ESPORTS DE L'ANTIGA GRÈCIA
GRUP: 8 Investigador: Arnau Casellas Tècnic: M ihaela Biògraf: M arc S Reporter: Guillem López Edit or: M arc Bosch
ELS JOCS OLÍMPICS Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, original-ment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: ? ????????? ??? ???; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'Antiga Grècia. Varen celebrar-se a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC. Es tracta d'un esdeveniment festiu, on a més de celebrar-se una sèrie de proves esportives, es retien diferents homenatges a les deïtats més importants de l'època.
En les proves hi competien els representats de cada ciutat, que havien de ser homes lliures (no esclavitzats) i ciutadans grecs. Aquests s'enfrontaven en diferents modalitats de curses atlètiques i curses de carros i altres proves que foren introduïdes al llarg dels anys: lluita lliure, pentatló antic, salt de llargada, llançament de javelina i de disc.
HISTÒRIA Els Jocs Olímpics es van originar fa 3.000 anys a l?antiga Grècia, concretament a Olímpia. En aquell moment, Grècia no existia com a país, sinó més aviat com una sèrie de ciutats-estat independents sovint en conflicte i en guerra. En aquest context, s?organitzaren quatre jocs panhel·lènics que es celebraven a Olímpia, Delfos, Isthmia i Nemea. Aquests jocs eren celebracions religioses que unien els diferents estats en una celebració en honor dels déus grecs, un sistema de creences religioses que compartien persones en totes les regions. Aquest festival es va celebrar cada quatre anys entre el període que va des de 776 aC fins 393 dC i atreia a nombrosos atletes i milers d'espectadors de totes les ciutats-estat gregues. Els atletes s?entrenaven durant deu mesos abans de l'esdeveniment i cadascuna de les ciutats-esatat enviava es seves delegacions als Jocs. Els Jocs Olímpics representaven una treva de les hostilitats entre les diferents estats, i una oportunitat pels grecs per complir en territori neutral i sagrat.
Entre tots els Jocs Panhel·lènics, els Jocs Olímpics exemplificaven clarament el pinacle de la l'excel·lència i el prestigi, que era un nexe d?unió entra tota la cultura grega. Per aquest motiu, els jocs es celebraven al santuari sagrat d'Olímpia, a l'estat d'Elis a la península del Peloponès, en honor del déu suprem de la mitologia grega, Zeus.Amb el temps, noves disciplines es van introduir en el programa, com ara els diaulos (dues voltes a la pista), dolichos (llarga distància), lluita, pentatló, boxa, carreres de cavalls i de quadrigues, i el pancraci (o combat sense armes). Els qui practicaven esport anaven despullats -el mot "gimnàstica" ve del grec (gymnós) 'nu'- i, abans de començar, s'untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil.
IMATGES
Els qui practicaven esport anaven despullats -el mot "gimnàstica" ve del grec (gymnós) 'nu'- i, abans de començar, s'untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil.Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus déus, com a les Panatenees d'Atenes. D'aquests jocs locals sortien seleccionats els millors atletes que representaven la seva ciutat en els jocs o festivals religiosos i esportius oberts a participants de tot Grècia.Els grans festivals atlètics panhel·lènics se celebraven periòdicament a Delfos (Jocs Pítics), Corint (Jocs Ístmics), Nèmea (Jocs Nemeus) i Olímpia (Jocs Olímpics). Aquests darrers van ser els més antics i els que van durar més: més d'onze segles.
ELS JOCS D'OLIMPIA Olímpia, situada prop de la ciutat de Pisa, a la regió grega d'Èlida (Peloponnès), era un santuari consagrat als déus de l'Olimp, especialment a Zeus Olímpic, un complex alhora religiós, cívic i esportiu, amb diversos temples, un estadi, un gimnàs, una palestra i un hipòdrom.L'origen dels Jocs Olímpics es perd en la foscor dels temps dels herois. Segons el mite qui va establir per primer cop els Jocs a Olímpia va ser Pèlops. Aquest heroi, després de ser expulsat del seu reialme, va arribar a Pisa, on regnava Enòmau. Enòmau no volia casar la seva filla Hipodamia a causa d'un oracle segons el qual el seu gendre el mataria. Tot i així la bellesa d'Hipodamia atreia molts joves desitjosos de prendre-la en matrimoni i, per evitar que s'hi casessin, els desafiava a una cursa de carros amb la condició que, si vencien, els atorgaria la mà de la seva filla però que, si perdien, serien executats. Gràcies a l'extraordinària velocitat dels seus cavalls, regal del déu Ares, Enòmau havia vençut ja dotze dels pretendents de la seva filla i havia penjat els seus caps a la porta del seu palau per dissuadir altres d'intentar-ho.
Tanmateix això no va espantar Pèlops, que, només arribar, es va enamorar d'Hipodamia i va reptar el rei. Abans de la cursa Hipodamia, també enamorada de Pèlops, va subornar el cotxer d'Enòmau perquè substituís l'eix de fusta del carro del seu pare per un de cera. Quan el carro es va trencar durant la cursa, Enòmau va ser arrossegat pels seus cavalls i va morir. Així Pèlops es va poder casar amb Hipodamia i va esdevenir rei de Pisa, però no devia tenir la consciència del tot tranquil·la perquè va instituir uns jocs a Olímpia en record d'Enòmau. Al cap d'un temps es van deixar de celebrar fins que un altre heroi, Hèrcules, els va restaurar.Segons la tradició el 776 a. C. els jocs d'Olímpia es van començar a celebrar de manera fixa. Un cop cada quatre anys es declarava una treva sagrada perquè les ciutats gregues deixessin de lluitar uns mesos si estaven en guerra i permetessin als seus atletes participar als jocs d'Olímpia, entre finals de juliol i d'agost. Els atletes participants havien de ser homes, grecs, de condició lliure, no culpables de cap crim ni afectats per cap maledicció religiosa.
Arribaven espectadors provinents de tota la Mediterrània i de totes les classes socials, des de prínceps fins a pobres.
JOCS OLIMPICS DE L'ANTIGA GRECIA I aixi mes o menys es con va passar : Uvui es el dia de les olimpiades de aqui a grecia , I ara fem els 200 metres llisos
Abbondio - Jo soc el millor i guanyare la cursa i m?enportarĂŠ la copa al millor de lany Germayn - Escolteume tenrrecordes qui va guanyar lany passat i fa 2 anys Marcius - Vosaltres que esteu dient tothom sap que jo soc el millor
Marquitos - Calleu ja la voca demostre-hu a la pista de corre Ara començerem la cursa dels 100 metres llisos qui guanyara ara hu savrem qua sentiu un soroll molt fort comenseu En 3 , 2 , 1 , boooom !!!!! ? Marquitos surt primer i al que mes aprop te es Abbondio que l?atrapa per fora i lavansa , Germayn a sortit malament pero sesta recuperani es fica primer quan Marcius a avansa a Marquitos i es fica al terse lloc i ariven a la meta Germayn en ptimer lloc Abbondio en segon lloc Marcius en terse lloc Marquitos en quert lloc Germayn hos avia dit que que quedaia primer Marquitos he tingut mala sort la proxima vegada quedere primer Abbondio m?ha faltat super poc casi quedo primer Marcius com aminim he quedat terse mala sort.
LES COM PETICIONS Les diferents modalitats esportives se celebraven a l'estadi, si eren a peu, o a l'hipòdrom si eren hípiques. Les curses a peu: la competició atlètica més antiga i prestigiosa era córrer una vegada la longitud d'un estadi (mesura de longitud varible que a Olímpia eren uns 192 metres). També hi havia curses de dos estadis i curses de fons, en les quals es recorria l'estadi diverses vegades (de 7 a 24). Una altra modalitat era la cursa d'hoplites, en la qual els corredors anaven carregats amb escut i armes.
Les tres modalitats de combat. En la lluita (pale) calia forçar l'adversari a tocar amb les dues espatlles a terra tres vegades, sent-hi prohibits els cops i l'ofegament. En el pancraci, en canvi, es permetia gairebé tot per obligar el contrari a abandonar: donar cops de peu, trepitjar, escanyar.... En el pugilat es lluitava a cops de puny, ambles mans
embolicades amb una cinta de cuir fins que un dels dos abandonava o quedava estabornit. Era la disciplina més dura, i de vegades s'arribava fins a la mort d'un dels contricants. La lluita i la cursa eren proves independents, però també estaven integrades en la prova composta, elpentatló, que constava de cinc exercicis consecutius: cursa d'un estadi, salt de llargada, el llançament de disc i de javelina i lluita.
El llançament de disc consistia a enviar el més lluny possible un disc de metall, generalment de bronze i d'uns dos quilos. El llançament de javelina consistia a enviar el més lluny possible una javelina. S'ajudaven amb una cinta enrotllada a la javelina i acabada en un llaç on es col·locaven els dits perquè agafés més impuls i més estabilitat.
El salt de llargada es realitzava amb l'ajut d'unes peses anomenades halters, que servien per agafar més impuls. Consistia en un seguit de salts consecutius, sense embranzida, que podien arribar a uns 16 m. de llarg.
A l'hipòdrom se celebraven les proves hípiques:les curses de genets i de carros. Els carros podien ser bigues (tirats per dos cavalls) al llarg de 6 o 8 km. o quadrigues (tirats per quatre cavalls) al llarg de 14 km. Els coronats com a vencedors eren els propietaris dels cavalls i dels carros i no pas els genets o aurigues.
PER IO D ES D EL S E SCU L T O R S Període geomètric En el primer període després dels rudimentaris ídols de fusta anomenats xoanon, plans per davant i per darrere i arrodonits en les vores, descoberts en Delos (atribuïts al mític Dédalo) i després de les primeres estàtues de marbre de tosc llaurat ia manera de columnes , va recorrent l'art un camí de progrés que comença a les escoles jònic-asiàtiques de Samos i Quíos (illes d'Àsia Menor) i segueix en la dòrica Sición (Peloponeso) a principis del segle VI.
Període arcaic El segon període es caracteritza per la independència que l'art grec, ja format, va realitzant respecte d'imitacions orientals i pel tipus atlètic donat a les seves estàtues que en la seva gran part representen als vencedors en els jocs olímpics encara que es diguin Apol·ló. Aquesta última i potser també la d'Egina més aviat han d'anomenar escoles àtiques d'influència dòrica doncs seguien la tradició jònica en el plegat dels draps amb bastant finura i excés de simetria. Les escoles pròpiament dòriques es redueixen a les tres primeres ciutats de la llista com situades al Peloponès, les quals formen l'anomenada escola argivo-sicionia, que va llaurar les
Període clàssic El tercer període assenyala l'apogeu de l'escultura, siendoFidias el que a mitjans del segle V a. C. la va portar a la seva esplendor. Però abans formen una espècie de transició dels escultors Calamis i Miró, els quals vencen la rigidesa de l'anterior període donant a les figures delicadesa i gràcia el primer i expressió de moviment el segon.Fídies, condeixeble de Miró a l'escola de Agéladas (d'Argos), se celebra com a escultor dels déus doncs ningú com ell al món antic va saber donar a les seves creacions artístiques actitud noble i serena i segell del diví sense que li fes falta per a això el simbolisme. Obres seves van ser entre altres:
Període hel·lenístic
Glíptica
Durant tots els períodes enumerats, es va conrxear a Grècia amb perfecció admirable la glíptica, ja assajada en l'art micènic i El quart període que és el de difusió es diu abans conreada a Egipte i Caldea. Es també alexandrí i hel·lenístic per conserven als Museus magnífiques correspondre a l'època de hel·lenisme col·leccions de primorosos entalles i oberta per Alexandre el Gran. camafeus, treballats amb pedres fines En ell, les escoles surten de Grècia i figuren (àgates, comunament amb els seus afins) principalment en Pèrgam, Rodes, Tralles, que van servir per anells i altres joies de Antioquia i Alexandria, distingint pel seu l'opulència grega i que potser millor que els realisme, alguna exageració en les actituds, altres objectes artístics, revelen el gust i predilecció per les escenes tràgiques o l'habilitat insuperable del poble grec envers doloroses i cultiu pel retrat. Són molt l'escultura. Va prendre per patró de la seva celebrats: glíptica en els seus principis el escarabeo el grup de Laocoont i els seus fills de dels egipcis substituint el jeroglífic per la l'escola de Rodes, que avui es troba al figura mitològica i alguna inscripció grega. I Museu del Vaticà encara que des del segle V a. C. es va anar abandonant la forma de l'escarabat, va el Toro Farnesio de l'escola de Tralles conservar sempre el tall oval o el·líptic i el Gàlata moribund de l'escola de Pèrgam. convex en les gemmes gravades. L'escola grega d'Alexandria es va distingir pels assumptes simbòlics o al·legòrics i els rústics o campestres que van ser objecte de les seves relleus o estàtues.
2 WEBSITE.COM/MAGAZINE
ESCULTORS MIRO
POLICLET
APOXIMENOS
LISIP
PANATENEES