Cerdanya

El 1936, als inicis de la Guerra Civil espanyola, sota el comandament de la CNT-FAI es va dur a terme l’enderrocament de l’església parroquial de Santa Maria. Desmantellada a pic i pala, només en va restar el seu campanar, que avui dia presideix la plaça que porta el nom de l’edifici desaparegut. El conjunt es va començar a construir cap al 1177; per aquesta raó s’hi van integrar certs elements romànics, tot i que es podria considerar, majoritàriament, d’estil gòtic. L’església tenia tres naus. D’ample ocupava gairebé tota la plaça, deixant, a banda i banda, un carrer estret. Encara avui dia, podem observar, a ambdós costats del campanar, l’arrencament d’un dels arcs de creueria que anaven cap a les naus laterals. De llargària, amb la rectoria que hi havia afegida, arribava fins a prop del magnífic plataner que divideix aquesta plaça de la dels Herois.

El campanar, únic vestigi de l’antic com-

plex arquitectònic, destaca per damunt dels llosats de les cases i sempre ha estat un símbol de la vila de Puigcerdà. Actualment, té una alçada de 35 metres fins a damunt de la barana que el culmina, però se sap que a l’antiguitat constava d’un llosat fet de planxes de bronze acabat en punxa i rematat amb una agulla daurada. Observant el campanar actual, ens adonem, ràpidament, que té dues etapes de construcció. Per un costat, la base quadrada, que arriba fins al primer pis, formada per quatre ferms pilars revestits de blocs de granit ben caironats. D’aquí en amunt, forma una figura octagonal on les parets de les diverses cares estan ben lligades amb arestes de granit. I, al cap damunt, una terrassa relativament

ampla que permet gaudir d’una extraordinària panoràmica de la vall cere-

tana. És molt aconsellable visitar-la, tot i l’esforç de pujar els esglaons circulars del primer tram i els nous, més còmodes, fins a les campanes. És, en un dels pilars de la base, on s’obre una porta que dona pas a una escala de cargol, també de granit, que ens permet l’accés al primer pis. Allí hi trobem els dos ulls de bou, que s’obren cap a la plaça i l’hospital, i les dues arcades laterals. Aquesta escala marca, perfectament, el tram més antic i ens indica, alhora, on hi ha el canvi de construcció, ja que al final –després de pujar uns quants graons més- resta tapiada una antiga làpida funerària que assenyala l’acabament de la part més antiga. I és precisament aquest tall de l’escala el que ens indica que originàriament el campanar s’aixecava quadrat, a semblança d’algunes representacions dibuixades en llibres notarials del segle XIII de Puigcerdà. Segons algun autor, part d’aquests dibuixos són representatius

de l’església de Santa Maria, fet que apunta la possibilitat d’un campanar central i dues torres més baixes a cada una de les naus laterals. No obstant, una descripció de Puigcerdà de 1603 manifesta l’existència d’un sol campanar i corrobora la seva forma i accés: El canvi de construcció cap a la forma octagonal segurament no va ser fruit d’un caprici, sinó que devia respondre a una necessitat arran del mal estat del campanar, ja que al llarg del temps va patir molts tropells com ara llamps o incendis. Sembla que la darrera reforma estructural es va iniciar el 1737 i va finalitzar, per complet, el 1776. A més a més, gràcies a una inscripció situada damunt de la barana que corona el campanar, així com per la documentació existent, podem saber que aquesta part va ser restaurada el 1887. La darrera reforma, la de les escales de ferro interiors i la cúpula superior, és actual. El campanar actuava com a l’atri d’entrada a l’església i el terra estava empedrat amb làpides sepulcrals. S’hi obria una de les portes de l’església, la portalada de la qual encara podem observar. La formen cinc arquivoltes on es combinen les motllures rodones i pentagonals que se sostenen per columnes culminades amb capitells decorats amb motius vegetals, entre els quals hi podem descobrir pinyes. Tota la portalada està feta de l’anomenat “marbre d’Isòvol”. Al seu costat, destaca un baix relleu que representa un traginer amb el seu animal. Al centre d’aquesta planta baixa, s’hi podia observar una creu on, a més de diversos sants, es representa la Mare de Déu de la Sagristia i un combinat de les armes de Puigcerdà i la Cerdanya, actualment exposada al Museu Cerdà. La dècada del 1940 està dedicada als puigcerdanesos morts durant la Guerra Civil espanyola. La portalada donava pas a la nau central de l’església i, per tant, podem interpretar que era la principal. Tot i això, va tenir més ús la lateral, que donava de front al carrer major. D’aquesta, també feta de la mateixa pedra que l’anterior, se’n conserva una arquivolta a la porta petita de l’església de Sant Domènec. També hi ha el fris que feia funcions de capitell, on es poden contemplar caps d’animals semblants a gats. El campanar ha tingut diverses funcions, principalment de caràcter religiós i social. En primer lloc, feia la tasca que li era pròpia de campanar fent els tocs de campana en les diverses funcions religioses, i també per a anunciar la mort del papa, del monarca o dels bisbes. De la mateixa manera, tocava per avisar de foc amb la campana gran, fet que va substituir-se per la sirena i que encara avui està en funcionament. També ha servit, fins fa poc, per a tocar les hores del rellotge antic, ara modernitzat. Cal esmentar que el primer rellotge va ser instal·lat el 1415, i es va canviar, després de molts arranjaments, el 1610. El darrer, avui sense funcionar, data

del segle XIX.

Una funció més esporàdica, però no menys necessària, va ser la de lloc de vigilància en períodes de guerra; també s’utilitzava com a defensa mitjançant els tiradors situats en el campanar. L’excavació arqueològica de 2013 ha deixat al descobert el mur nord de la nau i tres contraforts de la primera església, ro-

©Foto de emili&photographer

mànica, de la fi del S.XII i l’inici del S.XIII. Un altre fet important és la localització del

fossat, associat al tancament defensiu de la

vila des del S.XII. A més, a l’interior d’una de les criptes, hi ha l’arcada del pont a través del qual es passava al fossat i s’accedia al portal nord de la muralla, que connectava

amb la vila i el call jueu.

Finalment, la darrera funció que realitza

és la turística; a la seva base trobem l’ofi-

cina de turisme, cal destacar el seu mirador on hi han unes vistes espectaculars de la comarca i els focs d’artifici que se celebren el dia 8 de setembre amb motiu de la festa

dedicada a la Mare de Déu de la Sagristia, patrona de Puigcerdà

Text de Sebastià Bosom i Isern

Per a més informació:

PUIGCERDÀ TURISME

Telèfon 972 880 542 www.puigcerdaturisme.cat