Noguera

un racó a la vall del riu Sió

Apropa’t a Preixens i deixa’t enamorar!

El municipi de Preixens es troba situat a la vall del riu Sió, entre Balaguer i Agramunt,

un indret de la Noguera que ha sabut conservar i mantenir el patrimoni natural i rural a la

perfecció. La seva situació geogràfi ca va facilitar, durant l’edat mitjana, la

comunicació entre diversos punts de

ponent, així com el seu desenvolupament. Preixens és ric en patrimoni cultural i és un bon exemple per conèixer com era la vida fa gairebé un mil·lenni en aquestes contrades. Us animem a seguir aquesta lectura i a descobrir tot

el que aquest municipi té per oferir!

Antigament, al voltant de l’antiga fortalesa es van formar tres nuclis de població: Preixens, Pradell i les Ventoses. Tots tres mantenen vestigis i edifi cis d’aquella època, fortaleses medievals i religiosos com castells, muralles i esglésies. A Preixens hi trobem el castell, d’origen sarraí, que destaca per sobre de la resta d’edifi cacions del poble. Va ser una de les fortaleses aixecades per controlar les comunicacions entre Balaguer i Agramunt. L’actual edifi ci és del segle XVI, quan es va convertir en una casa senyorial, i és d’estil renaixentista. També hi trobem l’església de Sant Pere d’estil neoclàssic i construïda al segle XVIII, un temple de petites dimensions, campanar de planta quadrada i arc de mig punt a l’entrada. Pradell també té un castell, fortalesa originària del segle XII, que es va construir després de la conquesta dels cristians. Al segle XV va ser modifi cat i al XVIII es va convertir en una residència particular. En el mateix complex, hi ha l’església de l’Assumpció de Pradell, del XVIII. Aquests dos edifi cis formen un conjunt que sobresurt en el perfi l del petit nucli del municipi. A les Ventoses s’hi troba l’església de Sant Pere, d’estil romànic i part de la mura-

lla que protegia el nucli a l’Edat Mitjana.

El visitant trobarà a Preixens la tranquil·litat de la vall del Sió i els petits turons que sobresurten en un municipi ple de camps de conreu

Es tracta d’un tram d’uns vuitanta metres i que arriba a una alçada màxima de deu. Si ets un apassionat de la naturalesa, et proSi ets un apassionat de la naturalesa, et proposem posem passejar per l’entorn del riu Sió i passejar per l’entorn del riu Sió i del canal d’Urgell, també visitar el santua-del canal d’Urgell, també visitar el santuari de la ri de la Mare de Déu de la Gorja, avui en Mare de Déu de la Gorja, avui en ruïnes, al nord-est del municipi. Una ruïnes, al nord-est del municipi. Una data ideal per passar-s’hi és dudata ideal per passar-s’hi és durant les rant les festes patronals, festes patronals, com la festa dels com la festa dels gege-

gants de Pradell gants de Pradell

el 16 d’agost, una el 16 d’agost, una celebració molt escelebració molt estimada per tots els timada per tots els vilatans i vilatanes vilatans i vilatanes Bunker de Preixens

AJUNTAMENT DE PREIXENS

ajuntament@preixens.cat

Tel. 973 390 216

Esgésia de Sant Pere de Preixens + informació a preixens.cat

LA FIRA DE LA PERDIU

DE VILANOVA DE MEIÀ

ls orígens. La Fira de

Sant Martí

La notícia més antiga de la fira de Vilanova de Meià data, segons Albert Benet, de l’any 1374 quan el rei Pere III el Cerimoniós, senyor jurisdiccional de la vila, concedí a la Universitat i particulars de Vilanova de Meià el privilegi de poder celebrar una fira el dia de Sant Martí, deu dies abans i deu dies després, com solien celebrar-la per Santa Llúcia. Concedí també la salvaguarda de tots els homes que hi acudien amb els seus béns. Per aquesta raó es coneixia com la Fira de Sant Martí. El rei concedia també a la gent de Vilanova l’exempció de pagar per passar el riu Segre amb la barca de Vernet, alhora que prometia no separar mai més Vilanova de la corona, amb l’explícita prohibició d’infeudar-la. Només cal recordar que a principis d’aquell segle, l’any 1312, Vilanova de Meià i totes les possessions que els Cervera, senyors de Meià, tenien a la Coma havien passat a ser propietat del rei Jaume II i que aquest els havia concedit una carta de poblament. D’aquest

període de prosperitat i creixement de la vila data l’acabament de l’església de Sant Salvador amb la seva portalada gòtica (por-

ta Baix) l’any 1327. En una data molt propera a la concessió d’aquesta fira coneixem la demografia que tenia Vilanova de Meià. Segons el fogatjament de 1378 estudiat per Esther Redondo, a Vilanova hi havia 99 focs, o cases habitades, que equivalia a unes 445 persones; la població més importants d’un entorn de més de 30 quilòmetres. El Mercat de les perdius La Fira de Sant Martí (11 de novembre) s’havia convertit en una de

les festes més importants del poble

i això va durar fins ben entrats als anys quaranta del segle passat. Antigament, en aquestes dates es comer-

cialitzaven una gran quantitat de

productes del camp (cereals, nous, ametlles, llegums, mel, llana, porcs, aviram...) i la gent comprava roba i calçat de cara l’hivern. Però, el que més renom havia donat a la fira era el Mercat de les perdius. La gent de la vila i veïnat solien caçar a l’estiu, mentre segaven, perdiuetes de les llocades que voltaven pels sembrats. Les feien créixer, generalment la mainada, caçant-los llagostes. Als pobles de la Vall de Barcedana (Matassolana, Sant Martí, Sant Cristòfol i Sant Miquel), algunes dones criaven aquestes perdius amb llocades, com pollets. Les acostumaven a treure a pasturar, i amb un senyal les feien

tornar cap a casa a joquer. La vigília de Sant Martí les dones perdiuaires baixaven cap a Vilanova per l’Escala del Pas Nou amb les seves perdius engabiades, per portar-les a fi ra. Al peu de la plaça de la Creu, tocant a la Font de Caps, hi ha el monument que Vilanova va dedicar el 1984 en record d’aquestes dones que amb el seu ofi ci tan exòtic havien donat a conèixer arreu la nostra vila. El Mercat de les perdius començava el dia 10 de novembre per la tarda i es realitzava a la plaça de Creu i pel camí de l’era del Duro, que havia estat el camí principal que pujava cap al Pas Nou i Bon Repòs, abans de construir la carretera. Acudien molts compradors de perdius, generalment caçadors que tenien vedats per poder-les-hi aviar. Venien de llocs tan distants com Mallorca, Aragó o Navarra, i també del país. La perdiu més preuada era, i és, la perdiu roja; però sobretot es valoraven molt els perdigots que fossin bons cantaires ja que eren venuts com a reclams. El dia més important de la fi ra era l’11 de novembre i aquesta ocupava molts indrets de la vila on es mercadejaven altres productes: els venedors de porcs se situaven al carrer del Coll del Castell i a l’actual carrer de les Escoles. Els que venien ametlles i nous es posaven al camí dels Estiradors. Els marxants feien les seves parades al portal d’Ajós. El nombre de persones que visitaven Vilanova aquests dies era molt gran, els mitjans de comunicació lents i precaris, per això totes les cases del poble tenien gent allotjada. Una diversió pròpia del dia de Sant Martí era el Ball de Fira, que començava a les dotze del migdia perquè hi poguessin participar els fi raires. La Fira de Sant Martí, que tan renom i prestigi havia donat a Vilanova, es va anar esllanguint en la dècada de 1950 i començaments dels 60, sense arribar mai a desaparèixer del tot. La Fira de la Perdiu L’any 1968 l’Ajuntament de Vilanova, va decidir revifar de nou la Fira de Sant Martí i dins d’aquesta el Mercat de la Perdiu, nom amb que es va promocionar durant molts anys.

Vilanova es converteix de nou, per un dia, en el centre comercial de la Coma de Meià i en el lloc de trobada de centenars de persones vingudes dels indrets més allunyats del país L’èxit de gent ja era notable tot i escaure’s entre setmana, per això el 1974 fou el primer any en què va deixar de celebrar-se la fi ra el dia de Sant Martí, passant defi nitivament a fer-se el segon diumenge de novembre. A partir d’aleshores l’èxit d’expositors i de públic està assegurat per poc que acompanyi el temps. El 1984 va suposar una fi ta important per Vilanova. A partir d’aquell any es va passar a denominar ofi cialment FIRA DE LA PERDIU, i va tenir com a convidat especial la màxima autoritat de Catalunya, el president de la Generalitat. Una de les activitats més importants que se celebren és el concurs de perdius en que hi participen tots els expositors que venen a la fi ra. Un jurat presidit pel president de la Federació de Caça de les terres de Lleida concedeix un seguit de premis als millors exemplars, als millors perdigots i a les millors parelles, així com el de constància a la Fira i a l’expositor més jove. Aquest concurs, que es va crear amb la recuperació i nova promoció de la fi ra, té com a fi nalitat incentivar

una mica més la participació dels

criadors de perdius en el certamen, a part de la venda dels exemplars exposats o dels que tenen a casa, de les quals aquestes que porten aquí només en són una mostra

Text escrit per: Ramon Bernaus i Santacreus

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE VILANOVA DE MEIÀ

Telèfon 973 415 005

ajuntament@vilanovameia.cat