Unitat 2 - Administració Autonòmica i Administracions Locals
3
Solucionari a les activitats proposades
1 >> Administració Autonòmica Pàgina 22
1·· Com a Administracions que són, de quines potestats són titulars les Comunitats Autònomes? Es constitueixen com a persones jurídiques titulars de poder legislatiu, reglamentari i administratiu, i amb autonomia per gestionar els seus propis interessos. També gaudiran d’autonomia financera per al desenvolupament i l’execució de les seves competències. 2·· Què implica el fet que els Estatuts d’Autonomia tinguin el rang de llei orgànica? Que tant l’aprovació com la reforma dels Estatuts s’ajustarà al procediment establert i requerirà, en tot cas, l’aprovació per les Corts Generals, mitjançant llei orgànica, de forma que serà necessària la majoria absoluta per a la seva aprovació o modificació. 3·· Des del punt de vista de la Hisenda Estatal, com es manifesta l’autonomia financera de les Comunitats Autònomes? D’acord amb els principis de coordinació amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols.
2 >> Organització autonòmica Pàgina 24
4·· Quines diferències existeixen entre les Assemblees Legislatives autonòmiques i el Parlament nacional? Existeixen dues diferències principals: en primer lloc, pel que fa a l’organització, ja que el Parlament nacional és bicameral, atès que està integrat per dues cambres, mentre que les Assemblees Legislatives autonòmiques estan formades per una sola cambra. En segon lloc, pel que fa a les funcions, ja que les Assemblees Legislatives únicament poden aprovar lleis en matèries de competència autonòmica i aplicables només dins del seu territori.
3 >> Repartiment de competències Pàgina 26
5·· Per què la Constitució reserva una sèrie de competències exclusives a l’Estat? Perquè, per tal que existeixi una Administració, hi ha d’haver una sèrie de matèries sobre les quals es pot assumir competències. Les expressament reservades per la Constitució a l’Estat fan referència a matèries que s’ha considerat que poden ser millor gestionades en tot l’Estat per no tenir un caràcter peculiar, com per exemple, la defensa nacional.
4 >> L’Administració Local Pàgina 27
6·· Quines potestats tenen atribuïdes les entitats locals? Són les mateixes que les atribuïdes a l’Estat i les Comunitats Autònomes? Entre altres, tenen atribuïdes la potestat reglamentària, d’autoorganització, tributària, financera i sancionadora. Al contrari que l’Administració Estatal i les Autonòmiques, no gaudeixen de potestat legislativa.
Unitat 2 - Administració Autonòmica i Administracions Locals
4
5 >> El municipi Pàgina 30
7·· Segons les funcions que tenen atribuïdes els diferents òrgans municipals, qui representa el poder executiu a nivell municipal? I en el règim de Consell Obert? La Junta de Govern Local i en els municipis on no existeixi, l’alcalde. En el règim de Consell Obert, serà competència de l’assemblea veïnal, juntament amb l’alcalde. 8·· Per què es considera els Ajuntaments com l’Administració més propera als ciutadans? Perquè per a la gestió dels seus interessos, el municipi, dins de l’àmbit de les seves competències, pot promoure les activitats i prestar els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions dels seus veïns i perquè presta serveis públics de caràcter bàsic.
6 >> La província Pàgina 32
9·· Per què en les Comunitats Autònomes Uniprovincials no existeixen les Diputacions Provincials? Perquè les seves funcions han estat assumides per les Comunitats Autònomes. 10·· Quina altra Administració Local té una organització similar a la provincial? Per què? L’Administració Municipal, ja que la seva organització és molt similar i, a més, la composició de l’Administració Provincial s’estableix a partir dels resultats de les eleccions municipals.
7 >> Altres entitats locals Pàgina 33
11·· Quines característiques comunes tenen totes les entitats locals? Que totes gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels seus propis interessos i tenen atribuïdes, entre altres, les potestats reglamentària, d’autoorganització, tributària, financera i sancionadora. A més, per al compliment de les seves finalitats i en l’àmbit de les seves respectives competències, les entitats locals tindran plena capacitat jurídica, fet que els permet adquirir o vendre tota classe de béns, celebrar contractes, establir i gestionar obres o serveis públics, etc. En l’exercici de totes aquestes competències, les entitats locals han de servir amb l’objectivitat els interessos públics i actuar d’acord amb els principis d’eficàcia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb sotmetiment ple a la llei i el Dret. 12·· Per què són les Comunitats Autònomes les que tenen la potestat de crear entitats locals? Perquè tenen atribuïda aquesta competència per l’article 148 de la Constitució.
8 >> El sistema financer català Pàgina 35
13·· Elaboreu, en grups, una presentació en PowerPoint en la qual s’expliqui el nou finançament de Catalunya, els avantatges i els inconvenients. A continuació, feu-ne una exposició oral a classe. Resposta lliure.
Unitat 2 - Administració Autonòmica i Administracions Locals
5
Solucionari a les activitats finals .: CONSOLIDACIÓ :.
Pàgina 36
1·· Els principis que han de respectar les Comunitats Autònomes en la seva actuació, quina finalitat tenen en comú? Que les diferències entre els Estatuts d’Autonomia no poden implicar privilegis econòmics o socials per als seus ciutadans i que entre totes s’ha de garantir la solidaritat en matèria financera. 2·· Quines són les institucions autonòmiques? Quins són els òrgans equivalents en l’Administració General de l’Estat? Assemblea Legislativa, Consell de Govern i Tribunal Superior de Justícia. Els òrgans equivalents en l’Administració General de l’Estat són: Parlament, Govern i Tribunal Suprem. 3·· Existeix alguna diferència entre el control econòmic i financer i el control constitucional existent en l’Administració Autonòmica i el de l’Administració General de l’Estat? No, ja que el control econòmic i financer es duu a terme pel Tribunal de Comptes i el constitucional, pel Tribunal Constitucional, exactament igual que en l’Administració General de l’Estat. 4·· Són el mateix les competències que les matèries? Indica’n les diferències. No, ja que les competències suposen l’exercici d’un conjunt de facultats legislatives, reglamentàries i executives respecte d’una matèria determinada. 5·· Quins sistemes existeixen per tal que una Comunitat Autònoma pugui ampliar les seves competències? Quins són els seus procediments d’ampliació? La Constitució també recull la possibilitat que les Comunitats Autònomes puguin assumir noves competències, no recollides als seus Estatuts. Segons l’article 148.2, transcorreguts cinc anys des de l’aprovació dels seus Estatuts i, mitjançant la reforma corresponent, les Comunitats Autònomes podran ampliar successivament les seves competències, dins del marc de l’article 149. De la mateixa manera, l’Estat podrà transferir o delegar a les Comunitats Autònomes, mitjançant llei orgànica (les denominades lleis de transferències), facultats corresponents a matèries de titularitat estatal que siguin susceptibles de transferència o delegació. 6·· A quin òrgan de l’Administració General de l’Estat o de l’Administració Autonòmica són equivalents els tinents d’alcalde? Per què? Als vicepresidents, ja que substitueixen l’alcalde, per l’ordre del seu nomenament en els casos de vacant, absència o malaltia, i són lliurement designats i cessats pel propi alcalde. 7·· Quin tipus d’òrgans són les Juntes Municipals de Districte? Són òrgans territorials de gestió desconcentrada, amb l’organització, funcions i competències que cada Ajuntament els confereixi. 8·· Per què el Consell Obert és un règim municipal especial? Perquè en aquest règim municipal especial, el govern i l’administració del municipi corresponen a l’alcalde elegit directament pels electors, per sistema majoritari i a una Assemblea veïnal de la qual formen part tots els electors. Aquests municipis ajusten el seu funcionament als usos, els costums i les tradicions locals i, a falta d’aquests, a l’establert a les lleis estatals i de les Comunitats Autònomes sobre règim local.
Unitat 2 - Administració Autonòmica i Administracions Locals
6
9·· Des del punt de vista territorial, quina és la característica principal de la província? Que es tracta d’una entitat local determinada per l’agrupació de municipis, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats. 10·· Quines són les competències de les Diputacions Provincials? En què es diferencia de les competències municipals? Són competències pròpies de la Diputació les que els atribueixin les lleis de l’Estat i de les Comunitats Autònomes i, en tot cas: la coordinació dels serveis municipals entre si, l’assistència i la cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, la prestació de serveis públics de caràcter supramunicipal i supracomarcal i, en general, el foment i l’administració dels interessos peculiars de la província. Es diferencien de les municipals en el fet que estan establertes legalment i en funció de la població del municipi. 11·· Una entitat local pot agrupar municipis pertanyents a més d’una província? En cas afirmatiu, quins requisits ha de complir? Sí. Quan una entitat local hagi d’agrupar municipis de més d’una província, serà necessari l’informe favorable de les Diputacions Provincials a l’àmbit territorial de les quals pertanyin aquests municipis. 12·· En la seva actuació, són totalment autònomes les Administracions Locals? En l’exercici de les seves competències, l’Administració Local es relacionarà constantment amb la resta d’Administracions Públiques. Aquestes relacions s’hauran d’ajustar al compliment dels deures d’informació mútua, col·laboració i coordinació i, en tot cas, han de respectar les competències respectives de cada Administració. La legislació de l’Estat i la de les Comunitats Autònomes hauran d’assegurar a les entitats locals el seu dret a intervenir en tots els assumptes que els afectin directament, atribuint-los les competències que procedeixi, d’acord amb els principis de descentralització i de màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans. En l’exercici de totes aquestes competències, les entitats locals, a l’igual que la resta de les Administracions Públiques, han de servir amb objectivitat els interessos públics i actuar d’acord amb els principis d’eficàcia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb sotmetiment ple a la llei i al Dret.
.: APLICACIÓ :. 1·· Realitza un esquema que reculli el contingut mínim dels Estatuts d’Autonomia i comprova que apareixen a l’Estatut de la teva Comunitat Autònoma. Resposta lliure. 2·· Qui exerceix el control sobre els reglaments aprovats per l’Administració Autonòmica? La jurisdicció contenciosa administrativa. 3·· Posa tres exemples de competències exclusives de l’Estat i altres tres de les Comunitats Autònomes. – Competències exclusives de l’Estat: relacions internacionals, defensa i Forces Armades i administració de justícia. – Competències exclusives de les Comunitats Autònomes: organització de les seves institucions d’autogovern, ordenació del territori, urbanisme i habitatge i artesania.
Unitat 2 - Administració Autonòmica i Administracions Locals
7
4·· Quina seria l’organització municipal d’un municipi de 10 000 habitants? Alcalde, tinents d’alcalde, regidors, Ple, Comissió especial de Comptes, Junta de govern local i òrgans específics, si és procedent. 5·· Quines competències tindria l’Ajuntament d’un municipi amb 10 000 habitants? Enllumenat públic, cementeri, recollida d’escombraries, neteja vi+ària, abastiment domiciliari d’aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població, pavimentació de les vies públiques i control d’aliments i begudes, parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus. 6·· Com es determinen els membres de la Diputació Provincial? A partir dels resultats de les eleccions municipals i el seu número es determina segons el número d’habitants de cada província. S’elegeixen, en cada partit judicial, entre els regidors d’algun municipi d’aquest partit judicial. 7·· Enumera els règims provincials especials. Amb base a quins criteris s’estableixen? Comunitats Autònomes uniprovincials, Comunitat Foral de Navarra, Òrgans Forals del País Basc, Cabildos Insulars Canaris i Consells Insulars de les Illes Balears. S’estableixen en atenció a criteris geogràfics, històrics o funcionals. 8·· Quines diferències existeixen entre les comarques i les mancomunitats de municipis? La comarca és una agrupació de municipis amb característiques i interessos comuns que requereixin una gestió pròpia o demandin la prestació de serveis comuns, mentre que la mancomunitat de municipis és l’associació de municipis per a l’execució en comú d’obres i serveis de la seva competència. 9·· El fet que existeixi un Tribunal Superior de Justícia en cada Comunitat Autònoma implica que aquestes comunitats gaudeixin de poder judicial propi? Per què? No. Perquè el Tribunal Superior de Justícia, sense perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem, culmina l’organització judicial en l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma, però és un òrgan judicial que s’emmarca dins de l’organització territorial dels Jutjats i Tribunals en l’àmbit nacional. A més, l’administració de justícia és una competència exclusiva de l’Estat, segons l’article 149 de la Constitució. 10·· D’acord amb el disposat als articles 148 i 149 de la Constitució, de quin tipus són les competències concurrents? Es tracta de matèries sobre les quals l’Estat aprova la legislació bàsica i les Comunitats adopten tant la legislació de desenvolupament com la reglamentació i l’execució de la competència. 11·· Què són les àrees metropolitanes? N’existeix alguna a la teva província? Són entitats locals integrades per municipis de grans aglomeracions urbanes entre els nuclis de població de les quals existeixin vinculacions econòmiques i socials que facin necessària la planificació conjunta i la coordinació de determinats serveis i obres. La segona part de la pregunta és de resposta lliure.
Unitat 2 - Administració Autonòmica i Administracions Locals
8
Solucionari a les activitats de la revista administrativa
Suggeriments didàctics L’objectiu d’aquest apartat és que l’alumnat llegeixi el text que es proporciona relacionat amb el contingut de la unitat i, a continuació, respongui les preguntes que s’hi plantegen. Aquestes preguntes estan destinades a generar un debat (individual o grupal) sobre les idees exposades a l’article, de forma que tenen resposta lliure, ja que el que es pretén és que s’hi exposin diferents postures i se n’obtinguin conclusions. La funció del docent serà moderar el debat suscitat, orientant l’alumnat quan ho cregui oportú.
Pàgina 39
1·· Coneixies l’existència i les funcions desenvolupades pel Comitè de les Regions? Resposta lliure. 2·· Creus que és important que els interessos locals i regionals es trobin representats en l’àmbit europeu? Resposta lliure. 3·· Quines administracions espanyoles estan representades al Comitè de les Regions? Resposta lliure a la vista de l’exposat a l’article.