TAOCATunitat06.qxd
2/6/08
16:57
Página 126
126 Haurem de preparar el següent material: • Safata d’exploració. • Safata d’anestèsia. • Safata d’aïllament. El seu ús és bàsic per assegurar la fixació de l’obturació. Els compòsits s’han de col·locar en absència d’humitat, ja que si, per qualsevol raó, s’humitegen abans de la seva polimerització, les possibilitats que caiguin són altes. • Instrumental per a la realització de la cavitat. Inclou els següents elements: - Instrumental rotatori, tant turbina com micromotor i contraangle. - Freses específiques. Les més usades són la de pera de diamant i les freses per bisellar la superfície de l’esmalt. - Mandrí. • Safata de matrius. Encara que el concepte és el mateix que les usades en les restauracions d’amalgama de plata, canvia el material, ja que per als compòsits és transparent, tant per a les matrius com per a les falques. Això és així per permetre el pas de la llum per a la polimerització de les resines. • Safata de gravat àcid. Depenent de la tècnica usada, haurem de preparar l’àcid, el primer i l’adhesiu o els agents autocondicionants. • Safata d’obturació. Ha de tenir els següents elements: - Compòsit elegit. Estan identificats per un codi de color, generalment el codi VITA® (Figura 6.14). - Instrumental de bola. Per omplir, si és necessari, el fons cavitari de la cavitat. - Instrument plàstic. És un instrument doble de mà amb el qual el dentista porta el compòsit a la dent i el col·loca al seu interior, seguint una tècnica determinada i sempre en petites quantitats. 6.14. Guia de colors.
Atenció Les làmpades de polimeritzar s’han d’usar amb protecció ocular, ja que la llum que emeten pot lesionar la retina.
• Làmpada de polimerització. Emet una llum que és capaç d’activar una substància que presenten els compòsits, per així iniciar la reacció de polimerització. El dentista ha de tenir un protector per evitar lesionar la retina. • Material de polit. Les obturacions de compòsit tenen com a característica principal l’estètica i que, a diferència de les d’amalgama de plata, es poden polir en el moment de col·locar-les. Per al polit existeixen nombrosos equips específics, que es poden resumir en el següent instrumental: - Instrumental rotatori. Se sol usar micromotor i contraangle. - Freses. Són de contraangle i de diferents graus d’abrasivitat. Solen venir codificades en colors. - Discos de polir. S’usen muntats en un mandril. També presenten diferents graus d’abrasivitat. - Tires de polir. S’usen per als espais interdentals i també tenen diferents graus d’abrasivitat.
TAOCATunitat06.qxd
2/6/08
16:57
Página 127
127
Unitat 6 - Instrumental dental I
2.5 > Safata d’endodòncia Una de les tècniques d’odontologia conservadora és l’eendodòncia, tècnica que s’utilitza quan el procés cariós o destructiu de la peça dentària ha arribat a lesionar el complex dentino-pulpar i ha provocat afectació pulpar irreversible, que obliga a l’extirpació i substitució per un material biocompatible, com és la gutaperxa. Existeixen diverses formes de tractament pulpar, segons el tipus de dentició: – Dentició temporal. S’usen dues tècniques: • Pulpotomia. Consisteix en eliminar la polpa cameral momificant o destruint la resta de polpa radicular. • Pulpectomia. Com en l’anterior, s’elimina la polpa cameral, però també la radicular. – Dentició permanent jove. La tècnica és la mateixa que en la dentició adulta i només varia depenent de com estigui l’àpex de la peça. Si està tancat, el tractament és similar al de l’adult, però si no ho està, és necesapicoformació, en què s’insari tancar-lo abans amb tècniques com ara l’a tenta tancar l’àpex amb fàrmacs com l’hidròxid de calci. Un cop tancat, es duu a terme la tècnica convencional d’adults. – Dentició permanent adulta. L’instrumental que es necessita és:
6.15. Caixa d’endodòncia.
• Safata d’exploració. • Safata d’anestèsia. • Safata d’aïllament. • Instrumental rotatori i freses. S’usen turbines a alta velocitat per accedir a la polpa cameral, amb freses llargues de diamant que asseguren un ràpid accés. Un cop que s’hi ha arribat, cal localitzar l’entrada als conductes radiculars i, a vegades, ampliar-la. Per això, s’usen freses que no tallen, és a dir, inactives en la seva punta però no en els laterals, anomenades freses EndoZ. • Localitzadors d’àpexs. Són instruments que detecten l’àpex de l’arrel per medició elèctrica. • Llimes d’endodòncia. Són instruments que llimen l’interior del conducte radicular per eliminar els seus gèrmens i eixamplar-lo fins a la mida adequada. Estan codificats mitjançant el codi de colors ISO i es poden classificar de diferents maneres: Tipus de llimes d’endodòncia - Per la seva longitud: • Llimes curtes: DeepStar® o Farside®. • Llimes llargues: de 21, 25, 28 i 31 mm.
- Pel material amb què estan fabricades: • Llimes flexibles o de níquel titani (llimes NiTi®). • Llimes d’acer.
- Pel tipus de trenat: • Llimes K o de Kerr. S’identifiquen per tenir un quadrat en el seu mànec. • Llimes H o llimes Hedstroem. S’identifiquen per un cercle. - Pel seu ús manual o amb instrumental rotatori: • Llimes manuals. • Llimes usades amb instrumental rotatori específic.