REALISTES - CAPITAN 1997

Page 1


GBBCIRS fl NUESTROS CLIENTES, TODO ESTO ES POSIBLE. Gracias a los clientes de la CAM, es'c~:s haciendo posibles muchas obras para el bien oe IDOCS. Proyectos medioambientales, prograras ;. -_-:e: becas de estudio y formaci贸n de voluntariado, son algunas de estas obras. En nombre ce toce; CAM. M谩s beneficios pa"3 -;;;:

CRN O B R A S S O C I A L E S CON



3

EDITORIAL ALCALDÍA. Josep Sanus Tormo.

4

EDITORIAL ASOCIACIÓN DE SAN JORGE, 1996 Y 1997. Silvestre Vilaplana Molina, Adolfo Seguí Olcina.

5

EDITORIAL JUNTA DIRECTIVA. Rafael Botí Sempere.

6

IN MEMORIAM. JUAN FERRER CANET. Jorge Linares Abad.

7

REALISTAS. Julio Berenguer Barceló.

8

PRESENTACIÓN Y HOMENAJE. Jordi Sedaño Delgado.

10 12

Sumario COMISIÓN REVISTA FILÀ REALISTAS CAPITÀN'97: Coordinación: Jorge Linares Abad, Rafael Palmer Peidro. Colabora: Josep Armengol i Ruzafa. Fotografías: Archivo Asociación de San Jorge, Reportajes Solroca, Foto Estudio Valero, Estudios Cyan, José Barber, Javier España, Santiago Pons Sala. Foto Portada: Estudios Cyan. EDITA: Filà Realistas. C/ San Jorge, 17 - Alcoy PORTADA: Alejandro Soler. FOTOMECÁNICA, FOTOCOMPOSICIÓN E IMPRESIÓN: Artes Gráficas Alcoy, S.A. Tels.: (96) 552 33 11 - 652 07 61 Fax: (96) 552 34 96 DEPÓSITO LEGAL: A-560-1997

UN QUADRE PER A UNA CAPITANÍA. César Arranz i Rey. CAPITÀ'83-FANFARRIA.

José Ms Valls Satorre.

13

UNIÓ MUSICAL D'ALBAIDA. L'ARANYA: REALITATS I REALISTES.

14

DE MÚSICA I FESTA. Lloren? Barber.

16

ELS ANYS DE CARITA DE LA FILÀ REALISTES. Rafael Palmer i Peidro.

21

ELS CAVALLETS Y SU FUNCIÓN. José Luis Mansanet Ribes.

24

ELS REALISTES I LA CAPITANÍA DE 1944. Pau Gómez i Navas.

27

AYER, HOY, SIEMPRE REALISTAS.

28

EL VESTIT REALISTA: EVOLUCIÓ I SENTIT FORMAL. Josep Albert Mestre Moltó.

30

QUATRE DIANES DELS ANYS CINQUANTA. Rafael Selles i Tormo.

33

EL CABALLO COMO ELEMENTO FESTERO. Antonio Revert Cortés.

34

ELS REALISTES D'ARA.

36

ALGUNAS NOTAS SOBRE LAS CABALLERÍAS DEL SIGLO XIX. CABALLERÍA REALISTA. Adrián Espí Valdés.

38

LA GLORIA DEL HOSPITAL. Jorge Linares Abad.

40

RECORDANDO. Miguel Espí Mayor.

41

ESQUADRA DE NEGRES CAPITÀ'97. Jorge Linares i Abad.

42

VIVENCIAS DE UN CAPITÀN. Rafael Palmer Balaguer.

44

ACTOS REALISTAS.

46

RELACIÓN DE FESTERS DE LA FILÀ.

50

PRESENTACIÓ CAPITÀ REALISTES 1997. Jordi Linares i Abad.

51

REPORTAJE GRÁFICO CAPITÀ'97.


Editorial Alcaldia

EI

retrobament col·lectiu amb la Festa uneix novament els alcoians i alcoianes per gaudir de la joia i l'esplendor d'unes Festes que són, sens dubte, tret essencial i definidor del ser i sentir en alcoià. La Festa és il·lusió i fantasia desbordada, un torrent d'energia creadora que brolla de l'ingeni alcoià per fixar-se en la retina i en el cor de tots aquells que presencien el seu discórrer pels carrers d'una ciutat que es remou i es commou quan abril s'inicia. En abril Alcoi esdevé sinònim de Festa i els seus carrers fonts de cultura col·lectiva i llocs d'esplai i de convivència bulliciosa. A Alcoi, abril agermana i impulsa la recreació dels esdeveniments de passat amb la saba renovada i la inspiració fecundada d'un present que respecta i reverencia la llavor sembrada pels nostres avantpassats. I vosaltres, els Realistes, sou uns dels agents infatigables d'aquesta recreació que, any darrere any, permet que la ciutat d'Alcoi impressione i impacte a tots els que s'hi acosten amb la bonhomia de la seua gent i amb la materialització de l'esforç desinteressat i del treball ben fet. Amics Realistes, gràcies per permitir-me compartir amb vosaltres aquestes festes com un realiste més. Bon Capità i Visca Sant Jordi!

JOSEP SANUS TORMO


Editorial Quan

busque en la memòria l'alferecia de la Filà Realistes, em vénen a la ment centenars d'imatges que omplin el meu esperit d'un record feliz que asserena la meua ànima festera. La complexa i difícil responsabilitat d'un càrrec fester fou portada al carrer amb una il·lusió, un entusiasme i una brillantor que aportà, sobretot en la vesprada del 22 d'abril, el bàlsam endolçidor, la bellesa formal i càlida que ens va acompanyar quan començava la nit. I tot, amb la simpatia i dinamisme propi que caracteritzen la Filà Realistes. Els realistes van saber transmetre al poble d'Alcoi la seua manera de ser, la seua identitat com a filà i com a conjunt d'alcoians que senten, quan arriba la primavera, el goig de representar la història, la nostra història. Conserve com un tresor, al fons del meu cor, tot un meravellós any d'alferecia realista. Una alferecia que el temps convertirà en mítica, marcada a foc en la memòria del poble d'Alcoi. La meua enhorabona, la gratitud més sincera i un gran desig de futur del vostre amic.

SILVESTRE VILAPLANA MOLINA

Associació de Sant Jordi Todavía

retumbando en los oídos el ensordecedor fragor de la batalla y la emoción de ver un año más a SANT JORDIET sobre las almenas del castillo, me pongo a escribir, pensando en ese CAPITÁN MORO que Alcoy ha tenido la suerte de contemplar en las personas de RAFAEL PALMER -padre e hijo-, y la FILÁ REALISTAS en particular. Después de la desafortunada climatología del año del Alférez, la FILÁ se merecía un desquite que este año ha tenido. El esplendor ha reinado durante los tres días de fiesta y se han visto cumplidas todas la ilusiones que, desde tanto tiempo atrás se venían acumulando, pensando siempre en ese momento cumbre de las 4,30 de la tarde en el Partidor, de un día de abril. No olvidaré nunca mi primer Capitán Moro como Presidente de la ASOCIACIÓN DE SAN JORGE, que ha podido gozar con toda la intensidad de la cercanía a las personas que han desempeñado los cargos y con los que han tenido la responsabilidad de ofrecer a la Fiesta, el espectáculo y la suntuosidad que la FILÁ REALISTAS ha puesto en las calles de Alcoy. Por otro lado tengo que agradecer a todos y cada uno de ellos, la cariñosa acogida que me han dispensado durante estas pocas semanas que hemos convivido y deseo fervientemente que dentro de catorce años, aunque otros lleven las riendas, las responsabilidades y los cargos, la FILÁ REALISTAS vuelva a tener un año de Capitán que dignifique a nuestra fiesta de Moros y Cristianos, como este año ha hecho. ¡¡¡VISCA SANT JORDI!!!

ADOLFO SEGUÍ OLCINA Presidente de la Asociación de San Jorge


Editorial Junta Directiva ResuIta m o l t difícil per aquest Primer Tro dirigirme a vosaltres després d'haver passat aquest any tan singular en la identitat festera del nostre poble. El meu desig seria poder començar aquesta salutació aflorant les meues emocions com a Primer Tro en any de Capitania, com amic personal del Capità, i Esquadrero dels Negres així i tot aquestos esdeveniments han estat "enturbiats" per les situacions anacròniques viscudes als mesos de decembre i gener passats. Cadascú sap de quin peu coixeja i jo em vaig posar SEMPRE al costat de la legalitat, del seny i del camí de la validesa per a la negociació. No som partidaris d'anacronismes i postures fora de context. No cal recordar que estem a les

portes del segle XXI i hem d'entrar en ell amb bon peu i no a contrapeu. Tot açó amic Rafa va fer que et robarem dos mesos de la teua capitania i això si que no m'ho perdones. Tu, com amic, com Fester amb majúscules, com Alcoià vas saber estar al nostre costat en tot moment i eres tu precisamente qui em donava ànim per continuar. Gràcies Rafa. Hui 30 d'abril, delectant-me encara amb els sons llunyans de Cavall de Foc i amb l'olor a pólvora en l'ambient recorde el moment en que allà dalt del Partidor vaig vore moure's la teua carrossa i dirigir-se cap a San Nicolauet. Em vaig dir amb ulls enterbolits ¡Allí va meu AMIC i CAPITÀ. T'ho mereixes!. Sempre he dit que ser Primer Tro a la nostra Filà es molt fàcil per ser qui sou. La nit dels soparets em vaig adonar qui és la gent de la nostra Filà, de la nostra gent. jQué brutos! jQue manera de fer-me

sentir orgullós de ser el vostre Primer Tro! Crec que hem d'anar amb la cara ben alta per l'orgull d'haver oferit dos càrrecs al nostre poble de manera tan digna. De tot açó hem de donar les gràcies a tota eixa gent anònima que mentre tots altres estàvem cervesa en mà, ells estaven ultimant detalls d'última hora el mateix dia dels Músics. Gràcies. Com no agrair a tota eixa Junta Directiva que em va suplir perfectament el dia de l'Entrà. A eixe "monstruo" de Santi Pericás que vos va organitzar a tots i cadascú de vosaltres per a que la nostra capitania fora perfecta. REALISTES, dieu a veu alta que ho sou i que heu format part i art de la nostra Entitat els anys 95 fins 97, doncs tingueu per segur que hem fet història. A TOTS GRÀCIES. RAFAEL BOTI SEMPERE Primer Tro


In Memoriam Juan

JUAN FERRER CANET (Alférez y Capitán Realista 1982-1983)

Ferrer Canet, nuestro Alférez y Capitán en 1982 y 1983, nos dejó. Quizá cuando menos lo esperábamos. Sabíamos de su grave enfermedad, pero no inmaginábamos, ni se nos pasaba por la cabeza que un día, tal vez otro, nos dejaría. Juanito, como muchos le llamaban, partió para encontrase con San Jorge, Patrón, Emblema y Blasón de su querida Fiesta, un 30 de Junio de 1985. Quiso por expresa voluntad marchar vestido de Realista, su Filá. Sabía de antemano que Allí le esperaban para "Arrancar la Diana "o tal vez le invitaban a participar en una eterna tarde de "Entrada de Moros" en la que él presidía con orgullo la Capitanía. Y tenía que presentarse luciendo la mejor gala, su siempre bien cuidado traje. Azul sobre rojo y amarillo, bombacho cielo, metales oro. Y en su interior, lucía un corazón limpio,lleno de bondad, de amistad, de cariño. Se presentó con las manos llenas de buenas obras, dio cuenta de su quehacer cotidiano y de lo mucho que quería a su familia, a su pueblo, a su Fiesta, también de cómo la vivía intensamente. Juan Ferrer, se fue, nos dejó su grato recuerdo y su manera de ser que no era otra, que sencillez, manifestada en su comportamiento y trato con todos. Pero veamos cómo se expresó ante Ximo Llorens del periódico Ciudad en el número extraordinario publicado en Abril de 1983. Destacan entre sus declaraciones sus ideas personales sobre la Fiesta de la que dice: "No me considero un Fester de tres días. Las Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy son algo más que salir a una escuadra". Lamentaba que en el mundo de nuestras Fiestas hubiera muchas personas que centraran el acontecimiento festero con la única obsesión de hacer una escuadra de negros o hacer el cabo de escuadra en la Entrada de Moros por la calle San Nicolás. A Juan Ferrer Canet le encantaba la Diana. Según él, es un acto emotivo, privilegiado, en el que a muchos festeros les ves con lágrimas en los ojos. Tiene la magia de ser el primer acto de Fiestas y pensaba en lo insólito de "l'Arrancà" en la plaza... También se impresionó y se emocionó con la Misa a San Jorge de Amando Blanquer, de la que tuvo el honor de presidir su estreno como Alférez Realista, compartiendo con otros cargos festeros, en la Iglesia de Santa María el día dedicado a nuestro Santo Patrón. El Disparo también le gustaba. Añoraba no poderlo realizar como en sus tiempos mozos, debido a su salud delicada, pero es "magnífico" decía, y no habrá nadie que lo haya probado que diga que no le gusta . ¿Y que es lo que a este hombre no le gusta de Nuestra Fiesta? Pues yo diría que nada. Era un enamorado de ella, sentía auténtica pasión, fervor y entusiasmo. Y así fue como Juan hizo "doblete". Los Realistas le "ascendimos" de Alférez a Capitán, sin pasar oposiciones ni exámenes y él, con su talante sereno, aceptó. A su lado siempre, su esposa, Carmen Valles, sus hijos, sus amigos, su filá... Y también Manta, su modista, que le confeccionó los trajes, persona por la que sentía gran admiración y aprecio. Su traje de Capitán lo podemos contemplar en el Museo del Casal de Sant Jordi. Fue su voluntad: "Si te guardas el traje en casa tienes que encerrarlo en un baúl o armario. Yo pienso que es mucho mejor entregarlo al museo del Casal y de este modo, por lo menos, tiene una utilidad, la gente lo ve". Y junto a su traje el recuerdo, la historia ... Sé, Juan, que te sentirás orgulloso de los Realistas de hoy. Sabes que hemos luchado y trabajado mucho. Las cosas hemos ido mejorándolas. Al tiempo de ver la luz esta Revista,- sabemos que la recibirás puntualmente como otras noticias que te llegan Allí donde estás,- queremos mandarte con ella y este pequeño artículo un cariñoso recuerdo de todos tus amigos Realistas y en especial de Jorge, ya sabes, el Cronista de la Filá. J. LINARES


Realistas Azul y luna, arena del desierto, la terneza en el alma, la emoción en los rostros, y el soplo bermellón del inconsútil palio de San Jorge. Un halo caprichoso en los caireles, el redoble que encela el corazón, las cimbas que desmayan, la oración en los labios, la lágrima que acude. Argucias del color, la serpentina cruzando en espirales, el timbal que delira, la brisa que mimbrea, el yatagán que hiende el horizonte con lúbricos reflejos de cristal, y el fuego que campea en las miradas. Azul y luna, suras que escapan del eco del oboe, conmoción de heptacordos, y en los plexos pasión por alcanzar la mano de San Jorge. Se aconyudan las capas como amito de nieves, clamorea el helicón su voz aguda, irisa la eclosión de orzoyos amarillos el espacio. Y el mirífico ensalmo del Celeste Caballero, esmalta de coral y carmesí la suave primavera que nace apresurada en los balcones, y enciende en llamaradas el raudal de jinetes que escolta al Capitán. JULIO BERENGUER BARCELÓ


Presentación y homenaje mer. Miguel Ángel ha dejado el listón muy alto en todos los sentidos y los Realistas somos perfectamente conscientes y sentimos un especial orgullo por nuestra mucho más que digna representación en El día 1 de Junio de 1996, la Alferecía de 1996. Miguel Ángel los Realistas celebraha sido un Alférez sencillamente mos un acto tremenejemplar en toda la extensión del damente significativo y entrañable, término. Un Alférez muy joven que se trataba de la despedida del año pasará a los anales de la historia de Alferecía del que tan gratos de la Filà Realistas por su buen recuerdos guardamos y del inicio hacer y saber estar. Por enésima del año en que los Realistas asuvez, enhorabuena Miguel Ángel. mimos la Capitanía. En cuanto a Manuel Antolí, Al acto asistieron la primera quizá la mejor definición para acerautoridad local D. José Sanus carnos a su personalidad, sería Tormo y el entonces Presidente de recordar aquel proverbio árabe que la Asociación de San Jorge D. Sildice que la vida es una larga lecvestre Vilaplana Molina que nos ción de humildad. Manolo es uno honraron con su presencia. Posteriormente al acto de prede esos artistas que casi te hacen sentación, se celebró un ensayo creer que viene de un lejano paraque estuvo amenizado por una íso terrenal sense serps i sense charanga .En el mismo, la camarapomes... donde la única ley vigendería y el buen humor que caractete es el arte y fraternidad anónima. rizan a nuestra Filà fueron la tónica Su exquisita sencillez rima realdominante. El codo a codo en ocamente fatal con sus dotes de artissión tan especial, al margen de la ta consagrado. Es gratificante que amistad reinante, se convirtió más en esta vida plagada de huecas y que en una frase tópica en un dato superficiales relaciones sociales, empírico, debido a lo pequeña que donde abunda tanto pseudo intese nos queda la Filà en acontecilectual ávido de foto, micro en mientos de esta índole.. mano, y subvenciones ad hoc, Tres personas claves acaparaManolo Antolí parece devolvernos ron la atención en día tan imporla esperanza de que todavía existante para la familia Realista. Fueten hombres grandes de talante ron como no, Miguel Ángel Alcaraz, sencillo, de otra pasta...Créeme Manuel Antolí, y Rafael Palmer. Manolo, eres un tío de bandera, un ¡Vaya cartel de lujo...!. gran artista, un sencillo Realista de El amigo Jordi Linares ha sido los que a mi me gustan, de los que quien (casi por decreto ley) me ha siendo tan grandes como tú, son obligado a realizar este apartado capaces de pasar de puntillas, sin de la revista, y digo "obligado", porque mi reiterada negación a asumir esta responsabilidad, es debida a que soy consciente de lo difícil que resulta para mí, escribir sobre los tres personajes centrales de aquella maravillosa velada a quienes estimo y admiro en demasía y por tanto, estoy seguro que perderé objetividad debido a que lo emocional me pierde con demasida frecuencia. De nuestro gran Alférez, Miguel Ángel, quizá habría que recordar las palabras que Rafael Palmer ha repetido hasta la saciedad con la sinceridad que le caracteriza -Miguel Ángel, sólo espero y deseo dejar a la Filà en el nivel en que tú has desempeñado el cargo-. Lo cierto, es que no le falta ni un ápice de razón al amigo Pal-

COMIENZA LA CAPITANÍA-97


ruidos ni estridencias, pero dejando huella, un Realista normal de talante especial. Estimado amigo, me duele contemplar las dos maravillosas obras que has legado a la Filà y no poseer los conocimientos técnicos adecuados para aprovechar al máximo el arte y el amor que has depositado en ellas. Pero pese a mi parquedad crítica en el aspecto artístico, te aseguro que tus obras me inspiran de un modo especial y que soy capaz de descubrir tu fuerza en el lienzo. Te he dicho muchas veces, y ahora que no se entera nadie te lo repito en secreto una vez más, que envidio endiabladamente, tu pasión por la pintura, porque estoy convencido de que disfrutas como un crio con lo que haces, pintar, crear...Tu Filà se siente muy honrada de contar con una gran persona y un gran pintor "Realista". Por último, falta mencionar a "El Gran Capitán", el personaje que esa noche mágica del 1 de Junio, iniciaba su andadura como Capitán Realista 1997. Se trata de nuestro gran amigo Rafael Palmer. Describir a Rafa es tarea harto difícil para mí personalmente. Rafa no es mi amigo. Sí, no es mi amigo. Sería una falacia por mi parte hablar de Rafa como de un amigo. Rafael Palmer, está a caballo entre mi

hermano mayor y mi padre fester. Rafa es esa persona que ha estado y está siempre ahí. Es uno de los pocos festers hasta la médula, que vive y siente la Festa y la Filà Realistas hasta lo más profundo de su ser. Rafa marca distancia como fester, pero sobre todo, como ser humano. Personalmente el "fester de calbot" que escribe estas líneas, ha aprendido mucho de este fester, de talla media y corazón talla XL. Rafa, eres un ejemplo a seguir y por eso cuando el 22 de Abril, desde El Partidor una voz entrecortada grite avant els Realistes, avant el Capità, avant Rafelin... tu Filà te seguirá como una piña, como lo que somos, una familia, una familia orgullosa de serlo que, se deslizará pletórica por Sant Nicolauet con la certeza de que per Alcoi i per sant Jordi, tenim un gran Capità... Creo intuir que somos conscientes de que este año de Capitanía que con tanta ilusión estamos afrontando los Realistas, ha sido muy complicado en los últimos meses por motivos que están presentes en la mente de todos. Recuerdo con pesar las tensiones a que algunos de nosotros hemos estado sometidos por mantener posturas distintas al respecto. Espero y deseo como fester y como alcoyano, que todos hayamos aprendido mucho de lo ocurrido, pero sobre todo, espero que los que más hayan aprendido sean aquellos que tienen responsabilidad directa en lo que atañe a La Festa, Nostra Festa, La Festa del poblé, el único y verdadero soberano y gracias al cual pervive La Festa alcoyana. Se ha querido racionalizar un tema emocional, de forma precipitada y sin contar con los auténticos protagonistas: el fester de a pié y quienes cada 22 de Abril se parten los brazos aplaudiendo bajo soles de justicia y aguaceros de injusticia. Sólo el amor que el pueblo profesa a La Festa, ha sido capaz de realizar el milagro de que los lamentables enfrentamientos personales que han existido en el mundo Fester últimamente, hayan quedado sólo en eso, en un susto, un aviso a navegantes... Visca Sant Jordi. JORDI SEDAÑO DELGADO


Un quadre per a una Capitania El quadre compta amb un númecartell anunciador de la de colors variat, però el més freCapitania mora de rol'any qüent és el blanc, present a les ten1997 és obra de Manuel des del campament, als cavalls i a la (Manolo) Antolí Sancho, "Granados", roba del Capità. I també, és clar, a alcoià i fester. tots aquells elements del traje de Sens dubte és gràcies a estos Realiste que ho demanen. dos últims adjectius el que l'autor És interesant contemplar l'ús dels haja sabut plasmar amb tanta bellecolors blau i roig, en primer plànol en sa els dos cartells anunciadors de la els dos oficials i en segon plànol a la filà Realistes, el de l'any passat, bandera Realista, formant un triangle aprofitat també com a portada de la que ens centra tant al Capità (dins revista Alférez'96, i el cartell d'aquest del triangle) com el campament any del Capità, que il·lustraba la par(darrere de l'ensenya). És un bonic ticipació de la passada Loteria Nadasistema de dir-nos qui és el Capità i lenca, una de les més atractives dels a quina Filà pertany. Tanmateix últims anys. podem observar com ha fet destacar En aquest article ens centrarem al Capità de la resta del quadre: per en contemplar aquesta última obra, un costat la figura apareix recostada que supose ja ben coneguda per front als demés, que apareixen o bé molts i que probablement ocupe un assentats o bé plantats o bé són al lloc preferent a moltes cases un cop fons del campament i queden massa emmarcat. En primer lloc hauríem de conèilluny. Així és la figura del Capità la xer el significat de l'obra, del dos que ocupa un major espai dins del quadres dels anys 1996 i 1997, perquadre, és la figura de major tamany; què tots dos conformen un mateix i també fa resaltar al Capità la comtema. Així, si recordem el cartell de binació de colors emprada al trencar l'Alferes, en ell es podia veure com l'uniformitat de colors obligada pel les tropes Realistes arriben cap a traje de la Filà. Alcoi, en serietat, amb un gest conUn altre truc que l'autor fa servir centrat, llestos per a la batalla que per tal de que la nostra atenció com prompte hauran de presentar. a vidents es centre a l'escena central El cartell del 1997 és una contidel quadre és que és on es concennuació d'aquest i així veiem com les tra l'ús dels colors més foscos del tropes Realistes ja han pres la vila. quadre, el roig, el blau i la varietat de És el repòs del guerrer. color del Capità. La resta de RealisL'escena ens és presentada en tes que apareixen al quadre no furtres plànols, de mes a prop a mas ten atenció a l'escena central bé perlluny. En el primer plànol veiem al què donen l'esquena a l'espectador, Capità i a dos dels seus oficials relacom és el cas del sentinella al segon xats, dins d'una tenda, discutint qualplànol(del qui sols veiem la capa, el sevol tema respecte a la batalla turbant i una mica del braç dret amb guanyada. Al segon plànol l'autor una llança) o bé són massa lluny de ens deixa veure un guarda i dos l'escena i el blau i el roig dels seus cavalls junt a un arbre, i tres bandetrajes no atrau tant la nostra atenció res a l'entrada de la tenda, dos amb com al primer plànol. la mitja lluna i una amb l'ensenya Després de la escena central és dels Realistes. Per últim al tercer plàla bandera de la Filà el punt central nol es veu part del campament, un del quadre sobre el qual els ulls de conjunt d'homens a cavall i a peu, i l'espectador es senten especialment dos fogueres. Al fons, presidint-lo tot, atrets per la mateixa raó, l'ús dels el Barranc del Cint. colors blau i roig, els quals destaAquest seria l'argument dels dos quen sobremanera front a la claredat quadres. Ara parlarem una mica del paisatge. sobre altres aspectes de l'obra. A banda d'ésser vista amb colors Podem començar per la que és distints estos resulten més vistosos una de les principals característiques al comparar-los amb els de la resta de Manuel Antolí a les seues obres: del quadre, donat que el Capità va el color. Àngel Candela dia d'ell "Luz, vestit amb color blanc en el turbant i color, valentia, sensibilidad, firmeza, als pantalons però amb una armilla oficio, sutileza insospechada, comde color fosc, de fet el color més fosc posición y forma" i aquest cartell emprat dins de l'obra. I amb aquesta anunciador de la Capitania Mora ho combinació de colors el resultat és reflecteix molt bé. que aquell que mire el quadre es veu EI

obligat a dirigir la vista cap al Capità. És un efecte comú però molt ben resolt. D'altra banda destaca i molt la molta lluminositat de l'obra, on les ombres sols són presents dins de la tenda, enfosquint lleugerament les robes dels personatges però sense amagar en cap moment els detalls. Eixe to més fosc a l'interior de la tenda fa que ens fixem més encara ens els tres personatges centrals, donant-los la importància que tenen i que els fa resaltar sobre la resta del quadre. Un altre detall que enfatissa aquest desig de lluminositat seria el fum de les fogueres, un fum de color blanc que aprofita també per crear una mena d'aurèola en torn al Capità i a les seues tropes. Un cop arribats a aquest punt podriem resaltar alguns detalls de la tècnica de l'artista. Així és notable el seu domini de la perspectiva, és a dir, com dóna profunditat a l'escena que desenvolupa. Qualsevol observador notarà lo ben aconseguida que està la llunyania dels protagonistes respecte al Barranc del Cint o respecte al campament o al sentinella. Com ja s'ha esmentat abans podem veure quatre plànols al quadre, cadascun més distant de l'altre. El domini de la perspectiva, una cosa que pot semblar tan fàcil de vegades, és un aspecte molt més difícil d'aconseguir del que sembla i sens dubte Manuel Antolí ha arribat a dominar-la plenament. Ací també resulta molt interesant la barreja d'estils present al quadre. El primer i el segon plànol, per separat, podriem incloure-los dins d'una tendència naturalista i realista amb cert grau d'idealització tampoc no massa acusat. M'explique: és naturalista en tant en quant reflecteix als personatges tal i com serien, d'una forma natural, sense massa artificis. Les posas dels protagonistes són absolutament naturals, no gens forçades, i el mateix podríem dir dels dos cavalls o del guarda. I igualment la sella de montar, gens luxosa, gens artificiosa. Tanmateix el detall de la sabata de l'oficial moro, descalçat per a la seua comoditat, dóna un matís de gran riquesa a l'escena i el dota d'una vitalitat aconseguida en un grau molt alt. I així mateix la tauleta i les taces donen una intensa naturalitat i realisme. Però també hi ha al quadre una


certa idealització dels personatges, que presenten uns rostres molt hermosos i sense cap defecte. Per exemple el Capità, malgrat la seua edat que s'endivina, no té cap arruga al rostre. El tercer plànol seria aquell on l'autor ens presenta el campament i les fogueres. Ací la tècnica consisteix en un traç de color creant unes figures sense un contorn definit i que creen la impressió de la imatge. És el principi del impresionisme, posar colors que recorden a figures però sense obsessionar-se en els contorns ni en els detalls que podríem trobar, per exemple, a les miniatures d'alguns artistes holandesos. Per últim el quart plànol és el paisatge que acull tota l'obra, un paisatge tan simbòlic i conegut per tots els alcoians com és el Barranc del Cint. És un paisatge tradicional i molt realista i que situa l'escena. Ara que parlem dels rostres del protagonistes aprofitarem per destacar la, al meu modest parer, qualitat més aconseguida de tota l'obra: la profunda expresivitat dels rostres i dels cossos dels tres cabdills musulmans. Cap d'ells té desperdici i resulten plens de matissos. Manuel Antolí ha dotat als seu triunvirat d'una força molt intensa. Així, i anant d'esquerra a dreta, parlarem una mica de tots ells. En primer lloc l'oficial de l'esquerra, el qual sembla, pel seu rostre i la seua posa, el més confiat i orgullós dels tres. El seu somriure fa pensar en l'Ambaixador moro, tranquil per la facilitat amb que pensa haver vençut als cristians, deixant endevinar un cert mohí despectiu cap al vençut.

És el personatge més altiu dels tres i també es veu com el més feliç. En segon lloc està la figura del Capità, al rostre del qual és fàcil contemplar la saviesa que l'experiència de l'edat li ha proporcionat. El rostre tanmateix reflecteix orgull, l'orgull del vencedor però sense la prepotència del seu primer oficial, fins i tot deixa entreveure una mica de preocupació, potser imaginant-se ja el que haurà d'ocórrer posteriorment, es a dir, la recuperació dels cristians i el seu posterior contracolp. Però de tota manera el seu semblant fa pensar que no se li passa pel cap la victòria cristiana. El tercer protagonista és un altre oficial, i aquest completa la successió d'expressions ja que aquest home reflecteix la preocupació.És el conseller fidel del Capità però que no es deixa anar pels aconteciments i sempre afronta els fets d'un mode crític, fins i tot una mica pessimista. És un personatge que reflecteix més sentiments amb l'expressivitat del seu cos, amb la mà al mento o el cap una miqueta inclinat cap endavant que amb la resta del rostre, tapat per la mà. És, per tant, un bon exemple del coneixement que té Manuel Antolí de la gent al saber reflectir amb un mestratge notable a la seua pintura tant sentiments com sensacions dels éssers humans aprofintant, bé els rostres bé els cossos, un fet bastant difícil d'aconseguir. Demostra ser, com ja va resaltar Jorge Linares a la revista Alferez'96, un home molt observador que capta amb inusitada claredat la naturalesa de l'home. Un altre aspecte que és posible apreciar a aquesta magnífica obra

de Manuel Antolí seria el domini del moviment, que es pot apreciar fonamentalment a dos llocs: el braç de l'oficial que sosté la taca i els dos cavalls amb gent al tercer plànol. Si mirem amb atenció el braç de l'oficial notem com està a punt de posar-se a beure. Està en un gest contingut, com si acabarà d'escoltar alguna cosa o com si anara a dir quelcom i preparat per a beure immediatament després de produir-se aquest fet. El vident espera veure com d'un moment a un altre l'oficial duga la taca als seus llavis i es pose a beure. Tanmateix es notable el moviment al tercer plànol, als dos genets, un dels quals, el que està més a la dreta està parant-se i l'altre, una mica més cap a la esquerra, està encara en plena cavalcada (sense mans, per cert). Seguidament hauríem d'apreciar com el pincell d'Antolí ens deixa un traç molt fi però al mateix temps de molta energia i vitalitat. Es nota el traç fi en la línia que delimita el contorn de les figures, que resulta d'una suavitat exquisita. La brusquedat età absent d'aquesta obra, la qual és, al mateix temps, d'una gran vitalitat com ens demostra l'expressivitat del personatges o el seu moviment, dels que ja hem parlat una mica més amunt. Em sembla que seria just el resaltar un altre aspecte de Manuel Antolí Sancho com a artista, el que siga molt complet.capaç d'aglutinar en una mateixa obra distintes tendències. Que domina tècniques molt diverses com demostra la barreja de realisme i impresionisme al quadre del Capità o el realisme i el "sfumatto" quasi fantasmagòric presents al quadre de l'Alferes. Açò sols es pot aconseguir amb molt de treball, la qual cosa ja va fer notar Víctor Lope, qui dia: "Su pintura es consecuencia directa del trabajo coherente y concienzudo". En resum, el Cartell anunciador de la Capitania Mora Realista 1997 és una gran obra tant si la mirem d'un mode artístic com sentimental.

CÈSAR ARRANZ I REY


Copita 83 ~ fanfarria -

^^

Los

etimologistas no hallan el origen de la palabra fanfarria. El compositor y musicólogo catalán Felipe Pedrell (1841-1922) la interpreta como "Sonería". Es legítimo imaginar que se encuentra constituida por la onomatopeyas, fan y fa, utilizadas en los coros del Renacimiento para simular los levantamientos guerreros. Capitá 83 (instrumentada para flautines, trompetas, trombones, tubas, timbales y percusión), es un homenaje a la Filà Realistas y a su Captan 1983, nuestro querido y recordado Juan Ferrer Canet, fue especialmente pensada para acompañarle en su boato. Grabada en disco L.P. y casette en la colección Ja Baixen volumen cinco, es la primera de una lista de nueve fanfarrias escritas por el autor para la fiesta de Moros y Cristianos y otros eventos. Esta fanfarria se divide en dos partes de igual trascendencia musical. La primera se basa en la introducción de la marcha mora Realistas 83, el compositor aprovecha al completo la instrumentación escogida, con una proporción sonora en constante aumento que incita una potencia colosal. En la segunda parte, suenan las fanfarrias, el discurrir de la música crece y se desarrolla en un nuevo tema escrito en intervalos simultáneos de cuartas y quintas, alternándose trompetas, trombones y trompas en su exposición, un espíritu casi de bacanal, nos conduce a una vigorosa conclusión de la fanfarria. JOSÉ Ma VALLS SATORRES

Socio de Honor de la Filà Realistas.

^^^^^^^

—^-

*J


Unió Musical d´Albaida L'ARANYA: REALITATS I "REALISTES" Allà

per la década dels 20 i No obstant, el repte de superació i aprofitant l'auge de la novela adaptació a les noves necessitats és de l'eminent escriptor valenuna constant actual a la nostra Sociecià Vicent Blasco Ibañez, naix la tat, donant-se de fet una autèntica Societat Unió Musical d'Albaida, coneafluència de noves tendències i guda des d'aquells anys com L'Aranya, d'il·lusions renovades. un nom que, entre altres i nombrosos La Llei d'Ordenació General del fets destacats, els nostres avantpasSistema Educatiu és una realitat i un sats ens legaren i que avui seguim repte que L'Aranya no oblida. Dins l'esconservant. perit i finalitat de la Llei es desprèn que Eixa continuitat en el nom que les Societats Musicals tenen molt a dir, guarda un infranquejable paral·lelisme la banda del poble s'ha convertit en amb el devindre d'aquesta Societat es una baula important en la formació del deguda a la constància i la dedicació músic, ja siga amb recursos propis, que les distintes persones(hui, verdaamb infraestructures locals, comarcals, deres institucions per a nosaltres) que o amb una barreja d'eixos factors. conformen la història d'aquesta entitat Es per això pel que otorguem a la cultural han depositat en la mateixa. nostra escola totes les facilitats que La Societat Unió Musical d'Albaida estiguen al nostre alcanç, amb la segu(L'Aranya) ocupa un lloc de privilegi retat i convicció de que estem potendins l'organigrama musical actual en el ciant l'engendrament de nous músics mon alegòric dels moros i cristians. Els com un producte autòcton que devem components son conscients d'aquest conservar i autentificar com un fet idiofet i és per això pel que renovadores sincràtic i genuinament valencià. idees sorgeixen del sentir general dels Es necessària, i L'Aranya s'ha commúsics i simpatitzants, tot mantenint la promet, l'assumpció d'eixa funció nostra banda al nivell adequat allà on socio-cultural de la danda com a base es fa present amb la seua ansietat essencial de formació de nous músics artística. a la nostra comunitat. La Unió Musical d'Albaida no s'aAlcanca gran relevància l'opinió llunyarà excessivament dels seus prindels pares del nou educand, els quals cipis, primicies i orígens, pilars fonahan de transmetre la convicció del mentals que han dut a la banda al grup paper psicopedagògic fonamental que capdavanter de les societats musicals pot constituir la cultura musical dins la mes reconegudes al mon fester autoformació personal del xiquet. Tot i això, cal referir-se també a que nómic.

dins del sentir general és clar que la música festera té com un dels màxims exponents a l'Aranya. Es podrien citar nombroses mostres de reconeiximent donades per diferents associacions, comparses, filades i d'altres entitats festeres de la nostra geografia allà on L'Aranya ha actuat, o les marxes que ha tingut l'honor d'estrenar i que hui són tan conegudes com per exemple"Exodo","Jamalajam", la marxa mora que porta per nom el de la banda"Ja baixa l'Aranya", sense oblidar els magnífics passobobles d'en Fernando Tormo Ibanez tan famosos i reconeguts molt especialment a la ciutat d'Alcoi. Actualment, a l'Aranya ocupa el càrrec de Director Ramon García Soler, sent President Joaquín Soler Catauña. Els músics i tota la familia dels Aranyes desitjen per a la Filà Relistes i per al seu Capità En Rafael Palmer tots els èxits i tota la felecitat en el desenvolupament del càrrec, deixant constància que any rere any L'aranya té el cor cada vegada més Realiste, contribuint amb tot el nostre esforç a exaltar el bon nom i reconegut prestigi d'aquesta gran Filà alcoiana. VISCA SANT JORDI

UNIÓ MUSICAL D'ALBAIDA


"De música i festa" La

fiesta nos hace dioses: cohesivos, generosos, exuberantes, pura, dádiva. En efecto, nos convertimos en seres tan grandes que no cabemos en nuestra piel, todo nos sobra, regamos el derredor de señales y semillas de vida. La fiesta con sus ceremonias, nos libra (¡como el amor!) de la servidumbre de lo útil, lo inmediato, lo groseramente práctico y hasta egoísta, nos libra del mundo del producir para situarnos en el mundo del desparrame disfrutador: somos puro lujo, puro sonar. Además la fiesta nos saca del reino del "apartamento" para mostrar lo mejor de todos nosotros en el reino de lo público: la calle, la plaza o el prado, es el espacio natural del festear. Yo, compositor, decidí tiempo ha, ser músico de intemperies, músico mundano. Era natural que tropezara con el instrumento más mago y solemne que el hombre haya inventado: las campanas. Y fueron las campanas, con su carga de tiempos y horas, hechas depósito de memoria comunal, las que llenaron mi vida de compositor, de ceremonia. Y no hay ceremonia más amplia y rotunda que la fiesta. Es por ello que Alcoi y yo estábamos irremisiblemente condenados a encontrarnos, era cuestión de tiempo. A encontrarnos y amarnos en y con la fiesta. Y fueron los Realistas quienes tuvieron el tesón fértil de hacerme servidor de "la entra". Y aquí está ésta mi música, un endiablado diálogo campanero, lleno de color y ritmo, sobrevolando un mar de bandas-cargadas-de-bombo (sin bandas, la fiesta queda manca). En medio, regados por el lenguaje de las cosas y los elementos, el hombre. No un hombre individuo, problemático y frágil, sino el hombre sinodal, el hombre-derroche-dios (¡que mi buen Jesús Rodríguez Camarena me dispense!). Así es, nuestra vida, poblé de historias memorables, se reviste del milenario sonar campanero para cambiarnos de aliento y hacernos tumulto de ángles en danzante vibrar-en-armoniía con todo lo que es. Gracias por dejarme ser uno de los vuestros: ¡que las fiestas nos vivan con su convivial sonar! LLORENÇ BARBER


Llorenç Barber

C

ompositor, instrumentista y musicólogo, nace en Aielo de Malferit y desde 1972 vive en Madrid, donde de 1979 a 1984 dirige el aula de música de la Universidad Complutense. De 1987 a 1990 colabora con el programa "El Mirador" de Televisión Española. Desde 1990 es profesor del Instituto de Estética de Madrid, y desde 1992 dirige "Paralelo Madrid" serie de conciertos que el "Círculo de Bellas Artes" dedica a las "otras" músicas. Desde 1980 practica la voz difónica, la improvisación, la campanología, la música plurifocal, la poesía fonética, los conciertos urbanos con campanas y la desmesura de los conciertos "de sol, a sol". Comparte y complementa su actividad musical creando y actuando junto a Fátima Miranda en grupos como "Flatus Vocis Trio" (el texto como música), o el "Taller de Música Mundana" (según Robert Ashley: "una de las más importantes experiencias de nueva música en Europa". De sus conciertos a uno y otro lado del océano destacan el recital ofrecido en el "Musikverein" de Viena (octubre 1990), "La Música para un tránsito cósmico" ofrecida en Oaxaca (México) coincidiendo con un eclipe solar total (julio 1991), o el concierto de clausura de los "Días mundiales de la Música" (festival de la SIMC, 1993). En los últimos años y tras sonar más de 70 ciudades en Alemania, Cuba, México, Reino Unido, Francia, Italia, Holanda, Austria, Dinamarca, Polonia y Portugal, sus paisajísticos conciertos ciudadanos se han enriquecido con la sonora inclusión de tambores, cañones, sirenas, buques, fuegos de artificio y, sobre todo, de bandas de música distribuidas por el espacio. Es así como surge "Naumaquia", un concierto-combate en el que participaron 19 buques de la armada española, o el "Concierto de los sentidos", sinestésica composición espacial en la que tomaron parte unos 1.700 músicos.


Els anys de Capità de

1934-PRIMER CAPITÀ La primera Capitania de la Filà Realistes va tindré lloc en una època en que l'ambient polític i religiós estava enrarit i era problemàtic. Com ja indicàvem en la Revista de l'Alferes Moro publicada amb motiu del càrrec de l'any passat, la festa passava per un moments difícils. Entre partidaris dels actes religiosos i els detractors cada vegada hi havien més diferències, diguemne d'ordre extrafester, ocupant la totalitat de les esmentades cròniques. En aquest repàs que dedicarem als anys de càrrec de la Filà, tant els de l'Alferes en la Revista de 1996 i en la d'aquest any, en la que ens ocupen dels Capitans, no tenim més remei que fer-nos eco d'aquestes disputes ocorregudes en els anys de la República, deixant en un segon pla allò que en realitat ens interessa, que són les festes en sí. Però la història obliga i el més destacable en el primer any de Capità dels Realistes són els enfrontaments entre els partidaris dels actes religiosos i els seus detractors que van fer perillar la celebració dels Moros i Cristians. No sabem, ni podem asegurar-ho si la celebració de Falles a Alcoi en 1933, 1934, 1935 tindrà algun significat, però tot sembla indicar que degut a la mala salut de les Festes Georgines algú pensarà en que millor seria celebrar Falles, exemptes, si així es vol, del fragor religiós que impregnava els Moros i Cristians, on la figura principal Sant Jordi era qüestionada pels detrac-

tors dels actes religiosos. En tot cas el narrar aquí i ara tots els disbarats que ocorregueren en aquells anys i en particular en 1934, no crec que al lector li interesse. Algunes pinzellades vam donar en la Revista de l'Alferes i podem assenyalar aquí que la que s'encarrega d'organitzar les Festes és l'Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians, quedant l'Associació de Sant Jordi en un segon plànol. Assenyalar que segueixen sense participar en les Festes com a protesta pel que estava ocorreguent, els Gusmans, Vascos i Muntanyesos, malgrat a la sentència favorable aconseguida en el recurs contenciós-administratiu interposat per l'Associació de Sant Jordi en representació de les Filaes declarades extingides per l'Ajuntament per no formar part en les Festes a partir de 1932. Diguem que la Llana, Abencerrajes i Marrakesch, que tampoc participaren alguns anys, ja ho feien amb normalitat. Encara que difícil es poder centrar-nos en els temes festers, perquè poquet es parla d'allò degut a la importància que tingueren aquells aconteixements que marcaren la Festa en la República, malgrat tot això, ho intentarem. El primer Capità que tingueren els Realistes en la seua història va ser En Ramon Guillem Gisbert. Molt interessant és l'entrevista realitzada al periòdic Ciudad per Amando Santacreu i reproduïda en la Revista que amb ocasió del Capità de 1983 publicaren els Rea-

listes. A les preguntes del Sr. Santacreu, el Sr. Guillem va contestar amb unes dades que poden ser valuosíssimes per comparar-les amb la realitat actual. Segons el Sr. Guillem conta, un "traje" de Realista per aquella època costava seixanta pessetes i la creuà era de cinc pessetes. La banda d'Atzeneta, que venia a tocar als Realistes, costava setcentes pessetes i eren quinze músics. Va gastar divuit kilos de pólvora a set pessetes el kilo. La xaranga de l'entraeta de Pasqua costava trenta-cinc pessetes i els ensaios en la Filà eren debades, donat que segons el Sr. Guillem els músics venien sols pel vermut i a alternar una estona amb nosaltres. S'organitzà un refresc el dia de Sant Jordi per la Filà en el club Clàsico en el carrer Venerable Ridaura i va costar quaranta pessetes, a base de café licor i llimonada. El café valia 1'20 la botella gran, 0'60 un barralet i un pirulí 0'30. Un cartutxero costava 15 pessetes sense dret a menjar. Arremet dient el Sr. Guillem que un treballador cobrava unes quaranta pessetes semanals. Segueix parlant el Sr. Guillem en l'entrevista assenyalant que aquells anys eren difícils per a la Filà. El deixar de costat els cavallets de cartó en 1926 va suposar que molts Realistes es donaren de baixa. Va tindré que recórrer, ell mateix, a En Rafael Silvestre per a que li facilitarà homens de Papeleres Reunides per a cobrir diversos actes. A la pregunta de com es que ell va eixir de Capità, va contestar que hi havien pocs candidats al càrrec i que com ell era el Primer Tro, conserje i responsable únic de la Filà tots pensaren amb ell. El "traje" li va costar uit-centes pessetes, el turbant quinze duros. No hi va haver, evidentment, un gran boato, el "traje" li'l dissenyà un tal Balaguer, la modista que li va confeccionar el "traje" vivia en l'últim pis de la casa del Cantó del Pinyó, i els metalls sels va fer ell. Com veiem, curioses dades d'aquella època que el Sr. Guillem ens conta amb detall i més que podrà trobar el lector si es preocupa de llegir la citada entrevista que el Sr. Santacreu realitzà al primer Capità de la història de la Filà Realistes.


La Filà Realistes Però més podem dir d'aquell any pel que fa referència a l'àmbit fester. Assenyalar que el dia vint-itres no hi hagué processó, que el Sant Jordiet va ser el xiquet Luis Pérez Jordà i el Capità dels Asturians va ser En Rafael Carbonell Giner. Els càrrecs de l'Alferes foren per als Barbarescs i Cids. En aquells anys de la República les cròniques d'allò estrictament fester van ser poques i gràcies a tot allò que ens conta el nostre primer Capità podem saber com més o menys era la festa en aquells anys. Passem doncs pàgina i endinsemnos en la postguerra, en la que les coses canviaren per a tots i també per a la Festa. 1944- PRIMER "LEON"

CAPITÀ

DEL

La guerra civil canvia el panorama en tots els aspectes, evidentment regna la tranquilitat i l'ordre. En la Revista de 1944 l'alcalde Rafael Valls Cantó escriu: "La humanidad en esta hora crucial es víctima del desenfreno que azota el mundo, y en medio del vendaval que despiadado ruge aniquilando lo que a su paso encuentra, solo España ... disfruta de paz y bienestar y Alcoy puede un año mas, merced a su situación privilegiada, gozar en el deslumbrante espectáculo de sus Moros y Cristianos". En la Història dels Moros i Cristians de En Julio Berenguer Barceló en la que es destaca el pàrraf que anteriorment hem transcrit, assenyala que "la fiesta fue brillantísima, tomando parte setecientos setenta individuos, sin contar con los niños. José Tormo Nácher hace de Capitán con los Realistas y Santiago Alós Candela con los Cides". Malgrat les dificultats de la Postguerra sembla que les cròniques ens indicaven que tot anava bastant bé i que les Festes gojaven de bona salut. La Revista de 1944 inclou una salutació a Francisco Franco dient "Sin ti nuestras Fiestas, severa y bella exaltación de un pueblo creyente y tradicional, hubiera quedado en el olvido entre ultrajes y blasfemias. Tu no quisiste. ¡Dios te bendiga!. Com que sembla ser que tot estava arreglat i ja no hi havien problemes en les festes i aquestes eren brillants i no

van patir ultratges ni blasfèmies, anem a allò que ens interessa que són les festes. Destaquem d'aquestes festes que els Capitans, com hem dit abans, foren José Tormo Nàcher i Santiago Alós Candela, els Alferes Francisco Pascual Peidro en els Barbaresc i Federico Vilaplana Miralles en els Llauradors. El Sant Jordiet va ser Carlos Aracil Aura que ho va fer tres anys consecutius 1942, 43, 44. Es destaca en les cròniques i en les actes de l'Associació de Sant Jordi així com també ho fa Julio Berenguer, l'incident que provocaren els Abencerrajes en l'Entrà. Sembla que l'esquadra d'aquesta Filà la van fer retirar els membres de la directiva per haber interromput la marxa en l'entrà durant tres vegades des de la porta de la Glorieta fins la casa assenyalada per casa de Bray. Anem amb els Realistes i el nostre Capità En José Tormo Nàcher, personatge del que no ens cansarem de repetir que és el que ha realitzat més càrrecs en les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, dos Alferes (1943, 1969) i tres Capitans (1944, 1957, 1970). El Sr. Tormo Nàcher va decidir "creuar" per primera vegada en els Realistes en 1941 estant Primer Tro Federico Sanz "el Negre". Va ser Conseller de l'Associació de Sant Jordi fins la seua mort en ... Va vestir tota la seua vida el "traje" de Realista, no coneixent cap altra Filà. Va ser primer Tro durant set anys encara que el càrrec que més va acomplir va ser el de secretari. 1957-SEGON "LEÓN"

CAPITÀ

DEL

En la dècada dels cinquanta la festa comença a consolidar-se i a perfilar-se tal com la coneguem ara, una vegada passades les penúries de l'època de la Postguerra. Els Realistes acomplirem el nostre tercer Capità que recau, com no, en la figura de En José Tormo Nàcher, que realitzà el segon Capità. En les Festes de 1957 i centrant-se en la crònica de En Francisco Boronat Picó en la Revista de Festes, ens diu que "las entradas resultaren sumamente bellas, perfectas y deslumbradoras. Fue una verdadera lástima que la de los

cristianos se viera perturbada por torrenciales y reincidentes chubascos que, claro está, aguaron la fiesta. No obstante hubo tal deseo en el bando crístiano de hacer las cosas bien, que soportaron tanta inclemencia con optimismo, reorganizándose ràpidamente apenas el tiempo cedia un paso en su contumaz propósito de malograr el desfile". Sembla ser que la climatologia en aquestos últims anys no va ser massa favorable, recordem que l'any següent, en 1958, la neu va fer acte de presència en els merlets("almenas") del castell, el diumenge 13 d'Abril. De l'entrada de moros, el cronista ens relata que "fue magnífica, aunque teniendo todos el corazón en vilo por la traza amenazadora de los negros nubarrones que la escoltaron desde el principio hasta el fin, pero que afortunadamente y a pesar de tan temerosos presagios, la cosa no pasó de ahi acabando el acto sin incidencias y con tiempo más que suficiente para la celebración del Paseo General." En aquest any les festes segons ens consta En Paco Boronat "por la circunstancia de que el presente año la Pascua de Resurrección cayó el 21 de Abril, no dando tiempo por consiguiente para crear el clima necesario de fiestas con los "ensayos" y "entraetes", la Asociación de San Jorge acordo aplazar la Fiesta hasta los tres últimos días de mes. Esto dio lugar a que


Tro de la Filà Realistes era Antonio Abad Pérez. 1970-

el 23 de Abril, dia propio de San Jorge, a las diez de la mañana se celebrase con toda solemnidad la Procesión del Traslado de la imagen de San Jorge desde la Iglesia titular a la Parroquial de Santa Maria, donde se celebro a continuación una solemne Misa Mayor...". Destaca també el cronista "los avances en la preparación técnica de la aparición que sustituyen los antiguos y rudimentàries procedimientos que no ofrecían seguridad y garantia como ocurrió el año pasado" Els càrrecs d'aquest any foren: Capità Cristià pels Llauradors: En

Bernardo Blasco Pastor; Alferes Critià pels Gusmans: En Francisco García Verdú i Alferes Moro pels Barberescs En Juan Sanz Francés. El Sant Jordiet ho representà Carlos Silvestre García. Curiositats que s'apunten en la crònica de la Revista de Festes d'aquest any són, per exemple que el genet que va realitzar l'Estafeta pels Realistes va ser Juan Senabre Picó. El concurs de "Marxes Mores i passos-dobles" que anualment convocava l'Excelentíssim Ajuntament va ser atorgat a la marxa mora titulada "Ibn Jafaixa" de la que és autor Enrique Castro Gamarra. El Primer 18

L'ÚLTIM CÀRREC DEL LEÓN

Arribem a l'època dels setanta, diguem que entrem en l'etapa moderna de les festes. Enrrere ha quedat la Postguerra i els anys cinquanta i seixanta que van donar estabilitat a la Festa i començà a forjar-se tal i com hui la coneixem. En l'any 1970 les festes venen salpicades per una polèmica de molta actualitat en aquestos dies i sembla ser que quasi sempre ens arriba quan els Realistes tenim el Capità. En Julio Berenguer Barceló en la seua Història dels Moros i Cristians d'Alcoi ens ho relata. Crec que es d'importància transcriure les paraules i l'introducció que en el seu Illibre fa el Sr. Berenguer: "En la revista, el Alcalde, Don Francisco Vitoria, escribe estas palabras -La Fiesta, que se asienta sobre hondas raíces centenarias..., sufre también los embales de la tormenta o le acarician las suaves brisas de las primaveras históricas... Yo apelo a vuestra conciencia de alcoyanos para que esa unidad no se rompa nunca. Para que esa unidad, pese a cualquier contingencia temporal, no se resquebraje- ... el editorial de la Junta Directiva, reza: - Año difícil para todos, pues a los problemas normales se le ha añadido el problema del traslado de fecha de la Fiesta. Esta cuestión durante el primer trimestre de 1969 ha sido la que ha absorbido nuestras preocupaciones, aunque la alcoyanía y el gran espíritu de todos los festeros ha permitido tener para este año una solución de transición... -¿qué ha pasado para que las letras de imprenta trajeran estos ecos?. La memoria anual lo aclara -Cuestión debatida ha sido el acuerdo del pleno del Excmo. Ayuntamiento de fecha 5 de Noviembre de trasladar la fecha de la Fiesta al ultimo domingo de Abril, de forma que los tradicionales actos del dia 22 se celebren el sàbado, los del dia 23 el domingo y los del dia 24 el lunes, siendo el dia 23 laborable. A pesar de que el hecho tenia sus antecedentes en un debaté de la Asamblea de Noviembre de 1968 y en un escrito de la Asociación que


no estaba planteado en términos idénticos a lo acordado por la Corporación Municipal, el traslado no fue bien recibido por la Asamblea de la Asociación que en sesión extraordinaria de 18 de Noviembre se pronuncia unánimemente contra el mismo, acordándose elevar escrito al Excmo. Ayuntamiento para que reconsidere el acuerdo La finalidad del consistorio era laudable y aunque en forzada votación y sesión tormentosa, se había conseguido algo que, al fin y al cabo, también con excelente idea, se le había pedido por la Asociación de San Jorge. La carestía de las bandas de música, la ilusión por atraer al turismo, el mejor acomodo del calendario laboral, exigían y exigen, que las fiestas se celebren en fin de semana. Pero ¡ah! Los "tradicionalistas" de turno se rasgaron las vestiduras y amenazaron con no vestir el traje. El difícil o acertado paso conseguido, se perdió, desde luego manteniendo al menos por este año la seria y a mi modo de ver ponderada decisión del Ayuntamiento. El 25-26-27 fue pues la Trilogía. Centrem-se en la Crònica de l'any en que s'estrena com a cronista En Adrián Espí Valdés: "No va el cronista a comenzar su trabajo

trayendo a colación aquí y ahora, la tan debatida cuestión del cambio de fechas que a todos sorprendió en su día, junto con los problemas de toda índole, que ello supuso. Eso amigos, lo dejaremos para otra ocasión quizá más propicia. Partiendo de un hecho real, concreto y consumado cual es que en 1970 la Fiesta de San Jorge tenía que celebrarse los días 25, 26, 27 de Abril, en vez de las tradicionales 22, 23, 24, el cronista tiene que referirse a esa trilogía y a los actos qué tanto antes como después se fueron celebrando". La primera crónica que d'una Entrada de Moros va fer el Sr. Espí, tenim l'honor la Filà Realistes

que la començara describint al nostre Capità de 1970: "A las cuatro se despliegan banderas otomanas, y al dar la primera campanada de las cinco de la tarde el capitán de moros hace su solemne aparición en la Plaza de España, siendo como siempre, y como lo había sido su oponente de la mañana, invadido inundado prácticamente por ese alud de fotógrafos e informadores gráficos de todos los años. Merece que resaltemos la finura y la personalidad festera de quien este año encarna el más alto papel: 'Don José Tormo Nácher', que en tres distintos años (1944, 1956, 1970) ha capitaneado las huestes de la media luna, siempre en su Filà de Realistas. Esta circunstancia, insólita, merece el aplauso y el reconocimiento del Alcoy festero. Brillante es el cortejo Realista, cumplidores a la perfección de su cometido, con orden y propiedad. Las carrozas resultan agradables y las escuadras de "negres" resaltan por el colorido, el rítmico caminar y el atuendo vistoso. El traje del Capitán tiene buen corte y resulta -a caballo como debe ser- majestuoso. Enhorabuena "Realistas". Els carrecs d'aquest any foren per als Cids amb el seu Capità En Jorge Albero Martínez. Els Alteres, Claudio Abad Cantó dels Llauradors i Antonio Bernabeu Rico dels Barbarescs. El Sant Jordiet ho va ser Fernando Pérez Miró. El Primer Tro de la Filà era En Santiago Pericas Sanjuán.


1983

L'ÚLTIM CAPITÀ JUAN FERRER CANET En 1983 Juan Ferrer Canet acompleix el nostre últim Capità. Juanito que ja va fer l'alferes en 1982 torna a repetir, abrigat per una Filà que sempre ha volgut que els seus c à r r e c s siguen Realistes "de veritat", La Crònica de Espí Valdés per als Realistes en 1983 diu així: "con puntualidad escrupulosa, con la pompa que revisten las alhambras y los esbeltos minaretes, la entrada de Moros comienza. De nuevo se opera en el Partidor el portento, y a los bruñidos aceres de la mañana sobrevienen ahora los parasoles, las verdes banderas, las arcadas que simulan lobuladas arquitecturas de mezquitas cordobesas bajo cuyos puntos de luz, un tapiz floral dibuja el antañón "cavallet". Los Realistas invaden San Nicolás. Y lo hacen a todo gas, moviendo todas sus fuerzas, con lujo y belleza. Capitanea Juan Ferrer Canet, que en su trono maríileno saludo al publico blandiendo un cetro de mando en la plaza. Rico traje el suyo, en el que el color rojo sobresale con fuerza exultante con los destellos metálicos de su turbante corona, collares y brazaletes, adamascado pantalón y arabescos por adomos... Seis Ernires, moro noble y escudero, pajes portando armas de este Al-Azraq redivivo, favoritas, carroza con pequeños huríes y palomas cautivas, y con una escuadra de negros de exquisito diseno con los colores básicos de la Filà, azul, blanco y rojo, completan este cuadro de exótica y a la vez alcoyanísima belleza. Una esplèndida entrada la que han hecho los Realistas, que han unido al entusiasmo y a la ilusión, algo mas, enormes ganas de hacer las cosas armónicamente, dándose al pueblo alcoyano con ahínco y

hasta con vehemencia". Els càrrecs d'aquest any foren per a Paulino Vallejo Giner com Capità dels Asturians, Jorge Palasí Calatayud Alferes pels Cids i els Barbarescs tingueren el seu Alferes en Rafael Torres Blanes. El Sant Jordiet ho va ser Nicolàs Cots Tortosa, de la Filà Vascos. El Primer Tro de la Filà era Enrique Pascual Rico. I arribem al final, l'últim Capità que vivim i que mantenim en la memòria tots els que erem en aquell any Realistes. Des de la primera crònica del primer Alferes en 1933 publicada en la revista que la Filà va editar l'any passat amb motiu de la seua sexta alferesia i que començàvem amb aquell "Difícils moments per a la Festa en l'any en que els Realistes acomplien el primer càrrec de la nostra

història com a Filà..." En 1983, com aquest any de 1997, no n'hi han ja moments difícils. La història i la festa han canviat i indudablement per a bé. Aquest que escriu no ha viscut aquells "Difícils moments per a la Festa", millor dit, no n'ha viscut cap. Els nostres majors, els nostres avantpassats festers ens han deixat a la generació actual una Festa sana, magnífica i espectacular. Alcoi sembla que no ix de la seua eterna crisi, però en canvi la festa no ho ha notat mai, la festa s'ha fet més gran, inclòs més intensa i més viscuda, amb major nombre de festers, de visitants, de músics, de boatos, de carrosses, de tot. La Festa canvia perquè el món canvia i indudablement la Festa canviarà, per què si un llig les cròniques, nostra festa, sempre dins d'uns cànons que la identifiquen, és un exemple d'adaptació al temps com poques les puguen haver i d'això ens deben sentir orgullosos. La Festa d'Alcoi és única en el món i els Alcoians deurem saber com canalitzar-la fins els temps futurs per deixar a les pròximes generacions una festa brillant, i de la que ens sentim tan orgullosos, com els nostres avantpassats ens han deixat, Gràcies a tots aquells que han fet de la nostra festa la millor que podem tindré. I gràcies a tots aquells Realistes que han contribuït a que aquesta Filà siga un exemple a seguir, com ho demostra la història i indudablemente la realitat actual. RAFAEL PALMER I PEIDRO


El Cavallets y su función Los

Realistas que sufrieron caballería real, y C) los caballitos honda tranformación de encartón. 1926 con la desaparición El Cronicón del Padre Picher, del "cavallet" pasando a ser filaes manuscrito de mediados del siglo normales, añorando sus orígenes y XVIII, al relatar la Fiesta de Alcoy, su historia, lo hacen reaparecer en la de antes y la de después de la tarde del día San Jorge de 1992 1741 -que es cuando se reanuda que ese año se celebró el 25 de tras 40 años de suspensión a Abril. causa de la Guerra de SucesiónY lo resucitaron en forma de dice, al hablar de la fiesta de 1841 "ball", la danza "dels cavallets", que (2) ... "dispusieron su primer milies la que normalmente tenia y tante fiesta -léase arcabuceríatiene todavía en alguna fiesta para el 23 de Abril de 1741, forpopular balear o catalana, y en la mando dos compañías de arcabufiesta del Corpus Cristi de Valenceros, una de cristianos y otra de cia, cuya procesión estimamos que cristianos vestidos de moro -nótepudo ser el antecedente que servise que no dice disfrazados-, con ría de inspiración a los festeros dos compañías de caballos en la alcoyanos adaptando esa figura a misma uniformidad, barcos y perla Fiesta de Moros y Cristianos, trechos maritimos "... Si hemos de para su diversión, extremo que dar crédito al manuscrito había por analizo en la Revista de este año tanto también dos compañías de caballería, ¿real, o de cartón? (1). El cuándo aparecen las "cabaCompañías de las que no tenemos ninguna referencia posterior. llerías" en la Fiesta es un tanto Cuando las dos compañías de confuso a falta de textos concretos, "infantería" se diversifican en filaes, ya que por otro lado son cosas en ambos bandos, a finales del bien distintas: A) el uso de los siglo XVIII o principios del XIX, no caballos en los desfiles; B) la exishay constancia de ninguna de tencia o no de filaes específicas de

caballería -real ni de cartón- ni tampoco en la primera reglamentación festera, los 6 cap. de 1839. Unos años después, en 1842, aparece en las actas que se aprueba el diseño de una caballería mora, sin más detalles, que indudablemente era de caballitos de cartón, ya que poco tiempo después, en 1857, por el Cap. Adicional número 19 a la reglamentación, se prohibe en las Entradas ... "a las comparsas el que entren en caballos, muías y borricos, como lo han verificado otros años en decrédito de la fiesta, pudiendo tan sólo llevar de las primeras, los Capitanes, Gefes y empleados -cargos-, y hay un interlineado que dice "caballerias". Eso se reproduce, modificado, en el art. 14 del Regl, de 1862, al decir que en las Entradas ... "sólo se permitirá el uso de Caballos a los Gefes y batidores. Las Caballerías podrán llevarlos, pero a todos generalmente se les prohibe el uso de aparejo redondo, a excepción de los que aquellos destinen para bagajes". Ese "podrán" no tendría


sentido si las "Caballerías" fueran de caballos reales . Por acuerdo de la Asamblea de 16 de Mayo de 1926 -84 años después de su aparición en acta de 1842- desaparecen las caballerías. El acta dice textualmente ... "Teniendo solicitado las Caballerías de Realistas y Berberiscos -eran las dos últimas que quedaban- el pase a ser Comparsas de Disparo, y por lo tanto con derecho a los empleos de Alférez y Capitán, cuya petición tenían concedida para cuando se igualaran los dos bandos: conseguido esto, se acordó hacer desaparecer las caballerías de Moros y Cristianos, por haber perdido su efecto en las fiestas, no admitiéndose en lo sucesivo ninguna comparsa con tal carácter, y perdiéndola las que ahora lo tienen"... Se desprende. Aparte del manifiesto deseo que tenían de pasar a "Comparsas de Disparo "como las

demás, el "haber perdido su efecto en las fiestas", lo que hay que interpretar en el sentido de haber perdido su función, su razón especial de ser. ¿Y cual era esa función? Su función específica era LA ESCARAMUZA, que no es otra cosa que la carga que efectuaban las caballerías en la Plaza y calles adyacentes tras las batallas de arcabucería, de la mañana y tarde. La mención ESCARAMUZA, sin explicarla, aparece en el Cap. Adicional 18, aprobado en 1851, que "prohibe a los individuos de las comparsas de caballería de Moros y Cristianos, el prestar su traje de fiesta a individuo alguno de fuera de ella, imponiendo la multa de veinte reales de vellón..." Aclarando "Todo lo cual se entiende al tiempo de la escaramuza que tiene lugar en la plaza después del Alardo". El Regl, de 1852 es más explí-

cito, en su art. 20 establece "Las Caballerías en el momento mismo de ondear en él (el castillo), la bandera vencedora, saldrán de sus puestos respectivos y sosteniendo la Escaramuza (lo ponen en negrillas) acostumbrada en la calle San Nicolás entrarán en la plaza donde tendrá fin el Alardo de esta mañana. Para evitar la menos desgracia se prohibe el uso de sogas, cometer actos en las correrías que sean perjudiciales a los espectadores, arrojar sobre la gente los despojos de los caballos, porque pudiera muy bien estropear a cualquiera, como igualmente todo aquello que desdiga de objeto de las fiestas. Los primeros truenos y los Gefes de las Caballerías serán responsables del pago de las multas"... A juzgar por lo que se prohibe se puede adivinar lo que seria la Escaramuza, una verdadera batalla campal. En los Regí, posteriores de 1888 (art. 44), de 1900 (art. 44) y de 1918 (art. 46), ya no se menciona la palabra escaramuza, no la usan, y con un texto similar en todos ellos se limitan a decir "Desde el momento que la bandera vencedora tremole en el Castillo, las Caballerías de uno y otro bando bajarán a escape desde la parte alta de la calle San Nicolás, hasta la plaza de la Constitución, donde después de sostener entre sí la lucha y de ejecutar las conrrerias y evoluciones que dan al acto el mejor realce posible, se tendrá por terminada la batalla". Eso se repetía por la mañana y por la tarde. Ya no se habla de prohibiciones. Lo cierto es que, o bien eran innecesarias porque no se cumplían, o el acto se había "civilizado", o bien corrían otros tiempos en que la Escaramuza estaba fuera de tono, por lo que acabó desapareciendo en los años veinte, cuando ya sólo quedaban dos caballerías, y eran moras, pues la última cristiana, la de Cazadores, había desaparecido en 1908. Es curiosa la opinión de J.A. Llobet y Vallosera, en 1853, (3). "Esta caballería es la parte más ridicula de la fiesta, puesto que está formada por hombres que van metidos en unos caballitos pequeños de cañas y de papel pintado... Esta caballería constituye la parte


grotesca del drama figurado..." Y la de Charles Davillier, de 1862, "En cuanto a los fogosos palafrenes eran sencillamente de cartón, como esos caballitos que se ven en las tiendas de juguetes... La formidable caballería se agitó e hizo profundas brechas en las filas de los infieles. Entonces el jaleo se hizo general, la infantería apoyó a la caballería y los desgraciados mamelucos fueron todos mal tratados como austríacos..."(4) Pero quizás la descripción más completa de la Escaramuza, a la que no le da ese nombre, sea la del editor José Martí, en 1864, (5), que casi copia la del Diccionario Madoz de 1845, "Al terminarse la batalla -dice (pag. 214)- es sorprendente ver el combate de la caballería (y lo subraya), particularmente por la tarde. En la plaza y en las avenidas de las calles que en ellas desembocan en medio de la concurrencia que allí han atraído la bulla y los disparos, vense correr centenares de hombres que parecen entregados a una verdadera lucha: las cargas de caballería que con sus caballos de cartón hacen mover la masa compacta de millares de espectadores que se dilata y estrecha según los movimientos de los caballos, y las corridas de los fugitivos, producen un movimiento indescriptible porque no posible atender a los variados puntos de este inmenso cuadro. Acabada la confusión, sin que jamás se hayan producido riñas ni quejas, a pesar de tanto porrazo, gracias a la prudencia y mesura del buen humor alcoyano, salen del castillo de una y otra parte, cerca del anochecer;"... Las caballerías toman también parte en otros actos de la Fiesta. Nada dicen los Reglamentos sobre la Gloria, hablan sólo de la presencia de los Sargentos Mayores, y uno por comparsa (Regí. 1888). Sobre la Diana fijan todos los Reglamentos una "banda" de gastadores de diez cuando más o de dos cuando menos, y el Regí de 1918 (Art. 22) aclara que en las caballerías podrá ser la banda de gastadores hasta de doce. En las Entradas las caballerías iban detrás de la infantería, y según su orden de antigüedad, es decir, cerrando su bando, y podían ir montadas a caballo (Art. 14 Regí.

1862 y ss.), y al parecer sin caballitos de cartón. En las procesiones de mañana y tarde del día 23, abrían la marcha por su orden, en filas de 4 u 8, según la capacidad de la calle (art. 17 Regl. 1862), aclarando el art. 39 Regl. 1918, que "Los individuos de las Comparsas de Caballeria en las procesiones podrían ir montados en caballos, como también usar en dichos actos y en los que toman parte el último día de fiestas, el típico caballete de cartón". De lo que a sensu contrario se infiere que no lo podían usar el día 22. El último día el 24, ya sabemos que su función era la Escaramuza. La reaparición de la "caballeria de cartón" en la Fiesta, con el nombre de "Diana Vespertina del Cavallet", que el programa ha acogido oficialmente como acto desde 1994, hace preguntarse cuál va a ser su función en la Fiesta. Reaparece en un día, el del Patrón, con varios aciertos: a) En forma de "ball" o danza, que es como actúa siempre el "cavallet" de cartón en las procesiones y fiestas patronales que aún lo conservan, por lo que sería más lógico llamar al acto "ball o danza del cavallet ", ya que el ampuloso de "Diana Vespertina", puede sugerir imágenes contradictorias y confusas. B) El día del Patrón por la tarde es un día muy adecuado para el acto, que por su naturaleza, dignidad y forma con que se lleva a cabo no desdice de la unción espiritual-religiosa que debe presidir el día, al menos entre procesión de la mañana y la de la tarde que son los dos actos que lo enmarcan, por lo que puede considerarse un obsequio popular más al Patrón, y hacerlo llegar hasta la Parroquia, o donde en ese momento está el Patrón. Su engarce con otros actos de la Fiesta no es fácil, dada su estructura actual de ser una representación de un episodio de la Reconquista, todo lo popular y festiva que se quiera, pero formal. No habría problemas en las procesiones, encabezándolas, por aquello de que las procesiones patronales, a imitación del Corpus valenciano, pueden dar cabida a manifestaciones festivas populares en forma de danzas, grupos, etc... Tampoco lo habría como boato en las filaes de cargo. Pero como filaes específi23

cas de "cavallets" no tendrían actualmente sentido. Tampoco caben en el Alardo. Estarían en contradicción con lo formal actual de la Fiesta. JOSÉ LUIS MANSANET RIBES

NOTAS. (1) Revista de la Fiesta. Alcoy 1996 (2) Rogelio Sanchis Llorens. Memoria sobre antigüedades de Alcoy. De. CAM. 1986. (3)J.A: Llobet y Vallosera. "Apuntes históricos acerca de las fiestas.... (4) Charles Davillier. Viajes por España. 1862 a 1875. Según "Nostra Festa". (5) Guia del Forastero en Alcoy. José Martí Casanova, librero editor 1864.


Els Realistes i la carrer de Sant Tomàs i església de Sant Jordi. Però ¿,què sabem dels Realistes d'aquell any de Capità? El diari Información d'Alacant presenta el dia 28 de març un article signat per Julio de Vidal, un dels pseudònims que utilitzava el periodista alcoià Durant els primers Rafael Coloma Payà, titulat Nuesmesos de 1944 els Realistes preparaven tra visita a los «moros» (3), una autèntica delícia, el qual ens perla segona capitania en un ambient met conèixer com es vivia aquella i circumstàncies completament capitania, i que considere mereix diferents a les de la primera ocaser reproduït íntegrament: sió. Molt havia canviat la situació "Nuestra visita a los «moros». política i social en deu anys, desLa comparsa de «realistas» prés de passar per una guerra civil. vibra de emoción y entusiasmo Es vivien els moments durs de la ante la proximidad de las tradipostguerra, temps de mancances i cionales fiestas de San Jorge racionaments, però malgrat tot la Mártir. Este año le toca el turno Festa renaixia, començava de nou al capitán de las huestes agarea dur alegria, colorit i música pels nas. carrers del nostre poble. Próximas las históricas fiestas El primer dia del mes d'abril de 1944 venia marcat per la celebraque cada año Alcoy celebra en ció del "Dia de la Victoria", així ho honor de San Jorge, Mátir, guerredenominava el règim, i la premsa ro capadociano, adalid insigne de titulava: "Alcoy envia al Caudillo su la victoria cristiana sobre las huespromesa eterna de fidelidad y grates de la Media Luna, hemos creítitud" (1). Aquell dia es fixava el do oportuno iniciar unos reportajes, cartell de festes, obra de José Joaquín Arjona Vallet. El C.D. Alcoyano es jugava l'accés a la promoció per a intentar pujar a primera i la Glòria recorria els carrers d'Alcoi el dia 7 d'abril. El "Frente de Juventudes" organitzava un festival d'exaltació alcoianista, celebrat el dia 11, al temps que preparava l'edició de la revista Excelsior, dedicada a les festes abrilenques. El dilluns dia 10 quedava beneïda la nova imatge infant de sant Jordi, coneguda com el Xicotet. El Reliquiari estava en plena reconstrucció però es decidí que no figurarà en la Processó fins que no estaguera completament restaurat. Per altra banda la "Delegación de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional" demanava a l'Ajuntament la cessió de locals per tal d'instal·lar un museu d'art. El municipi ho celebrà molt i acordà "la cesión de las magníficas salas del antiguo palacio municipal que desde su restauración fue destinado a albergue de arte" (2). També quedava editat el Novenario a San Jorge Màrtir del reverend Enrique Abad Vilaplana. La fira omplia el pont de Sant Jordi -més de 150 firaires- i s'inaugurava oficialment el dia 20, junt a l'enllumenat de la plaça d'Espanya, Ajuntament,

Per a tots els amics Realistes, especialment per a Jordi Linares, Vicent Ivorra i els membres de junta de filà que vau patir tant la vesprada del 22 d'abril de 1996.

que sean pulso y vibración del entusiasmo que por anticipado siente nuestra ciudad a la vista de su Fiesta Mayor. Y así, con esa intención, nos hemos dirigido a la calle de San Miguel, donde tiene sede y asiento la comparsa mora denominada «realistas». Hay que bajar por una escalerilla estrecha y pina, que a las dos vueltas nos muestra el local de la comparsa. Está enclavado en lo que fué muralla antigua de la villa, sobre lienzos de piedra patinadas por el tiempo, que abren al río el vértigo de una altura considerable. En las paredes hay trazos de arcos árabes pintados, espingardas entrelazadas, lanzas con madroños de pelos y adargas o tarjas con una cabeza de moro al aguafuerte, carteles de fiestas y uno, de toros, de Ruano. El diseño antiguo de la «filà», cuando se llamaba «primera Caballería mora», no tenia derecho al disparo en el alardo y en pleno tiroteo corrían los «individuos» las calles de Alcoy, montados en los típicos caballitos de cartón. El dise-


Capitanía de 1944

José Tormo Nácher, Capitá dels Realistes l'any 1944, ha arriba! a la plaga d'Espanya. Al fons s'observa l'abséncla de la parroquia de Santa Maria i del seu Campanari.

ño antiguo representa un moro con barba, caballero en su caballo de cola arqueada y una banderita a la diestra, que puede tomarse por una caricatura del duque de Olivares de Velázquez. Un letrero dice: «orden y respeto». El retrato del primer capitán -este año es la segunda vez que «els Realistes» lo tienen- y el diseño de la transformación de la indumentaria. Y San Jorge, enmarcado en tallada madera de estilo árabe, presidiendo todo el hervidero de ideas, palabras y entusiasmo que allí reina. Tomamos asiento en una larga mesa, junto a los «individuos» de la comparsa, jóvenes y viejos, que vibran emocionados al amanecer de las próximas fiestas. El capitán de Moros -José Tormo, en la vida ciudadana- es objeto de preferente atención. Es a su vez «primer tro» -presidente, en la ordenación jurídica festera- de los Realistas que nos dice: -Este año pensamos dar una sensación fuerte en las fiestas. La Comparsa entera se apresta afanosa y hay gran entusiasmo. Hemos construido varios palanquines para la Entrada de Moros, algunos de los cuales, serán portados por «esclavos», que llevarán a

hombros bellas alcoyanas ataviadas de musulmanas. Saldrá también una carroza muy artística, tirada por bueyes, formando todo ello un conjunto lleno de color. El secretario -¡qué pena no tener nombre típico!- nos explica también los detalles de régimen interior. -El entusiasmo es indescriptible. Aunque sólo 35 «individuos» cuenta la Comparsa, saldrán en la Entrada cerca de doscientos personajes, sólo en la parte de la comitiva del Capitán. El traje de «esclavo» es precioso, sobre todo el collar de cobre, derroche de la artesanía alcoyana. A pesar de la humildad de todos los componentes, no por eso decrece la animación pues la fiesta es antes que nada. Hay «individuo» aquí que vende los conejos que tiene, para poder salir de moro. Las recaudaciones son suficientes, para llenar todos los gastos que tenemos. Atendemos un poco la conversación de los «individuos», sentados en aquella mesa larga. Se habla de compra y venta de trajes, prendas sueltas que se ceden, arcabuces que se contratan, cálculos sobre los kilos de pólvora que se necesitan, ayudantes para lle-

var el cajón del fingido «municionamiento». Otro nos dice: -Los pleitos de «comparsa» son parecidos a los de familia. Hoy reñimos, pero a la noche siguiente volvemos a reunimos en la misma mesa, bajo el mismo diseño. Recuerdo que hace algunos años, próxima la fiesta, hubo huelga que duró catorce semanas. Veíamos todos que la fiesta se aguaba, pero pudo más ella que la terquedad. Unos días antes se terminó el conflicto y todos, patronos y obreros sellaron juntos, vestidos de moros y cristianos. Un recién llegado corta toda la conversación. Apercibimos que es forastero a juzgar por el tono de voz. Al marcharse se produce el siguiente diálogo. -Quédate y sales con nosotros. -A este le «enredo» yo. -Mirad; yo no entiendo de vuestra fiesta. -Con dos «ensayos» te ponemos al corriente. -Bien sabéis que «ésto» hay que llevarlo en la sangre. Luego nos juntamos con el sargento -el ordenanza de la Comparsa- y el «cop» -tesorero- y el «darrer tró» -especie de vicepresidente de la Junta moruna «dels Realistes»-. Todos están satisfechos de los trabajos que han realizado para la «entrada». Este año, segunda vez que les cabe en suerte el capitán, están dispuestos a echar las campanas al vuelo. Allí, en «els Realistes», vive plena de emoción y antigüedad nuestra fiesta mayor. Nada importa a aquellos hombres, como no sea la historia de la victoria cristiana, amparada por San Jorge. La fiesta de Moros y Cristianos tiene allí un puntal firme y fuerte, tan fuerte, como los muros antiguos que en el discurrir de los años son bastión formidable de aquella casa que parece venirse abajo. Ya nos despedimos de todos, que afectuosos nos estrechan las manos. Al tomar la pina escalerilla, observamos que en una pizarra hay escrito: «El próximo domingo, ensayo». No cabe duda. Hay que ensayar, ensayar mucho, que las fiestas se aproximan. Ensayar, que es tanto como cuidar, retocar, mejorar, día a día la fiesta alcoyana, ungida de fe y poesía, donde


L'esquadra d'aquell any amb les "adargas o trajas con una cabeza de moro al aguafuert".

quadra de negres des del carrer de Sant Nicolauet cap avall. El mateix Julio de Vidal -Rafael Coloma-, passades les festes, escriu una sèrie d'articles titulats Ventaria de la fiesta. Un d'aquestos narra una curiosa anècdota sobre l'esquadra de negres. Sembla que els negres dels Realistes anaven a presentar uns vestits "bastante deficientes" però en assabentar-se que la filà Barbarescs, filà de l'Alferes, tenia un preciós vestit d'esclau -en paraules de Coloma anaven a "echar el burro por la ventana"- van començar a reformar el seu vestit. Durant l'Entrada els negres dels Realistes, atemorits per la fama que precedia els Bequeteros, van iniciar la desfilada amb cert complexe que, a poc a poc, van superar en veure la favorable reacció del públic, que no cessà d'ovacionar-los. Un comentari final indica que potser havia estat "la mejor escuadra de negros que ha visto Alcoy de diez años acá" (6). En definitiva, els Realistes vau complir com els millors, en uns anys de dificultats econòmiques, gràcies a l'excel·lent ambient que regnava entre els festers de la vostra filà. Només queda desitjar-vos a tota la filà, però especialment a Rafael Palmer Balaguer, Capità 1997, tota la sort que mereixeu i que la vesprada del 22 d'abril haja quedat, per a admiració de tots, coberta per eixe blau tan abrilenc que identifica el vostre disseny. PAU GÓMEZ I NAVAS

L'esquadra de negres de 1944, segons el periodista "la mejor escuadra de negros que ha visto Alcoy de diez años acá".

vibra, hecha historia y tradición, el alma toda de Alcoy. JULIO DE VIDAL"

Poc més podem afegir després del magnífic retrat que fa l'autor de l'ambient fester que omplia les parets d'aquella filà. L'Entrada de la filà Realistes va complir totes les expectatives formades per aquells comentaris. Un triomf en uns anys difícils. També sabem que la vostra banda de música era la Unió Musical de Muro de l'Alcoi, els dos anys de càrrec (4). A més l'esquadra de

negres del capità anava a desfilar als sons d'una marxa mora dedicada al coronel comandant de la plaça, Guillermo Prieto Madassu. El seu autor era, segons la premsa, "el conocido Juanito Miró, alcoyano muy celebrado en las emisiones infantiles por el dominio que sobre el acordeón tenia", el qual formava part de la banda del Regiment d'Infanteria. Aquesta marxa, titulada Embrujo del Senegal, "de mucho sabor marroquí y precioso ritmo" (5), interpretada per l'orquestina de músics de la banda militar del Regiment espenta l'es-

BIBLIOGRAFÍA: (1) Información. Diario de Falange Tradicionalista y de las J.O.N.S. Alacant, dissabte 1 d'abril de 1944. (2) Información. Diario de Falange Tradicionalista y de las J.O.N.S. Alacant, divendres 14 d'abril de 1944. (3) Información. Diario de Falange Tradicionalista y de las J.O.N.S. Alacant, dimarts 26 de marg de 1944. (4) TORMO CERDA, Santiago. Bandas de Música. Unión Musical de Muro del Alcoy. Alcoi, R.F.M.C. 1965, pp 88-89. (5) Información. Diario de Falange Tradicionalista y de las J.O.N.S. Alacant, divendres 21 d'abril de 1944. (6) Información. Diario de Falange Tradicionalista y de las J.O.N.S. Alacant, divendres 5 de maig de 1944.



El vestit Realista Miró. A partir de 1886 comença també a ésser reconeguda popularment com "del Realiste"; en 1893 se l'anomena ja "Caballería Realiste". El primer vestit del qual es té documentació gràfica és el del 1876, que podem veure en els gravats xilografies del primer Llibret de Filaes, editat amb ocasió del VI Centenari. De l'aleshores comparsa de cavalleria sabem que "el pantaló és bombatxo arremangat, capa curta ornada per una trepa, marlota creaunt pel pit una espècie de cordonera, turbant a l'otomà, adornant-se amb una petita ploma" (1). A aquests elements hi hauria que afegir les polaines -en alguns moments-, les cotamalles, el sabre i el cavallet de cartró penjat amb torsura al cos. Dels colors, La indumentària festera és que els coneixeríem per documeninqüestionablement un dels tació posterior, destaquem el blau elements més estimats pel turquesa del pantaló, el verd de la fester i la festa alcoiana. Dir en faixa, l'avinagrat de les calces, el Alcoi que un es disfressa en festes morat (color teula, ens diria l'amic és quelcom més que un insult. Per Santiago Pericàs) de la jaqueta, el això eixa expressió tan nostra de blau obscur de l'armilla, el turbant i "em vist de fester" està més prop capa blancs, les babutxes grogues. del sentit simbòlic i estètic de quelUn vestit, doncs, amb gran varietat com que condensa forts sentide colors i de fantasia. ments i s'empra com un rite, que no pas de l'acte superficial que té el trasmudament de disfressar-se. Ara bé, eixa estima no va acompanyada normalment d'un coneiximent profund de la forma, del sentit i de l'evolució històrica d'aquesta. Per això crec oportú tractar aquest tema, en aquest cas centrant-me en la de la Filà Realistes, subjecte i objecte d'aquesta entranyable revista de l'any de Capità, a la qual ha estat invitat a participar-hi. La Filà, són dades que estan ja prou a l'abast de tothom, que com a tal es funda en 1926, ve de les antigues comparses de cavalleria; en concret, sembla ésser, de la 1ª Cavalleria de Moros que es fundà en 1842 i que al voltant de 1862 afegeix el nom del seu general, una espècie de primer tro, Rafael

El vestit, amb prou seguretat, obeix a tres factors: a la seua condició de comparsa de cavalleria, que explica pantaló i capa; al caire turc de la indumentària mora, ja no sols d'aquesta filà, sinó de la majoria de les nostra festa, com referit al 1741 ja assenyalava el Pare Picher en el seu cèlebre "Cronicón", en parlar de com es feia la festa: "se enfrentaban dos companías de arcabuceros, una de cristianos y otra de cristianes vestides a lo turco" (2) Aquesta semblança turca de la nostra indumentària té a veure amb l'odi a l'otomà, per allò de la pirateria a les nostres costes durant el segles XVI-XVII i la creació de les milícies alcoianes per a custodiar la plaça i assistir-hi a l'ajuda dels pobles de la Marina quan aquests hi eren atacats pels esmentats pirates berberescs i turcs. En aquesta època, doncs, es fonamenta el sentiment popular original que, com identificació front al contrari, dualitat, per cert, que dona lloc a litúrgies rituals i festives d'un col·lectiu pràcticament des de la prehistòria, dona oritge a la nostra festa. El sentiment es gesta en clau de contemporaneitat, no en termes històrics, puix, per altra banda, la història passada era força desconeguda per aquelles gents; les societats comencen a tenir consciència històrica als segles XIX i XX. També hi ha un tercer factor, que no cal oblidar i que explica la


Evolució i sentit formal

pervivència d'aquest tret durant el segle XIX. L'estil més ornamentat, més donat a la fantasia (com ho demostra la varietat de colors del vestit Realiste en aquests moments), de la indumentària turca front a l'àrab, més sòbria, convé al concepte d'allò oriental que es tenia a l'època romàntica, conformat tant a partir, en uns casos, d'una realitat coneguda com, en altres, somniada. En tos cas era

força predisposí a pensar l'oriental en termes força pintorescs i decoratius. Aquest disseny de la indumentària de la Filà es va mantenir pràcticament fins que aquesta va deixar d'ésser de cavalleria en 1926. Però en un principi els canvis foren petits; la faixa amb flecs, el turbant passa a ésser com el de la majoria de les filaes d'infanteria, canvia la forma de l'armilla, i tant la

pitrera com l'embocadura de la jaqueta adopten uns bordats ornamentals. En 1928, es modifica la faixa, ara és blanca i estampada a tires blaves, i el turbant porta escarapela i un cim metàl·lic. Als anys posteriors s'incorporen el collar del pit, els punys a les monyeques, tots dos metàl·lics i daurats; i els flecs en l'embocadura de la jaqueta. També, en algun moment el disseny de la faixa fou amb quadres grans geomètrics. El vestit, doncs, al llarg d'aquests anys va depurant-se dels elements més fantasiosos, en un procés semblant al de les altres filaes. La peça que més canvia és la faixa, potser, per una banda, en un intent d'introduir algun element de fantasia en un traje més bé sobri, i per altra, perquè era la peça menys costosa en fer qualsevol modificació. Finalment, en 1949, es dissenya el vestit amb les seues característiques actuals, és a dir, turbant blanc amb una cinta blava, escarapela i pic en metall daurat; capa blanca, jaqueta roja amb uns flecs daurats que cauen sobre el braç i sobre els punys metàl·lics de les monyeques, els quals van precedits d'una tira daurada bordada. Sobre la jaqueta i a la part del coll cau un gran collar metàl·lic daurat. L'armilla és blava amb bordats, trepes i dues mitjes llunes metàl·liques, tot així mateix daurat, en la part davantera; darrera té també una altra mitja lluna. La faixa és groga amb dos caigudes delanteres que acaben en flecs, el pantaló blau, les calces marrons i les sabates grogues. JOSEP ALBERT MESTRE MOLTÓ


Quatre Dianes dels ri, li agraeisc el seu interès respecte a la meua col·laboració d'enAbans de començar el tre- guany a la revista. Al mateix temps jo també ho ball, voldria dir que no puix sense el present creguen que sócdesitjava, un treball l'objecte que buscava a parnostàlgic pels records que he escrit tir de la publicació de l'any passat sobre el passat de la Filà, (l'article de donar a conèixer a festers d'ade la revista de l'any passat) no és quells temps (poc o no coneguts així, el que si que potser, és que pels festers actuals) hauria estat des de l'any 1945 fins avui fa 52 un treball incomplet al no publicaranys que sóc soci de la Filà. Per se les fotografies que faltaven , coses que passen en la vida vaig sent així que en certa manera és deixar d'eixir a la festa i d'assistir una continuació del treball de l'any amb regularitat a la Filà, com de l'Alferis. també ara fa uns anys que he torA més a més, hauria segut un nat a freqüentar-la assíduament. acte injust per part meua amb tots Aleshores quan hi ha un trencaaquells que hi vaig anar a veure, ment de la forma de vida és quan els quals jo creia que podrien inforet dones compte més encara de la mar-me al respecte, altres em diferencia de vida que existeix donaren adreces de familiars o entre el passat i el present, i natuconeguts que em donarien alguna ralment recordes el passat, i més informació; sent així que alguns encara si en eixe temps està d'ells em demanaren que els inclosa la joventut, i en el present ensenyarà la revista el dia que es portes una carrega de 70 anys, publicarà. que són molts anys, massa anys, A ells sempre el meu sincer si tenim en compte que la vida es agraïment al respecte. curta. També tenia interès en publicarEl meu agraïment a alguns fesies sent així que alguns festers(ja ters que amb la seua atenció, morts) d'eixes fotografies tenen fills m'han fet tornar a viure de forma o nets entre els Realistes actuals; i assídua l'ambient de la Filà. tenint en compte que abans els No dic noms per no deixar en fotògrafs professionals no abundal'oblit algú d'ells. ven com ara, puix moltes de les fotografies que ens feien eren fetes per familiars o amics, vull dir amb L'any passat a petició del croaixò, que em donaria per molt nista de la Filà vaig escriure a la satisfet si eixos Realistes actuals revista que es va publicar amb pogueren reconèixer entre les motiu de tindré la Filà el càrrec de esmentades fotografies, al seu l'Alferis un article sota el títol pare o al seu iaio. "Records de Rafael Selles i Tormo (anècdotes i costums dels Realistes dels anys quaranta i cinquanta). De les set fotografies que en Miguel Espí Selles l'any 1992 el Darrer Tro va escollir entre totes les que jo hi tenia d'aquells temps, quan eixia a la festa, Modesto Sempere Cascant per reproduir-les i tindre-les a l'arxiu de la Filà, en va triar tres d'elles degudament documentades (noms, cognoms, com alguns malnoms Lucas García Grau "apodos" dels personatges de les Santiago Pons Cabrera fotografies) per a publicar-les junt a l'article; comunicant-me a contiÀngel Moltó Blanes "El Senyoret" nuació que les altres quatre es publicarien a l'any del Capità. En una paraula; que diplomàticament i en certa manera aquest bon senyor estava comprometentme a que també col·laborarà en la Enguany, com veureu, les quapresent revista. tre fotografies corresponen a l'acte No el critique, sinó tot el contrade la Diana.

PRÒLEG

El diumenge de Rams, en aquells temps podies elegir acte segons l'antiguitat (el mateix passava per a fer de caporal "cabo") L'any passat se'm va oblidar a l'apartat de "Anectotes i costums dels Realistes dels anys quaranta i cinquanta; el tema referent a la "dinà" i encara que no te cap importància, si que m'agrada publicar-ho pel contrast tan gran de les dinades d'ara (l'any passat vaig anar a la "dinà") amb les dinades d'aquells temps(transport, distraccions, etc, etc...) Aleshores el dinar venia a ferse que jo recorde en algun mas , com el mas de Don Jordi, mas del Troncal, etc... que corresponen a la partida de Polop Baix. Per anar-hi, es feia amb camió (eren els mitjans de transport que hi havien) en aquest cas era el camió de Rovira, transportista que transportava llenya. No cal dir que anava una xaranga de músics, i els encarregats de l'organització anaven el dia anterior. Ara ve el que dic en el pròleg, és la diferència tant gran que hi ha entre la quantitat de socis que van a les dinades d'ara, amb les dinades d'aquells temps, que aquestes últimes en venien a ser pràcticament com una reunió familiar, es a dir, com una "pinyata" que dèiem en aquells temps, un dia per a passar-ho bé al camp. Perdoneu-me si us he cansat llegint aquesta relació, jo sóc el primer en no donar-li com a fet cap

Miguel Espí Carbonell (fill) Miguel Espí Mayor (nét) Emilio J. Espí Mayor (nét) Modesto Sempere Sànchez (tni Juan G. Sempere Pascual (nét) Modesto Sempere Pascual (nét) Fernando García Molina (nét) Santiago Pons Sala (nét) Fernando Moltó Moya (fill) Jorge V. Bonhome Moltó (nét)

importància sent així que entre un dinar a l'altre existeix una diferència de 50 anys, i és llògic i natural


anys Cinquanta que passe això i que recordes aquells temps. Vull dir amb això, que el valor que jo li done a eixes dinades no es el fet en si, sinó que quan més constància escrita i documentada tinguem de totes aquestes activitats més serà la riquesa històrica dins del brillant futur de la filà Publicades les fotografies que consten en el present article, done per acabada i amb tota satisfacció, aquella tasca que em vaig imposar l'any 1992 de documentar el més possible les esmentades fotografies. També done per complida la paraula que "mentalment" vaig comprometre davant tots els personatges d'eixes fotografies, quan l'any passat hi cobraren vida i pràcticament tots hi volien vindré a participar en la festa. Jo els vaig prometre que vindrien tots, però, seria un error deixar la Kàbila abandonada amb les seues dones i fills, així doncs, podrien vindré la meitat a l'any de l'Alferis i l'altra meitat a l'any del Capità. Així es va fer: Mireu la revista de l'any de l'Alferis i els voreu en uns moments d'alegries, diversions, i amb uns bons sentiments cap a la vellesa. L'altra meitat esteu veient-la en la present revista, han vingut armats i estan desfilant al mateix temps que vosaltres, Realistes actuals (si bé amb una diferència de temps pràcticament de 50 anys) però tots junts amb la mateixa voluntat de posar-se a les ordres del nostre capità i lluitar per crear un futur cada vegada més digne per a la nostra filà Encara em ressona l'oit, quan ells, a l'eixir de la Kàbila per posarse a les ordres del nostre Capità, i declarant la guerra Santa als cristians, llançaren el mateix crit que els que vingueren l'any passat, però amb més força, amb més malícia i amb més convicció, puix era gent que venia armada i preparada per a lluitar contra els cristians, contra el foc i contra l'aigua. Que Alà guie el sabre del Nostre Capità per a que vença a les host cristianes.

Any 1950 Primer dia de festa (d'esquerra a dreta) Antonio Abad Pérez Enrique Nadal Pérez Ángel Ferrándiz Pep Linares Moya Antonio Llácer Santiago Pons Cabrera Rafael Selles i Tormo Àngel Moltó Blanes Modesto Sempere Cascant Manolo Llácer Borrell Francisco Santonja Gisbert.

Acte Diana "Cigarro" "El Sord" "Vaqueret" "Malany" "El Senyoret"


Any 1951 Primer dia de Festa Acte Diana (Com es veu l'església de Santa Maria estaven reconstruint-la) (d'esquerra a dreta) Antonio Abad Pérez No identificat Juan García Ángel Ferrándiz Fco. Santonja Gisbert

"Cigarro"

(el que fa de Caporal)

Rafael Selles i Tormo Juanito Llorens

"Guaito" (va ser conserge de la filà) Modesto Sempere Cascant Ángel Martín Calatayud Juan Bautista Vañó Vañó "l'ouero"

Any 1951 Segon dia de Festa

Acte- Diana

(d'esquerra a dreta) Antonio Llàcer "Malany" Santiago Pons Cabrera José Bonhome (Sergent de la Filà) Francisco Santonja Gisbert Luis Vallés Corbí Rafael Selles i Tormo

Any 1953 Primer dia de Festa (d'esquerra a dreta) José Llorca Domènech Lucas García Grau Juanito Llorens

Acte Diana

"Rosa" "Guaito"(va ser conserge de la filà)

Rafael Selles i Tormo Àngel Ferràndiz Miguel Espí Selles

RAFAEL SELLES I TORMO


El caballo como elemento festero "A caballo va el poeta... ¡Qué tranquilidad violeta!

cillo, ha puesto una pica en Flandes y ha venido a engrosar el acervo cultural de un pueblo, con esta diana floreada de la tarde, en el día Juan Ramón Jiménez del santo Patrono, mientras el aire huele a gloria, entre los jazmines y las rosas blancas. EI caballo es elemento indispensable en nuestras fiestas de Moros y "A caballo va el poeta... ¡Qué tranquilidad violeta ! Cristianos. Bastaría citar el caballo de San Jorge, en la imagen del ANTONIO REVERT santo, y, sobre todo, en la aparición de San Jorge, en las almenas del castillo, el último día de las fiestas, donde la figura de San Jordiet, montado en un "cavallet", cierra la trilogía. Recordemos asimismo el caballo batidor en la escuadra y un largo etcétera. No en balde los árabes supieron cantar al caballo en miles de hermosos poemas. Recojo estos versos del poeta arábigo-andaluz, Ibn Abi-Haytam de Sevilla (siglo XIII): ¿ "Es un corcel lo que ha pasado [ante mis ojos o una estrella fugaz que cursó rápida como el [relámpago encendido por la tormenta"? O este otro, no menos bello que dice: "Negro por detrás, blanco por delante vuela entre las alas de los vientos". Ibn Daid-Magribi (1214-1274) Como verá el lector los versos son del siglo XIII, la época de la batalla de Alcoy, con la derrota de AI-Azraq. Pues bien, la filá "Realistes" ha sacado del arcón de la historia para ofrecernos una diana vespertina, el famoso "cavallet", con la gracia y la escenografía de tiempos pasados, en un desfile que cada día prende más en el público, por su ingenuidad, su buen gusto y su alegría. La tarde abrileña con esta parada singular ha tomado un nuevo cariz de poesía y ritmo, de danza ancestral al compás de pasodobles festeros. Se podría decir que a caballo de los sueños van trotando los festeros. Debemos felicitar a la filá "Realistes" por esta incorporación a la fiesta que, con un acto tan sen-


CE[s

ea[

Brillen les festes sempre optimistes i que les filaes vagen davant i done al poble gracia i encant la fila mora deis Realistes! Joan Valls Jorda

Presenlaci6 Revista 1996.

Homenatge a Sanl Jordi de les Aajoletes.

Fontilles'96

Els nostres Cuiners.



Algunas notas sobre las Caballerías A Jorge Linares Abad, por su valentía.

conjugando perfectamente fe y devoción con anécdota y la lúdica expresión del pueblo. Escribir sobre "les filaes" Una página en blanco hallamos -ayer comparsas- que en la "Guía del forastero", publicase denominaban dadepor Martí en 1864 y siempre de obligada consulta, y es que al citar caballería resulta siempre atractivo y es, además, todo un reto que las comparsas de caballería, que se diferencian muy bien de las llaconstituye a la vez toda una responsabilidad. A veces se cruzan madas de infantería -curiosa las noticias y no acaban por aclarar denominación militarista, como o poner adecuadamente en su sitio tantas cosas en nuestros Moros y cual es la cierta y cual es otra hipóCristianos- no aparece la Caballetesis, aunque está claro que el ría Primera. En los cristianos figubando moro se diferencia del crisran Húsares, Lanceros, Austríatiano y éste del primero, de forma cos, y en el ejército opuesto: Árabien visible. bes, Palestinos, Marruecos y La misión de las caballerías en Africanos. ¿Dónde están los Realistas? Un pequeño secreto que la Fiesta también lo tenemos puesto en su lugar y fijado desde siemalgún día se aclarará, sin duda. pre, porque la prensa de la época, A partir de aquí los actos ya son las evocaciones de periodistas y más abundantes y concretos. La escritores y aún las fotografías ajaprensa de la época, aunque parca das, de tono beig, han ido configua veces, comienza a fijarse en este rando su actividad y actuación. fenómeno social que enmarca la Es evidente que la Caballería Fiesta alcoyana, y los nombres Primera de Moros fue la que luego propios y las actuaciones se amonse llamaría Realista. Estas entidatonan en los periódicos y en las respectivas actas oficiales. des no tenían primer tro o jefe de filà sino "general" y en ocasiones la En su momento ya hice este denominación o titulo de la filà recorrido en el fascículo correspondiente de los Realistas en "Nostra tomaba el nombre, precisamente, Festa", volumen IV, pp.25-40, pero de su general o cabeza visible del considero que un artículo monogrupo. Muchas veces se ha evocado gráfico para una revista conmemoaquella acta de la Junta General rativa como ésta, algún dato habrá Ordinaria de la Asociación de San que rescatar, añadiéndose otros Jorge de 7 de junio de 1859, en la complementarios. Adviértase, adeque aparece Rafael Miró como resmás, que la filà Realistas o Cabaponsable de la Primera comparsa llería Primera de Moros está como de Caballería del bando moro, y difuminada en la generalidad o desde aquí, sin duda, ya se pueden colegir muchos hechos. Las caballerías, sin embargo, no fueron bien vistas por un historiador ilustrado catalán que acertó a pasar por Alcoy, llamado José Llobet y Vallllosera, que entendía, severo en sus apreciaciones y quizá un tanto cariacontecido, que aquellos festers embutidos en sus jacos de cartón y armados de chafarotes constituían la parte más ridicula de la fiesta. No pudo saber en un día todo lo que la historia, el folklore y el ansia popular había ido edificando año tras año,

totalidad de todas las comparsas de este género, siendo el comentario igualmente general y globalizador. El nombre de Rafael Miró, general de la Primera Caballería de Moros reaparece en un suelto de mayo de 1873, "Cuenta del Tesorero. Junta del Patrón San Jorge de 18 de mayo 1873 a 27 de mayo 1874", en el apartado o columna de ingresos en donde se explícita que la filà cuenta con nueve individuos y que a ocho reales por cada uno ha ingresado al tesoro de la Asociación de San Jorge setenta y dos reales. Habrá que añadir que en los años 1874 y 1875 no se celebrarán Moros y Cristianos a causa de los luctuosos hechos del "Petrolio", del 73. Nuevo y esplendoroso fue el abril de 1876, conmemorativo del "Sesto Centenar", como se decía, y en ocasión de ello se publica el primero de los que se pueden considerar "llibret de les filaes", titulado "Noticia histórica acerca del origen de la Fiesta de San Jorge...". En bellísimos grabados de boj o cuidadas xilografías está la Caballería de Moros, sin decir que es la primera, aunque sólo aparece ésta y la de Bequetes entre los moros: "Esta, lector, que aquí ves, los arreos puestos ya, Caballería es que va Montada... sobre sus pies..." Casi enseguida, a partir de esta fecha emblemática, la Caballería Primera de Moros se denominó Realista, y la prensa dirá, año a año, cómo y de qué forma se desarrollan las actuaciones de los tradicionales "cavallets": "Una vez que ondea la bandera mora en el castillo darán principio las celebradas correrías y escaramuzas de la caballería de ambos bandos", al decir de "El Serpis" del día 23 de abril de 1879. Tres días después el mismo periódico, y reseñando cuanto había acontecido, añadía: "... ya no se ven en las fiestas aquellas animadas y bullicio-


en el siglo XIX. Caballería Realista sas bandas de disparados (disparatados) ginetes (sic) montados sobre sus propios pies y con el caballo de cartón sostenido con tirantes y pendiente de los hombros. Aquellas estratégicas correrías con que desaparecían y volvían de nuevo á aparecer inopinadamente, sorprendiendo á los inofensivos espectadores, que salían escapados con los sombreros bajo el brazo, huyendo de las bromas de aquella singular caballería...", y completaba el cometario de esta guisa: "El efecto que nos causaban los generales de caballería al frente del corto número de ginetes (sic) que los seguían, era el mismo aproximadamente, que nos causa el desfile de guerreros de la parodia de caballistas, antes al contrario, desearíamos que de continuar haciéndose la fiesta, aumentara el número de ellas, ya que son los que más contribuyen, en cierto modo, á animar la fiesta". De todo ello, pues, se deduce que las comparsas de "cavallets" deberían estar pasando una cierta crisis, y quizá todas en general, incluida, por supuesto la de Realistas. Quizá esta suave admonición sirviera para que al año siguiente variara en algo el panorama "cabaIlístico", porque el mismo periódico, con fecha 25 de abril señala: "las embajadas atrajeron, como siempre, gran concurrencia á la Plaza de San Agustín, concurrencia que la caballería con sus caprichosas evoluciones, sus caballitos de cartón y cañas, y sus chafarotes de madera, se encargó de dispersar...". Algo debió de ocurrir en 1885 el día de San Jorge, porque en la procesión del santo no "acudió el señor Juez de Primera Instancia" ni tampoco las "comparsas de caballería mora ", que por aquellas fechas sólo eran ya dos: Realistas y Bequetes. Es curioso que se diga de 1886 que la retreta "fue presenciada por más de cuarenta mil personas", que se dispararon "bastantes centenares de arrobas de pólvora" y que no ocurrieron desgracias "más que algunas ligeras contusiones sin importancia producidas por caidas de los caballitos". Este es el año en que nuestra filà pasa a denominarse "Primera Caballería

Mora o del Realiste". Ya en la década de los noventa "El Serpis" de 1893 dice que en la Plaza de la Constitución o San Agustín varios forasteros se "vieron arrollados de improviso por los soberbios alazanes", irónica manera de nombrar a los caballitos de cartón, pero no se registró incidente alguno. "Gravedad en los ginetes de las comparsas de caballería" se lee un año después, refiriéndose a la entrada de moros, por lo que es de suponer que ya estas filaes, Bequetes y Realiste actuaban en el desfile "tan adecuado y armonioso que hacen de este acto el más agradable de cuantos se efectúan durante las fiestas ..." Curiosa debió de ser esa especie de rivalidad entre"filaes de cavallets" y el Regimiento de Caballería de Sesma, presente en los festejos de hace un siglo, concretamente en 1897, La farsa -por decirlo de alguna manera- y la realidad. Y a tanto debió de llegar que un fester de la "caballería del Vi" o Peaco llegó a propinar empujones, empellones con su corcel de cartón a un soldado de dicho regimiento, quien, cansado por tales molestias "la emprendió a bofetadas", por lo que tuvieron que intervenir algunos soldados y un oficial del ejército. De aquel primer general realista del que tenemos constancia, Rafael Miró, se pasa a otros jefes, tales como Miguel Moltó (1876-1888), Rafael Peidro (1896-1898), y ya rompiendo el siglo nuevo, Santiago Carbonell (1899-1916). Gonzalo Cantó, el poeta y dramaturgo nuestro, publicaba el 21 de abril de 1900 en el "Heraldo de Alcoy" su bellísimo poema festero "Rápida", en el que cita a Maseros, Sids, Somatens, Contrabandistas, Estudiante, Tomasines, Capellanes y Cavallets, sin decir de estos últimos si son moros o cristianos, Realistas o Bequeteros y la advertencia que hace a la "masereta, masereta/ que a les festes d'Alcoy vens" es la que sigue, advirtiéndole de las correrías cabalísticas: "Fuchli á la cavallería, mira tú qu'els cavallets son fogosos y es desboquen, y si cavall y chinet sencabriten y el fan caure de tos, en mich del carrer, pasarás el gran afronte si ans no poses remey..."

Diré, y con ello termino, que las caballerías tenían "personalidad propia" y constituían un grupo aparte no ya en sus personalísimas intervenciones festeras, sino incluso en el acto de proclamación de la Fiesta, la Gloria, como lo demuestra el "Heraldo "de 21 de marzo de 1903, al señalar que intervenían cuatro bandas de música distribuidas de la siguiente forma: Con los Heraldos de Alcoy, la banda del Regimiento de Vizcaya. La "Nueva del Iris", acompañando al bando moro, de a pie o infantería. Los "figurines" del bando cristiano con la corporación "Primitiva" Las comparsas de caballería, moras y cristianas, con la banda de El Trabajo. Y es que esta nueva banda la de "El Trabajo", se presentaba al público por primera vez, bajo la dirección de José Seva Cabrera, con treinta y una plazas, siendo contratada enseguida por la filà Llana, aunque reforzada con nueve músicos de Albaida. El Uniforme era: pantalón negro, guerrera y gorra blancas. Hablando de música, se puede decir qu la corporación musical Real de Gandía actuaba con la Caballería del Realiste en 1902; Puebla de Rufat acompañaba a los realistas en 1908; la de Gayanes en 1911 y la de Castelló de Rugat en 1915. ADRIÁN ESPÍ VALDÉS Cronista Perpetuo de la Filà Navarros y Socio de Honor de la Filà Magenta.


La Gloria del Hospital A Pau Gómez Navas, amigo y colaborador.

Recuerdo

que cuando se estaba elaborando la Revista Realistas 1983 con motivo de nuestra Capitanía, el entonces Primer Tró y siempre amigo y buen fester Enrique Pascual, me invitó a participar en ella. No teniendo entonces tema para desarrollar le pregunté qué era lo que podía hacer. Enrique me respondió que habían en nuestra historia pequeñas lagunas, datos para recopilar y algunas cuestiones todavía por responder. Me indicó que una de ellas era "El por qué los Realistas arrancaban la Gloria del Hospital". No le supe responder, pero sí intenté entonces buscar información. Uno de mis primeros pasos fue el preguntar a las Hermanas de la Caridad que generosamente prestan sus servicios en la benéfica institución. La respuesta fue negativa. Sabían que hacía muchos años que allí se celebraba Fiesta y que se visitaba y obsequiaba a los enfermos pero no me supieron decir nada más. También pregunté a los más antiguos de la Filá y me respondieron "que por antigüedad" pero la pregunta estaba en el aire ¿Por qué? ¿Quién? ¿Qué sentido tenía ?. No he olvidado el tema, sí dejé de investigar. El caso es que la respuesta la teníamos muy cerca y hace pocos meses tuve la satisfacción de dar con ella. El Hospital Civil de Oliver El Hospital Civil de Oliver es el resultado de una parte testamentaria de D. Agustín Oliver y Doménech, rico comerciante y gran hombre de negocios. Nació en la localidad gerundense de Blanes el 7 de Abril de 1791. Residió en Cádiz durante mucho tiempo y su relación con Alcoy vino a través de la sociedad "Antonio Vicens y Compañía", dedicada en un principio a la fabricación y exportación de paños y otros tejidos, para acabar siendo una sociedad de crédito. Murió en Barcelona el 15 de Septiembre de 1866. Sus restos fueron trasladados al Hospital Civil que lleva su apellido en la fecha de su inauguración, Junio de 1877.

Su testamento definitivo lo firmó en Barcelona en 1866. Entre varias disposiciones señala, después del reparto de su dinero, venta de negocios etc, "que el resto de todos sus bienes, muebles, sitios, derechos y acciones sean vendidos por sus amigos de confianza y albaceas D. José Puig y Cobos y D. Mariano González y Dueñas y que su producto sea distribuido entre los pobres, Casas de Beneficencia y hospitales en las ciudades de Cádiz, Alcoy y Barcelona". En Cádiz no se logró edificar ningún tipo de Casa Benéfica por diversos motivos ajenos a su voluntad testamentaria, pero en

Alcoy y en Barcelona sí. En Barcelona se construyó la Iglesia- Capilla de las Hermanitas de los Pobres y en Alcoy el Hospital conocido por todos nosotros. (1) Els Realistes arranquen la Gloria de l'Hospital Es fácil pensar que un pueblo como Alcoy, generoso donde los haya, trabajador, amante de sus tradiciones, de su quehacer cotidiano, de su Fiesta, la haya manifestado y la manifesté allá donde la ocasión se precie. Mezcla de sensibilidad , amor al prójimo, derro-


las hermanas y los auxiliares celebraban el acontecimiento con cantos, panderetas, improvisados tambores y demás. Era una alegría ingenua ... y a mí se me ocurrió que podríamos traer a las salas del Hospital una representación de la Gloria ..." Y así al año siguiente 1943 ... y siendo todavía Darrer Tró de los Cides... "Fui a Casa El Fluix (Francisco Mora) y alquilé unos trajes de comparsería de teatro, que vistieron algunos amigos e internados en el establecimiento. Recuerdo que hicimos dos escuadras y como cabos iban un tal "Pascualillo" vestido de Cid y Antonio Sanchis "Charles ", vestido de Realista. Ambos eran los que representaban al bando moro y cristiano respectivamente. (2) Queda claro. Brillante idea de un hombre de gran corazón , Enrique Miguel Carbonel, unos buenos amigos, y una Fiesta que transmitir. Así fue cómo los Realistas a través de Antonio Sanchis "Charles" y de la colaboración, directa o indirecta, de nuestro primer Alférez , Francisco Mora "El Fluix", se arrancó la primera Gloria del Hospital y se sigue haciendo por aquello de que la Fiesta es... de Moros y Cristianos. Ahora, como antes, todos saben que el fester que tiene el honor de dirigir a los glorieros con las evoluciones propias de cabo, es el Realista, sin lugar a dudas. Sigamos con ello, con sincero y leal orgullo porque nos lo hemos ganado. Fuimos los primeros. JORGE LINARES ABAD

che de alegría. La Fiesta ha estado presente en todos los rincones de Alcoy, y también donde se carece de ella: Ancianos Desamparados, Internado de Santa Ana, Preventorio Mariola la Asunción, Niños del Ave Maria, del Hogar de Nazaret, Patronato de San Vicente, Hospital Civil de Oliver, Residencia de Ancianos Emilio Sala , también en los barrios marginales e incluso en Fontilles. Los Realistas somos un buen ejemplo de ello, en la actualidad visitamos con nuestro Glorieret a los niños internos de Santa Ana (antes Beneficencia), con anterioridad se visitaba a los ancianos y ...

fuimos los "pioneros de la Gloria del Hospital". Las respuestas a nuestras cuestiones nos las ofrece D. Enrique Miguel Carbonell, conocido por "Moscardó", fester veterano de la Filá Aragoneses allá por los años 70, pero que vestía de Cid en sus años mozos. El fue el creador de la Gloria del Hospital. Nos lo cuenta así "Esto ocurría allá por el año 1942... Yo trabajaba en una empresa textil y a consecuencia de una crisis quedé en situación de paro. Entonces busqué empleo como auxiliar en el Hospital Civil de Oliver. Aquel año observé que el Sábado de Gloria los enfermos,

Bibliotecario de la Asociación de San Jorge y Cronista de la Filà Realistas.

NOTAS: (1) Notas extraídas del libro El Hospital Civil de Oliver. Joaquín Sero Dobon y Manuel Deasit Chafer. Generalitat Valenciana 1987. (2) Veteranos de la Fiesta. Armando Santacreu Sirvent. Gráficas Alcoy 1976.


Recordando

ada año al empezar ABRIL, me corre por todo el cuerpo una emoción able. Esta emoción me anima a contemplar fotografías de otros años en las que recuerdo a los festeros perdidos. Aunque no te conocí, tu sangre corre por mis venas. Ahora comprendo porqué te fuiste una mañana del "Mig Any", desde el cielo querían preparar "La olleta" y los cocineros estaban un poco indispuestos y pensaron ¡Ahí está Miguel de la filá Realistas! Te echo mucho de menos, aunque no te conocí, pero conocerte me hubiera encantado. Sólo pienso lo que podríamos haber hecho juntos. Tan sólo te conozco por las preguntas que le he hecho a mi abuelita desde bien pequeñito y le pedía que me hablase de tí. Ella me decía que te gustaba mucho ir por la filá, con razón soy tan festero. Muchas veces me pongo a pensar lo maravilloso que hubiese sido pasar las fiestas contigo. No me perdería ningún acto, aunque procuro ir a casi todo, "soc festeret".

C

Tú te fuiste pero aquí dejaste un festero de pies a turbante. Los festeros que os fuisteis nos dejasteis buenas normas para que la fiesta vaya siempre viento en popa. Unos años más tarde fueron llamando a varios Realistas amigos tuyos: José Tormo "El León", nuestro Alférez 1982 y Capitán 1983 Juan Ferrer, a un gran Primer Tró como Santiago Pericas y a Pepe Rubio de la Rosa, persona muy apreciada por mi, entre otros. ¿Quien no les conocía? No sólo van faltando festeros, sino también grandes artistas como el inolvidable pintor Luis Solbes Payá, gran amigo tuyo. Tengo por seguro que entre todos celebraréis unas Fiestas de Moros y Cristianos de "Interés Turístico Celestial". De festero nací, de festeros vengo.

MIGUEL ESPÍ MAYOR


Esquadra deNegresCapità'97 Juan Garcia Alcaraz, Juan Valero Aparicio, Rafael Botí Sempere, Antonio López Mira, Juan Abad Bernabeu, Miguel Àngel Alcaraz Francés, Fernando Belda Grau (Cap Batedor), Francisco J. Botí Fuentes, Ernesto Verdú Serra i Juan Francisco Boluda Gisbert (Reserva). Ha sigut, doncs, el torn de roda el que ha format l'esquadra. Els llaços d'estima han florejat per l'intercanvi d'idees i la pròpia convivència, baix el sostre d'un objectiu comú, La Festa. A tota l'organització que No hi ha dubte que fer una comporta l'esquadra de Esquadra de Negres al nostre benvollgut poble, negres, cal ressaltar dos pilars Alcoi, és tot un feliç esdeveniment i fonamentals on s'assenta l'esun privilegi. El fet extraordinari i mentat que-fer, el vestit i la social, donat per nostra Festa, de música. Hem tingut la sort de què tan sol hui en dia es puga gaupoder comptar amb l'ingeni i dir d'aquest acte una vegada cada l'art d'Alejandro Soler com a set anys, propicia l'engrandiment i disenyador i amb José Rafael la importància que se l'in dóna. I si Pascual com a director de la a eixe fet li afegim que l'esquadra banda de música que ens és de Capità, el projecta cap al acompanyà en entradetes i més enllà del moment present, es Entrà de Moros, la Societat a dir, cap a un fet històric. EsquaMusical "El Trabajo" de Xixona. drer i esquadra formaran part de la De segur una gran expememòria col·lectiva de la filà i de la riència compartida que forma Festa, també d'Alcoi. part de la nostra pròpia història L'individu, que pertany fidelcom a festers Realistes. ment molts anys a la Filà, espera el moment, que és únic, és la seua JORDI LINARES I ABAD oportunitat. Eixe moment es donat pel torn de "roda" o per antiguitat, en primer lloc, i després per una estabilitat afectiva, econòmica i social del fester. Si a aquestos ingredients li afegim, una gran dosi d'il·lusió festera, bon humor, i per supost, alcoiania pura, tenim un grup d'homes i dones que donen vida a l'esquadra de negres. Quand eixes circumstàncies convergeixen, tenim ja els protagonistes. Han passat anys, i han anat alimentant i acariciant el projecte, hui és una realitat i des de que es formà oficialment, segons indiquen els estatuts o normes de cada filà, han procurat, han cuidat de tots i cadascun dels actes (ensaios, presentació, entradetes...), de detalls (vestit, complements, obsequis) i fins i tot dels cavalls, que el cap batedor mostrarà en l'Entrà. Així quedà formada la nostra esquadra: Jordi Linares Abad, José Luis Boti Fuentes, Vicente Gisbert Gisbert,


Vivencias de un Capitán é , que en un par de páginas es muy difícil poder trasladar todas las viventreinta y tantos años de un fester Realista. Pero permitidme que narre todo lo que mi mente recuerda, pues mi corazón estaría escribiendo y escribiendo sobre todo lo vivido con, si me permitís, mi familia Realista. En Mayo de 1961 cuatro íntimos amigos Gilberto Molina, Miguel Jover, Juan Ferrer y Rafael Palmer "creuaren" en la Filà Realistas, en aquellos tiempos la "creuà" era de cincuenta pesetas y "passar el punt" de cada semana cinco pesetas y se tenía que bajar los domingos a las doce de la mañana. Me correspondió el número 72 de "fester de fulla", sin derecho a nada, pues entonces no había "roda" y se empezaba por el número uno a pedir diana o escuadra y cuando estaban completas se había terminado todo. Unos años más tarde la directiva se formó con gente de una nueva generación de Festers entre los que se encontraban .Santiago Pericást, Miguel Pascual, José Albero, Abacuc Maiques, entre otros, y se empezó a pensar en que podíamos tener derecho a hacer escuadra o diana instrumentando una "roda" entre los Festers, pero para tener derecho a esa "roda" tenías que bajar ciento quince veces !!! al año a la Filà. Y así empezaron a cambiar las estructuras antiguas de la Filà. En 1969 tuvimos el Alférez, fue la primera escuadra de "negres" que tuve la oportunidad de hacer, toda con gente de la Filà, raro en aquella época, pues en muchas "filaes" no se disponía de gente para cubrir todos los puestos de una escuadra especial. En 1970, año de Capitán y debido a que no había más gente dispuesta a hacer la escuadra volvimos casi todos a hacer la escuadra de "negres".En los dos años el cargo lo ostentó José Tormo Nácher "El León". Vamos hacia 1976 y teniendo el orgullo de poder vivir como fester el VIl Centenario y tener la Filà la escuadra del "mig" y como en las otras de Alférez y Capitán , volvimos a repetir casi todos la escuadra de "negres". Ese mismo año mi hijo Rafael, hizo la Gloria Infantil,

S

junto a Rafael Cantót (Gloriero Oficial) Fermín Cortell (Gloriero Hospital)y Santiago Pericást (Gloriero Gloria Centenaria) y en vísperas de 1977 en el concurso de Sargentos Infantiles, mi hijo, fue elegido Sargento Infantil desempeñando el cargo los año 1977, 78, 79, 80 y a pesar de todas las Escuadras y demás menesteres que he tenido la oportunidad de disfrutar en la Fiesta, tengo que confesar con toda honradez festera que han sido

mis mejores años de Fiesta. Nos metemos en 1980 y es el único año que no me visto de "fester" por fallecimiento de mi padre. En el mismo año en el mes de Noviembre nos deja uno de los cuatro que en 1961 decidimos "creuar" en los Realistas, Miguel Jover que para entonces era "fester" de los Alcodianos. Otro de los cuatro, Gilberto Molina había pasado a ser "fester" Cordonero, quedándonos Juan Ferrer y yo. Casi


nada nos tenía deparado San Jorge, pues en 1982 fue designado como Alférez, para entonces tenía yo el cargo de Darrer Tro, y en 1983 Juan ostentó el cargo de Capitán. Por orden de "roda", hice Escuadra de "negres" del Capitán. Y van pasando los años, para llegar al 30 de Junio de 1985, día en que mi hermano de Fiesta nos deja, Juan Ferrer Canet, nuestro Alférez y Capitán, se había marchado con San Jorge. En 1986 y después de los años de cargo, la filà celebra su año de

Centenario en el que una escuadra especial recordó el traje antiguo de los Realistas que ya vistió Santiago Pericást en la Gloria del VIl Centenario en 1976. 1989, escuadra del "mig", por orden de "roda", entró a formar parte de la misma con una variación casi total de "festers" con respecto a escuadras anteriores, pues la Filà ha dado un vuelco total en cuanto a "festers" y número de los mismos y vamos caminando hacia los años de cargo, nos metemos en 1994 y es designado Miguel

Ángel Alcaraz, como Alférez Realista de 1996 y el 20 de Mayo de 1995 fui elegido por votación para desempeñar el cargo de Capitán Realistas 1997. En 1996 compartí con toda la directiva, la noble tarea de poner orden en el Boato de nuestro Alférez, fue un día vivido por todos con temor, emoción y lágrimas, pero cuando nos metimos en la Filà después de la entrada y con toda la lluvia torrencial que aguantó nuestro Alférez, Favorita y toda la familia Realista, estábamos todos con la tranquilidad de haber hecho un buen trabajo habiendo conseguido la Filà un gran éxito ese 22 de Abril. Pasa el año de nuestro Alférez y empezamos a trabajar todos para el año de Capitán Realistas 1997, es el trabajo que no se ve, pero que al final se ve realizado. Se llega a Octubre y el día 18 en la rotonda del Circulo Industrial, Silvestre Vilaplana como Presidente de la Asociación de San Jorge, coloca en mi solapa la insignia de Capitán Moro para las Fiestas de 1997, A continuación se sigue trabajando, estando en manos de Alejandro Soler que fue designado por toda la Junta Directiva con mi aprobación , para realizar todos los trajes, boato,bocetos de las carrozas, escuadra de negros, emirs Capitán, damas Favorita guardias Capitán y Favorita, y así todos los complementos que un año de Capitán se requieren. Nos hemos metido en Abril, y aquí me paro, la historia de las Fiestas, dirá sí Rafael Palmer Balaguer, Rafael Palmer Peidro y Cristina Palmer Peidro, que ostentaron los cargos de Capitán, Capitán del tercer día y Favorita, estuvieron a la altura que la Filà Realistas se merece, si que os digo a todos los "festers" Realistas que el día 22 de Abril cuando estuve encima de la carroza, llevé un pedazo de cada uno de vosotros dentro de mi corazón y que si algo no salió como alguno de vosotros esperabais, sepáis perdonarme los fallos que pude tener en la gran responsabilidad que exigió el ser "CAPITÀ REALISTES 1997" Un abrazo para todos de vuestro Capitán, RAFAEL PALMER BALAGUER




Quadre d'honor PRIMER TRO D'HONOR: SANTIAGO PERICAS SANJUÁN (+) FESTER D'HONOR DE LA ASSOCIACIO DE SANT JORDI: JOSÉ ALBERO MARTÍNEZ REALISTE D'HONOR: ABACUC MAIQUES JUAN SOCI D'HONOR: JOSÉ MARÍA VALLS SATORRES CONSELLERS FILA: MIGUEL PASCUAL VALERO JOSÉ ALBERO MARTÍNEZ ANTONIO ARACIL MARTÍNEZ ENRIQUE PASCUAL RICO JAVIER MORALES FERRI MIGUEL ÁNGEL ALCARAZ FRANCÉS

Junta Directiva PRIMER TRO: RAFAEL BOTÍ SEMPERE DARRER TRO: SANTIAGO PERICAS JORDÁ COP: JAVIER MORALES FERRI SECRETARI: JAVIER BARBER DOMÉNECH VICE-SECRETARI: SALVADOR VILANOVA ARACIL CONTADOR: VICENTE SERRA COLOMINA VOCAL ROPERÍA: JOSÉ F. TOMAS VALLS

VOCAL MÚSICA: EMILIO PICURELLI CLIMENT VOCAL MONTEPÍO: EMILIO MATARREDONA SÁNCHEZ VOCAL FILA: JORGE SEDAÑO DELGADO VOCAL FILA: RAFAEL PALMER PEIDRO VOCAL FILA: R. MARCOS HIGUERO CLIMENT CRONISTE: JORGE LINARES ABAD

Relació Socis fester 1996-1997 Any de Capità 1.

-ABACUC MAIQUES JUAN 2. - MIGUEL PASCUAL VALERO (Jub) 3. - JOSÉ ALBERO MARTÍNEZ 4. - RAFAEL PALMER BALAGUER 5. -ABACUC MAIQUES MARTÍNEZ 6. - SANTIAGO PERICAS JORDÁ 7. - RAFAEL VALERO APARICIO 8. - JAVIER PASCUAL MIRA 9. - GILBERTO CARBONELL VICENS 10. - EMILIO PICURELLI CLIMENT 11, - ANTONIO ARACIL MARTÍNEZ 12, - JOSÉ A. BRAVO MARTÍNEZ 13. -MARIO SEMPERE PÉREZ 14, - JESÚS SIRVENT BARRACHINA 15, -JUAN PEDROS LINARES 16. - MODESTO SEMPERE SANCHEZ(Jub) 17, -JOAQUÍN SANJORGE MONTAVA 18. -JOAQUÍN PORTA REIG 19, -RAFAEL MICO MOLÍ NA 20, - RAFAEL GANDÍA IBAÑEZ 21, - ENRIQUE PASCUAL RICO 22, - ALBERTO TORREGROSA GARCÍA 23, - JUAN IVORRA SORIANO 24, -JAVIER MORALES FERRI 25. - ENRIQUE SEMPERE PÉREZ 26. - MIGUEL ESPÍ CARBONELL 27. -JORGE TEROL BENEITO 28. - ANTONIO F. VILA JORDÁ 29. - FERNANDO MOLTÓ MOYA 30. - SANTIAGO SANJUÁN GIL 31. -JORGE LINARES ABAD 32. - JOSÉ LUIS BOTÍ FUENTES 33. - VICENTE GISBERT GISBERT 34. - RICARDO SANCHIS BERNABEU 35. - SALVADOR VILANOVA ARACIL 36. - JUAN GARCÍA ALCARAZ 37. - JORGE SEDAÑO DELGADO 38. - JUAN VALERO APARICIO 39. - RAFAEL BOTÍ SEMPERE 40. -ANTONIO LÓPEZ MIRA 41. -JUAN G.SEMPERE PASCUAL 42. - JUAN ABAD BERNABEU 43. - FRANCISCO MARTÍNEZ ALBERT 44, - MIGUEL A.ALCARAZ FRANCÉS 45, - FERNANDO BELDA GRAU 46. - FRANCISCO J.BOTÍ FUENTES 47. - ERNESTO VERDÚ SERRA 48. - JUAN F.BOLUDA GISBERT

49.- LEOPOLDO CAMARGO LLORENS 50.-ANTONIO SERRA CANO 51.- VICENTE GARCÍA RUBIO 52.- JUAN BAÑOS CORBI 53.- VICENTE MONLEON LLÁCER 54.- JOSÉ SALVATIERRA LÓPEZ 55.- RAFAEL PALMER PEIDRO 56.-ABACUC MAIQUES MORAL 57.- GARLES VILA JORDÁ 58- JORGE V. BONHOME MOLTÓ 59- FRANCISCO BELDA JORDÁ 60.- FERNANDO GARCÍA MOLINA 61.- SANTIAGO PONS SALA 62- VICENTE SERRA COLOMINA 63.- FERNANDO I. PEÑA MIRALLES 64.- FERNAND DANIEL MAS GARRIGOS 65.- JORGE TORREGROSA COLADO 66.- JAVIER ALEMANY PASTOR 67.- R.MARCOS HIGUERO CLIMENT 68- JUAN ALBERTO PORTA COLOMER 69.- JORGE I. BRAVO JOSÉ 70.- JAVIER BARBER DOMÉNECH 71.- PABLO BELDA BLANES(JUV) 72.- ANTONIO J. ARACIL SEMPERE 73.- JAIME SANCHO OLCINA 74.- ENRIQUE J. PASCUAL MICO 75.- DAVID MAIQUES MORAL 76.-JORDI PÉREZ SEMPERE(JUV) 77.- ERNESTO J. SERRA COLOMINA 78.-ALEJANDRO PAGAN AREVALO 79.- MANUEL AIMTOLI SANCHO 80.- RUBÉN CÁTALA ABAD 81.- FERNANDO ABAD BERNABEU 82.- JUAN ANTONIO VIDAL GIMÉNEZ 83.-ADOLFO ROMEU SANTAMARÍA 84.- FRANCISCO ROMEU SANTAMARÍA 85.- EDUARDO MOLTÓ PAYA 86.- REMIGIO J.GIMÉNEZ MOLINA 87.- JUAN M.JORDA CLEMENTE 88.- RAFAEL ANTOLI SANCHO 89- EUGENIO PASCUAL BERNABEU 90.- JOSÉ ROSADO SOLBES 91.- IGNACIO CÁTALA ABAD 92.-J.JORGE BAÑOS CORBI 93.- JOEL A.HERRERO MILLAN. 94.-ALEJANDRO BOTÍ CODERCH(Juv) 95-JORGE BOTÍ CODERCH(Juv) 96- RAFAEL BOTÍ CODERCH(juv)


97- MIGUEL ESPÍ MAYOR(Juv) 98.- EMILIO J.ESPI MAYOR(Juv) 99.- AMADO PONSODA VAÑÓ 100.-AMADO PONSODA MUÑOZ(Juv) 101.- JUAN CARLOS PÉREZ MÉNDEZ 102.- IGNACIO PEDRAZA BOTI(Juv) 103.- RAÚL FERRI ÁNGEL (Juv) 104- RAÚL LLOPIS PALMER (Juv) 105.-JORGE LINARES DOMINGUEZ(Juv) 106.-JORGE SANJUÁN BELDA(Juv) 107.- SANTIAGO SANJUÁN BELDA(Juv) 108.- DAVID MICO OLCINA 109.- ÓSCAR MICO OLCINA 110-ANDRÉS PAGAN CODERCH(Juv) 111-JUAN ALBEZA BALAGUER 112- GILBERTO VICEDO TODOLI 113.-JOSÉ LUIS BLANQUER TORMO 114.- MANUEL ARSIS CAEROLS 115.- MODESTO SEMPERE PASCUAL 116.- PEDRO BELTRAN SOLER 117.- JOSÉ F. TOMAS VALLS 118.- FERNANDO BELDA BLANES (Juv) 119.- PEDRO BELTRAN ALCARAZ(Juv) 120.-JORGE ANTOLI MARTINEZ(Juv) 121.- JOSÉ ÁNGEL SANCHO PÉREZ 122.- JOSÉ PEDRAZA OSUNA 123.- EMILIO MATARREDONA SÁNCHEZ 124.-JAVIER MORALES FERRANDIZ(Juv) 125.- JORGE PASCUAL PEREZ(Juv) 126.- JUAN A. VIDAL GARRIGOS 127 .-JUAN RIVAS TORREGROSA 128.-JORDI MARTI COLOMA(Juv) 129.- MIGUEL A.PEIDRO SEGUÍ 130.- JORDI SANJORGE CARBONELL (Juv) 131.- JESÚS V.CUENCA NICOLÁS 132.- ENRIQUE MOLINA ESPÍ 133.- FERNANDO DE MORA PASCUAL 134.-ANTONIO BUENDIA SÁNCHEZ 135.-JOSÉ A.MUÑOZ VILA 136.- DAVID GONZÁLEZ VALERO(Juv) 137.- SERGI SEMPERE RAMOS(Juv) 138.- JOSÉ SALVATIERRA PEREZ(Juv) 139.- SAÚL CAMARGO DOMINGUEZ(Juv) 140.-TITO REYES NADAL(Juv) 141.- ÓSCAR F. LLOPIS MONTAVA(Juv) 142.- DAVID MIRALLES PEREZ(JUV) 143.- NICASIO ALEMANY GARCÍA 144.- OMAR MARTÍNEZ LEAL(JUV)

145.- JUAN J. GISBERT SEGURA 146.- RENE GARCÍA PEDRAZA(JUV) 147.-AGUSTÍN MARTÍNEZ TORREGROSA 148.- JUAN J. VICEDO COTS(JUV) 149-JOSÉ F. JORDÁ GARCÍA 150- RAFAEL CANTO ESTEVE 151.- MARCOS GONZÁLEZ VALERO(JUV) 152.- ÓSCAR I.MARTÍNEZ MONLLOR(Juv) 153.- ERNESTO JOVER SEMPERE 154- JORGE J.IVORRA SOLER(Juv) 155.- DANIEL IVORRA SOLER(Juv) 156.-VÍCTOR ANTOLI MARTINEZ(Juv) 157.- JORGE ABAD PEREZ(Juv) 158.- BALTASAR BAÑOS VAÑÓ 159.-CAMILO ESPÍ GARZON(Juv) 160.- ENRIQUE SEMPERE GISBERT(Juv) 161.-JOSÉ AGUSTÍN RUIZ CASA 162.- RAFAEL CASADO ARROYO 163.- VICENTE VAÑÓ MULLOR 164.- VICENTE C.MARTINEZ FERRER 165-JORGE SEMPERE PÉREZ 166.- PABLO ZAPATA SÁNCHEZ 167- JOSÉ V.MULLOR LURBE 168- JOSÉ A.RIPOLL TORMO 169- FRANCISCO TEROL CARBONELL 170- JORDI ALCARAZTORREGROSA(JUV) 171.- URIEL ALCARAZ ORTEGA(JUV) 172- ISAAC HERRADOR PEDRAZA(JUV) 173.- LUIS ORTUÑO PALMER 174.- JORGE CANTO VALOR (Juv) 175.- RAFAEL PÉREZ TORMO(JUV) 176.- GUILLERMO PÉREZ TORRO(JUV) 177.-JUAN CARLOS MIRO VISPO 178.-JUAN IGNACIO MIRO CLEMENTE(JUV) 179.-JOAQUÍN BIOSCAFUSTER 180.- R. HERMINIO CANALEJAS ALEMANY 181.- FRANCISCO JORDÁ BLANES 182.- DAVID DELGADO SEDANO(JUV) 183.- PABLO PASCUAL PEREZ(JUV) 184.- CRISTIAN LLORCA PEDROS(JUV) 185.- PABLO GIMENO BALAGUER(JUV) 186.-ALEXANDRE SANTOS FERRI(JUV) 187- IGNACIO SEDAÑO MUÑOZ(JUV) 188.-JORDI SEDAÑO MUÑOZ(JUV) 189- SAÚL BUENDIA CORTES(JUV) 190- MIGUEL VALOR CAMPAYO 191 .-AMANDO MIRÓ INIESTA

Socis Protectors RAFAEL SELLES TORMO ENRIQUE SOLER ARBONA EMILIO PICURELLI CALVO MOISÉS CÁTALA CALATAYUD JORGE MOLINA PEIDRO JUAN MANUEL LLORCA PABLO BELDA GREGORIO MOLTÓ VICENTE BORREL FERRER ANDRÉS MIRALLES DAVID MIRA MIRA JOAQUÍN GOMIS FRANCISCO J. FERNANDEZ IGNACIO BERNABEU LÓPEZ ESTEBAN PICO FILLOL JAIME MONERRIS GARRIGOS MIGUEL F.VILANOVA GISBERT DANIEL MÉNDEZ ESTEBAN RAFAEL MIRO

FRANCISCO MIGUEL MOYA JUAN VAÑÓ COLL FRANCISCO AMORÓS RICARDO JORDÁ RABADÁN GILBERTO BORREL VERDÚ JOSÉ PÉREZ JORDÁ FRANCISCO GARCÍA CARRILLO JOSÉ LUIS GONZÁLEZ JORGE ANTONIO FERNANDEZ GREGORI MOLTÓ FERNANDO LÓPEZ CLIMENT SALVADOR PASTOR BERNABEU FERNANDO RIAZA ORTS JOSÉ RIERA VERA JORGE ARTERO ANTONIO ESTELLAR FRANCISCO ALCARAZ FRANCÉS CARLOS GISBERT AMORÓS JOSÉ FRANCÉS SIRVENT

ANTONIO GASCO IBORRA DAVID SANTONJA JULIA ÓSCAR ALCARAZ MARTÍNEZ JOSÉ VICENTE ALBERO CHIQUILLO ANTONIO ALOS SIMO PEDRO SÁNCHEZ DÍAZ JOSÉ REQUENA JAVIER LLÁCER ALEMANY PABLO PAYA GUILLEM JORGE FERRER VALLES FERNANDO PONSODA JORDI AURA OLCINA RAFAEL VILA CALVO JORGE FERRER RIVAS MIGUEL VALOR TORREGROSA ANTONIO CABALLERO JURADO ALFREDO OLCINA MIRALLES

Relació socis Veterans JOSÉ FITA UREÑA EMILIO CISCAR MAESTRE

ELEUTERIO BERENGUER SANJOSE ANTONIO VILA QUILES


Participants Principals Boato CAPITÀ: Rafael Palmer Balaguer.

FAVORITA: Cristina Palmer Peidro.

SARGENT MORO: Juan José Más Alós.

RODELLA: Ana Martí Brotons.

EMIRS CAPITÀ: José Albero Martínez, Antonio Aracil Martínez, Jesús Sirvent Barrachina, Javier Morales Ferri, Joaquín Porta Reig, Ricardo Sanchis Bernabeu, Miguel Espí Carbonell, Juan Boluda Gisbert, Juan Baños Corbí, Antonio Serra Cano, Miguel Valor Torregrosa, Ricardo Jordá Rabadán, Alfredo Olcina Miralles.

ESQUADRA NEGRES: Jorge Linares Abad, José Luis Botí Fuentes, Vicente Gisbert Gisbert, Juan García Alcaraz, Juan Valero Aparicio, Rafael Botí Sempere, Antonio López Mira, Juan Abad Bernabeu, Francisco Botí Fuentes, Miguel Ángel Alcaraz Francés, Ernesto Verdú Serra, Fernando Belda Grau.

Interpretació

Musical

CONCERT CAMPANES: Llorenç Barben Execució e interpretació en carrossa: Joan Ponsoda. Execució e interpretació en campanari: SAN MAURO: Ángel Lluis Ferrando, Moisés Olcina, Jordi Bernácer, Lluís Torró, Ma Angeles Ferrando. SANTA MARÍA: Don Jesús, Enrique Peidro, Paqui Antón, Ramón Antón, Pep Cano, Olga Boquete, Joaquín Mira, Sergio Lozano, Pepe Vives, Salvador Mira. CASA CULTURA: Juan Andrés Peidro. BANCO CENTRAL: Reme Ibáñez. BANDA UNIÓN MUSICAL ALBAIDENSE (L'Aranya) Acompanyament Filà Realistes. Director: Ramón García Soler. Peça musical: "El President"de Miguel Picó Biosca. "Marxa del Centenari"de Amando Blanquer Ponsoda. "Moros del Riff" de Rafael Alcaraz Ramis. CENTRE INSTRUCTIU MUSICAL ALFARRASI Acompanyament Boato. Director: Rogelio Blasco Ubeda. Pega Musical: "Un moble mes"de Julio Laporta Hellín. FILARMÓNICA BENILLOBENSA Acompanyament Boato. Director: Francisco Carchano Moltó. Pega Musical: "Lawrence de Arabia" de Maurice Jarre. CORPORACIÓN MUSICAL "PRIMITIVA ALBAIDENSE" Acompanyament Ballet. Director: Francisco Estévez. Pega Musical: "J.G.I."de Francisco Esteve Pastor.

GRUP DE DOLÇAINERS "LA DEGOLLÀ" Acompanyament Esquadra Filà Realistes. S.M."LA MAGDALENA DE "TIBÍ" Acompanyament Favorita i Dames. Director: Vicente Ivorra Pujalte. Pega musical: "Fanfarria Capità'83" María Valls Satorres.

de José

ASSOCIACIÓ MUSICAL L'AVANC DEL CAMPELLO Acompanyament Capità. Director: Juan García Iborra. Pega Musical: "Genna AI-Ariff"de Evaristo Pérez Monllor.

AGRUPACIO MUSICAL "EL TRABAJO" DE XIXONA Acompanyament Esquadra Negres. Director: José Rafael Pascual Vilaplana. Pega Musical: "Cavall de foc" de José Rafael Pascual Vilaplana.

GRUP DE DOLÇAINERS "LA XAFIGÁ" Acompanyament Esquadra Filà Realistes Director: José Rafael Pascual Vilaplana.


Disseny i confecció Capità, Boato, Escuadra Negres DISSENY I COORDINACIÓ: Alejandro Soler. PATRONATGE, MATRIUS I REALITZACIÓ TRAJES MOSTRA: Paqui Denia, Alejandro Soler. TURBANTS: Luis Chinarro. METALLS: Metall Festa. CALÇAT: Isabel Torres.

COLABOREN EN LA REALITZACIÓ: Rosalía Denia,Eva Aguilar, M.Angeles Oliver, Angeles Sanz, Paris Soler, Orfeo Soler, José D. Rus, Raúl Silvestre, Ángel Vico, Juan Denia, M. José Denia, Pepita Gálbis, Sari Moltó, Maite Esteve, Maria Teresa, Fina , Otilia, Carlos Carbonell, Daniel Moltó, Rafael Cantó Enrique Bas, Mallas Francés, Carmen (Brodats).

Construcció Carrosses CARROSSES BOATO: Carrozas José. PAVO REAL ARTICULAT: Miguel Ángel Martín Bordera.

Coreografía Ballct Centro de Danza Ana Calvo.

Maquillatge María Rosa Pons.

Video VIDEO FILÀ: Visual Producciones S.L. VIDEO ESQUADRA NEGRES: Visual Producciones, S.L. VIDEO CAPITÀ I CAVALLERS: Visual Producciones, S.L.

Cartell Any de Capità Manuel Antolí Sancho.


Presentació Capità Realistes 1997 quen de bona música, la millor. bona nit a tots. Quepreels alcoians viscam l'emoció La Filà Realistes senta hui la seuafestera. sexta Que de nostre interior brolle l'armonia, la unió, la pau i la Cpitanía Mora. Als noms dels fesforça de l'esperit que ens transmet ters, Ramon Guillem Sempere, Sant Jordi, com en aquell amaneiJosé Tormo Nàcher, Juan Ferrer xer del 23 d'abril de 1276. Canet, afegirem a la nostra història Alcoi espera la teua presènel de Rafael Palmer Balaguer, com cia CAPITÀ. a Capità Realiste 1997. I ho fem amb estima, convençuts que es l'home, el gran fester que per mèrits propis encarnarà la figura d'AI-Azrach. El nostre Capità es una enamorat d'Alcoi, de la seua Festa i del seu Progenitor, Sant Jordi. Fester Realista des de 1962, ha viscut una Festa molt particular, sempre al costat dels qui treballen. Així ha desenvolupat el càrrecs de Vocal de Ropería, Secretari, Darrer Tró i fins i tot Primer Tró en funcions. Tot un rècord, 30 anys en la Junta Directiva de la Filà. Rafa es un home de Festa, un home que mai li ha dolgut qualsevol sacrifici per ella. El caràcter, sencill i amable, sincer i alegre, equilibrat i objectiu el duu hui a la Capitania. I sempre, amics, darrere d'un gran fester hi ha un altre que aconsella i anima. Rafael ha tingut també el seu company de Festa, tal volta dir millor "germà de Festa" o "germà per al que faja falta", i per a ell ha sigut Juan Ferrer Canet que descança en la Pau de Sant Jordi. Del seu esperit, de l'aprovació de la seua pròpia familia i de la seua devoció a Sant Jordi, naix la idea, l'ànim i la força interior per a desenvolupar la Capitania, que la pròpia Filà admet de bon grat. I Abril ja està ahi, i tots, alcoians, moros i cristians, reviscolarem a la primavera. Complirem de nou nostre pacte amb Sant Jordi. Rafael Palmer Balaguer vol ser un Capità per a tots, desitja compartir els seus sentiments i emocions amb tot el poble d'Alcoi, que en la vesprada abrilenca del 22, acollirà la seua presència al carrer, envoltant-lo amb el seu alè d'estima i admiració. Vol que tots es senquen un poc Capità eixa vesprada. Els Realistes esperem i Rafael Palmer ho signa i segella que aquestes festes siguen una delícia per als sentits. Que tots els ulls es recreen amb la vistositat del nostre espectacle. Que les oides gaudeixMolt

Cavallers, en nom de la Filà Realistes, tinc el gran honor de presentar-vos a Rafael Palmer Balaguer com a Capità .Moro 1997.

Alcoi 18 d'Octubre de 1996 JORDI LINARES I ABAD


FILÀ REALISTES. CAPITÀ '97 - FULLET EXPLICATIU DE LA PRIMERA PART DEL «BOATO» El 23 d'abril del 1276, festivitat de Sant Jordi, van sonar les campanes a Alcoi, vila fundada sols 20 anys abans. El motiu era l'atac que estava patint per part dels moros capitanejats per Al Azraq, antic senyor de les Valls d'Alcalà i Gallinera, el qual, volent expulsar els cristians del Regne de València, havia tornat del seu desterrament de Granada, on el va enviar el 1258 el rei Jaume I. Les campanes que avisaven els alcoians del perill eren les de l'església de Santa Maria i el seu rector, mossèn Ramon de Torregrosa, sabedor de l'atac mentre estava oficiant missa, va manar que les campanes tocaren sense parar. Tots els alcoians devien saber que eren atacats i tots havien d'anar a defendre la vila, a lluitar contra els moros -que volien tornar a ocupar les terres que havien sigut seues durant segles-, ajudats pels 40 genets que Jaume I, des de Xàtiva, havia enviat a Alcoi per socórrer els seus habitants. Tots a una, obeint el so de les campanes, els alcoians van acudir aquell dia a defendre la seua vida, les seues famílies, les seues propietats i la seua fe cristiana. L'enfrontament armat va ser sagnant i alguns hi van perdre la vida. 721 anys després, la Filà Realistes ha volgut escenificar el succés històric en el qual les campanes van jugar un paper important en avisar els alcoians del greu perill que corrien i en animar-los a lluitar contra els musulmans. - Autor: Ricard Banó - Composició mussical per a concert de campanes realitzat expressament per Llorenç Barber.

FILÀ REALISTAS. CAPITAN'97 - FOLLETO EXPLICATIVO DE LA PRIMERA PARTE DEL BOATO El 23 de abril de 1276, festividad de San Jorge, sonaron las campanas en Alcoy, villa fundada sólo 20 años atrás. El motivo era el ataque que estaba sufriendo por parte de los moros capitaneados por Al Azraq, antiguo señor de los Valles de Alcalá y Gallinera, el cual, queriendo expulsar a los cristianos del Reino de Valencia, había vuelto de su destierro de Granada, a donde le envió en 1258 el rey Jaime I. Las campanas que avisaron a los alcoyanos del peligro eran las de la iglesia de Santa María y su responsable, mossén Ramón de Torregrosa, sabedor del ataque mientras oficiaba una misa, ordenó que las campanas tocaran sin parar. Todos los alcoyanos debían saber que eran atacados y que todos debían aprestarse a defender la villa, a luchar contra los moros -que querían volver a ocupar las tierras que durante siglos habían sido suyas-, ayudados por 40 jinetes que Jaime I, desde Xátiva, había enviado a Alcoy, para socorrer a sus habitantes. Todos a una, obedeciendo el sonido de las campanas, los alcoyanos acudieron aquel día a defender su vida, la de sus familias, sus propiedades y su fe cristiana. El enfrentamiento fue sangriento y algunos perdieron en él la vida. 721 años después, la Filá Realistas ha querido escenificar el suceso histórico en el que las campanas jugaron un papel importante al avisar a los alcoyanos del grave peligro que corrían y al animarlos a luchar contra los musulmanes. - Autor: Ricard Bañó - Composición musical para concierto de campanas realizada ex.profeso por Llorenç Barber















L

a Filà Realistas desea hacer patente su agradecimiento a cuantos han colaborado y hecho posible la realización de esta Revista. A todos los colaboradores literarios, gráficos y anunciantes, a la Asociación de San Jorge, a todo el equipo técnico y administrativo de Gráficas Alcoy, Javier Terol, José Barber Doménech, Reportajes Solroca, Foto Estudio Valero, Javier España, y Estudios Cyan, por sus aportaciones fotográficas. Sinceramente muchas gracias. Sirva esta página como pequeño homenaje y reconocimiento a su eficaz y destacada labor.


<¿>afón oe J eiu&ueria i

ESTILO Y FORMA ESTETICISTA DIPLOMADA EN MAQUILLAJE NIVEL TÉCNICO Y DE ESPECIALIZACIÓN

Cl. El Camí, 59 Tel.: 554 20 53 03801 ALCOY


'99?-

I Rafael Palmer Balaguer

Art铆culos decoraci贸n y regalo Extenso surtido en cuadros, l谩minas y 贸leos

Na Saurina d'Entenza, 19 Tel.: 533 35 28 03803 ALCOY (Alicante)


CAFE

O

M a e s t r o E s p í , 15 - Te I. 533 28 16

COCKTAI

COCKTAILS

A primera vista puede parecer que nuestra gama de papel multiuso es un poco limitada, pero si lo que Vd. busca es un papel de primera calidad, no lo dude porque tenemos aquél que Vd. desea. Nosotros sabemos que la imagen de su empresa comienza por la calidad de los documentos que manda a sus clientes; por esto hemos invertido en el desarrollo de una gama de productos de calidad insuperable para satisfacer todas sus exigencias. Gracias a nuestro avance tecnológico tenemos la posibilidad de poner a su disposición un papel especial al precio de un papel normal.

NAVIG \T_OR NAVIGATOR \\VIG\TOR

NAVIGATOR N a v i g a t o r está producido por Soporcel.

Almacenes Mataix, S.L. Avda. de Elche, 25-A Tel.: 554 52 99 - Fax: 554 52 98 03800 ALCOY

Garantía de 1a Calidad

U


tejido chel, s.l. Tejidos para la decoración Raschel y Jacquard

Polígono Industrial Cotes Baíxes C/.B Parcela n.e 4 03804 ALCOY (Alicante)


RAFAEL GANDÍA TALLER MECÁNICO ALINEACIÓN DE DIRECCIONES

AUTOTEST HEKA PRE I.T.V. FRENOS SUSPENSIÓN DIRECCIÓN Y CARBURACIÓN POR ORDENADOR

C/. San Eloy, 14 Tel.:53397 13 03802 ALCOY

CLCID SOCIEDAD

LIMITADA

• TIPOGRRFÍR - OFFSET • IMPRESOS 6N G6NÉRFII • LIBROS - CRTRLOGOS • R6VISTRS - FOIL6TOS • DISEÑO POR ORDÉNflDOR

C/. Perú, I 36 Tel. Y Fox: 533 1645

03803 fllCOV


IPiMOBILIARIA ENHILE S.L. Santa Ana, 5 - 03801 ALCOY (Alicante) Telf,: 554 19 66 Fax: 554 59 52


COPIADORAS FAX

TI LÍL

ÍCOTEC

S.L

Alcoy - Cocentaina: "Bf 559 11 67 Alicante: ^ 594 20 26 Ontinyent: ^ 238 04 67

pitá

199T

MAQUINAS AUTOMÁTICAS DE CAFÉ EXPRÉS El mejor café exprés en su empresa por pequeña que esta sea SIN NECESIDAD DE INVERSIÓN. Le ofrecemos: el mejor servicio de Café Exprés con toda su crema y aroma. Solicite DEGUSTACIÓN GRATUITA E INFORMACIÓN al Teléfono

111

S9CCO La Máquina de Café Exprés Avda. Pais Valencia, 50 Tel.: 554 47 42

ALCOY

L'Alameda, 63 Tel.: 552 43 11

CAFEXPRES


Nenrn


Conomax Conos de cartón

Pol. Ind. Cotes Baixes, c/A. N.7 03804 ALCOY (Alicante) España Tel.: (96) 533 09 39 • Fax: (96) 533 09 52

C«pita

f

1997-

Ti Ir /o* iro TI <TI 1 IL(U1 lO/

ar amnanar C/. Mayor, 2 • Tel.: 554 33 89

A

D

n

Q ©


les^" v tfJO^* asvS* S

9Stf E,\o r^,( 0V^ •get

La Unión Alcoyana S.A. DE S E G U R O S Y R E A S E G U R O S Fundada en I8jj • Medalla de Oro al Mérito en el Segura

Más de un siglo de Seriedad, Solvencia, Servicio y Dedicación


"INTERFLORA" SERVICIO POR TODO EL MUNDO

/? FLORISTERÍA - ARTE FLORAL

San Lorenzo, 31 Tel.:554 1325 03801 ALCOY

Cisneros, 20 - 22

Tels.: 533 20 21 -5330317 03801 ALCOY

MOD€COft decoración, S.JL. Juan Gil Albert, 5 - 03804 ALCOY

T e l : 5 3 3 2 3 6 8 - Fax: 652 09 15

INTERIORISMO - REFORMAS


Santiago Sanjuán Muebles Decoración

Autovía Alcoy-Cocentaina - Km. 797 • Exposición Telf.: 559 11 19 - Fax: 559 18 92


RICARDO SANCHIS BERNABEU, S.L. ESTANTERÍAS Y CONSTRUCCIÓN DE CARRETILLAS ACCESORIOS DE PRODUCTIVIDAD PARA TODA CLASE DE INDUSTRIA

Fábrica: Els Plans, s/n. Teléfono 552 29 70 03800 ALCOY a p it «

DROGUERÍA PERFUMERÍA ESPECIALIDAD

El Camí, 48 Tel.: 554 30 86 ALCOY

1997"

EN

PINTURAS

San Nicolás, 70 Tel.: 554 47 60 ALCOY


a lama

upen REPRESENTACIONES

Suc. Pérez Castelló DIALIMEN, S.L. POLÍGONO INDUSTRIAL EL PI - 03830 MURO DE ALCOY


I

lili

Illlllllll lili lili lili II i

II lili lili lili

II I I I II I II I II II I II II II Illlllllllllllllllllllll

PICATEXTIL, S.A PICAJE Y DISEÑO TEXTIL

Romeral, s/n. Teléf. (96) 290 11 05 • Fax: (96) 290 12 25 46860 - ALBAIDA (Valencia)

FERRETERÍA

ELECTRICIDAD

SOCIEDAD LIMITADA

Domicilio Social y Tienda: Ausias March, 17 Taller: Polig. Cotes Baixes, Calle G, NQ 4 Tel.: 552 36 44 • Fax: 652 03 16 ALCOY


conffccionts Ctra. Nacional 340, Km. 798,3 Tels.: (96) 559 29 32 - 559 26 63

si. 03800 ALCOY - COCENTAINA (Alicante) - Espa単a


Vamos de fiesta, En el Banco Sabadell estamos con la tradición, estamos con la cultura y con el saber popular. Y también sabemos que esto es muy importante para usted. Por eso en estos momentos

vamos de fiesta. Para celebrarlo juntos y disfrutar de unos dias inolvidables. Vamos donde usted vaya. Vamos de fiesta.

Banco Sabadell

JOYEROS

ANTICUARIO

Primera planta

Planta baja

JOYERÍA MODERNA

ANTIGÜEDADES

JOYERÍA ANTIGUA

NUMISMÁTICA

JOYERÍA DE OCASIÓN

COLECCIONISMO

C/. San Nicolás, 39 - Tel. 554 66 38 03801 ALCOY


C ap i t á

1997"

flmodo Ponsoda s.l

INSTALACIÓN]

.ECTRICAS

C/. Filá Verdes, n° 1 - Tel.: 554 24 09 ALCOY


> vi. Cu.

TEXTILES PARA LA DECORACIÓN

Carretera Molinar, 22, 24 y 26 Tel: 554 17 34 • Fax: 554 19 09 03801 - ALCOY

INSTALACIONES FONTANERÍA - CALEFACCIÓN - GAS - PISCINAS

SAN ELOY, 4 - TEL.: 552 59 22 03804 ALCOY


FOTO • ESTUDIO

VALERO

35 AÑOS A SU SERVICIO

Material fotográfico B/N y color. • Reportajes foto-vídeo. • Fotos carnet. Sesiones de estudio B/N y color.

C/. Xixona, 31 Tel.: 552 02 78 ALCOY

C/. Entenza, 20 Tel.: 552 43 79 ALCOY


^"

donuts SI QUIERES UN DONUTS, Sテ的O TIENES QUE IEVANTAR UN DEDO.

TEJIDOS M. SEMPERE MODESTO SEMPERE PASCUAL

Carretera Valencia, 32 - Planta baja dcha. Telテゥfono: (96) 652 1497 03804 ALCOY (Alicante)


.^^ -^^. HOTEL RECONQUISTA I^^F

^^^\

^^^^

• BAR-RESTAURANTE • • GARAJE PROPIO •

Puente San Jorge, 1 Tel.: 533 09 00 (8 líneas) • Fax: 533 09 55

03803 ALCOY


isma VIDEO

sual

PRODUCCIONES

icita a fa ff'úa por ía Buena "imagen" ofrecida f r en estos a os años a e cargo. Sto. Tomás, 3 - Alcoi Tel. 5546294 C «P • * a

1997"

Lotería (((})) nacional Lotería Primitiva Bono - Loto Apuestas Deportivas Administración de Lotería n.9 4

(LA SEMILLA DE LA BUENA SUERTE) Se hacen reservas para Navidad y Abonos para todo el año (Frente Fuente Las Moscas) ALZAMORA, 20 TELÉFONO (96) 552 1602 03800 ALCOY


Capit a

1997"

PLÁSTICOS

S.L

Polígono Industrial "Cotes Baixes", C/. G, ns 10 Tel. y Fax: (96) 533 99 69

03804 ALCOY (Alicante)


ELECTRICIDAD

ADOLFO ROMEU SANTAMARÍA SERVICIO: • • • • • • •

INSTALACIONES ELÉCTRICAS EN GENERAL REPARACIONES ELÉCTRICAS EN GENERAL INSTALACIONES INTELIGENTES AUTOMATIZACIÓN DE MAQUINARIA PORTEROS ELECTRÓNICOS CALEFACCIÓN TARIFA NOCTURNA ENERGÍA ELÉCTRICA SOLAR Pintor Cabrera, 34 Teléfono: 533 27 38 03803 ALCOY a pita

i

THAXOI ROPA

HOMBRE - MUJER Alzamora, 22 Tel. y Fax: 552 16 01

03802 ALCOY


«P • t á

i 9 9 <"

ícoy, fi.c_A C/ San Eloy, 17 • Teléfonos: 96/552 33 11 - 552 32 06 - 652 07 61. Fax: 552 34 96 • 03804 ALCOY (Alicante)

k*.

La más moderna tecnología para hacer /^Ml en el papel


ARTÍCULOS DEPORTIVOS A l z a m o r a , 37 Tel.: 552 44 66 03800 ALCOY

(Filá Judíos) Repostero: Gonzalo Martín Vidales

Plaza Emilio Sala, s/n. - Tel.: 554 55 57 ALCOY

TE ENCANTARA H UN AMBIENTE NEOYORQUINO F.N ALCOY

Plaza Gonzalo Cantó ABIERTO TODOS LOS DÍAS


TALLERES

TIRE1 Ingeniero Vilaplana, 27 Tel.: 552 34 53 ALCOY

C/. Oliver, 1 - Teléfon 552 47 25 03802 ALCOI (Alacant)

TU SEC-UNDA CASA

bar ANURDIFIL S.A.L.

URDIDOS Y ANUDADOS TEXTILES "Haga Frío o Calor, siempre estamos de Buen Humor

Caramanchel, 34 Tel.: 652 16 59 - Móvil: 908 12 75 64 03804 ALCOY

Ctra. Alcudia, 115 Tel.: (96) 559 22 51 03820 COCENTAINA


BICICLETAS

DISTRIBUIDOR OFICIAL

BIKES & COMPONENTS

IflOMOLIfl A L C O I

TALLER: Maestre Espí, 42 - Tel.: 552 02 74 TIENDA: La Milagrosa, 6 - Tel. y Fax: 652 01 07 TIENDA: Avda. Hispanidad, 49 - Tel.: 652 00 19

APARTA! DE CORREUS 353 TELS. 554 55 59 • 533 46 02

ALCOY

FOTO - REPORTAJES

ó u cesares efe jCoueoaaes iJex/nes

SOLROCA BODAS - COMUNIONES - BAUTIZOS DEPORTES, ETC. COOPERATIVA VALENCIANA LIMITADA INDUSTRIAL TEXTIL HILADOS Y TEJIDOS PARA LA CONFECCIÓN C.I.F. F.03016516

San Eloy, 1 - Ent. Dcha. Teléfono 552 00 53 03804 A L C O Y

Balmes, 24 Teléfonos: 96/ 533 02 96 - 533 02 40 Tel. y Fax: 554 45 03 03803 ALCOY (Alicante)


(Soneomientos FONTANERÍA - INSTALACIÓN Y VENTA MUEBLES Y ACCESORIOS BAÑO

MODCIOS V CnRPINT€RÍfl €.15. S.L.

SANITARIOS Y GRIFERÍAS REFORMAS BAÑOS - PRESUPUESTOS

MODELOS FUNDICIÓN Y CARPINTERÍA

Pintor Cabrera, 52

C/. Ibi, 12

Tel.: 533 07 71

Tel.: 552 37 80

03803 ALCOY

ALCOY Capitel

1997-

VAPORGAS MIRÓ, S. L.

SECOR

Rafael Miró Guadix Taller y Exposición: C/. Oliver, 52 Tel. 552 22 86 03802 ALCOY (Alicante)

COLEGIADO N.a 877

Vicente Antonio Cortés Ferrer Graduado Social Diplomado

Poeta Joan Valls, 22-15 Tel. y Fax: (96) 533 25 95 03803 ALCOY

• • • • •

Instalaciones de calefacción a gas o gasóleo. Instalaciones de gas propano doméstico e industrial. "Plan Personalizado Repsol-Butano". Chimeneas con revestimientos de piedra o metálicas. Generadores de aire caliente (naves industriales, "filaes", gimnasios). • Instalaciones de aire acondicionado doméstico e industrial. • Instalaciones industriales de vapor y aire comprimido. • Ingeniería y Oficina Técnica: Se realizan todas las fases necesarias para conseguir la puesta en marcha de la instalación (Proyectos Oficiales, Legalizaciones,...). EMPRESA COLABORADORA DE REPSOL-BUTANO. S.A. N" 0380350



^pntcpio cf

UN MONTEPÍO PER A UNA CAPITANÍA D. Juan Ivorra Soriano

D. Santiago Sanjuán Gil

D. Juan Francisco Boluda Gisbert

D. José Tomás Valls

D. Rafael Mico Molina

D. Joaquín Sanjorge Montava

D. José Fernando García Molina

D. Pedro Beltrán Soler

D. Antonio López Mira

D. Leopoldo Camargo Lloréns

D. Santiago Pericas Jordá

D. Rafael Botí Sempere

D. Javier Morales Ferri

D. Miguel Espí Carbonell

D. Joaquín Porta Reig

D. Vicente Monleón Llácer

D. Antonio Aracil Martínez

D. Jorge Sedado Delgado

D. Antonio Serra Cano

D. Rafael Antolí Sancho

D. Emilio Picurelli Climent

D. D. Ricardo Sanchis Bernabeu

D. Mario Sempere Pérez

D. José Salvatierra López

D. Jorge Linares Abad

D, Fernando Belda Grau

D, Rafael Palmer Balaguer

D, Remigio Gimeno Molina

D. Amado Ponsoda Vañó

D. Antonio Jorge Aracil Sempere


Ctra. Nacional 340, Km. 137 Tels.: (96) 559 29 32 - 559 29 36 Fax: 559 26 63 03800 ALCOY - COCENTAINA (Alicante)


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.