un passat històric molt present

Al nord-est de la comarca del Segrià hi trobem Vilanova de la Barca, un municipi amb un ric passat i vestigis històrics que cal descobrir i admirar. És el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del Segrià, que passa per diferents municipis resseguint el curs del riu Segre.

L’origen del municipi es troba en el desaparegut Castell-Pagès, una fortificació del segle III que, després de passar per mans sarraïnes durant l’ocupació islàmica de la península Ibèrica, va ser atorgat a Berenguer de Grañana pel comte de Barcelona. Durant l’edat mitjana, el lloc va ser repoblat i conegut com Vilanova de Castell-Pagès fins a ja entrat el segle XVII, quan va canviar a Vilanova de la Barca. L’apel·latiu “de la barca” es refereix a la barca amb la qual es creuava el riu Segre, l’origen de la qual es remunta a 1212, quan els templers la van instal·lar per unir les dues riberes del riu com a pas franc.

Un dels capítols més importants de la història del municipi és el que correspon a la Guerra Civil Espanyola, quan va jugar un paper important en el Front del Segre. Del poble antic ja gairebé no en queda res, ja que més d’un 75% del poble va ser destruït durant aquesta guerra. El poble original era una vila closa amb tres portals d’accés, tres carrers importants i la plaça de l’església.

L’església vella dedicada a Santa Maria queda com a record de què va ser, perquè l’església parroquial actual és la de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc i es troba a l’actual Plaça Major on comparteix importància amb l’edifici de l’Ajuntament. L’església vella, però, s’ha restaurat respectant tots els elements arquitectònics originals, com la capçalera oriental, alguns fragments de les naus i la façana.

L’Ermita de la Mare de Déu de Montserrat de Vilanova de la Barca fou construïda als anys 40 després de la lguaire, al peu d’un escarpament anomenat Serra del Convent, a 304 metres d’altitud, es caracteritza per ser un poble agrícola que compta amb terrenys de regadiu i de secà a parts iguals. Si vols contemplar unes vistes gairebé d’ocell, pots fer-ho des del punt més alt del poble, el Sagrat Cor. Conegut com el mirador del Segrià, és un dels símbols més importants de la localitat i on es pot observar la plana de Lleida en tota la seva esplendor.

Guerra Civil espanyola juntament amb la construcció de nombrosos habitatges. Un l’altre punt històric de la guerra és el tanc soviètic T-26 recuperat del fons del Segre el 1986, que avui trobem a la plaça de la Pau. A la partida de les Coves, al sud-oest del poble, es pot veure una necròpolis formada per diverses tombes que van ser excavades a les roques durant l’alta edat mitjana. Un dels trets característics de Vilanova de la Barca són els seus boscos fluvials. Sortint del poble, i seguint els camins per arribar al riu Segre, aigües amunt, arribarem al Sot del Fuster, un espai fluvial format per àlbers i salzes que deixa bocabadat a qualsevol. El bosc i els prats humits de ribera constitueixen un veritable oasi en el paisatge desforestat de la plana i esdevenen un lloc de pas i de referència per als ocells migratoris vinculats a l’aigua. Si vols conèixer el municipi, no ho dubtis, visita’l!

La història d’aquest municipi ve des de la conquesta cristina del 1145-1147 que es va dur a terme per Ermengol VI d’Urgell. Des d’aleshores el municipi va anar canviant de propietaris segons les disputes que anaren surgint, però amb els anys prosperaren i buscaren la millor manera per repartir el territori i els béns, fins avui dia que podem gaudir d’elements patrimonials ben singulars i bonics.

Alguaire compta, a banda del mirador del Sagrat Cor, amb altres monuments emblemàtics que el situen entre un dels municipis més coneguts del Segrià, com l’aeroport d’Alguaire, que és d’estil avantguardista amb instal·lacions modernes i amb un gran Patrimoni Natural, Artístic i Històric amb; L’Ermita del Merli, les restes del Castell d’Alguaire, l’església parroquial, l’antiga fàbrica de filatures, la zona del riu o les necròpolis de Roques de So Roig, entre altres que li han donat història a Alguaire i el seu propi caràcter. temps ençà. Inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, es va reedificar entre els anys 1265 i 1278 sobre les runes d’una antiga església romànica gràcies a l’acció de les monges que residien al convent Santjoanista. L’Ermita destaca, a més, per la talla de la Mare de Déu, original del segle XII, verge trobada i un dels elements artístics més rellevants que podem trobar a l’interior de l’església, juntament amb les pintures murals del segle XVIII.

D’altra banda, les ruïnes del Castell d’Alguaire, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional i anteriorment castell d’origen àrab i Monestir Santjoanista, mostren la importància de la vila durant l’Edat Mitjana, que fou vora l’any 1250 el convent més important de Cataluya i fortalesa durant la Guerra dels Segadors

Entre tots ells podem anomenar Santuari de Merli, d’estil romànic de transició, és el signe d’identitat del poble per antonomàsia per la seva història i lligam amb els alguairencs des de

La natura ha deixat, també, una empremta marcada al municipi, on Alguaire, juntament amb Almenar, comparteixen l’Espai Natural Protegit dels Plans de la Unilla, una zona de caràcter estepari

Alguaire compta amb l'Espai

Natural Protegit dels Plans de la Unilla que ofereix una gran varietat d'aus segons amb una cubeta endorreica de gran interès per la seva flora i fauna, sobretot d’algunes espècies d’ocells esteparis. Conté conreus de cerealístics de secà que ocupen gairebé tot el territori i és un dels millors indrets per a l’observació d’aus estepàries del país, sobretot en períodes d’inundacions. S’hi presenten petites extensions de tamarigar i una espècie de flora molt rara a Catalunya com és la Chara connivens. Aquesta zona concentra al seu interior i als voltants gran part de la població hivernant de xurra. En aquest espai es poden arribar a trobar un gran nombre d’espècies diferents d’aus, essent un espai ornitològic digne de ser estudiat i visitat. l'època de l'any i animals úniques i de doble valor ecològic: els anys plujosos acull organismes vegetals i animals molt diferents dels anys secs. Aquest fet fa que també sigui una àrea molt preuada des del punt de vista ecològic i ornitològic. el poble de la figa per excel·lència i té, fins i tot, una varietat pròpia: la Figa d’Alguaire, que és una subvarietat de la figa Coll de Dama Negra, que es diferencia de la resta pel seu sabor i dolçor i és apreciada per la seva grandària i el color vermell intens de l’interior. Tal com diu l’expressió: “són figues d’un altre paner”, així que no t’ho pensis més i prova-les a la fira que organitzen al setembre

A més, també tenen el Riu d’Alguaire, el qual és conegut per oferir un espai d’oci i d’interès natural. En aquest riu hi transcorre el Noguera –Ribagorçana que acostuma a baixar aigua amb força, deixant una imatge d’aquelles dignes de ser fotografiades.

Per a més informació:

En definitiva, aquesta llacuna d’inundació temporal conté espècies vegetals

Alguaire organitza diferents festes durant l’any com, la Festa de la Mare de Déu del Merli, la Festa Major i la Fira de la Figa. Cal saber que, Alguaire és

Vilaller és una petita vila medieval del Pirineu català amb un encant especial que compta amb una gran riquesa patrimonial, cultural i històrica. Alhora, Vilaller està envoltat d’un espectacular paisatge natural on podreu realitzar excursions, senderisme i cicloturisme en un ampli ventall de rutes adaptades a tots els nivells de dificultat.

Vilaller s’estén al llarg de la vall de Barravés, travessat per la Noguera Ribagorçana. En ple Pirineu, aquest municipi té tot allò que necessita el visitant que busqui tranquil·litat, contacte amb la natura i gaudir del patrimoni. Vilaller, juntament amb el poble de Senet, compta amb paisatges impressionants en la frontera entre Catalunya i Aragó. Aquesta vila pirinenca permet descobrir una celebració ancestral com és la Baixada de Falles, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, i que se celebra la segona quinzena de juny. Uns mesos abans, el Viacrucis de Setmana Santa també forma part d’una de les tradicions destacades.

L’entorn natural del municipi, a tocar del parc nacional d’Aigüestortes, també convida a la pràctica del senderisme, el tresc o l’escalada.

Pel que fa al patrimoni arquitectònic, tant Vilaller com Senet compten amb autèntiques joies del romànic com esglésies i ermites.

Al nucli de Vilaller destaca l’església de Sant Climent, un temple neoclàssic amb res naus i un campanar amb forma octogonal. Al seu interior encara conserva algun element de la primitiva església romànica. El poble presenta altres elements d’interès com el pont vell del segle XVII, la muralla amb arcs del segle XI i les restes de la presó, la més antiga de les comarques lleidatanes i datada també al segle XVII. El municipi també és ric en ermites. En destaquen les de Riupedrós, Sant Antoni i Sant Mamés.

El poble de Senet mereix seguir cap al nord per fer una visita. Entre els seus edificis més destacats hi ha l’església de Santa Cecília, d’una construcció original dels segles XI i XII.

Al terme també s’hi troben altres vestigis d’assentaments medievals, com són les Cabanes de les Escomes, una mena de dòlmens que s’utilitzaven com a habitacles.

L'entorn natural de Vilaller és envejable i ideal per a la pràctica d’activitats a l’aire lliure i el descobriment de la natura. Qui vulgui fer-ho de manera senzilla pot realitzar la ruta de la Fauna, un recorregut amb sortida des de Senet i de dues hores de durada.

Tot i tractar-se d’una zona de muntanya, els desnivells no són gaire pronunciats i permet gaudir de la fauna, la flora i els paisatges sobre la vall de Barravés que hi ha a les muntanyes del voltant.

També a Senet s’ubica al centre d’informació del parc nacional d’Aigüestortes, que disposa de documentació sobre la zona, a vegades acull exposicions i ofereix la possibilitat de fer itineraris a diferents indrets de l’entorn del poble, com la Cascada dels Salto i la vall de Besiberri

Algunes rutes inclouen camins històrics i formen part d’un tram del Camí de Sant Jaume (via Aran-Pirineus).

El senderisme i el cicloturisme són un bon recurs per les sortides i escapades de cap de setmana durant totes les èpoques de l’any.

Veniu a descobrir Vilaller i a gaudir de la natura en estat pur a capital del Pallars Sobirà i de l’Alt Pirineu de Lleida obre les portes a tothom que vulgui gaudir d’un municipi actiu, natural, històric i gastronòmic que presumeix dels seus segells de Destinació Turística Esportiva i Familiar gràcies al gran nombre de serveis en l’àmbit d’hostaleria, restauració i comerços, així com d’instal·lacions adaptades per practicar esports d’aventura i de riu, com el caiac, el ràfting o la pesca esportiva.

Per als amants de la natura, Sort dona la possibilitat de realitzar nombroses rutes i excursions, sigui a peu, en bicicleta o a cavall. El municipi, format per 15 pobles, és una bona entrada al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i al Parc Natural de l’Alt Pirineu, indrets que permet practicar diverses activitats a l’aire lliure i viure la natura d’una forma privilegiada. Un altre dels indrets reconeguts turísticament és la Vall d’Àssua i el Batlliu, una petita i desconeguda vall pirinenca que amb més o menys presència, s’ha colat entre les lletres de diverses novel·les d’èxit. Des d’aquí es po den visitar diferents pobles que encara conserven un esperit rural pirinenc singular, així com arribar a pics com el Montsent de Pallars, de més de 2.800 m. En tots aquests racons hi podràs descobrir un ric patrimoni pallarès arquitectònic.

L’ ecomuseu “Els Pastors de la Vall d’Àssua”, a Llessui, és un lloc imprescindible per a conèixer les activitats tradicionals ramaderes de muntanya més importants de Catalunya i les quals es descobreixen mitjançant diferents rutes per la vall. Tots els paisatges de novel·la presents en aquesta activitat han estat inspiració literària de nombrosos llibres.

No podem oblidar que la Noguera Pallaresa té fama mundial com a riu d’aigües braves on practicar el piragüisme i altres activitats aquàtiques.

Per aquesta raó, Sort acull durant l’any diverses competicions d’aquest caire, com el Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa, que ja porta 58 edicions i on es combinen activitats competitives de riu amb altres propostes turístiques.

Tot aquest territori està impregnat de cultura pirinenca en el que encara perduren trets culturals ancestrals, com el pasturatge, els comunals, les creences populars, l’artesania, la toponímia, danses, cançons i el dialecte pallarès, representats en un ric patrimoni material i immaterial, com les seves festes. Sort té un animat calendari vinculat a festes i fires, un exemple és el Carnaval de Sort, una festa en la qual el poble es transforma amb l’arribada del Requinquà, el ball de disfresses i el tradicional ball de “La passa”. Durant aquest dia s’organitza un dinar popular anomenat “la Calderada”, on es pot tastar el tradicional Farcit de Carnaval, un embotit típic d’aquestes dates. Altres festes típiques del municipi són la Mostra de Formatges artesans a l’abril, la Fira de Sant Joan i Xollada d’Ovelles al juny i la Fira de tardor al novembre.

Sort, a més del seu passat històric vinculat al comtat del Pallars, també guarda un record de la història del S. XX vinculada als moviments migratoris de gent a causa de la Guerra Mundial i a la Guerra Civil. A conseqüència de la seva proximitat al riu Noguera Pallaresa i a la frontera, Sort ha tingut empremta de tots aquests esdeveniments històrics, els quals estan registrats i són visibles a la Presó-museu de Sort.

Actualment, es pot visitar i és un bon espai de referència d’altres indrets de la Guerra Civil al Pallars.

Per a més informació, podeu visitar : www.camidelallibertat.cat www.perseguitsisalvats.cat

Un altre indret que cal visitar és l’església de Sant Víctor de Seurí, un exponent de la sensibilitat artística a través dels segles. L’artista Santi Moix, gràcies a les seves pintures, ha fet possible que una petita església de muntanya, es converteixi en un bell temple referent pels seus habitants, i guarda alguns dels millors records i vivències de la comunitat. Per acabar, el municipi et convida a tastar la millor gastronomia pallaresa gràcies a la seva varietat de restaurants, algun d’ells amb estrella Michelin. Descobreix tots els seus productes locals com els formatges artesans, els embotits, els vins del Batlliu considerats vins de muntanya, o la carn del país: corder, vedella o poltre

Per a més informació:

010 www.sortturisme.com

Altafulla és el llegendari municipi de les bruixes I és que històricament aquesta població ha estat concebuda com una vila de bruixes i bruixots. Perquè de boca a orella van ser recreades les històries del campanar d’Altafulla, la de la barca que viatja a terres llunyanes amb el pescador adormit, la de la senda per la qual les bruixes es dirigien a la platja amb els caps sota el braç (d’aquí el nom del carrer Camí de les Bruixes), i tantes altres aventures que ja componen un corpus propi de llegendes.

Altafulla es presenta com una destinació amb personalitat pròpia dins de la Costa Daurada. La seva vocació de vila tranquil·la és ideal per a les famílies, amb serveis adaptats a les necessitats d’un turisme cada cop més exigent i informat que sap valorar els atractius culturals, paisatgístics, gastronòmics i esportius

Crida l’atenció del visitant l’estructura urbana medieval del seu nucli històric, que avui dia es pot resseguir a través del que es coneix com a Vila Closa. Aquest indret està marcat pels carrers amb pendent o amb certes curiositats, com ara el passatge de Santa Teresa o l’església parroquial de Sant Martí. Tot aquest conjunt medieval, amb façanes de cases senyorials edificades al segle XVIII, juntament amb les seves places, donen a l’indret la tranquil·litat i l’elegància que han fet que aquesta localitat mereixi el nomenament de Bé d’Interès Nacional, i que hagi estat declarada Conjunt Historicoartístic per la Generalitat el 1998.

El perímetre de l’àmbit que envoltava el castell d’Altafulla va ser superat amb el creixement urbanístic que hi va haver a partir del segle XVII, quan el poble es va expandir cap al mar. De fet, la Vila Closa al·ludeix a l’antic recinte medieval emmurallat, el que esdevindria una vila tancada, de la qual es conserva un tram de muralla, dues torres i tres portals, actualment reformats, que hi donaven accés.

Tot aquest compendi és l’escenari ideal de la Nit de Bruixes d’Altafulla, que aquest 2023 arriba a la seva 23a edició. Serà el divendres 30 de juny i el dissabte 1 de juliol a partir de mitja tarda i fins ben entrada la nit, amb espectacles, rituals, conferències especialitzades, paradetes, gastronomia i moltes altres sorpreses. Un esdeveniment que, tal com marca la tradició, se celebra de manera intensa al llarg de dos dies i compta amb un ampli programa vinculat al món esotèric i místic

La Nit de Bruixes s'estén pels carrers i les places de la Vila Closa, que també estan ambientats i decorats per a l'ocasió. Una fira dedicada al món màgic; una nit que se celebra en un poble embruixat. Altafulla, en definitiva, convida a fer un passeig, talment com si el visitant es deixés perdre per una ciutat desconeguda i anés fent petites descobertes inesperades I al mateix temps, com si es trobés veïns que li expliquessin breus històries de fets o persones, un fil de música o una olor sorgits de carrers i places. Una Nit de Bruixes i una Altafulla on s’inspira el talent per gaudir sense presses i sempre disposats a badar www.visitaltafulla.cat es destinacions de platja sembla que només siguin per a l’estiu, però poblacions com Creixell ens confirmen el contrari. Les tardes de passeig per les zones costaneres mentre gaudim del temps de tardor conviden a explorar tots els secrets d’aquesta població. Des del seu mirador privilegiat a 48 metres d’alçada sobre el nivell del mar, Creixell domina tota la Mediterrània més oriental de la Costa Daurada. Està situat a 18 km de Tarragona, a 25 km de Port Aventura i a 81 km de Barcelona. Disposa de gairebé 2 km de platja de sorra daurada i fina, on la platja del Gorg conversa encara les tradicionals dunes amb flora i fauna autòctones i està catalogada com Espai d’Interès Natural. Creixell té un nucli històric ple d’encant, ben conservat i amb ric patrimoni arquitectònic considerats béns culturals d’Interès Nacional; se’n destaca el seu Castell, les tres torres medievals de guaita i defensa (Cal Cabaler, Cal Jeroni i Ca la Miquelina), l’Església de Sant Jaume i el coronament modernista del campanar obra de l’arquitecte Jujol, res-

Església parroquial de Sant Jaume

taurat fa quatre anys. El Castell és una propietat privada i no és visitable. Cal Cabaler i l’Església sí que són visitables. Creixell és conegut per la seva meravellosa zona costanera, disposa de dues magnífiques platges de sorra blanca i aigües poc profundes, idònies per practicar esports nàutics o gaudir d’un dia en família. Els seus quasi dos quilòmetres de llargada i 40 d’amplada, en el tram central de la platja que comparteix amb Torredembarra i Roda de Berà, es formen la platja de Creixell i la platja del Gorg.

A la platja de Creixell hi ha unes antigues cases de pescadors conegudes històricament com les Botigues de Mar i, ara, compartides amb les de nova construcció que es troben a tocar de la platja. En aquesta zona marítima hi ha el Club Nàutic, amb la base de l’escola catalana de Vela i diverses guinguetes de temporada on fan activitats diürnes i nocturnes per dinamitzar les vacances d’estiuejants i creixellencs i creixellenques.

Tota la zona de la platja del Gorg és considerada un espai d’Interès Natural Protegit, on es pot gaudir d’un entorn natural privilegiat.

Un dels seus valors principals és la baixa ocupació i la bonica sensació d’estar en un paratge natural entre dunes i aiguamolls. El clima i el terreny de Creixell permet que s’hi conservin les dunes amb flora i fauna autòctona. Cal saber que, el Gorg forma part de l’Espai Protegit dels Muntanyans de Torredembarra i la platja ha estat guardonada el 2018 amb la certificació de Platja Verge de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. La platja de Creixell és una àrea d’importants va- lors botànics, que acull algunes espècies i comunitats relictuals. Hi són representades diverses zones psammòfiles (són aquelles vegetacions adaptades a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals) i halòfiles (són els organismes vegetals o microbians adaptats a viure en medis salins o, per extensió, en medis amb una pressió osmòtica important) de litoral. Les característiques ecològiques singulars del Gorg del Creixell són ideals pel refugi i descans de moltes espècies d’aus com l’esplugabous, el martinet blanc d’entre les espècies de limícoles, la presència del corriol camallarg, el gros, el bec d’alena i corriol camanegre que hi podria criar.

Quan a l’herpetofauna és especialment interessant la presència de diverses espècies meridionals com ho són la sargantana cua-llarga, la sargantana comuna i la sargantana cua-roja; aquesta última considerada un dels

Instantània del Mirador de Creixell

rèptils més amenaçats de Cata lunya. Els sorrals també acullen una fauna invertebrada caracterís tica d’aquest ambient particular. Les activitats de senderisme i BTT són l’enllaç perfecte que combina amb l’entorn històric de Creixell on hi ha tot un seguit de rutes que es poden fer pel terme municipal de Creixell al llarg dels seus 10,37 km2 . Creixell té un entorn natural privilegiat amb nombroses zones de bosc. Us parlem d’alguns exemples perquè us pugueu fer la idea del que podeu trobar a Creixell.

Dues rutes anomenades Anell Verd, amb recorreguts fàcils i planers que et fan viure la pura vida de camp de conreu de secà, i on mentre camines et voregen els marges de pedra, les plantacions de garrofers i oliveres. Tot un encant per qui sap apreciar l’autèntica terra.

També pots escollir la ruta per la part costanera i sentir la brisa del mar mentre camines, una d’elles és seguir el camí que passa per Calafell-Torredembarra o la Platja Llarga Roda de Berà – Muntanyans on podràs veure el Port

Tens l’opció de fer amb bicicleta la via verda 98-99 que va des de Vendrell fins a Creixell. O l’altra, la 99-130 que va des de Creixell fins a Altafulla, tot i que tenen el seu nivell de dificultat es poden fer i cansar-te amb aquell plaer final. Si consultes la seva pàgina web de turisme de Creixell et podràs assabentar de totes les rutes, les seves festes, conjunt arquitectònic i molt més. Tot i que us aconsellem que hi aneu en persona, no us en penedireu

Per a més informació:

Telèfon 977 138 272

la Costa Daurada

QUATRE PLATGES I TRES CALES. Aquest és el nombre d’arenals que atresora l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors. Quant a les platges, el destí compta amb les de l’Arenal, la Punta del Riu, la del Torn i la de l’Almadrava. Totes són platges llargues, d’aigües transparents i que destaquen per la tranquil·litat que es respira en elles i l’entorn natural que les envolta. A més, a totes hi llueix la Bandera Blava com a mostra dels serveis disponibles i qualitat de les aigües. Unes platges ideals per a gaudir amb tota la família i els amics.

La Platja del Torn és una d’aquestes platges privilegiades pel seu excel·lent grau de conservació natural. Destaca el seu illot amb les restes d’una torre de vigilància medieval al cim. Es tracta d’una platja naturista de renom internacional, que forma part d’un espai d’interès natural denominat La Rojala-Platja del Torn. De fet, ha estat reconeguda en més d’una ocasió com una de les millors platges d’Europa.

La Platja de l’Arenal és la més gran de l’Hospitalet de l’Infant i la més pròxima al poble. És una platja ampla, amb dues cares diferents: a la part nord, és una platja urbana, amb una oferta d’activitats diversa i molt adequada per a les famílies amb nens, gràcies a la poca profunditat; i en la part sud, és una platja natural, amb dunes plenes de vegetació mediterrània.

La Platja de la Punta del Riu, al costat del Port Esportiu de l’Hospitalet de l’Infant, és un lloc idoni per a relaxar-se. Al seu costat hi ha la desembocadura del riu Llastres, un bon exemple de zona humida mediterrània.

La Platja de l’Almadrava destaca per la seva tranquil·litat, les aigües transparents i el seu passeig marítim privilegiat, des d’on es poden veure les pintoresques cases blanques del nucli de població que porta el mateix nom.

Si hi ha ganes de visitar i banyar-se en cales recòndites, amagades entre les roques i totalment naturals, l’Hospitalet de l’Infant disposa de tres cales que contrasten entre elles. D’una banda, tenim la Cala Justell, una platja 100% natural en la qual només trobarem mar, sorra i vegetació. Està situada, a més, en una zona humida catalogada que s’ha recuperat els últims anys.

Cala Bea és una petita platja d’aigües tranquil·les i sorra fosca, envoltada de muntanyes a tocar de l’Espai Natural Protegit de la Rojala-Platja del Torn. A causa de la bona qualitat de l’aigua i a la presència de posidònia, és un lloc excepcional per a la pràctica del submarinisme de superfície on hi ha situada una ruta submarina per a gaudir del fons marí.

Per a acabar, la platja de la Cova del Llop Marí és una petita cala envoltada de muntanyes i de sorra fina, que forma part de l’espai natural protegit de la Cova del Llop Marí. Els que prefereixen alternatives d’oci més relacionades amb l’esport tenen al seu abast una oferta d’activitats nàutiques com a caiacs, paddle surf, vela, snorkel, etc. A més, si ets un apassionat de la navegació, l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors compta amb un Port Esportiu amb tota mena d’embarcacions

Com podeu comprovar, les platges i cales de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors són un lloc ideal per a gaudir en família per la tranquil·litat dels seus arenals poc massificats, les múltiples opcions oci a l’aire lliure i l’entorn natural que les emmarca. El Mediterrani acaricia el peu muntanyes del municipi perquè l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors és el lloc on la mar es fa muntanya

Més informació a: www.hospitalet-valldellors.cat onta una llegenda que una jove va donar a tastar una beguda blanca i dolça al Rei d’Aragó Jaume I, qui molt complagut pel seu sabor, va preguntar: “Què és açò?”, i la jove va respondre: “És llet de xufa”, a la qual cosa el rei li va replicar dient, “Això no és llet, això és or xata!”, i d’aquí en va sorgir el seu nom. Des de llavors, llegenda o realitat, coneixem l’orxata com una beguda que prové de la xufa, un tubèrcul típic de l’horta valenciana i que no només va fascinar a Jaume I el Conquistador, sinó també a mitja població.

L’orxata de xufa de València és una beguda tradicional refrescant estiuenca imprescindible en la dieta mediterrània pels seus innumerables beneficis per a la salut. És considerada des de l’antiguitat com a font de nutrients i vitamines, fins i tot diversos estudis mèdics avalen múltiples propietats beneficioses per a l’organisme. L’orxata posseeix propietats digestives molt saludables pel seu alt contingut en midó i aminoàcids.

És rica en minerals; entre ells, el fòsfor, el magnesi, potassi, calci i el ferro, a més de greixos insaturats i proteïnes. En canvi, és un aliment pobre en sodi, la qual cosa és apte per als pacients amb hipertensió. Es tracta d’una beguda energètica i nutritiva, d’origen completament vegetal i amb propietats cardiovasculars semblants a l’oli d’oliva, contribuint a disminuir el colesterol i els triglicèrids, pel seu alt índex d’àcid oleic. L’avantatge és que no té lactosa i, per tant, les persones amb intolerància a aquest sucre de la llet la paeixen bé.

La xufa és una planta herbàcia entre 40 i 50 cm d’altura, cultivada en condicions òptimes de terreny amb textura franco-arenosa i en un clima suau i amb alt contingut d’humitat.

Té un sistema radicular del qual parteixen arrels on els seus extrems es formen les xufes. Aquestes poden ser de dues formes, allargades i rodones. Els tubercles tenen un sabor intens.

L’orxata es pot gaudir tradicionalment amb fartons, un brioix allargat típic d’Alboraya, elaborat amb ous, farina, sucre, oli, llevat i llet. Una combinació deliciosa a l’hora de berenar i apta per a tothom

L’orxata de xufa de València és una beguda tradicional refrescant estiuenca imprescindible en la dieta mediterrània pels seus innumerables beneficis per a la salut alonge i Sant Antoni és un municipi situat al centre de la Costa Brava, al Baix Empordà, que està dividit en dues poblacions: el nucli antic, conegut com a Calonge, i el nucli turístic, a tocar de la costa, conegut com a Sant Antoni. La seva privilegiada ubicació, entre el massís de les Gavarres i la badia de Sant Antoni, li confereix un paisatge d’allò més ric i variat. Mar i muntanya, doncs. Què més es pot demanar?

Els sentits no ens enganyen. El que veiem, el que sentim, el que toquem, el que flairem o el que mengem ens deixen un record inesborrable en la nostra memòria.

Veure els pins abocats al mar pel camí de ronda, sentir la remor de les onades, notar com la sorra fina de la platja s’escola entre els dits, sentir l’olor del mar i el gust d’un suquet són experiències que us acompanyaran en les vostres vacances a Calonge i Sant Antoni i que recordareu quan torneu a casa. Perquè el paisatge d’aquest poble de la Costa Brava us ofereix les experiències del mar i les de la muntanya, us acosta a una manera de viure mediterrània, plena de sensacions i d’emocions. A Calonge i Sant Antoni volem que visqueu les vostres vacances amb els cinc sentits i que hi descobriu mil emocions. Us ve de gust?

Calonge es troba a uns 3 quilòmetres cap a l’interior i és el nucli medieval de la població i, per tant, on trobem algunes torres i parets de l’antic castell de Calonge. Amb el castell com a eix central de la història mil·lenària d’aquest poble, la vila de Calonge s’escampa des d’aquesta fortalesa amb carrerons estrets, ombrejats, amb la mirada posada en un passat ric que ha deixat mil històries gravades en pedra.

La visita al centre històric de Calonge mereix una passejada pausada, per descobrir-hi els detalls d’edificis amb segles d’història, com can Savalls, can Xifró, can Canots, can Pallimonjo o l’antic Hospital, avui convertit en Biblioteca.

A la plaça Major, punt central de la vila, el castell us observa. Aquesta fortalesa, una de les més grans de la comarca, guarda entre les seves muralles segles d’història que ens remunten a l’edat mitjana, amb la torre Quadrada com a vestigi més antic d’aquest monument declarat bé cultural d’interès nacional. És des de la plaça Major que s’amaga, en un racó, la volta que ens conduirà als jardins del castell, des d’on s’alça imponent la muralla d’aquesta fortalesa. Des de la plaça Major, el carrer Major, estret, ombrejat, s’enfila serpentejant cap a la capella de les Germanes Carmelites i la casa del senyor del Mal Ús, amb una gran porta adovellada, i també des de la plaça Major, camí avall, s’alça la gran façana de l’església de Sant Martí, del segle XVIII, amb una gran escala que ens endinsa cap a un temple d’una sola nau amplíssima.

Per la seva banda, el poble de Sant Antoni, situat a 3 quilòmetres a llevant del cap del municipi, s’estén al llarg de la platja de la badia. Antic barri marítim, va començar a poblar-se en desaparèixer el perill de la pirateria i a mitjans del segle XX va convertir-se en un important nucli turístic. Es troba a tocar de mar i ofereix uns paisatges i unes aigües increïbles, essent un dels municipis de la Costa Brava més visitats.

Platges àmplies, cales tranquil·les

Calonge i Sant Antoni us ofereix platges àmplies, obertes al mar i de sorra fina. La platja de Sant Antoni, llarga i resguardada pels espigons, és la més coneguda, per la seva amplitud i accessibilitat. De sorra fina, delimitada pel passeig marítim, disposa de tota mena de serveis. Els espigons d’aquesta platja li donen un caràcter únic, i ofereix racons recollits que la fan ideal per al turisme familiar. La platja d’Es Monestri, la més propera a Palamós, té un aire particular, una aroma d’història molt antiga que ens remunta a l’època romana, quan des d’aquesta platja s’embarcaven les àmfores del Collet plenes de vi i oli cap a la Mediterrània.

Més apartada, al mig del camí de ronda, s’obre la platja de cala Cristus-Ses Torretes, emmarcada en un entorn escassament urbanitzat, on domina el paisatge de la Costa Brava i l’olor dels pins es barreja amb la salabror de la mar. Es recomana arribar-hi resseguint el camí de ronda des de la platja de Torre Valentina

Aquesta última ens ofereix una visió completa de la badia de Sant Anto ni. Darrere seu, un passeig ample i agradable ens acosta a la platja, sota la mirada atenta de la torre de guaita que li dona nom, una torre de defensa bastida al segle XVI per avisar dels atacs dels pirates. La platja de Torre Valentina també ens ofereix un dels serveis emblemàtics del municipi, la platja a l’abast de tothom, un servei de bany adaptat a les persones amb mobilitat reduïda.

Però, si sou més de cales, Calonge i Sant Antoni també us satisfarà. Al llarg del camí de ronda trobem el paisatge més autèntic de la Costa Brava, un sender que voreja la costa entre penya-segats i on trobem les diferents cales i caletes de Calonge i Sant Antoni. Apropar-se a aques tes cales és descobrir un paisatge més amagat, arrecerat i tranquil. Entre aquestes cales, i començant el recorregut des de la Torre Valentina tro barem la cala del Racó de les Dones i la del Racó dels Homes, un nom que prové de quan el bany conjunt d’homes i dones estava prohibit i es banyaven separats. També hi ha la cala dels Capellans, abans reservada al bany del clero. Un altre dels paisatges peculiars és la cala i el cap de Roques Planes. Seguint el recorregut, trobarem la cala del Paller, la cala del Forn i la cala de cap Roig. Més endavant, l’última cala, la de Bella dona, de sorra gruixuda. dona, de sorra gruixuda.

Natura i cultura

Sigui arran de mar o bé endinsant-nos per la muntanya o pel pla, a Calonge i Sant Antoni descobrireu tot un seguit de rutes i camins que us faran sentir la natura i la història del municipi de ben a prop. Entre els camps de vinyes i oliveres, entre les restes megalítiques i romanes o resseguint el curs de l’aigua, aquests recorreguts us portaran per camins antics, per indrets amagats que formen part del patrimoni natural i cultural de Calonge i Sant Antoni.

Teniu diverses rutes per triar com ara la vall dels Molins: el sender de l’aigua, amb la riera de Cabanyes com a protagonista i com a sender que canalitza bona part de l’aigua d’aquestes muntanyes. El ja ressenyat camí de ronda per fer un passeig arran de mar

Un camí de vinyes per la conca del Tinar, on topareu amb una sèrie de masos i cases de pagès amb una llarga història dedicada al cultiu de la vinya i l’olivera.

Pels apassionats de la història hi ha la ruta d’el Collet, Puigsesforques i el pla de Calonge. Aquest recorregut us acosta a les cultures que colonitzaven la comarca des de ben antic, seguint una ruta que descobreix el llegat dels romans del Collet, passant per les restes megalítiques de Puigsesforques, pels masos del barri de Sant Daniel i pels camps de conreu del pla de Calonge. Entre la petjada que hi ha deixat cada civilització també hi trobareu una diversitat natural molt lligada a la vida de pagès. Una darrera proposta és la ruta de la Creu, la muntanya de Can Mont, Castellbarri i Ruàs. Durant aquest trajecte passareu pel poblat ibèric de Castellbarri, per les coves, dòlmens i para dòlmens dels vessants de la vall de Ruàs, i per masos i cases de pagès, alguns amb una història que es remunta a l’època medieval. Un recorregut que ofereix unes vistes panoràmiques extraordinàries.

Vins i gastronomia

A més de sol i platja, Calonge i Sant Antoni també us pot oferir avui un paisatge més amagat, més tranquil, que durant segles i segles gairebé s’ha mantingut intacte. És un paisatge fruit de la tradició, de generacions i generacions de pagesos que s’han dedicat a cultivar la vinya i que han mantingut l’essència de la terra. És d’aquells recorreguts imprescindibles. Aquest viatge us portarà a viure dues maneres diferents de fer vi, dos mons de contrastos, dues maneres de viure la terra: el vi de pagès i el vi amb D.O.

Calonge i Sant Antoni comparteix als fogons la tradició de la costa i la de l’interior, una barreja de qualitat i de productes de temporada. Compartir una olla de peix, uns calamars farcits, unes gambes o uns escamarlans és compartir una tradició de fogons ancestral. La tradició de la cuina s’uneix amb la qualitat dels productes que ofereix el mar i la terra, que es barregen per conformar una proposta gastronòmica que uneix la feina dels pescadors, dels pagesos i dels cuiners.

“Entra els camps de vinyes i oliveres,