, i intenta aprofundir el control corporatiu de la població mitjançant mecanismes com l’anomenat “Carnet de la Pàtria” la tramitació de la qual és obligatòria per poder adquirir aliments en programes estatals o accedir a certs programes socials. Maduro aconsegueix sostenir-se pel suport del sector militar, que té cada vegada més poder, controla els principals ministeris, té un canal de televisió, una empresa petroliera i de mineria, controla el contraban fronterer i administra importants recursos mitjançant les compres milionàries d’armament a Rússia i Xina. També es recolza en el control de l’aparell judicial, interpretant les lleis arbitràriament a través del Tribunal Suprem de Justícia. L’única institució de l’estat que no controla Madur és el Parlament, però també
Resolució del CEI sobre els i les refugiades a Europa
eneçuela e” ha anul·lat judicialment gairebé totes les seves competències per legislar o per exercir el control del govern. L’altre element és la col·laboració de la coalició opositora de centredreta, la MUD, que ha participat en les negociacions patrocinades per EUA i El Vaticà, avalant la no realització del referendum revocatori l’any passat. La precària situació del govern s’ha vist reflectida a les desvergonyides declaracions de Maduro a favor de Trump. LI.- I la gent? OCh.- El descontentament és OCh. molt gran, Maduro té el 10% suport popular. Hi ha hagut petits esclats socials i saquejos en desenes de ciutats, però no hi ha un esclat generalitzat. De manera organitzada solament hi ha hagut en les últimes setmanes algunes mobilitzacions pel tema de la salut i l’accés als aliments, i una assemblea massiva a Sidor contra la imposició governamental d’un conveni col·lectiu regressiu. El rol desastrós de la MUD també li ha generat un repudi massiu, després d’haver capitalitzat el vot de càstig massiu de l’any 2015. LI.- En què va consistir la taula pel diàleg? OCh.- L’imperialisme ianqui, a través de l’OEA, i El Vaticà van donar el seu suport a l’anomenada Mesa de Diàleg que el Govern havia promogut a través de Unasur. Amb la mediació dels expresidents Rodríguez Zapatero, Martín Torrijos i Leonel Fernández, aquest diàleg
entre el govern i la MUD va fer que l’oposició acceptés la no realització del referèndum revocatori, una figura constitucional que tenia suport massiu, i la no realització de les eleccions regionals. Els dirigents de la MUD van complir el seu rol de lacais dels Estats Units i l’Església, pels qui Maduro representa el mal menor davant la possibilitat d’un esclat social, i van donar oxigen a un govern que ja estava en la seva etapa terminal. El govern d’Obama va enviar al seu subsecretari d’Estat, Thomas Shannon a reunirse amb Maduro a Caracas en diverses ocasions, i clarament va optar per evitar que la situació es sortís de control amb mobilitzacions massives o esclats socials o que el govern caigués estrepitosament. Després dels acords a la Mesa, Maduro va canviar al vicepresident del govern, substituint a Aristóbulo Istúriz per Tarek El Aissami i atorgant-li molt més poder, del rostre més negociador per un altre lligat a l’aparell repressiu. LI.- Com ha interveningut el PSL en el marc d’aquesta crisi? OCh.- Hem recolzant la campanya per la realització de les eleccions sindicals petrolieres, recorrent la majoria de les àrees petrolieres del país i els mitjans en suport a la candidatura de Noces, que representa a l’avantguarda revolucionària dels treballadors que enfronten la política antiobrera del govern. També participem en campanyes unitàries contra el saqueig transnacional de l’Arc Miner del Orinoco, contra la repressió policial i militar, i en la Plataforma del Poble en Lluita i el Chavisme crític, un espai ampli en el qual i n t e n t e m motoritzar accions comunes en defensa dels salaris, contra el pagament
Per la política internacional dels imperialismes europeus de suport a dictadures i a la repressió, d’espoliació dels recursos en mans de les seves multinacionals i de guerra, milions de persones han estat expulsades de les seves cases i obligades a emigrar i buscar refugi a Europa. Quan arriben a la porta d’Europa es troben amb murs, amb la mort en el Mediterrani, amb camps de concentració, amb la repressió de la policia i l’exèrcit. Centenars de milers de persones no poden seguir avançant i queden durant mesos a l’espera d’un visat (Turquia, Grècia...). Els governs europeus aixequen també un entramat de lleis d’estrangeria contra l’emigració, negant els principis, si més no de la justícia burgesa com el dret d’asil, pels qui fugen de situacions amb risc per a les seves vides. La criminalització dels i les refugiades, l’exageració del problema humanitari que suposaria el seu acolliment a la Unió Europea i la barreja interessada que fan els governs entre refugiats i terrorisme, crea les bases per al desenvolupament de la xenofòbia i el racisme, i a la vegada, afavoreix el desenvolupament de l’extrema dreta. La mobilització en suport als/les refugiats/des ha fet un pas endavant amb la manifestació a Barcelona amb aprop de 500.000 persones. És necessari participar i impulsar el moviment de solidaritat amb els i les refugiades, denunciant no només la situació i els drets dels immigrants sinó també denunciant la política de l’imperialisme als seus països d’origen. SOLIDARITA AT AMB ELS I LES SOLIDARIT IMMIGRANTS AS I D’ASIL PER A PEL DRET DE P PAS TOTS/TES ELS/LES IMMIGRANTS FORA LES LLEIS D’ESTRANGERIA I SHENGEN. A BAIX ELS MURS I LA REPRESSIÓ EN EL MEDITERRANI DRET A ALLOTJAMENT I TREBALL AT ’EDUCACIÓ I LA SANIT DIGNE, A L SANITA L’EDUCACIÓ PÚBLICA.
Suplement del Lluita Internacionalista 149, abril-maig 2017
3
del deute extern, contra la restricció dels drets democràtics i en suport als lluites dels treballadors i els sectors populars. Al mateix temps que debatem contra aquells que reivindiquen el model capitalista de Chávez i creuen que Maduro va trair el seu llegat, plantejant que l’única manera d’implementar els canvis de fons que requereix el país, com la nacionalització de la indústria petroliera, la reforma agrària i la defensa dels recursos naturals, és que governin els treballadors i els sectors populars. En la Plataforma del Poble en Lluita insistim en la necessitat de mobilitzar-nos contra el govern, protestar al carrer contra el pla d’ajust que aplica en acord amb els empresaris. I proposem com a sortida una Assemblea Constituent en la qual les organitzacions populars i obreres puguem donar la batalla per sortir d’aquest model capitalista totalment esgotat que estem patint. Un altre element és que tenim una campanya nacional plantejant als sectors que trenquen amb el chavisme, a organitzar-nos de manera independent i construir una alternativa política dels treballadors i el poble, que es postuli com a opció contra el PSUV i la MUD.
Entrevista de febrer. Declaració sobre la situació actual en pàgina del LI 149
Resolució del CEI sobr e el rreferèndum eferèndum a TTur ur quia i sobre urquia l'ofensiva repressiva Al tancament de la revista estan les dades oficials del referèndum. Alta participación, del 84%. El 51,20% pel sí a la reforma constitucional, 48,80% pel no. L’oposició ha impugnat el resultat, denuncia frau i exigeix que s’invalidin els 2’5 milions de vots que no portaven el segell oficial del col·legi electoral en el qual suposadament van votar. Aquests fets es vénen a sumar a la restricció de llibertats en la qual s’ha fet la campanya sota l ’ e s t a t d’emergència, i a la silenciament de la campanya pel no des de tots els mitjans. El resultat denota una profunda polarització social i divisió. És molt significatiu el quadre de distribució de vot, amb el no guanyant a les grans ciutats, la costa mediterrània i el Kurdistan, mentre el sí guanyava a l’Anatolia. Erdogan ja ha anunciat la continuació de l’estat d’emergència uns altres 3 mesos i un enduriment de la política repressiva que inclou la legalització de la pena de mort. Trump ràpidament va felicitar Erdogan pel seu triomf. Tot i així, reproduïm extractes de la posició que vam defensar en la resolució del CEI:
"... Erdogan vol utilitzar l’Estat d’emergència i governar per decrets-lleis, per reprimir tota oposició i fer passar el si al referèndum: més de 10.000 a la presó, més de 30.000 detinguts/ as, més de 100.000 acomiadats, centenars de mitjans de comunicació i associacions tancades... Ha prohibit la vaga de metal·lúrgics i persegueix els i les treballadores sindicalitzades, en un context d’agreujament de la crisi econòmica que vol fer recaure sobre els i les treballadores. El govern turc ha bombardejat i destruït barris i pobles kurds. Centenars de morts, milers de ferits i de desplaçats. Dissolt 10 governs municipals i nomenant interventors. 12 diputats/ es del HDP han estat detinguts/es, desenes d’alcaldes i regidors detinguts/es. En aquest marc l’IDP, secció de la UIT-QI, ha decidit sumar-se a la campanya pel No en el referèndum amb el seu programa de consignes. Cridem a organitzar una campanya internacional en suport al NO (dins de la qual vam realitzar l’acte a Barcelona),.. NO a Erdogan i el seu règim repressiu Fi de l’estat d’emergència i del govern per decret-llei. No a les prohibicions de vagues. Dret a la sindicalització. Per la fi dels atacs contra els kurds: Fora les forces repressives del Kurdistan i de Síria. Llibertat als dirigents, diputats del HDP i als lluitadors kurds i de l’esquerra turca detinguts. Per la readmissió dels treballadors/es acomiadats. Solidaritat amb la Confederació de T Trreballadors del sector Públic"
Resolució sobre la solidaritat amb la companya acomiadada Luisa Luque La companya Luisa Luque era membre del comitè d’empresa d’Eulen S.A. i del comitè de vaga contra l’acomiadament de 360 companyes de telemàrqueting d’aquesta empresa. Va ser la primera vaga indefinida del sector i va durar sis setmanes. Posteriorment a la vaga la companya ha estat acomiadada per l’empresa per la seva participació en primera línia de la lluita. El judici de la companya està per arribar. Cridem a realitzar una campanya de suport de comunicats per: Readmissió de Luisa Luque Prou repressió sindical Prou de precarietat: Defensa dels llocs de treball i les condicions laborals. 44 Suplement del Lluita Internacionalista 149, abril-maig 2017