Unitat 1 - Rol professional: cures psíquiques, suport psicològic i educació sanitària
3
ticipatives.Quan ens plantegem com ha de ser un auxiliar, ens estem referint a les seves competències personals i, com que no podem canviar la personalitat dels individus per tal que portin a terme la seva tasca de forma adequada, sí es poden practicar una sèrie de comportaments dirigits a fer adquirir a aquest professional unes habilitats comunicatives bàsiques (respecte, tolerància, tracte educat...) i unes habilitats psicològiques bàsiques per afrontar conflictes i emocions negatives, per motivar... Sobre com creiem que ha d’actuar un auxiliar d’infermeria, serà necessari que aquest professional no només porti a terme una acció o tècnica (posar un ènema, rentar un pacient...), sinó que també ha de tenir una sèrie de coneixements metodològics que li permetin adaptar-se al context, a l’adolescent que està rentant o al nen al qual està posant l’ènema, per exemple.
Pàgina 9 2·· L’Organització de les Nacions Unides considera la creativitat com un element necessari per a qualsevol professional. La creativitat és qualsevol acte, idea o producte que canvia un camp ja existent o que transforma un camp ja existent en un de nou (Mihaly Csikszentmihalyi). Així doncs és un procés a través del qual, dins d’una cultura concreta, resulta modificat el seu camp simbòlic. a) Com pot ser creatiu l’auxiliar en el treball? L’auxiliar d’infermeria pot portar la creativitat a qualsevol aspecte del seu treball diari, ja sigui a través de la paraula (respostes àgils i adequades en el moment precís), a través de les tasques que ha de portar a terme (organització del seu treball) o bé portantla al seu equip de treball generant suggeriments, idees de millora que afectin el conjunt de persones que constitueixen l’equip interdisciplinari. b) Elabora un llistat de deu contribucions de la creativitat en el camp de la salut. 1. Organització del carro de cures d’acord amb criteris ergonòmics. 2. Disseny d’intervencions lúdico-terapèutiques amb pacients infantils. 3. Temes de conservació que permetin a un pacient oncològic prendre distància de la seva malaltia. 4. Generació en els pacients de sentiments positius a través de l’ús del humor. 5. Adequació en situacions crítiques (RCP) als recursos existents. 6. Motivació de pacients per tal que adquireixin hàbits d’autocures adequats. 7. Resolució de conflictes interpersonals sota criteris de “tots hi guanyem”. 8. Estructuració del treball d’acord amb criteris de rendiment i eficàcia. 9. Eliminació de les barreres d’accessibilitat en entrades i estades als hospitals. 10. Contenidors per a l’eliminació de material punxant.
Suggeriments didàctics
·· Per tal de forçar la generació d’idees en aquest exercici, es poden utilitzar algunes de les tècniques que es descriuen a la següent pàgina web: Tècniques de creativitat
http://www.neuronilla.com/
3·· Ordena, de major a menor importància per a l’auxiliar d’infermeria, les competències de gestió que estableixen les Nacions Unides. Justifica la teva seqüenciació. Segons l’ONU, les competències de gestió de qualsevol professional són: visió crítica, lideratge, capacitat de donar poder o d’enfortir els altres, capacitat de construir confiança i capacitat de judici i de presa de decisions. No existeix una jerarquia teòrica bàsica que serveixi de referència normativa; així, per exemple, es podria establir la següent jerarquització:
Unitat 1 - Rol professional: cures psíquiques, suport psicològic i educació sanitària
6
El Pere a nivell físic es troba bé, malgrat que sembla que no se’n vol anar. Hem de preguntar-nos què és el que origina que el Pere no deixi de parlar: pot ser que a causa dels nervis que li han generat la situació o bé per la seva ànsia de compartir experiències, comentaris i d’interrelacionar-se amb altres persones. Com que no sabem res del seu món relacional, hem d’actuar sobre les dimensions social i afectiva.
Suggeriments didàctics
·· Per continuar amb els casos plantejats en l’activitat anterior, es poden resoldre també els següents: L’Aina és una nena d’un any que va amb els seus pares a la consulta. Quan el pediatra l’està a punt de reconèixer, es posa a plorar i es llença al braços de la seva mare, que l’agafa i mira el pediatra disculpant la nena. La nena se sent desprotegida i té por (dimensió afectiva), la mare sent que ha de protegir la seva filla (dimensió afectiva) i el pediatra vol reconèixer la nena (dimensió física). Tot això ens condueix a tractar la nena amb afecte procurant que es distregui i, al mateix temps, la mare ha de saber que, en aquesta situació, ella no ha de protegir a la seva filla de res, perquè la nena no es troba en cap perill; per tant, ha d’assumir que la seva filla plori. Al Jaume l’han operat del genoll i ara va amb crosses. Va al centre de salut i li explica a l’auxiliar d’infermeria que se sent frustrat perquè, en pujar les escales, ningú l’ha ajudat i se n’han rigut de les dificultats que tenia per pujar amb crosses. Al Jaume no l’han comprès (dimensió cognitiva) i això fa que se senti malament perquè, a més, se n’han rigut (dimensió afectiva). Hem d’ajudar el Jaume a comprendre que no pot sentir-se frustrat pel fet que ningú l’hagi ajudat a pujar les escales si ell prèviament no ha demanat ajuda (ho ha fet?). En relació amb la mofa de la qual ha estat objecte, el Jaume pot sentir-se malament però ha de saber que hi ha gent a la qual els altres els serveixen com a divertiment i que com que això ell no ho pot controlar, no li ha de donat més importància, ja que aquestes mateixes persones podrien tenir aquest problema en un futur i tenir problemes pel fet de no tenir l’empatia necessària per entendre els altres.
Suggeriments didàctics
·· Com a exemple de suport psicològic en una malaltia, es pot treballar sobre la guia de suport psicològic en l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), que apareix a la següent web: Guia de suport ELA
http://adelavasconavarra.com/guia_de_apoyo.html
·· Cinefòrum En la pel·lícula Mumford s’analitza com els prerequisits bàsics per a mantenir una relació terapèutica es basen en habilitats comunicatives i una mica de sentit comú fins al punt de qüestionar-se si és necessari tenir una formació acadèmica, a partir del cas d’un psicòleg impostor de gran èxit.
Pàgina 15 Suggeriments didàctics
·· A la pàgina web de l’Associació d’Infermeria Educació i Salut, es poden trobar documents interessants, així com enllaços d’interès: Educació per a la salut
http://www.educacionparalasalud.com/
Unitat 1 - Rol professional: cures psíquiques, suport psicològic i educació sanitària
8
La visió que Carl Rogers té sobre la relació d’ajuda és una forma inequívoca d’humanitzar l’atenció sociosanitària. S’humanitza l’atenció si fem ús de la relació d’ajuda. Però no és aquesta l’única forma que tenim de aconseguir-ho, també podem crear contextos físics no estressants (colors de les habitacions, quadres a les parets), afavorir la comoditat dels pacients o permetre que un familiar pugui romandre en l’habitació quan haguem de realitzar una tècnica invasiva, etc. 3·· Partint del fet que en l’ésser humà no es poden fer divisions excloents, a quina dimensió pertanyen prioritàriament les següents afirmacions: a la dimensió social, a la dimensió física, a la dimensió afectiva o a la dimensió cognitiva? a) Contribuir al fet que la família entengui la malaltia i doni suport al malalt, sense generar-li més estrès. Dimensions afectiva i cognitiva. b) Dur a terme la higiene del pacient en condicions d’intimitat i respecte. Dimensions física i afectiva. c) Parlar al pacient de forma positiva, donant-li claus per al canvi d’actituds nocives per a la seva salut. Dimensions afectiva i cognitiva. d) Adequació de la roba del pacient per afavorir la seva mobilitat. Dimensió física. e) Neutralitzar les verbalitzacions dels pacients quan justifiquen la seva incapacitat o la seva falta d’enfrontament. Dimensions afectiva i cognitiva. f) Validar els sentiments de dolor, tristesa o ràbia que produeixen la incapacitat per poder solucionar determinades situacions relacionades amb la salut. Dimensió afectiva. 4·· Indica quines de les següents característiques pertanyen al grup de treball i quines, a l’equip de treball: a) La responsabilitat és tant grupal com individual. Equip de treball. b) La coordinació de cada membre és independent. Grup de treball. c) Existeix una interdependència. Equip de treball. d) L’estructura és jeràrquica amb un líder clar i definit. Grup de treball. e) El producte del treball és segmentat. Grup de treball. 5·· Sintetitza l’exposat en el tema a través d’un mapa conceptual.
Unitat 1 - Rol professional: cures psíquiques, suport psicològic i educació sanitària
9
.:AMPLIACIÓ:. IDEES CLAU COMPETÈNCIA PROFESSIONAL. EL ROL HUMÀ Saber, saber estar, saber fer i saber ser TÈCNIC AUXILIAR EN INFERMERIA HUMANITZACIÓ DE L’ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA ➞ ➞ ➞ ➞
Dimensió Dimensió Dimensió Dimensió
VISIÓ INTEGRAL DE L’INDIVIDU social física afectiva cognitiva
CURES PSÍQUIQUES, SUPORT PSICOLÒGIC
EDUCACIÓ SANITÀRIA
SALUT EMOCIONAL
L’EQUIP DE TREBALL
ESTRUCTURA • Dimensió social • Dimensió tècnica • Estructura organitzativa
ELEMENTS • Contingut de l’equip • Procés • Estil de lideratge • Rendiment • Satisfacció
1·· Entre els riscos del treball en equips interdisciplinaris, ens trobem amb la burocratització, l’activisme, la tecnocràcia, la “reunionitis”, la incomprensió, “l’organitzacionitis”, etc. Tracta de definir què entens per cada un d’aquests termes i de formular dues mesures de prevenció per tal que això no ocorri en el treball del personal d’infermeria. Burocratització: Significa augmentar de manera excessiva les funcions administratives d’una societat o organització (RAE); pel que fa a l’organització sanitària, significa haver de fer –abans o bé després de portar a terme qualsevol activitat– una tasca administrativa que la justifiqui o la registri. Per tal d’evitar la burocratització en activitats comunes, seria adequat disposar de material accessible sense necessitat d’apuntar a qui va dirigit ni quin és el seu objectiu. Activisme: És l’estimació primordial de l’acció (RAE). Aquest és un dels principals errors de la intervenció del personal d’infermeria: fan moltes coses i pensen que el seu treball és això: fer; però s’obliden del saber ser i el saber estar com part de les seves competències professionals. Com a exemple de prevenció, es pot plantejar que es vagi a l’habitació dels pacients només per veure com han passat la nit, sense fer res més o bé anar a parlar amb el pacient almenys una vegada en cada torn. Tecnocràcia: És l’exercici del poder per als tecnòcrates. Resulta habitual que persones que ostenten més poder que els treballadors del món sanitari trobin noves formes de treball, i que les imposin sense consultar amb el personal implicat. Per prevenir-ho, només cal creure en la possibilitat de comunicar-se amb instàncies superiors a través dels mecanismes que l’organització posseeixi. “Reunionitis”: Hi ha la possibilitat que per afavorir la comunicació –imprescindible per al treball en equip– s’organitzin reunions periòdiques a vegades desproveït de contingut. Per no caure en l’hàbit de “reunir-se per reunir-se”, és important trobar la periodicitat adequada i treballar sempre amb un ordre del dia, és a dir, amb un contingut predeterminat de la reunió; d’aquesta manera, les reunions seran més eficaces.