Unitat 4 - Aplicació de tècniques de suport vital
29
Solucionari de les activitats proposades
1 >> Risc vital i suport vital Pàgina 68
1·· Què significa risc vital? Esmenta almenys deu situacions de risc vital. En algunes situacions d’emergència, la vida de la víctima es pot trobar en aquesta situació denominada de risc vital, caracteritzada per la detenció de les funcions essencials, com la respiració o la circulació de la sang, generalment degut a una parada cardiorespiratòria (PCR), o a una obstrucció de les vies respiratòries. Si aquestes funcions no es reprenen en pocs minuts, la supervivència de l’individu o la seva salut futura perillen greument. En aquestes situacions existeix risc vital. Aquestes són algunes situacions de risc vital: – – – – – – – – – –
Pneumotòrax a tensió. Infart agut de miocardi. Angina de pit inestable. Esquinç o ruptura d’aorta. Emergència hipertensiva. Obstrucció de via aèria per cos estrany. Obstrucció de via aèria per edema laringi. Broncoespasme. Ruptura esofàgica. Ruptura de fetge.
2·· Per què és tan important restablir les funcions de respiració i circulació sanguínia? Perquè quan alguna d’aquestes funcions desapareix o no és adequada, la vida de la persona corre greu perill, ja que l’oxigen i els nutrients no li arriben als diferents teixits orgànics. 3·· Elegeix una situació de risc vital de la taula anterior i fes una previsió de les conseqüències per a la vida o la salut futura de l’individu. (La resposta de cada alumne serà personal). Per exemple, en la dissecció aòrtica o la ruptura o esquinç de l’aorta, es produeix una pèrdua de sang molt important, amb la qual cosa la pressió arterial disminuirà molt i el cor es pot detenir.
Unitat 4 - Aplicació de tècniques de suport vital
30
2 >> Prestació del suport vital bàsic Pàgina 75
4·· Identifica en el teu propi estil de vida els hàbits nocius o potencialment perillosos per a la teva salut. (La resposta de cada alumne serà personal). Aquests són alguns possibles exemples: – Tenir una dieta excessivament rica en glúcids, lípids o proteïnes, o una dieta desequilibrada o mancada d’algun element essencial. – Menjar a deshora o “picar” entre hores. – Fer poc exercici físic. – No dormir prou hores. – Fumar. – Beure alcohol en excés. – Prendre determinades drogues o medicaments sense control mèdic. – Patir estrès continuat sense posar-li cota. A continuació, exposem alguns suggeriments didàctics per complementar els continguts del llibre de l’alumne. Es poden consultar les següents pàgines web:
Semicyuc (Sociedad Española de Medicina Intensiva)
Semicyuc (Sociedad Española de Medicina Intensiva)
– Recomanacions ILCOR 2010 per al suport vital bàsic i avançat: http://www.semicyuc. org/temas/plan-nacional-rcp/recomendaciones-en-resucitacion-2010 – Guia RCP, sobre l’ús del desfibril·lador i la cadena d’emergència: http://www.semicyuc. org/temas/ciudadanos/la-semicyuc-y-la-rcp També es poden visualitzar els vídeos següents:
Área Sanitaria Norte de Córdoba
Fundación del Corazón e Infarto Cerebral de Canadá
– Vídeo d’educació en RCP sobre la necessitat d’instruir els joves en RCP: http://www. youtube.com/watch?v=XY7Xn4ihyVo – Vídeo sobre la necessitat d’instruir-se en RCP: https://www.youtube.com/ watch?feature=player_embedded&v=TyjgKglbK5A 5·· Les últimes recomanacions protocol·litzades per a la RCP en l’adult dictades per l’ILCOR el 2010 augmenten la importància de les compressions toràciques respecte de les insuflacions. En què creus que es basen? En el fet que, en els adults, la majoria de les PCR es deuen a una fallada de la bomba cardíaca, no de la funció respiratòria; per això, prevaldran les maniobres que tracten de mantenir el moviment del cor i la circulació sanguínia sobre les altres que tracten de mantenir la funció respiratòria. 6·· Si haguessis de realitzar RCP en un nen petit i fossis l’únic reanimador, per què és millor que realitzis un minut de RCP fins i tot abans d’avisar al 112? Per què en els adults, en canvi, en confirmar la PCR el primer que es fa és avisar al 112? Perquè, al contrari que en els adults, en els nens petits, la majoria de les PCR deriven d’una fallada respiratòria, per la qual cosa no és tan important comptar amb la presència d’un desfibril·lador com començar de forma precoç amb les maniobres de reanimació. En els adults, en canvi, la majoria de les PCR són d’etiologia cardíaca, per la qual cosa és important comptar com abans millor amb un desfibril·lador amb la finalitat de restablir la funció cardíaca.
3 >> L’OVACE Pàgina 77
7·· Per què hem d’animar a tossir la víctima d’una OVACE incompleta? Perquè la tos pot afavorir l’expulsió del cos estrany. Si féssim copets a l’esquena sense esperar que la víctima procurés expulsar el cos estrany amb la tos, podríem moure aquest cos estrany i empitjorar la situació. Per tant, és millor esperar primer que la víctima utilitzi els seus recursos naturals per solucionar l’obstrucció.
Unitat 4 - Aplicació de tècniques de suport vital
31
4 >> Desfibril·lació externa semiautomàtica Pàgina 79
8·· Per què el qualificatiu de “semiautomàtic” per al desfibril·lador que utilitzen el personal tècnic i el personal no sanitari? Perquè, encara que el reconeixement de la situació de parada i ritme desfibril·lable la fa la màquina (el desfibril·lador), en rebre el consell de desfibril·lar, és l’auxiliador que pressiona el botó de descàrrega i aquesta és la part no automàtica del procés. A continuació, exposem un suggeriment didàctic, per complementar els continguts del llibre de l’alumne, que consisteix en visualitzar aquest vídeo sobre com utilitzar el DESA:
Conselleria de Salut de la Junta d’Andalusia
http://www.youtube.com/watch?v=-B9t0dWhSQc 9·· Mentre el DESA realitza l’anàlisi del ritme cardíac i la possible aplicació del xoc elèctric, el reanimador i tots els presents no han de tocar la víctima; però, quan hem de reiniciar les compressions toràciques? Raona els motius d’aquestes actuacions. Les compressions toràciques s’han de reiniciar de forma immediata després de la descàrrega, amb la finalitat de minimitzar el temps en què no apliquem RCP. Mentre es realitza l’anàlisi del ritme cardíac i es produeix la descàrrega elèctrica sobre el pacient en RCP, ningú ha de tocar la víctima per evitar falses lectures per part de la màquina i també per evitar que la descàrrega elèctrica afecti el reanimador o els testimonis. 10·· Imagina una situació com la següent: ets socorrista en una piscina pública, i veus sortir una persona del vas principal. Fa uns quants passos i cau desplomada. Corres darrere seu, realitzes l’ABC i determines que està en PCR. A la instal·lació disposeu d’un DESA. Descriu la teva actuació, posant de relleu totes les mesures especials de precaució que cal prendre en aquest cas. Cal anar a recollir el DESA immediatament o enviar algú a recollir-lo. Després s’asseca la víctima i se la porta a un lloc on es pugui realitzar amb seguretat la reanimació i que, a ser possible, disposi de terra sec o permeti almenys aïllar la víctima del terra, amb la finalitat d’evitar accidents a l’hora d’aplicar la descàrrega elèctrica amb el DESA. Si la víctima porta cadenes metàl·liques, caldrà treure-les-hi. Es col·loquen els pegats del DESA sobre el pit de la víctima per tal que faci la lectura. Si recomana desfibril·lació, tothom s’ha de retirar per aplicar el xoc. Si la desfibril·lació no procedeix, s’ha de començar immediatament a realitzar massatge toràcic. Evidentment, es deixa connectat el DESA, que cada 2 minuts realitzarà una nova anàlisi del ritme cardíac de la víctima. Mentrestant, és necessari haver trucat al 112 o haver demanat a algú que ho faci per alertar de la situació de risc vital. Fins que arribin els serveis mèdics d’emergència, es continua amb la RCP, a no ser que la víctima recuperi signes vitals (moviment, respiració, etc.); en aquest cas, se la col·loca en posició lateral de seguretat. 11·· Realitzeu a classe un simulacre d’una situació en un lloc públic de gran afluència, en què una persona pateix una PCR. Afortunadament, aquest lloc és una “zona cardioprotegida”. Podeu gravar el simulacre per fer a posteriori una avaluació i una crítica de la vostra actuació. Per realitzar aquesta activitat, el professor assignarà un paper a cada alumne: un farà de víctima, altres d’acompanyants o familiars, altres seran simples testimonis i dos més s’encarregaran d’actuar com a reanimadors. A més, un altre alumne farà d’operador del 112, simulant la conversació amb l’auxiliador o el testimoni que hi truca per alerta. Finalment, quatre alumnes més interpretaran el paper de membres de l’equip mèdic d’emergències. Es realitzarà un assaig per petits grups i després es farà el simulacre. El professor controlarà que l’atenció sigui correcta, encara que, en realitzar el visionat posterior, es podran veure els resultats i valorar la possibilitat d’introduir-hi millores.
Unitat 4 - Aplicació de tècniques de suport vital
32
Solucionari de les activitats finals Pàgina 80
.: CONSOLIDACIÓ : 1·· Una persona inconscient és una persona en PCR? Raona la teva resposta. No sempre. Hi ha molts casos en què la persona inconscient està en PCR, però hi ha altres casos en què es produeix un problema de reg sanguini momentani, un problema metabòlic o altres situacions en què perdem la consciència, però sense estar en PCR, encara que la inconsciència es considera una situació greu. (A la taula de la pàgina 73 s’aporten exemples d’aquestes situacions.) 2·· Com afecta el pas dels minuts a l’estat dels diferents òrgans del cos (sobretot el cor i el cervell) quan una persona està en PCR? Justifica la teva resposta. Quan una persona està en PCR i no se li aconsegueix reactivar la circulació sanguínia en pocs minuts, els teixits del cos queden sense oxigen i sense nutrients, amb la qual cosa entren en una situació de carència, amb la consegüent aparició d’acidosi, en primer lloc, i de mort cel·lular després. En teixits com els del cor, aquesta situació pot suposar que l’òrgan no recuperi la seva funcionalitat completa (si ha estat diversos minuts sense reg sanguini) i que aparegui o bé la parada cardíaca definitiva (és a dir, la mort) o bé una insuficiència cardíaca de major o menor entitat. En el cas del cervell, la falta d’oxigenació durant uns minuts pot suposar la pèrdua total o parcial de certes funcions neurològiques, i fins i tot es pot arribar a produir la mort de l’individu. 3·· En els adults, la PCR sobtada té molt sovint el seu origen en problemes cardíacs, sobretot quan la circulació coronària està afectada per l’aterosclerosi. Realitza una recerca bibliogràfica per obtenir dades sobre aquests problemes de salut, sobretot pel que fa a les seves causes, la seva simptomatologia i el seu tractament, per evitar arribar a situacions extremes com una PCR.
Fundació Espanyola del Cor
(Cada alumne elaborarà la seva pròpia resposta). Es pot visitar, per exemple, la web de la Fundació Espanyola del Cor http://www.fundaciondelcorazon.com/, i investigar a l’enllaç Enfermedades destacadas. 4·· Existeix una causa de parada cardíaca anomenada “commoció cardíaca” o conmotio cordis. Explica quina n’és la causa i en la pràctica de quins esports es produeix més freqüentment. La conmotio cordis és la conseqüència de l’impacte d’un element llançat a gran velocitat que colpeja el tòrax, desencadenant una mort sobtada, possiblement generadora d’una fibril·lació ventricular. Es pot originar en la pràctica de molts esports (hoquei, beisbol, karate, boxa, etc.) i també en activitats quotidianes que donin lloc a caigudes, coces d’animals, puntades, etc. 5·· En el cas en què haguem d’atendre una persona que flota inconscient a l’aigua d’una piscina, com compliríem amb les mesures de protecció? Hauríem de col·locar i mantenir la seva cara fora de l’aigua, procurar obrir la via aèria i treure la víctima de l’aigua com abans millor. Un cop fora, hauríem de reconèixer la inconsciència i el PRC el més aviat possible per poder actuar convenientment. Si no hi ha PCR, col·locarem la víctima en PLS i tapada, evitant pèrdues de calor, i alertarem el SEM; en cas de presentar PCR, l’haurem d’assecar i aïllar del terra per aplica-li el DESA amb seguretat. Si no comptem amb DESA o el desfibril·lador no ens aconsella la descàrrega, realitzarem RCP fins que arribin els serveis mèdics d’emergència, que prèviament hauran estat alertats. 6·· Quines són les dues dades bàsiques de la víctima que hem de prendre per a l’aplicació del SVB en primers auxilis segons les últimes recomanacions ILCOR 2010? Si està o no conscient i si respira o no respira.
Unitat 4 - Aplicació de tècniques de suport vital
33
7·· En què consisteix l’obertura de la via aèria i com s’ha de realitzar? L’obertura de la via aèria consisteix en comprovar que les estructures que formen part de les vies aèries estan alineades i el flux d’aire entre l’exterior i els pulmons de la víctima està assegurat. S’ha de realitzar de la manera següent: – Es col·loca la víctima sobre una superfície dura i plana (preferentment, al terra), i s’alineen les extremitats i el cap amb el cos. – La persona que està realitzant l’assistència, s’agenollarà al costat de la víctima a l’altura de les espatlles. – Mentre se li subjecta el front amb una mà, amb dos dits de l’altra mà se li eleva la mandíbula. Al mateix temps, s’intenta obrir la boca amb el dit polze. D’aquesta manera, s’assegura la via per tal que l’aire pugui fluir entre l’exterior i els pulmons de la víctima. A més, d’aquesta forma podem visualitzar amb facilitat l’interior de la cavitat bucal per comprovar si hi ha cossos estranys i retirar-los. Tot i això, és important no realitzar un escombratge digital de la cavitat bucal a la recerca de cossos estranys. És molt important realitzar aquesta maniobra amb especial cura en cas que se sospiti que existeix lesió de columna cervical. 8·· A què es refereix el protocol quan diu: “Cal escoltar, veure i sentir”? Després de l’obertura de la via aèria, realitzarem la comprovació de la respiració, aproximant la nostra galta a la boca de la víctima i dirigint la mirada al seu tòrax. Hem de veure, sentir i/o notar la respiració: el tòrax que ascendeix i descendeix i l’aire que frega la pell de la nostra galta i que produeix un so en entrar o sortir de les vies respiratòries. Aquesta comprovació es realitzarà durant no més de 10 segons. És important tenir cura per no interpretar com a respiració la presència de panteixos (gaspinp) es considera un signe previ a la PCR. 9·· Quin objectiu té la PLS? En un pacient inconscient però que respira, usarem la PLS per evitar que la llengua relaxada pugui obstruir la via aèria, fins que recuperi la consciència, sigui intubat pels equips d’emergències mèdiques o un TES li col·loqui una cànula de Guedel. .: APLICACIÓ :. 1·· Descriu detalladament la tècnica per col·locar una cànula de Guedel. En quins pacients la usaries i per què? És una alternativa a la PLS? Es col·loca de la manera següent: – S’elegeix la mida adequada de cànula. Una forma ràpida de fer-ho és comparar exteriorment les distàncies entre l’obertura de la boca i l’angle de la mandíbula. – S’introdueix la cànula en posició invertida (amb la concavitat cap al paladar). D’aquesta manera, evitem arrossegar la llengua, que podria obstaculitzar la via aèria. – Després, es fa lliscar pel paladar dur fins al tou, i es gira 180º. – Un cop girada, s’introdueix curosament fins que la part superior faci topall a la boca. S’utilitza en pacients inconscients per mantenir oberta la via aèria. Seria una bona alternativa a la PLS, sobretot en pacients politraumatitzats.
34
Unitat 4 - Aplicació de tècniques de suport vital
2·· Les possibilitats de contagi quan l’auxiliador realitza les insuflacions a la víctima inclouen la tuberculosi i la síndrome de dificultat respiratòria aguda greu. Realitza una fitxa tècnica sobre aquestes malalties, indicant-ne l’etiologia, altres formes de contagi, la simptomatologia, les lesions que produeixen, la gravetat i el tractament.
Malaltia
Tuberculosi
SDRAG
Etiologia
Un bacteri, el mycobacterium tuberculosis.
Broncoaspiració de líquids de la cavitat bucal de la víctima.
Altres formes de contagi
A través de la via respiratòria (tos, esputs) per convivència continuada amb persones amb malaltes o portadores. Per consum d’aliments (sobretot lactis) no higienitzats. En laboratoris microbiològics (risc laboral).
Situació de gairebé ofegament, pneumònia i pneumonitis, pancreatitis, sèpsia, peritonitis, traumatisme cranià sever, politraumatisme, etc.
Simptomatologia
Tos, debilitat, dificultat respiratòria, problemes digestius, etc.
Dificultat respiratòria intensa.
Lesions que produeixen
Nòduls de necrosi (caseosos) en diversos teixits (pulmons, intestí, fetge, ronyó, etc.).
Inflamació del parènquima pulmonar, atelèctasi i fibrosi.
Gravetat
És greu, encara que sol indicar que la persona que la pateix té un sistema immune poc fort (és una infecció oportunista).
És una situació greu i molt crítica.
Tractament
Antibioteràpia i repòs.
Ventilació artificial i oxigenoteràpia. Corticosteroides i pentoxifil·lina.
3·· Els desfibril·ladors que utilitzen els metges en urgències tenen un aspecte bastant diferent dels DESA de primers auxilis, ja que solen anar dotats amb monitors de diverses constants vitals i funcions fisiològiques, com l’activitat elèctrica cardíaca, el ritme i la freqüència, la freqüència respiratòria, etc., d’aquí que l’aparell s’anomeni monitor-desfibril·lador. Busca a la xarxa informació sobre aquests aparells d’electromedicina, i realitza un petit informe amb imatges en què indiquis les parts de què consten i les funcions que poden realitzar. Els monitors-desfibril·ladors solen mesurar constants com activitat cardíaca, activitat respiratòria, activitat cerebral, pressió arterial, temperatura perifèrica, concentració de gasos en sang, oxigen, diòxid de carboni, etc. Consten de diversos comandaments i sortides per a sondes i cables que es col·loquen sobre el pacient o sobre les tubuladures del ventilador automàtic: sonda de pulsioximetria, sonda de capnografia, cables per a monitorització cardíaca, sonda per a temperatura orgànica, etc. Es pot consultar el llibre (també disponible en e-book) de Pérez Salvador, Manual de técnicos de transporte sanitario, Arán Ediciones, 2009 (ISBN 9788496881761). 4·· En els casos de risc vital, les persones formades en primers auxilis poden aplicar els procediments de SVB. Tot i això, per a personal sanitari entrenat, com els tècnics en emergències sanitàries, existeix una fase més avançada que anomenem SVB instrumentalitzat. Esbrina quins dispositius, a més de la cànula de Guedel, s’usen en aquest nivell per millorar la qualitat de l’atenció a la víctima. Els TES poden fer servir mascareta amb baló autoinflable per a ventilació, per aconseguir mantenir la ventilació del pacient. A més, podrien utilitzar oxigenoteràpia afegida.
Unitat 4 - Aplicació de tècniques de suport vital
35
5·· Busca notícies sobre episodis de parada cardíaca durant la pràctica d’alguns esports, indicant el sexe i l’edat del pacient, l’esport practicat i el tractament, així com els resultats obtinguts amb aquest tractament. (Cada alumne elaborarà la seva pròpia resposta.) Per resoldre aquesta activitat es poden teclejar a Google notícies o a YouTube les següents paraules clau: parada cardíaca, esport, mort sobtada, mort a l’esport... Després es poden veure les notícies i/o vídeos i elaborar un fitxa. Fundació Espanyola del Cor
6·· Busca a la web de la Societat Espanyola del Cor (www.fundaciondelcorazon.com) informació sobre la mort sobtada d’origen cardíac. (Cada alumne elaborarà la seva pròpia resposta.) En aquesta pàgina, existeix un cercador i, a més, podem visitar l’enllaç Enfermedades destacadas. 7·· Per què certs medicaments o drogues poden ocasionar situacions de risc vital? Realitza una relació de medicaments i drogues, indicant com poden fer-nos patir una PCR. Certes drogues poden ocasionar situacions de risc vital en produir alentiment o acceleració, fins i tot arítmies més greus, del ritme cardíac. Algunes drogues produeixen, a més, un deteriorament de les funcions respiratòries, que a la llarga també provoca problemes cardíacs. Aquests tòxics i drogues són: – Cardiotònics, com els derivats del digital (digoxina, etc.). – Sedants, relaxants musculars i tranquil·litzants: benzodiazepines (diazepam, lorazepam, etc.); barbitúrics (fenobarbital), etc. – Anestèsics tant locals com generals (codeïna, lidocaïna, propofol, pentobarbital, etc.). – Analgèsics, sobretot de tipus opiaci (morfina i derivats), ja que produeixen depressió del SN. – Alcohol etílic. – Drogues d’abús, com: heroïna, cocaïna, marihuana, etc.
Solucionari a les activitats de la revista sanitària Pàgina 83
1·· Davant de la incidència de casos de mort sobtada de causa cardíaca, explica la importància de la formació en SVB i el maneig del DESA per part de personal no sanitari. En ser tan alta la incidència dels casos de mort sobtada d’origen cardíac, seria molt interessant que les autoritats sanitàries promocionessin la formació de la població en general en SVB i en l’ús del DESA, fins i tot des dels primers nivells de l’educació primària. Aquesta política està donant excel·lents resultats en molts països, com els escandinaus. Nombroses ONG i empreses privades ofereixen cursos de formació en aquests protocols. 2·· Informa’t sobre les zones cardioprotegides que existeixen a la teva ciutat o província. (Cada alumne elaborarà la seva pròpia resposta.) Es pot visitar la pàgina web de l’ajuntament, de la diputació provincial o del centre de salut més proper. A més, existeixen moltes pàgines on és possible informar-se sobre aquestes zones cardioprotegides, com per exemple, les següents:
Fundació ZonasCardio
Associació Espanyola d’Emergències
– Web de la Fundació Zonascardio: http://www.zonascardio.org/ – Web de l’Associació Espanyola d’Emergències (AEM 112): http://www.aem112madrid.org/espacios-cardioprotegidos