CIDS - CAPITAN 1998 by MUSEU ALCOIÀ DE LA FESTA ALCOY

Capitania Filà Cids 1998

Filà Cids Any del Capità 1998

De Lluites, Conquestes i Reconquestes. De Desfilades, Representacions i Banquets. Del Bé i del Mal.

Crèdits

Presentació vestits del Boato - Llotja Sant Jordi, 23 - 11 - 98. La dança dels Dimonis confereix un aire de misteri a l’acte.

EDITA: Luis Moltó Molina COL·LABOREN: Adrián Espí, Amando García, Francisco Aznar FOTOGRAFIES: Gráficas Ciudad, Estudios Cyan, Foto reportajes Solroca, Archivo. REPRODUCCIÓ FOTOGRÀFICA: Jovi Fotógrafos. CRONISTA DE LA FILÀ: Juan Enrique Ruiz Doménech. DISSENY I MAQUETACIÓ: Vicent Blanes, Sobre una idea de Manuel Boix. FOTOMECÀNICA I IMPRESIÓ: Gráficas Alcoy. COBERTA: Manuel Boix. DIPÒSIT LEGAL: A-352-1999. 2a Edició especial i corregida i augmentada.

Compendi

Dia 22 d’Abril de 1.998. La salutació dels nobles cortesans al poble d’Alcoi. Preludi de l’arribada del Capità.

EL PRINCIPI .......................................................................................................................................................4. SANT JORDI MÀRTIR. PATRÓ D’ALCOI........................................................................................................5. L’ALCALDE. Josep Sanus i Tormo....................................................................................................................6. ASSOCIACIÓ DE SANT JORDI. Adolfo Seguí Olcina ....................................................................................7. JUNTA DIRECTIVA. Jorge García .....................................................................................................................8. PARAULES DE LA CAPITANIA. Luis Moltó Molina i MªCarmen Cantó Jordá ............................................9. APOTEÒSICA BAIXADA PER SANT NICOLAU ..........................................................................................13. CAPITÀ CIDS ...............................................................................................................................................14-15. CRÒNICA DE LA CAPITANIA. (Imatges) .....................................................................................................16. CRÒNICA DE LA CAPITANIA. Juan Enrique Ruiz Doménech ...................................................................23. ESBOSSOS PER AL BOATO. Manuel Boix....................................................................................................47. CHUPINAZO ....................................................................................................................................................51. SOPAR MEDIEVAL...........................................................................................................................................52. ANIVERSARI BANDA ADZANETA .................................................................................................................53. ACTES CULTURALS........................................................................................................................................55. AÑORANZAS. Amando García........................................................................................................................58. ACTES ESPORTIUS .........................................................................................................................................60. MÁS NOTICIAS SOBRE LA FILÀ CITS. SIGLO XIX Y XX. Adrián Espí Valdés.........................................61 ACTES CULTURALS........................................................................................................................................64. D’ENSAYOS I VIATGES ...................................................................................................................................65. LLISTA DE FESTERS .......................................................................................................................................66. EN EL RECORD ...............................................................................................................................................68. CHUPINAZO ....................................................................................................................................................69. PENYA “DOÑA ROGELIA”..............................................................................................................................70. “ENSAIO” A LA POLITÈCNICA DE VALÈNCIA ...........................................................................................71. PRESENTACIÓ VESTITS BOATO ..................................................................................................................72. PROVANT-SE EL VESTIT, EL CAPITÀ...........................................................................................................73. SALUTACIONS.................................................................................................................................................74. GRUPS DE FESTERS........................................................................................................................................75. DE CAVALLERS ................................................................................................................................................76. DE PERSONATGES ..........................................................................................................................................77. DE VIRTUTS I FADRINES...............................................................................................................................78. PRESENTACIÓ DE LA REVISTA ....................................................................................................................79. REGALS PER AL CAPITÀ................................................................................................................................80. ESCULTURES DE BOIX ..................................................................................................................................81. FONTILLES 1998 .............................................................................................................................................82. NOTA.................................................................................................................................................................87.

El principi

Disposeu-vos, l’espectacle és a punt de començar.

L’alba del dia 22 d’Abril.

Sant Jordi Màrtir. Patró d’Alcoi

Alcoi, 1876: Impremta de Francisco Compañy. del llibre “Inicios de la Imprenta en Alcoy 1824 - 1897”

Salutacions

De l’Alcalde:

Estimats amics i amigues dels Cids, La Festa del 98, amb tot el conjunt de vivències i sensacions que d’ella se’n deriven, representa ja per a tots els alcoians i alcoianes un record molt emotiu i una pàgina brillant de la memòria col·lectiva del nostre benvolgut poble. El pas del temps s’encarregarà de perpetuar, sens dubte, la vostra magnífica presència a la Festa que va encisar a tots aquells que la presensiaren per l’enginy, el rigor històric, la creativitat i la il·lusió que d’ella emanava. Les expectatives que la vostra capitania havia despertat varen quedar saciades i el seu discurs pels nostres carrers es va convertir en una expressió d’alcoiania que va refermar, encara més, els forts vincles que uneixen la nostra ciutat amb la seua història. Vàreu fer al carrer història viva. Sens dubte, hauran estat moltes les hores de dedicació i esforç invertides en el repte il·lusionat de la vostra capitania, els fruits han sigut la calor i l’aplaudiment de tota una ciutat que va quedar seduïda per la màgia i la innovació dels Cids.

Josep Sanus i Tormo Alcalde d’ Alcoi

Salutacions

De l’Associació de Sant Jordi:

NOSTRA FESTA se mueve entre infinidad de valores, unos colectivos, otros personales, y entre todos ellos algunos que entran dentro de la estética, de la puesta en escena, del color, y en concreto de la fantasía y la originalidad. Todos los años asistimos a verdaderas “ obras de arte” en el diseño de escuadras especiales, trajes y boatos de las “filaes” de cargo. Los bocetistas estrujan su imaginación para satisfacer las ilusiones de la FESTA. Y en verdad que lo consiguen. Los CIDES y su CAPITÁN no han sido ajenos a esta inquietud de originalidad y abrir a la fantasía su participación en la FESTA. El reto era interesante y lo aceptaron. Tenían un factor importante a su favor: conocer el estilo y la obra de Manolo Boix. La controversia estaba asegurada y la aceptaron. De los resultados cada uno puede sacar sus propias conclusiones. En el plano estrictamente estético, la elegancia de los diseños de todo el boato, Capitán y Favorita, Caballeros, Escuadra, Carrozas, etc..., ha superado con creces lo que se presentía como una fiesta de la fantasía, de la inventiva, de la utopía y de la ilusión. Para la HISTORIA de NOSTRA FESTA ha quedado la Capitanía de los Cides como una aportación para la recreación de las imágenes que tan importantes son en la propia FESTA . 7

ENHORABUENA CIDES . ENHORABUENA LUIS .

Adolfo Seguí Olcina President de l’Associació de Sant Jordi

Salutacions

De la Junta directiva:

Ha pasado ya casi medio año desde que nuestra Filà tuvo el honor y la responsabilidad de liderar a las huestes cristianas. Una responsabilidad que obligaba a todos los Cides a poner lo mejor de cada uno de nosotros en aras a honrar a nuestro Patrón San Jorge y engrandecer nuestras queridas Fiestas, para ello hemos tenido la suerte de contar con una familia ilusionada con este compromiso, la de nuestro Capitán Luis Moltó y su esposa Mari Carmen Cantó. El cariño y el respeto que el pueblo alcoyano nos merece, junto a la idiosincracia innovadora que siempre ha caracterizado a los Cides, nos hizo plantearnos el dificil reto de presentar a Alcoy un boato novedoso. Con nuestro Capitán al frente nos lanzamos a la difícil tarea, aún siendo conscientes de que esta decisión conllevaría críticas y alabanzas el día 22 de Abril. Para ello nos rodeamos de personas de gran valía, artistas como Manolo Boix y su equipo, músicos como Amando Blanquer y José Luis Valldecabres y una comisión de Cides que junto al Capitán y a la Junta Directiva, hemos trabajado denodadamente durante un año para intentar plasmar en Fiesta, una ilusión, la Capitanía Cides 1998. A todos los que habéis colaborado y a los que habéis participado, quiero desde aquí agradeceros públicamente vuestro esfuerzo y en vuestro nombre dejar constancia de la admiración que nos merece un público como el alcoyano. Para terminar, dar la enhorabuena a los cuatro cargos restantes y a sus respectivas Filaes, así como a nuestra Asociación de San Jorge y a nuestro Ayuntamiento por la magnífica organización de las pasadas fiestas.

VISCA SANT JORDI.

Jorge García Primer Tro

Paraules de la Capitania

Paraules dels Capitans RECORDATORI 17 de Novembre de 1995: l’assemblea de la Filà Cids nomena oficialment Luis Moltó Molina com a Capità Cristià per a les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi 1998. Així va començar a dibuixar-se davant nostre el camí que va del somni a la realitat de la Festa. Han sigut dos anys i mig de projectes, de reunions, d’entrevistes i, sobretot, d’il.lusions que poc a poc han anat consolidant-se i que han donat com ha resultat un llarg llistat d’actes i activitats patrocinades per la Capitania Cristiana i, fonamentalment, un Boato de Capità que ha apostat pel canvi des del punt de vista estètic. Però fem un poc de memòria... Si parlem dels actes patrocinats per la Capitania Cristiana Cid m’agradaria deixar constància dels diferents àmbits on hem dirigit els nostres esforços per intentar arribar a tots els segments socials implicats a la Festa. Per exemple, ens venen al cap alguns actes d’especial relleu per a nosaltres, com ara l’organització de l’anomenat “Chupinazo”, cel·lebrat a la Font Roja en Maig del 97, amb missa i ofrena a la Verge dels Lliris i festa popular a l’aire lliure, o el sopar, patrocinat per Miele i Saneamientos Colón i dirigit a totes les persones que “Fueron Capitanes” de la Festa d’Alcoi els darrers 25 anys i que es convertia, així, en epíleg al full que el periòdic Ciudad va editar durant altres tantes setmanes per recordar-nos aquells esdeveniments. Pel que fa al món de l’esport, caldria fer esment de la col.laboració als XVI Jocs Esportius Municipals d’Alcoi 1997-98 i de la realització del Trofeu de Petanca, amb participació de totes les filaes, que es va dur a terme al Març d’enguany, com a dos dels esdeveniments més representatius. Però si del que es tracta és de fer popular i mantindre viu l’esperit de la Festa, res com

Paraules de la Capitania

el meravellós món de la ràdio per a gaudir-lo: hem patrocinat el “X Concurso Radiofónico Alcoi Fester”, un concurs que, pensem, ha obtingut un ressò merescut al nostre poble. Ara bé, si hi ha cap àmbit al voltant de la Festa que siga d’obligada atenció per part d’un càrrec com el nostre, creiem que és el de la cultura. Avui en dia, tota festa del nivell de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi ha d’estar envoltada per una série d’esdeveniments culturals que ens mostren, a la manera d’un calidoscopi, les altres cares d’una mateixa realitat, siga per similitud o per contrast. Per això, volguérem arribar a la cita d’Abril patrocinant una sèrie d’activitats que ens féren sentir plens d’orgull, especialment pel que fa a la qualitat dels grups i persones que hi participàren. Al desembre del 97 ens visità, al Teatre Calderón, el Grup Instrumental de València, acompanyats del grup teatral Bambalina Titelles per a realitzar conjuntament la posada en escena de la famosa obra de Manuel de Falla “El Retablo de Maese Pedro”. El contrapunt amateur a aquesta visita fou la presentació, al nostre local, del simpàtic sainet “No hi ha res a fer”, interpretat per membres de la filà. En Març del 98, també al Teatre Calderón, és va cel.lebrar un concert-homenatge, a càrrec de la Banda Musical d’Adzaneta d’Albaida, en motiu dels XXV anys que fa que l’esmentada banda acompanya a la Filà. Uns dies més tard, al “Círculo Industrial”, es va presentar l’Orquestra Simfònica Alcoiana, juntament amb el Ballet d’Anna Calvo, per a fer-nos gaudir de l’obra “Terpsichore” del compositor renaixentista alemà Michael Praetorius. Ja en el mes d’Abril, dues cites marcàren el segell d’aquesta Capitania Cultural: en primer lloc, el concert que va oferir, a l’esglèsia de Sant Mauro i Sant Francesc, l’Orfeó Navarro Reverter de València sota la direcció de Josep Lluis Valldecabres, compositor de les músiques del boato d’enguany i, per últim, i com a colofó de totes les activitats organitzades, la brillant exposició de pintures i escultures que el nostre dissenyador Manuel Boix va tindre la delicadesa de brindar-nos durant tot el mes a les sales de la CAM. Des d’ací, vull donar a totes les persones i entitats que han col.laborat en tots aquestos actes i activitats -el llistat seria immens- el meu agraïment pel seu esforç participatiu i per la seua disposició en fer que les il.lusions no es quedàren només en aixó. Les meues sinceres gràcies. Però ara parlem de Festa. En assumir la filà, i nosaltres en la seua representació, el compromís públic d’ostentar la Capitania Cristiana se’ns presentàren, de sobte, damunt la taula, les necessitats indispensables per a dur-la a bon terme, a saber: un equip artístic que abarcara tots els àmbits de la Festa l’organització, posada en escena, disseny de carrosses, vestuari, elements, composició de les músiques originals, regals, imatge Capitania, etc. i un espai social, de major capacitat que la entranyable seu actual de la filà, que es convertira en lloc idoni per a les grans cel.lebracions. Afortunadament, aquesta darrera qüestió va poder sol.lucionar-se de manera satisfactòria, gràcies a la Universitat Politècnica de València que ens va cedir l’antiga fàbrica de Carbonell per usar-la com a seu social de la Filà Cids durant els mesos de Març i Abril del 98. Des d’ací, el nostre agraïment més profund a l’esmentada institució, i en especial

Paraules de la Capitania al seu Rector En Justo Nieto i Nieto per aquesta cessió. També agrair a Manuel Boix l’ambientació d’aquest espai que en tants moments ens ha acollit. Mencionar, en aquest sentit, els diversos sopars que realitzàren en aquest acollidor espai la Filà, el Capità i, particularment, la Preferida del Capità; en especial aquell en que participà tot el boato femení i que tan grat record els ha deixat. També, i pel relleu que tenia per a la Festa, cal recordar el divertit i alhora solemne sopar medieval, amenitzat per un grup de teatre antic, on fóren nomenats els Cavallers i Dames de la Cort. Pel que fa a l’equip artístic decidirem una opció basada en el canvi estètic. Inmediatament pensarem en la persona de Manuel Boix, coneixedor de la Festa -no oblidem que havia realitzat dos polèmics Cartells de Festes, com a dissenyador i artífex del desitjat canvi de tendència. Al seu voltant es configurà l’equip amb Ferran Català com a responsable organitzatiu de la posada en escena del boato i amb Josep Lluís Valldecabres com a compositor i responsable de la parcel.la musical. La idea-base per dur a terme un replantejament estètic a la Festa fou, en paraules de Ferran Català, “la il·lusió de visitar una parcel·la de la història que, fins aquest moment, no ho havia sigut sinò molt puntual i parcialment: parlem del segle XV, el Renaixement Valencià. Sempre concebérem la Festa de Moros i Cristians com un “homenatge” a això, als Moros i Cristians, a eixe enfrontament històric i cultural que va tindre, té i tindrà la seua propia dialèctica. Dic açí, perquè, des dels inicis, va estar al nostre ànim obrir el marc històric que significava per a Alcoi el segle XIII. En analitzar la Festa que es veia al carrer els darrers anys trobàrem inmediatament certes claus: ningú que la mirara amb ulls una mica distanciats podia evitar l’afirmació que el plantejament estètic actual era fill, bàsicament, d’un romanticisme tardà que transitava de les acaballes del segle XIX als inicis del XX. Això sí, filtrat des d’aleshores per les succesives dècades i acabant avui en dia en un “eclecticisme bàrbar”. La resposta nostra fou clara: es feia imprescindible replantejar les arrels i el rigor que deu tenir tota manifestació d’aquest tipus. En resum, teníem, per una part, a la memòria, el punt de partida del fet històric a Alcoi al 1276 i, per altra, al carrer, la confussiò d’un eclecticisme en descomposició. El nostre camí va ser el de veure la Festa com un ric marc dialèctic que abarcara el període de la Reconquesta i del qual nosaltres seleccionariem aquell que donara la millor mida de l’esplendor valencià arreu de les nostres fronteres: el segle XV, Segle d’Or de les lletres valencianes, segle del Descobriment d’Amèrica i segle del papat valencià a Roma. I així ho intentàrem, perquè si voliem que la nostra Festa fóra la que representa als Moros i Cristians arreu del món, pensàvem que la millor manera de fer-ho era tornar al rigor i al mateix temps obrir un nou ventall de possibilitats”. Açò significava, ho sabiem, molts entrebancs, i una unitat de criteri a respectar que abarcara els dissenys, les músiques i la posada en escena del dia 22 d’Abril. Les primeres realitats de totes aquestes reflexions les assaborirem el dia 23 de Novembre del 97, data de la multitudinària presentació dels dissenys del boato a la Llotja de Sant Jordi que tan amablement va ser cedida per l’Excm. Ajuntament d’Alcoi i al que des d’ací aprofite per donar-li les gràcies per aquest i molts altres detalls que ha tingut amb aquesta Capitania. Fou un dia carregat d’entusiasme que oferia les nostres il.lusions a la realitat del carrer, al poble, i per tant, a la polèmica. Després vinguéren mesos d’intensa activitat, de viatges i de col.laboracions de multitud de professionals, per arribar, finalment, als dies de la Trilogia Festera. Per fi el 22

Paraules de la Capitania d’Abril baixava la Cort Renaixentista formada pels Cavallers d’Alcoi, les Dames de la Cort, els Nobles Cortesans, Rodella, Capità i Preferida, Mercenaris, el món del teatre popular, la Dama i l’Unicorni, les Dames i Xiquetes amb Al.legories, els Menestrils, els Camallargues, la Dansa de La Primavera, el món de la cacera amb els seus Falconers, el Cavall Alat, el Dia i la Nit, els Quatre Genets de l’Apocalipsi, l’Esquadra Especial, els Moros i Mores Captius, l’Esquadra de Cids i el Cop, cada grup puntualment acompanyat pel seu seguici musical. Més de mil persones baixàren aquell dia inoblidable per a nosaltres. La nostra esperança és que tot aquest esforç haja arribat als cors de la gent senzilla, de la gent d’Alcoi, amb la mateixa intensitat amb que ens va arribar a nosaltres, Capità, Preferida i família, Filà Cids amb la seua Junta i Comissió, equip artístic amb Manuel Boix, Ferran Català i Josep Lluís Valldecabres, i totes les formacions musicals i persones que desfilàren. El nostre més profund i sincer agraïment a tots; sapieu que sense vosaltres haguera sigut impossible dur a feliç terme aquest càrrec. Només per a finalitzar, saludar i donar també les gràcies a l’Associació de Sant Jordi i al seu President Adolfo Seguí pel recolzament que ens ha brindat des del primer fins al darrer dia. Gràcies, una vegada més, a tots. Visca Alcoi! Visca Sant Jordi!

LUIS MOLTÓ MOLINA MARI CARMEN CANTÓ JORDÁ

ApoteĂ˛sica baixada per Sant Nicolau

Cantó d’el Pinyó, Capità Cids

El poble es rendeix als teus peus

CrĂ˛nica de la Festa

Carrossa del Rodella. Perfil de la Carrossa del Rodella.

Capitania Filà Cids 1998

Baixada del Capità.

Entrega de Claus.

Nit i Dia.

CrĂ˛nica de la Festa

Nobles Cortesans, escortats per nombrosa guĂ rdia.

La Primavera.

Els Dimonis susciten temor al seu pas.

Capitania Filà Cids 1998

L’àguila símbol dels Cids. Mercenaris, voluntat de servir.

Crònica de la Festa

L’eterna lluita entre el Bè i el Mal.

El Capità i la Favorita gaudeixen de l’acte.

Capitania FilĂ Cids 1998

Diferents moments i actes dels Capitans i famĂlia.

Crònica de la Festa

Cavallers d’Alcoi. Només els elegits poden defensar l’honor del Capità.

Capitania Filà Cids 1998 ques i empares, els Cids estem preparats per oferir-te, en aquest any de Capitania, un cúmul d’il·lusions i d’esperances, un nou esclat de joia i alegría, agraïnt-te que, encara que siga només per tres díes, ajuntes a tots els alcoians i concretament, a tota la nostra filà.

CRÒNICA DE LA FESTA CAPITANIA FILÀ CIDS - 1998 Al·legoria de la Festa. Aquarel·la original de M. Boix

I. Invocació. Ja ha arribat Abril, el més màgic d’entre tots els mesos de l’any; el que ens transmet una nova atmòsfera, el que ens transporta a un món de fantasia i el que ens ompli el cor de felicitat i satisfacció. I amb eixe Abril tan esperat, arriba la Festa, la Nostra Festa, la dels Moros i Cristians, la que desitgem al llarg de l’any tots els alcoians, i la que estem impacients per encetar. El nostre poble s’engalana com cal per tal de rebre amb els braços oberts la trilogia festera i per tal de retre homenatge al nostre Patró Sant Jordi, que des de l’any 1.276 ens protegeix incansablement. Per això mateix, per tal que ens proteges-

Luis Moltó rep un sincer homenatge per part de la filà.

II. Ha reviscut Déu! Ha reviscut la Festa! Alcoi s’ha despertat aquest diumenge amb un magnífic sol, encara que dissortadament el fred també ha fet acte de presència. Malgrat eixe fred, els alcoians han matinat de valent per tal de vore la peculiaríssima Processó dels Xiulitets, que organitza el Cercle Catòlic d’Obrers des de fa més de cent anys. La carrera de la Verge per trobar al seu fill acabat de ressucitar, es torna ara en una metàfora que simbolitza la carrera dels alcoians per anar a trobar-se amb una nova Festa.

Luis i Pepín agafen el relleu dels càrrecs anteriors.

Crònica de la Festa nostra filà no podia estar millor representada. Dos homes, dos grans festers: Luis Moltó, Capità Cristià 1998 i Jordi Garcia, primer tro, són els elegits per tal de prendre part en la Glòria al carrer i al Preventori respectivament. Peça per peça van enfilant-se el vestit: primer les malles, després la túnica i finalment, sempre amb les notes d’alegres pasdobles magníficament interpretats per la Banda d’Atzeneta, els complements, que fan de la vestimenta dels Cids una de les més coloristes de la Nostra Festa. León Grau, Capità Moro 1998.

És, doncs, el matí del diumenge dotze d’Abril, el matí de Glòria i els carrers d’Alcoi ja s’han perfumat com cal per l’ocasió. A les vuit d’aquest especial i alcoianíssim matí, els Cids estan convocats al nou i ample local social per tal de donar comte d’un esmorzar com cal: l’esmorsar del Glorier. Per alguns, aquest és el millor de tots els esmorsars festers: l’espencaet, l’aigua-sal, les faves tendres, que fan d’aquest un moment molt especial, on la Festa es fa més senzilla i palpable que mai.

Inauguració del local, a la plaça Ferràndiz i Carbonell.

Després d’omplir l’estòmac, cal omplir el cor de Festa, i quina millor manera de ferho que vestint els Glorieros. Enguany, la

L’assistència dels Cids fou massiva a l’acte inagural.

A més de vestir als Gloriers, enguany també es vesteix a la nostra filà el Sergent Cristià, Juan Ignacio Català, “Nasio” per als que han estat al seu voltant al llarg d’aquest any de Capitania. Una vegada vestits els Gloriers i el Sergent, cal fer camí fins la Plaça d’Espanya on, de segur, es viuran uns moments únics, del tot incomparables amb altres que ens dóna la nostra tradició. Quan el rellotge marca les deu del matí, la Unió Musical comença a fer sonar les primeres notes de l’Himne, acompanyades de fons pel volteig de les campanes de Santa Maria. És el moment en què Alcoi comença a vibrar, el moment en què el

Capitania Filà Cids 1998 cor dels que hi són presents batega d’una altra manera; alhora, les mirades es tornen intenses, sentides, emocionades… …I encara seran més emocionades quan minuts després, el Sergent Moro, Juan José Mas Alós done pas a l’arrancada del bàndol moro, amb la Nova interpretant “Suspiros del Serpis”. Les dones també tenen cabuda en la Festa.

Els últims Capitans celebraren un sopar a la Filà.

Cinc minuts després, els Gloriers del bàndol cristià es preparen per començar la seua Glòria, el pregó de la Festa. Al mateix temps, Jordi García ja està a l’autobús que ha de portar-lo a l’altra Glòria, la que es dedica als nostres majors, als que en altre temps han fruït la Festa i que ara la porten més que mai al seus cors.

gloriers. La Primitiva comença a interpretar el pas-doble “Mi Barcelona”, del mestre Julio Laporta Hellín. Sense cap mena de dubte, l’elecció de la música és molt bona, igual que l’arrancà amb la que el Sergent Cristià ens brinda una nova Festa i una renovada il·lusió. D’entre tots els gloriers, un destaca, Luis Moltó, amb la indumentaria que tantes voltes ha vestit, gaudint d’un acte especial, que guardarà a la memòria com un dels més emocionants de la seua Capitania. Així doncs, la Glòria ja està al carrer, anunciant a tot el poble d’Alcoi que l’arribada de la Festa és imminent. Poc més d’una setmana queda ja per tal de gaudir la trilogia màgica que cada Abril ens disposem a celebrar els alcoians. 25

Presentació Revista Alferis.

A les deu i deu, l’alegria de la Glòria torna a manifestar-se en veure a Juan Ignacio Català Abad amb la llança a la mà, preparat per donar l’ordre de l’arrancada als seus

Eladio Silvestre va fer de Mossén en el 97, any de l’Alferes.

Crònica de la Festa III. A tu ens devem, Sant Patró.

El Mig Any marca l’equador d’un any d’il·lusió.

Enguany, l’apretat calendari només deixa uns pocs díes d’entraetes, encara que els Cids saben aprofitar-se’n i gaudeixen d’un bon nombre d’aquestes. El mateix día de la Glòria es celebra la del berenar, dedicada sobretot als més joves; un día després, té lloc l’entraeta oficial per Sant Nicolau i finalment, el dissabte divuit d’Abril, els Cids ixen pel País Valencià en la tradicional entraeta del Montepío. Són díes especials, on les nits alcoianes ens permeten escoltar les més precioses melodies, vore les evolucions de les diferents esquadres i olorar un perfum, una esència, la de la Festa, la Nostra Festa.

Luis Moltó és nomenat oficialment Capità dels Cids 1998.

Que la Festa de Moros i Cristians es celebra per tal de retre homenatge al nostre Patró Sant Jordi és una cosa que mai no hem d’oblidar els alcoians, encara que alguns moments ens porten a pensar de forma diferent. No obstant, els Cids ho tenen clar i no falten mai a la cita anual amb el seu Patró.

Els Cids celebraren un “ensaio” a la Politècnica de València.

Per això, el divendres dèsset d’Abril, quan se celebra la Processó de la Relíquia, els Cids destaquen per la seua massiva presència. Aquesta processó, tan peculiar, tan festera, ens anuncia que la Festa ja està a punt de caure. A més, és una processó molt particular, on es demostra que els alcoians estimem el que és nostre com ningú, ja que no sols hi ha gent recorrent l’itinerari de la Processó, sino que els carrers i els balcons estan plens de gent que amb impaciència espera el pas de la imatge de Sant Jordi i de la seua representació festiva, Sant Jordiet, enguany encarnada en el xiquet de la filà Realistes, Fernando Belda Blanes.

Capitania Filà Cids 1998 A les onze i mitja de la nit, els components de l’esquadra estan preparats per tal de donar pas a uns moments de glòria. La gent, cosa inusual, ja ompli les vores de la Font Redona i la Glorieta, esperant que la música comence a sonar. A l’igual que succeïra el dimarts catorze, l’entraeta dels negres fou triomfant, fent gaudir a la gent amb eixa magnífica composició que és “Tino Herrera”. Presentació del boato a la Llotja de Sant Jordi.

Una vegada recorregut l’itinerari de la processó fins l’església de Santa Maria, on es deixa la imatge de Sant Jordi per tal de celebrar el Triduum els dies divuit, dinou i vint, i després d’entonar les notes de l’“Insigne Màrtir”, els Cids encara li troben un alicient més a aquest dia carregat d’emocions: l’entraeta de l’esquadra de negres.

La marxa dedicada a Tino Herrera és un himne per als Cids.

IV. La seguretat d’una nova Festa. El diumenge dènou d’Abril naix assolellat, deleicntant-nos amb una magnífica temperatura que fa aquest día més especial encara. A les vuit i mitja del matí té lloc la Santa Missa, on alguns dels glorierets reben per primera vegada a les seues vides el cos de Jesucrist. L’Església de Santa Maria es vesteix de gala per a tan magnífic acte, que està presidit per la imatge de Sant Jordi.

L’any 1.977, Jorge Moltó, fill del Capità, fou Sant Jordiet.

Després de la cerimònia, el nostre glorieret, Javier Clement Botella, te a bé convidar als Cids a un suculent esmorzar. És una llàstima que a aquest esmorsar acudisca tan poca gent; potser la falta de comensals es dega a l’entraeta del Montepío de la nit anterior i per això cal recordar que la Festa està present tant al día com a la nit,

Crònica de la Festa

Eugenio Raduán Boronat. Capità dels Cids l’any 1955.

Jorge Albero Martínez. Capità dels Cids l’any 1970.

i per tant, cal no desestimar moments tan memorables com aquest, que fan de la Festa alguna cosa més que diversió nocturna.

Pocs minuts després, el sergent cristià, Jorge Verdú Vicedo fa les delícies dels seus majors oferint-los una magnífica arrancà. La cara de Javier, el glorieret dels Cids, ho diu tot, és una síntesi d’alegría i d’esglai degut a la responsabilitat de representar els Cids en un acte tan simpàtic i afectiu. Així doncs, la Festa dels petits guerrers ja és al carrer. Els alcoians, il·lusionats, no deixen d’aplaudir i ovacionar els protagonistes de l’acte ni un sol moment al llarg del recorregut. Després de tantes sensacions com s’han viscut al llarg d’aquest entranyable matí, els Cids encara podran gaudir de l’entraeta que els Mercenaris i Moros de Graduació tenen programada per a eixa mateixa nit per l’Avinguda del País Valencià.

Quasi sense temps per al descans, el glorieret ha de pujar al Partidor per tal de començar la seua Glòria, i amb ell, els Cids, que volen estar sempre al seu voltant perquè el petit Javier no oblide mai aquest dia. A les onze i mitja i amb l’escenari de l’arrancà ocupat massivament, el sergentet, David Antolí Murcia dóna l’ordre de començar la desfilada als representants del bàndol de la mitja lluna. L’esclat d’aplaudiments és atronador; la gent es volca amb els festerets i ells ho agraeixen fent gaudir als que hi són presents.

Capitania Filà Cids 1998

Eladio Silvestre Orts fou el Capità dels Cids l’any 1984.

Luis Moltó Molina, encarregat de continuar el càrrec en 1998.

El dia següent, dilluns, a les onze i mitja de la nit, els cavallers del Capità realitzen la seua pròpia entraeta pel carrer Sant Nicolau. Un dia abans que la Festa òbriga les seues portes de forma definitiva als alcoians, les dolçaines que acompanyen els cavallers interpretant “Apòstol Poeta”, donen un sabor diferent a la nit abrilenca, tan bonica, tan màgica, tan festera.

es transforma en un conjunt d’il·lusions i d’esperances que manifesten l’alegria de vore nàixer una nova Festa. És l’etern retorn, i per a molts el retorn etern, ja que han estat moltes les vegades que han desitjat l’arribada de la trilogia. El Dia dels Músics ens delecta amb un clima fabulós, propi de la primavera; el sol brilla al blau cel alcoià i la temperatura és esplèndida. A les sis de la vesprada té lloc al Camet l’assaig de l’Himne, i a les set i mitja les primeres bandes són rebudes amb entusiasme pel públic que s’ha ubicat per l’Avinguda del País Valencià i Sant Llorenç. A mesura que van arribant les bandes a la Plaça d’Espanya, va arribant la gent que comença a prendre lloc per a gaudir de

V. Qui no té la vespra no té la Festa. L’ambient que es respira a Alcoi ja de bon matí ens indica que aquest dia és diferent, que els alcoians estan preparant-se per tal de viure tres dies de màgia, fantasía i emoció. Quan arriba la vesprada, doncs, el poble

Crònica de la Festa Quan les bandes comencen a atacar les primeres notes de l’Himne del mestre Barrachina, el cor dels presents s’encolleix, alhora que s’ompli de satisfacció: Nostra Festa ja, cridant-nos està. Poc més de dos minuts seran suficients per adonarse que la cursa ja ha començat; les festes de Moros i Cristians són, a la fi, una realitat.

El Capità mostra una reproducció de Sant Jordi.

tan senzill i emotiu acte. En pocs minuts, la Plaça es tornarà en un bullici i segurament, els més despistats, no trobaran un bon lloc per a cantar l’Himne. Així, al voltant de les nou de la nit, i amb catorze graus de temperatura a la Plaça, el Sant Jordiet, Fernando Belda fa entrega de la batuta a Ernest Valor Calatayud, que serà l’encarregat de convertir a tot el poble d’Alcoi en una única veu, que invocarà -com si d’un ritual màgic es tractés- la trilogia festera.

Després de viure un dels moments més emotius de l’any, la multitud, encisada encara per la música, comença a disgregar-se. Els Cids, amb més ganes de viure la Festa que mai, van arribant a la filà per tal de saborejar la típica i alcoianíssima olleta de músic. Eixa nit, cada fester es pot definir perfectament com una caixa, una caixa on està guardada tota la il·lusió i el nerviosisme de qui vol com ningú les seues tradicions. Al llarg del sopar, els festers són conscients de l’endemà que els espera i els comentaris i el bon humor es converteixen en la nota predominant.

Alfonso Torres, Alferes Cristià 1998.

Els pares del Sant Jordiet també reben la Tizona del Cid.

El rellotge no perdona i quan alguns encara tenen el mos a la gola, els Cids ja estan preparats per a dur a terme l’última entraeta oficial de la Capitanía. Luis Moltó, els seus cavallers i l’esquadra de

Capitania Filà Cids 1998 negres entre altres, davant la gran quantitat de sensacions que han de viure les pròximes hores, son previsors i se’n van abans de començar l’entraeta. Tanmateix, la resta dels Cids desfilen com toca per l’Avinguda del País Valencià, encara que també s’afanyen per tal de guanyar-li hores a la nit. Així doncs, la Festa està servida. Després d’un any sencer de treball, de sacrifici i preocupacions, els Cids tenen al davant tres dies per demostrar al poble d’Alcoi el que és una Capitania. La nit, silenciosa, tranquil·la i fosca, veu com la ciutat d’Alcoi es retira per convertir-se en vila, la vila que va ser set segles abans, la vila gràcies a la qual podem gaudir d’una tradició que ens diferència, que ens fa més grans cada any, que ens fa sentir orgullosos de ser alcoians.

VI. La virginitat de la Festa. 22 d’Abril, dia de joia abrilenca. La data més esperada per tots els alcoians ja ha arribat. Quan la nit encara està ocupant les seues darreres hores, la Plaça d’Espanya ja s’ha omplit per tal de veure la Diana. És un moment únic, on encara la Festa no ha perdut la seua virginitat. A les sis del matí, després del toc d’alba i de resar l’Ave Maria, l’esquadra dels Cids ja està preparada per començar la desfilada. La túnica roja és el contrapunt perfecte a la foscor de la nit, que avui s’ha despertat abans, com tot el públic present, per a gaudir de l’acte que enceta la trilogia. Els Cids dianers, amb el Sargent Cristià al capdavant de la formació, comencen a marcar el pas quan les primeres notes del centenari pas-doble “El Capitán” preparen

La decoració de la carrossa del Capità va ser impactant.

l’ambient escaient per a una preciosa arrancà. Alhora que “Nasio” rendeix la seva llança, els components de l’esquadra alcen les seues armes i la gent ho agraeix amb una atronadora ovació. A poc a poc, amb pas marcial, els dianers van cobrint tot el trajecte, girant l’esquadra com a mostra de respecte al Patró, mentre que la resta dels Cids fa les oportunes parades per calfar el cos amb algun que altre herberet. La desfilada per Sant Nicolau o Diana del Carbonato, com popularment es coneix aquest tram, es fa amb més tranquil·litat ja

Crònica de la Festa que els moros s’han retardat en la seva sortida. Així, quan els Cids entren a la Plaça, amb el seu pas-doble “El Fusteret”, veuen com l’astre rei els saluda amb benevolència, la qual cosa provoca més d’un suspir davant les pesimistes prediccions que s’havien anat fent els dies previs. Després de la Diana, la filà Cids es divideix en dos llocs: per una part, estan els festers, esmorzant al seu local i per l’altra estan els membres del boato, vestint-se amb els dissenys que han d’estrenar en l’Entrà. Tanmateix, aquesta divisió és efímera, ja que poc després tots es reuniràn al Partidor per començar el que és, sense cap mena de dubte, el major espectacle del món.

Sant Nicolau veu passar les xiquetes i Dames de la Cort.

carrer Sant Nicolau de la forma que ho fa. El temps avança i a les onze menys quart totes les mirades es fixen en un punt, el balconet on ha de donar-se l’ordre de l’arrancà. Juan Antonio Picó, al petit però alhora gran balcó, és el centre de totes les mirades que esperen sentir la frase divina: “Alcoians, per Alcoi i per Sant Jordi, avant l’Entrà dels Cristians 1998.!!”

VII. L’espectacle més gran del món. Pocs minuts abans que comence l’Entrà dels Cristians, el Partidor veu com la gent va preparant-se per prendre part en l’acte. L’ordenat desordre és una mostra més de la màgia de la Festa ja que qualsevol que puga vore tota la quantitat de gent que espera eixir, es preguntarà com és possible que tota eixa multitut puga enfilar el

El cavall alat, un dels elements mitològics del boato dels Cids.

Capitania Filà Cids 1998 Els càlids víctors i aplaudiments donen pas al so dels timbals, que segueixen, obrint la desfilada, al Sargent Cristià. La gent, que ompli les voreres i els balcons de gom a gom se submergeixen en l’espectacle. Un espectacle que enguany, de mans del prestigiós artista Manuel Boix pren uns aires renaixentistes. Avui, el Segle d’or valencià es veu representat en el dia d’or dels Cids.

L’escut dels cavallers llueix com el magnífic boato del Capità

Els malabaristes precedeixen a la carrossa del Rodella.

Per començar, l’àguila representativa de la filà pren protagonisme en la carrossa guió. Ací trobem la primera de les moltes al·legories que hi son presents al boato. L’àguila, que alça amb la pota esquerra el globus terraqui presidit per l’escut heràldic dels Moltó, dóna a conèixer que avui,

la persona més poderosa del món és el nostre Capità. La partitura “De Venècia a Alcoi” de Josep Lluís Valldecabres posa el contrapunt musical a un grup de Cids que amb cavalls, porta una sèrie d’estendarts. Així doncs, la presentació ja està feta. Ara només queda gaudir del magnífic boato que els Cids han estat preparant al llarg d’un any que dóna la sensació d’haver-se passat molt aviat. Un grup de dones fan la seua aparició engalanades amb vestits ben diferenciats: són les quatre Virtuts cardinals. La Prudència, amb un espill a la mà, la Justícia, amb una balança, la Fortalesa, amb una branca de roure i la Temprança, amb una palma, son la representació dels requísits que ha de tenir un gran Capità. El conjunt és l’armoniós, a l’igual que la música que les acompanya, “Les Virtuts”, del ja esmentat Josep Lluís Valldecabres, que és l’autor de totes les melodies que vam escoltar.

Crònica de la Festa

Després de les Virtuts, arriba l’escolta del Capità, els seus cavallers. Vint-i-tres són els elegits per a la glòria, dividits en tres grups: dos a cavall i un que fa la seua desfilada amb una carrossa que representa una taula redona presidida per l’espasa dels cavallers que travessa el tronc d’un arbre. Entre els cavallers, un destaca, l’amic José Picó Segura, “Pepín”, que saludant a la multitud recorda els emotius moments que va viure un any abans, a la seua magnífica alferecia. L’esplendorós grup llueix un vestit on predominen els colors obscurs, sobretot el grana, combinat amb metalls daurats i

amb bordats, portant un casc rematat amb una ploma blanca. La música, composta com la resta per a tan única i especial ocasió, és “Cavallers d’Alcoi” que amb el cant de les dolçaines fa les delícies dels espectadors que dediquen uns sincers aplaudiments. Seguint als cavallers, apareixen els nobles cortesans, representats pels fills del Capità, Luís, Jordi i Javier, tots tres a cavall, escortats per la nombrosa guàrdia del Capità, que defensa el camí del seu senyor. Sense temps per assimilar el que s’ha vist fins ara, amb l’arribada d’unes belles

Josep Lluís Valldecabres fou l’encarregat de posar el contrapunt musical a tota l’escenografia del boato de la Capitania Cids 1998.

Capitania Filà Cids 1998

Josep Lluís Valldecabres, autor de les composicions.

La Unió Musical de atzeneta, esplèndida durant 25 anys.

dames, que porten l’emblema distintiu de la capitania, comença a adivinar-se la figura central del boato, la del Capità Cristià dels Cids, Luis Moltó Molina. Acompanyat per Mari Carmen, la seua dona, el Capità fa acte de presència amb una magnífica i original carrossa tirada per cavalls i adornada amb escultures al·legòriques i espills que donen diferents punts de vista de la presència del mandatari. La novetat és aplaudida amb emoció, una emoció que és compartida per Luís i Mari Carmen, pel Capità i la Favorita. El cap de les tropes cristianes du un vestit innovador, en el que destaca la túnica, i la capa

ribetejada amb pell de marta i bordada amb múltiples àguiles i escuts que li confereix un aire senyorial. El metall domina en les cames i en els braços, així com en els botons daurats que formen el cognom Moltó. Remata el conjunt el casc metàl·lic d’estil renaixentista i l’escut transparent a la mà esquerra. La mà dreta està reservada per a portar les claus de la vila, que li són entregades per uns alcodianets, xiquet i xiqueta, al voltant de les onze i mitja del matí al Cantó el Pinyó. Amb el volteig de les campanes de Santa Maria i les caluroses ovacions de fons, el Capità comparteix el present que

Més de quatre cents cinquanta músics van fer possible que la Capitanía dels Cids fóra una de les més sonades que es recorden.

Crònica de la Festa

Oh, Senyor, per mitjà d’aquestes claus us donem la benvinguda a la nostra Vila i deixem en les vostres mans la nostra defensa.

simbòlicament li fa el poble d’Alcoi amb la seua Favorita, que vesteix un preciós vestit de cortesana on destaquen els bordats i un tocat daurat que pren forma de corona. Com a colofó, la música, una partitura que porta per títol un sentiment, un esperança: “L’Amistat”, interpretada per la Societat Musical de Montserrat. Alcoi es rendeix davant la presència de tan magnífic Capità, reconeguent l’esplendor del cabdill de les tropes cristianes, que aviu gaudeix dels moments més difícilment oblidables que pot viure un càrrec.

Després del Capità apareix la multitudinària guàrdia mercenària que segueix els passos del seu senyor amb unes grans espases, donant així un aire guerrer al seguici dels Cids. Així, un grup de malabaristes dona pas a una plataforma tirada imaginàriament per un cavall alat, la carrossa del Rodella, Luis Moltó Pascual. Tot el grup familiar i les dames de companyia del Capità, està musicalment acompanyat per la composició Fidel Rodella. D’aquesta forma, s’obri el pas a un altra simbologia, la carrossa del bé i el mal, on l’àngel lluita amb els dimonis per tal d’es

tablir l’ordre al món, representant l’etern enfrontament tantes vegades evocat a les escriptures medievals. El combat és observat des de les altures per un grup de dimonis, que amb la seua amenaçant presència, provoca una de les sorpreses més ben acollides de l’Entrà. El grup del Castellet, a continuació, dóna compte de la cultura i els costums populars mediterranis, tan arrelats a les nostres terres. El públic, que no ha parat encara de reconéixer l’esforç realizat pels Cids, es troba ara davant d’una referència a la mitologia clàsica, l’unicorn i les joves, que precedeix als xiquets amb al·legories i a les dames de la cort. La música torna a adquirir ara una gran importància amb el ballet d’Ana Calvo, que representa la Dança de la Primavera. La verdor de les plantes i el color de les flors confereix un ambient bucòlic al carrer Sant Nicolau, alhora que la coreografia dona un ritme especial a la Capitania dels Cids. El conjunt, que evoca l’estació per excel·lència de la nostra Festa i de la Renaixença, ha estat concebut per Manuel Boix a partir de l’obra “La Primavera” de l’artista del quattrocento Sandro Botticelli.

Capitania Filà Cids 1998

Defensa que està garantida per aquestos magnífics soldats, lealtatat i valor li són indiscutibles.

A rengló seguit apareix un grup de gossos de caça que, dirigits pels seus entrenadors, precedeix a un altre element mitològic, el cavall alat i al grup de falconers a cavall. L’acompanyament musical no pot ser més adequat “Tornem a casa” recorda les llargues caçeríes que es celebraven en èpoques de conquesta i al mateix temps ens recorda que són molts els alcoians que aprofiten la trilogía per tal de tornar a l’Alcoi que els ha vist nàixer. El cos de guàrdia, composat per un nombrós grup de xics i xiques amb un llarg bastó culminat amb un sol i una lluna repectivament, estableix una nova dicotomía: el día i la nit, la llum i la foscor. Una foscor que està representada de forma més evident pels quatre genets de l’Apocalipsi. La pesta, la fam, la guerra i la mort donen a conèixer els mals de tota batalla, contra els que va lluitar l’esperit

humanista i renovador de la Renaixença. El grup de la Guerra pren ara un bon troç del carrer, fent una esplendorosa exhibició del que és el domini del cavall i l’espasa en la batalla. La representació del torneig medieval transporta al públic als espectacles que es feien set segles abans. Al mateix temps que el boato va transcorreguent entre l’admiració de la gent, al Partidor està a punt de viure’s un dels moments més emotius de la Capitania. Els deu components de l’esquadra de negres comencen a col·locar-se degudament, de la mateixa manera que el cabo, Javier Vilaplana i el cabo batedor, José Company, es preparen per començar el que de segur serà una Entrà triomfant. Els timbals de l’Avanç de Campello comencen a sonar, mentre els Cids de negre marquen el pas. Esquerra, dreta; esquerra, dreta. És el pas cap a la glòria.

Escuadra Especial: Cabo Escuadra: Javier Vilaplana Bleda, Cabo Batidor: José Company Barber, Jorge Cantó Jordá, Jorge Llinares Ferrero, Juan Ruiz Nadal, Juan Pérez Miró, Miguel Jover Pérez, Eladio Silvestre Orts, Enrique Masiá Buades, Francisco Gisbert Cortés, Ramón Millán Merino, Justo Nieto Nieto. Van ser acompanyats per la “Unión Musical L’Avanç” El Campello, i el seu Director En Joan Garcia Iborra, estrenant la marxa cristiana “Tino Herrera” del compositor En Amando Blanquer.

Crònica de la Festa

Amb pas ferm i solemne desfilen per la ciutat, davant de l’admiració del poble.

La gent està impacient per vore arrancar l’esquadra especial. Mentre, es deleiten contemplant l’imponent vestit, que està composat per una cotamalla grisa bordada en plata, una túnica on destaca l’àguila de la filà i una protecció metàl·lica adornada amb motius rojos i negres, a l’igual que les genolleres. La capa, també concebuda en colors foscos i daurats, és admirada pels presents, així com el casc, que encara que senzill, dóna un aire guerrer i ferotge al conjunt.

Tothom aplaudeix al pas del Capità i el seu seguici.

José Company va obrint el pas i el cabo comença a revisar la formació alhora que les primeres notes de la marxa “Tino Herrera”, del mestre Amando Blanquer, impregnen l’ambient de melancolia i enyorança. I és que la marxa està dedicada a un gran amic, a un gran Cid, a un membre més de l’esquadra que farà acte de presència en forma de melodia. La gent sap que aquesta arrancà no serà com la resta: serà diferent, molt més emotiva i espera que la música permeta l’inici de la desfilada. La pujada de la música dóna l’ordre d’alçar l’espasa i la gent ho agraeix començant a aplaudir amb força. L’arrancà, però, encara no es produirà fins que no sone el segon moment fort que la marxa es té reservada. És en eixe moment quan al crit de Va per tu, Tino! la magnífica esquadra comença a baixar pel carrer Sant Nicolau de la mateixa forma que les llàgrimes d’emoció baixen per les galtes d’algun dels esquadrers, alhora que els espectadors aplaudeixen com mai, conscients d’ésser uns privilegiats per haver tingut l’ocassió de gaudir de tan meravellosa arrancà.

Capitania Filà Cids 1998 unió entre filà i banda, entre música i Festa. Un grup de Cids i la carrossa del cop estableix la normalitat a la desfilada. Després de la fantasia de la que han fet gala els Cids, la resta de filaes aniran complint el trajecte en un matí que ningú no podrà oblidar.

Xusma mora seguida per guàrdies.

Quan la gent encara no s’ha recomposat de les emocions viscudes, apareix un component més de l’esquadra, encara que es tracta d’un membre infantil. Jordiet, amb el mateix disseny que els esquadrers, baixa damunt d’un cavall demostrant que no cal ser gran per tal de sentir i viure la Festa. El públic, que es contagia pels forts sentiments que transmet el xiquet, no escatima esforços a l’hora d’aplaudir. La part final del boato dels Cids és fidel amb la història de l’heroi castellà gràcies a la presència dels moros i mores captives. El vestit amb bordats daurats dóna sensació de riquesa i crida especialment l’atenció l’espasa trencada que porten coberta per un vel a la má, representant de forma al·legòrica, la seva derrota davant el sidi. Aquest grup acompanya a la gàbia de la xusma mora, que està seguida per una sèrie de guàrdies al·legòrics. Com a colofó a tan esplèndida Entrada, està l’esquadra oficial de la filà, acompanyada per l’Unió Musical d’Atzaneta d’Albaida, que interpreta la benvolguda composició “Apòstol Poeta” en l’any que es conmemoren les noses d’argent de la

Les més de mil persones que han participat en la posada en escena de la Capitania van dirigint-se poc a poc a la filà per tal de dinar i donar pas a la diversió pròpia de la Festa, una vegada que s’han vist fets realitat tots els objectius marcats. El local de Ferràndiz es colma de satisfacció i entre sentides abraçades, les felicitacions demostren el gran esforç que els Cids han fet perquè tot el que s’ha vist al llarg del matí haja estat del gust del poble. Les cares dels festers, cansades, denoten l’orgull que suposa haver realitzat un bon treball. Mentre el dinar transcorre immers en marxes cristianes i bon ambient fester, la vesprada dóna pas a l’Alcoi moro. Les sumptuoses i suggerents melodies encisen a un públic que, malgrat la pluja, es resisteix a abandonar els seus seients. Així som els alcoians: entusiastes, defensors del que és nostre i, sobretot, festers.

Xusma mora seguida per guàrdies

Crònica de la Festa

L’esquadra oficial de la Filà acompanyada per La Unió Musical d’Adzeneta, punt i final de tan magnífica entrada.

VIII. La Festa de Sant Jordi.

Després del primer dia de Festa, Alcoi s’alça el vint-i-tres d’Abril comprobant que la climatologia és favorable. Les gotes caigudes el día anterior només van ser un contratemps sense importància. Així, sense més problemes, la Segona Diana transcorreix amb total normalitat. Els Cids, que enguany eixen els primers com a filà capitana que són, comencen el recorregut a les vuit i mitja del matí per l’Avinguda del País Valencià. Els pasdobles anuncien que la ciutat encara està inmersa en la Festa i que avui celebra el dia del seu Patró, Sant Jordi. Finalitzat l’acte dedicat a la infància festera, l’esmorzar està preparat al local de

Ferràndiz. En acabar de donar un bon repàs a la suculenta gastronomía alcoiana, els festers han d’anar a recollir al Capità, a qui avui li espera un dia ben carregat d’actes. Uns actes que, a causa de que és el dia de Sant Jordi, prenen una vessant religiosa. A les onze d’un matí esplèndid, comença la Processó de la Relíquia, un dels actes més volguts pels alcoians. La gent, que encara està desitjosa de Festa, ompli les voreres perquè no vol perdre’s detall d’aquesta petita joia festera. Els heralds obrin la formació, deixant pas als càrrecs del bàndol moro. A continuació és el torn del Capità Cristià, que amb el seu vestit i els del seu seguici provoca les admiracions de tothom. És una bona oca-

Capitania Filà Cids 1998

Capità Moro i Capità Cristià.

Dames de nit, a la processó.

sió per tal de fixar-se des de ben prop en tots els petits detalls que cada vestimenta porta amagats i que la tensió del dia de les Entrades no ha permés vore. L’Assamblea General de l’Associació i la seua Junta Directiva, juntament amb les autoritats civils i militars i els membres del clericat, precedeixen i escorten a la figura principal de la Festa: Sant Jordiet, que és ovacionat al llarg del recorregut que el portarà fins l’Església de Santa Maria. Finalment, apareix la Relíquia, que enguany ha estat restaurada i una bona mostra és que brilla com mai. Al temple es celebra la Missa Major, on el Sant Jordiet, Fernando Belda, rebrà la comunió, i els càrrecs demostraran la germanor existent entre moros i cristians. Al mateix temps, la resta de la filà es dirigeix a la llar infantil, on es celebra la Missa de Benifecència, continuant així amb molts anys de tradició. Quan finalitza la Missa Major, els membres de la filà ja estan a la Plaça del Fossar esperant que el Capità isca del temple, per tal d’acompanyar-lo a l’Església de Sant Mauro i Sant Francesc, on juntament

amb la resta de càrrecs ofrenaran a la Verge dels Lliris, fent gala de la seua devoció. D’aquesta manera, el local de Ferràndiz torna a prendre protagonisme a l’hora de dinar. Allí els Cids es reuneixen per tal de gaudir tots junts de la Festa, una Festa que no ha parat encara. És doncs, un bon moment per al repòs i el descans, per comentar els pormenors que es produeixen i per pensar en els moments que encara queden per viure. Al temps que la família dels Cids gaudeix del dinar, els homenatges van succeint-se: en primer lloc, els presents dediquen un calurós aplaudiment a Amando García, pel seu treball al front del grup dels cavallers i minuts després, els amics d’Agustín Herrera Llorens, Tino, obsequien a la filà amb la marxa Tino Herrera, entre sentides ovacions per part dels asistents. Desde la filà, el Capità, el seus acompanyants, components del boato i altres Cids es dirigeixen a la Plaça de la Mare de Déu per tal de començar la Processó General. Moments abans, els càrrecs entren al

Crònica de la Festa Casal de Sant Jordi per ataviar-se com és degut. Així, i després de totes les filaes i dels càrrecs del bàndol de la mitja lluna, els Cids, amb el seu Capità al capdavant, comencen el recorregut, que des de fa estona ja ompli la gent que no vol deixar passar l’ocasió de contemplar la bellesa dels dissenys. Al final del trajecte, al carrer Sant Tomàs, té lloc una de les imatges més impressionants de la trilogia. Les bengales, que supleixen la mancança de llum pròpia de la caiguda de la nit, marquen un camí màgic a la imatge eqüestre de Sant Jordi. El color, els aplaudiments i els crits de Visca Sant Jordi!, combinats amb el castell de focs artificials i la interpretació de l’“Insigne Màrtir” fan que la sang bulla i el cor s’eixample. A les deu de la nit, els Cids estan citats a la filà per compartir tots junts un nou sopar. Fora, a la Plaça Ferràndiz i Carbonell, l’orquestra Montecarlo amenitzarà una vetllada que acabarà sent llarga i festiva.

IX. El soroll de la guerra. Després de dos dies intensos, on el color i la música s’han fet els amos dels carrers de la ciutat, el vint-i-quatre d’Abril, Alcoi es prepara per albergar la representació de la seua història, d’uns fets que l’han marcat profundament. La tranquil·litat pròpia d’un dia assolellat com és el de avui es veu trencada per la presència inquietant d’un missatger sarraí que porta una missiva al Capità cristià. Luis Moltó llegeix amb deteniment la carta del cabdill àrab que demana la rendició immediata de la vila davant l’atenta mirada de l’Estafeta. Considerant-la intolerable, el cap del castell trenca la nota i el genet enfila el carrer Sant Nicolau en una magnífica galopada, en mig dels aplaudiments de la gent que ompli la Plaça d’Espanya. Les tropes musulmanes, sabedores de les dificultats que van a tindre per conquerir la plaça, fan un segon intent pacífic per

Els Capitans amb el poble

L’Ambaixada.

Capitania Filà Cids 1998 mitjà de l’Ambaixador. El Capità cristià deixa que conteste el seu diplomàtic, una vegada ha comprovat que les intencions amb que pretenen convéncer-lo no són les escaients. El discurs canvia per moments i es torna violent. L’acord no arriba i la lluita oratòria dóna pas al diàleg de les armes. El Capità, acompanyat per la seua filà comença el bèl·lic trajecte que el portarà fins el carrer Sant Vicent. Allí l’espera el cabdill musulmà, el capità Moro, León Grau. L’abraçada entre els dos mandataris i entre els seus cavallers, així com els brindis, demostra que Alcoi encara està de Festa. Al mateix moment, a la Plaça Mossén Josep, els dos Alferes, Francesc Berenguer, de la filà Benimerins i Alfonso

Torres, dels Maseros, realitzen la mateixa cerimònia. És la màgia de l’“Encaro”, un acte que dóna pas a la continuació de la batalla. Malgrat l’esforç dels defensors de la creu, els guerrers moros fan que retrocedeixquen fins la plaça d’Espanya. Els arcabussos són substituïts per les espases i la lluita és ara molt més ferotge. Finalment, els sarraïns aconsegueixen conquerir la vila d’Alcoi i la bandera de la mitja lluna presideix el castell. D’aquesta manera, l’últim dia de la trilogia, el dia dels Trons, arriba al seu equador. Els Cids aprofiten aquesta petita parada per tal de juntar-se de nou a la filà i degustar el puxero, que es converteix en

El Capità es el primer en defensar la ciutat dels sarraïns.

Crònica de la Festa la millor medicina contra el cansament. Avui ja no hi ha gent del boato, només dinen els membres de la filà, esgotats i colmats de Festa. Mentre van recuperant-se les forces, Luís Moltó i Jordi García prenen la paraula per tal de donar les gràcies a tots els Cids, que són els que han fet possible aquesta magnífica Capitania. En acabar el dinar, els membres de la filà es dirigeixen al carrer Sant Vicent per tal de rebre al Capità moro en l’Encaro. Moments abans, es tornen a repetir els fets del matí. Els cristians volen recuperar la vila i envien un missatge a través de l’Estafeta, que és denegat de forma taxativa. Així, el jenet Cid comença una veloç

Mereiscuda victòria els braus soldats gaudeixen del triomf.

carrera a cavall per Sant Nicolau entre el fervor popular i dóna pas a l’Embaixador cristià, que intentarà convéncer els islamites. L’emisari empra les paraules melancòliques de qui ha perdut la seua terra. El Capità moro deixa la resposta al seu Ambaixador, que no pensa tòrcer el braç. La sang es calfa i la batalla comença de nou. El Capità cristià espera impacient l’arribada del cabdill àrab, que minuts després es produeix. Manuel Boix torna a demostrar el gran artiste que és en una petita escenografía. Un guerrer Cid, talla el pas al

Capitania Filà Cids 1998 Capità moro fins que Luis Moltó li dona el vist i plau. Un moro captiu porta dues copes que contenen uns líquids de colors. El cap de les tropes cristianes, davant la bona intenció que demostra el seu homònim moro, llença el contingut dels grials i els ompli d’un altre brebatge més apropiat per l’ocasió. El brindis i l’abraçada entre els càrrecs torna a ser molt emotiu, envoltats pels constants aplaudiments del nombrós públic que ha tingut interés de vore un acte tan senzill com és l’“Encaro”. La batalla però, ha de continuar i ho fa ara amb la seguretat de la victòria que tenen els cristians. El foc no és suficient i és necessari recórrer a l’arma blanca. Davant l’atenta mirada d’un públic que gaudeix amb aquesta representació històrica, els cristians recuperen la seua vila. Alcoi torna a ser cristià i així ho demostra la creu de Sant Jordi que torna a ocupar el màstil del castell. Amb els deures fets, els Cids acompanyen al Capità fins l’Església de Santa Maria on s’arreplega la imatge de Sant Jordi el Xicotet per transportar-la a l’Església que porta el seu nom i per viure la Missa d’Acció de Gràcies. Aquest breu recorregut és l’última oportunitat que té la gent per conservar a les retines la magnífica presència dels càrrecs. La plaça d’Espanya, des de prou temps abans, va omplint-se per tal de vore l’últim acte oficial de la Festa. A les nou i mitja de la nit, les milers de bombetes que composen l’enrramà s’apaguen, donant el protagonisme que es mereix a Sant Jordiet, eix central de la nostra celebració, que al merlet del castell i damunt del seu cavall, llança les fletxes als sons de l’Himne de Festa, que es converteix en una multitudinària crida a una nova trilogia, provo-

cant alguna que altra sentida llàgrima entre els presents. La filà Cids, que no ha parat encara en totes les festes, es concentra pocs minuts després en la Font Redona per començar la típica entraeta, que enguany es converteix en un sincer homenatge a la dona. Al poc que les marxes cristianes comencen a sonar, Luis Moltó sorprén als seus companys de filà quan apareix, acompanyat per la seua dona, ataviat amb la vestimenta dels Cids. Amb alegria i fervor l’entraeta arriba al local social, on el Capità té a bé convidar a sopar a tots els festers i acompanyants. El sopar, més desenfrenat que mai, dóna pas a una nit de diversió, on la gent intentarà furtar unes hores més de Festa a un any que s’endivina llarg, però que en realitat serà la preparació del cor i de l’ànima davant una altra celebració que ja cridantnos està. A poc a poc, Alcoi anirà despertant-se d’aquest somni de tres dies. Temps hi haurà per recordar tots i cadascun dels brillants moments que s’han viscut tan intensament durant l’any de la Capitania. L’espectacularitat i el ritme de l’Entrada, l’espiritualitat de les Processons de Sant Jordi i el soroll dels trons de l’Alardo, així com les petites o grans vivències de cada membre de la filà, voltejaran per la memòria de festers i públic, entre un sentiment de tristor i nostàlgia. Com va dir fa temps un vell peregrí “quan me’n vaja pensaré a sovint amb vosaltres, en eixa forma tan peculiar de celebrar l’arribada de la Primavera”. Juan Enrique Ruiz Doménech 29 de Maig 1998

CrĂ˛nica de la Festa

Esbossos per al Boato

Esbossos per al Boato per Manuel Boix

Esbossos per al Boato

“Chupinazo”

“Chupinazo”, preparant una paellas les dones a la Font Roja 11- 5 - 1997.

“Chupinazo”, acabant la paella.

“Chupinazo”, Acte Religios. 51

“Chupinazo”, a formar.

Sopar Medieval

L’espectacle.

Taula presidencial.

Panoràmica del sopar 6 del Març 1998.

Aniversari Banda Adzeneta

A l’entrega el Capità “Luis Molto”.

Merescut aplaudiment per una gran trajectòria de vint-i-cinc anys.

Aniversari Banda Adzaneta

ra fa vint-i-cinc anys que el nostre recordat Agustín Herrera va tenir el gran encert de contractar a la Unió Musical d’Atzeneta d’Albaida. De segur que avui, des del cel sent el mateix orgull que sentim tots els Cits per gaudir d’una corporació musical com la que ens acompanya any darrere any, però molt més per l’unió i l’estima que al llarg d’aquestes vint-i-cinc primaveres hem compartit. Ens ve a la memòria quan fa uns

Banda Musical d’Adzeneta a l’any 1983.

mesos vam commemorar aquestes noces d’argent amb un magnífic concert que va fer les delícies del poble d’Alcoi, així com el posterior dinar amb la vostra companyía i la de les vostres dones. Foren moments inoblidables, moments emotius, auguri d’altres que desitgem compartir amb vosaltres al llarg de molts més anys. A tots els que componeu eixa gran família que és la Unió Musical Atzeneta d’Albaida, Moltes Gràcies.

Actes Culturals

Inaguracio de l’Exposició de Pintures i Esbossos, EL PUNT DINS EL MOVIMENT. Concert en l’església de Sant Mauro i Sant Francesc, de l’Orfeó Navarro Reverter, de València l’11 d’Abril 1998.

Actes culturals

Actuació del Ballet d’Ana Calvo el 12 de Març de 1998, al “Círculo Industrial”.

El respectable aplaudint l’actuació.

Actes culturals Celebreció al Teatre Calderó del Concert de Nadal, amb el grup instrumental de València “Bambalina Titelles”, que representen “El Retablo de Maese Pedro”, de Manuel de Falla.

“El reparto de papeles, una pasada. Los primeros ensayos, para irse fuera de España, pero ¡ qué bien nos lo pasamos!. Aquello me animó muchísimo, ver la ilusión de unos amigos que nunca habían pisado un escenario ¡Qué atención ponían a mis indicaciones!, ¡ ¡Qué esfuerzo en aprenderse el papel y hacerlo a mi gusto, encomiable y de agradecer ese sacrificio para unas personas que desconocían el teatro por dentro.” Paco Aznar. Extracte del tex que hi va escriure amb motiu de la presentació del sainet, “No hi ha res a fer”, representat el 5 de desembre de 1997 en la Filà Cids.

Añoranzas AÑORANZAS

Pretendo contar anécdotas vividas por mí en la Filá Cides. No quiero recordar aquellos tiempos, como mejores que los actuales, sino que yo disfruto recordándolos, y por ello los cuento, para que los que piensen como yo, los comprendan y compartan mi satisfacción. Ingresé en la comparsa Cides en el año 61, nuestro local social se ubicaba en un bar que regentaba “el Piga”, que a la vez de conserje era festero. El local lo denominabamos “La Cova”, por su forma abovedada y su estrecha entrada, ya que era un pasillo de dos o tres metros, que apenas medía medio metro de ancho. Mis avaladores fueron Juan Pérez Aura y Mario Valls Monllor. Apenas contábamos 20 individuos y por suerte la “roda” era más pequeña que la de un patín y teníamos que multiplicarnos para poder realizar todos los actos, hasta incluso la retreta con aquellos típicos farolillos que recogíamos en el Casal. Estando en mi trabajo, acudió Juan y me propuso hacer el acto de la Gloria, yo, recién ingresado y novato. Pues bien, hice la Gloria. Fué mi primera salida a la calle luciendo el traje de Cid. Toda mi vida recordaré el día, al sonar la traca, salieron los vecinos a los balcones para ver salir al gloriero,y al menos a mí, me parecía que los aplausos retumbaban en la placeta. Mis compañeros levantaron mi capa y el mundo se me hizo pequeño. Enfilamos la calle mayor hacia la plaza, la gente aplaudiendo, los amigos y la música detrás, a mí, me parecía que más que andar, iba en volandas a efectuar el acto pregonero de la fiesta. En la “arrancà”,

alguien me puso un puro en la boca y empezé a echar humo (yo, que había pasado la Cuaresma sin fumar), creo que fueron tres los puros que tragué, y con ése éxtasis festero, pasé una mañana de verdadera gloria para mí. Un día de San Jorge, y después de la comida, se me acercó Agustín, para decirme que tenía que hacer de Cop en la Procesión. -¡Xe Agustín, ara m’ho dius! I el ram de flors? Corriendo fuimos al huerto de su casa y con unas rosas, improvisamos el ramo. El “casique” a pesar de ser de Santander, era un fester en toda regla. Aún recuerdo los conciertos informales que organizaba Rafael Valls (Gayato). Reunía a los músicos (los de Gorga) en la plaza, sentados en el suelo y formando círculo. Gayato sobre una silla y en el centro del coro, hacía las funciones de director. La batuta era un puñal que alguien le prestaba, ya que él no llevaba nunca el suyo, y a sus indicaciones cada músico hacía sonar su instrumento de forma anacrónica o discordante, mas Rafael le sabía sacar partido creando una fantasía, que a todos nos parecía deliciosa, dentro del ambiente festero, que reinaba entre nosotros. Un día hice la estafeta sin caballo y con caramelos. Os lo cuento. Era un día dels Trons, y nos dirigíamos a efectuar el disparo de la tarde. Delante del teatro Principal, unos chavales nos pidieron caramelos, yo no llevaba, pero les indiqué que esperaran. Entré en la confitería el Kiosko, y le pedí a Mario una bolsa. Al salir mis amigos se me habían adelantado. Abrí la bolsa y entregué unos caramelos a los crios. Al doblar la esquina de

Añoranzas lo que antes era Telefónica, vi a mis compañeros a la altura del Círculo, y sin pensarlo eché a correr hacia ellos. Del movimiento me cayeron algunos caramelos del saquito y yo instintivamente activé la caida de los mismos, sembrando un reguero por delante del Ayuntamiento y calle San Nicolás. La gente empezó a aplaudir, enardeciendo mi carrera y suelta de caramelos. Mis compañeros que se habían apercibido del acto, se unieron en los aplausos, recibiendome con tanta vehemencia, que todos rodabamos por los suelos. Los señores que salían del Círculo, nos miraban con caras de satisfacción, aprobando con sorna nuestra trastada. Fuimos de los primeros en trasladar nuestra sede a la zona ensanche, acondicionando un local en la calle Anselmo Aracil, delante de la estambrera. La filá empezaba a crecer y para la nit del’olla, utilizábamos la fábrica medio derruida de Balaguer. Un año estuvo lloviendo toda la tarde, estando el local lleno de charcos, no obstante y con una moral extraordinaria, montamos las mesas y sirviéndonos nosotros mismos, superamos todos los inconvenientes y celebramos el acto. La comida del “Día dels Trons”, la celebrábamos en el Hotel España, planta primera, que entonces regentaba Julio Cortés (Terel-la). Este acto ha sido muy común en todas las Filaes, pero por su significado es digno de narrar. Gayato nos trajo a la comida a su hermano Pepe, que vestido de paisano comió con nosotros. Fué tanta su satisfacción, al ver la camaradería y compañerismo que reinaba entre nosotros, que quiso unirse a ella, y entre los presentes completamos

un traje, recogiendo la túnica vieja de su hermano, otro aportaba los zapatos, otro el cinto, etc..., total, que a media tarde, ya era un Cid más. También le prometimos el arcabuz y la pólvora, pero no se atrevió con el disparo. Historietas como éstas han ocurrido y ocurrirán en todas las “Filaes”. Esto es la salsa de la fiesta, y espero que al narrarlas no cree un protagonismo hacia mí, sino una satisfacción para el que las lea.

Amando García Un fester

Actes Esportius

Equip de bĂ squet guayadors del trufeu. Guanyadors de peteanca.

Notes Històriques

MÁS NOTICIAS SOBRE LA FILÀ DE CITS. SIGLOS XIX Y XX. Esta especie de revisión de notas y noticias sueltas sobre la veteranísima filà de “Sits”, Cides, o “del Cit”, que de todas estas maneras se ha denominado a tan pundonorosa entidad festera alcoyana, nos va a permitir saber más y mejor cómo ha sido el desarrollo del grupo festero a lo largo de los años. A veces son simples anécdotas, en otras ocasiones puntualizaciones muy simples, pero de cualquier modo, y como suele decirse de manera popular “tota pedra fa pared” y la Fiesta de Moros y Cristianos de Alcoy dedicada desde siempre a San Jorge Mártir, patrón de la villa y de la ciudad, se engrandece aún con los mínimos detalles. Ultimo año del siglo XIX, o primero del XX, según se vea o se interprete. Estamos en 1900 y el periódico “Heraldo de Alcoy” de fecha 21 de abril, día dels músics, publica por primera vez el conocidísimo poema festivo de Gonzalo Cantó titulado “Rápida”, aquel que comienza de esta guisa: “Masereta, masereta qu’a les festes d’Alcoy vens...”. En él se citan a las diversas comparsas que actúan en nuestras tradicionales fiestas: las famosas (por populares)caballerías, los Maseros, los Somatenes, los Contrabandistas, los Estudiantes, las Tomasinas (“be nóva, ó be de ramell”), Capellanes y Sids. Pero conviene antes de adentrarnos más en esta centuria que a punto está también de concluir fijar otros pormenores que se pueden extraer de la prensa diaria, cancioncillas, versos fáciles que impresos en papeles de colores consti-

tuían los famosísimos “olianas” o aleluyas que se arrojaban al paso de los festers en los diferentes actos --dianas, entradas, retretas y procesiones--, y que llegaban a alfombrar las calles terrosas y enfangadas a veces de la ciudad. Así “El Correo de Alcoy” de 16 de abril de 1878 incluye unos octosílabos escritos en el valenciano de entonces bajo el título de “Als Festers”, y en donde los Cides se citan, dado que es de las comparsas antiguas, al menos existentes desde 1839: La festa está ahi tocan y tot lo mond ya s’allesta para lloir en la festa la rosa, pluma ó turban. ...... ...... ...... ...... Per consiguient al Romano, al Navarro y Estudiant, al moro Verd y Elegant, al Chodio y al de Chano, al Anjel, al Beduino, al de Cuán y al Asturiá, al Masero, al Capellá, al Cid y al Garibaldino... Los versos venian a anunciar --y no deja de ser curioso-- los “pistons del Granadero”, para “l’alcabus, arma que trona”, y la retahila de nombres de filaes o comparsas era a modo de oferta para que cada fester los comprara y usara el día de la batalla. Los Cides o Cid, en singular, estaban entre la comparsería. Algo después el diario “El Serpis” (abril de 1887), trae una amplia reseña de las subvenciones “voluntarias” para las fiestas en reales de vellón, fondo que ha de servir para atender a los gastos que

Notes Històriques ocasionen las bandas de música. Posíblemente la cantidad que se otorga a las comparsas está en función del número de individuos y también de la categoría y “ número de papeles” (músicos) de cada sociedad artística: Lana, Judios, Cordón, Verdes, Magenta, Turcos, Capellanes, Marinos de Colón, Navarros, Aragoneses, etc. y como no podía faltar la cantidad que se fija para los Cides, y que queda reflejado en el periódico de la siguiente manera: “A la comparsa de Cid,1.200 R.von”, firmando esta distribución el presidente de la Junta Directiva (de la Asociación de San Jorge Mártir) Jaime Seguí Sanz. En el “Bouquet Muslímico-Cristiano” que el semanario”La Unión Republicana” publica el 22 de abril de 1893, y en cuyo texto desfilan personajes populares de la talla de Cuaranta, Sequetes, Calsones, Cuán, Talecó, Visconti, Cantoná, Graella y otros, es “Gostí Corona(posiblemente Gostí sea Agustín) quien firma una breve frase: “Después de Cid Rodrigo de Vivar, yo y la mehua filadá”. Rotundo y orgulloso como puede apreciarse. 62

Otra curiosidad aparece en “La lucha” de 1894, y la noticia va referida al año anterior, este en que “Gostí Corona” afirma su amor por los Cides. Dice así: “De una estadística curiosa, que la bondad de un individuo de la Junta Directiva nos ha facilitado, resulta que en el año anterior (1893) figuraron en las fiestas tantos “festers”, como días tiene el año”. Y efectivamente, distribuidos entre las nueve filaes moras y las diez cristianas, los moros y cristianos fueron 365. La fila más pobre, la Caballería de Peaco con 7;

la más numerosa la Lana con 63. Los Cides tenían solamente 11 festers o individuos. Habla de El Cid y por extensión de los Cides, el poeta Francisco de A. Sempere en un trabajo que titula “Examen de historia”, aparecido el año 1896. Parece toda una lección en donde la historia y la leyenda se mezclan: ...Y entre la española gente, ninguno al Cid aventaja, que fue tan bravo y valiente, que no impidió la mortaja que á su vista, aunque ya muerto la morisma huyera de él, cual huye, buscando el puerto, en brava mar el bajel... sigue rimando versos y describiendo las hazañas cidianas para después convidar al lector a que acuda a Alcoy en fiestas: ...venid conmigo, venid, a mi bendita ciudad en las fiestas de San Jorge y veréis como es verdad, sin que ilusiones me forje, cada fester un valiente; y veréis apuestos cides, luchando tan bravamente en las más reñidas lides... aclara, para finalizar, en notas a pie de página lo que quiere decir “fester” y lo que son los Cides: “Filada ó comparsa del bando cristiano, conocida con el nombre dels Sits ó Cides”. En los primeros años del siglo XX -actual centuria-, un personaje cid ocupa y desempeña un papel importante en

Notes Històriques la fiesta: Antonio Vilaplana Beneito. Pero antes, en el acto de la Gloria de 1902, los Cides ocupan el quinto lugar en la formación. La banda “Primitiva” ameniza el acto, y como curiosidad, en la calle llamada de Santa Elena --Avenida del País Valencià, de hoy--, las tres bandas que actúan, Nueva del Iris, Primitiva y Beniarrés (con los heraldos de la ciudad)coinciden interpretando el preciosísimo pasodoble “El Abanico”, del maestro ilicitano Alfredo Javaloyes, “los que se fijan en estos pormenores lo encuentran justificadísimo.”¡Hacía tanto calor!”, señala graciosamente el “Heraldo de Alcoy “. Antonio Vilaplana Beneito ya habia sido alférez y capitán en 1897-98. Un fester íntegro, animado, dicharachero, enamorado hasta la médula de las fiestas georginas, y vuelve a bisar ambos cargos en 1906-07, teniendo como oponente en sendas ocasiones a Cristóbal Reig Cardona de la filá Cordón, siendo entonces presidente de la Asociación de San Jorge, Pascual Ivorra.Hay que recordar, además, que Antonio Vilaplana era primer tro entonces y posiblemente su cargo hay que prolongarlo hasta los años veinte, bien entrados éstos, si tomamos esta cita como válida: desde Madrid firma “Tartarín” otro poema que se titula “La gesta de los cristianos”. Se habla de quienes presiden cada filá o “la conducen” y se dice: “Con Cides y Labradores/marchan Vilaplana y Blasco...” La fecha es de 1928. La traducción sería: “al frente de Cides, Vilaplana; al frente de Labradores, Blasco (Antonio Blasco Pastor)”. Sin embargo, personalmente entiendo que se trata de otro Vilaplana, Jorge Vilaplana Miralles, primer tro cid hasta 1932, ya

en la república. Y una nota final referida a la reforma de la indumentaria: la Junta General de la Asociación (26 de marzo de 1916) acuerda que “ en vista de la necesidad que tienen los Cides de renovar sus trajes, conviene hacerlos de fondos de la Asociación, mediante el compromiso de tenerlos en su poder la Junta Directiva hasta haberlos pagado”. En el acto de la Gloria no pasa desapercibida tal mutación, y “La Voz del Pueblo” lo indica así:”...llamó la atención especial del público la reforma del diseño de la de Cides, que entra ya en la organización e indumentaria moderna...” La Gloria se efectuó ---por necisidades cuaresmales-- el mismísimo día 23, día de Sant Jordi, y duró en demasía: “La hora en que terminó el referido acto denota algún descuido. Y es necesario apreciar que el tiempo es oro y no hay que tirarlo”. Antonio Vilaplana Beneito encarna por tercera vez, en 1917, al capitán de todos los cristianos, todo un record por entonces. ADRIÁN ESPÍ VALDÉS Cronista Perpétuo de la Fila Navarros.

Actes Culturals

Patrocini del X Concurs Radiofònic “Alcoi Fester”, Presentat i coordinat eer varios membres de la Filà.

Programa de mà, del concert oferit per l’orfeó Reverter de València

Invitació a la inaguració seu.

Programa de mà, de l’obra presenta per l’Orquesta Simfònica Alcoiana i el Ballet d’Ana Calvo.

Realització de parxís i oca, com a participació de loteria de Nadal.

D’“Ensayos” i Viatges

Antonio Alcalde - Francisco Alcaraz - José Barber - Pedro Barber - Rafael Cantó - Juan Vicente Capó - Agustin Domenech Amando García - Luis Gosálbez - Jorge Jordá - Vicente Juan - Enrique Masiá - Juan Antinio Miró - José Moltó Roberto Payá - José Antonio Pérez - José Picó - José Richart - Francisco Ripoll - Eladio Silvestre - Jaume Torregrosa Antonio Valor - Jesús Vidal.

En el seu afany per difondre tothom la cultura i tradicions de la nostra terra, Luis Moltó i Mari Carmen Cantó deixen bona prova , de aquesta costum, en exemples con la foto que il·lusta aquest text.

Llista de Festers Primer tro: Jorge García Montava Darrer tro: Esteban Herrera Lloréns Tesorero: Sempere

Vicente Serra

Secretari: Francisco Pons Payá Vocals:

Ulises Dueñas Seguí José Copel Margarit Jorge España Valor José Luís Rico

Cavallers: José Palasí Martínez Fco. Piñero Álvarez Cronista:

Juan Enrique Ruíz Doménech

LLISTAT DE SOCIS PER NOMBRE D’ORDRE.

001 002 003 004 005 006 007 008 009 010 011 012 013 014 015 016 017 018 019 020 021 022 023 024 025 026 027 028 029 030 031 032

Francisco Vilaplana Jordá LuIs Vilaplana Jordá Jorge Albero Martínez Juan A. Perez Miró Mario Valls Monllor Amando García Blanquer Javier Vilaplana Belda Luís Moltó Molina Octavio Valls Jordá Roberto Payá Bou José Richart Climent Miguel Jover Perez Francisco Aznar Sánchez Jorge Santonja Palacio Jorge Linares Ferrero Jorge Palasí Calatayud Miguel Matarredona García Eduardo Coloma Peidró Francisco Ripoll Juan Juan José Ruíz Nadal Salvador Pastor Roca J. Jorge García Montava Francisco Pons Gonsálbez Francisco Pinero Álvarez Laureano Valero Escarbagal Rafael Perez Olaya José L. Desgracia Sanegre Luis Gosálbez Soler Francisco J. Pons Payá José L. Losa Tolsa Juan Alberto Peidró Satorre Vicente Miñana Segura

033 034 035 036 037 038 039 040 041 042 043 044 045 046 047 048 049 050 051 052 053 054 055 056 057 058 059 060 061 062 063 064 065 066 067 068 069 070 071 072

Francisco Richart Escoda José Vicente Ponzoda Gironés Fernando Clement Sarriá Esteban Herrera Lloréns Armando Gosalbez Payá Eladio Silvestre Orts José Picó Segura Jorge Jordá Sancho Ulises Dueñas Seguí Jorge Pérez Olaya Juan Quiñonero Pérez Enrique Morant Soler Rafael Valls Giner Josele Palasí Martínez Eduardo Alborch Sandoval José Pérez Colomer Julio A. Doménech Miguel José Vicente Candela Enrique A. Gómez Pérez José Luis Canales Segura Enrique Miró Pérez Mario Valls Miralles Jorge Pascual Miró Enrique Tormos Aracil Alfredo Soler Francés Juan Ramón Serrano Lloréns Jaime Domenech Botella Joaquin Carbonell Nadal Rafael Vicente Candela Federico Degrado Palomar Vicente Segura Tormo José Copel Margarit Jorge Miró Belda Miguel Payá Sebastián Fernando Pérez Miró Marcos Richart Escoda Carlos Palasi Martinez Francisco Pérez Seguí Juan L. Corbí Reig Jorge Moltó Cantó

073 074 075 076 077 078 079 080 081 082 083 084 085 086 087 088 089 090 091 092 093 094 095 096 097 098 099 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112 113 114

Angel Sáinz Núñez Francisco Gisbert Cortés Ignacio Boronat Cortés Jorge Ignacio Peidro Satorre Juan J. Quiñonero Oltra Jorge Cantó Jordá Jorge Mallol Albero Enrique Masiá Buades Mariano Leyva Borrás Juan Almagro Manrique Jorge García Cantó Miguel Angel Peidro Moltó Alfredo Miralles Pastor Pablo Cortell Olcina José L. Tomás Monerris Ignacio Dueñas Jerez Salvador Abel Pastor Morant Francisco J. Aznar Blanquer Jorge Eladio Silvestre Barber José Vicente Valero Agulló Ignacio García Cantó Javier Alborch Sandoval Alfredo Soler Penadés Jorge Quiñonero Oltra Juan E. Ruíz Doménech Javier Moltó Cantó Jorge Miñana Pérez Jorge Ponzoda Vañó Óscar Clement Diez Juan Ramón Serrano Todolí Enrique Beltrán Herrera Jorge Alborch Sandoval Javier Ruíz Doménech Esteban Herrera Segura José M. Piñero Alvarez Francisco Richart Peidró Pau Miró Martínez Jorge Pérez Carbonell Joaquín Climent Benítez Ignacio Climent Benítez Jorge Cantó García Pablo Degrado Cabanilles

Llista de Festers 115 116 117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127 128 129 130 131 132 133 134 135 136 137 138 139 140 141 142 143 144 145 146 147 148 149 150 151 152 153 154 155 156 157 158 159 160 161 162 163 164 165 166 167 168 169 170 171

Ignacio Alborch Sandoval Francisco J. PiñeroTorregrosa Gabriel Copel Pérez Abel Copel Pérez Lucas Ponzoda Vañó Jorge Romans Valls Jorge Davó Moltó Miguel Clement Sarriá Jorge España Valor Fernando Casas Quesada Raúl Jerez Galiano Juan E. Leyva Paz Fernando Gomez Maestro Arnaldo Dueñas Crespo Javier Peidro Satorre José Company Barber Juan Almagro Zurita Jorge Almagro Zurita Marcos Sanegre Egea Jorge Linares Francés Javier Masiá Arqués Jorge Masiá Arqués Pablo David Vañó Valero Pablo Richart Peidró Ignacio Herrera Segura Jorge Sanjuán Beltrán Enrique del Castillo Campos José Ramón Millán Saez Juan Jesús Pérez Pérez Javier Espinós Carrasco Luís Gisbert Cortés Antonio Bernal Sempere Enrique Miró Díaz Vicente Aznar Seguí Jorge Ruíz Doménech Jorge Valls Garrido Javier Vicente Candela Ignacio Cortés Gomis José Mengual Cortell Ramón Millán Merino Francisco J. Gisbert Peidró José Miralles Pérez Alejandro Miralles Doménech Jorge Sempere Arbona Raúl Valls Blanes Aarón Gracia Soler Joaquín Soldevilla Calafat José L. Rico Caballero Francisco J. Cortell Alemany Luis Miró Pérez Jorge Gisbert Jordá Jorge Colomo Fernandez Marcelo Llorca Pérez Vicente J. Serra Sempere Eusebio Aranda Silva Ovidio Pérez Alonso Jorge Capó Vicedo

172 173 174 175 176 177 178 179 180 181 182 183 184 185 186 187 188 189 190 191 192 193 194

Armando Gosálbez Peidró Cristian Gracia Rivera Juan Alberto Peidró Llopis Jorge I. Boronat Sánchez Rubén Carrasco Doménech Fernando García Sebastiá José Francisco Soro Bolinches José Luís Canales Sanchez Rafael Matarredona Santonja Gabriel Degracia Pérez Pablo Degracia Pérez Victor Cantó García Mauro Company Barber José Soro Jordá Arnau Románs Valls Manel Moltó Valls Adrián Agulló Valls Cristian Rodríguez Urroz Pablo Miralles Domenech Josele Palasí Ibiza Jorge Mallol Agulló José L. Sanegre Peralta Jorge Vercet Piqueras

195 196 197 198 199 200 201 202 203 204 205 206 207 208 209 210 211 212 213 214 215 216 217 218 219

José López Alcaraz Oscar López Alcaraz Javier Valero Agulló Jorge Matarredona Jordá F. Joel Monllor Alcaraz Alejandro Boronat Sánchez Javier Clement Botella Diego Clement Díez Carlos Alonso Valls Ignacio Clement Botella Raúl Martínez García Rubén Beneito Ruíz Vicente Climent Bellvert David Carbonell Gisbert Alvaro Verdú Campillo Javier Esparza Peidró Jaime Gisbert Miró Tobías Miralles Colomina Manuel Selles Ferrándiz Joan Romans Valls Alexis Bataller Torregrosa Luis Hernández Padilla Mónico Condes Ortíz Armando Miralles Román Roberto Juan Anduix

220 Ricardo Mataix Valor 221 Juan Antonio García Ruíz 222 Carles Esteve Ferrer 223 Juan Luís Tormo Pérez 224 Guillermo Quiñonero Navajas 225 Issac Miró Díaz 226 Santiago del Aguila Sanblás 227 Ignacio Valls Garrido 228 Carlos Palasí Enguix 229 Germán Bataller Olcina 230 Pablo Llopis Olcina 231 Miguel Peidró Montava 232 Mauro Ignacio Reig Peidró 233 Vicente Cerdá Almodóvar 234 Ignacio Francés Valero 235 Raúl Gonzalez Gilabert 236 Salvador Castelló Pérez 237 Jorge Masía Buades 238 Cesar Sevilla Casas 239 Jorge Gisbert Cortés 240 Cristian Pinillos Menacho 241 Ferrán Soler Carbonell 242 Carlos Aarón Verdú Pons 243 Vicente Blasco Pascual 244 Joan Ortiz Miró 245 Vicente Segura Pérez 246 Rafael Valls Blasco 247 Alejandro Palasí Anduix 248 Guillem Santonja Jordá 249 Jorge Esteve Blanes 250 Mauro Valiente Albero 251 Pablo Ignacio Aznar Seguí 252 Sergio Miró Gisbert 253 Juan Miró Martinez 254 Francisco J. Gomez Gisbert 2000 Rafael Llopis Miró 2001 Antonio Mira Vicedo 2002 Francisco Alcaraz Abad 2003 Vicente Juan Rico 2004 Francisco Jover Pérez 2005 Rafael Cantó Moltó 2006 Fernando Muñoz Miralles 2007 Antonio Alcalde Ruíz 2008 José Baydal Olcina 2009 José Francés Pérez 2010 José Lloret Lloret 2011 Francisco Mira Mira 2012 José A. Miró Esteban 2013 Heliodoro Richart Oriola 2014 Pablo Verdú Vilanova 2015 Dirk Ostendorf 2016 Jorge Coderch Carbonell 2017 Juan Vicente Capó Vicedo 2018 Ramón Torregrosa Vives 2019 Pedro Mondejar Piera 2020 Rafael Teudiselo Llopis Miró 2021 Tadeo Miguel Juan Pérez

En el Record

Miguel Pérez Picher (Abril 1998)

Ben difícil serà oblidar l’amic Miguel, aquest entrayable Cid, que va saber guanyar-se l’afecte de tots, per la seua amabilitat i simpatia Sant Jordi haurà estat el seu valedor davant l’Altíssim. Descanse en Pau

“Chupinazo”

Penya “Doña Rogelia”

Presentació Capità a la filà

Entrega escut commemoratiu Capitania

Processó Corpus Cristi

Penya doña Rogelia

70 Penya “doña Rogelia”

Penya “doña Rogelia”

“Ensaio” a la Politècnica de València

Nomenament Capità 98, a la filà Cids

Presentació vestits de boato

Taula Festera a Madrid

Federico Trillo y Mª Carmen Cantó (Encaro Capitans).

Prova del vestit.

Preparant-se , la Preferida, per l’Entrada.

Provant-se el vestit, el Capità

Virtuts: Justícia

Família Capità.

Encaro Capitans.

Salutacions

Ferran (escenografia) i Boix (disenny) el dia de l’entrà

Federico Trillo i LLuís Moltó (encaro Capitans)

Grup de virtuts amb festers.

Banda música de Montserrat.

Grups de festers

Dames Al路leg貌riques.

Mores de graduaci贸.

de Cavallers

Virtuts: Prudència.

Ajudants de falconer.

Alcalde, senyora i Lluís Moltó

Guardià del rodella 76

Guardians del rodella

Voltats pels Caballers

El Capità va obsequiar a tot fester, amb aquest bonic detall.

de Personatges

L’Americà Jonah

L’Encaro al partidor

Dama de la Preferida (Concha Martínez) 77

F. Trillo, amb els Capitams

de Virtuts i Fadrines

Fadrines

Virtuts: Fortalesa.

Presentaci贸 de la Revista

Fontilles, Llu铆s Molt贸 rebent, un detall

Regals per al CapitĂ

Escultures de Boix Escultura realitzada per Manuel Boix, amb motiu de la Capitania de Luis Molt贸 i Mari Carmen Cant贸, de les quals, es varen realitzar una tirada limitada.

Obsequi de Manuel Boix a Mari Carmen Cant贸.

Fontilles 1998

Un any més, una prova més, de l’expectació que creen, unes festes amb un fort arrelament dins i fora, de les nostres fronteres.

Fontilles 1998

Virtuts: Tempranรงa

Fontilles 1998

Amb la satisfacció d’haver-ho donat tot, amb moltes ganes i il·lusió, és hora, no de descansar, sinó d’esperar el començament de les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi 1999. ¡Visca Alcoi i Visca Sant Jordi!

Nota

Aquesta edició especial de la revista de la Capitania Cids de 1998 ha estat pensada amb el propòsit d’incloure en ella la totalitat dels actes, amb la fi de crear un document excepcional, que reflectisca, la il·lusió, el sentiment d’un poble per la seua cultura, la grandiositat d’unes festes que són al cor dels alcoians, i que transmenten tota la seua força a tota la gent que es deixa agafar per aquesta trilogia de Sant Jordi plena de màgia, color i esperit de lluita.

L uís M oltó M olina Capità Cristià de 1998

CENTRO DE LAVADO DE VEHÍCULOS EN AUTOSERVICIO Lavadero: Chaflán Maestro Laporta con Gabriel Miró - 03804 ALCOY Domicilio Social: Avda. de la Alameda, 10 Tel.: 96 533 18 91 - Fax: 96 552 42 10 03803 ALCOY (ALICANTE)

colón SANEAMIENTOS

Avda. L’Alameda, 10 - Tels. 533 22 59 - 533 18 91 - 03803 Alcoi

MOLTÓ CANTÓ CONSTRUCCIONES, S.L. San Isidro, 11 - 03803 ALCOY Tel. y Fax: 96 533 36 45 E-mail: mcc-pysip@alc.servicom.es

PROMOCIONES Y SERVICIOS INMOBILIARIOS DE POLOP, S.L. Tel. y Fax: 96 533 36 45 E-mail: mcc-pysip@alc.servicom.es San Isidro, 11 03803 Alcoy (ALICANTE) C.I.F. B-53082889

Elaboración de toda clase de mármoles, piedras y granitos nacionales e importación.

Camí dels Talecons, 5 Tel. y Fax: 96 533 19 16 Apartado de Correos, 313 03804 ALCOY