NOGUERA

ituada a les portes del Pirineu, la Noguera ofereix una proporció ideal de

natura, aventura, cultura, ciència i

gastronomia. La gran diversitat d'elements naturals i contrastos de la Noguera, li configuren un tarannà aventurer i alhora acollidor que captiva qui la visita i el transporta a un món de sensacions i experiències. Bona part del cel de la Noguera està certificat pel Programa M&B (Home i Biosfera) de la UNESCO i 19 municipis de la comarca estan certificats com a

Destinació Turística Starlight. A més, de dia el cel del Montsec està reconegut com una de les millors zones de vol lliure a nivell mundial.

Bona part del cel de la Noguera està certificat pel Programa M&B (Home i Biosfera) de la UNESCO i 19 municipis de la comarca estan certificats com a Destinació Turística Starlight

En els darrers anys, la Noguera ha estat notícia per ser un referent en l’street art, amb els espectaculars murals del Gargar de Penelles i del Carreró de Montgai. Natura i turisme actiu La gran varietat d’espais naturals de la Noguera permeten la pràctica d’un gran nombre d’activitats de turisme actiu plenament en contacte amb la natura, tant d’aire, d’aigua, com de terra. Cel: Les valls d’Àger i de Meià estan reconegudes com unes de les millors zones de vol lliure a nivell mundial. Al Montsec els amants de vol lliure poden practicar parapent, ala delta, vols en globus i ultralleuger i també vols amb paramotor i paratrike. Terra: La Noguera per la diversitat de paisatges convida a practicar senderisme, running, T-rail o BTT. Les parets verticals de la serra del Montsec són llocs coneguts i únics per a l’escalada, i en coves com la cova del Tabac a Camarasa i la cova Negra a Os de Balaguer es practica l’espeleologia. Aigua: Els embassaments de Camarasa, Canelles, Sant Llorenç de Montgai, Santa Anna i Rialb configuren l’espai d’aigües tranquil·les més gran de Catalunya, perfectes per practicar piragüisme, passejades en llanxa amb motor, surf de vela, esquí-bob, etc. Al riu Segre, on les aigües són més braves, es pot practicar ràfting i mini-ràfting, i barranquisme al riu Rialb. Patrimoni històric La Noguera és un indret on la natura es confon amb la història i on cada moment històric ha deixat la seva empremta. A la comarca de la Noguera resten nombrosos vestigis de diverses èpoques prehistòriques, com són les pintures rupestres i els dòlmens. Haver estat l’avantguarda de la Catalunya Vella, terra de frontera i part important del Comtat d’Urgell va deixar empremta en viles, castells, esglésies i monestirs. Vells costums i tradicions s’apleguen a la Noguera, com el Ranxo de Ponts, la Trobada de Campaners d’Os de Balaguer, la Fira de la Perdiu a Vilanova de Meià, etc. Festes que destaquen per la seva peculiaritat són l’Harpia a Balaguer, la Transsegre a Camarasa i Balaguer, Montgai Màgic, Festival Gargar a Penelles...

La comarca de la Noguera és repleta de virtuts patrimonials, naturals, històriques i artístiques, com per exemple que les valls d’Àger i de Meià estan reconegudes com unes de les millors zones de vol lliure a nivell mundial

a ciutat combina atractius patrimonials com el passeig per les muralles o l’església gòtica de Santa Maria; naturals, com els secans de Mormur o la Bultra i el bosc de ribera, on us podeu endinsar de camí cap a l’antic monestir cistercencde les Franqueses. A més, la ciutat compta amb diferents equipaments com el Museu

de la Noguera o el Centre d’Inter-

pretació de l’Or del Segre per entendre el passat de Balaguer. Prepareu-vos per gaudir una experiència autèntica i diferent. L’Oficina de Turisme, ofereix dife-

rents rutes per descobrir la ciutat

i una d’elles és la ruta literària que mostra als visitants la ciutat a través dels ulls d’autors com Teresa Pàmies, Josep Vallverdú o Francesc Puigpelat. Per anar amb els més petits, podeu descobrir les dues rutes anomenades “Ens fem una selfie” i “Els tresors perduts”. Amb elles, els intrèpids exploradors que ens visitin, podran gaudir d’experiències difícilment repetibles: des de trobar or dins el riu Segre envoltats d’ànecs, bernats pescaires o esplugabous fins a reproduir la vigilància medieval de la ciutat passejant pel pas de guàrdia de les seves muralles a nou metres d’alçada o tastar receptes antigues que han quedat fossilitzades a casa nostra com els panadons d’espinacs o la coca amb samfaina. Al capdamunt, l’església de Santa Maria domina la ciutat, durant molts anys ha estat l’escenari de nombroses històries que formen el passat de Balaguer. Va ser construïda per voluntat del comte Jaume I i impulsada per la seva esposa Cecília de Comenge després de la mort del marit, el 1347. Durant la seva història l’església ha patit innombrables vicissituds que l’han desproveït de qualsevol ornament litúrgic. La nuesa del temple sorprèn als visitants i els permet observar l’arquitectura de l’església i la importància dels vitralls contemporanis, que juguen amb colors freds i càlids i converteixen la llum en protagonista de l’espai. Al seu costat, separat pel barranc del Torrent, hi ha l’altre gran temple de Balaguer, la Basílica del Sant Crist. A l’interior hi reposa la imatge que, segons la llegenda, va arribar des del Pròxim Orient remuntant el Segre al segle XIV. L’abadessa del convent de clarisses la va treure del riu per venerar-la a l’església del costat del monestir, avui la Basílica del Sant Crist. Recentment, s’ha restaurat l’antiga façana romànica de l’església, la que es va construir sobre les restes de l’antiga mesquita major de la ciutat.

Balaguer compta amb molts atractius, no perdis l’oportunitat de passejar a l’ombra dels porxos medievals, visitar l’església de Santa Maria i contemplar les magnífiques vistes de la ciutat des de les muralles gòtiques

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

PAERIA DE BALAGUER

Telèfon 973 445 194

www.balaguer.cat

Entre les dues esglésies, la de Santa Maria i el Sant Crist, hi trobem les restes de l’antic castell de la ciutat, que abans de l’arribada dels cristians era el palau musulmà de la Suda. Després de la conquesta els comtes d’Urgell el van convertir en la seva residència i van esmerçar esforços i diners per convertir-lo en un dels millors palaus de la Corona. Abans de la seva arribada la magnificència de l’edifici ja era important, però el Casal d’Urgell va convertir-lo en l’anomenat Castell Formós. Es van encomanar ceràmiques als artesans moriscos de Manises (València) per embellir les estances amb rajoles, alicatats i gerres que recordaven l’esplendor àrab de la ciutat i sabem que el comte Pere II hi tenia una impressionant biblioteca, que va ser desmantellada el 1413, després del setge de Balaguer efectuat per les tropes de Ferran d’Antequera. Aquest estiu,

després d’un temps tancat per excavacions, l’espai ha estrenat una nova musealització que permet conèixer millor la impressionant història d’aquest edifici.

Darrere del Sant Crist s’hi localitzen els orígens de Balaguer al

jaciment arqueològic del Pla

d’Almatà. Els materials que han aparegut en les diferents excavacions es poden veure al Museu de la Noguera, on el visitant podrà experimentar com vivien els habitants d’al-Andalús, quina vaixella utilitzaven, com eren les seves cases, com s’enterraven... L’exposició permanent “Hisn Balaghí-Balaguer: de la madina a la ciutat” explica els orígens musulmans de Balaguer i aporta al visitant una nova visió de la conquesta cristiana, la d’aquelles persones que vivien en una ciutat musulmana de frontera. A l’altre costat del riu, ubicat en un antic molí fariner, hi ha el

Centre d’Interpretació de l’Or

del Segre, un equipament únic a Catalunya, on els visitants es convertiran en buscadors d’or. Les aigües del Segre, des de temps andalusins van ser explotades per a treure’n or, ara el centre permet recuperar aquesta antiga tasca i que el visitant s’emporti una mica de l’or del Segre a casa seva! Juntament amb tots els seus atractius turístics, Balaguer és també un nus de comunicacions, ofereix

nombrosos serveis d’allotja-

ment i restauració i, per la seva situació, permet desplaçar-se ràpidament a diversos punts de la comarca. La situació de Balaguer

ajuda a gaudir de tot el territori:

anar a veure els estels al Parc Astronòmic del Montsec —un dels millors cels del món—, gaudir del turisme actiu (escalada, senderisme, parapent, barranquisme...) o descobrir els castells, les esglésies

i tot el patrimoni amagat de la Noguera

Un territori per descobrir molt a prop teu!

L’emblema de la cuina balaguerina

L’escriptor Josep Aznar i

Solé ha reformat una dita popular al seu llibre “Balaguerins” dient que: “Si vas a Balaguer i no vas a Cal Xirricló és com si no hi haguessis estat"

La història de Cal Xirricló va lligada a la crònica de la segona meitat del segle XX de Balaguer. Tot va començar l’any 1954 quan el balaguerí Josep Molins i Solé va obrir una petita bodega al carrer Santa Anna, al bell mig de la ciutat, juntament amb la

seva esposa Antonieta Brescó i la seva filla Rosita.

Els seus guisats i tapes van començar a atreure clientela de tot tipus, sobretot els dissabtes, el dia de mercat a Balaguer. El 1962 va fer un canvi d’ubicació i es posà al capdavant del negoci el fill del matrimoni, en Salvador, qui aconsegueix donar un nou impuls a

Cal Xirricló és avui regentat per la tercera generació familiar dels Molins, coneguda arreu de la comarca per la cuina de tapes, els menjars casolans i darrerament per una fabulosa cuina d’autor

la taverna. Poc a poc, es va anar convertint en un punt de trobada entre balaguerins i balaguerines, juntament amb els firaires, pagesos i venedors que convertiren Cal Xirricló en un punt de referència. Amb els anys, l’esposa d’en Salvador, Rosa Rúbies, s’es-

devé com la primera cuinera del res-

taurant seguint els passos de la seva sogra. Tot aquest èxit gastronòmic es va veure afectat per la mort d’en Salvador i el seu fill gran. Però, la Rosa va recollir totes les forces possibles per continuar amb el somni del seu marit i es va posar al capdavant del negoci, per tal que Cal Xirricló continues essent l’emblema de Balaguer com fins llavors. Els esforços de la Rosa van veure els seus fruits i a finals del s.XX el local on estaven es quedà petit i varen haver de traslladar-se, en aquesta ocasió, a la part nova de Balaguer, al carrer Fleming. Actualment, és el fill petit, en Francesc, qui acompanya a la seva mare en aquesta nova etapa del negoci familiar. A Cal Xirricló trobaràs història i bon

gust combinat amb tradició i mo-

dernitat. Amb més de seixanta anys d’experiència, avui dia en Francesc

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

juntament amb el xef Jordi Pané lideren un equip competitiu, qualificat i ambiciós, creant una cuina personal i cuidada. A més a més, treballen contínuament per oferir un ampli ventall d’opcions gastronòmiques, per tal d’arribar a tots els paladars. En cap moment han volgut oblidar les seves arrels, per aquest motiu han continuat

Tradició, innovació, matèria prima de la millor qualitat i un servei molt personal són els condiments bàsics de Cal Xirricló

amb el mateix estil però amb un aire molt més creatiu, amb la intenció de créixer i evolucionar juntament amb les noves tendències. En definitiva, la combinació perfecta entre cuina tradicional catalana, els callos i els popets, amb el toc inconfusible de la mestressa de la casa, la Rosa Rúbies i una llarga llista de plats sota el segell d’en Jordi Pané. I és que Cal Xirricló conserva la calidesa d’antuvi, amb un ambient acollidor i elegant, un menjador

càlid i espaiós que alterna fusta i

pedra, amb l’objectiu que el client pugui gaudir d’una estància el més agradable possible, juntament amb un servei i menjar de 10. Cal Xirricló t’espera sempre que vulguis menjar de gust, celebrar un esdeveniment important o un àpat empresarial. Compten amb totes

les comoditats possibles perquè quan surtis del restaurant ja hi vulguis tornar

Per a més informació:

CAL XIRRICLÓ RESTAURANT

Telèfon 973 445 011

Carrer del Dr. Fleming, 53 25600 BALAGUER (Lleida) www.calxirriclo.com

Viu una experiència romàntica

o Palauet és més que un hotel al centre històric de Balaguer. Ens defineix el concepte Hotel, Suites and Breakfast. Totes les nostres habitacions conserven el mobiliari original d’època i estan equipades per proporcionar la comoditat necessària sense renunciar a l’encant d’un lloc tan especial.

Viure en un museu

Allotjar-se en un museu és una oportunitat que no es dona tots els dies ni en tots els viatges. L’edifici és un banc d’història que parla per si mateix d’estils artístics, de modes decoratives, de diferents cultures, d’anècdotes històriques que transporten el viatger des de l’Edat Mitjana a l’actualitat a través d’una efervescent successió de nissagues, conflictes, esplendors i foscors. Per tot això, Lo Palauet de la Muralla és més que un hotel, és una experiència cultural. Una delícia en tots els sentits! Lo Palauet disposa de cinc àmplies suites i dues habitacions estàndard, totes diferents, amb personalitat pròpia. Conserven mobiliari d’època original i estan equipades per proporcionar la comoditat necessària sense renunciar a l’encant històric i al nostre esperit sostenible.

Passem a la Biblioteca…

Ah, sens dubte la biblioteca és una de les joies de Lo palauet i una prova de que l’elegància i l’estil s’avenen, forçosament, amb el benestar. Aquest espai recapta la intimitat i, des del moment en què es trepitja, transmet fascinació immediata.

La terrassa i el pas de muralla

Doncs sí, també estan a disposició del viatger. Són uns espais ideals per desconnectar, relaxar-se, prendre el sol, xerrar o improvisar un aperitiu i passejar de dia o de nit, com un antic guardià. Hi ha plaer més gran que xerrar en una terrassa una nit d’estiu o fer-ho davant el foc de la llar a l’hivern? A Lo Palauet trobarà les dues opcions.

Llavors, és veritat que Lo Palauet s’assembla a un museu?

Ni més ni menys, a més a més de constituir tot un catàleg d’arts decoratives i un exemple de conservació que, com és ben sabut, és l’essència de tota cultura i allò que dona caràcter i personalitat als edificis. Molta atenció a la casulla del segle XVI, al tapís del menjador creat a partir del quadre La cometa de Goya, que fou elaborat per la Real Fábrica de Tapices de Santa Bárbara, a la col·lecció de baguls, al mirall de Murano del Salón Romántico i a les moltes obres pictòriques que ornamenten tot Lo Palauet.

Esdeveniments

Lo Palauet de la Muralla disposa d’espais històric únics, que hem adaptat per celebrar esdeveniments, sopars, exposicions, degustacions, conferències o meetings i altres reunions, que faran passar una estona agradable i deixaran un record memorable.

El celler i el pati sota muralla

Si es desitja organitzar una degustació de vins o un sopar, amb molt de gust ho farem. Podem aprofitar la taula de pedra massissa que domina aquest espai. També es pot visitar el pati sota muralla, delimitat pels gruixuts murs de pedra de l’edifici i per la muralla de Balaguer. És un espai únic, fresc a l’estiu, en el que s’han celebrat concerts, festes i reunions de treball.

Viure-hi és una aventura?

Per suposat, i també una experiència cultural. Hi ha molt per gaudir a Lo Palauet en qualsevol època de l’any i cal, doncs, aprofitar-se’n de biblioteca, terrassa, celler, salons i obres d’art. Tot plegat fa que l’estada esdevingui una manera de recrear-se en l’estètica i el patrimoni decoratiu.

L’entorn i activitats

Explorar la comarca en profunditat és una de les recomanacions de Lo Palauet de la Muralla per al viatger més intrèpid. Passejar per la vora del riu Segre, gaudir de l’art a l’espai PLANTA de la Fundació Sorigué, fer senderisme o caiac pel Congost de Mont Rebei, descobrir la ruta del Tren dels Llacs o visitar el Parc Astronòmic del Montsec, són algunes de les nostres propostes. No te les pots perdre! Demani informació sobre els espais de lloguer per a esdeveniments, celebracions o reunions de treball. Tenim un lloc molt emblemàtic!

Per a més informació:

LO PALAUET DE LA MURALLA

Carrer del Miracle 7, 25600 BALAGUER (Lleida)

642 614 726 hotel@lopalauetdelamuralla.com www.lopalauetdelamuralla.com

nmig de la vall del mateix nom, Àger forma part de la zona prepirinenca al

nord de la comarca de la

Noguera. Està limitat al nord de la serra del Montsec, al sud per la serra de Montclús i, a est i oest, pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. Aquesta situació geogràfica crea uns paisatges i uns indrets naturals increïbles, on la imaginació vola quan decideixes trepitjar-los. Tot i que l’agricultura de secà i la ramaderia continua essent un punt econòmic del municipi, Àger s’ha anat fent un lloc en el panorama ecoturístic i de turisme actiu català, tant per la bellesa paisatgística del lloc com pel desplegament d’iniciatives públiques i privades. La seva vila es forma a l’entorn del nucli parroquial de Sant Vicenç, al voltant de la qual es desenvolupà la zona d’horts i corrals, alguns dels quals encara romanen avui en dia. És a partir de la segona meitat del segle XI moment en què sorgeix el castell residencial d’Arnau Mir de Tost i la canònica de Sant Pere, sobre les ruïnes de la fortalesa islàmica del segle X, quan la vila tenia l’impuls constructiu més fort,

convertint-se en vila emmurallada al segle XI amb quatre portals: Pedró, Solsdevila, Sant Martí i el Portalet de Sant Pere.

La zona del castell, que vigilava el camí d’entrada des dels Pirineus, i en ús fins al període àrab, incloïa el barri eclesiàstic

i estava envoltat de cases nobles i de ca-

valler. Si vols descobrir-ne més sobre la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, del 15 de març al 8 de desembre es realitzen visites guiades, també al nucli antic! Durant l'estiu també pots realitzar visites nocturnes, les seves dates a consultar. Però si tornem a l’entorn que envolta Àger, de ben segur podrem gaudir de les diferents rutes i excursions que ens aventuren en una natura esplèndida i espectacular, amb relictes de vida que han vençut la temporalitat i endemismes que ens reafirmen en la singularitat d’aquesta vall, immens escenari natural.

Cal perdre’s pels carrerons del nucli més antic d’Àger i visitar la col·legiata de Sant Pere, on trobaràs i descobriràs tota la història del romànic català

La serra del Montsec ens regala espais com el congost de Mont-Rebei, l’embas-

sament de Canelles o la Serra de Mont-

clús, on practicar esports d’aventura com el parapent, l’espeleologia, l’ala del-

ta i diverses activitats aquàtiques com el

caiac. El pla de les Bruixes, que passa pel barranc de la Contorna o la ruta Pedra-Colobor, que recorre les dues ermites amb aquest

nom, són un exemple de rutes que hi transcorren per la zona, així com la Font de Gomà i el sender dels Petrolers. Allotja't en un dels molts càmpings, albergs i cases rurals de la zona per gaudir de tot el que té Àger per oferir-te. A prop d’Àger podem continuar recorrent feréstecs paratges de la zona amb els itineraris que trobarem als pobles de Vilanova de la Sal, al municipi de les Avellanes i Santa Linya i Sant Llorenç de Montgai, a Camarasa i a Tremp. Per les visites culturals del poble i de la collegiata de Sant Pere d'Àger es poden realitzar durant tota la setmana, podeu escollir matí i/o tarda. Però, cal fer reserva prèvia a:

reserves.ager.cat

Un salt amb parapent des del capdamunt de la serra del Montsec, és una experiència que cal viure!

AJUNTAMENT D'ÀGER

Plaça Major, 1 25691 Àger (Lleida) Tel. 973 455 004

www.ager.cat

Música Sota les Estrelles al Parc Astronòmic del Montsec

En una localització extraordinària, al municipi d’Àger, es troba el Parc Astronòmic del Montsec, en el què es considera el millor indret per obser-

var el cel a Catalunya.

L’Astronòmic és una iniciativa del Govern de Catalunya per aprofitar les aptituds i potencialitats de la zona del Montsec per a la realització de recerca, formació i divulgació de la ciència, concretament de l’astronomia. La baixa pluviometria de la zona, la poca contaminació lumínica al seu voltant i l’alçada, converteixen la Serra del Montsec, a la comarca de la Noguera, en el lloc idoni per a la instal·lació d’un centre

de referència mundial en matèria d’as-

tronomia. El parc apropa la ciència a la ciutadania per donar a conèixer l’espectacularitat d’un cel nocturn d’insòlites característiques que permet descobrir els secrets de l’univers a qui el visiti. En aquesta línia, ofereix un ampli ven-

tall de propostes diürnes i nocturnes en plena natura per a escoles, universitats, famílies, aficionats, etc.

El Parc Astronòmic del Montsec celebra de setembre a desembre, l’11a edició del cicle Música Sota les Estrelles, que combina espectacles musicals d’artistes emergents catalans amb una visita a l’Astronòmic amb observació del cel. Aquesta activitat, ja amb una programació consolidada, un dels incentius que ofereix el parc als visitants, juntament amb les propostes diürnes i nocturnes. Música Sota les Estrelles és un concert

mensual que contribueix a la projecció de grups i cantautors catalans en un es-

pai únic i insòlit: l’Ull del Montsec, un planetari digital amb una cúpula de 12 metres de diàmetre i una paret frontal que s’obre completament i que permet gaudir de la música sota les estrelles, enguany de la mà d’artistes i grups

com Maria Jaume, Joan Masdéu, Frayssinet-González Gipsy Swing i Meritxell Neddermann.

Els concerts tenen una durada de 45 minuts i van seguits de l’observació del cel al Parc de Telescopis. Cada artista o grup ofereix dues sessions el mateix vespre. Les entrades per a cada concert ja estan disponibles al web www.parcastronomic.cat, 20€ cadascuna

Encara que enguany aquest cicle es realitzarà en format reduït per garantir la seguretat sanitària, l’Astronòmic segueix apostant per combinar la música i l’astronomia

Propers concerts del Cicle de Música Sota les Estrelles 2021

Dissabte 6 de novembre:

Concert de Frayssinet-González Gipsy Swing Trio |

20 h i 21 h

Dissabte 4 de desembre:

Concert de Meritxell Neddermann |

20 h i 21 h

Per a més informació:

Parc Astronòmic del Montsec Centre d’Observació de l’Univers. Telèfon 973 053 022 info@parcastronomic.cat www.parcastronomic.cat

LA FIRA DE LA PERDIU DE VILANOVA DE MEIÀ

ls orígens. La Fira de

Sant Martí

La notícia més antiga de la fira de Vilanova de Meià data, segons Albert Benet, de l’any 1374 quan el rei Pere III el Cerimoniós, senyor jurisdiccional de la vila, concedí a la Universitat i particulars de Vilanova de Meià el privilegi de poder celebrar una fira el dia de Sant Martí, deu dies abans i deu dies després, com solien celebrar-la per Santa Llúcia. Concedí també la salvaguarda de tots els homes que hi acudien amb els seus béns. Per aquesta raó es coneixia com la Fira de Sant Martí. El rei concedia també a la gent de Vilanova l’exempció de pagar per passar el riu Segre amb la barca de Vernet, alhora que prometia no separar mai més Vilanova de la corona, amb l’explícita prohibició d’infeudar-la. Només cal recordar que a principis d’aquell segle, l’any 1312, Vilanova de Meià i totes les possessions que els Cervera, senyors de Meià, tenien a la Coma, havien passat a ser propietat del rei Jaume II i que aquest els havia concedit una carta de poblament.

D’aquest període de prosperitat i creixement de la vila data l’acabament de l’església de Sant Salvador amb la seva portalada gòtica (porta Baix)

l’any 1327. En una data molt propera a la concessió d’aquesta fira coneixem la demografia que tenia Vilanova de Meià. Segons el fogatjament de 1378 estudiat per Esther Redondo, a Vilanova hi havia 99 focs, o cases habitades, que equivalia a unes 445 persones; la població més important d’un entorn de més de 30 quilòmetres.

El Mercat de les perdius

La Fira de Sant Martí (11 de novembre) s’havia convertit en una de

les festes més importants del poble

i això va durar fins ben entrats als anys quaranta del segle passat. Antigament, en aquestes dates es comer-

cialitzaven una gran quantitat de

productes del camp (cereals, nous, ametlles, llegums, mel, llana, porcs, aviram...) i la gent comprava roba i calçat de cara l’hivern. Però, el que més renom havia donat a la fira era el Mercat de les perdius. La gent de la vila i veïnat solien caçar a l’estiu, mentre segaven, perdiuetes de les llocades que voltaven pels sembrats. Les feien créixer, generalment la mainada, caçant-los llagostes. Als pobles de la Vall de Barcedana (Matassolana, Sant Martí, Sant Cristòfol i Sant Miquel), algunes dones criaven aquestes perdius amb llocades, com pollets. Les acostumaven a treure a pasturar, i amb un senyal les feien tornar cap a casa a joquer. La vigília de Sant Martí les dones perdiuaires baixaven cap a

Vilanova per l’Escala del Pas Nou amb les seves perdius engabiades, per portar-les a fira. Al peu de la plaça de la Creu, tocant a la Font de Caps, hi ha el monument que Vilanova va dedicar el 1984 en record d’aquestes dones que, amb el seu ofici tan exòtic, havien donat a conèixer arreu la nostra vila. El Mercat de les perdius començava el dia 10 de novembre per la tarda i es realitzava a la plaça de Creu i pel camí de l’era del Duro, que havia estat el camí principal que pujava cap al Pas Nou i Bon Repòs, abans de construir la carretera. Acudien molts compradors de perdius, generalment caçadors que tenien vedats per poder-les-hi aviar. Venien de llocs tan distants com Mallorca, Aragó o Navarra, i també del país. La perdiu més preuada era, i és, la perdiu roja; però sobretot es valoraven molt els perdigots que fossin bons cantaires, ja que eren venuts com a reclams. El dia més important de la fira era l’11 de novembre i aquesta ocupava molts indrets de la vila on es mercadejaven altres productes: els venedors de porcs se situaven al carrer del Coll del Castell i a l’actual carrer de les Escoles. Els que venien ametlles i nous es posaven al camí dels Estiradors. Els marxants feien les seves parades al portal d’Ajós. El nombre de persones que visitaven Vilanova aquests dies era molt gran, els mitjans de comunicació lents i precaris, per això totes les cases del poble tenien gent allotjada. Una diversió pròpia del dia de Sant Martí era el Ball de Fira, que començava a les dotze del migdia perquè hi poguessin participar els firaires. La Fira de Sant Martí, que tant renom i prestigi havia donat a Vilanova, es va anar esllanguint en la dècada de 1950 i començaments dels 60, sense arribar mai a desaparèixer del tot.

La Fira de la Perdiu

L’any 1968 l’Ajuntament de Vilanova, va decidir revifar de nou la Fira de Sant Martí i dins d’aquesta el Mercat de la Perdiu, nom amb què es va promocionar durant molts anys. L’ èxit de gent ja era notable tot i escaure’s entre setmana, per això el 1974 fou el primer any en què va deixar de celebrar-se la fira el dia de Sant Martí, passant definitivament a fer-se el segon diumenge de novembre. A partir d’aleshores l’èxit d’expositors i de públic està assegurat per poc que acompanyi el temps. El 1984 va suposar una fita important per Vilanova. A partir d’aquell any es va passar a denominar oficialment FIRA DE LA PERDIU, i va tenir com a convidat especial la màxima autoritat de Catalunya, el president de la Generalitat. Una de les activitats més importants que se celebren és el concurs de perdius en què hi participen tots els expositors que venen a la fira. Un jurat presidit pel president de la Federació de Caça de les terres de Lleida concedeix un seguit de premis als millors exemplars, als millors perdigots i a les millors parelles, així com el de constància a la Fira i a l’expositor més jove. Aquest concurs, que es va crear amb la recuperació i nova promoció de la fira, té com a finalitat incentivar

una mica més la participació dels

criadors de perdius en el certamen, a part de la venda dels exemplars exposats o dels que tenen a casa, de les quals aquestes que porten aquí només en són una mostra Vilanova es converteix de nou per un dia en el centre comercial de la Coma de Meià i en el lloc de trobada de centenars de persones vingudes dels indrets més allunyats del país.

Text escrit per: Ramon Bernaus i Santacreus Per a més informació:

AJUNTAMENT DE VILANOVA DE MEIÀ Telèfon 973 415 005 ajuntament@vilanovameia.cat www.vilanovameia.cat

Temps de tardor a la Baronia de Rialb

Els paisatges d'aquest territori es tradueixen en una cuina rica en sabors per als més exigents. El Restaurant Rialb de Gualter lidera una xarxa de

restaurants agrupats sota la marca ‘La cuina de la tòfona’

Arriba la tardor, i la Baronia de Rialb es prepara per si ho volem aprofitar per gaudir d’un cap de setmana de desconnexió familiar, o bé d’un pont de retrobament amb els amics. Amb uns paisatges desbordants de natura i un conjunt patrimonial d’èpoques remotes, ens sorprendrà sobretot la seua oferta d’allotjaments rurals singulars, i una potent varietat

gastronòmica al voltant de la tòfona, els bolets, la caça i

els caragols que faran les delícies dels paladars més exigents. La Baronia de Rialb compta amb una de les més baixes densitats de població de Catalunya, i des de l’edat mitjana ha viscut de manera disseminada enmig de la natura. Avui és una destinació que compta amb vint-i-cinc cases de turisme rural, allotjaments amb una llarga experiència acollint famílies i grups, i gràcies a la seua ubicació es donen a conèixer amb la marca ‘Masies dins del Bosc’. Hi trobarem tota mena d’establiments. Us imagineu ser els únics habitants d’un petit vilatge d’origen medieval envoltat de camps, i que l’antiga plaça de la vila s’hagi transformat en el jardí de la vostra cambra? Això és possible en llocs com el Puig de Rialb, on les antigues escoles s’han convertit en un allotjament. I no és l’únic cas perquè s’ha seguit el mateix model als nuclis de Palau de Rialb i Pallerols de Rialb, mentre a la Torra de Rialb ocupen l’antic ajuntament i l’antiga rectoria. A la Baronia fins i tot s’ha transformat una antiga piscifactoria, vora el riu Rialb, en un deliciós hotel boutique. Però potser la tipologia de cases rurals que més abunda són les antigues grans masies aïllades, en alguns casos grans heretats, que fins al segle XX eren habitades per famílies que vivien en bona part de l’explotació forestal. Tota una

oportunitat per obrir la finestra de l’habitació

i gaudir d’aquella olor de tardor que de ben segur ens portarà records de la nostra infantesa.

UBLICACIONS MGZ P

Reportatge realitzat per Els paisatges d’aquest territori es tradueixen en una cuina rica en sabors per als més exigents. Els ous estrellats del Rialb amb patata, cansalada i tòfona, el bacallà confitat amb cremós de carabassa i tòfona, o bé el magret d’ànec rostit al punt amb pera escalivada i tòfona faran les delícies dels gurmets més exigents. El Restaurant Rialb de Gualter lidera una xarxa de restaurants agrupats sota la marca ‘La cuina de la tòfona’, que s’estén també per les poblacions veïnes de Ponts, Oliana, Peramola, Bassella i Tirana. Una bona gastronomia cal que vingui acompanyada d’un bon oli d’oliva, com el que es fa per tota la zona del Montsec, i d’un bon vi, i en això a la Baronia de Rialb treuen profit dels vins Costers del Segre del municipi veí d’Artesa de Segre, que dona nom a una de les set subzones de la Denominació d’origen Costers del Segre. A la Baronia de Rialb hi destaca també un important conjunt patrimonial, del que hi sobresurt el conjunt d’esglésies romàniques, a més de vestigis megalítics. Des de l’Oficina de Turisme de la Baronia de Rialb ofereixen visites guiades els caps de set-

mana als temples declarats Bé Cultural

d’Interès Nacional: Santa Maria de Palau de Rialb i l’antic monestir de Santa Maria de Gualter. A més, han preparat una extensa agenda d’activitats durant tota la tardor. Aquest octubre es duran a terme al Monestir de Gualter unes jornades de portes obertes i uns maridatges benedictins on el protagonisme se l’enduen els tastos de vins ecològics i de proximitat. El diumenge 30 d’octubre han programat una activitat familiar al voltant del dolmen de Sòls de Riu, el diumenge 28 de novembre l’activitat serà una gimcana per als més joves per descobrir els secrets de l’antic monestir benedictí, i el dilluns 6 de desembre s’ha organitzat una ruta per descobrir les petites esglésies romàniques de la època del Comtat d’Urgell

Aquesta tardor la Baronia de Rialb vol continuar sent el vostre refugi formidable, perquè pugueu continuar gaudint d’uns paisatges espectaculars, d’una cuina singular, d’uns establiments acollidors i d’un patrimoni sorprenent.

Oficina de Turisme de la Baronia de Rialb

Tel. 973 46 02 34 - LA BARONIA DE RIALB (Lleida) ajuntament@baroniarialb.cat www.baroniarialb.cat

l poble d’Algerri i el seu terme municipal, tal com els coneixem avui, tenen a les seves espatlles segles d’història que es reflecteixen als testimonis tan arqueològics, textos escrits, vocables, i formes d’entendre la natura. Dona gust ser coneixedor de pobles que són la joia de la natura i de la cultura mil·lenària. Els fets històri-

ca sempre deixen una emprem-

ta als seus vilatans i vilatanes, en el cas d’Algerri, els ha permés ser persones respectuoses amb l’entorn i acullen amb molt d’afecte a tot aquell qui els visita. Esteu convidats a desvestir les parts més significatives d’Algerri, com que es van construir diversos ponts de pedra, ja que per accedir al poble, s’havien d’atravessar diversos barrancs profunds. Els Trullets és una construcció que s’utilitzava per emmagatzemar vi, un líquid força preuat en aquest territori. O l’esglé-

sia de Nostra Senyora de

la Purificació edificada el 1772 i d’estil barroc. També compten amb una altra església, la de Sant Urbà de la Figuera, es tracta d’un edifici que en els seus murs hi

El paisatge d’Algerri és merament agrícola i ramader que li dibuixen una bellesa molt particular depenent de l’època de l’any

constaten la diversitat de fases constructives, com la barroca. Una altra construcció monumental és la font de baix del segle XVIII d’estil barroc que recull l’aigua de la Font del Tossal per destinar-la a rentar llana, abeurar bestiar i regar horts. No et queda d’altra, si vols veure meravelles com aquestes, camina per Algerri i copsat de totes elles, així com també de la seva gastronomia. Com a bons agrícoles i ramaders compten amb horts, ametllers, oliveres, vinyes i camps de cereals. Per aquest motiu els plats típics d’Algerri són la cassola de tros, la coca de recapte, els caragols cuinats de mil maneres, els panadons de Setmana Santa o unes senzilles sopes escaldades o bullides. Es tracta de gastronomia de secà que els representa al 100% perquè tot ve de la terra, aquella que cultiven i cuiden amb delicadesa i que els proporciona aliments saludables.

Els Trullets

D’altra banda, no ens podem oblidar que gaudeixen de l’or líquid més ben valorat, l’oli d’oliva verge extra que ha sigut guardonat varies vegades per la Fira de Borges. Algerri el podríem descriure gastronòmicament com “el poble amb el gust d’abans”, ja que cada dia al forn s’elabora de manera artesana el pa conegut com “el de tota la vida”. Quina delícia acompanyar una bona cassola de tros amb una llesca de pa del forn d’Algerri. Aquest any s’han vist alterades les activitats socials, però els d’Algerri, com és costum, du-

rant l’any organitzen diferents festes perquè

el poble es mantingui actiu, tot seguint les tradicions que són les ànimes del poble. Poc a poc, mentre tot torni a la normalitat, s’endegaran novament totes i cada una d’elles perquè l’esperit d’alegria dels seus vilatans i vilatanes segueixi ben viu. Per motius com aquests i molts més, només ens queda donar-vos la benvinguda a Algerri. Ara tot el que visquis entre els seus carrers i parets forma part de tu. Ells i elles t’esperen per acompanyar-te en aquesta visita turística Església de Sant Urbà de la Figuera

Font de Baix

Reportatge realitzat per

MGZ PUBLICACIONS

Per a més informació:

AJUNTAMENT D’ALGERRI

Telèfon 973 426 013 www.algerri.ddl.net

Entremig del riu Segre i el Canal de Balaguer s’ubica la Vila de Térmens. El seu topònim deriva del llatí terminus, que significa “termes, límit”. Antigament, com a límit del regne islàmic de Lleida. En l’actualitat, com a punt de confluència de tres comarques: la Noguera, a la qual pertany, el Pla d’Urgell i el Segrià. Un nom que continua escaient-se a la realitat del poble. El nucli urbà s’aixeca envoltat de camps. Hi destaca el poble vell, enturonat i antigament envoltat per una muralla, que s’estén al voltant d’un antic castell sarraí amb vistes al Segre, que el pas del temps ha anat adaptant a les necessitats de cada moment. Els atractius històrics i naturals que ofereix Térmens són molts, i una manera de descobrir-los és a través de

la passejada poèticomusical en fa-

mília que ens proposa el consistori. Es tracta d’un itinerari conformat per 21 faristols instal·lats en punts singulars de la vila que contenen 33 poemes de l’escriptor Ramon Besora il·lustrats, musicats, cantats i recitats per artistes d’arreu del país i per alumnes de les escoles Alfred Potrony de Térmens i la Concepció de Barcelona. La idea és que els menuts

puguin descobrir els animals a través de la poesia, el joc, la natura i les

sensacions. Els poemes poden ser escoltats gràcies als QR inclosos als plafons, un sistema inclusiu adaptat per a les persones amb discapacitat visual. El trajecte es troba disponible al web de l’Ajuntament. En aquesta passejada es descobreixen espais destacats com l’antiga església de Sant Joan, ubicada a l’antic castell sarraí i convertida en l’actualitat en centre cultural, que s’envolta d’unes vistes boniques sobre el riu i el Molí del Comanador, un antic molí de farina sobre el qual recentment s’ha trobat un niu de metralladores del Front del Segre. També en són protagonistes les restes de la muralla que conformaven la vila closa de Térmens, el pont

l’Àlbum I·lustrat El Premi Àlbum Il·lustrat Vila de

Térmens tot just ha obert la tercera convocatòria del Premi i les bases ja es troben disponibles al web de l’Ajuntament. El termini per presentar les obres finalitza el 31 de desembre de 2021. El guanyador obté un premi de 4.000 euros i l’edició de la seva obra.

El castell sarraí de Térmens i el Molí del Comanador

Ambdós espais són testimonis del pes que tingué l’Orde de Sant Joan de Jerusalem a Térmens. El castell sarraí de Térmens el trobem esmentat per primera vegada al 1106, com la primera conquesta d'Ermengol VI, després de la presa definitiva de Balaguer. El Molí, documentat des de finals del segle XII, funcionava com a molí de farina de dues moles. Aquest espai ha estat recentment objecte de treballs de conservació i recuperació gràcies als Fons Europeus LEADER. Es preveu continuar-hi treballant en diferents fases.

de ferro, on antigament hi circulava el tren de la fàbrica de sucre, el safareig de la vila, l’actual església de Santa Maria, obra de l’arquitecte Isidre Puig i Boada -deixeble d’Antoni Gaudí- o el passeig del canal. Sense dubte, un univers on conflueixen història i art, i que no deixarà indiferent a ningú de la família. Pel que fa al patrimoni natural que ofereix aquest municipi, una bona manera de submergir-s’hi és a través del camí que discorre al costat del riu Segre i que ens regala un

espai especialment estimat pels

vilatans, conegut popularment sota el nom de “Les Roquetes”. També en forma part l’Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana. A nivell cultural, Térmens no es queda enrere. En destaca el Premi Àlbum Il·lustrat Vila de Térmens, del qual enguany s’ha celebrat la segona edició i que vol reconèixer

la gran tradició d’il·lustradors i

il·lustradores que tenim al nostre país. També en sobresurt un altre dia en el calendari dels termenins i termenines: la Cursa de la Diada, celebrada l’11 de setembre, una de les curses més destacades i amb trajectòria de les terres de ponent. Enguany s’ha celebrat 35a edició

Per a més informació: AJUNTAMENT DE TÉRMENS

Telèfon 973 18 00 10 ajuntament@termens.cat www.termens.cat