Unitat 9 - Atenció a la diversitat
179
3 >> Disposicions legals Situats dins d’un marc legal, la Llei Orgànica d’Educació 2/2006 (LOE), al títol II, parla de l’equitat de l’educació definint els alumnes amb algun tipus de dificultat com a “alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu” i indicant com a principis, entre altres, els següents: “Les Administracions educatives establiran els procediments i els recursos precisos per identificar precoçment les necessitats educatives específiques dels alumnes que requereixin una atenció diferent a l’ordinària”. A l’article 72 d’aquesta mateixa llei, s’indica el següent: “Correspon a les Administracions educatives dotar els centres dels recursos necessaris per atendre adequadament aquest alumnat. Els centres comptaran amb la deguda organització escolar i realitzaran les adaptacions i diversificacions curriculars precises per facilitar a tot l’alumnat la consecució de les finalitats establertes”. Al capítol II, de la compensació de les desigualtats en educació, indica que: “Correspon a les Administracions educatives assegurar una actuació preventiva i compensatòria, garantint les condicions més favorables per a l’escolarització durant l’etapa infantil, de tots els nens amb condicions personals que suposin una desigualtat inicial per accedir a l’educació bàsica i per progressar en els nivells posteriors”.
DEICATA_unidad09_p176-199.indd 179
15/04/13 09:44
181
Unitat 9 - Atenció a la diversitat
4 >> Recursos humans per dur a terme la integració escolar Seguint amb el marc legal estatal i autonòmic que dóna suport a l’atenció a les necessitats educatives especials, cal saber que els infants amb necessitats específiques de suport educatiu disposen de diversos recursos humans per fomentar la seva integració a l’escola ordinària. A l’escola: – El tutor d’aula: cada grup d’infants té assignat un tutor que, en relació amb les necessitats educatives especials, és el responsable de les tasques següents: • Vetllar per l’atenció individualitzada dels infants que té al seu càrrec. • Elaborar les adequacions curriculars individualitzades (denominades PI: Plans Individualitzats) dels infants que les necessitin. • Coordinar les actuacions de tots els professionals que intervinguin educativament amb els alumnes amb NEE. – El mestre especialista d’educació especial: solen intervenir a partir del segon cicle d’Educació Infantil i centren la seva actuació pedagògica en els aspectes següents: • L’atenció als infants amb necessitats educatives especials, donant prioritat a aquells nens i nenes que presenten discapacitats greus i permanents, i a aquells que tenen dificultats d’aprenentatge. • La col·laboració amb el tutor d’aula, i d’altres professionals que hi puguin intervenir. • La col·laboració amb el tutor d’aula en l’elaboració de material adaptat i/o específic. Tant l’equip educatiu com l’equip de cicle col·laboren per prevenir les dificultats que pugui presentar l’infant i compartir la informació que calgui per coordinar-se en el compliment de les seves funcions. – Comissió d’atenció a la diversitat (CAD): a fi de planificar, promoure i fer el seguiment d’actuacions que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives dels alumnes, és útil constituir en cada centre una comissió d’atenció a la diversitat o òrgan equivalent, formada principalment per un membre de l’equip directiu, el mestre d’educació especial, coordinadors de cicle i el membre de l’EAP. – Altres professionals: mestres especialistes en audició i llenguatge, el vetllador i l’integrador social.
Pla individualitzat (PI) És una eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes. L’article 5.2 de l’Ordre EDU/296/2008 estableix que un pla individualitzat per a un alumne s’ha d’elaborar quan es consideri que, per al seu progrés, són insuficients les adaptacions incorporades a la programació ordinària i les mesures de reforç o ampliació previstes.
A tenir en compte! A l’etapa de l’Educació Infantil s’elaboren pocs PI ja que és una etapa d’adaptació i d’adquisició de rutines. Un PI es faria en el cas que hi hagués algun alumne amb necessitats educatives especials greus.
Serveis externs del centre educatiu però amb col·laboració conjunta: Dins del sistema educatiu trobem alguns serveis que depenen del Departament d’Ensenyament: – Els CREDA: són centres de recursos específics per a deficients auditius. Els professionals que hi treballen col·laboren amb el professorat dels centres d’educació infantil per tal que aquests adeqüin la seva tasca a les necessitats dels infants que estan escolaritzats en aquests centres i tenen deficiències auditives greus i permanents o bé trastorns del llenguatge.
DEICATA_unidad09_p176-199.indd 181
Per saber-ne més Tant l’equip educatiu com l’equip de cicle col·laboren per prevenir les dificultats que pugui presentar l’infant i compartir la informació que calgui per treballar de manera coordinada en el compliment de les seves funcions.
15/04/13 09:44
Unitat 9 - Atenció a la diversitat
183
5 >> Mesures d’atenció a la diversitat en l’Educació Infantil Les mesures d’atenció a la diversitat en l’Educació Infantil poden ser de tres tipus: – Mesures generals. – Mesures ordinàries. – Mesures extraordinàries.
5.1 > Mesures generals Les mesures generals d’atenció a la diversitat són les estratègies normatives que el centre posa en marxa per adequar els elements prescriptius del currículum al context del centre i donar així una resposta educativa el més inclusiva i normalitzada possible. Són exemples de mesures generals els següents: – L’orientació personal i escolar de l’alumnat i les famílies: per part dels equips o departaments d’orientació, dels tutors i de la resta d’educadors, amb l’objectiu d’ajudar-los a superar les possibles dificultats que poguessin tenir. – El desenvolupament de programes adequats a les característiques de l’alumnat: com programes d’acollida, d’absentisme escolar, d’educació en valors, d’hàbits socials i d’autonomia personal. – L’organització del professorat: per tal que es faciliti la coordinació necessària entre els professionals que hi intervenen.
5.2 > Mesures ordinàries Les mesures ordinàries són estratègies d’organització respecte dels agrupaments, els mètodes, les tècniques, les activitats i les estratègies d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació, atenent a la diversitat sense modificar els elements prescriptius del currículum. Per exemple, simplificar o usar diversos tipus d’activitats per a un mateix contingut.
DEICATA_unidad09_p176-199.indd 183
15/04/13 09:44
184 Són exemples de mesures ordinàries els següents: – Els diferents agrupaments d’alumnes que el centre escolar pot establir. – L’establiment d’un horari flexible i espais adaptables. – L’adequació dels objectius, prioritzant i seleccionant els continguts a les característiques de l’alumnat. – L’organització dels continguts en àmbits integradors i des d’una perspectiva global. – La incorporació de diferents opcions metodològiques segons les dificultats de l’alumnat. – L’adequació de les activitats als nivells de competència curricular de l’alumnat, respecte del mateix contingut. – La selecció de diferents materials i recursos per a la realització d’activitats. – Les tècniques, els procediments i els instruments d’avaluació adaptats a les necessitats educatives de l’alumnat, que no suposin modificacions en els criteris d’avaluació. – Les mesures d’aprofundiment i enriquiment per a l’alumnat amb altes capacitats.
5.3 > Mesures extraordinàries Les mesures extraordinàries aborden les mesures de caràcter individual que es prenen en un centre per respondre a les necessitats educatives específiques de l’alumnat i que requereixin l’organització de recursos personals i materials concrets i específics. Aquestes mesures extraordinàries s’adoptaran quan s’hagin esgotat les mesures ordinàries d’atenció a la diversitat. Les mesures extraordinàries poden ser ampliades i estructurades pel centre en coordinació amb les unitats de programes educatius, amb la prèvia aprovació de la inspecció educativa, atenent a criteris d’organització del centre, a les mesures relacionades amb el grup-classe i a les mesures individuals.
DEICATA_unidad09_p176-199.indd 184
15/04/13 09:44
187
Unitat 9 - Atenció a la diversitat
5.4 > Altres factors de diversitat En l’actualitat, el terme diversitat ha adquirit una major rellevància degut a la presència, en el sistema educatiu, d’alumnes estrangers, de minories ètniques, de diferents religions, de diferents cultures, etc. A aquesta situació s’afegeixen altres factors de diversitat, com ara: – – – – – –
Diversitat d’interessos. Diversitat de motivacions. Diversitat de capacitats. Diversitat d’estils cognitius. Diversitat cultural. Diversitat de necessitats pròpies de la naturalesa del nen.
Diversitat d’interessos L’interès de l’alumne és la inclinació cap a la instrucció i les tasques educatives que es realitzen a l’aula i que permeten aconseguir un aprenentatge significatiu per a l’alumne. Per això, l’educador ha d’aplicar una sèrie de mesures curriculars que aconsegueixin despertar el seu interès. Atenent al concepte de diversitat de l’educació, hem de tenir en compte que existeixen diferents formes d’estimular l’alumne, depenent de l’entorn social en què es mou (família i grups socials de referència), així com de la seva disposició cap a les activitats de l’aula. L’objecte d’interès de l’alumne varia depenent de la seva edat; és a dir, no serà igual en un nen de 3 anys que en un nen de 6 anys. L’interès deriva de l’innovador, els objectes que consideri extraordinaris, les activitats impulsades per la seva pròpia iniciativa, etc.
Web A la pàgina web: www.aulapt.org/infantil-2/infantil/ de recursos educatius es pot descarregar el material necessari, per treballar amb alumnes que presenten necessitats educatives especials en Educació Infantil.
Per tant, com a educadors, hem de treballar tenint en compte els interessos dels nens, ja que els nens aprenen quan tenen interès i curiositat, a més de promoure aquesta inclinació cap a l’aprenentatge.
DEICATA_unidad09_p176-199.indd 187
15/04/13 09:44
Unitat 9 - Atenció a la diversitat
189
Diversitat de capacitats La capacitat d’un alumne és el poder que té per raonar, pensar, moure’s, controlar el cos, relacionar-se amb els altres i actuar de forma autònoma. Tot i trobar-se en el mateix curs i rebre els mateixos ensenyaments, els coneixements previs dels alumnes poden ser diferents degut a les característiques personals de cada un. No tots els alumnes poden realitzar els mateixos aprenentatges al mateix temps. L’educador ha d’atendre els diferents ritmes d’aprenentatge i orientar l’acció educativa cap al desenvolupament de les capacitats de l’alumne en l’àmbit sensorial, cognitiu, comunicatiu, d’equilibri personal i de relació interpersonal. Hem de tenir en compte que l’alumne es desenvolupa en una societat que està en continu canvi i que, per tant, és necessari realitzar adaptacions i actualitzacions contínues. Diversitat d’estils cognitius Els estils cognitius són les formes que tenen els nens de processar la informació i d’utilitzar la percepció o la memòria. Existeix una diversitat cognitiva a l’aula, que depèn de la personalitat i de la forma que tingui l’alumne de veure el medi que l’envolta, de tal manera que: – Els alumnes impulsius: actuaran primer elegint i desenvolupant les seves hipòtesis per després verificar-les, i descartant les situacions errònies segons s’executa la seva acció. – Els alumnes reflexius: analitzaran detingudament una situació abans de dur-la a terme, eliminant de forma anticipada les solucions errònies. A més, cal tenir en compte que cada nen té una interpretació diferent, més simple o més complexa, del món que l’envolta, de forma que no tots els nens veuen el món de la mateixa manera.
DEICATA_unidad09_p176-199.indd 189
15/04/13 09:44
Unitat 9 - Atenció a la diversitat
191
Diversitat de necessitats Al llarg de la seva escolaritat, tots els alumnes requereixen diverses ajudes pedagògiques de tipus personal, tècnic o material per assegurar l’assoliment de les finalitats generals de l’educació. El nivell socioeconòmic de la família del nen pot provocar diferències de: valors, riquesa de vocabulari i expressió, relació i afectivitat, accés i col·laboració amb les activitats que es desenvolupen a l’aula, hàbits extraescolars, etc. Per això, és important tenir-ho en compte i donar-hi una resposta adequada que compensi les desigualtats a l’aula. Les necessitats del grup depenen fonamentalment de les característiques de la societat, la cultura i la religió, les creences, els hàbits i els costums, l’idioma, etc. Les necessitats educatives s’associen a l’assoliment de les necessitats personals, familiars i socials del nen. Signes d’alerta per a la detecció precoç de necessitats en el primer cicle d’Educació Infantil Als 3 mesos.
No somriu, no fixa la mirada, no aguanta el cap o no respon als sorolls.
Als 6 mesos.
No té interès per agafar les coses o no utilitza les 2 mans.
Als 9 mesos.
No es manté assegut, no mira les coses quan les agafa o no xerroteja.
Als 12 mesos.
No es manté dret (sol o agafat), no reclama l’atenció de l’adult o no explora els objectes.
Als 18 mesos.
No camina, no busca relacionar-se o no pronuncia cap de les paraules més senzilles.
Als 24 mesos.
Camina de manera inestable, no fa jocs d’imitació o no usa el llenguatge amb intenció comunicativa.
Als 3 anys.
No juga o ho fa sempre sol, no es relaciona amb altres nens, no manté l’atenció o no mostra interès per l’entorn.
5.5 > Mesures de compensació educativa Les mesures de compensació educativa són les que fan front als factors de diversitat estudiats a l’apartat anterior, i poden ser: – Mesures generals. – Mesures ordinàries. – Mesures extraordinàries.
DEICATA_unidad09_p176-199.indd 191
15/04/13 09:44
192 Mesures generals de compensació educativa És important que, als seus projectes educatius i a les línies d’actuació dels seus programes anuals, els centres desenvolupin millores generals de compensació que contemplin les actuacions següents: – Una organització del centre que permeti respondre a la diversitat que es presenta pel que fa a capacitats, interessos, motivacions, etc. – Un estudi de les necessitats que presenta la població escolaritzada: culturals, afectives, socials i econòmiques, per tal d’oferir l’ajuda necessària. – Afavorir la coordinació amb els serveis de salut i socials que puguin ajudar a compensar les dificultats en què es trobin els nens (malaltia, desemparament, acolliment, etc.). – Estimular les relacions i els intercanvis culturals amb els diversos grups socials del seu entorn (festes, trobades culinàries, tallers, etc.) sense establir diferències. – Intercanviar diferents manifestacions culturals, mostrant una actitud tolerant amb activitats integradores, intervenció de les famílies i desenvolupament dels seus referents culturals en les programacions i les unitats didàctiques. – Desenvolupament de programes entre els centres i les famílies que ajudin al control de l’absentisme escolar. Foment d’una relació propera amb l’entorn del nen, que permeti resoldre les situacions que puguin degenerar en abandonament escolar, o pèrdua de la iniciativa educativa dels pares envers els nens. – Col·laboració i implicació de les famílies que ajudin a canviar la idea d’educació que mantenen alguns referents culturals (per exemple, excessiva sobreprotecció, hàbits d’alimentació incorrectes, pèrdua de la regularitat en l’assistència dels nens als centres, etc.). Convé tenir en compte que cal aprofitar la importància, en aquestes edats, dels hàbits socials i l’autonomia, per treballar diàriament i en situacions concretes de l’aula, amb les famílies, el desenvolupament de límits i actituds de salut, higiene, etc.
DEICATA_unidad09_p176-199.indd 192
15/04/13 09:44