ALT URGELL

Un municipi fronterer amb el Principat d’Andorra, un veïnatge que ha marcat la història i la manera de viure d’una desena de pobles. Art romànic, antigues fortificacions i pastures d’alta muntanya en són els principals atractius. Una part del terme forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

A Anserall es troba l’església de l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles del que només es manté la capçalera i el transsepte del que havia estat l’església del monestir. Com a singularitats, destaquen l’orientació de la capçalera a llevant i el conjunt absidial: tres absis en creu disposats entorn de l’absis major. Del monestir de Sant Serni va ser abat qui després seria el bisbe Fèlix d’Urgell (781-799). Defensor de les tesis adopcionistes, va ser represaliat, exiliat i finalment desposseït del càrrec i confinat a Lió. A Arcavell, una passejada pels carrers permet conèixer un poble endreçat i ben restaurat d’acord amb l’arquitectura tra-

dicional de l’alta muntanya.

Sant Joan Fumat és el poble que dona nom a la vall (Valls de Sant Joan). El nucli principal del poble, amb l’església parroquial de Sant Joan, s’estén en un pendent suau a la dreta del riu, mentre que una altra part de les cases s’arrenglera a l’altra riba, a tocar de la carretera.

A Ars, entre la segona quinzena d’octubre i els primers dies de novembre, es troba amb un dels més bells paisatges de tardor de la comarca. Cal destacar el campanar de l’església que es tracta d’una torre cilíndrica de tres pisos d’alçada que s’alça per damunt de la nau del temple de Sant Martí. Pocs campanars rodons ha donat l’art romànic pirinenc, auster i, tanmateix, d’una elegància corprenedora enmig d’un immens silenci. Des d’Ars, mirant a llevant, es pot veure l’últim vestigi del castell de la Ceca, reducte de les fortificacions defensives de la vall a l’Edat Mitjana i sembla que origen de la popular dita “Voltar la Ceca, la Meca i la Vall d’Andorra”, ja que a la vall hi havia hagut tres castells amb aquests noms. El poble Asnurri, tranquil, es troba un paratge de pendent suau dominat pels prats de pastura. A la part alta sobresurt l’església romànica de Santa Eulàlia, sòlida i austera, d’una nau coberta amb volta de canó i absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada. Civís és un dels més fidels exemples de l’arquitectura rural pirinenca, amb la disposició en paral·lel de la major part de les cases al llarg d’un carrer ample i de fort pendent, una configuració indicativa de la vila closa que havia estat en temps antics. L’església, dedicada a Sant Romà, guarda plena concordança amb el conjunt dels habitatges del poble. A l’entorn de Civís hi ha un bon grapat de bordes, la majoria de les quals en molt bon estat de conservació. Són el testimoni de l’activitat econòmica tradicional al terme: la ramaderia extensiva. Es tracta d’una arquitectura popular, sòbria i tanmateix d’una fortalesa a prova del pas del temps i de les adversitats. Argolell és un poble amb prats de pastura davant i per damunt del poble, tot

Sant Joan Fumat

Os de Civís

formant un conjunt harmònic i d’una inesperada suavitat. L’església romànica de Santa Eugènia és un dels principals atractius del poble, juntament amb cases que encara conserven els pallers tradicionals. Arduix és el nucli habitat més proper a la frontera d’Andorra. Hi és literalment a tocar, tot i que no hi ha pas per a vehicles d’una banda a l’altra. Si petit és Argolell, encara més petit és Arduix: un grapadet de cases alineades de cara a migdia, arrecerades del vent del nord i amb només cinc habitants permanents (2020). Al poble trobareu la capelleta de la Mare

de Déu d’Arduix.

Per accedir a l'últim poble Os de Civís cal creuar la frontera amb Andorra. L’estructura urbana del poble segueix les mateixes característiques que a Civís o a Ars, amb la diferència que els baixos de moltes cases estan destinats al comerç i a la restauració, en aquest sentit més en la línia dels pobles de

les parròquies altes d’Andorra. Aquest fenomen s’explica pel fet que Os de Ci-

vís és un destí habitual de les excursions organitzades des d’Andorra per a turistes estrangers, principalment francesos, que se senten atrets per la peculiaritat geogràfica del poble, una mena de “banya” de l’Alt Urgell encastada a Andorra. Un espai a visitar és l’església de Sant Pere que originàriament era romànica, tot i que força modificada al llarg dels temps

Text escrit per ISIDRE DOMENJÓ I COLL Tècnic de cultura del Consell Comarcal de Alt Urgell

Anserall

Sant Serni de Tavèrnoles

Ars

QUE COMENCI L’ESPECTACLE!

aixeca el teló i la Seu d’Urgell es converteix en

escenari de multitud d’ofer-

tes culturals per presenciar i en quines es pot participar. La inquietud dels urgellencs, les seves aspiracions de futur i la conservació de les seves arrels són presents a la vida cultural de la ciutat durant tot l’any, però especialment als mesos d’estiu. “Passin i vegin”. La programació cultural per aquest estiu a la ciutat compta amb 53 propostes diferents per a públics de totes les edats. Amb la intenció de tornar a una “seminormalitat” i seguint sempre totes les mesures de seguretat. L’agenda d’activitats programades us convida a gaudir de l’estiu endinsant-vos en les nostres arrels, cultura, festes i tradicions més singulars i, alhora, amb els espectacles més actuals. Concerts, teatre, exposicions, circ, cinema... Aquest estiu l’oferta és molt variada: concert familiar Reggae per Xics a càrrec de "The Penguins", teatre ‘Bona gent’, de Quim Masferrer, cicle de jazz dilluns, diJazz, dimecres, exposicions d’en Perico Pastor o Súper López, entre altres.

PRIMER ACTE

Primer acte Tradicions centenàries que es van repetint any rere any. El millor exemple d’aquestes tradicions són les festes majors dels pobles. Escenari de les vivències i experiències que els seus hereus han mantingut en el temps i ara podem conèixer. El ball cerdà de la Seu d’Urgell, amb més de 200 anys d’història i Element

Festiu Patrimonial d’Interès Nacio-

nal n’és el millor exemple. Un ball de

festeig on es feien públiques moltes

parelles. El darrer diumenge d’agost s’omple la plaça dels balladors que mantenen viva aquesta tradició.

@formes.design

Insomni, un programa d’activitats d’oci alternatiu per a joves que aglutina moltes i diverses disciplines com l’art, el benestar personal, el teatre, la música, la història, l’art, el joc... 28 propostes entre les quals l’ESCAPE ROOM CITY LA SEU presenta la seva segona gimcana que podreu realitzar pel vostre compte i conèixer la ciutat amb un fil conductor que us portarà d’una fita a una altra per aconseguir un objectiu final.

Descobreix-les a:

www.escaperoomcitylaseu.cat

©Patrícia Márquez

http://agenda.laseu.cat/insomni TERCER ACTE

FeMAP: un dels festivals que té lloc al Per a més informació i reserves: Pirineu i ens obre les portes durant els mesos d’estiu. El Festival de Música Antiga dels Pirineus, enguany celebra la seva 10a edició. Compta amb la participació de 20 grups TURISME DE LA SEU Tel. 973 35 15 11 - info@turismeseu.com www.turismeseu.com i solistes de prestigi, 48 concerts que es realitzen en 33 municipis del Pirineu en espais singulars i amb molta història. El FeMAP, no només se centra en la música i en apropar els artistes de diversos països d’Europa al Pirineu, sinó que també aposta pel patrimoni local i la natura pirinenca oferint visites guia-

des, degustacions o activitats culturals

incloses amb el preu de l’entrada. I sense oblidar la part més social del festival de la mà del FeMAP social, que acosta la música antiga a les persones més vulnerables. Per altra banda, també ofereix paquets turístics que combinen les entrades dels diferents concerts del festival amb allotjament. www.femap.cat No abaixeu el teló sense haver gaudit d’alguna de les propostes que trobareu tant a la Seu d’Urgell com a la seva comarca. A l’Alt Urgell hi ha tanta oferta com la que el visitant inquiet desitgi contemplar. Només cal que esteu atents, la Seu d’Urgell us sorprendrà!

Com veieu, l’espectacle està assegurat i de ben segur n’hi ha més d’un per a tu. No te’ls perdis

Que comenci l’acció!

El primer cap de setmana de setembre, Organyà acollirà la 25a edició de la Fira del Llibre del Pirineu, un certamen que té els seus inicis el 1997 a Martinet de Cerdanya i que, des del 2003, se celebra a la que és coneguda com la vila de les Homilies, pel text literari més antic en llengua catalana que ha arribat fins als nostres dies. La fira és un punt de trobada

d’escriptors, editors, llibreters, biblioteca-

ris i lectors del Pirineu, a la qual s’afegeix públic d’arreu, de tal manera que es converteix en una festa cultural d’ampli abast. A la fira d’enguany hi participaran una vin-

tena d’editors i llibreters amb estand propi

i milers de títols que estaran exposats als carrers del centre històric de la vila. Parallelament, en un escenari ubicat a la plaça Major, prop de trenta autors presentaran les seves darreres novetats. En el mateix espai s’han programat també espectacles literaris, lectures dramatitzades i concerts. En un altre escenari, al peu del carrer del Mig, s’oferiran conta-contes, jocs, espectacles i animació per al públic familiar. La inauguració, divendres dia 3 al vespre, anirà a càrrec de l’exconseller Josep Rull, el qual, a més, presentarà el seu llibre 1 dia d’octubre i 2 poemes: quan l’esperança venç la por. Un altre dels punts

culminants del programa de la fira seran

les homilies modernes, que enguany pronunciaran l’escriptor Xavier Bosch i el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. Justament enguany es publica un llibre que aplega les 16 homilies laiques presentades fins ara i que signen escriptors com Pep Albanell, Maria Barbal, Albert Villaró, Pep Coll, Care Santos, Màrius Serra o Empar Moliner, entre altres.

La fira és un punt de trobada d’escriptors, editors, llibreters, bibliotecaris i lectors del Pirineu, que es converteix en una festa cultural d’ampli abast

A la fira d’enguany hi participaran una vintena d’editors i llibreters amb estand propi i milers de títols que estaran exposats als carrers del centre històric de la vila

En el marc de la fira es lliuraran els Premis Literaris Homilies d’Organyà, als quals s’hi ha presentat 268 originals. En total són vuit premis, de diversos gèneres, amb una dotació global de 8.100 euros, entre els quals destaca el Premi Pirineu de narració literària, que convoca l’Ajuntament d’Organyà, i un guardó que s’estrena: el Premi “Mort, qui t’ha mort?” de relat negre, convocat pel Govern d’Andorra. La Fira del Llibre del Pirineu és orga-

nitzada per l’Ajuntament d’Organyà i el

Consell Comarcal de l’Alt Urgell i compta amb el suport de l’Institut d’Estudis

Ilerdencs, la Diputació de Lleida, el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Institut per al Desenvolupament i la

Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, a més de la col·laboració de diverses institucions i entitats

Per a més informació: AJUNTAMENT D’ORGANYÀ

Telèfon 973 383 007 ajuntament@organya.cat

www.organya.cat