Unitat 12 - Estudi dels riscos a l’empresa
3
Solucionari a les activitats proposades
1 >> Les mesures de prevenció i de protecció Pàgina 207
1·· En què consisteixen les mesures de prevenció? Mesures de prevenció: tracten d’eliminar o minimitzar els riscos, evitant que es produeixin danys; així, per exemple, comprar màquines gens o poc sorolloses per evitar danys auditius. 2·· Quan s’utilitzen les mesures de protecció? Mesures de protecció: quan les mesures de prevenció són insuficients per eliminar el risc, es prendran les mesures de protecció necessàries per evitar o reduir els danys; així, per exemple, en la construcció és obligatori l’ús de casc per minimitzar l’impacte de la caiguda d’objectes.
2 >> Els riscos derivats de les condicions de seguretat Pàgina 210
3·· Què regula el RD 486/1997? Els riscos en els llocs de treball: caigudes de persones al mateix nivell o a diferent nivell, aixafaments, caiguda d’objectes, despreniments i esfondraments, cops i talls. 4·· Esmenta un exemple de mesura preventiva del risc elèctric. Les mesures preventives són: allunyament de les parts actives de les instal·lacions i els equips, posada a terra de masses i tall automàtic d’avís, aïllament d’equips i màquines, ús de tensions de seguretat i separació de circuits, formació i informació adequada de personal, senyalització i revisions periòdiques. 5·· Quants elements formen l’anomenat tetraedre del foc? El foc és el fruit d’un procés de combustió en què intervenen quatre elements que formen l’anomenat tetraedre del foc (epígraf 2.4, Figura 12.2, pàgina 209 del llibre): – Combustible: pot ser qualsevol material, sòlid, líquid o gasós. – Comburent: substància amb una presència imprescindible per tal que pugui cremar un combustible; per exemple, l’oxigen present a l’aire. – Calor: energia d’activació necessària per a l’inici del foc (ignició). – Reacció en cadena: és la propagació de l’incendi en l’espai i el temps, un cop originat el foc. 6·· Què és un foc de classe B? I un de classe D? Els focs es classifiquen en funció de la matèria combustible (epígraf 4, Figura 12.3, pàgina 209 del llibre).
3 >> Els riscos mediambientals Pàgina 217
7·· Quins riscos pot generar l’ambient de treball en un treballador? Quan es duu a terme l’activitat laboral, l’ambient de treball pot generar per al treballador riscos físics, químics i biològics.
Unitat 12 - Estudi dels riscos a l’empresa
4
8·· Quin valor límit d’exposició al soroll pot suportar un treballador? Els valors límit d’exposició al soroll en un lloc de treball són: – Nivell diari equivalent: el soroll continuat que pateix un treballador al llarg d’una jornada de 8 hores, que ha de ser inferior a 87 dB (amb utilització d’equips de protecció individual). – Nivell de pic: el soroll de curta durada, que no podrà superar 140 dB. 9·· Posa dos exemples d’efectes del soroll sobre l’organisme humà com a conseqüència de l’exposició continuada en el treball. Els riscos i efectes més freqüents són: la pèrdua d’audició (sordesa), brunzits, alteracions fisiològiques, cardíaques, digestió lenta, alteració del ritme respiratori, reducció de l’activitat cerebral amb disminució de la capacitat d’atenció i concentració, problemes psicològics, pertorbacions en el descans nocturn, malestar i ansietat. 10·· Esmenta dos tipus de mesures preventives per evitar els riscos de les vibracions en el treball. Les mesures preventives són: informar i formar els treballadors, aïllar les màquines, utilitzar equips de protecció antivibradors, limitar els temps d’exposició del treballador a la vibració, mantenir les màquines i les eines en perfecte estat i realitzar controls mèdics periòdics. 11·· Quins són els nivells d’il·luminació mínims al treball? Els nivells d’il·luminació mínims al lloc de treball varien segons l’activitat que es realitzi. Consulteu la taula de la pàgina 212 del llibre. 12·· Quines són les lesions oculars més habituals derivades de la il·luminació en el treball? Els riscos més freqüents són: cansament, fatiga visual, mareigs i mal de cap; els enlluernaments poden provocar accidents amb lesions més greus. 13·· Quins són els límits adequats de temperatura en el treball? El RD 486/1997 recomana que els límits adequats de temperatura siguin els que podeu consultar a la taula de la pàgina 213 del llibre. 14·· Què és una radiació ionitzant? Radiacions ionitzants: provoquen alteracions de les cèl·lules i els teixits. Són els raigs X, gamma, alfa i beta, principalment. 15·· Com pot penetrar a l’organisme humà un contaminant químic? Un producte químic és una substància inert suspesa a l’atmosfera, que pot penetrar al cos humà afectant la salut dels treballadors (RD 374/2001). Els contaminants químics poden penetrar a l’organisme a través de diferents vies, tal com podeu consultar a la Figura 12.5, de la pàgina 214 del llibre. 16·· En quines professions se solen presentar més els riscos biològics? En aquelles professions que desenvolupin la seva activitat amb persones (àmbit sanitari...),i amb animals o els seus productes (ramaderia, indústria càrnia...). Els contaminants biològics són els éssers vius microscòpics i les substàncies derivades que poden estar presents a l’ambient laboral i produir malalties infeccioses o parasitàries (RD 664/1997).
Unitat 12 - Estudi dels riscos a l’empresa
5
17·· Esmenta dues mesures preventives per evitar els riscos biològics en el treball. Mesures preventives: – Informació i formació els treballadors per tal que desenvolupin les seves activitats de forma segura. – Disseny i selecció de processos i equips, utilitzant els últims avenços tecnològics. – Aïllament de les operacions (en cabines) que comportin major perill. – Utilització d’equips de protecció. – Reconeixements mèdics preventius. – Campanyes de vacunació. – Eliminació adequada de residus. – Neteja estricta dels locals de treball, procedint a la desinfecció periòdica.
4 >> Els equips de protecció individual Pàgina 218
18·· Quines característiques ha de complir un EPI? Les característiques dels EPI són les que s’indiquen a l’epígraf 4, figura 12.6, pàgina 218 del llibre. 19·· Esmenta un exemple d’EPI en cas de risc físic i un altre en cas de risc mecànic. Resposta oberta. Tot i això, el professor valorarà que la resposta de l’alumne s’adeqüi als continguts (epígraf 4, pàgina 218 del llibre).
5 >> Els riscos derivats de la càrrega i de l’organització del treball (riscos psicosocials) Pàgina 221
20·· Què és la càrrega de treball? La càrrega de treball és l’esforç que hem de dur a terme per desenvolupar la nostra feina. 21·· Què pot ocasionar en un treballador realitzar un esforç mental que requereixi molta atenció i concentració? La conseqüència més important és la fatiga. La fatiga crònica genera l’envelliment prematur. 22·· Esmenta dues causes, dos riscos i efectes i dues mesures preventives de l’estrès laboral i del mobbing. Consulteu les taules de l’epígraf 5 (pàgines 219 i 220 del llibre). 23·· Explica, amb les teves pròpies paraules, les diferències que existeixen entre el burnout i el boreout. Burnout: situació en què es desequilibrin les expectatives en l’àmbit professional i la realitat del treball diari. Repercuteix directament en la qualitat de vida i produeix un esgotament professional. Boreout: quan el treballador està 8 hores diàries a la feina sense tenir res a fer, fingint que fa alguna cosa. Es basa en la infraexigència del treballador, que podria rendir més del que se li exigeix; apareix l’avorriment, el treballador entra en desgana i apatia, i el desinterès, no se sent identificat amb la seva feina ni amb l’empresa.
Unitat 12 - Estudi dels riscos a l’empresa
7
Els llocs de treball han d’estar dissenyats d’acord amb l’ús que han de tenir i permetre treballar sense perill, cosa que no s’està complint a l’empresa on treballa l’Anna: el terra ha de ser estable i no lliscant; els desnivells haurien d’estar senyalitzats i amb baranes. Les baranes han d’estar perfectament ancorades, de materials rígids i d’una altura mínima de 90 cm; el lloc de treball ha d’estar net i les zones de pas lliures d’obstacles; ha d’existir una il·luminació adequada a les exigències de les activitats desenvolupades; les escales han de ser de materials sòlids, amb paviments no lliscants, amb una amplada adequada (mínim un metre) i els esglaons de les mateixes dimensions. 2·· El Tomàs treballa com a operari de màquines manuals electromecàniques d’alta freqüència, d’una escala superior a la dels martells pneumàtics, que són de baixa freqüència. Amb el pas del temps, comença a tenir problemes osteoarticulars, que afecten les articulacions de mans, canells i colzes, però principalment als dits. Quin tipus de malaltia professional pot haver contret el Tomàs en base a aquests símptomes? Per què pot haver succeït? Quines mesures preventives hauria d’haver adoptat la seva empresa? a) Malaltia professional osteoarticular provocada per vibracions mecàniques (grup 2 de malalties professionals, apartat b del RD 1299/2006). Els riscos i efectes més freqüents en mà-braç són: danys vasculars, d’ossos o articulacions i nerviosos o musculars; en el cos sencer: lumbàlgies i lesions a la columna; altres: alteracions en el sistema nerviós, articulacions, trastorns gàstrics, mareigs, problemes psicològics, fatiga i irritabilitat. Les vibracions també poden produir: necrosi semilunar, produint impotència de la mà; malaltia de Lòriga, pròpia de treballadors que utilitzen eines d’aire comprimit (lesions musculars, nervioses, etc.). b) La malaltia ha succeït a causa del treball realitzat amb les màquines electromecàniques, que produeixen vibracions d’alta freqüència (de 50 a 1 000 Hz). c) Entre les mesures preventives que hauria d’haver adoptat l’empresa figuren: informar i formar els treballadors, aillar les màquines, utilitzar equips de protecció antivibradors, limitar els temps d’exposició del treballador a la vibració, mantenir les màquines i les eines en perfecte estat, i realitzar controls mèdics periòdics. 3·· El Carles treballa com a ATS en un hospital. Diàriament està en contacte amb tot tipus de pacients. Quin tipus de risc principal comporta la seva professió? Pot contraure algun tipus de malaltia a la feina? Quines són les mesures preventives que ha d’adoptar el seu centre en línies generals? a) Els principals riscos derivats de la professió del Carles són de tipus biològic, amb possibilitat de contraure les malalties professionals enquadrades al grup 3 del RD 1299/2006. En aquest sentit, cal recordar el següent: els contaminants biològics són éssers vius microscòpics i substàncies derivades, que poden ser presents en l’ambient laboral i produir malalties infeccioses parasitàries. La protecció dels treballadors contra els riscos relacionats a l’exposició dels agents biològics es troba al RD 664/1997. b) Les malalties que pot contraure el Carles són: varicel·la, xarampió, hepatitis, tuberculosi, virus de la immunodeficiència humana (VIH) posterior a una punxada accidental. c) Mesures preventives que cal tenir en compte al centre de treball del Carles: – Informació i formació als treballadors per tal que desenvolupin les seves activitats de forma segura. – Disseny i selecció de processos i equips utilitzant els últims avenços tecnològics. – Aïllament de les operacions (en cabines) que comportin major perill. – Utilització d’equips de protecció. – Reconeixements mèdics preventius. – Campanyes de vacunació. – Eliminació adequada de residus. – Neteja estricta dels locals de treball, procedint a la desinfecció periòdica.
8
Unitat 12 - Estudi dels riscos a l’empresa
4·· A l’empresa on treballa l’Estel s’ha realitzat un ERO, amb la consegüent reducció de personal, de forma que els empleats que continuen a l’empresa estan experimentant un increment de les tasques per realitzar i del ritme de treball. Últimament, l’Estel es troba físicament fatal: mal de cap i d’esquena, contractures musculars, trastorns gastrointestinals, etc. Tots els seus companys li comenten que és degut a la càrrega de treball físic. L’Estel no sap què significa «càrrega de treball». Li podries explicar què és i quins símptomes provoca? La càrrega de treball és l’esforç que hem de realitzar per desenvolupar la nostra feina. Els riscos i els efectes més freqüents són: esgotament muscular, mal de cap, lesions d’esquena, contractures, trastorns gastrointestinals i vòmits, trastorns del comportament i fatiga. La conseqüència més important és la fatiga que, portada a límits extrems, pot desencadenar una fatiga crònica que genera envelliment prematur. 5·· Indica els riscos a què estan exposats els treballadors següents:
Situacions
Risc
Paleta.
Físic, ergonòmic i químic.
Mecànic de cotxes.
Físic, ergonòmic i químic.
Instal·lador electricista.
Elèctric.
Perruquera.
Físic, químic, ergonòmic i psicosocial.
Professor.
Psicosocial.
Auxiliar de clínica.
Biològic, físics (radiacions).
Pintor d’edificis.
Químic, ergonòmics.
Corredor de borsa.
Psicosocial.
Dependenta en botiga de roba.
Psicosocial, ergonòmics.
Soldador.
Elèctric, químic, físic i tèrmic.
Caixera supermercat.
Psicosocial, ergonòmics.
Solucionari a les activitats finals .: CONSOLIDACIÓ :.
Pàgina 226
1·· Quins són els riscos més freqüents als llocs de treball? Els riscos i efectes més freqüents són: les caigudes de persones al mateix o a diferent nivell, aixafaments, caigudes d’objectes, despreniments i esfondraments, cops i talls. 2·· Quantes classes de foc existeixen? Existeixen cinc classes de foc, en funció de la matèria combustible: – – – –
Classe A: foc de materials sòlids, amb una combustió que produeix flames i brasa. Classe B: foc de líquids combustibles que formen flames (oli, etc.). Classe C: foc de gasos i hidrocarburs (butà, propà, etc.). Classe D: foc de metalls combustibles i compostos químics reactius o radiactius (titani, alumini en pols, magnesi, etc.). – Classe E: foc produït amb intervenció de l’electricitat.
Unitat 12 - Estudi dels riscos a l’empresa
9
3·· Com definiries el soroll? En què es mesura? Soroll: és un so molest o no desitjat. El nivell de pressió acústica del soroll (NPA) es mesura en decibels (dB). 4·· Les vibracions transmeses al cos sencer, quins danys poden generar? Transmeses al cos sencer: el seu valor límit d’exposició és d’1,15 m/s2 i el valor a partir del qual cal actuar és de 0,5 m/s2. Els riscos i els efectes més freqüents en mà-braç són: danys vasculars, d’ossos o articulacions i nerviosos o musculars; en el cos sencer: lumbàlgies i lesions a la columna; altres: alteracions en el sistema nerviós, articulacions, trastorns gàstrics, mareigs, problemes psicològics, fatiga i irritabilitat. 5·· Què passa quan es varia la intensitat de la llum? La llum és una radiació electromagnètica capaç de ser captada per l’ull humà. La llum pot ser natural o artificial; és més recomanable la llum natural però, com que la seva intensitat varia, cal tenir un sistema adequat d’il·luminació artificial. Quan es varia la intensitat de la llum, fora dels nivells establerts per al desenvolupament de cada activitat, els riscos i efectes més freqüents són: cansament, fatiga visual, mareigs, mal de cap, enlluernaments (que poden provocar accidents amb lesions més greus). 6·· Quins tipus de lesions poden produir els raigs ultraviolats? Els raigs ultraviolats s’engloben en el grup de radiacions no ionitzants, caracteritzades per no provocar alteracions en els cossos que hi estan exposats. Són de mitja freqüència. Poden produir lesions a la pell i danys als ulls. La pell protegeix el nostre cos dels raigs solars (una font de radiació ultraviolada [UV] que pot danyar les cèl·lules). Una sobreexposició al sol, encara que sigui breu, produeix cremades. Després d’una prolongada exposició a la llum, la part més externa de la pell (epidermis) es troba més gruixuda i les cèl·lules cutànies productores de pigment (melanòcits) n’incrementen la producció (melanina), proporcionant a la pell el seu color. La melanina és una substància protectora natural que absorbeix l’energia dels raigs ultraviolats i evita que penetrin més profundament en els teixits. Les cremades solars es produeixen per una sobreexposició als raigs ultraviolats B (UVB). Depenent del tipus de pigment cutani que tingui una persona i del temps d’exposició al sol, la pell es torna roja, inflamada i adolorida entre una hora i un dia després de l’exposició. Posteriorment, es poden formar ampolles i la pell es descama. Algunes persones cremades pel sol presenten febre, calfreds i debilitat i les persones amb cremades realment greus fins i tot poden entrar en xoc (hipotensió arterial, esvaniment i profunda debilitat). La manera millor (i més òbvia) d’evitar el dany que pot causar el sol és mantenir-se allunyat de la seva radiació intensa i directa. Les peces de vestir i les ulleres de vidre ordinari repel·leixen pràcticament tots els raigs nocius. 7·· Per què s’utilitzen formes i no només colors en les senyalitzacions de seguretat? En la senyalització òptica s’utilitzen els colors de seguretat, que van associats a una determinada informació, i els colors de contrast, que n’augmenten la visibilitat. S’utilitzen les formes en els senyals de seguretat per discriminar el rang de perillositat i garantir-ne la utilitat i una correcta interpretació.
10
Unitat 12 - Estudi dels riscos a l’empresa
.: APLICACIÓ :. 1·· A la nostra societat, l’electricitat és la forma energètica més utilitzada. Això, unit al fet que no és perceptible per la vista ni per l’oïda, fa que sigui una font important d’accidents. Quins elements ens poden explicar la gravetat de les lesions per una descàrrega elèctrica? El risc elèctric és la possibilitat de contacte del cos humà amb el corrent elèctric (RD 614/2001). El cos humà és conductor de l’electricitat i els factors que determinen la gravetat de la sacsejada elèctrica són: – – – –
La La La La
resistència del cos al corrent (la major resistència rau en la pell). trajectòria del corrent. intensitat del corrent. durada del contacte.
Els riscos i els efectes més freqüents són: mort per parada cardíaca o asfíxia, tetanització muscular, cremades, caigudes, incendis i explosions. 2·· Classifica les següents classes de focs ocasionats per un generador d’alta tensió, olis, materials sòlids, titani i butà, i completa la taula proposada:
Classe A
Classe B
Classe C
Classe D
Classe E
Materials sòlids.
Olis.
Butà.
Titani.
Generador d’alta tensió.
3·· El Jordi treballa a l’empresa Casa, SA. La seva feina com a tècnic consisteix en provar els motors de l’avió Airbus. Amb el transcurs del temps ha patit una pèrdua en la seva capacitat auditiva. Es pot deure a la feina que desenvolupa? Quin tipus de risc específic suporta en la seva activitat? El Jordi suporta una nivell mitjà d’exposició diària superior a 87 dB i el nivell de pic superior a 137 dB. Recorda que el seu últim reconeixement mèdic se’l va fer 8 anys enrere. Pot haver contret algun tipus de malaltia professional? En quina mesura o mesures preventives ha fallat la seva empresa? Sí, la seva pèrdua auditiva té relació amb la seva feina, perquè suporta diàriament un risc físic de tipus mecànic (soroll). Els efectes del soroll sobre la salut del treballador són: – – – – – – – –
Pèrdua d’audició. Provoca transtorns del son. Augmenta la tensió muscular. Irritabilitat. Fatiga física accelerada. Taquicàrdia i augment de la pressió sanguínia. Efectes sobre el metabolisme i la digestió. Forçar la veu, com a conseqüència de nivells excessivament alts de soroll ambiental.
Entre altres, la seva empresa ha fallat en les següents mesures preventives bàsiques: – – – – –
Informar i formar els treballadors. Realitzar una avaluació del risc cada any. Vigilar la salut dels treballadors cada 3 anys. Ús obligatori dels EPI per tots els treballadors. Senyalització obligatòria.