FP Higiene del Medi Hospitalari i Neteja del Material by MACMILLAN IBERIA

nitat

Unitat del pacient

Preguntes inicials 1·· Quines condicions penses que han de reunir les habitacions dels hospitals? 2·· Per què són importants els TCAI en l’ingrés dels pacients? 3·· Per a què s’usen diferents tipus de llits en els diferents serveis d’un hospital? 4·· Per què no s’ha d’espolsar la roba de llit?

HMH15CATA_unitat01.indd 6

En aquesta unitat aprendràs a... ■

Identificar els elements de la unitat del pacient.

■

Acollir adequadament un pacient en el seu ingrés.

■

Diferenciar els diferents tipus de llit hospitalari, els matalassos, la roba blanca i els accessoris.

■

Doblegar la roba blanca hospitalària.

■

Realitzar diferents tipus de preparació del llit hospitalari.

25/06/15 09:17

nitat

Unitat del pacient

HMH15CATA_unitat01.indd 6

En aquesta unitat aprendràs a... ■

Identificar els elements de la unitat del pacient.

■

Acollir adequadament un pacient en el seu ingrés.

■

Diferenciar els diferents tipus de llit hospitalari, els matalassos, la roba blanca i els accessoris.

■

Doblegar la roba blanca hospitalària.

■

Realitzar diferents tipus de preparació del llit hospitalari.

25/06/15 09:17

Unidad1X- -Unitat Unitat Títulodel de pacient la unidad

L’habitació hospitalària

– – – – –

Higiene Ventilació Temperatura Tranquil·litat i silenci Il·luminació

La zona d’hospitalització

– – – – – – – – – –

Habitacions per a pacients Passadissos Control d’infermeria Despatx supervisió d’infermeria Office Magatzems: roba blanca i material sanitari Lavabos: personal sanitari i visites Zona de brut Habitació del metge de guàrdia Sales: medicació, descans, visites i multiusos

Obligacions de l’auxiliar d’infermeria envers el pacient hospitalitzat

UNITAT DEL PACIENT El llit hospitalari

El matalàs

Roba blanca del llit hospitalari

Mètodes per fer el llit hospitalari

– El llit infantil: incubadora, llit corral, bressols tèrmics i bressols – Llits especials: ortopèdic, circoelèctric, levitació, Roto-Rest, basculant i giratori i lliteres – Accessoris – – – – –

El matalàs de làtex El matalàs d’aire El matalàs d’aigua El matalàs d’escuma Matalassos de gel hipoal·lergogen

– La funda del matalàs – Llençols: de sota, de sobre, travesser i funda de coixí – Travesser – Cobrellit – Manta – El llit desocupat – El llit ocupat – El llit quirúrgic

Per al projecte final ■

Sabràs quina informació s’ha de proporcionar al pacient en el seu ingrés, quines condicions ambientals i compositives ha de reunir la unitat del pacient, i les diferents tècniques de preparació del llit: desocupat, quirúrgic i ocupat.

HMH15CATA_unitat01.indd 7

25/06/15 09:17

1 >> L’habitació hospitalària Higiene de l’habitació Per a la neteja de l’habitació, hi haurà personal exclusivament dedicat a aquesta tasca. El personal d’infermeria supervisarà el seu treball i que tota l’habitació estigui en bones condicions.

Tots els éssers humans busquen el descans i el repòs quan emmalalteixen. El millor mitjà per aconseguir-ho és en un llit còmode i amb un ambient adequat. D’aquesta forma, el cos es recuperarà abans i millor. Si un pacient necessita ser hospitalitzat, ha de trobar habitacions ben condicionades i un equip d’auxiliars d’infermeria que vetllaran per mantenir-les així. L’habitació hospitalària és el lloc on el pacient residirà mentre estigui ingressat. Depenent del motiu de l’estada, així com de la gravetat del malalt, les habitacions poden ser diferents per adaptar-se a les cures que necessiti. A més, poden romandre a la UCI, en una zona d’aïllament, en cures postquirúrgiques, etc. Hi ha unes característiques comunes que han de complir totes les habitacions hospitalàries, que són les següents: – – – – – – –

Higiene. Ventilació. Temperatura correcta. Tranquil·litat i silenci. Ordre. Il·luminació adequada. Espai suficient.

1.1 > Higiene El personal auxiliar d’infermeria s’encarrega de tot el referent a la higiene del pacient, així com de la recollida de les seves excretes i de fer els llits amb la finalitat de proporcionar-li comoditat i seguretat.

1.2 > Ventilació El moviment de l’aire és beneficiós per a l’ésser humà. L’aire es renova quan s’obren les finestres breument, durant uns quinze minuts, mentre es neteja l’habitació o s’arregla el llit del pacient. També s’aconsegueix una bona ventilació amb sistemes de climatització d’aire instal·lats a l’edifici. D’aquesta manera, es renova l’aire amb un sistema de circulació que no requereix obrir portes ni finestres.

1 És important la renovació de l’aire en les habitacions.

HMH15CATA_unitat01.indd 8

Als hospitals hi pot haver males olors produïdes, per exemple, per les eliminacions corporals dels ingressats. Els pacients solen ser més sensibles a aquestes olors, fet que els produeix molta incomoditat, alteració i fins i tot nàusees. La higiene i la bona ventilació, combinada amb ambientadors a les habitacions en cas necessari, poden reduir aquestes males olors.

25/06/15 09:17

Unitat 1 - Unitat del pacient

1.3 > Temperatura El control de la temperatura és important per facilitar la recuperació dels pacients. Els hospitals tenen sistemes de ventilació amb termòstats que la regulen, mantenint-la entre els 22 i els 26 ºC. Però cal tenir en compte que la temperatura és variable, segons l’estat de les persones. Per exemple, els ingressats que portin una vida sana i pateixin una malaltia lleu necessitaran menys temperatura que els que estiguin en unitats per a ancians, infants o malalts greus.

Termòstat És un aparell que serveix per mantenir la temperatura en un punt o interval determinat d’un sistema o ambient, com succeeix a les plantes i habitacions d’un hospital.

1.4 > Tranquil·litat i silenci El soroll incomoda i altera el sistema nerviós de les persones, i especialment els malalts, ja que estan més sensibles. Evitar el soroll o disminuir-lo repercuteix en la salut dels pacients i en la del personal de l’hospital. Per aconseguir-ho, s’intenta que l’activitat laboral sigui el més silenciosa possible, i s’assessora els pacients i les visites per tal que parlin en un to moderat i no posin alta la ràdio ni la televisió.

Protecció de sorolls exteriors Els hospitals es dissenyen i construeixen amb materials aïllants del soroll, per disminuir les molèsties que pugui ocasionar el soroll exterior.

El personal de l’hospital també haurà de reduir el soroll, fent que siguin el més silenciosos possible tant la seva feina com les conversacions i els desplaçaments per la unitat hospitalària. Per això, compten amb catifes i abundant material d’un sol ús de plàstic en substitució del metàl·lic, més antic. L’OMS recomana, als Valors guia per al soroll, no sobrepassar els 30 decibels a les unitats del pacient. Hi ha unitats, per exemple, les UCI, en què s’atén pacients greus, que requereixen aparells complexos per a la monitorització, el control i el tractament. Aquests aparells, com per exemple, els utilitzats per a la ventilació mecànica, sovint són emissors de diferents sorolls que poden afectar el son dels pacients, fent que no sigui prou reparador. A més, són pacients als quals se’ls aplica una gran varietat de tècniques que també interfereixen amb el seu descans. Per tant, s’ha d’intentar seleccionar aparells que emetin el menor soroll possible i realitzar els procediments respectant, en la mesura que sigui possible, el descans dels pacients.

1.5 > Il·luminació Una il·luminació adequada té molts beneficis per als pacients. La llum solar té propietats terapèutiques que incrementen la resistència a les malalties. A més, millora i estimula l’estat d’ànim dels malalts. Una mala il·luminació podria produir enlluernaments o zones fosques que provocarien caigudes accidentals, mal de cap o sensacions d’inseguretat, decaïment o ansietat. El llum elèctric es disposa de maneres diferents als hospitals. L’habitual és que a les habitacions hi hagi una llum indirecta d’intensitat regulable al capçal del llit i una altra al sostre. De nit, hi haurà una llum auxiliar encesa que permeti l’orientació.

HMH15CATA_unitat01.indd 9

2 Una bona il·luminació ajuda a la recuperació dels pacients durant la seva estada a l’hospital.

25/06/15 09:17

2 >> La zona d’hospitalització La zona d’hospitalització està formada per tots els espais físics i els recursos materials necessaris per tal que el personal d’infermeria realitzi la seva tasca professional de tenir cura dels pacients. Aquestes zones solen estar especialitzades i distribuïdes a les plantes dels hospitals. Totes tenen assignat un personal d’infermeria que s’agrupa en una unitat d’infermeria, així com un número màxim de pacients, en funció del centre hospitalari, als quals poder atendre a les habitacions de cada planta o unitat especialitzada de l’hospital. A les zones d’hospitalització es troben els elements següents: Elements de les zones d’hospitalització Habitacions per als ingressats

És on els pacients estan instal·lats mentre dura l’internament. Poden ser per a una, dues, tres o fins i tot quatre persones, encara que solen disposar de cortines o mampares per aconseguir una mica d’intimitat.

Passadissos

Són amplis i han d’estar lliures d’obstacles per a un accés ràpid i còmode a totes les habitacions.

Control d’infermeria

Aquí es reuneix el personal d’infermeria per a l’organització del seu treball assistencial. És on es desen i s’organitzen totes les històries clíniques dels pacients mentre estan ingressats a la planta, així com els diferents tractaments que tinguin prescrits pel metge. Estarà ben situat per tal que sigui fàcil accedir a totes les habitacions i comunicat amb totes per mitjà d’intercomunicadors. Així mateix, disposarà d’un mostrador d’informació al qual es podran adreçar els familiars i les visites quan ho necessitin.

Despatx per al supervisor d’infermeria

És l’espai privat on el supervisor d’infermeria gestiona el funcionament de la planta.

Sala de medicació

Està destinada a emmagatzemar i preparar tota la medicació que requereixin els tractaments dels malalts de la planta.

Office

Lloc on s’organitzen els menjars de la planta i se’n preparen alguns, com els sucs, la llet, etc.

Magatzem per al material sanitari

On es desen els materials auxiliars per a certes teràpies o tractaments, com peus de degotador, bombes de perfusió, etc.

Magatzem per a roba blanca

Per guardar tota la roba blanca que s’usa a la planta: llençols, travessers, cobrellits, mantes, etc.

Lavabos del personal sanitari

Lavabos d’ús exclusiu per als professionals sanitaris de la planta hospitalària durant el seu torn de treball.

Lavabos per a les visites

Lavabos a disposició de les visites mentre romanen a la planta del centre hospitalari.

Zona de brut

Per emmagatzemar tot el material de residu que es produeixi a la planta, fins que el personal de l’hospital encarregat se’l pugui endur i tractar-lo de forma convenient.

Habitació per al metge de guàrdia

És el lloc on podrà estarà sempre localitzat per si fos necessària la seva actuació fora de l’horari de consulta, que sol ser als matins.

Sala de descans

D’ús exclusiu per al personal d’infermeria.

Sala multiusos

Es pot usar per a les reunions docents o del personal sanitari.

Sala de visites

Sales que poden ocupar les visites dels pacients ingressats a la planta.

HMH15CATA_unitat01.indd 10

25/06/15 09:17

Unitat 1 - Unitat del pacient

Casos pràctics

Condicions ambientals en neonatologia La Sònia ha estat contractada per treballar com a TCAI al servei de neonatologia d’un hospital. Li han explicat que, en aquest servei, mantenir unes condicions ambientals òptimes resulta vital en l’atenció d’aquests nadons. Com serien les condicions d’il·luminació òptimes en aquests serveis? I de soroll?

Solució La intensitat de la llum utilitzada en el tractament de nounats ha de ser baixa, ja que afavoreix el son i el descans dels nounats, a més d’afavorir el guany de pes, segons avalen diversos estudis científics. A més, l’ús d’una llum molt intensa es creu que pot causar danys als ulls encara immadurs d’aquests nadons. Les llums més potents i localitzades es reservarien a l’observació del nadó en l’aplicació de les tècniques diagnòstiques i terapèutiques. Per disminuir la quantitat de llum que entra a les incubadores hi ha diferents dispositius per cobrir-les. També s’haurien de fer servir llums que permetin el canvi gradual de la foscor a la llum i s’ha de potenciar l’ús de la llum natural respecte de l’artificial, pels efectes beneficiosos de la primera. Respecte del soroll, el límit màxim aconsellat és de 45 decibels, ja que nivells superiors podrien danyar l’oïda dels nounats; per tant, s’aconsella disminuir el to de veu i reduir tant com sigui possible el volum dels senyals acústics dels aparells usats.

Activitats 1·· Per què el llit és un mitjà adequat per a una persona malalta? 2·· Quines són les característiques comunes de les habitacions hospitalàries? 3·· Indica si les següents afirmacions són vertaderes o falses, i justifica la teva resposta: a) Per aconseguir una bona ventilació de l’habitació hospitalària, és necessari mantenir obertes les finestres almenys una hora. b) Els ingressats per malalties lleus necessitaran menys temperatura que els que estiguin en unitats per a malalts greus. c) Una mala il·luminació pot ocasionar mals de cap. d) Evitar o disminuir el soroll als centres hospitalaris es pot exigir només als professionals sanitaris durant la seva activitat laboral.

HMH15CATA_unitat01.indd 11

25/06/15 09:17

3 >> La unitat del pacient Habitacions quàdruples En la majoria dels serveis hospitalaris, existeix una tendència generalitzada a substituir les habitacions quàdruples per altres amb menys pacients.

La unitat del pacient és l’espai reservat per a la seva estada i cures dins de l’habitació de l’hospital que ocupi, així com tot l’equip i mobiliari que pugui requerir aquest pacient mentre estigui ingressat. Aquesta és la raó per la qual el número d’unitats serà igual al número de llits que tingui l’hospital. Tota unitat del pacient disposa de l’espai necessari per tal que es pugui atendre el malalt convenientment. Els elements de què consta són: un llit, una cadira, una butaca per a l’acompanyant o el pacient, una tauleta de nit, una taula i un armari, una làmpada de llum indirecta i la llum d’emergència.

Lavabos de la unitat del pacient Han d’estar dissenyats de forma que s’adaptin a les necessitats del pacient i que redueixin el risc de transmissió d’infeccions hospitalàries.

Cada pacient disposarà de camisa de dormir o pijama, gerro d’aigua i vasos, orinal, guants de plàstic, mocadors de paper, palangana, orinal pla o botella, etc. També disposarà de material per a la higiene personal, com sabó, esponja, tovallola i paper higiènic. A la paret hi ha preses d’oxigen i buit, així com un timbre i un intèrfon que estan comunicats amb el control d’infermeria per a cada pacient per si necessités alguna cosa del personal. La quantitat d’unitats de pacients o llits que hi ha per habitació és variable. El normal és que siguin de dos llits, però també n’hi ha d’individuals, de tres llits o fins i tot de quatre, en funció de l’hospital i del pacient que ingressi, depenent de si les malalties són molt greus o infeccioses o de si presenta mal estat immunitari, etc. La mida de les habitacions s’ha d’adaptar al número d’unitats de pacient de què constin; les més petites seran les habitacions individuals. Si l’habitació estigués compartida per més de dos ingressats, es disposaran unes cortines o mampares que separin els pacients per poder-los oferir una mica d’intimitat en cas necessari. El material d’un sol ús és avui dia el més habitual en els centres hospitalaris. Ja arriba empaquetat i es guarda en un magatzem de la pròpia planta per tal que el personal d’infermeria el vagi distribuint. No necessita cap cura de manteniment per a un nou ús després de ser utilitzat, ja que se substitueix per un altre de diferent per a cada pacient; d’aquesta forma, s’estalvien procediments com el rentat, la desinfecció o l’esterilització.

Exemples

Mida de les habitacions de la unitat del pacient En les habitacions individuals, la mida recomanada és d’uns 10 metres quadrats. En les dobles, de 14 metres quadrats i, en les triples, de 18 metres quadrats.

HMH15CATA_unitat01.indd 12

25/06/15 09:17

Unitat 1 - Unitat del pacient

Característiques dels caminadors Els caminadors són aparells que ajuden a la deambulació i es manipulen per mitjà dels dos braços. N’hi ha principalment de dos tipus: els que no porten rodes i els que sí que en porten. Estan indicats per als pacients que presenten trastorns de l’equilibri o persones amb les forces disminuïdes, ja sigui globalment o bé específicament en una cama o en totes dues, però que conserven la força necessària en els braços com per poder manejar aquests dispositius. 3 Caminador.

4 Tauleta auxiliar.

Si fos necessari per a les cures del pacient, s’afegirien altres materials als esmentats anteriorment, com ara: – Caminador. Serveix per ajudar el pacient a caminar. – Cadira de rodes. És una cadira que té adaptades tres o quatre rodes amb la finalitat de facilitar la mobilitat a les persones que tinguin un problema que els ho impedeixi o limiti. – Llitera amb rodes. Per transportar els ingressats que no es puguin desplaçar de cap altra manera. – Grua. Per poder passar el pacient del llit a la cadira de rodes i viceversa. – Tauletes auxiliars. Són unes tauletes amb una safata i rodes que el pacient enllitat pot fer servir per menjar o llegir quan vulgui, sense necessitat de sortir del llit. – Matalàs antiescares. Serveix per prevenir o ajudar al tractament de les escares o úlceres per pressió, que solen aparèixer en pacients que passen molt temps al llit, sobretot als talons, turmells, sacre, espatlles i colzes. – Matalàs d’aire amb motor. Té la mateixa funció que l’anterior, però ho fa variant les pressions del matalàs, aconseguint d’aquesta manera que el pacient reparteixi el seu pes per diferents punts del matalàs. – Peu de degotador. Es posa al costat del pacient i s’hi pengen els sèrums que siguin necessaris. – Canelleres, cinturons, manyoples, etc. Són dispositius usats per limitar el moviment dels pacients, reduint el risc de producció d’accidents i evitant la interrupció de l’aplicació de les diferents tècniques. Reben el nom de contencions físiques. – Cadires de dutxa. N’existeixen models amb rodes i sense rodes, així com dissenys que es fixen a la paret. Fabricades en materials antilliscants, solen presentar recolzabraços, respatller i una escotadura en el seient que permet la realització de la higiene genital.

HMH15CATA_unitat01.indd 13

Mobiliari geriàtric A la web: www.mobiliariogeriatrico.com, pots trobar una galeria de fotos de grues, llits, matalassos, cadires de rodes, etc.

Matalàs d’aire amb motor El matalàs d’aire amb motor també s’anomena alternating.

5 Peu de degotador.

25/06/15 09:17

Discs de transferències Són discs que faciliten el gir dels pacients en bipedestació, fet que resulta molt útil per a la transferència d’un pacient d’una butaca a una cadira de rodes o viceversa.

Existeixen unitats diferents a l’anteriorment descrita que estan especialment dissenyades en funció de les necessitats o les afeccions d’altres pacients, com són la unitat d’infecciosos, cremats, geriatria, pediatria i maternitat. En aquestes unitats, poden variar el número de necessitats per habitació i el tipus de llit, així com l’equip necessari en funció dels tractaments i les cures requerides.

Exemples

Unitats de pediatria Els colors usats a les unitats de pediatria han de ser més llampants i aquestes unitats han d’estar decorades amb murals, pòsters i dibuixos amb motius infantils alegres. Els infants s’han de trobar en un ambient en què es distraguin i passin una estada el més agradable possible a l’hospital.

Unitats de geriatria Les unitats de geriatria solen disposar del que es coneix com a ajudes tècniques: diferents tipus de recursos que es poden usar per facilitar l’autonomia de les persones discapacitades. Les més utilitzades són les que faciliten la mobilitat, la comunicació i les tasques domèstiques. Així, per exemple, per a la mobilitat, s’usen els discs giratoris per a transferències, les taules de transferència i els cinturons de transferència. El Centre de Referència Estatal d’Autonomia Personal i Ajudes Tècniques és el CEAPAT.

Casos pràctics

Ús del bastó anglès La Maria és una dona d’edat avançada que, en ser ingressada, indica al TCAI que s’ha oblidat el seu bastó anglès a casa. De què es tracta?

Solució Els bastons anglesos són el que normalment coneixem com a crossa. El CEAPAT els defineix com a “dispositius que ajuden l’usuari a caminar, que s’utilitzen individualment o per parelles, manipulats cada un per un braç o una mà”. També es denominen bastons canadencs, antebraquials o bastons Lofstrand, entre altres.

Activitats 4·· De quines parts està formada la unitat del pacient? Realitza un dibuix esquemàtic per representar el mobiliari que constitueix una unitat de pacient tipus. Després, passa’l al company del costat per tal que interpreti el teu dibuix.

5·· Si en un hospital hi ha 450 llits, de quantes unitats de pacient consta? 6·· Quins equips es poden afegir a la unitat del pacient? 7·· Quina és la funció del matalàs antiescares?

HMH15CATA_unitat01.indd 14

25/06/15 09:17

Unitat 1 - Unitat del pacient

4 >> Obligacions de l’auxiliar d’infermeria envers el pacient hospitalitzat El personal d’infermeria ha de tenir en compte les emocions que pot experimentar un pacient que ingressa en un hospital, a banda de les que li produeixi directament la malaltia. Se sentirà malalt, en un lloc desconegut, lluny del seu entorn habitual i dependent en major o menor grau d’altres persones. S’haurà d’establir una relació terapèutica infermera-pacient positiva, en benefici de la recuperació del malalt.

Drets dels pacients Es poden consultar els drets dels pacients al portal de l’Associació de Consumidors i Usuaris: www.ocu.org

Abans de l’ingrés, l’habitació haurà d’estar neta, en ordre i en perfectes condicions per a la seva ocupació. Quan el pacient arribi, es recolliran les seves dades per a l’ingrés, així com la història clínica recopilada en relació amb el propi pacient. El pacient s’instal·larà a l’habitació i se’l tractarà d’una forma educada i atenta per tal que es pugui sentir a gust en la mesura del possible. Caldrà donar-li tot tipus d’informació sobre les normes de l’hospital pel que fa a horaris, visites del metge i familiars, neteja, trucades telefòniques, ús de la ràdio o televisió, equip instal·lat a l’habitació, etc., així com de tots els serveis que se li puguin oferir. El personal sanitari elaborarà un pla de cures d’infermeria en funció de les necessitats del pacient per poder-les satisfer. El suport al malalt ha de ser continu i correcte, col·laborant amb els familiars o acompanyants, en cas que n’hi hagi.

Casos pràctics

La importància d’una bona informació En el primer dia d’ingrés del Daniel, es reben queixes de diversos pacients perquè el volum de la seva ràdio és massa alt i el seu mòbil sona a altes hores de la matinada, impedint-los descansar adequadament. Com actuaries en aquest cas? Caldria renyar el Daniel per ser tan sorollós?

Solució Encara que el més freqüent és que els pacients apliquin el sentit comú i no facin sorolls que incomodin els altres pacients, és una funció de l’auxiliar d’infermeria explicar les normes de funcionament de l’hospital a tots els pacients en el moment del seu ingrés. Per tant, caldria explicar amablement al Daniel les normes de l’hospital, entre les quals caldria posar de relleu les relatives al soroll. És molt probable que, amb aquestes simples indicacions, el Daniel cessi en la seva actitud i no causi més molèsties.

Activitats 8·· Formeu grups de quatre alumnes i realitzeu un joc, imaginant que un és l’auxiliar d’infermeria i un altre el pacient que ha de ser ingressat, mentre que els altres dos són els familiars del pacient. Escenifiqueu les actuacions que hauria de realitzar l’auxiliar en l’ingrés del pacient. El pacient formularà les preguntes i els familiars plantejaran queixes i suggeriments. Després, invertiu els papers.

HMH15CATA_unitat01.indd 15

25/06/15 09:17

5 >> El llit hospitalari El llit hospitalari és on el pacient descansa durant el seu període a l’hospital. Pot ser que sigui per poc temps, però també és possible que necessiti un ingrés prolongat i que hagi de disposar d’un llit adequat per al descans i la recuperació. El llit ha de reunir unes condicions de comoditat i seguretat per al pacient, per la qual cosa existeixen diversos dissenys que es poden combinar amb accessoris que poden satisfer totes les necessitats; el seu estat de conservació ha de ser bo i ha d’estar dotat de la roba blanca adequada. Llit articulat El llit articulat també es coneix com a llit GATCK.

El llit hospitalari habitual és articulat, per donar al pacient més possibilitats de moviment i millorar-ne la comoditat amb la varietat de posicions. El somier té una secció per al tronc, una altra de més petita per a la pelvis i una última per a les cames. D’aquesta forma, el pacient pot estar totalment ajagut, elevar les cames o, si ho desitja, inclinar el tronc per estar assegut i menjar amb més comoditat, millorar la respiració o mirar la televisió. També es pot abaixar per tal que el pacient pugui sortir del llit amb facilitat, o bé apujar per evitar que el personal d’infermeria s’hagi d’ajupir o hagi d’adoptar postures difícils en realitzar qualsevol procediment al pacient enllitat. Per variar la posició del somier, el llit pot incloure un sistema de manovelles d’acció manual als laterals del llit o uns motors elèctrics que es manegen fàcilment amb un comandament. Un llit d’hospital té baranes als costats que es poden elevar com a mesura de seguretat per tal que el pacient no caigui del llit o per facilitar els canvis posturals quan romangui molt temps enllitat. Disposa d’unes rodes a les potes per desplaçar el pacient sense necessitat d’aixecar-lo. Aquestes rodes tenen uns bloqueigs que impedeixen que es puguin moure quan no es desitja. El llit s’instal·la dins de l’habitació de tal forma que sempre hi hagi tres costats lliures i sense obstacles, col·locant el capçal enganxat a la paret. D’aquesta forma, el personal d’infermeria pot aplicar al pacient tot tipus de cures i tècniques d’una manera ràpida i còmoda. Les mesures més comunes d’un llit hospitalari solen ser: 1,90 m de llarg; entre 0,90 i 1,05 m d’ample, i entre 0,70 m i 0,75 m d’alt sense el matalàs.

6 Carcassa del llit hospitalari.

HMH15CATA_unitat01.indd 16

Hi ha llits especialment dissenyats per a necessitats molt específiques. Els veurem a continuació.

25/06/15 09:17

Unitat 1 - Unitat del pacient

5.1 > Els llits infantils Els llits infantils són més petits i alts que els dels adults. Es troben a les plantes que atenen específicament els infants. Hi ha llits infantils de diversos tipus: – Incubadora. És un llit que es troba dins d’una cúpula de plàstic transparent, amb una sèrie d’equips que produeixen el millor entorn per al nadó. Disposa d’uns controls per regular la temperatura, l’oxigen i la humitat. Sota del llit hi ha el motor, filtres, dipòsit d’aigua, ventilador i calefacció. Als costats de la incubadora, hi ha uns accessos per poder accedir al nadó sense necessitat de treure’l i altres per fer-hi passar tubs, en cas que fossin necessaris per a algun tractament. En cas que s’hagués de fer el trasllat d’un nadó, existeixen unes incubadores portàtils d’uns 20 kg amb nanses i rodes. Per als nadons que necessiten cures intensives, hi ha unes incubadores més complexes i millor equipades. Els accessoris més usuals que s’adapten a les incubadores són els aspiradors per a les secrecions, les làmpades de llum blava per a la hiperbilirubinèmia o l’equip per a nebulitzacions. – Llit corral. Presenta dimensions petites per allotjar el nounat, així com rodes per al seu desplaçament. L’estructura del llit està fabricada en acer inoxidable i a la part superior presenta un receptacle transparent obert on s’introdueix el nadó, fet que permet tenir-ne una visualització òptima. Alguns models presenten un armari a la part inferior i altres, una reixeta o balda amb la funció de dipositar-hi objectes relacionats amb la cura del nounat. Són freqüents a les plantes d’hospitalització de maternitat. – Bressols tèrmics. El seu disseny permet l’aplicació de calor radiant al nadó, de forma que li permeti mantenir una temperatura corporal adequada. Presenten tres elements bàsics: font de calor, unitat de control i plataforma sobre la qual es col·loca el nadó. La calor emesa es regula mitjançant la col·locació d’un sensor de temperatura a l’abdomen del nadó. S’utilitzen en neonatologia. – Bressols. Han de tenir un disseny que minimitzi la producció d’accidents, com caigudes, asfíxia, etc. Els requisits per als bressols són:

Hiperbilirubinèmia Una de les manifestacions de la hiperbilirubinèmia és la icterícia, o coloració groguenca de la pell i les mucoses. La presència d’icterícia en el nounat se sol deure al fet que el fetge encara és immadur. La llum ultraviolada degrada l’excés de bilirubina i s’elimina a través de l’orina.

7 Bressol tèrmic.

Característiques dels bressols Rodes: amb sistema de bloqueig. Llargada i amplada: almenys 20 cm més llarg que l’alçada del nen i 60 cm d’amplada, com a mínim. Alçada: ha de quedar almenys a 60 cm des de la seva base, en la posició més baixa del bressol. Matalàs: de 10 cm d’alçada com a mínim, amb una bona adaptació al bressol (entre les baranetes i el bressol no han de quedar més de 2 cm). Barrots: disposats entre 45 i 66 mm entre si. Han d’evitar que l’infant s’hi pugui enfilar. Decoració: si presenta elements decoratius, no s’han de poder desenganxar.

HMH15CATA_unitat01.indd 17

25/06/15 09:17

18 5.2 > Els llits especials Llit ortopèdic Altres noms que rep el llit ortopèdic són llit de Judet o llit traumatològic.

8 Llit circoelèctric.

Paper protector de llitera És molt freqüent la utilització d’un paper protector d’un sol ús que es diposita sobre la llitera amb la finalitat de protegir-la i que es canvia entre pacient i pacient. Aquests protectors de paper s’extrauen de rotllos similars als de paper de cuina.

9 Llitera a l’àrea d’urgències d’un hospital.

HMH15CATA_unitat01.indd 18

Hi ha pacients que, per les afeccions que pateixen, necessiten teràpies concretes que requereixen l’ús de llits especials, com les que s’esmenten a continuació: – Llit ortopèdic: indicat per a pacients que han patit fractures i, per tant, són habituals a les plantes hospitalàries de traumatologia. El llit té adaptada una carcassa metàl·lica on es poden afegir unes politges amb unes cordes de niló. Un extrem d’aquestes cordes s’adapta al pacient a la zona que més interessi per al tractament de la seva fractura, mentre que de l’altre extrem en penjarà un pes que provocarà una força de tracció. Amb aquesta força s’aconseguirà la immobilització i l’alineació de l’extremitat facturada o danyada, fet que disminueix el dolor i el risc de deformacions. – Llit circoelèctric: destinat als pacients que han patit cremades greus o lesions medul·lars, o bé estan politraumatitzats. El llit està adaptat a dues estructures circulars que produeixen una rotació del llit amb un motor elèctric controlat per uns comandaments. Amb aquest equip, es procura evitar la pressió que produeix en el cos del pacient el seu propi pes contra el matalàs. El pacient podrà estar immobilitzat al llit i, al mateix temps, canviar la posició del seu cos segons la posició que es doni al sistema. – Lliteres: se solen usar per a l’exploració i es troben majoritàriament als serveis d’urgències i a les consultes externes. Aquestes lliteres estan fetes amb una estructura que pot ser fixa o tenir articulacions. – Llit de levitació o Clinitron: indicat per a pacients grans cremats. Presenta unes boletes que es mouen per aire a pressió. El seu moviment provoca bombolleig, donant la sensació al pacient d’estar levitant; d’aquí el seu nom. La superfície del llit està coberta amb una tela de polièster. Disminueix els punts de pressió del pacient sobre el llit i n’afavoreix la circulació sanguínia, però té un elevat cost (és poc utilitzat). – Llit Roto-Rest: s’usa per tal de prevenir l’aparició d’úlceres per pressió en pacients immobilitzats, com ara: politraumatitzats, amb columna inestable, operats a la columna, pacients neurològics i grans cremats, entre altres. Realitza el gir del pacient cap als costats de forma lenta i contínua, reduint els punts de pressió. Presenta un sistema d’encoixinament i de subjecció per mantenir una correcta alineació del pacient. – Llit basculant i giratori (d’Egerton Stoke Mandeville): destinat a pacients immobilitzats. Possibilita l’elevació dels seus costats fins a aproximadament 65º des de la posició horitzontal, amb la qual cosa es pot col·locar el pacient en decúbit lateral o supí, mantenint l’alineació de la columna vertebral. Per al seu correcte funcionament presenta un motor i uns pedals als laterals de llit que aconsegueixen el gir i el canvi de posició. – Llit hiperbàric: permet administrar oxigen a una pressió superior a l’ambiental. S’usa per al tractament d’embòlies gasoses en accidents de busseig, entre altres.

25/06/15 09:17

Unitat 1 - Unitat del pacient

5.3 > Accessoris per al llit hospitalari A un llit se li poden adaptar accessoris en funció de les necessitats del pacient. Alguns d’aquests accessoris són: – Baranetes de seguretat. Es troben als costats del llit i són útils per evitar les caigudes dels infants o dels pacients en estat d’agitació. També es poden usar per a les manipulacions dels pacients enllitats i els canvis posturals o de roba blanca al llit. – Peu de degotador o sèrum. És una barra metàl·lica que s’adapta al llit i de la qual es penjaran les bosses dels sèrums que requereixi el tractament. – Suport per a la bossa d’orina o diüresi. Es troba als costats del llit i en pengen les bosses d’orina. – Quadre balcànic. És una estructura metàl·lica que va des del capçal fins als peus del llit. Serveix per penjar-hi traccions. – Triangle de Walkman. És una peça metàl·lica de forma triangular que s’adapta a un element metàl·lic per tal que pengi sobre el llit. El pacient el podrà utilitzar per moure’s quan està enllitat. – Arc de llit. És un arc que es col·loca sota de la roba blanca que cobreix el pacient, de forma que s’evita la fricció dels llençols amb els peus i les cames del pacient, prevenint l’aparició d’UPP. – Falques topall. Dispositius de forma triangular que permeten mantenir l’alineació corporal adequada. – Fèrula antirotació. Són uns dispositius encoixinats en què s’introdueixen els peus amb la finalitat d’evitar el peu equinovar en pacients enllitats. – Colzeres, taloneres i botes antiescares. S’usen per protegir aquestes prominències òssies com a mesura preventiva enfront de les úlceres per pressió (UPP). – Nius de contenció. Són uns dispositius utilitzats per a l’acomodació del nadó, mantenint-lo en una posició estable i augmentant-ne el confort. Són suaus i rentables i presenten unes cintes de subjecció. Per aconseguir el mateix objectiu, també es poden fer servir rotllos de contenció comercials o elaborats manualment amb tovalloles o llençolets.

Tracció Consisteix en l’ús de tensions sobre articulacions, ossos o grups musculars amb la finalitat de poder-los alinear (articulacions i ossos) o per mantenir-los tensats (músculs), a través de peses i politges.

10 Arc de llit.

11 Niu de contenció.

12 Llit amb triangle de Walkman.

HMH15CATA_unitat01.indd 19

25/06/15 09:17

6 >> El matalàs El matalàs serveix per tal que l’ocupant del llit descansi de la forma més convenient. En els hospitals, el matalàs va incorporat dins d’una funda impermeable per evitar que la suor o les eliminacions de l’ingressat el deteriorin amb el temps. En funció de les seves característiques, existeixen diversos tipus de matalassos diferents, com ara:

13 El làtex és un producte natural utilitzat en la fabricació de matalassos.

Volum del matalàs d’aigua El volum amb què s’emplena un matalàs d’aigua varia en funció del pes del pacient.

– El matalàs de làtex. És el matalàs que s’està estenent més en l’actualitat als centres sanitaris. Pot tenir una sèrie de mòduls que fan que s’adapti millor als segments dels llits articulats. – El matalàs d’aire. És un matalàs que consta de diversos tubs de plàstic plens d’aire. Segons un programa, es poden emplenar o buidar d’aire gràcies a un compressor al qual està adaptat. La finalitat és que la pressió del pes del pacient enllitat no estigui localitzada sempre a la mateixa zona del seu cos. La forma habitual de funcionament consisteix en una seqüència alternativa que fa que durant cinc minuts aproximadament s’emplenin d’aire els tubs parells mentre es buiden els imparells; a la segona part de la seqüència, que també dura cinc minuts, es buiden els parells i s’emplenen els imparells. – El matalàs d’aigua. És un matalàs de plàstic a l’interior del qual hi ha aigua a una temperatura aproximada de 37 ºC. S’usa en pacients que han de passar molt temps enllitats per prevenir l’aparició d’escares o úlceres per pressió. Amb aquest sistema, s’aconsegueix que la pressió del cos es distribueixi en una gran superfície del matalàs. – El matalàs d’escuma. És un matalàs format per un número variable de blocs d’escuma tallats, entre 40 i 50, distribuïts en tres seccions, que coincideixen amb les de l’estructura del llit. La seva finalitat també és aconseguir la millor distribució del pes del pacient al llit en què reposa. – Matalassos de gel hipoal·lergogen. Usats per disminuir els punts de pressió i millorar la circulació sanguínia, incorporen l’avantatge de distribuir la calor corporal de manera uniforme, per la qual cosa, a més de per a pacients amb risc de patir úlceres per pressió, també s’usen freqüentment en neonatologia.

Matalàs d’escuma en blocs Els matalassos d’escuma solen estar fabricats en poliuretà i la seva qualitat depèn de la densitat, que al seu torn determina la duresa del matalàs. Els matalassos de baixa densitat presenten una major tendència a enfonsar-se.

HMH15CATA_unitat01.indd 20

14 Matalàs d’aire.

25/06/15 09:17

Unitat 1 - Unitat del pacient

7 >> La roba blanca del llit hospitalari La roba blanca que s’utilitza en el llit hospitalari està formada per tots els materials amb què es prepara un llit. Aquests elements són de diversos tipus i compleixen diferents funcions, que es detallen a continuació: – Funda del matalàs. És una funda impermeable que serveix per evitar que el matalàs es faci malbé per la humitat generada per diferents fluids, com orina, suor, etc. – Llençols. Solen ser de cotó o de niló. N’hi ha de diferents tipus: • Llençol de sota. És el llençol que es posa damunt de la funda del matalàs. Pot o no disposar de peces elàstiques a cada extrem, per ajustar-se al llit. En fer el llit, és important no deixar arrugues en aquest llençol perquè podrien danyar la integritat de la pell del pacient. • Llençol travesser. És un llençol d’1 m d’amplada per 2 m de llargada que es col·loca entre el travesser i el llençol de sobre per tal que el pacient no estigui en contacte directe amb el travesser. • Llençol de sobre. És el llençol que cobrirà el pacient quan estigui al llit. Al damunt seu es podrà col·locar el cobrellit o la manta. • Funda de coixí. Protegeix el coixí de secrecions. – Travesser. És una peça impermeable que impedeix que les eliminacions dels enllitats incontinents arribin al matalàs. – Cobrellit. El cobrellit també és de cotó o niló, però de major gruix que els llençols. Es col·loca sobre el llençol de sobre. – Manta. Les mantes són lleugeres per tal que el pes no incomodi els pacients. Es col·locarà només en cas que el pacient tingui fred.

Travessers Hi ha uns travessers reutilitzables i altres d’un sol ús, que són els que més s’utilitzen avui dia, per motius d’higiene i de comoditat. Es poden trobar en diferents mesures segons el fabricant.

La roba blanca hospitalària s’ha de doblegar atenent a uns criteris que facilitaran l’execució de les diferents tècniques de preparació dels llits. Peça de roba blanca

Forma de doblegar-la

Llençol de sota Llençol travesser

A l’ample, amb el costat dret cap endins

Llençol de sobre

A l’ample, amb el costat dret cap enfora

Manta

A l’ample, amb el costat dret cap endins

Cobrellit

A l’ample, amb el costat dret cap endins

Activitats 9·· Quina és la peça de la roba blanca del llit hospitalari que es doblega al llarg? I l’única que es doblega amb el costat dret cap enfora? A què creus que es deu?

10·· Fa uns anys, s’utilitzaven hules en comptes dels travessers de cel·lulosa actuals. Per què penses que es pot haver produït aquest canvi? Busca a Internet diferents pàgines comercials que venguin travessers, i anota’n els preus i les mesures.

HMH15CATA_unitat01.indd 21

25/06/15 09:17

8 >> Mètodes per fer el llit hospitalari Fer bé els llits dels hospitals és important, ja que els pacients s’hi passen moltes hores ajaguts, i alguns problemes de salut o altres trastorns els poden obligar a estar enllitats contínuament. Un llit ben fet i confortable dóna als pacients ingressats una agradable sensació de comoditat. Als centres hospitalaris, els llits els sol fer el personal auxiliar d’infermeria als matins. Tot i això, al llarg del dia, els llençols es poden recol·locar, en cas necessari, sobretot després dels àpats, i també al vespre, abans que els pacients s’adormin. Els mètodes per fer el llit varien depenent de si està desocupat o ocupat per un pacient que no se’n pot moure, encara que en tots els casos s’usa la mateixa roba blanca. Aquestes tècniques s’expliquen amb detall a continuació.

Tècnica Mètode per fer un llit desocupat Descripció: aquesta tècnica s’aplica quan el llit està desocupat, ja sigui perquè hi ha d’ingressar un nou pacient o bé perquè el que l’està ocupant es pot aixecar per tal que l’hi preparin. Protocol: 1. 2. 3. 4.

6. 7. 8. 9.

10. 11. 12.

Materials • • • • • • • • •

Guants d’un sol ús. Bossa per a roba bruta. Funda de matalàs. Llençol de sota. Llençol de sobre. Llençol travesser. Travesser. Funda de coixí. Cobrellit.

Rentar-se les mans. Posar-se els guants. Reunir tota la roba blanca neta. Posar la roba blanca neta en una cadira al costat del llit, en l’ordre en què s’hagi de fer servir, col·locant a dalt la primera peça a utilitzar, després la segona i així successivament. Posar una mampara separadora o estendre una cortina, en cas que n’hi hagi, per protegir la intimitat del pacient mentre es realitza la tècnica. Explicar al pacient què es farà. Col·locar el llit en posició horitzontal. Treure la funda del matalàs i posar-la en una bossa de roba bruta. Col·locar el coixí a la cadira. Retirar el cobrellit i la manta. En cas que s’hagin de tornar a fer servir, es pleguen cap als peus i es posen a la cadira. Si, per contra, es canvien per un altre cobrellit o manta, s’enrotllen amb cura per no airejar possibles microorganismes i es posen a la bossa de roba bruta. Els extrems dels llençols usats també s’afluixen i es pleguen amb cura de no airejar-los. Després es posen a la bossa de la roba bruta. Comprovar l’estat de la funda del matalàs i canviar-la si estigués bruta. Desplegar el llençol de sota al damunt del llit. Ajustar els extrems del capçal doblegant-los en forma de mitra, com es mostra a les figures 15, 16, 17 i 18. Després, s’estén el llençol alineant-lo amb el matalàs fins als peus, on s’ajustaran els extrems igual que els altres. Per últim, es recol·loquen els laterals del llençol, prestant molta atenció de no deixar al llençol arrugues que puguin afectar la comoditat de l’ocupant del llit.

HMH15CATA_unitat01.indd 22

25/06/15 09:17

Unitat 1 - Unitat del pacient

HMH15CATA_unitat01.indd 23

25/06/15 09:17

24 1 13. Posar el travesser al centre del llit i cobrir-lo amb el llençol travesser com mostra la figura 19. Comprovar que no hi queda cap arruga que pugui molestar el pacient.

14. Col·locar el llençol de sobre al damunt del llit. L’extrem superior del llençol coincidirà amb el capçal del matalàs. Des d’aquí, s’estén fins als peus, on s’ajusta, i es pleguen els extrems en forma de mitra. 15. Estendre la manta des d’uns 20 cm del capçal del llit fins als peus, on es recol·loquen i es pleguen els extrems en forma de mitra. Els laterals no s’ajusten al llit. 16. Repetir la mateixa operació amb el cobrellit damunt de la manta. 17. Fer un doblec (una gira) amb el llençol de sobre al damunt de la manta i el cobrellit (figura 20).

18. Posar una funda nova al coixí i col·locar el coixí al capçal del llit. 19. Treure de l’habitació la bossa amb la roba blanca bruta. 20. Treure’s els guants i rentar-se les mans.

HMH15CATA_unitat01.indd 24

25/06/15 09:17

Unitat 1 - Unitat del pacient

Tècnica

Mètode per fer un llit ocupat Aquesta tècnica s’aplica quan el pacient del llit no es pot llevar pel motiu que sigui, per la qual cosa s’efectua el canvi de roba blanca del llit amb el pacient ajagut, després d’haver-li realitzat la higiene i les cures pertinents. Quan el llit està ocupat, és convenient comptar amb l’ajuda d’un altre auxiliar per manipular el pacient mentre es fa el llit. Aquesta ajuda serà imprescindible en cas que el pacient no pugui col·laborar per la causa que sigui. Protocol: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

10.

Materials • • • • • • • • •

Guants d’un sol ús. Bossa per a roba bruta. Funda de matalàs. Llençol de sota. Llençol de sobre. Llençol travesser. Travesser. Funda de coixí. Cobrellit.

Rentar-se les mans. Posar-se els guants. Reunir tota la roba blanca neta. Posar la roba blanca neta en una cadira al costat del llit, en l’ordre en què s’hagi d’utilitzar, col·locant a dalt la primera peça a utilitzar, després la segona i així successivament. Col·locar una mampara separadora o estendre una cortina, en cas que n’hi hagi, per protegir la intimitat del pacient mentre es realitza la tècnica. Si el pacient està conscient, explicar-li què se li farà. Col·locar el llit en posició horitzontal. Treure la funda del coixí i posar-la a la bossa de roba bruta. Col·locar el coixí a la cadira. Retirar el cobrellit i la manta. En cas que s’hagin de tornar a usar, es doblegaran cap als peus i es posaran a la cadira. Si, per contra, es canvien per altres de nous, s’enrotllen amb cura per tal de no airejar possibles microorganismes i es posen a la bossa de roba bruta. No treure el llençol de sobre per tal que cobreixi el pacient i així pugui conservar la seva intimitat mentre dura el procediment (figura 21).

21 L’auxiliar manté el llençol de sobre per tal que cobreixi el pacient i li conservi la intimitat.

HMH15CATA_unitat01.indd 25

25/06/15 09:17

26 2 11. Col·locar el pacient en decúbit lateral, de manera que deixi lliure la meitat del llit en què l’auxiliar iniciarà el canvi de llençols. Si el pacient està conscient i col·labora, es pot subjectar a les barres de protecció d’aquest costat del llit; en cas contrari, l’haurà de mantenir un altre auxiliar en la postura indicada (figura 22).

12. Enrotllar cap al centre del llit el llençol de sota, el travesser i el llençol travesser (figura 23).

HMH15CATA_unitat01.indd 26

25/06/15 09:17

Unitat 1 - Unitat del pacient

2 13. Estendre i recol·locar a les vores del llit un llençol de sota, un travesser i un llençol travesser net, de forma que no toquin la roba blanca que estem retirant. És convenient canviar-se de guants per manipular els llençols nets (figura 24).

14. Canviar el pacient a la posició de decúbit lateral de l’altre costat, on ja s’ha posat la roba blanca neta. 15. L’auxiliar que fins ara controlava el pacient treu els llençols bruts del llit i els posa en una bossa. Com passava al punt 13, és millor canviar-se de guants per tocar els llençols nets. 16. Estendre i ajustar els extrems i laterals de la roba blanca a les vores del llit. 17. Col·locar el pacient en la posició de decúbit supí. Serà el moment de comprovar que no queda cap arruga sota del pacient. 18. Canviar el llençol de sobre mentre es recull el brut, de forma que el pacient es mantingui cobert en tot moment. 19. Estendre la manta i el cobrellit al damunt del llençol de sobre. 20. Fer el doblec del llençol de sobre al damunt de la manta i el cobrellit (la gira). 21. Comprovar que el pacient està bé. 22. Treure de l’habitació la bossa amb la roba blanca bruta. 23. Treure’s els guants i rentar-se les mans.

HMH15CATA_unitat01.indd 27

25/06/15 09:17

28 Tècnica

Mètode per fer un llit quirúrgic És un llit que es confecciona atenent a les necessitats específiques del pacient que ha estat operat. Es realitza igual que el llit tancat, amb les excepcions següents:

Materials

• Guants d’un sol ús. • Bossa per a la roba 1. No es posa coixí al capçal; d’aquesta forma, es prevenen les aspiracions bruta. en cas que el pacient vomiti. • Funda de matalàs. 2. Al capçal del llit s’estén qualsevol dels tres elements següents: tra• Llençol de sota. vesser, llençol travesser o drap de camp. Preferentment, s’elegirà el • Llençol de sobre. travesser per facilitar-ne la neteja en cas de vòmit. • Llençol travesser. 3. No tota la roba blanca superior es posa als peus del llit, la qual cosa • Dos travessers. facilitarà el trasllat del pacient des de la llitera fins al llit. Amb la roba • Funda de coixí. blanca superior, es confeccionarà una gira als peus del llit anàloga a la • Cobrellit. realitzada a la part superior. 4. El llit es prepara a l’espera de rebre el pacient, disposant la roba blanca superior confeccionant un triangle lateral o un ventall lateral situats al costat del llit contrari al qual s’introduirà el pacient. Per això: – Confecció de triangle lateral: agafem l’extrem lateral de la gira superior i es doblega sobre el llit. Realitzem la mateixa operació amb la gira inferior, disposant-les de forma que, en aproximar els dos doblecs es formi un triangle. Dobleguem el triangle format cap al costat contrari del llit i realitzem un altre petit doblec del vèrtex del triangle. – Confecció del ventall lateral: es porta tota la roba blanca superior cap a un costat del llit, confeccionant un ventall, tenint la precaució de deixar la vora lateral de la roba blanca orientada cap al costat al qual posteriorment s’ha de portar.

Activitats 11·· En quins moments és necessari fer el llit? Quina és la diferència entre fer un llit ocupat i un altre de desocupat?

12·· Enumera el material necessari per a la realització del llit desocupat.

HMH15CATA_unitat01.indd 28

25/06/15 09:17

Unitat 1 - Unitat del pacient

Activitats finals 1·· Si en un hospital hi ha 40 habitacions individuals, 50 dobles, 100 triples i 5 quàdruples, de quantes unitats de pacient consta l’hospital? Per què?

2·· Realitza un dibuix esquemàtic d’una unitat de pacient tipus. A continuació, intercanvia el teu dibuix amb un company i comproveu que hi figurin tots els elements bàsics.

3·· Realitza un llistat de les possibles fonts de males olors que poden afectar la unitat del pacient. 4·· Busca a Internet les característiques de disseny que han de complir els lavabos adaptats per a persones amb discapacitat. Realitza un petit resum de les dades obtingudes.

5·· Indica a quin tipus de llit corresponen les afirmacions següents: a) b) c) d) e)

Presenta unes boletes que es mouen a través d’aire a pressió. Disposa de dues estructures circulars que en permeten la rotació mitjançant un motor. Són llits molt utilitzats en traumatologia, ja que possibiliten la realització de traccions. Realitza el gir del pacient cap als costats de forma lenta i contínua. Permet l’aplicació de calor radiant al nadó, de forma que pugui mantenir una temperatura determinada.

6·· Explica les característiques que presenta el matalàs alternatingg i per a quins pacients es pot fer servir. A continuació, poseu en funcionament l’existent a l’aula, provant-lo per parelles: un dels alumnes farà de pacient i l’altre de TCAI i després intercanvieu els papers.

7·· Consulta el catàleg d’ajudes tècniques del CEAPAT i reflecteix-ne al teu quadern dues de cada categoria que t’hagin cridat l’atenció per la seva utilitat.

8·· Identifica la roba blanca de què consta l’aula-taller i realitza un inventari. A continuació, doblega convenientment un llençol de sota, un llençol travesser, un llençol de sobre, una manta i un cobrellit.

9·· Realitza a l’aula-taller les tècniques de preparació de llit que hem estudiat a la unitat. Per fer el llit ocupat, un company pot adoptar el rol de pacient amb un alt grau de dependència. 10·· Per quin motiu no s’ha de posar coixí al llit quirúrgic? Què es posa al seu lloc?

HMH15CATA_unitat01.indd 29

25/06/15 09:17

30 Casos finals 1·· Recursos enfront de les úlceres per pressió La Carme és una dona de 85 anys ingressada al servei de traumatologia d’un hospital després d’haver estat intervinguda per a la col·locació d’una pròtesi de maluc. Després de valorar el risc d’aquesta pacient de patir úlceres per pressió (UPP) mitjançant l’aplicació de l’escala de Norton, es fa necessària l’adopció de mesures preventives per evitar-ho. Quin tipus de llits, matalassos i accessoris es podrien utilitzar per a aquesta pacient com a mesures preventives enfront de les UPP?

2·· Preparar el llit per a després de l’operació El Jordi és un pacient al qual es practicarà una prostatectomia (eliminació parcial o total de la pròstata) i el Màrius és un TCAI que ha de preparar el llit que acollirà el Jordi immediatament després de la seva intervenció al servei de reanimació. – Quin tipus de llit ha de preparar el Màrius? Com es realitza? Quines diferències presenta amb altres tipus de tècniques de preparació de llit? Per què presenta aquestes diferències? Quants TCAI serien necessaris per preparar aquest tipus de llit? Per què? – Com s’ha de disposar per rebre el pacient? Per què s’ha de disposar d’aquesta manera i no es pot preparar de forma anàloga al llit desocupat? – Quins accessoris addicionals poden ser necessaris per preparar aquest tipus de llit?

3·· Conversacions molestes La Sílvia i la Noèlia són TCAI que treballen al torn de nit en el servei de neurocirurgia d’un hospital. Per estar més desvetllades durant el seu torn, normalment xerren i comenten aspectes del seu dia a dia en el transcurs de la seva jornada laboral. Diversos pacients i familiars s’han queixat que el volum de les seves conversacions no els permet conciliar el son. Elles argumenten que les conversacions que mantenen els permeten un estat d’alerta adequat per a la realització de les seves activitats laborals. Qui té raó? Per què? A més de les conversacions del personal, quines altres fonts de soroll poden ocasionar molèsties al pacient? Com es poden minimitzar o eliminar aquests sorolls indesitjables? Quines altres condicions ambientals, a part de les sonores, poden molestar els pacients en el torn de nit?

HMH15CATA_unitat01.indd 30

25/06/15 09:17

Unitat 1 - Unitat del pacient

Autoavaluació 1. En el matalàs d’aigua:

8. L’alçada del llit hospitalari és de:

a) La quantitat d’aigua que s’hi introdueix és fixa. b) L’aigua de l’interior presenta una temperatura d’uns 37 ºC. c) Presenta diversos tubs de plàstic plens d’aigua que s’omplen o buiden alternativament. d) Totes les respostes anteriors són correctes.

a) b) c) d)

2. El llit quirúrgic:

a) b) c) d)

a) No presenta gires. b) Es realitza recol·locant els peus. c) Presenta dues gires. d) Es realitza igual que el llit obert, llevat que no s’hi usa coixí. 3. L’organització dels àpats de la planta es realitza: a) b) c) d)

Al control d’infermeria. A la sala multiusos. A l’office. Al despatx del supervisor d’infermeria.

70 cm sense incloure el matalàs. 90 cm sense incloure el matalàs. 90 cm incloent el matalàs. 1 metre incloent el matalàs.

9. Mentre estiguin ingressats a planta, les històries clíniques dels pacients es guarden: Al magatzem del material sanitari. A l’office. Al control d’infermeria. Al despatx del supervisor d’infermeria.

10. Les unitats del pacient: a) Es dissenyen en funció de les necessitats o afeccions dels pacients. b) Són iguals en totes les unitats i serveis. c) Són iguals per a totes les unitats i serveis, llevat en cremats. d) Són diferents per a totes les unitats i serveis.

4. Respecte de la il·luminació de la unitat del pacient, és cert que: a) Ha de ser mínima per afavorir el descans del pacient. b) La llum solar millora d’estat d’ànim dels pacients. c) S’ha comprovat que no incrementa la resistència a les malalties. d) De nit, la llum auxiliar ha de quedar apagada. 5. El quadre balcànic: a) b) c) d)

És una peça metàl·lica triangular. Permet al pacient moure’s quan està enllitat. Serveix per penjar-hi traccions. Evita les caigudes de pacients agitats.

6. El llit GATCK és el llit: a) b) c) d)

Circoelèctric. Articulat. Ortopèdic. Roto-Rest.

7. Per aconseguir una adequada ventilació de la unitat del pacient, només cal obrir les finestres: a) b) c) d)

15 minuts diaris. 30 minuts diaris. 15 minuts al matí i 15 a la tarda. 60 minuts diaris.

HMH15CATA_unitat01.indd 31

25/06/15 09:17