Unitat 1 - L’emprenedor i la idea
4
∙∙ Creus que qualsevol persona pot tenir una bona idea de negoci i intentar posar-la en marxa? En aquest cas, la resposta serà oberta, ja que qualsevol resposta per part dels alumnes, si es raona suficientment, es pot considerar correcta. En tot cas, el professor pot destacar la idea que qualsevol persona, si s’ho proposa i s’esforça, pot aconseguir una bona idea de negoci i dur-la a la pràctica.
1 >> L’emprenedor Pàgina 8
1∙∙ Entre els següents treballadors, quin és emprenedor? – La promotora d’una ONG. – L’accionista d’una empresa. – Una treballadora autònoma que posa en marxa una empresa de cuina a domicili. Tant la promotora de l’ONG com la treballadora autònoma que posa en marxa una empresa de cuina a domicili es poden considerar emprenedores, ja que apliquen les seves capacitats a un projecte concret (en un cas una empresa i en l’altre cas, una organització social), encara que els seus objectius siguin diferents (en un cas es busca un benefici social i en l’altre, un benefici econòmic per a la pròpia emprenedora). En canvi, l’accionista d’una empresa no és un emprenedor, ja que no aplica cap idea pròpia ni posa en marxa cap projecte que suposi algun tipus d’innovació. 2∙∙ Analitza les següents situacions i indica, justificant la teva resposta, en quina hi ha present un emprenedor. a) La Maria comença a treballar a l’empresa del seu pare, i li proposa una sèrie de canvis en l’organització que són rebutjats. Després d’insistir-hi un temps, la Maria ho deixa per impossible. b) El Joan, l’Eva, la Laura i el Carles s’han organitzat per fer i repartir entrepans, a última hora de la tarda dels dijous i els diumenges, en una de les zones en què es concentren grups de persones que viuen al carrer. a) En aquest cas, podem distingir dues persones: la Maria, que té un perfil d’emprenedora en potència, ja que proposa una sèrie d’innovacions per a l’empresa del seu pare (encara que no tingui l’ocasió d’actuar com a emprenedora perquè el seu pare li ho impedeix, la podríem considerar emprenedora), i el seu pare, que no té perfil d’emprenedor, ja que no està disposat a aplicar innovacions. b) Es pot dir que el Joan, l’Eva, la Laura i el Carles són emprenedors, ja que apliquen les seves capacitats a una idea per posar en marxa un projecte innovador. La seva motivació no és obtenir beneficis econòmics, sinó generar un benefici social, fet que no impedeix que se’ls pugui considerar emprenedors. 3∙∙ Una empresa pren les decisions següents: a) Fabricar una gama de sabatilles esportives, proveïdes d’un nou sistema d’amortiment, fabricades amb un material sintètic que s’acaba de patentar. b) Incorporar el nou material sintètic a totes les seves línies de calçat esportiu. c) Realitzar una acció de formació amb els venedors, per tal que aprenguin a manejar les noves tecnologies aplicades a la venda i les utilitzin en les relacions amb els seus clients. En aquestes situacions, existeix algun tipus d’innovació? Quin? a) Hi ha una innovació radical, ja que es desenvolupa un nou producte que no existia amb anterioritat i una innovació de producte, ja que se centra en les característiques del propi producte.
Unitat 1 - L’emprenedor i la idea
5
b) Hi ha una innovació incremental, ja que s’aplica un canvi als productes ja existents, i innovació del producte, ja que la innovació se centra en les característiques del propi producte. c) Hi ha una innovació incremental, ja que s’aplica un canvi en unes relacions empresaclient que ja existien i una innovació de procés, ja que no incideix sobre el producte que es fabrica sinó sobre la forma de procedir de l’empresa.
Pàgina 9
4∙∙ Descriu les característiques que fan que una persona no pugui ser considerada emprenedora. Les característiques que fan que una persona no es pugui considerar emprenedora són les contràries a les que ha de tenir un emprenedor, és a dir: Des del punt de vista de les característiques professionals: – Escassa capacitat tècnica per desenvolupar la seva activitat. – Escassa capacitat d’anàlisi a l’hora de fixar-se en l’entorn. – Poca capacitat d’administració. Des del punt de vista de les característiques personals: – – – – – – – – –
Pàgina 11
Falta de creativitat. Escassa confiança en els seus objectius o propensió a fixar-se objectius poc realistes. Falta de valor davant del risc. Falta de confiança en si mateix o un excés de confiança mal entesa que l’incapaciti per a l’autocrítica. Desorganització. Tendència a desanimar-se davant dels contratemps. Falta de qualitats socials per al tracte amb els altres (escassa assertivitat, poca empatia, etc.). Falta d’honradesa que el porti a prendre decisions que poden desembocar en descrèdit. Ganduleria, falta de capacitat per esforçar-se a tirar endavant un projecte.
Suggeriments didàctics
·· El cas pràctic Qui emprèn? Com innova? té com a objectiu que l’alumnat identifiqui l’emprenedor i el distingeixi de qui no ho és. A més, relaciona l’acció d’emprendre amb la innovació. En alguns casos, és convenient reforçar aquesta activitat amb una altra en què l’alumnat plantegi, per grups, situacions conegudes, per tal que la resta dels grups les resolgui seguint el mateix procediment que en l’esmentat cas pràctic.
2 >> La idea empresarial Pàgina 13
Suggeriments didàctics
·· El cas pràctic Hi ha idees de negoci? té com a objectiu que l’alumnat identifiqui les possibles fonts d’idees de negoci i les contextualitzi al seu entorn més proper. D’altra banda, també es pretén fixar les condicions que ha de tenir una idea per tal que es pugui considerar de negoci.
5∙∙ El cicle formatiu que estàs estudiant forma part d’una família professional concreta. Analitza l’activitat econòmica relacionada amb la teva família professional i indica quatre possible idees que poguessin donar lloc a una idea de negoci.
Unitat 1 - L’emprenedor i la idea
6
Aquesta activitat ha de portar l’alumnat a l’anàlisi del seu perfil professional i del mercat d’activitat d’aquest perfil en el seu àmbit territorial; per tant, hi haurà tantes solucions possibles com situacions. Per això, no proposem cap tipus de solució, sinó que n’hi ha prou que el procés d’anàlisi que es desenvolupi sigui del tipus que s’exposa a les pàgines 12 i 13 del llibre de text. 6∙∙ Els canvis legislatius són una bona font d’idees de negoci. La legislació que prohibeix fumar en els llocs tancats va suposar la posada en marxa d’idees de negoci? Descriu-les. En cas que no en coneguis cap, se te n’ocorre alguna? En aquest cas, la resposta serà oberta i qualsevol idea de negoci més o menys plausible que proposin els alumnes es podrà considerar correcta. A títol d’exemple, algunes de les idees de negoci a què pot donar lloc aquesta norma es relacionen amb la venda de cigarrets electrònics o pegats de nicotina per deixar de fumar, o la instal·lació de clubs de fumadors sense servei de cambrers, en què es puguin reunir persones que vulguin fumar.
Solucionari a les activitats finals Pàgina 18
1∙∙ Una persona observa que a les ciutats hi ha moltes barreres físiques per als discapacitats i decideix crear una empresa dedicada a oferir als ajuntaments els seus serveis per eliminar-les. Quin tipus d’innovació planteja? Raona la teva resposta. És una innovació radical, ja que consisteix en desenvolupar un nou procés o producte que no existia abans, i es tracta d’una innovació de producte, ja que se centra en les característiques del propi servei que s’ofereix i incidirà en la tecnologia i els materials a utilitzar més que en la gestió de recursos humans i la motivació del personal. 2∙∙ Una persona que funda una granja avícola amb la idea d’obtenir el màxim benefici possible, i pensant que els seus fills se’n facin càrrec més endavant, quin tipus d’emprenedor és? És un entrepreneur, ja que crea la seva pròpia empresa, i és del tipus, ja que crea una empresa amb la idea que els seus descendents segueixin amb la seva explotació. També ho podríem analitzar des del punt de vista de la motivació, i en aquest cas definiríem aquesta persona com un entrepreneur econòmic, ja que la seva primera motivació és el benefici econòmic. 3∙∙ Explica les diferències existents entre un entrepreneur i un intrapreneur. La diferència rau en el fet que l’entrepreneur és un emprenedor independent, que crea la seva pròpia empresa, mentre que l’intrapreneur és un emprenedor dependent, que innova però dins d’una organització ja existent, de la qual no és el propietari. 4∙∙ Enumera i explica les capacitats personals que ha de tenir un emprenedor. Les capacitats personals que ha de tenir un emprenedor són: – – – – – – –
Creativitat per prendre decisions innovadores. Confiança en els seus propis objectius, que han de ser realistes. Propensió al risc per afrontar possibles problemes i amenaces. Autoconfiança i autocrítica per aprendre dels seus errors. Organització per gestionar adequadament els seus recursos. Persistència per no desanimar-se davant dels contratemps. Interacció social, capacitat de comunicació, assertivitat i empatia per relacionar-se amb els altres. – Honradesa per no agafar dreceres que, a la llarga, el puguin desacreditar. – Capacitat de treball, ja que un negoci requereix esforç i dedicació.
Unitat 1 - L’emprenedor i la idea
7
NOTA: encara que l’enumeració de les característiques és tancada i s’ha de cenyir a la resposta indicada, l’explicació de cada un pot ser explicada (fins i tot és convenient que ho faci) per part de l’alumne amb les seves pròpies paraules, cosa que no farà que la resposta sigui incorrecta. 5∙∙ Pensa en algun emprenedor que coneguis (un familiar, un veí, un empresari famós, etc.) i descriu-lo usant els perfils de l’emprenedor que has vist en la unitat. En aquest cas, la resposta serà oberta, ja que dependrà dels exemples que proposin els alumnes. En tot cas, el professor s’ha de fixar que la descripció es faci ajustant-se correctament als perfils que s’han vist a la unitat. 6∙∙ Explica quins factors socials poden influir en el desenvolupament de l’esperit emprenedor i com es pot manifestar aquesta influència. Els factors socials que poden influir en el desenvolupament de l’esperit emprenedor són els següents: – El grau de llibertat: per tal que es pugui innovar, és necessari que existeixi un marc de llibertat individual, ja que un major grau de llibertat fomenta el desenvolupament de l’esperit emprenedor. – El sistema d’educació i formació: per emprendre, fan falta una sèrie de capacitats que, en gran mesura, es desenvolupen depenent de la formació que rebi l’emprenedor. Un sistema educatiu millor potencia les capacitats de l’emprenedor i un sistema educatiu universal fa que el número d’emprenedors pugui augmentar. – L’entorn socioeconòmic: dins d’aquest entorn, la cultura emprenedora i el nivell de desenvolupament socioeconòmic són dos factors que afavoreixen el desenvolupament de l’esperit emprenedor. – El marc polític i legal: les facilitats i els suports de les administracions a la iniciativa emprenedora i l’estabilitat del sistema socioeconòmic fomenten el desenvolupament de l’esperit emprenedor, mentre que un sistema legal massa complex pot suposar una trava per als emprenedors. 7∙∙ Tot negoci naix d’una idea anterior però, quines preguntes s’ha de fer un emprenedor sobre la seva idea de negoci abans de tirar-la endavant? Les tres següents: – Quines necessitats es pretén satisfer? La resposta concretarà el mercat sobre el qual s’actuarà. – Com se satisfan aquestes necessitats? La resposta determinarà el camp d’activitat en què s’actuarà i com es farà. – De quina forma es crea valor i com es genera benefici? La resposta requereix analitzar les capacitats de l’emprenedor, els recursos disponibles i la forma d’aplicar-los per obtenir beneficis. 8∙∙ Elegeix tres de les fonts d’idees que has vist en la unitat i proposa’n un exemple per a cada una. En aquest cas, la resposta serà oberta, ja que dependrà dels exemples proposats pels alumnes. En tot cas, el professor vigilarà que les fonts d’idees elegides estiguin a la unitat i que els exemples que es proposin siguin adequats. 9∙∙ Explica quines són i en què consisteixen les tècniques intuïtives per a la generació d’idees. Les tècniques intuïtives estan basades en la creativitat de les persones; per tant, dades subjectives. Exemple de tècnica intuïtiva: demanar a un grup de persones que plantegin la primera solució que se’ls ocorri per cobrir una necessitat i agrupar les respostes per similitud per fer-ne una anàlisi posterior (pluja d’idees).
Unitat 1 - L’emprenedor i la idea
8
10∙∙ L’aparició del primer telèfon mòbil i la incorporació de múltiples ports de connexió als ordinadors va suposar una gran innovació. Indica de quin tipus d’innovació es tracta en cada cas. Justifica la teva resposta. L’aparició del primer telèfon mòbil va suposar una innovació radical, ja que es tractava d’un producte totalment nou, que no existia amb anterioritat, i de producte, ja que se centrava en les característiques del propi producte, i no en el seu procés de fabricació. La incorporació als ordinadors de múltiples ports de connexió va suposar una innovació incremental, ja que aplicava una millora en un producte ja existent; i de producte, ja que se centrava en les característiques del propi producte, i no en el seu procés de fabricació. 11∙∙ Quin és el contingut de l’anàlisi que un mateix ha de fer com a pas previ al pla emprenedor? Abans d’elaborar el pla, cal analitzar les preguntes següents: – Si la idea és realitzable en l’entorn i el moment actuals. – Si l’emprenedor té les capacitats necessàries per dur a terme la idea. – Si es pot comptar amb els recursos precisos per dur a terme la idea. 12∙∙ Relaciona els avantatges de dur a terme un projecte emprenedor amb els inconvenients que pugui plantejar. Un cop fet això, reflexiona i expressa la teva opinió personal: creus que val la pena emprendre un negoci per compte propi o t’atrau més el treball per compte aliè? En aquest cas, la resposta serà oberta, ja que dependrà de les opinions expressades pels alumnes. En tot cas, el professor tindrà en compte que les opinions estiguin ben raonades. Es pot organitzar un col·loqui a classe en què es posin en comú i es comentin les opinions de cada un. 13∙∙ Una empresa de serveis es vol diferenciar dels seus competidors. Per això, entre altres decisions estratègiques, decideix sol·licitar un certificat ISO de qualitat. L’organisme certificador de qualitat, després de realitzar la corresponent anàlisi, indica a l’empresa que ha de realitzar modificacions significatives en la seva organització i la seva forma de produir. Els encarregats de dissenyar i executar les modificacions són els caps de màrqueting i producció. Analitza la situació i, justificant les respostes, respon les preguntes següents: a) Es produeix algun tipus d’innovació? b) Es pot identificar algun emprenedor? a) Es produeix una innovació de procés, ja que l’empresa haurà de modificar la seva organització i els processos de producció. Per tant, és una innovació que no incideix sobre el producte que es fa, sinó en la forma de fer-lo. b) Sí, en aquest cas, hi ha dos emprenedors: els caps de màrqueting i producció, que són emprenedors, ja que aplicaran una innovació, i són del tipus intrapreneur, ja que l’aplicaran en una empresa de la qual no són titulars, sinó empleats. 14∙∙ L’Eva decideix aprofitar la demanda de productes d’alta tecnologia entre una part dels joves per crear una empresa dedicada a importar i distribuir un nou dispositiu fabricat a Corea i encara desconegut a Espanya. a) Quin tipus d’emprenedora és l’Eva? b) Quines capacitats professionals necessitarà potenciar o desenvolupar l’Eva per tirar el seu projecte endavant? c) Valora la idea de l’Eva d’acord amb les preguntes de l’anàlisi d’idees que has vist a la unitat.
Unitat 1 - L’emprenedor i la idea
9
a) L’Eva és una entrepreneur, ja que crea la seva pròpia empresa i, dins d’aquesta tipologia, sembla que la que més s’hi ajusta és la d’entrepreneur administrador perquè aparentment la seva empresa està pensada per créixer i tenir personal al qual dirigir. Des del punt de vista de la motivació, l’Eva podria ser considerada una entrepreneur tecnològica, ja que aplica innovacions tecnològiques a la seva activitat. b) Haurà de desenvolupar les següents capacitats professionals (o, si ja les té, les haurà de potenciar): – Capacitat tècnica per desenvolupar la seva activitat. – Capacitat d’anàlisi per estudiar l’entorn i descobrir noves oportunitats de negoci. Aquesta capacitat sembla tenir-la ja desenvolupada (la seva idea es basa en haverse adonat de l’oportunitat de negoci que suposa la demanda de noves tecnologies entre els joves), encara que és convenient que la potenciï. – Capacitat d’administració per saber gestionar els recursos de l’empresa. c) Les preguntes són les següents: – Quina necessitat es pretén satisfer? La idea de l’Eva pretén satisfer la necessitat d’un sector important dels joves de comptar sempre amb nous dispositius tecnològics que els permetin connectar-se a Internet en qualsevol part o aconseguir una idea de prestigi o d’estar a l’última. – Com se satisfan aquestes necessitats? Oferint un producte nou i totalment desconegut a Catalunya, que encara no distribueixi cap altra empresa, a b la qual cosa s’atrauria l’atenció d’aquest sector del mercat molt interessat en les noves tecnologies, que és sobre el qual es pretén actuar. – De quina forma es crea valor i s’obté benefici? La resposta a aquesta pregunta dependrà de quins recursos tingui l’Eva i de la forma en què els apliqui. 15∙∙ De quina forma influeixen els grups de referència de l’emprenedor (família, amics, etc.) en el desenvolupament de la seva capacitat emprenedora? Indica’n dos exemples. Es pot considerar que la influència dels grups de referència (família i amics) és la mateixa que la de l’educació rebuda, ja que ambdues conformen els factors personals de l’emprenedor. Per tant, l’educació en un entorn obert i creatiu, o en un àmbit empresarial, influirà positivament sobre la capacitat per emprendre. – Una persona amb uns pares propietaris de la seva pròpia empresa és bastant probable que segueixi els seus passos, ja sigui en una empresa familiar o bé creant la seva pròpia empresa. – Una persona amb unes amistats que tinguin projectes per emprendre o siguin emprenedors es familiaritzarà ràpidament amb la situació dels emprenedors. 16∙∙ Enuncia un exemple en què es puguin identificar de forma clara les aportacions que l’emprenedor fa a la societat. Una persona emprenedora que posa en marxa una empresa de serveis a domicili per a ancians i discapacitats aporta a la societat el següent: – Iniciativa per prestar serveis necessaris per augmentar la qualitat de vida d’una part de la població. – Administració de recursos. D’una banda, administren fons públics (possibles subvencions o convenis), el seu propi capital i fons aliens que hagin obtingut com a finançament. A més, en tenir treballadors contractats, gestionen recursos humans. – Assumeixen el risc que l’empresa vagi malament pels motius que sigui. – Forma part d’una estructura de servei social que assumeix els canvis socials.
Unitat 1 - L’emprenedor i la idea
11
La persona a la qual es refereix aquesta situació ha comès diversos errors que tenen a veure amb: la seva actitud com a emprenedor, l’aplicació d’innovacions i la valoració de la idea de negoci. Detecta els errors i descriu-los. Aquest emprenedor ha comès alguns dels errors més habituals a l’hora de posar en marxa un negoci: – Ha decidit emprendre en un sector del qual no té coneixements, de forma que li costa tirar-la endavant adequadament. – Ha iniciat el negoci sense haver realitzat el pla corresponent ni valorar adequadament la idea de negoci, amb la qual cosa no ha tingut en compte circumstàncies de l’entorn (població envellida, per exemple) que afecten la bona marxa del seu negoci, i tampoc ha estudiat a fons ni la clientela potencial ni la manera de respondre a les seves necessitats. – Com a conseqüència de l’anterior, ha posat en marxa el bar tal com estava i no ha aplicat cap innovació que hauria pogut atraure nous clients.