pissarra digital by Magi BaAdia

Pissarra digital

La pissarra digital a l’aula de classe Possiblement el millor instrument que tenim avui en dia per a donar suport a la renovació pedagògica a les aules.

AUTORS: Pere Marquès Graells. Professor de Tecnologia Educativa de la UAB, director de la investigació “La pissarra digital a l’aula de classe”, http://dewey.uab.es/pmarques ...i tots els autors de les propostes d’aplicació didàctica: Gustavo Dvoskin, Lídia Carretero, Mercè Valldosera, M. Àngels Sánchez, Cristina Alconada, Magdalena Garzón, Joan Serra, José Dulac, Cristina Pedranti, Tomás Fleischer, M. Carmen Diez, Xavier Gómez, Ángeles Saura, César Caballero, Andrés García-Verdugo, Julia Herrero.

PROJECTE I EDICIÓ: grup edebé DIRECCIÓ GENERAL: Antoni Garrido González DIRECCIÓ EDITORIAL: Josep Lluís Gómez Cutillas DIRECCIÓ PEDAGÒGICA: Xavier Brines Socies DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ: Joan López Navarro DIRECCIÓ D’EDEBÉ DIGITAL: Antonio Cara Ribas EQUIP EDEBÉ DIGITAL: Mildred Sarmiento Meneses Fernanda Camporeale López F. Javier Vizuete Villar Editor: F. Javier Vizuete Villar Correcció: Yolanda Rodríguez Ortega Rosana Rodríguez Marzo Coberta: Lluís Vilardell Panicot Col·laboradors: Preimpressió: Serveis editorials track 20

Queda prohibida, tret de les excepcions previstes en la Llei, qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra si no es disposa de l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot ser constitutiva de delicte contra la propietat intel·lectual (art. 270 i seg. del Codi Penal). El Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (www.cedro.org) vetlla pel respecte d’aquests drets.

ÉS PROPIETAT DE GRUP EDEBÉ © grup edebé, 2006 Passeig Sant Joan Bosco, 62 08017 Barcelona www.edebe.com ISBN 84-236-8143-2 Imprès a Espanya Printed in Spain EGS - Rosari, 2 - Barcelona

Pròleg Pissarra digital L’ensenyament sempre ha estat una feina difícil, per la seva complexitat i per la infinitat de situacions diferents davant les quals el docent ha d’enfrontar-se, dia rere dia, ales aules, on alumnes amb diferents capacitats, interessos i procedències aprenen a conèixer el món i a actuar-hi i, sobretot, aprenen a “ser” i a conviure. En l’actualitat, el vertiginós canvi cultural en la tecnificada i globalitzada societat de la informació exigeix nous plantejaments educatius (nous continguts, formació per a l’aprenentatge continu, noves metodologies...). D’altra banda, els forts corrents migratoris cap als països amb major benestar demanen més que mai l’atenció a la diversitat a les aules. I aquestes són dues circumstàncies que compliquen encara més, si això és possible, la feina del professorat. En aquest context, el professorat necessita mitjans (infraestructures, recursos didàctics...) i una sòlida formació pedagògica (no n’hi ha prou amb la pedagogia de fa uns anys) que li faciliti un adequat coneixement sobre aquestes noves situacions i li proporcioni recursos metodològics per a poder realitzar amb eficiència i eficàcia la seva tasca mediadora en els aprenentatges dels seus alumnes. Entre els recursos que les noves tecnologies (TIC) posen a l’abast dels docents, la “pissarra digital” constitueix, sens dubte, el que proporciona un major potencial didàctic, alhora que indueix una progressiva introducció de pràctiques innovadores i centrades en l’activitat de l’estudiant; especialment si el professorat rep una petita formació en models d’aplicació didàctica de la “pissarra digital”. La “pissarra digital” permet de projectar i comentar en les classes qualsevol document o treball realitzat pels professors o els estudiants, i constitueix una finestra a través de la qual poden entrar a les aules (per fi!) els recursos educatius que proporcionen els mitjans de comunicació i Internet. Per si no n’hi hagués prou, l’ús de la “pissarra digital” resulta extremadament senzill per a tots, ja que no es requereixen més coneixements informàtics que saber escriure amb l’ordinador i navegar per Internet. Doncs bé, en aquest llibre, que també podria haver-se titulat Manual d’ús de la pissarra digital a l’aula, presentem tot el que un professor hauria de saber sobre aquest nou

recurs didacticotecnològic, i especialment suggerim alguns bons models d’utilització que ja han demostrat la seva enorme eficàcia didàctica. Igual que molts dels professors que ja l’estan utilitzant, dintre d’un temps vosaltres possiblement també direu: “no sé com abans es podien fer classes sense la pissarra digital”. Descobriu la màgia de la “pissarra digital”, i si us plau expliqueu-nos les vostres impressions. Pere Marquès pere.marques@uab.es http://dewey.uab.es/pmarques/pizarra.htm

Índex 1. Què són les pissarres digitals? . . . . . . . . . . . . .

2. On ubiquem la nostra primera pissarra digital? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. La màgia de la pissarra digital: les claus de l’èxit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Models d’aplicació didàctica de la pissarra digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. Plantejaments pedagògics per a l’ús de la pissarra digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6. El valor afegit de les pissarres digitals interactives (PDI) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7. Exigències i problemes que s’han de considerar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8. Algunes propostes didàctiques . . . . . . . . . . . .

Annexos Annex 1. Com s’ha d’instal·lar una pissarra digital fixa? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Annex 2. Guia bàsica de maneig de la pissarra digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Annex 3. Formació i assessorament sobre l’ús pedagògic de la pissarra digital. . . . .

Annex 4. Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . .

Annex 5. Portals de recursos per a la pissarra digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Annex 6. Distribuïdors de pissarres digitals interactives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Què són les pissarres digitals? Pissarra digital = ordinador + videoprojector Una pissarra digital (PD, digital whiteboard, pissarra electrònica) és un sistema tecnològic integrat per un ordinador multimèdia connectat a Internet i un videoprojector (canó de projecció) que presenta sobre una pantalla o paret de mida gran el que mostra el monitor de l’ordinador.1

La pissarra digital

ordinador videoprojector pissarra blanca o pantalla La seva funcionalitat consisteix a projectar, sobre una pantalla situada en un lloc rellevant de l’aula, qualsevol mena d’informació procedent de l’ordinador, d’Internet o de qualsevol altre dispositiu analògic o digital connectat al sistema: antena de televisió, videoprojector, càmera de vídeo, etc. A les aules que disposen de pissarra digital, professors i alumnes poden visualitzar i comentar en grup tota la informació disponible a Internet o qualsevol altra que tinguin al seu abast: documents i fotografies digitalitzades (apunts, treballs de classe...), CD educatius, presentacions multimèdia, vídeos, documents en paper (que poden capturar amb una simple webcam), etc. Aquesta disponibilitat de tota mena d’informació a l’aula i la possibilitat de la seva visualització conjunta facilita el desenvolupament de treballs cooperatius per part de grups d’estudiants i la seva posterior presentació pública a tota la classe. Els elements bàsics que constitueixen una pissarra digital són: — Un ordinador multimèdia (no és necessari que sigui un ordinador d’última generació), amb DVD, altaveus i micròfon. Un teclat i ratolí sense fil poden facilitar la participació dels estudiants des del seu propi pupitre (tot i que són més cars, tenen millors prestacions els sistemes sense fil bluetooth que els sistemes d’infrarojos).

1 Quan aquest equip es complementa amb un tauler pantalla mural tàctil, que permet de fer-hi anotacions i controlar l’ordinador utilitzant un punter especial a manera de llapis o ratolí, l’anomenem pissarra digital interactiva (PDI).

— Una connexió de l’ordinador a Internet d’alta velocitat (ADSL, cable). — Un videoprojector (canó electrònic de projecció, mínim 1.500 lumens i resolució XVGA 1.024x768), situat preferentment en el sostre, i accionat amb un comandament a distància “amb pocs botons i d’ús senzill”. Com que es disposarà d’un interruptor d’alimentació a la paret, n’hi haurà prou amb: • botó “en repòs” (stand by); encén o apaga el llum (l’element més feble i car del sistema). • botons +/- per a l’enfocament. • botó de commutació entre entrada d’imatges de l’ordinador o entrada d’imatges del vídeo (alguns equips no en necessiten, perquè tenen detecció automàtica d’entrada). — Una pissarra blanca o pantalla (que pot ser simplement una paret blanca). És preferible la pissarra blanca, ja que permet de realitzar anotacions sobre les imatges i textos que s’estan projectant. — Sovint s’integren altres elements que n’augmenten la funcionalitat, per exemple: • Una petita webcam, que permetrà de realitzar eventuals videoconferències i també projectar directament o digitalitzar fotografies, objectes o petites seqüències (pot substituir el retroprojector i l’episcopi). • Una impressora d’injecció de tinta en color. • Un escàner de sobretaula. • Un sistema d’amplificació de so, amb altaveus de potència. • Una connexió de l’ordinador a una antena de televisió convencional, cable o satèl·lit. • Un magnetoscopi senzill, que permetrà la utilització didàctica de vídeos i gravacions de programes de televisió.

2. On ubiquem la nostra primera pissarra digital? La millor opció per al centre que disposa d’una aula lliure és crear l’“aula de la pissarra digital”, que estarà a disposició de tot el professorat. D’aquí a uns anys, totes les aules de tots els centres docents tindran una pissarra digital al costat de la pissarra convencional. Però el procés serà llarg i la història sempre començarà igual: un dia arribarà al centre la primera pissarra digital i s’haurà de decidir: on la situem? Vegem-ne algunes opcions: ■ OPCIÓ 1: L’aula de la pissarra digital. Quan arriba a un centre el primer equip de pissarra digital, la millor opció (si es disposa d’espai) serà instal·lar-lo en una aula específica multiús, que estarà a disposició de tots els professors quan vulguin utilitzar aquest recurs en les seves classes. La disponibilitat de l’aula de la pissarra digital es gestionarà mitjançant un quadre horari on els professors anotaran les seves “reserves d’aula”. Això simplement exigirà dur a terme una planificació i coordinació periòdica entre el professorat interessat a utilitzar aquest recurs. ■ OPCIÓ 2: La pissarra digital a l’aula del professor innovador i afortunat. Quan no es disposi d’una aula lliure per a ubicar-hi la pissarra digital, s’instal·larà a la classe d’un professor o d’un curs que prevegi utilitzar intensivament el sistema, i a més es comprometi a cedir l’aula quan un altre professor, puntualment, sol·liciti utilitzar la pissarra. Quan es disposi de més d’un videoprojector, les dotacions posteriors de pissarres digitals s’instal·laran en altres aules de classe utilitzades per altres professors que es comprometin a utilitzar-les de manera intensiva. També s’instal·larà una pissarra digital en alguna de les aules d’informàtica del centre. ■ OPCIÓ 3: La pissarra digital a l’aula d’Informàtica. Sens dubte, disposar d’una pissarra digital en una de les aules d’Informàtica resulta imprescindible per a un centre docent actual. No hi ha millor manera d’ensenyar a utilitzar un programa informàtic als alumnes que mostrant-los el que han de fer projectant davant d’ells la demostració del professor. Per això, entenem que també han pres una bona opció els centres que han ubicat la seva primera pissarra digital a l’aula d’Informàtica. No obstant això, quan una d’aquestes aules ja disposa de pissarra digital, el que convé és col·locar una segona pissarra digital en una aula específica (opcions 1 i 2), ja que per realitzar visualitzacions conjuntes en les aules d’Informàtica hi ha altres solucions més barates i potents: els programes “gestors de xarxes locals educatives” com per exemple edebénet (www.edebenetplus.com). ■ OPCIÓ 4: La pissarra digital mòbil. Tot i que s’aconsella realitzar instal·lacions fixes a les aules, el procés de dotació de pissarres digitals es realitza lentament, i les demandes dels professors per a utilitzar aquestes infraestructu-

res són grans... Per això, en alguns casos, s’ha optat per ubicar els elements bàsics del sistema (ordinador, canó de projecció, etc.) en “armaris mòbils” que es poden desplaçar entre aules veïnes. En altres casos simplement es disposa a consergeria d’un videoprojector i d’un ordinador portàtil que el professorat ha de recollir abans de la classe i tornar-los més tard. No creiem que aquesta sigui la millor opció per nombroses raons: la fragilitat d’alguns dels materials (especialment el videoprojector), el problema que comporta desenrotllar/connectar i desconnectar/enrotllar els cables d’alimentació i de connexió a l’ordinador, la incomoditat i el temps que comporta per al professor haver de demanar-ho al conserge o anar a buscar personalment l’equip...

3. La màgia de la pissarra digital: les claus de l’èxit Tot el professorat s’entusiasma amb aquesta eina i, progressivament, va descobrint les seves nombroses possibilitats alhora que assaja noves metodologies docents que donen més protagonisme als estudiants. La nova societat de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) ens està traslladant cap a un nou “paradigma de l’ensenyament”: La pissarra digital a l’aula de classe constitueix un dels seus principals instruments i, juntament amb les intranets del centre i les sales multiús, proporciona la base tecnològica sobre la qual se sustenta l’anomenada “escola del futur”.2 A partir de les dades que aporta la investigació que estem realitzant des del Grup DiM-UAB,3 sembla que la disponibilitat de pissarra digital a les aules de classe, a més d’unes orientacions didàctiques inicials sobre les seves possibilitats educatives adreçades als docents,4 produeix una progressiva renovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge que es va estenent a tot el professorat. A partir de la praxi habitual de cada professor, la pissarra digital indueix una notable renovació de les metodologies docents i dels processos d’ensenyament i aprenentatge, incrementa la motivació dels estudiants, revitalitza l’autoestima professional dels professors i facilita l’assoliment d’aprenentatges més significatius, d’acord amb la societat actual. La màgia de la pissarra digital és en el fet que tot el professorat s’entusiasma amb aquesta eina i, progressivament, en descobreix les nombroses possibilitats alhora que assaja noves metodologies docents. Per això, amb més o menys intensitat, SEMPRE es va produint una renovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Vegem a continuació, i a partir de les dades que aporten diverses investigacions (vegeu les referències bibliogràfiques) quines són les raons del seu èxit: — La pissarra digital resulta molt fàcil d’utilitzar; de seguida s’aprèn el que és necessari per a començar. Qui no sap navegar avui dia? Qui no vol aprendre a navegar avui dia? Qui no aprèn a navegar en menys d’una hora? El professorat es familiaritza ràpidament amb el sistema, i, tot i que de vegades hi haurà de dedicar més esforços (recerca de webs interessants, elaboració d’esquemes i apunts...), en general, el seu ús no comportarà més dedicació. — Comporta una font inesgotable d’informació multimèdia i interactiva disponible de manera immediata a l’aula. Permet d’aprofitar didàcticament 2 http://dewey.uab.es/pmarques/perfiles.htm 3 4

http://dewey.uab.es/pmarques/pizarra.htm Resulten indispensables una formació didàctica i tecnològica inicial d’unes 3/5 hores i una primera guia de pàgines web d’interès per a la seva assignatura.

molts materials realitzats per altres professors, alumnes i persones alienes al món educatiu. La pissarra digital a l’aula de classe obre una finestra al món i actua com a germen d’innovació i cooperació, ja que possibilita accedir a la immensa base de coneixement d’Internet, a més de compartir i comentar tota mena de materials i treballs seleccionats o realitzats per professors i estudiants. — Integra tots els recursos tecnològics clàssics. Amb la pissarra digital entren a l’aula el projector de diapositives, el retroprojector de transparències, els reproductors de vídeo i àudio, la televisió... Facilita, a més, la combinació de diapositives, música, cartografia, esquemes..., i permet que recursos escassos i complicats que tan sols utilitzaven els especialistes passin al patrimoni didàctic de tots els docents. — L’accés a la informació es realitza de manera immediata. No cal dedicar molt temps a preparar materials, n’hi ha prou de conèixer-ne l’existència a Internet. I quan es consulten abans de la classe, la seva revisió sol ser gratificant i enriquidora. — Possibilita l’ús col·lectiu a classe dels canals telemàtics de comunicació (correu electrònic, xat, videoconferència...), amb els quals es poden establir comunicacions amb altres estudiants, especialistes, centres... d’arreu del món. — És una tecnologia neta que no causa problemes. Si és necessari, se’n pot prescindir puntualment, de manera que si un dia no funciona el sistema o Internet crea problemes, simplement es realitza la classe sense la pissarra electrònica, tal com es feia abans. Davant d’aquest sistema tecnològic tan senzill i segur, anar a l’aula d’Informàtica resulta molt més complicat i estressant per als professors sense grans coneixements informàtics, ja que allà se solen produir múltiples incidències: ordinadors que no funcionen, virus, programes que no responen, problemes de configuració, algun cable que s’afluixa, les bromes d’algun alumne “que sap molta informàtica”… — Possibilita que les classes siguin més dinàmiques, vistoses i audiovisuals, i facilita als estudiants el seguiment de les explicacions del professorat. — Els alumnes estan més atents, motivats i interessats per les assignatures, fins i tot en aquells entorns en els quals resulta difícil mantenir la disciplina. Els estudiants se senten com a casa, davant el món audiovisual del televisor, concentrats en els seus videojocs o navegant lúdicament per Internet. Els temes que es tracten a classe s’aproximen més a les seves experiències prèvies. Els resulta més fàcil relacionar el que és nou amb el que ja saben. Poden realitzar uns aprenentatges més significatius. — Els alumnes tenen un paper més actiu en les activitats de classe, participen més, tenen més autonomia i disposen de més oportunitats per al desenvolupament de competències tan importants en la societat actual com

buscar i seleccionar informació, realitzar treballs multimèdia i presentar-los als companys... — Resulta més senzill aprofitar les aportacions que poden fer els estudiants des de la seva diversitat. Els seus punts de vista, sabers i cultura, a partir de les seves exposicions públiques amb el suport de la pissarra digital (que pot proporcionar imatges, música, esquemes...) poden compartir-se fàcilment amb tot el grup. — Els estudiants poden veure a classe materials que són a la xarxa i que després podran revisar detalladament a casa. — El professorat augmenta la seva autoestima professional: utilitza eficaçment les tecnologies avançades, millora la tasca docent, millora la formació de l’alumnat, explora a Internet i investiga a la classe. Amb el temps, anirà descobrint noves possibilitats metodològiques i molts nous recursos aplicables (sobretot a Internet) per al tractament de la diversitat. — Contínuament s’aprenen coses noves, a partir de les visites a les pàgines web, i també dels comentaris que es fan a classe. Resulta gratificant i divertit. Ja n’hi ha prou de la monotonia per als estudiants i també per a alguns professors. — Es relaciona el món de fora de l’aula amb el de l’aula per mitjà de la informació que aporta Internet sobre la premsa, els programes de televisió... — Facilita el tractament de la diversitat, ja que permet la presentació d’una gran varietat de recursos. I tot això es veu reforçat quan els estudiants poden accedir a Internet des de casa (actualment, prop d’un 50 % de les famílies espanyoles tenen accés des de casa seva). O quan es disposa d’una intranet de centre, on professors i estudiants disposen d’una carpeta personalitzada en la qual s’emmagatzemen apunts i treballs (documents, presentacions multimèdia, etc.) que en qualsevol moment podran presentar i utilitzar a classe (encara que siguin “voluminosos” perquè contenen moltes imatges o vídeos) sense que calgui connectar-se a Internet. Les possibilitats de la pissarra electrònica per a innovar, motivar els estudiants, promoure aprenentatges més significatius, atendre adequadament la diversitat de l’alumnat... són immenses. A un toc de ratolí, tenim la biblioteca universal d’Internet al nostre abast des de la classe. Oi que sembla un somni fet realitat?5

... I el professorat va anar integrant Internet en la seva tasca docent perquè l’escola disposava de les infraestructures necessàries per a fer-ho, perquè coneixia els continguts i les possibilitats d’Internet (l’utilitzava també a casa per a comunicar-se i buscar informació diversa i sobre la seva assignatura), i perquè creia que ho havia de fer... la dinàmica dels temps. (Apunts del futur)

4. Models d’aplicació didàctica de la pissarra digital Tots els models d’utilització de la pissarra digital es basen en la seva capacitat per a presentar col·lectivament a l’aula qualsevol mena d’informació que aportin el professor i els estudiants o que estigui disponible a Internet. Són moltes les possibilitats d’utilització i d’aprofitament didàctic de la pissarra digital a l’aula. A continuació es presenten algunes propostes de provada eficàcia: ■ MODEL 1: Suport a les explicacions del professorat. Els professors poden donar suport a les seves explicacions projectant pàgines web i altres materials digitals que ofereixin: imatges, esquemes, simulacions virtuals, vídeos, punts de vista, notícies de la premsa digital, presentacions d’institucions i empreses, contes, jocs... Per descomptat, també poden projectar vídeos, materials en suport CD-ROM, DVD o fins i tot programes de televisió. A mesura que cada professor vagi descobrint noves pàgines web d’interès per a la seva assignatura, les podrà utilitzar juntament amb els seus apunts i recursos tradicionals. En presentar els temes als seus alumnes per mitjà de la pissarra digital aportarà profusió d’exemples i referències a l’actualitat. Aquesta gran varietat de recursos multimedials, a més de despertar la motivació dels estudiants i mantenir-ne l’atenció, augmentarà les possibilitats de connectar amb els seus interessos i facilitarà el tractament de la diversitat. Un exemple d’aquest ús de la pissarra digital el descriu Ferran Ruiz (1999) en la “Revista de Física”: En aquest escenari, Internet es pot convertir en l’instrument preferit per a les explicacions als estudiants. Miniaplicacions de Java poden fer gràfics amb les dades experimentals obtingudes en el laboratori o ajudar a demostrar les propietats dinàmiques dels cossos en moviment mitjançant la introducció interactiva dels paràmetres en les simulacions. Un clip de vídeo, descarregat des d’un banc de mitjanes pot il·lustrar el comportament d’una partícula en un camp magnètic. Pàgines web poden resumir els conceptes que s’estan explicant. Es poden imprimir exercicis i propostes per al treball dels alumnes. La xarxa també pot disposar de material complementari i unitats de treball per a estudiants més avançats... Som davant d’una nova realitat per al professor i per a l’alumne: l’accés a un univers de recursos il·limitats mitjançant un canal únic constituït per la combinació de l’ordinador i Internet. Internet constituirà l’arxiu educatiu global. ■ MODEL 2: Presentació d’activitats i recursos per al tractament de la diversitat. Com que es disposa de més recursos per a presentar col·lectivament a l’aula, el professorat pot donar una millor resposta a les diferències individuals

dels estudiants en les seves explicacions (uns de més visuals, d’altres de més abstractes, amb diversos estils cognitius...). D’altra banda, els professors també poden presentar pàgines web i altres materials en suport audiovisual o multimèdia (vídeos, CD/DVD) amb els quals s’orienta els estudiants per a la realització de determinades activitats preceptives o voluntàries, individuals o grupals... En alguns casos, suggeriran a alguns alumnes la realització d’exercicis específics de reforç o ampliació de coneixements, accessibles des d’Internet i moltes vegades autocorrectius. ■ MODEL 3: Presentació pública de recursos per part dels estudiants. Els estudiants, informats pel professor dels pròxims temes que es tractaran a classe, poden buscar materials a Internet (informació, programes, jocs...) i altres recursos relacionats amb aquestes temàtiques (programes ofimàtics, CD-ROM, DVD...), i presentar-los als seus companys quan el professor ho indiqui. Així, a més de realitzar un treball de recerca d’informació a Internet sobre els temes que s’estan estudiant, i de llegir, comprendre, valorar i seleccionar aquesta informació..., tindran l’oportunitat de presentar i explicar als seus companys els materials que han trobat. D’aquesta manera, els estudiants desenvolupen múltiples activitats que faciliten l’aprenentatge: recerca i selecció d’informació, elaboració de coneixement, presentació de resultats, avaluació. El paper del professor serà el d’escoltar, col·laborar i, si s’escau, corregir o completar les explicacions dels alumnes. ■ MODEL 4: Presentació pública de treballs realitzats en grup. El professorat pot encarregar als estudiants la realització de treballs col·laboratius en format de pàgina web o de presentació multimèdia, i, posteriorment, dedicar una sessió de classe a la presentació als altres del treball realitzat per cada grup. A partir d’aquesta proposta, els estudiants realitzaran en primer lloc un treball grupal que els permetrà d’investigar, compartir idees, negociar significats, desenvolupar habilitats socials, elaborar coneixements, dissenyar una presentació, etc. I després desenvoluparan una activitat expositiva, que els permetrà de posar en pràctica les seves habilitats expressives i comunicatives. A més, el que presenta cada grup serveix de repàs per a tots els altres i facilita la participació dels alumnes que vulguin corregir o afegir-hi alguna cosa. El professor també ampliarà els aspectes que consideri oportuns, i farà una correcció i una valoració pública del que s’exposa. ■ MODEL 5: Suports en els debats: ús conjunt pel professor i els estudiants. La pissarra digital es pot utilitzar per a presentar i comentar informació i per a dur a terme tasques col·lectives i col·laboratives: per exemple, en un debat prèviament preparat i per al qual professors i estudiants han buscat dades a Internet amb les quals justificar les seves argumentacions. D’aquesta manera, l’ús de la pissarra digital facilitarà la interacció i la discussió grupal a l’aula. A més, les aportacions dels estudiants es poden anar recollint amb un editor de

textos, un “relator“, i en ser projectades amb la pissarra digital es facilitarà la negociació col·lectiva de la redacció final. ■ MODEL 6: El racó de l’ordinador. Fins i tot sense connectar el videoprojector, el sistema informàtic (ordinador, impressora, escàner...) també contribuirà a atendre la diversitat i la multiculturalitat dels alumnes de la classe. Serà com una finestra oberta al món que els estudiants i el professor, de forma individual o en petit grup, podran utilitzar com a font d’informació i canal de comunicació quan ho necessitin. També servirà per a elaborar algun document, digitalitzar imatges, imprimir, etc. I, puntualment, grups d’alumnes el podran utilitzar, seguint les instruccions del professor, per a treballar amb programes didàctics de reforç o ampliació de coneixements. ■ MODEL 7: El diari a classe i la diversitat multilingüe. Una bona manera de començar la classe cada dia (especialment en ensenyament primari i ESO) pot ser revisar amb els estudiants les notícies que ofereix la premsa electrònica i comentar amb ells els temes d’actualitat: contestar preguntes, consultar el que diuen diferents diaris i ampliar la informació a Internet, buscar els orígens dels conflictes i debatre, jutjar i explicitar el sistema de valors de referència... A més, també es pot consultar la premsa estrangera, amb tot el que pot aportar a l’aprenentatge d’idiomes i al tractament de la diversitat multicultural i multilingüe de les aules. I per aprofitar encara més aquesta tecnologia cada vegada més omnipresent, podem convenir amb els estudiants que presentaran les notícies ells, un grup diferent cada dia, a partir de les informacions dels telediaris vespertins i dels titulars de premsa a Internet. El paper del professor ara serà supervisar, promoure el debat, orientar... i al final completar la revisió de les notícies que cregui que convé destacar. Que lluny que queda aquella escola en la qual l’alumne era un receptor passiu de les lliçons magistrals de sempre, sobre els temes de sempre! ■ MODEL 8: Videoconferències i comunicacions col·lectives on line a classe. Quan resulti oportú fer-ho, amb la pissarra digital es podran establir comunicacions per correu electrònic, xat o videoconferència amb estudiants, professors o experts de qualsevol lloc del món. I tota la classe hi podrà participar, veient i escoltant els missatges que s’enviïn i es rebin. ■ MODEL 9: Realització d’exercicis i altres treballs col·laboratius a classe. El professor pot projectar activitats multimèdia interactives des de suports on line o disc, i organitzar-ne la realització col·lectiva. Per exemple, pot adreçar preguntes sobre un exercici determinat a un estudiant concret o a un grup d’ells i promoure discussions sobre els punts de vista divergents de diversos alumnes. També pot dividir la classe en grups i demanar a cadascú que busqui una solució, que es verificarà quan s’introdueixin les respostes en l’ordinador. Es poden fer lectures col·lectives interactives...

S’han d’organitzar les activitats de manera que no es produeixin temps d’espera gaire llargs en els quals alguns alumnes hagin d’estar inactius esperant el seu torn o que d’altres acabin el seu treball. Això els avorriria i perdrien la concentració en el tema. Els més petits també poden realitzar molts treballs col·laboratius. Si es disposa d’una pissarra digital a classe, moltes activitats individuals (un conte interactiu, activitats Clic…) es poden convertir en un joc col·lectiu. ■ MODEL 10: Correcció col·lectiva d’exercicis a classe. Amb el suport de la pissarra digital resulta molt àgil la correcció col·lectiva d’exercicis (anglès, matemàtiques...) a classe. El professor (o els mateixos estudiants per indicació del professor) pot anar comentant els exercicis, i tots poden intervenir-hi amb els seus dubtes, idees i objeccions. ■ MODEL 11: Preguntes no previstes. Quan en qualsevol moment sorgeixen preguntes de qualsevol tipus que interessin els alumnes, se’n pot buscar informació a Internet (els mateixos alumnes amb el suport del professor a la pissarra digital) i comentar-les conjuntament. Tot i que la utilització de la pissarra digital generalment estarà programada amb antelació pel professorat, si es disposa d’aquesta infraestructura a l’aula, moltes vegades en el desenvolupament de les classes es produiran situacions que n’aconsellaran la utilització improvisada. ■ MODEL 12: La pissarra “recuperable”. Amb l’ajut d’un editor de textos i la pissarra digital, el professor pot projectar qualsevol informació que escrigui (definicions, esquemes, operacions...) com si ho fes en una pissarra convencional. A més dels avantatges higiènics, de la possibilitat d’utilitzar més lletres i colors, de les facilitats per a retocar i moure textos... el contingut d’aquesta pissarra (en definitiva, un arxiu de l’editor de textos que s’utilitzi) es pot emmagatzemar en el disc i utilitzar-se en una sessió posterior (per exemple, per a recordar el que es va fer el dia anterior o per utilitzar-lo en futures classes). També es pot enviar per correu electrònic a algun alumne que no hi va poder assistir, o a tota la classe. Per descomptat, es pot imprimir i repartir-se en paper entre els estudiants. ■ MODEL 13: Síntesis conjuntes. Sobre qualsevol temàtica, la pissarra digital es pot aprofitar per a fer síntesis conjuntes a l’aula. Es convida els estudiants a aportar les seves idees sobre el tema de què es tracti, mentre un “relator” les va recollint amb un editor de textos. La seva projecció amb la pissarra digital facilita que la síntesi es pugui completar entre tots i negociar la redacció final. ■ MODEL 14: Multiculturalitat a l’aula. Es pot encarregar als estudiants estrangers que busquin a Internet informació, especialment gràfica, sobre els seus països i preparin una presentació multimèdia que aniran exposant en dies successius a la resta de la classe.

Convé que realitzin la preparació de la presentació multimèdia en grup; per exemple, cada alumne estranger pot tenir un “ajudant” local. ■ MODEL 15: Aprenentatges sobre la utilització de programes informàtics. Si es disposa d’una pissarra digital a l’aula d’Informàtica es faciliten molt els processos d’ensenyament i aprenentatge sobre el maneig dels programes informàtics. Per mitjà de la pissarra digital, el formador pot anar mostrant el resultat de la seva interacció amb el programa objecte d’aprenentatge mentre convida els estudiants que repeteixin aquestes accions davant del seu ordinador i comprovin que obtenen els mateixos resultats. Als estudiants els resulta més fàcil “veure” el que han de fer que “escoltar” les instruccions verbals del professor. ■ MODEL 16: La pissarra digital i la intranet de centre (aportació de Ramón Sala). Quan el centre disposa d’una intranet (connectada a Internet), la pissarra digital es converteix en una finestra d’aquesta xarxa que actua a manera de “repositori” de la informació digital que generen els professors (materials didàctics) i els estudiants (treballs), dels recursos que troben a Internet d’interès per a l’assignatura, dels materials que provenen de les editorials... A més, la intranet del centre permet d’explotar la pissarra digital de manera asincrònica: mentre un professor la utilitza amb els alumnes a classe, un altre pot estar elaborant materials a la sala de professors i alguns alumnes poden preparar una presentació a l’aula d’Informàtica...; i tots aquests materials, en el moment oportú, es mostraran amb la pissarra digital. En aquest marc, l’ús de la pissarra digital replanteja no tan sols l’acte didàctic per si mateix, sinó també la forma en la qual el professor prepara la classe. Ara moltes les impartirà amb l’ordinador, i el material que generi el dipositarà en la intranet del centre, des d’on el mostrarà als alumnes. A més, l’existència de la xarxa propicia el treball cooperatiu entre professors; imaginem, per exemple, el professor de física utilitzant, per a repassar una qüestió de càlcul, un material que ha elaborat el professor de matemàtiques... Aquest fet, a banda del seu significat com a fenomen cooperatiu, comporta un tractament unificat dels continguts, que afavorirà l’aprenentatge dels alumnes. ■ MODEL 17: La webcam i l’escàner. Amb l’ajut d’una webcam o d’un escàner, qualsevol document es pot presentar per mitjà de la pissarra digital. Això pot resultar especialment útil per a comentar conjuntament els treballs dels més petits (Educació Infantil), per a revisar entre tots els treballs realitzats en el quadern...

5. Plantejaments pedagògics per a l’ús de la pissarra digital L’eficàcia dels mitjans, per poderosos que siguin, sempre depèn de la manera en què s’utilitzin. Partim de la consideració del docent com a mediador i facilitador dels aprenentatges dels estudiants. Si, mitjançant l’ús de la pissarra digital, pretenem des-envolupar un ensenyament: • com més contextualitzat i individualitzat millor, • centrat en l’activitat col·laborativa dels alumnes, • que promogui la seva interacció amb múltiples activitats i recursos, • perquè els estudiants desenvolupin la seva autonomia en l’aprenentatge i construeixin coneixements significatius..., suggerim l’aplicació del model MIE-CAIT. El model d’ensenyament/aprenentatge MIE-CAIT es basa en la metodologia CAIT (Patiño, Beltrán i Pérez, 2003) que difon la Fundació Encuentro per mitjà del Fòrum Pedagògic d’Internet, http://www.fund-encuentro.org/foro/foro.htm (vegeu l’Annex 3). En aquest marc, i des d’una perspectiva socioconstructivista, entenem l’aprenentatge com la construcció de significats personal i a la vegada compartida: el coneixement tan sols existeix en la ment de qui el construeix. Els alumnes aprenen per tal d’adquirir informació però, sobretot, per desenvolupar habilitats que els permetin de seleccionar-la, organitzar-la i interpretar-la, mitjançant connexions significatives, amb els seus sabers anteriors. L’objectiu és l’elaboració de coneixements que potenciïn el desenvolupament personal i permetin de comprendre i transformar la realitat. A partir d’aquestes consideracions, les set característiques fonamentals del model d’ensenyament/aprenentatge que proposem, i que es condensen en les sigles MIE-CAIT, són les següents: — El paper mediador del professorat. L’activitat del docent sempre s’ha centrat en el desenvolupament personal dels estudiants i en l’assoliment dels aprenentatges previstos. Ara, en la societat de la informació, el professorat ja no és el gran dipositari dels coneixements rellevants de la matèria. Les biblioteques de primer, els llibres de text i de butxaca després, els mitjans de comunicació social (televisió, premsa…), els videojocs i ara Internet, acosten la informació als estudiants i els ofereixen múltiples visions i perspectives. Els cibernautes tenen al seu abast una immensa quantitat d’informació. Com a conseqüència d’això, el professor deixa de ser el principal transmissor d’informació per als seus alumnes i es converteix en mediador, intermediari entre la cultura i els estudiants.

Passa a ser un gestor de coneixements que: • orienta els aprenentatges (tant a nivell general del grup classe com a nivell individual de cada estudiant) a partir de la prescripció (i de vegades també la creació) de recursos educatius i activitats d’aprenentatge (presencials i en les xarxes virtuals), • orienta l’accés dels estudiants als canals informatius i comunicatius del ciberespai, • guia en la selecció i estructuració de la informació disponible, • realitza una avaluació formativa i assessora, • gestiona dinàmiques de grup i motiva... I, per descomptat, ha de tenir una autoritat reconeguda pels estudiants i crear un clima de confiança i diàleg. La pissarra digital, immens magatzem de coneixements i potent canal per a compartir informació, analitzar-la i valorar-la en grup, facilita bona part d’aquestes tasques de mediació. — La individualització de l’ensenyament per a l’atenció a la diversitat. Amb els nous recursos per a l’ensenyament i l’aprenentatge que ens proporcionen les TIC i especialment Internet, es tendeix a una pedagogia més diferenciada. Ens dirigim cap a un ensenyament més individualitzat, que pugui donar resposta a la creixent heterogeneïtat de nivells dels estudiants que arriben als centres i, en els estudis de formació professional, a les variades demandes formatives de la societat de la informació. Així, i d’acord amb els plantejaments constructivistes i de l’aprenentatge significatiu, els estudiants ara poden realitzar els seus nous aprenentatges partint dels seus interessos i coneixements previs, ja que tenen al seu abast molts materials formatius i informatius entre els quals escollir, i la possibilitat de sol·licitar en qualsevol moment l’assessorament dels professors i dels companys. A més de la diversificació dels materials didàctics d’acord amb les característiques de l’alumnat (estils d’aprenentatge, sabers previs, ritmes de treball, interessos i necessitats), on la pissarra digital serà un eficaç instrument per a acostar als estudiants una multivarietat de recursos educatius a l’aula, també s’ha de diversificar: • Els espais, per a la qual cosa s’ha de disposar d’àmbits favorables a l’estudi dins i fora del centre (aprofitant també el ciberespai). • El temps, en funció del tipus de treball i dels ritmes d’aprenentatge. • Els objectius formatius, segons les capacitats, èxits i interessos que s’observin en els alumnes, tot i que sense abandonar les metes fonamentals de cada assignatura.

• Les activitats, adaptant-les a les característiques inicials i al progrés dels estudiants. — El seguiment i l’avaluació de l’activitat dels estudiants. Comença a ser habitual, i en qualsevol cas desitjable, la realització d’una avaluació inicial als alumnes per a determinar els seus coneixements previs i interessos, i considerar si és necessari modificar el programa de continguts o facilitar-los, potser, formació complementària. Al llarg del curs, els alumnes solen tenir una avaluació formativa (autoavaluació i heteroavalació del docent), que permet al professorat de conèixerne els progressos i regular-ne els aprenentatges. I al final es realitza la tradicional avaluació sumativa, per verificar els aprenentatges realitzats, considerant no tan sols els coneixements teòrics, sinó molt especialment l’aplicació dels procediments i les actituds. L’avaluació formativa, realitzada de manera continuada al llarg del curs, constitueix un instrument essencial per a conèixer el procés d’aprenentatge que estan realitzant els estudiants i les seves dificultats particulars. Amb aquesta informació, el professorat pot orientar millor els estudiants i desenvolupar una labor didàctica més eficaç. Les TIC en general, i la pissarra digital en alguns casos, constitueixen un factor de motivació extrínseca per a l’alumnat i proporcionen múltiples recursos per a realitzar aquest seguiment (proves objectives interactives, portafolis digital, exposicions de l’alumnat davant la pissarra digital...). — La perspectiva constructivista de l’aprenentatge. A partir dels principis constructivistes de l’aprenentatge, es crearan ambients de treball centrats en l’activitat dels alumnes, recolzats en la pissarra digital i en les TIC, que reforcin els processos reflexius i experiencials amb la finalitat que els estudiants construeixin el seu coneixement de manera idiosincràtica. Davant les limitades possibilitats d’interacció formativa que ofereixen els materials didàctics empaquetats que se solen trobar en el mercat, la intenció és proposar activitats contextualitzades (situacions reals, motivadores i riques en recursos) que permetin als estudiants ser més reflexius, aportar visions personals i debatre els temes, i que propiciïn la comunicació entre iguals, amb el professor i amb altres especialistes. Sense descartar les exposicions prèvies del professor, resultaran especialment útils en aquest sentit els projectes, els estudis de casos, les situacions problemàtiques... En definitiva, es pretén que els estudiants: • Comprenguin i planifiquin la tasca que han de realitzar. • Seleccionin i organitzin la informació disponible de manera crítica i creativa (la informació es pot organitzar significativament de moltes maneres).

• Elaborin aquesta informació (per comprendre-la) i la integrin significativament en els seus coneixements previs, atenent visions multiculturals (hi ha moltes cultures que s’han de respectar). • Transfereixin i apliquin aquests coneixements a la vida real... més que no pas reproduir-los mecànicament (en els exàmens). • Avaluïn i contrastin els objectius establerts i els resultats obtinguts. PROCÉS D’APRENENTATGE

ACCÉS A LA INFORMACIÓ

– entorn físic, altres persones – materials didàctics (convencionals, AV, TIC) – entorn massmediàtic – Internet (ciberespai)

PROCÉS DE LA INFORMACIÓ (operacions cognitives)

– captació, anàlisi – interacció, experimentació – comunicació amb altres, negociació de significats – elaboració, reestructuració, síntesi

PRODUCTE OBTINGUT (segons concepcions de l’aprenentatge)

– memorització (conceptes, fets, procediments, normes) – habilitat-rutina – comprensió coneixement – estratègies cognitives

APLICACIÓ DEL CONEIXEMENT/ AVALUACIÓ (operacions cognitives)

– en situacions conegudes (repetició) – en noves situacions (processos de comunicació, transferència)

En aquest marc, la pissarra digital facilita la posada en comú i valoració col·lectiva de les activitats realitzades pels grups d’alumnes, com també la presentació contextualitzada de les presentacions del professor (amb el suport de la informació disponible a Internet) i la participació dels alumnes en qualsevol activitat que es realitzi a l’aula (ja que també pot trobar suport en la informació de la xarxa). — La progressiva autoregulació dels aprenentatges pels estudiants. S’ha de procurar que el paper dels estudiants sigui actiu i progressivament més autònom en l’organització de les seves activitats d’aprenentatge. Tot i que inicialment l’aprenentatge serà dirigit pel professor (que sap el que s’ha d’aprendre i com s’ha de fer), a poc a poc s’anirà cedint el control als alumnes que, a partir d’una idea clara dels objectius que s’han d’aconseguir (i convençuts que val la pena aconseguir-los), establiran (amb més o menys suport del professor) la seqüència que s’ha de seguir (quan, on i com aprendre).

D’aquesta manera, a més dels aprenentatges específics que es pretenguin per mitjà de les activitats formatives que es realitzin, els alumnes aprenen a aprendre amb autonomia i desenvoluparan habilitats metacognitives. La pissarra digital, en propiciar una major intervenció de l’alumnat a l’aula (presentació de recursos trobats a Internet, exposició dels treballs realitzats...), contribueix al desenvolupament de la seva autonomia i de les seves habilitats expressives. — La interacció amb l’entorn i el treball col·laboratiu. La interacció amb l’entorn facilita l’aprenentatge, però les activitats interactives que es proposin als estudiants sempre hauran de preveure una retroalimentació davant de l’error (per part dels companys, del professor, del material didàctic de suport...). D’altra banda, es procurarà que moltes de les activitats d’aprenentatge es puguin realitzar cooperativament, de manera que els integrants de cada grup busquin la millora de tots i negociïn els significats en construir el coneixement personal.6 D’aquesta manera, l’aprenentatge vindrà determinat pel coneixement que té cada alumne, el context social en el qual es troben i la situació que es proposa en l’activitat d’aprenentatge per ser resolta pels estudiants. Tal com s’ha dit, la integració de la pissarra digital a l’aula augmenta les possibilitats d’interacció dels estudiants entre ells i amb els recursos educatius (presentació de treballs, argumentació de punts de vista amb suport documental...), i facilita l’anàlisi crítica i la valoració dels treballs que es presentin. — L’aprofitament dels suports tecnològics. Les TIC es poden utilitzar amb programes tutorials i d’exercitació per promoure la memorització de continguts, com a immensa font d’informació (les pàgines web d’Internet) o com a potent instrument de productivitat (els processadors de textos i les altres aplicacions generals). Però el seu major potencial educatiu és en la seva capacitat per a funcionar com a instrument cognitiu (mindtool, segons terminologia de David Johassen), de manera que facilita l’aprenentatge individual i col·laboratiu al servei de la construcció del coneixement i del pensament creatiu (pensament analític, crític, creatiu, complex, de resolució de problemes...). Des d’aquesta perspectiva, l’ordinador no realitza el treball de l’estudiant, però li permet d’aplicar d’una manera més eficaç els seus esforços i posar en marxa mecanismes més complexos de pensament, ja que assumeix aspectes d’una tasca i li allibera un espai cognitiu que pot emprar en pensa-

6 Construcció social del coneixement, amb un enfocament dialèctic que, considerant els diversos punts de vista dels altres, accepta diverses “veritats” i concilia davant els conflictes.

ments de nivell superior. No es tracta tan sols d’aprendre sobre o de (la tecnologia) sinó amb aquesta.7 Amb aquest enfocament, estudiant i tecnologia es reparteixen intel·ligentment la feina, de manera que cadascú fa el que és més fàcil en el seu cas: l’estudiant planifica, interpreta, decideix, i avalua la informació que obté d’Internet i del seu entorn; i l’ordinador (o en el nostre cas la pissarra digital) presenta, emmagatzema, classifica i reprodueix les activitats més rutinàries o “de memòria” que se li encarreguen.

7 En l’ensenyament assistit per ordinador (EAO) tradicional que oferien els programes tutorials i d’exercitació, el repartiment de tasques es feia totalment a la inversa: l’ordinador plantejava els casos, feia preguntes i avaluava, mentre que l’alumne es limitava a emmagatzemar i recuperar informació.

6. El valor afegit de la pissarres digitals interactives (PDI) Les PDI disposen d’un llapis punter que permet d’escriure sobre aquestes (com si es tractés de pissarres convencionals) i interaccionar des del tauler pantalla amb els programes. Les pissarres digitals que a més de l’ordinador i el videoprojector disposen d’un “tauler interactiu” s’anomenen “pissarres digitals interactives». Les PDI ens permeten d’escriure directament sobre aquestes i controlar els programes informàtics amb un punter (de vegades fins i tot simplement amb els dits). La pissarra digital interactiva

ordinador videoprojector pissarra blanca o pantalla interactiva Les pissarres digitals interactives compensen el seu cost més elevat (al cost d’una pissarra digital integrada per ordinador i videoprojector s’ha d’afegir el cost del tauler interactiu) amb importants avantatges addicionals:

APORTACIONS DE LES PDI La PISSARRA DIGITAL permet:

– Escriure i dibuixar des de l’ordinador i amb colors (“funció pissarra”, utilitzant un editor de textos). – Reutilitzar les pissarres tradicionals. – Visualitzar text, imatge, so... – Interactuar amb programes i persones.

A més, la PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA permet:

– Escriure directament damunt de la pissarra, subratllats... – Interactuar des de la pantalla amb els programes. – Disposar d’altres utilitats del software associat a la PDI.

L’escriptura directa sobre el tauler-pissarra: — Resulta més còmoda i immediata (no és necessari recórrer al ratolí ni al teclat, ja que es pot disposar en pantalla d’un teclat “virtual”) i no es perd en contacte visual amb els estudiants.

— L’escriptura directa sobre la gran pantalla tàctil resulta especialment útil per a alumnes amb poques habilitats psicomotrius que s’inicien en l’escriptura i per a estudiants amb necessitats educatives especials. — Els subratllats permeten de destacar alguns aspectes importants de les explicacions de manera natural i immediata. — Escriure directament amb el punter sobre el tauler en alguns casos pot facilitar l’expressió dels estudiants. La interacció directa amb el tauler-pissarra: — Resulta més còmoda (no és necessari recórrer al ratolí ni al teclat) per interactuar amb el software. — Permet de mantenir el contacte visual amb el grup dels estudiants. — La gran mida de la pantalla tàctil facilita la interacció amb els programes: selecció d’opcions... — Hi pot haver una triple interacció, per exemple: el professor davant l’ordinador, alguns alumnes davant la pissarra interactiva i la resta de la classe participant des dels seus seients. El software associat: — Proporciona noves funcionalitats: gestió de pissarres, captura d’imatges i pantalles, zooms, plantilles, recursos educatius diversos, conversió de text manual a text imprès...

7. Exigències i problemes que s’han de considerar L’aprofitament de les possibilitats pedagògiques de la pissarra digital en els centres exigeix recursos, formació i voluntat de renovació metodològica per part del professorat. Molts són els avantatges que proporciona la pissarra digital a les aules de classe, però la seva utilització per part dels professors i els estudiants també comporta algunes exigències: — Abans que res, el centre ha de comptar amb unes infraestructures adequades. L’ús de la pissarra digital per part del professorat ha de resultar còmode: si pot ser, les pissarres digitals estaran fixes a les classes o situades en aules específiques que els professors podran reservar quan els convingui. — Tot el professorat ha de rebre una formació didàctica i tecnològica inicial (n’hi pot haver prou amb 2 o 3 hores, vegeu l’Annex 4). Aquesta formació ha d’assegurar a cada docent les habilitats necessàries per al maneig de l’equip, el coneixement d’alguns models d’utilització i la preparació d’alguns materials multimèdia de suport per a la seva assignatura. — Suport ferm per part de la direcció amb vista a la implementació d’aquest sistema didàctic i tecnològic en el centre. — Voluntat de canvi i millora de la pràctica docent per part del professorat, que algunes vegades haurà d’invertir temps a buscar recursos i elaborar nous materials didàctics. D’altra banda, la pissarra digital també comporta alguns problemes que és necessari considerar per tal de reduir-ne l’impacte: PROBLEMES La PISSARRA DIGITAL:

– Videoprojector: s’ha de preveure una bona lluminositat i una resolució suficient... la qual cosa dependrà de la il·luminació de la classe i de les prestacions de l’ordinador. – Problemes logístics: cables, ombra en la pantalla..., que es poden evitar si hi ha una bona instal·lació fixa del videoprojector en el sostre o es disposa d’una pantalla retroprojectada.

A més, amb la PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA:

– Calibratge, es pot perdre si el videoprojector és mòbil. – Cost més elevat, s’ha d’afegir a més el cost del tauler interactiu. – Es requereix formació per a aprofitar les prestacions del software associat.

– Cost, especialment del videoprojector. – Manteniment: els llums es fonen amb l’ús i són cars.

Canons lògics Autoria:

Gustavo Dvoskin Coordinador d’Informàtica-Primària

Centre docent:

Col·legi Pestalozzi

Localitat:

Buenos Aires, Argentina

8.00 h. En una columna d’una plantilla Excel s’exhibeixen les vendes per article d’una sucursal d’un negoci imaginari. Al seu costat, el mateix d’una altra sucursal. La pregunta és: com podem identificar la sucursal que més vendes ha realitzat? Les respostes es presenten immediatament, correctes i incorrectes, però a tot volum. L’ús de la funció és la indicada, el que molesta és la sintaxi. Sobre la pissarra es projecta la taula i els nois escriuen amb marcador dins de cada cel·la virtual, com si escrivissin sobre la vertadera; quina ironia!, el que és virtual és la pissarra i el que és vertader està projectat. Un noi demana permís per moure el ratolí que, alegrement, es desplaça descrivint circumferències d’un metre de radi, com en una pantalla de cine; proposa una resposta escrivint amb el teclat, però un company, esborrany en mà, intenta fer desaparèixer el que hi ha escrit. Missió impossible. Tan sols es pot aconseguir des de l’ordinador. Finalment, arriben a la solució correcta; cadascú la trasllada a la seva màquina i la practica aplicant-la a altres situacions. La lògica proposicional els acosta a les condicions i les seves conseqüències pel mètode de vertader o fals. La lògica de la tecnologia els permet de sumar ordinadors i pissarres. Riuen i aprenen. Afortunadament, l’escola ha adquirit un projector portàtil que ens permet d’imaginar i planificar noves estratègies didàctiques i pedagògiques. Aquest recurs, freqüentment anomenat canó, ens obre una porta tecnològica que facilita la nostra tasca, i ens ofereix noves possibilitats. De vegades succeeix que alguns nois prefereixen seguir en els ordinadors ajustadament les indicacions, però d’altres opten per seguir camins alternatius, no indicats pel docent o, senzillament, es perden en la dinàmica de les pantalles que s’obren i es tanquen. La tecnologia ens ofereix, per mitjà del canó, una forma amena de minimitzar aquesta qüestió. Un ordinador projecta sobre la pissarra blanca una imatge que capta l’atenció dels nois. El docent pot fer la seva classe tenint com a suport tant el recurs propi de l’ordinador com el de la pissarra mateixa, sobre la qual es continua escrivint, subratllant, remarcant, etc. Així, el docent recupera el, de vegades, histrionisme perdut davant dels monitors multicolors, en la mesura que té la possibilitat d’articular el seu art amb la tecnologia. Mariano Narodowski, en el seu llibre Infancia y poder, descriu diferents característiques del procés d’ensenyament. En moltes d’aquestes fa referència a la simultaneïtat (ell les anomena dispositius). En aquest cas, la instrucció simultània troba en la tecnologia del canó una manera de manifestar la seva vigència i de veure revaloritzades algunes de les seves característiques i virtuts princi-

pals. La imatge projectada des del canó atrapa simultàniament els nois, els impulsa a prestar atenció de manera homogènia i augmenta la probabilitat que determinats coneixements siguin escoltats per tots. Després, davant els seus respectius monitors, cada alumne manifestarà el que ha adquirit i disposarà del seu temps i espai per a la pràctica i els descobriments personals. 9.00 h. En una pantalla de 2 x 1,5 m es presenta el mapa d’Amèrica del Sud, imponent. La pissarra es converteix en una fantàstica finestra que ens permet de compartir visions diferents del Brasil, Xile, l’Argentina, etc. Sobre aquest, els marcadors per a pissarra dibuixen i marquen diferents aspectes del continent. Però cal conèixer certs indicadors de benestar per a establir el grau de pobresa o de riquesa d’un país. Aleshores, damunt la pissarra es navega fins al port de la pàgina de les Nacions Unides. Allà desembarquem en les llistes amb la informació necessària. Tots observen i comparen. La majoria imagina que la pròxima tasca estarà relacionada amb la lògica de les proposicions i la de vegades complexitat i d’altres absurditat de la realitat del món que estan coneixent.

Elefants i lleons, un treball per projectes Autoria:

Lídia Carretero, lcarrete@pie.xtec.es Mercè Valldosera, mvalldos@pie.xtec.es M. Àngels Sánchez, msanche5@pie.xtec.es

Centre docent:

CEIP Pere Viver

Localitat:

Terrassa (Barcelona)

Web del centre: http://www.xtec.es/ceippereviver

IDENTIFICACIÓ/CONTEXTUALITZACIÓ Assignatura: Multidisciplinar. Nivell educatiu: Educació Infantil, 5 anys. Temàtica concreta: Exposició a cada grup dels coneixements adquirits pels companys del grup paral·lel per mitjà d’un treball per projectes: l’estudi dels elefants i els lleons, que correspon al nom de cadascuna de les classes. Objectius educatius: — Recordar els coneixements apresos al llarg del projecte. — Decidir entre tots què volem explicar als alumnes de l’altra classe. — Escollir les il·lustracions i elaborar els textos. — Realitzar la presentació de manera ordenada i coherent. — Afavorir l’autoestima dels alumnes. — Propiciar el treball col·laboratiu. — Valorar Internet com una font d’informació i obtenir imatges per a aconseguir un objectiu. Durada de l’activitat: 3 sessions. Nombre d’alumnes i característiques: 26 alumnes per classe. Acostumats a l’ús de la pissarra digital com a suport de presentacions elaborades per la tutora i com a suport a altres activitats diàries. Pissarra digital utilitzada: pissarra digital a l’aula. Recursos: Cercadors de pàgines d’Internet: www.google.es Programa de presentacions: PowerPoint.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Breu descripció: Abans de la realització d’aquesta activitat, cada classe ha treballat el tema com un projecte de la següent manera: — Conversa col·lectiva per a descobrir els coneixements previs. — Decidir entre tots en quins aspectes nous, o ja coneguts, ens interessa aprofundir. — Recerca d’informació per grups (per mitjà de la família, llibres, Internet...). — Exposició oral a l’aula de la informació obtinguda. — Elaboració d’un dossier individual dels aspectes treballats. Com a culminació del projecte es programa un intercanvi traspassant la informació obtinguda d’una classe a l’altra amb el suport de la pissarra: 1a sessió: Elaboració d’un mapa conceptual recordant els aspectes més essencials treballats al llarg de l’elaboració del projecte. 2a sessió: Decisió de la informació que volem transmetre a l’altre grup i composició del text explicatiu. A partir del text, elecció de les fotos més significatives amb l’ajut de Google. (Les tutores fan la presentació en PowerPoint.) 3a sessió: 4 alumnes expliquen a l’altre grup, amb el suport de la presentació, el tema tractat. Llista d’activitats proposades als alumnes: — Elaboració d’un mapa conceptual en grup. — Discussió sobre els aprenentatges més interessants per a transmetre. — Organització de la informació. — Entrenament de l’exposició fent la presentació per grups dins de la mateixa aula. — Exposició a la classe paral·lela. Paper dels alumnes: — Els alumnes són capaços de recapacitar sobre els seus propis coneixements i interrelacionar-los amb els nous aprenentatges. — Els ajuda a ser conscients del que han après i de com ho poden transmetre a altres persones, de manera que així ajuden a millorar la seva autoestima. Paper del professor: — Ajudar a organitzar i sistematitzar tant els coneixements previs com la informació recopilada. — Elaborar en suport informàtic els acords assolits pel grup.

Avaluació de l’activitat: Per mitjà del grau de satisfacció demostrat per tots dos grups tant en la pròpia exposició com en la que assisteixen com a espectadors.

VALORACIONS Resultats globals obtinguts: Molt positius pel fet que ha servit per a consolidar i sistematitzar coneixements i per a augmentar la seva autoestima, en veure’s capaços de transmetre informació a un altre grup. Avantatges que aporta l’ús de la pissarra digital: Respecte de l’exposició, l’ús de la pissarra ha fet possible la transmissió de la informació amb un suport que els facilitava recordar el que havien d’explicar sense que calgués saber llegir el text. Això permet que, sigui quin sigui el nivell de lectura de l’alumne, tingui èxit en el moment de realitzar l’activitat. Així mateix, els alumnes que estaven d’oients presentaven un nivell de motivació i atenció molt més alt en tenir el suport visual de la pissarra, aspecte que va facilitar tant la realització de l’activitat com l’adquisició de nous coneixements. Opinió dels alumnes: Molt motivats en tot moment i el record de l’exposició va servir per a activitats posteriors.

OBSERVACIONS Considerem que és una activitat molt interessant, ja que normalment no s’utilitza aquest tipus d’exposicions amb alumnes d’Educació Infantil. Creiem que, amb els instruments adequats i l’ajuda necessària, sí que és possible realitzar aquest tipus d’activitat amb èxit.

Dramatització:

Preparació d’una representació teatral (Primària, Cicle Inicial) Autoria:

Cristina Alconada Fernández, cristinalconada@terra.es

Centre docent:

Luis de Góngora

Localitat:

Leganés (Madrid)

Web del centre: http://www.terra.es/personal3/luisde/

IDENTIFICACIÓ/CONTEXTUALITZACIÓ Assignatura: Educació Artística. Nivell educatiu: Cicle Inicial d’Educació Primària. (1r i 2n) Temàtica concreta: Dramatització: Preparació d’una representació teatral amb la pissarra digital. Objectius educatius: — Complementar la formació artística. — Fomentar la creativitat. — Propiciar el treball en equip i la col·laboració. — Reforçar l’autoestima dels alumnes. — Elaborar un document multimèdia sobre l’obra de teatre creada i representada. Durada de l’activitat: 6 sessions més els assajos. Nombre d’alumnes i característiques: 25 alumnes de 6 i 7 anys. Pissarra digital utilitzada: pissarra digital interactiva a l’aula Multimèdia. Recursos: — Programa de presentacions, per exemple PowerPoint. — Programa d’edició de gràfics. Pot ser el software de la pissarra digital interactiva. — Càmera digital de fotografia i de vídeo.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Breu descripció: 1a sessió: Es desenvolupa a l’aula de Multimèdia amb la pissarra digital. Amb les orientacions del professor, els alumnes intervenen en la creació d’un argument que possibiliti la intervenció de tots els alumnes en la representació. Es basarà en la utilització de quadres, esquemes, imatges i dibuixos. 2a sessió: De la mateixa manera que es va fer en la primera sessió, es crearan els personatges, el vestuari i els decorats.

3a sessió: Després dels assajos necessaris, es gravarà i es fotografiarà un assaig general. 4a sessió: Amb la pissarra digital es visualitzen les fotografies i s’observen i marquen sobre aquestes els errors apreciats. 5a sessió: Visualització del vídeo sense so, fent diverses sessions aportant els alumnes la veu en directe. 6a sessió: Després de les representacions per al públic, es visualitza una gravació fent una avaluació entre tots. Llista d’activitats proposades als alumnes: — Aportar idees i propostes per a elaborar l’argument, els personatges, el vestuari i els decorats de l’obra. — Participació crítica sobre els assajos fotografiats i gravats. — Posar veu a les imatges gravades. Paper dels alumnes: Els alumnes són protagonistes de tot el procés i assumeixen un paper actiu. Paper del professor: Des d’una discreta posició, ajuda i orienta l’alumne. Avaluació de l’activitat: El resultat final ha de ser sempre positiu. Els alumnes treballen sobre una cosa que han creat ells mateixos.

VALORACIONS Resultats globals obtinguts: Hem utilitzat la fitxa proposada en sis ocasions i hem aconseguit uns resultats espectaculars. Destaca l’alta motivació dels alumnes. Avantatges que aporta l’ús de la pissarra digital: — L’alta motivació dels alumnes. — La facilitat de presentació de les situacions treballades. — Amb menor esforç i menys temps es van aconseguir millors resultats. Opinió dels alumnes: Molt motivats i il·lusionats.

OBSERVACIONS — Els alumnes interactuen durant les sessions sobre els gràfics, dibuixos, imatges i vídeos. — S’elaboraran unitats didàctiques completes sobre l’experiència.

Tipus de paisatges (Primària, 4t) Autoria:

Magdalena Garzón, mgarzon@edyred.org

IDENTIFICACIÓ/CONTEXTUALITZACIÓ Assignatura: Coneixement del Medi. Nivell educatiu i curs: Segon curs del Cicle Mitjà (4t EP). Temàtica concreta: Tipus de paisatges (natural, rural i urbà). Objectius educatius: — Diferenciar elements d’un paisatge a partir d’imatges. — Reconèixer els factors naturals o canvis realitzats per l’home que modifiquen un paisatge. — Comprendre les diferències entre paisatge natural, rural i urbà. — Valorar aspectes positius que ofereix el propi lloc. Durada de l’activitat: 4 sessions de classe. Nombre d’alumnes i característiques: grup classe (entre 20 i 30 alumnes). Pissarra digital utilitzada: aula d’Informàtica amb PD. Recursos: — Pàgina web Los paisajes de España http://cvc.cervantes.es/actcult/paisajes/default.htm — Processador de text. — Cercador d’imatges http://images.google.com.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Breu descripció: A partir de la navegació conjunta per una galeria d’imatges de paisatges, els alumnes aprenen a reconèixer els elements que componen un paisatge i els factors que els modifiquen. Realitzant una recerca d’imatges per Internet, distingeixen diferents tipus de paisatges (natural, rural i urbà). Finalment, elaboren un anunci publicitari en què es destaquen els serveis que ofereix el seu propi lloc. Llista d’activitats proposades als alumnes 1a sessió: — Utilitzant la PD, recórrer amb els alumnes la galeria d’imatges de diferents paisatges d’Espanya en la pàgina: http://cvc.cervantes.es/actcult/paisajes/default.htm

— Una vegada compresa la navegació de la pàgina, pot convidar-se alternadament els alumnes a usar l’ordinador. Observar les imatges amb especial interès per identificar els elements del paisatge i poder classificar-los en naturals i modificats per l’home. Quan s’ha comprès el concepte de tipus de paisatges (naturals i modificats per l’home), s’introdueix el concepte de “canvis en el paisatge”. Els paisatges poden canviar per fenòmens naturals o pels canvis que realitza l’home. A mesura que es recorren els paisatges, els alumnes elaboren en els seus quaderns un quadre de doble entrada amb els elements que van identificant i que corresponen a fenòmens naturals o a canvis realitzats per l’ésser humà. Per exemple: Fenòmens naturals

Canvis realitzats per l’ésser humà

Vent

Tala d’arbres

Pluges

Construcció de canals i preses

Sequera

Conreus

2a sessió: — En parelles o petits grups (segons la disponibilitat d’ordinadors), s’han d’escollir imatges que representin: — Un paisatge natural. — Un paisatge rural o urbà. S’haurà de buscar un paisatge que NO correspongui amb el del lloc on està situat el centre, ja que després es farà una altra activitat amb les característiques del propi lloc. Per realitzar la cerca d’imatges es pot recórrer la pàgina web http://cvc.cervantes.es/actcult/paisajes/default.htm o utilitzar un cercador d’imatges com ara http://images.google.com Per cercar una imatge d’un paisatge rural o urbà haurem de pensar de primer la o les paraules clau que utilitzarem i orientar els alumnes en la seva elecció. Per exemple, el nom “ciutat” és d’un ús més generalitzat que el nom “paisatge urbà” i per tant serà més factible que aparegui una quantitat més elevada d’imatges amb aquesta última paraula. Les imatges escollides es guarden en el disc dur amb el nom “Xnatural.jpg”, “Xrural.jpg” o “Xurbano.jpg” en la carpeta que indiqui el docent. En parelles o petits grups, s’haurà d’obrir un arxiu nou en el processador de text, inserir-hi les imatges seleccionades, consignar un títol per a cadascuna i

una breu descripció del concepte de paisatge natural, rural o urbà. Si es prefereix, es pot lliurar als alumnes un arxiu que ja contingui una taula amb aquestes indicacions. Per exemple: Paisatge natural

Paisatge rural

Paisatge urbà

[Consigna un títol per a [Consigna un títol per a [Consigna un títol per a la teva imatge] la teva imatge] la teva imatge] [Ubica aquí la imatge [Ubica aquí la imatge [Ubica aquí la imatge Xnatural.jpg] Xrural.jpg] Xurbano.jpg] [Escriu aquí una breu [Escriu aquí una breu [Escriu aquí una breu descripció del paisatge descripció del paisatge descripció del paisatge natural] rural] urbà] En acabar, cada grup guarda l’arxiu amb un nom que l’identifiqui. Es podrà avaluar el treball consultant els arxius o bé s’imprimeixen i es lliuren al docent. 3a sessió: — Utilitzant la PD i en un arxiu de text realitzar una llista a partir de les aportacions dels alumnes dels aspectes destacables que ofereix la pròpia comunitat (bon servei de transport, gran varietat de restaurants, neteja, botigues boniques, etc.). Guardar l’arxiu en un lloc del disc dur al qual els alumnes puguin accedir posteriorment. — En parelles o petits grups, cadascú des del seu ordinador, obre l’arxiu de text amb la llista i, utilitzant aquestes paraules, confecciona un anunci publicitari, en què es destaquin els serveis de la ciutat o poble. Es poden utilitzar imatges que ja es posseeixin, que es trobin en la Galeria d’imatges o dissenyar-lo a partir de text. Suggerir als alumnes l’ús de la barra d’eines de dibuix (WordArt, autoformes). 4a sessió: — Utilitzant la PD alternadament, cada parella o grup ensenya a la classe l’anunci publicitari que ha elaborat. Paper dels alumnes: — Lectura d’imatges. — Navegació i recerca a Internet. — Aplicar i sintetitzar conceptes apresos. — Obrir, guardar i tancar arxius. — Distingir elements destacats d’un conjunt. — Ensenyar la producció realitzada. — Treballar cooperativament en grups.

Paper del professor: — Ensenya nous conceptes. — Guia i orienta el treball amb els alumnes. — Anima el treball en grup i la producció creativa, mostra noves possibilitats i assenyala possibles millores. Avaluació de l’activitat: En l’avaluació del procés, es podran valorar els aspectes següents: — Reconeixement dels elements del paisatge. — Comprensió dels diferents tipus de paisatges. — Habilitat en la utilització combinada de diferents eines (processador de text, cercador). — Adquisició de criteris per a escollir les paraules clau adequades en el cercador. — Disposició per a treballar amb altres, realitzar contribucions en el grup, respectar les aportacions dels altres i centrar-se en la tasca. Una avaluació del producte haurà de tenir en compte: — L’aprofitament de les eines informàtiques. — La pertinència de les imatges recopilades i les seves descripcions. En l’anunci publicitari: — La claredat en la transmissió dels serveis de la ciutat o poble. — La redacció dels textos. — L’originalitat i creativitat en la producció de l’anunci.

VALORACIONS Avantatges que aporta l’ús de la pissarra digital: L’ús de la PD durant la primera sessió afavoreix l’aprenentatge en el maneig del navegador i la familiarització dels alumnes amb un objecte (la pàgina web de paisatges) que després utilitzaran autònomament. La PD permet que el docent escrigui sintèticament les aportacions dels alumnes, evita la tasca de còpia quan és innecessària i permet a tots els alumnes recuperar i reutilitzar el mateix arxiu per a una altra activitat. Finalment, permet als alumnes de compartir les seves produccions digitals i presentar-les a tota la classe.

OBSERVACIONS La metodologia de treball combinant la pissarra digital amb els ordinadors pot replicar-se amb altres continguts. Per a això, és recomanable fer saber als alumnes quins són els objectius, què s’espera d’ells. És necessari plantejar un desafiament i proposar activitats relacionades amb el “fer” (en oposició a activitats purament demostratives).

A typical day in an English School (Primària, 4t) Autoria:

Joan Serra, jserrari@uoc.edu

Centre docent:

Col·legi Claver

Localitat:

Raimat (Lleida)

Web del centre:

http://claver.fje.edu

IDENTIFICACIÓ/CONTEXTUALITZACIÓ Assignatura: Llengua anglesa. Nivell educatiu i curs: Primària. Segon curs del Cicle Mitjà (4t). Temàtica concreta: A typical day in an English School. Objectius educatius: — Discriminar informació en un document autèntic. — Reconèixer aspectes de la cultura anglesa relacionats amb el món escolar i els àpats. — Valorar Internet com un mitjà per conèixer altres cultures i aprendre anglès. Durada de l’activitat: Tres sessions. Nombre d’alumnes i característiques: Tres classes de 27 alumnes en una escola concertada. En aquesta escola conflueixen alumnes tant de la ciutat de Lleida com dels pobles veïns, alguns d’ells d’Aragó. La majoria dels alumnes tenen la possibilitat de connectar-se a Internet fora de l’escola. Pissarra digital utilitzada: Equip mòbil connectat a Internet. Teclat i ratolí sense fil. Recursos: — Exercici on line amb la seva corresponent fitxa en suport de paper per a cada alumne, que serveix d’enllaç entre el que ja s’ha treballat a l’aula (vocabulari i expressió oral sobre el que fan els alumnes un dia normal) i les noves activitats que es presenten mitjançant la PD. http://www.edu365.com/primaria/muds/angles/cinderella/index.htm — Pàgines web vinculades amb http://www.woodlands-junior.kent.sch.uk/schoolday.html i dues fitxes d’exercicis en suport de paper relacionades amb aquestes pàgines per a cada alumne. — Cercador Google. — Editor de textos.

— Altres enllaços web preparats pel professor perquè els alumnes puguin treballar continguts relacionats amb aquest tema des de casa, en un espai web reservat als alumnes d’aquest curs.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Breu descripció: En sessions anteriors, els alumnes han treballat i exposat oralment a la classe què fan durant un dia normal (A typical day). Ara, amb l’ús de la pissarra digital a l’aula i guiats pel professor, els alumnes aprendran aspectes de la cultura anglesa relacionats amb l’escola a partir de documents autèntics en suport web. A partir d’una visita virtual a una escola anglesa, els alumnes coneixeran altres horaris i assignatures, esports i jocs diferents dels que ells practiquen, hàbits i costums alimentaris típics d’aquest país... Durant les tres sessions, els alumnes llegiran diferents fragments, supervisats prèviament pel professor, i aniran emplenant els diferents exercicis en suport de paper, alhora que debatran i compartiran coneixements i opinions sobre els nous descobriments de la vida escolar i cultura angleses. Llista d’activitats proposades als alumnes: — Lectura en veu alta i en grup de diferents fragments del document web. — Recerca d’informació general i concreta. — Discussió en grup classe de les similituds i diferències amb la pròpia escola, cultura i hàbits. — Possibles activitats d’ampliació, on line a Internet, fora de l’escola: des de casa, biblioteca, centre cívic... Paper dels alumnes: Els alumnes tenen un paper actiu: llegeixen els textos, aporten els seus coneixements sobre la cultura anglesa amb relació al que s’està debatent a classe i cerquen la informació que se’ls demana en les activitats en suport de paper o de manera oral per part del professor. Paper del professor: El professor bàsicament guia l’activitat perquè els alumnes vagin descobrint els diferents aspectes culturals que apareixen en els documents presentats. Això implica: — Escollir els fragments i pàgines web que s’exposaran a l’aula, alhora que preparar les fitxes sobre les activitats. — Aclarir dubtes lingüístics o sobre aspectes culturals.

— Animar i moderar la discussió sobre els aspectes que els alumnes van descobrint. Avaluació de l’activitat: Tenint en compte l’edat a la qual es dirigeix aquesta activitat, l’avaluació es basarà en: — Els exercicis escrits que els alumnes aniran elaborant durant les sessions. — Les preguntes, respostes i el diàleg dels alumnes sobre el tema. — Les respostes a preguntes posteriors en algun exercici escrit.

VALORACIONS Resultats globals obtinguts: Els alumnes adquireixen una aproximació molt completa a la rutina d’una escola anglesa: horaris, assignatures, esports i jocs practicats, els àpats i les seves característiques. A la vegada, també adquireixen vocabulari nou relacionat amb aquest tema. Altres resultats específics en algun alumne o grup concret d’alumnes: Els alumnes poden tenir accés als documents vistos a l’aula des de casa, en un espai web preparat pel professor amb aquesta finalitat. També poden trobar en aquest espai exercicis on line relacionats amb el tema. El professor pot deixar algun dels exercicis de les fitxes en paper per fer i oferir la possibilitat als alumnes de realitzar-los a casa de manera voluntària. En un futur molt pròxim, l’accés a Internet des de casa arribarà a la majoria dels nostres estudiants, la qual cosa facilitarà el paper de la pissarra digital com a pont entre escola i llar. Avantatges que aporta l’ús de la pissarra digital: Ofereix documents autèntics amb imatges a color, la possibilitat de realitzar enllaços entre diferents tipus de documents o obrir altres programes. Dos exemples: — En un dels documents va aparèixer l’esport del criquet. Alguns alumnes no coneixien aquest esport així que, utilitzant el cercador Google, i en aquell mateix moment, van poder accedir a fotografies i reglaments d’aquest esport. — Quan sorgeix algun dubte sobre l’escriptura d’una paraula o simplement per fer una llista de vocabulari nou que va apareixent, amb un sol clic tenim un editor de textos a la nostra disposició. — Un altre avantatge és el fet de tenir un centre d’atenció comú a l’aula en el qual poder interactuar amb l’ajut del ratolí, seleccionant text o utilitzant-lo com a punter.

Opinió dels alumnes: Les activitats realitzades mitjançant la pissarra digital i les activitats mixtes són molt ben acollides pels alumnes: pissarra digital i fitxes escrites són una bona combinació per seguir les sessions d’una manera activa.

OBSERVACIONS El fet d’utilitzar una pissarra digital mòbil té alguns inconvenients, sobretot el trasllat d’aquesta pels diferents espais de l’escola i la reorganització del mobiliari de classe per a la seva instal·lació. En aquest últim punt, si els alumnes estan avisats de l’ús de la pissarra digital, ells mateixos col·loquen cadires i taules en posició una vegada acabada la classe precedent i així el professor tan sols ha d’arribar, situar el carro amb la PD i connectar-la al corrent i Internet.

Preparació de sortides (Primària, Cicle Superior) Autoria:

José Dulac Ibergallartu, dulaci@teleline.es

Centre docent:

Luis de Góngora

Localitat:

Leganés (Madrid)

Web del centre: http://www.terra.es/personal3/luisde/

IDENTIFICACIÓ/CONTEXTUALITZACIÓ Assignatura: Multidisciplinar. Nivell educatiu: Cicle Superior d’Educació Primària. 5è i 6è. Temàtica concreta: Preparació de les sortides amb els alumnes. Objectius educatius: — Obtenir un millor aprofitament de la sortida que s’ha de realitzar. — Que els alumnes utilitzin Internet per a cercar informació sobre el lloc. — Capacitar els alumnes per processar correctament la informació obtinguda. — Conèixer el lloc que es visitarà pel que fa a la seva geografia, art, cultura, naturalesa, població... — Elaborar un document multimèdia sobre la sortida realitzada. — Propiciar el treball col·laboratiu. Durada de l’activitat: 4 sessions. Nombre d’alumnes i característiques: 25 alumnes amb coneixements bàsics informàtics i de navegació per Internet. Pissarra digital utilitzada: pissarra digital interactiva a l’aula multimèdia. Recursos: — Cercadors de pàgines d’Internet: www.google.es / www.terra.es — Programa de presentacions, per exemple PowerPoint.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Breu descripció: 1a sessió: Es desenvolupa a l’aula d’Informàtica. Recerca d’informació. El professor donarà una breu informació sobre el lloc que visitaran i proporcionarà les instruccions mínimes perquè se cerqui informació. 2a sessió: Es desenvolupa a l’aula multimèdia amb la pissarra digital. Es procedeix a visualitzar i seleccionar la informació obtinguda. 3a sessió: 5 alumnes, un de cada grup, assessorats pel professor, elaboren una presentació amb la informació seleccionada.

4a sessió: Es desenvolupa a l’aula de multimèdia amb la pissarra digital; els cinc alumnes presenten als seus companys el treball col·laboratiu. Llista d’activitats proposades als alumnes: — Els alumnes, organitzats en grups de cinc, procedeixen a cercar informació. — Selecció de la informació obtinguda. — Elaboració de la presentació. — Presentació del document multimèdia elaborat. Paper dels alumnes: — Els alumnes són protagonistes de tot el procés i assumeixen un paper actiu. — Construeixen el seu propi coneixement recolzant-se en el grup i en el professor. Paper del professor: Des d’una discreta posició, ajudar i orientar l’alumne perquè construeixi el seu propi coneixement. Avaluació de l’activitat: És prudent fer una avaluació crítica i motivadora que proporcioni als alumnes un estímul de millora.

VALORACIONS Resultats globals obtinguts: En totes les ocasions en les quals hem utilitzat la fitxa proposada hem aconseguit una valoració altament positiva. Avantatges que aporta l’ús de la pissarra digital: — Els alumnes han estat molt motivats. — Observem una important millora de l’autoestima dels alumnes. — Es va estalviar temps en el procés de selecció d’informació. — Es va presentar la informació de manera àgil, amena i motivadora. — Es va participar d’un procés d’ensenyament i aprenentatge més eficaç: amb menor esforç i menys temps es van aconseguir millors resultats. Opinió dels alumnes: Molt motivats, encantats amb l’experiència i desitjant repetir-la.

OBSERVACIONS Es proposa com a continuació i complement l’elaboració d’un document amb les noves dades i les imatges obtingudes després de la visita.

Crisi mundial de l’aigua (Primària, sisè curs –equivalent argentí–) Autoria:

Cristina Pedranti Tomás Fleischer Gustavo Dvoskin vicedirección@pestalozzi.esc.edu.ar

Centre docent:

Col·legi Pestalozzi

Localitat:

Buenos Aires (Argentina)

Web del centre: http://www.pestalozzi.esc.edu.ar

IDENTIFICACIÓ/CONTEXTUALITZACIÓ Assignatura: Coneixement del Medi. Nivell educatiu i curs: Primària, 3r any del 2n cicle d’EGB (6è grau). Temàtica concreta: Crisi mundial de l’aigua El projecte va consistir en una investigació grupal sobre el tema Crisi mundial de l’aigua dolça i es va proposar amb la finalitat d’acostar els alumnes a la problemàtica actual que es manifesta tant a nivell local, com regional i planetària. Es va tractar d’un projecte integrador de múltiples continguts que va tenir com a eix central integrar les àrees de Coneixement del Medi i Informàtica. Objectius educatius: El projecte va incloure els següents objectius educatius: Coneixement del Medi: — Comprendre les conseqüències ambientals i socials, les implicacions locals, regionals i planetàries que té la crisi mundial de l’aigua. — Investigar els efectes i resultats que té l’activitat humana sobre les reserves d’aigua potable. — Entendre com funciona el procés de potabilització de l’aigua del Río de la Plata. — Analitzar els avantatges i desavantatges que la privatització de les empreses responsables del subministrament de l’aigua va portar sobre la disponibilitat, accés, qualitat i eficiència del servei per a la població. Informàtica: — Utilitzar la informàtica com a recurs per a la investigació, la integració, l’anàlisi i la selecció de la informació. — Crear bases de dades. — Aplicar els coneixements apresos de processament de textos, presentacions audiovisuals, maneig d’Internet en general i fulls de càlcul. — Enfortir la capacitat expositora dels alumnes davant d’un públic divers, recolzant-se en la PD com a recurs essencialment audiovisual.

Durada de l’activitat: L’activitat es va desenvolupar al llarg de tres mesos, amb diferents nivells d’intensitat i diferents moments setmanals. Part de la tasca es va dur a terme en les aules tradicionals, amb ús, de vegades, de la PD amb finalitats expositives. La producció final va ser feta íntegrament en el laboratori d’Informàtica. Finalment, es van presentar aquestes produccions al saló d’actes de l’escola per mitjà de la PD. Nombre d’alumnes i característiques: Tots els integrants del projecte van ser alumnes de cadascuna de les tres línies de 6è grau. En total van ser 65 nois i noies d’entre 11 i 12 anys d’edat, els quals van concloure la seva tasca exposant les seves respectives presentacions als seus companys de 5è grau (5è any de l’Educació Bàsica). Pissarra digital utilitzada: — Equip mòbil amb PD, aula de classe amb PD i laboratori d’Informàtica amb PD. — Projector marca ASK, model C105. — 15 ordinadors PC compatibles ubicats en el laboratori d’Informàtica. — 1 ordinador PC compatible en el laboratori de Coneixement del Medi.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Breu descripció: El projecte va ser dissenyat per a aprofundir instàncies d’aprenentatge en un treball grupal col·laboratiu i participatiu, recolzat per eines i xarxes informàtiques, utilitzant el marc d’ensenyament per a la comprensió. La utilització d’Internet, el correu electrònic i la pissarra digital permeten un aprenentatge més motivador i productiu, que es dóna en diferents espais físics, dins i fora de l’escola i entre xarxes d’estudiants. Hem tingut en compte els factors següents, associats entre si i interrelacionats dinàmicament: — L’aprenentatge centrat en les xarxes d’estudiants. — La informació com a font de l’aprenentatge. — El coneixement com a punt d’arribada i punt de partida. — La idea de retroalimentació constant, de coneixement creixent i mòbil. — Les NTIC com a mitjà o instrument articulador, entre tot el que s’ha esmentat anteriorment. No es tracta només de rebre i administrar informació, sinó també d’intentar crear o produir nova informació, interactuant amb l’entorn, amb les fonts documentals, amb les ciències, i amb els mitjans d’informació. Entenem que la crisi mundial de l’aigua és un tema de gran impacte social mundial, tant des de la salubritat com des de la disponibilitat i l’accés al recurs, que posa en evidència fortes desigualtats i inequitat social amb implicacions locals,

regionals i planetàries. Si bé aquesta problemàtica apareix reiteradament a l’agenda dels mitjans de comunicació i és un dels objectius de la Cimera del Mil·lenni, en la majoria de casos no té la mateixa rellevància en les agendes governamentals. Considerem, pel que s’ha exposat anteriorment, la necessitat de formar en els alumnes una consciència ambiental i social que els permeti d’emprendre el camí cap a a la comprensió de la vertadera dimensió del problema i dotar-los d’eines per a convertir-se en actors crítics constructius en la recerca de solucions sostenibles. Davant d’un escenari internacional de conflictes bèl·lics (actuals i potencials) vinculats amb el control dels recursos naturals (entre aquests l’aigua potable), els alumnes se senten motivats a saber més de les problemàtiques específiques en diferents llocs del planeta. Es va presentar el tema als alumnes com un desafiament que els motivés a posar en joc els coneixements previs i poder avaluar si aquests eren suficients per a afrontar la nova situació o si necessitaven recórrer a altres eines i materials. El projecte va incloure un conjunt d’etapes. En totes aquestes, la PD va ser utilitzada com a recurs didàctic que va dinamitzar, va agilitzar i va enriquir la tasca. L’última etapa va estar destinada a la transferència del que s’havia investigat. És el moment en què el treball és remès a altres persones per mitjà de l’elaboració d’un Informe final en Word i el disseny d’una presentació en PowerPoint. El disseny de la presentació va consistir en la creació lliure de diapositives amb textos i imatges d’arxius o d’altres fonts i la utilització d’hipervincles que van permetre d’establir enllaços o vincles a altres arxius o adreces d’Internet. Cadascun d’aquests treballs va tenir el seu corresponent moment d’explicació i prova, en els quals la PD va ser fonamental. Pel que fa a la presentació, els diferents grups van exposar les seves investigacions mitjançant una presentació en PowerPoint, utilitzant la PD. Ho van fer durant tot el segon any del segon cocle d’EGB (5è grau) del Col·legi Pestalozzi i part del cos docent de la institució. Llista d’activitats proposades als alumnes: Algunes de les activitats que vam proposar als estudiants van ser les següents: — Presentació en PD d’un text de la web sobre la crisi mundial de l’aigua. Lectura i anàlisi (http://www.ambientico.una.ac.cr). — Creació d’una xarxa conceptual simple en la PD que inclogui els principals aspectes dels problemes escollits basats en propostes dels alumnes. — Identificació, definició i elecció de temes en la PD que els alumnes investigaran en petits grups. — Alguns dels temes d’investigació escollits pels alumnes:

• El mapa de l’escassetat global d’aigua dolça • Aqüífer Guaraní • Conca del Río de la Plata • Conca del riu Amazones • Conca del riu Nil • Conflicte entre Turquia, Síria i l’Iraq per la conca de l’Eufrates i el Tigris • El mar Aral • L’escassetat a l’Orient Mitjà, el conflicte entre Jordània i Israel • L’escassetat d’aigua dolça a Catalunya • La provisió d’aigua potable a la regió metropolitana de Buenos Aires per l’empresa Aguas Argentinas, des de la perspectiva de l’empresa, els usuaris i l’Estat. • Els mitjans de comunicació i la problemàtica de la provisió d’aigua potable a l’àrea metropolitana • Les malalties d’origen hídric — Recerca d’informació a Internet referida al tema triat utilitzant diferents estratègies proposades pels docents. — Creació d’una base primària de dades, integrada per informació preseleccionada que faciliti el processament posterior. Utilització de Word i Excel. — Hipervincles: teoria, pràctica i aplicació. — Preparació i exposició oral del treball. Paper dels alumnes: Els alumnes van investigar el tema en funció d’un aspecte seleccionat per ells referit al problema en qüestió. Una vegada acabats els seus informes van poder elaborar una exposició per presentar-la als seus companys de l’any anterior i explicar el problema que havien estudiat. Paper del professor: Els docents van tenir un paper actiu en l’establiment del marc organitzatiu del treball, en la selecció dels materials bibliogràfics i de consulta a Internet, en l’orientació contínua per mitjà de criteris d’avaluació de l’execució durant la producció del treball i en la devolució com a retroalimentació final del procés. Van elaborar una matriu d’avaluació que va explicitar els criteris d’avaluació i descripcions respecte de com arribar als nivells d’assoliment òptims. Avaluació de l’activitat: Es va utilitzar el sistema d’avaluació contínua. Es va avaluar: — L’informe presentat com a text informatiu amb relació a la Crisi mundial de l’aigua.

— L’exposició dels grups. — L’actitud davant el treball que van presentar els alumnes i la seva disposició per al treball en equip. Matriu per a l’ensenyament i l’avaluació contínua creada i confeccionada amb els alumnes. NIVELLS DE QUALITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ

ÒPTIM

Qualitat de la base de dades creada

Diversitat de fonts actualitPoques fonts actualitza- zades. Poca informació des. Abundància de dades. de poques fonts. Dades precises i clares. Dades precises, ordenades i clares.

Estratègies i criteris d’anàlisi i selecció d’informació

Lectura selectiva per aproCopiar i enganxar ximació sense lectura sense llegir atenta- comprensiva. ment el text. Extracció d’idees principals.

Elaboració de l’informe

Nivell de profunditat aconseguit en les conclusions de l’informe final

REQUEREIX MILLORES

Plantejament correcte, precís i coherent sobre el tema. No redundant. Presentació de taules, Plantejament imquadres, gràfics, diagraprecís. mes. Conclusió final. Redacció clara, precisa. Resum de fonts.

Lectura comprensiva i selecció de textos més importants referits al tema. Extreure idees principals. Contrast de la informació obtinguda. Plantejament correcte, complet, ordenat, precís i coherent sobre el tema. No redundant. Presentació clara de taules, quadres, gràfics, diagrames aclaridors. (*) Conclusió final. Redacció clara, precisa, concreta. Resum de fonts correctament escrites. Glossari (si calgués).

NIVELLS DE QUALITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ

Gràfics, diagrames, quadres

REQUEREIX MILLORES

Falten gràfics, diagrames o quadres S’inclouen. importants o títols Estan corresponentment o etiquetes relletitulats. vants per a poderlos interpretar.

ÒPTIM

S’inclouen en forma clara, precisa, ordenada per a facilitar la comprensió del tema. Estan corresponentment titulats i etiquetats per a facilitar-ne la interpretació.

Qualitat del treball grupal Qualitat de la presentació final

VALORACIONS Resultats globals obtinguts: Els nens van assolir una comprensió d’acord amb la seva edat en relació amb la temàtica abordada. — Els informes presentats van ser satisfactoris i d’un alt nivell de producció. — En línies generals, podem concloure que la majoria dels nens ha comprès la importància de la cura de l’aigua, de les conseqüències que té el seu ús adequat o abús inadequat i de la magnitud de la problemàtica en tots els nivells Altres resultats específics en algun alumne o grup concret d’alumnes: Sens dubte, l’experiència va tenir un resultat altament positiu. La majoria dels objectius que aquí van ser enunciats van ser assolits i, en alguns casos, van superar les expectatives inicials. Fins i tot molts d’aquests van poder començar a ser considerats una vegada iniciat cadascun dels processos al·ludits. Aquest és el cas de l’experiència dels nens davant el públic, ja que inicialment no havíem considerat aquesta possibilitat. Això va requerir un esforç addicional de cada noi/a i els va oferir a alguns d’ells la possibilitat de manifestar competències i habilitats desconegudes.

Avantatges que aporta l’ús de la pissarra digital: Es destaca l’ajut de la PD en les explicacions relacionades amb la recerca d’informació a Internet: — la posada en conjunt de programes multimèdia que van abordar la problemàtica proposada; — discussions grupals al voltant de la pertinència de treballar amb certes pàgines o textos; — mostrar a tots els alumnes exemples de presentacions i de textos; lectures compartides de pàgines i textos; — etc. Tal com s’ha dit, la PD va ser utilitzada permanentment al llarg del projecte. Entenem que la capacitat d’homogeneïtzar i estandarditzar les explicacions que es donen en el camp de la informàtica permet de garantir que cada noi/a hagi rebut aquest coneixement. Cadascun d’ells, després, va desenvolupar les seves pròpies capacitats en la seva interacció individual. El laboratori de Coneixement del Medi compta amb un ordinador que, acompanyat per la PD, va permetre dotar els alumnes de recursos audiovisuals de comprensió, impensables d’una altra manera o en un altre context. Finalment, el suport brindat per aquest recurs per a les exposicions orals va ser decisiu en el moment de les presentacions orals. Opinió dels alumnes: Avaluadores: alumnes de 6è any de l’Educació Bàsica (11 i 12 anys). — Després de quatre mesos d’haver realitzat el treball, què podries dir que has après? De Coneixement del Medi Naturals: • Vaig aprendre que les plantes, les persones i els animals necessiten l’aigua per a viure. • Que sense l’aigua no es pot viure. • Vaig aprendre sobre els problemes a nivell mundial de l’escassetat de l’aigua i com d’important és per a la vida. Socials: • Que les societats necessiten l’aigua per a obtenir energia hidràulica, etc. • Que també per a les societats l’aigua és molt important. • Vaig descobrir els problemes socials produïts per l’escassetat d’aigua arreu del món. • Vaig aprendre sobre l’aigua i les conseqüències tant per a la societat com per a la natura.

D’Informàtica, específicament de PowerPoint: • Vaig aprendre a usar els links, que em van ajudar molt en la presentació. A més, em sembla que el PowerPoint és una bona opció per a bolcar informació i que aquesta quedi més clara quan s’explica. • Els links, que són molt importants, el treball amb un amic exposant-ho. • És molt útil en aquests casos, perquè t’ajuda en exposicions orals per mostrar el que s’explica, i et reuneix la informació en un text. • Vaig aprendre a usar-lo. Respecte de les exposicions orals • Que no t’has de posar nerviós i que s’ha de donar exemples i parlar fort i clar perquè el públic entengui millor el tema. • Que s’ha de parlar fort i clar, així el públic pot entendre l’exposició, i també és important posar exemples. • Estàvem tensos, però vam començar a parlar i no ens vam aturar. • Van ser útils, perquè van fer llegir la informació i treure’n el més important. • Vaig aprendre a exposar amb el PowerPoint. — El més interessant del projecte... • Escoltar el que els altres exposaven, ja que vaig aprendre molt i em va semblar molt interessant. • Exposar el treball amb els meus companys em va semblar molt interessant, igual que escoltar el que els altres van exposar, perquè vaig aprendre molt. • Treballar en grup, cercant informació, aprenent a usar Internet i assabentar-te de nous temes molt problemàtics per al món. • Haver fet servir una nova manera d’exposició dels treballs. — El més difícil del projecte... • Crear el PowerPoint, ja que vam tenir molt poc temps i era la primera vegada que ho fèiem bolcant tanta informació. • Buscar la informació sobre el tema que em va tocar, ja que per a mi va ser molt difícil. També organitzar el PowerPoint amb molta informació. • Resumir la informació que teníem d’Internet. Era molta i tota era interessant i important. Va ser la part més difícil. • Em va semblar que hi va haver manca de temps, amb més temps podríem haver aprofitat més el treball. — Del que més vaig gaudir… • Escoltar les presentacions dels altres. • Haver fet a classe el PowerPoint i anar avançant a classe amb l’ajut de tots.

• L’exposició oral. • Haver recorregut a un recurs nou, el PowerPoint. — Recomanacions a nois que hagin de realitzar un treball similar. • Que s’esforcin i gaudeixin perquè val la pena. • Que quan exposin es concentrin en el que estan fent. • Que resumeixin la informació, perquè n’hi ha molta, i que cada noi del grup s’ocupi d’un tema. S’ha d’aprofitar el temps. • Que no desaprofitin el temps, les possibilitats d’aprenentatge, ja que va ser un projecte molt interessant. — En què et van ajudar els recursos informàtics (ordinador i canó) per a desenvolupar les teves tasques d’aprenentatge? Vas tenir alguna dificultat? • No, em van ajudar a cercar informació (en el cas de l’ordinador) i al fet que exposar fos més fàcil (en el cas del canó). • Em va semblar molt més fàcil haver utilitzat l’ordinador i el canó perquè em va guiar molt quan vam haver d’exposar. No em va portar cap dificultat, al contrari, em va afavorir la feina. • Em van ajudar molt en tot. Especialment en l’exposició. No em van dificultar res, em van ser útils i em van afavorir en tot. • Em van ajudar, em va semblar més fàcil i més ràpid, també vaig tenir menys dificultat per exposar el treball.

Llarga vida als meus ossos (ESO, Segon Cicle) Autoria:

M. Carmen Diez Calzada, mdiezc@campus.uoc.es

Centre docent:

IES Secretari Coloma

Localitat:

Barcelona

Web del centre: www.multimania.com/rokstedy/TR/iesweb.swf

IDENTIFICACIÓ/CONTEXTUALITZACIÓ Assignatura: Tutoria. Nivell educatiu i curs: 3r i 4t d’ESO. Temàtica: — Educació per a la salut dels adolescents. — Els hàbits d’alimentació i la deficiència de nutrients en la dieta actual, com ara el calci, que pot causar malalties cròniques degeneratives com l’osteoporosi. — La manca de coneixement sobre els requeriments d’ingesta recomanats per a la bona salut, de la qual cosa deriva la necessitat d’un material de consulta per als adolescents i formadors (pares i professors). Objectius educatius: — Induir una reflexió sobre els hàbits alimentaris i l’estil de vida amb relació a la salut dels ossos. — Proporcionar informació sobre la formació i el desgast dels ossos relacionada amb l’estil de vida. — Afavorir un canvi en els hàbits i conductes cap a d’altres de més saludables. — Proporcionar informació sobre l’osteoporosi i les seves conseqüències. — Informar sobre els requeriments de la dieta que afavoreixen la prevenció de l’osteoporosi. Durada de l’activitat: 2 hores. Nombre d’alumnes i característiques: Grups de 30 alumnes de 3r i de 4t d’ESO. Nivell social mitjà en col·legi concertat de l’Eixample de Barcelona. Curs 2002-2003. Pissarra digital utilitzada: Equip mòbil de PD. Recursos: Tríptic per a iniciar el debat Activitats d’aplicació i diccionari en Word.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Breu descripció: — Inici del debat amb el tríptic. — Implicació individual dels alumnes amb el “Flash” que marca els anys de creixement dels ossos segons l’edat. — Presentació de qüestions d’interès: ossos, dieta, l’OMS, malalties cròniques (amb .ppt sobre la PD). — Recerca de respostes per mitjà de la PD (usant el .ppt). — Navegació per les web suggerides en la presentació multimèdia per ampliar respostes. — Completar activitats sobre la PD: sopa de lletres i mots encreuats. Llista d’activitats proposades als alumnes: — Descobrir l’existència d’una edat límit en la formació completa de l’os. — Calcular el temps que queda per a adquirir el “capital ossi» individual. — Conèixer l’OMS i les seves línies de treball. — Recollir dades de l’activitat de formació dels ossos. — Identificar els factors que destrueixen els ossos. — Identificar els factors que protegeixen la salut dels ossos. — Evitar els factors que destrueixen els ossos. — Conèixer la malaltia crònica de l’osteoporosi i els trets que la caracteritzen. — Identificar la situació de risc per als propis ossos. Paper dels alumnes: Tríptic. Participar en el debat inicial expressant els seus punts d’interès. PD. Un alumne dirigeix el seguiment d’un tema en la PD com si fos el conferenciant i selecciona els aspectes d’interès que han sol·licitat els seus companys en el debat inicial. Paper del professor: Tríptic. Conduir el debat inicial. PD. Moderar el curs de treball amb la PD. Avaluació de l’activitat: Diana de valoració d’ítems: interès del tema, interès del material, puntualitat, comunicació del professor, solució de dubtes, interès de les activitats, aplicació del que s’ha tractat en la vida diària.

VALORACIONS Resultats globals obtinguts: Interès durant sessió de treball amb la PD. Facilitat per a dinamitzar la participació dels alumnes. Altres resultats específics en algun alumne o grup d’alumnes: Aprenentatges: preparació per cada alumne d’un pla d’estil de vida nou que comprengui una dieta amb els mínims de calci diaris i un pla d’esport mínim setmanal. Avantatges que aporta l’ús de la pissarra digital: Coherència en la programació i continguts del tema. Facilitat per a reprendre el tema inicial. Dades ben organitzades i actualitzables amb facilitat. Motivació per intervenir sobre la PD. Concentració major (menys dispersió pròpia de l’edat) per la novetat del recurs. Certa excitació inicial per intervenir. Opinió dels alumnes: En desenvolupar-la, com a professora externa al centre, “aplaudiment” final. Preguntes en rotllanes sobre aspectes concrets i més en el debat, com ara l’alcohol i el tabac, per la seva aparició durant la sessió. Mots encreuats Llarga vida als meus ossos

H1 Mineral que forma els ossos. H2 Aspecte d’un os en envellir. H3 Forma l’esquelet. H4 Unitat destructora de l’os. H5 Tipus d’os amb elevat risc d’osteoporosi. V1 Unitat que s’utilitza per a mesurar l’energia que aporten els aliments. V2 Al revés: Hormona que protegeix de la destrucció dels ossos. V3 Tipus d’aliment que s’ha de prendre cada dia per tal de donar llarga vida als ossos. V4 És tòxic i representa un risc per a la vida saludable dels ossos. Solució H1 calci

V1 caloria

H2 esponja

V2 estrogen

H3 os

V3 lacti

H4 osteoclast

V4 tabac

H5 trabecular Sopa de lletres

q w e

s o c

e m e

m p b a n c e

d a

a o s

e o c

x g

g r

o n

c a

m b a e d

u a n a d a g m n

o s

e o p o

m p q l

f g

o s

i a

Cèl·lula òssia destructora de l’os. Mineral que es troba en gran quantitat en l’os. Aliment diari per a aconseguir un bon capital ossi. Malaltia crònica dels ossos. Ajuda a donar llarga vida als ossos. Malaltia que no es pot curar. Organisme que promou la salut. Solució osteoclast,

calci,

llet,

osteoporosi,

esport,

crònica,

OMS

Visita virtual al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya (ESO, tercer curs) Autoria: Xavier Gómez Cacho, jgomez26@peu.xtec.es

IDENTIFICACIÓ/CONTEXTUALITZACIÓ Assignatura: Geografia. Nivell educatiu i curs: 3r ESO. Temàtica: Visita virtual al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya. Objectius educatius: — Donar a conèixer a l’alumnat l’organigrama bàsic de l’organització política de l’Estat. — Familiaritzar els alumnes amb les institucions polítiques estatals i autonòmiques. — Conèixer i utilitzar els recursos de què disposen els ciutadans per a establir una comunicació amb els seus representants polítics. Durada de l’activitat: 3-4 hores lectives. Nombre d’alumnes i característiques: Previsiblement, el grup estarà constituït per entre 25 i 30 alumnes, de procedència diversa (aspecte que cada vegada es manifesta com a més generalitzat) i amb un nivell de coneixement de les institucions polítiques estatals entre baix i mitjà. Per la seva edat (al voltant dels 14 anys), són alumnes que ja coneixen l’existència d’aquests institucions i n’intueixen la funció, però les consideren com una cosa llunyana i inaccessible. En cas dels alumnes procedents d’altres països, l’estudi del sistema polític pot ser un element integrador més, en donar a conèixer unes institucions i uns representants que estan al servei de la població i uns canals de comunicació mitjançant els quals es poden realitzar preguntes o propostes. Pissarra digital utilitzada: L’equip hauria de consistir com a mínim en un PC amb connexió a Internet, una pissarra digital interactiva (o, si no n’hi hagués, un canó i una pantalla) i teclat i ratolí sense fil. Recursos: Els alumnes han de tenir un mínim coneixement del vocabulari bàsic del tema (parlament, congrés, diputat/ada, eleccions, democràcia, etc.), que es pot treballar paral·lelament o, preferiblement, en alguna sessió prèvia. Pel que fa al software, s’ha de disposar d’un reproductor de vídeo (Windows Media, Real Pla-

yer, etc.), amb PowerPoint i un editor de textos. D’altra banda, els recursos fonamentals sobre els quals es treballarà són els llocs web institucionals del Congrés dels Diputats (www.congreso.es) i del Parlament de Catalunya (www.parlament-cat.net).

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Breu descripció: L’activitat consistirà en l’accés a les pàgines institucionals del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya amb la finalitat d’utilitzar alguns dels diversos recursos que contenen, a manera de visita virtual. Es pretén mostrar l’estructura d’aquestes institucions, el seu origen i les seves funcions, sobretot per destacar el nexe entre aquestes i la vida quotidiana dels ciutadans. L’activitat finalitzarà amb l’elaboració i presentació, per part del grup classe, d’una consulta o proposta adreçada a algun dels representants polítics (per exemple, de la pròpia comunitat autònoma), amb la qual cosa els alumnes comprovaran que existeixen canals de comunicació amb aquests institucions. Llista d’activitats proposades als alumnes: — En sessions prèvies convé haver treballat el vocabulari bàsic del tema, cosa que agilitzarà el procés de consulta i anàlisi de les pàgines web. — Entrada en el lloc web del Congrés i anàlisi dels apartats que ofereix. — Selecció dels apartats que es visitaran, amb la finalitat d’accedir a uns blocs d’informació determinada: • Visita virtual al Congrés, que permetrà de recórrer les diferents dependències com si es tractés d’una visita en directe. • Eventual assistència a una sessió del Congrés mitjançant el “Canal parlamentari” (depenent de la data, l’hora de la classe, etc.). • Anàlisi de l’hemicicle: explicació del sentit dels termes “dreta”, “esquerra”, “centre”, etc. Anàlisi del repartiment dels escons, identificació de la ubicació dels diferents grups polítics, amb especial atenció als representants de la pròpia comunitat autònoma (“visita” a determinats diputats, etc.). • Accés a l’apartat “Funcions i normes”, on s’expliquen de manera breu i concisa aquests aspectes. — Accés al lloc web del Parlament de Catalunya. Anàlisi dels apartats de què disposa. — Recorregut per una selecció d’apartats: “El Parlament”, “Composició”, etc. — Accés a la visita virtual. — Accés eventual a una sessió en directe per mitjà del “Canal Parlament”, durant un temps limitat, la qual cosa permetrà de visualitzar alguns trets de la manera de procedir parlamentària.

— Accés a l’apartat “Actualitat” amb la finalitat d’analitzar el tipus d’activitats realitzades pel Parlament. — Realització d’alguna de les activitats proposades en l’apartat “Unitat educativa”, prèvia selecció pel professorat. — Realització dels jocs sobre el Parlament proposats en l’apartat “Jocs”. Aquests jocs els pot realitzar el grup de manera col·lectiva mitjançant el teclat i el ratolí sense fil. — Accés breu a l’apartat “Consultes dels ciutadans” per a visualitzar-ne les possibilitats: adreçar-se directament a un representant o grup polític, realitzar consultes, aclariments, propostes, i obtenir una resposta. — Debat i elaboració d’una proposta o consulta sobre algun tema d’interès per a la classe i enviament a un grup polític concret mitjançant la secció “Consultes dels ciutadans”. Posterior seguiment de la resposta. Paper dels alumnes: — Executaran les accions i navegaran per diferents “dependències” de cada web, prèviament assenyalades pel docent, amb la finalitat de seguir el guió marcat i no perdre’s en el marasme d’informació que ofereixen les pàgines visitades. — Seleccionaran la informació necessària per a l’elaboració posterior d’un document (PowerPoint, per exemple) que resumeixi i expliqui els trets definitoris del Congrés i del Parlament. — Debatran i elaboraran una consulta/pregunta/proposta que posteriorment adreçaran a algun representant polític per via electrònica (per exemple, sobre temes ambientals, o dubtes sobre algun aspecte del funcionament de la Cambra, etc.). Paper del professor: — Guiarà i supervisarà el procés. El conduirà assenyalant uns punts pels quals s’ha de passar en forma de qüestions prèvies o plantejant dubtes que els alumnes han de resoldre mitjançant la informació disponible en les pàgines consultades. — Vetllarà per l’itinerari seguit pels alumnes perquè s’hi centrin. Els instarà a sistematitzar i ordenar la informació disponible, de manera que puguin realitzar amb posterioritat la seva pròpia presentació sobre el tema. — Aclarirà i resoldrà els dubtes que apareguin sobre interpretació de la informació, funcionament de les Cambres, etc. Avaluació de l’activitat: — Valoració de la presentació realitzada pels alumnes (pot ser en petits grups) destinada a explicar què és, com és i per a què serveix el Congrés dels Diputats (o el Parlament autonòmic). — Valoració de la participació en el procés.

— Valoració de les respostes a un eventual qüestionari sobre aspectes fonamentals sobre el tema (per exemple, les propostes en la web del Parlament). — Valoració de la participació en l’elaboració de la consulta/proposta destinada al seu enviament per correu electrònic.

VALORACIONS Resultats que s’esperen obtenir: — Una més gran motivació pel tema, generalment avorrit (però important per a la seva formació com a ciutadans i ciutadanes). — Fixació d’una imatge mental sobre la realitat física i les funcions d’institucions que, habitualment, es veuen llunyanes i inabastables. — Comprensió de la tasca que es duu a terme en aquests institucions i de la influència que tenen en la vida diària dels ciutadans. — Coneixement (i utilització) de la possibilitat d’establir una comunicació amb aquestes institucions per mitjà dels representants polítics (persones o grups). Altres resultats específics en algun alumne o grup concret d’alumnes: — L’experiència pot resultar especialment d’interès per a aquells alumnes la procedència dels quals els impedeixi comprendre de manera clara el funcionament polític d’Espanya, com també la dinàmica autonòmica, etc., per possibles diferències amb els seus països de origen. — Compensa les possibles diferències de nivell de renda: hi pot haver alumnes que viatgin més i puguin accedir a visites reals de les institucions estudiades, viatges que d’altres possiblement mai no podran realitzar. — Com tota visita virtual, no presenta dificultats per a les persones amb problemes de mobilitat, cosa que pot resultar d’interès tant per a casos individuals com per a aquells col·lectius en què això sigui una cosa habitual (centres d’educació especial, etc.). Avantatges que aporta l’ús de la pissarra digital: Els avantatges que comporta l’ús de la pissarra digital, sigui o no interactiva, són evidents. L’estudi de l’organització política d’Espanya i de la pròpia autonomia, que forma part dels continguts curriculars per al curs i nivell enunciats, era fins ara una cosa àrida i avorrida, per molt dinàmica que s’intentés presentar en els llibres de text. Mitjançant l’accés als llocs web del Congrés i el Parlament autonòmic, amb totes les funcions i possibilitats que ofereixen (aquestes institucions demostren un interès pedagògic a l’hora de mostrar-se als ciutadans, i és una cosa que s’ha d’aprofitar), no tan sols multiplicarem espectacularment l’interès i la motivació dels alumnes pel tema, sinó que, potser, contribuirem a formar ciutadans més informats i conscients del seu paper i el de les institucions que els representen.

OBSERVACIONS Tot i que aquesta proposta consisteix en la visita i el tractament de les dues institucions (Congrés i Parlament autonòmic), existeix la possibilitat de realitzar un estudi per separat, ja que l’entitat i rellevància de cadascuna ho permet. En aquesta proposta s’han aparellat amb la finalitat de mostrar les possibilitats de cadascuna i, alhora, destacar la utilitat i l’interès de tractar de la mateixa manera dues dimensions diferents però complementàries: l’estatal i l’autonòmica. El fet, a més, de començar per la més general per després acostar-se a un àmbit més pròxim a l’alumne contribueix a fixar una imatge mental de l’assoliment de les funcions atribuïdes a aquests institucions. De la mateixa manera podria ser factible, si les circumstàncies ho permetessin, accedir per la mateixa via a informació sobre el funcionament de l’administració local o comarcal (portal del propi ajuntament, Consell Comarcal, etc.). I, posats a tancar el cercle, la Unió Europea disposa també de bons materials per al seu coneixement i difusió (vegeu http://europa.eu.int/index_es.htm), com també la possibilitat de comunicar-se amb els diputats o amb el defensor del poble, jugar (per exemple, amb “Europa Quiz”, l’alumne es pot convertir en el President Virtual de la UE, després de guanyar vots mitjançant la superació d’unes proves), etc.

Sistemes de representació Vistes en el sistema dièdric i representació axonomètrica de peces (ESO, tercer curs –Aula de Plàstica–) Autoria:

Ángeles Saura, angeles@saura.com

Centre docent:

IES Al-Satt

Localitat:

Algete (Madrid)

Web del centre: http://www.educa.madrid.org/web/ies.alsatt.algete/

IDENTIFICACIÓ/CONTEXTUALITZACIÓ Assignatura: Educació Visual i Plàstica. Nivell educatiu i curs: Secundària. 3r ESO. Temàtica concreta: Sistemes de representació, vistes en el sistema dièdric i representació axonomètrica de peces. Objectius educatius: — Conèixer els continguts d’interès per a l’assignatura existents a Internet. — Desenvolupar la visió espacial. — Valorar Internet com un mitjà d’autoaprenentatge. Durada de l’activitat: 3 sessions. Nombre d’alumnes i característiques: Una classe de 28 alumnes (dos d’integració, un de compensatòria i dos de diversificació), en un institut d’ensenyament secundari situat a la zona nord de Madrid. Els alumnes viuen en pobles pròxims. Molts disposen d’accés a Internet en el seu domicili. Pissarra digital utilitzada: Davant la manca de pissarra digital, es recorre a l’aula d’Informàtica, que disposa de 14 monitors connectats en xarxa i 28 teclats amb cascos per a audició individual. Des de l’ordinador del professor es controlen els dels alumnes. Per tant, el professor pot navegar mentre explica. L’explicació la reben per mitjà d’auriculars. Disposen d’una pantalla per cada dos alumnes (tenen un teclat cadascú i prenen el control del ratolí alternativament). Recursos: — Fitxa en suport paper per a cada alumne, procedent del seu llibre de text, que planteja un problema que no saben resoldre i que consisteix en la representació dièdrica d’unes peces senzilles que han de representar en perspectiva isomètrica. — Les pàgines web d’interès vinculades a http://artenlaces.com (Biblioteca d’ensenyament artístic): Assignatura: Dibuix Tècnic.

— Fitxa en suport de paper amb aquestes adreces i un exercici pràctic relacionat amb aquestes pàgines per a cada alumne.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Breu descripció: En una sessió anterior, s’ha llegit a classe (per sobre) la unitat didàctica del llibre de text corresponent als sistemes de representació. Ara, utilitzant l’aula d’Informàtica i guiats pel professor, els alumnes aprendran els fonaments de la representació de vistes i de la representació isomètrica d’una sèrie de peces, gràcies a la visita virtual que permet d’observar-les des de tots els punts de vista possibles, inclosos els més inversemblants, i visualitzar els exercicis resolts pas a pas a cop de ratolí. L’agilitat en la presentació de continguts que proporciona la pàgina web escollida permet a l’alumne oblidar-se de les dificultats tècniques dels traçaments tècnics per centrar la seva atenció en el desenvolupament de la seva capacitat de visió espacial. Llista d’activitats proposades als alumnes: Si és la primera vegada que utilitzem l’ordinador i Internet per impartir continguts de Dibuix Tècnic, durant una primera sessió se’ls presenten les adreces web d’interès per a l’assignatura entrant i navegant breument i ràpidament per aquestes, per familiaritzar-nos amb els llocs. En tot cas, es farà un repàs d’aquestes adreces. Seguidament ens centrarem en la web: Vistas: geometría espacial http://www.pntic.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem2002/geometria_vistas/. Es comença per PIEZAS Vistas: alzado, planta y perfil (es visualitzen les deu peces permetent als alumnes voluntaris ser els protagonistes de la visita virtual utilitzant el ratolí). Seguidament es passa a PIEZAS Reconstrucción de la pieza a partir de las vistas, permetent la participació dels alumnes voluntaris en l’ús del ratolí fins a la realització virtual dels deu exercicis proposats. Se’ls reparteix la fitxa de treball en la qual, a partir de les vistes, l’alumne representarà la vista isomètrica de les peces proposades (totes estudiades en la pantalla). En una segona sessió es procedeix a la realització virtual d’una sèrie d’exercicis que trobem en PIEZAS Ejercicios Piezas 1 y Piezas 2. Finalment, els alumnes procediran a la realització dels exercicis proposats en el seu llibre de text. Paper dels alumnes: Els alumnes tenen un paper actiu, fent servir el ratolí, col·laborant amb el professor en l’explicació a la resta del grup de cadascuna de les peces i resolent exercicis en xarxa de manera individual i col·lectiva.

Paper del professor: El professor guia l’activitat perquè els alumnes vagin descobrint les diferents solucions de les peces presentades, escollint la pàgina web més adequada per a l’exposició a l’aula i preparant les fitxes que s’han de realitzar. Explica l’estructura de la pàgina i els seus recursos, aclareix dubtes i anima els alumnes amb dificultats, i facilita l’assimilació de conceptes. Així mateix, animarà els alumnes més avantatjats a aprofundir en el tema, donant-los a conèixer altres llocs d’interès per a la assignatura i la ubicació d’exercicis amb més dificultat tècnica. Avaluació de l’activitat: L’avaluació es basarà en els exercicis escrits que els alumnes aniran realitzant durant les sessions i a casa seva.

VALORACIONS Resultats globals obtinguts: Els alumnes adquireixen una visió espacial adequada, així com una capacitació per a l’autoaprenentatge pel que fa al dibuix tècnic per mitjà d’Internet. Avantatges que aporta l’ús de la pissarra digital: Gràcies a aquesta s’aconsegueix de manera àgil i divertida l’objectiu que, en acabar el recorregut per aquestes pàgines, siguin capaços de representar sobre el pla una peça tridimensional, usant el sistema dièdric; i viceversa, que partint de les vistes (planta, alçat i perfil) reconstrueixin la peça en sistema axonomètric i desenvolupin ràpidament la seva visió espacial. Opinió dels alumnes: Els va agradar moltíssim l’experiència, i els va resultar molt útil. Els alumnes d’aquestes edats prefereixen dedicar més temps a la realització d’exercicis de creativitat i aprendre tècniques artístiques. Sovint les dificultats tècniques (la realització de dibuixos a la pissarra tradicional és molt lenta) a l’hora d’explicar els continguts tècnics impedeixen dedicar temps a aquestes altres activitats de dibuix i pintura.

OBSERVACIONS Donades les característiques especials de la nostra assignatura (l’alumne necessita espai per a treballar sobre paper usant diferents tècniques), realitzar exercicis pràctics a l’aula d’informàtica (plena de monitors i teclats) ens sembla impossible. La pissarra digital és el complement ideal per a agilitzar i enriquir l’exposició de continguts per part del professor d’ensenyament artístic. Accedir a l’obra dels grans artistes, realitzar visites virtuals a museus, com també exposar

els continguts artístics i tècnics usant els recursos multimèdia ens sembla absolutament necessari a l’aula de Plàstica per a l’increment de la qualitat educativa.

Romanticisme Relació de les característiques ideològiques i temàtiques de la literatura romàntica amb la música i les arts figuratives del Romanticisme (Batxillerat, segon curs) Autoria:

César Caballero, cesarc@stignasi.es

Centre docent:

Sant Ignasi-Sarrià

Localitat:

Barcelona

Web del centre: http://www.stignasi.es

IDENTIFICACIÓ/CONTEXTUALITZACIÓ Assignatura: Literatura Castellana. Nivell educatiu i curs: 2n de Batxillerat. Temàtica concreta: — Relació de les característiques ideològiques i temàtiques de la literatura romàntica amb la música i les arts figuratives (pintura, dibuix...) del moviment. — Aquesta activitat es realitza quan els estudiants ja tenen una base teòrica sobre el Romanticisme i la seva literatura, però es basa en les manifestacions artístiques no literàries (pintura, música, desenvolupament de la iconografia de determinats personatges des del Romanticisme fins a la seva representació cinematogràfica moderna) per comprovar les arrels comunes a totes les manifestacions artístiques. A més, es proposa l’actualització dels valors romàntics en plantejar que s’aportin també imatges i músiques modernes però que mantinguin l’essència dels valors del Romanticisme. Objectius educatius: — Conèixer, contextualitzar i interpretar els ideals estètics (art, literatura, música, filosofia) d’una època des d’una perspectiva multidisciplinar. — Fomentar la interdisciplinarietat en les fonts d’informació i afavorir la recerca de material amb el màxim de perspectives possibles. — Contrastar la informació amb altres companys/professors. — Augmentar la capacitat de relacionar/comparar/interpretar elements mitjançant la participació activa de l’alumne en la construcció del seu material acadèmic. S’hauria d’ampliar així la comprensió del tema tractat (la literatura romàntica), en enriquir els continguts de la matèria (textuals) amb els materials visuals i sonors que permet el tractament multimèdia, ja que aquests elements (art, iconografia, música...) tenen una importància capital per a entendre globalment un moviment històric. Durada de l’activitat: 3-4 sessions d’una hora.

Nombre d’alumnes i característiques: 12-15 alumnes que cursen la modalitat d’Humanitats. Això significa que, en principi, ja tenen uns coneixements bàsics de la matèria: època històrica, autors, comentari de textos literaris... A més disposen d’uns coneixements bàsics de Word i PowerPoint, molts d’ells naveguen habitualment per Internet, tenen poques experiències didàctiques multimèdia i manifesten habilitats cognitives molt determinades pel model d’aprenentatge que han seguit (altes: retenir, recuperar informació/baixes: interpretar, inferir). Pissarra digital utilitzada: Aula d’Informàtica amb PD i aula amb PD mòbil. Recursos: Web aportada pel professor (http://www.abcgallery.com), cercadors (opcional) i PowerPoint. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Breu descripció: L’activitat es realitza quan els estudiants tenen uns coneixements adquirits sobre el moviment literari estudiat (en una activitat adaptable a qualsevol moviment). 1a sessió: Aula amb PD mòbil. Es passa PowerPoint amb alguna diapositiva inicial que recorda les constants temàtiques i ideologies del Romanticisme i diapositives posteriors amb quadres. De cadascun es debaten les característiques coincidents (formals, temàtiques, interpretatives) que es relacionen amb el que ja s’ha estudiat des del punt de vista literari. Algunes diapositives o galeries d’imatges van acompanyades de música, i es realitza la mateixa activitat (quadres d’Aivazovsky, Delacroix, Géricault, Friedrich...; música de Chopin —Nocturn—, Beethoven —Clar de Lluna, Himne a l’alegria—, etc.). Les tres últimes diapositives plantegen preguntes als alumnes (les resolen en paper) i es passen novament les diapositives amb la solució indicada (explicant els dubtes). 2a-3a sessió: Aula d’Informàtica. Per grups de 2-3 alumnes, naveguen per Internet i seleccionen quadres romàntics que els agradin i que siguin especialment representatius dels temes del moviment. Se’ls orienta amb una adreça (http://www.abcgallery.com). També han d’escollir algunes imatges modernes (art, fotografia, personatge cinematogràfic...) que puguin representar les característiques concretes que estan definint. Amb aquestes imatges, han de confeccionar la seva galeria d’imatges (PowerPoint) de les característiques del moviment. També han d’incorporar so. Pot ser música de l’època o moderna, però s’haurà de justificar per què es considera vinculada als valors romàntics (sentimentalisme, rebel·lia, llibertat...).

3a-4a sessió: Cada grup presenta la seva galeria d’imatges i músiques i les comenta a classe. Important: La inclusió d’arxius musicals en PowerPoint pot resultar difícil per als alumnes, de manera que es disposarà d’un reproductor de CD perquè els sigui més fàcil la incorporació d’aquest element. Llista d’activitats proposades als alumnes: — Debat a classe dels diferents quadres/temes musicals. — Interpretació individual d’imatges. — Recerca col·laborativa d’imatges a Internet i música. — Confecció d’una presentació PowerPoint. — Presentació oral de cada grup del seu treball. Paper dels alumnes: Els alumnes tenen en tot moment una actitud activa en la realització de l’activitat i en el procés de construcció de coneixements que aquesta dinàmica proposa: — En la primera sessió, creen i aporten informacions a partir de les seves deduccions i de les dels seus companys. — En la selecció d’imatges i músiques, han d’aplicar els coneixements adquirits, compartint-los i consensuant-los amb els seus companys (en algun cas, l’elecció dels referents moderns provocava discussions sobre la seva idoneïtat en els participants d’un mateix grup). — En la presentació oral, s’han de coordinar amb el seu grup i col·laboren en la construcció de significats i coneixements de tots els membres de la classe (en les presentacions també hi ha torn de preguntes). Paper del professor: El professor té en tot moment un paper de dinamitzador i orientador, tant del desenvolupament de l’activitat com dels continguts que van apareixent al llarg de tota l’activitat (correcció de les interpretacions, dubtes, curiositats dels alumnes, algunes de molt suggeridores...).

VALORACIONS Resultats globals obtinguts: L’aprenentatge fonamental es refereix a la metodologia d’interpretació dels productes artístics (pintura, música, textos literaris...): l’alumne s’adona que l’important a l’hora d’interpretar-los és preguntar-se el perquè de les imatges, dels símbols, de les formes escollides per l’autor, i veure que hi ha unes constants interpretatives en cada moviment que es perceben en totes les seves dimensions artístiques i que s’interrelacionen. D’aquesta manera, s’encoratja la inter-

pretació i l’alumne s’esforça a buscar justificacions a partir dels seus coneixements i de la xarxa de relacions que pot teixir amb aquests (generalment, des dels continguts de la matèria, però és ressaltable que alguns alumnes aporten també relacions pel seu bagatge personal: lectures, pel·lícules, experiències). Altres resultats específics en algun alumne o grup concret d’alumnes: — Alguns alumnes van visitar posteriorment el museu on line proposat (http://www.abcgallery.com) per veure la pintura de moviments vistos anteriorment en l’assignatura (preferentment Renaixement i Barroc). — També cal destacar que algun alumne va establir referències (o va preguntar per aquestes) entre el que s’havia treballat en l’activitat i el que havien vist en altres assignatures (especialment en Filosofia). Avantatges que aporta l’ús de la pissarra digital: En principi, és una activitat tan sols plantejable des de l’opció d’utilitzar la pissarra digital: permet de treballar amb galeries d’imatges i amb música, motiva l’alumnat en plantejar una nova dinàmica a classe de literatura (tradicionalment tan sols textual), permet la posada en comú d’idees... Opinió dels alumnes: Als estudiants els va agradar l’activitat, especialment pel que tenia d’interdisciplinària i de ruptura amb la forma tradicional de treballar la literatura. A més, van estar molt motivats en la confecció de les seves presentacions, especialment en la part més creativa i personal (l’elecció d’exemples contemporanis tant iconogràfics com musicals).

Moviment ondulatori Estudi del so (Batxillerat, segon curs –Aula de Física–) Autoria:

Andrés García-Verdugo Deltas, agad0015@sauce.pntic.mec.es

Centre docent:

IES Esteban Manuel de Villegas

Localitat:

Cajera ( La Rioja )

Web del centre: http://centros4.pntic.mec.es/ies.esteban.manuel.villegas/

IDENTIFICACIÓ/CONTEXTUALITZACIÓ Assignatura: Física. Nivell educatiu i curs: 2n de Batxillerat. Temàtica concreta: Moviment ondulatori. Estudi del so. Objectius: — Reforçar l’aprenentatge de conceptes i procediments propis de les ones i el so. — Fer servir l’experimentació i la modelització assistides per ordinador de fenòmens físics (so, ones). — Dinamitzar l’estudi d’aquest tema fomentant l’activitat en l’aula laboratori, complementant els seus aspectes abstracte i formal amb representacions visuals i auditives. Durada de l’activitat: 3 sessions. Nombre d’alumnes i característiques: Grup de 9 alumnes de 17 a 18 anys, d’un institut d’ensenyament secundari d’un cap de comarca de La Rioja Alta. Gairebé tots disposen d’ordinador a casa seva i tenen accés als programes que hem utilitzat. Pissarra digital utilitzada: Es va utilitzar una pissarra digital muntada per a l’ocasió en el laboratori de Física. Per a fer-ho, s’hi va traslladar un de portàtil amb els programes i arxius d’imatges i sons prèviament carregats, i un videoprojector. També va ser necessari acoblar un micròfon normal de PC, i com a reproductor de so n’hi va haver prou amb l’altaveu del portàtil, a causa del reduït nombre d’alumnes. La pantalla ja estava disponible en el laboratori. Recursos: — Llibre de text i quadern d’apunts i exercicis, com en una classe habitual. — Programa ONDAS 2.1. (http://eureka.ya.com/explorar). Es tracta d’un simulador senzill que presenta modelitzacions de fenòmens ondulatoris produïts per ones harmòniques (propagació, interferència, difracció, etc.).

— Programa Creative Wave Studio (CTWAVE 32: disponible en el software associat a la targeta de so Sound Blaster). Pe al seu maneig i aplicació didàctica a la classe de Física, consulteu el repositori de recursos en la secció de la pissarra digital de la pàgina. — Alguns arxius d’imatges, text o sons per a utilitzar en les sessions relacionades amb el tema seleccionat.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Breu descripció: En una primera sessió es presenta davant dels alumnes una sèrie de modelitzacions de fenòmens propis de les ones harmòniques que tenen a veure amb la seva propagació i interferència. Amb l’ajut del programa ONDAS, es mostren els gràfics elongació-posició de les ones individuals, de la seva superposició i del quadrat de l’amplitud (intensitat), evolucionant amb el temps. Durant l’activitat, el professor explica el significat dels gràfics i proposa als alumnes preguntes i suggeriments per comprovar-los a continuació. Les sessions segona i tercera es desenvolupen mentre es tracta el tema del so. En les explicacions preliminars s’utilitza la pissarra digital per a il·lustrar les explicacions del professor amb alguns esquemes i imatges fixes (percepció del so, fonts de so, diagrama d’audició, etc.). A continuació s’utilitza el programa CTWAVE 32 per a gravar sons directament o processar arxius de so prèviament gravats i analitzar els paràmetres de la seva ona sonora, com la freqüència, amplitud, o la seva composició harmònica. Això permet de mesurar les característiques dels sons i relacionar-les amb les propietats percebudes per l’oïda. Llista d’activitats proposades als alumnes: I Modelització de fenòmens ondulatoris amb el programa ONDAS: — Observació de polsos i ones harmòniques en una o en dues dimensions: es representen davant l’espai l’evolució en el temps d’ones individuals, de la seva superposició, i del quadrat de la seva amplitud (mapa d’intensitat). S’estudia l’efecte produït en canviar els paràmetres de cada ona (longitud d’ona, fase inicial, velocitat i amplitud). Amb tot això es busca simular i comprendre els fenòmens d’interferència constructiva i destructiva, ones estacionàries, pulsació, principi de superposició, i difracció. — Projecció del vídeo AVI del mateix programa que mostra la interferència de dues ones circulars superficials i el seu mapa d’intensitats, que actua com a model i permet de comprendre l’experiment de Young o la interferència de les ones en la superfície d’un estany.

II Anàlisi de sons amb el programa CTWAVE 32: — Mesura experimental de la freqüència, amplitud i període d’un so qualsevol a partir del registre de la seva ona sonora. — Distingir sorolls de sons pròpiament dits observant la complexitat de la seva ona. — Relacionar sonoritat, to i timbre d’un so amb els paràmetres de la seva ona: amplitud, freqüència i complexitat harmònica. Per exemple, comparant diverses notes en diversos instruments musicals. — Anàlisi acústic de la veu. Paper dels alumnes: Els alumnes participen des dels seus seients proposant canvis o modificacions en les simulacions, o discutint entre tots qüestions que sorgeixin durant l’activitat davant del que s’ha vist en la pantalla. També participen més activament, per torn, produint i gravant davant l’ordinador els sons proposats pel professor o ells mateixos, per analitzar a continuació els gràfics obtinguts en la pantalla. Paper del professor: El professor dirigeix l’activitat demanant la participació i avivant l’interès dels alumnes. Explica l’estructura i maneig bàsics del programa. Mentre explica els conceptes bàsics, en mostra la simulació. Proposa reptes, formula preguntes i anima els alumnes que comprovin les respostes en aquest mateix instant, experimentant davant la pissarra digital. També emplaça els alumnes que continuïn investigant més possibilitats a l’ordinador de casa seva. Avaluació de l’activitat: L’avaluació es basa en una enquesta informal als alumnes sobre què els ha aportat aquesta activitat, i en els resultats de la prova escrita en la qual s’avaluaran tots els continguts del bloc de vibracions i ones.

VALORACIONS Resultats globals obtinguts: El resultat de l’avaluació va mostrar que els alumnes van seguir les classes amb molt més interès, i que l’aprenentatge dels conceptes va resultar ser molt més ràpid i significatiu. Avantatges que aporta l’ús de la pissarra digital: Els alumnes es van mostrar molt més motivats i participatius que en una classe habitual. També van mostrar interès per continuar investigant a l’ordinador de casa seva aspectes relacionats amb el que havien vist a la classe. En aquest tema concret s’ha aconseguit una integració, molt interessant des del punt de vista didàctic, de l’explicació del professor, la resolució d’exercicis, el treball de laboratori i la discussió en grup.

Opinió dels alumnes: A tots els van semblar molt interessants tant les activitats i experiències realitzades, com la manera de presentar-les utilitzant la pissarra digital. En general, s’han sentit molt motivats i han assimilat els conceptes amb facilitat.

OBSERVACIONS A pesar de les dificultats tècniques i d’organització que pot provocar la disposició i el maneig de l’equip, amb aquesta experiència s’ha pogut comprovar que la pissarra digital és una eina didàctica molt potent en l’ensenyament de les ciències experimentals. Especialment, permet d’ajudar l’alumne a assimilar fenòmens difícils de comprendre si es recorre tan sols a paraules o al formalisme matemàtic, com pot ser el de les ones. D’ara endavant aquest serà un recurs del qual difícilment pugui prescindir en l’ensenyament de la Física i la Química.

Exposició oral d’espanyol com a llengua estrangera (Formació Professional, 17 a 21 anys –Aula d’ELE–) Autoria:

Julia Herrero Torres, juliaht@hotmail.com

Centre docent:

ASET (Associación Hispano-Alemana de Enseñanzas Técnicas)

Localitat:

Barcelona

Web del centre: http://www.aset.es

IDENTIFICACIÓ/CONTEXTUALITZACIÓ Assignatura: Espanyol Comercial com a llengua estrangera amb estudiants alemanys de 17 a 21 anys. Nivell educatiu i curs: Formació Professional. Curs avançat. Temàtica concreta: Elaborar una exposició oral en l’àmbit empresarial de la formació dels estudiants, utilitzant el llenguatge i les estructures gramaticals apropiats juntament amb materials de suport audiovisuals. Per a fer-ho, els estudiants creen un producte fictici o servei virtual que han de presentar i “vendre” als seus companys. Objectius: — Estructurar correctament el contingut del discurs. — Saber aclarir objectius en exposar oralment. — Exposar la presentació amb estructures sintàctiques de nivell avançat (mode subjuntiu). — Adaptar el to i estil discursiu al receptor (alemany / espanyol). — Reforçar l’exposició amb material audiovisual. Durada de l’activitat: 3 sessions d’una hora i mitja, més posada en escena dels estudiants. Nombre d’alumnes i característiques: 15 alumnes per grup que realitzen una formació segons el sistema de formació professional alemany, el sistema dual, on es combina la formació teòrica amb la pràctica, realitzant pràctiques laborals en diferents departaments. Pissarra digital utilitzada: Aula d’Informàtica amb PD i aula amb PD mòbil. Recursos: — Programa de presentacions: PowerPoint. — Programa d’edició de gràfics. — Processador de text. — Càmera digital de fotografia i de vídeo. — Cercadors de pàgines d’Internet.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Breu descripció: En aquests cursos, l’assignatura d’Espanyol Comercial es planteja com un “taller lingüístic”, on es creen situacions fictícies al més pròximes possibles a l’entorn professional que en el futur podran trobar-se els nostres alumnes. Per a aquesta activitat, es demana als estudiants que creïn un producte tangible per a comercialitzar o bé que desenvolupin un servei que puguin oferir on line. 1a sessió: En una sessió inicial de presentació, s’explica als alumnes la finalitat de l’activitat i la necessitat que siguin ells els qui triïn el tema de la seva exposició. D’aquesta manera s’involucren molt més. Posteriorment, a l’aula amb PD mòbil, es presenta un PowerPoint la primera diapositiva del qual està composta per un esquema dels punts bàsics del tema: Com es realitza una presentació oral! A mesura que es van succeint les diapositives, es van plantejant una sèrie de preguntes sobre la importància o rellevància d’altres punts que hauríem d’incloure en aquests esquemes expositius. Al llarg del PowerPoint, hem d’estimular l’alumne perquè tingui una actitud activa en la transmissió de coneixements. Així, per exemple, en l’apartat “Redactar el discurs”, presentem frases que gramaticalment són correctes, però una mica rebuscades o artificioses, i demanem a l’estudiant que ens en proposi una versió molt més clara i apropiada al context comercial. En “Racionalitzar el material recopilat”, expliquem com es fa un resum. En acabar aquest punt, enviem un arxiu .doc als estudiants per correu electrònic amb les pautes per a fer un resum i diversos textos com a pràctiques, que tornaran per correu al professor. 2a-3a sessió: A l’aula d’Informàtica, els estudiants busquen per Internet des de textos, gràfics, fotografies o webs de companyies del sector que puguin servirlos de model per a crear el seu producte/servei. Més tard, comencen a redactar el text del primer esborrany de la seva exposició. Al final d’aquesta sessió, els estudiants han de lliurar per escrit un esquema dels punts principals del seu discurs, juntament amb el material audiovisual que pensen usar. Posada en escena: Els estudiants organitzen l’aula per a la posada en escena: col·loquen els seients, instrueixen els seus companys del paper que els toca escenificar com a oients i preparen els mitjans audiovisuals (molts d’ells usen transparències amb gràfics en el projector o confeccionen un PowerPoint per a presentar els avantatges comercials del seu producte).

Al final, els estudiants han d’avaluar de manera anònima els seus companys per mitjà d’un test que els passa el professor en paper. Les exposicions són gravades per una càmera digital. En posteriors sessions fem una posada en comú avaluant els possibles errors. Llista d’activitats proposades als alumnes: — Debat a classe dels diferents plantejaments expositius. — Recerca d’informació a Internet. — Treballar amb el diccionari on line, substituint tots els verbs comodí per d’altres de més rics semànticament (http://www.diccionarios.com//index. phtml). — Confecció d’una presentació PowerPoint. — Presentació oral davant dels seus companys. Paper dels alumnes: Les presentacions orals davant dels companys de classe normalment motiven l’estudiant, ja que s’han de col·locar en el punt de mira dels seus “col·legues”; en aquesta activitat, l’alumne no serà avaluat únicament per la seva professora, sinó també pels seus companys. Paper del professor: El professor orienta l’alumne sobre l’enfocament del seu treball i tipus d’informació que necessita.

VALORACIONS Resultats globals obtinguts: L’estudiant està molt motivat mentre realitza les recerca de materials, perquè treballa amb eines i informació reals. Els resultats obtinguts fins al moment són sorprenents. Avantatges que aporta l’ús de la pissarra digital: Ofereix grans avantatges a l’hora de transmetre informació i coneixements, ja que permet de brindar a l’estudiant tota una sèrie de material en diferents formats. Opinió dels alumnes: Després de la sessió d’autoavaluació de les presentacions, els estudiants es troben satisfets de les seves activitats, no tan sols pel que han fet sinó també per la manera com ho han dut a terme.

Programació en llenguatge Java Formació ocupacional Autoria:

Docents de la Universitat de Vigo i la Corunya

Centre docent:

Aules de Teleensenyament de la Corunya, Santiago i Vigo del Centre de Supercomputació de Galícia

Localitat:

Vigo i la Corunya

IDENTIFICACIÓ/CONTEXTUALITZACIÓ Assignatura: Programació en llenguatge Java. Nivell educatiu i curs: Formació Ocupacional. Curs d’iniciació. Temàtica concreta: Tecnologies de desenvolupament competitiu de software: patrons de disseny i Java. Objectius: — Conceptes bàsics de programació. — Conceptes generals de llenguatge Java. — Assolir destreses bàsiques en el desenvolupament d’aplicacions Java. — Utilitats d’algunes aplicacions desenvolupades amb aquest llenguatge. Durada de l’activitat: 40 hores, organitzades en 8 sessions. Nombre d’alumnes i característiques: 31, distribuïts en tres aules de teleensenyament: 15 a l’aula de teleensenyament de Santiago, 7 a l’aula de teleensenyament de la Corunya i 9 a l’aula de teleensenyament de Vigo. Els assistents al curs són llicenciats en Informàtica, Física, Matemàtiques i Enginyeria Industrial. Pissarra digital utilitzada: Cada aula de teleensenyament disposa d’una pissarra electrònica de projecció posterior SMARTBOARD. Cada pissarra electrònica es compon d’un PC, un projector i una pantalla tàctil amb comandament a distància i teclats sense fil. Les pissarres electròniques estan interconnectades per mitjà de Microsoft NetMeeting, per compartir el contingut de l’escriptori de l’ordinador del professor. Recursos: — Editor de programació. — Presentacions en Pdf o PowerPoint. — Navegació a Internet.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Breu descripció: El curs es va desenvolupar simultàniament entre les aules de teleensenyament de la Corunya, Santiago i Vigo mitjançant videoconferència ATM i amb pissarres electròniques compartint l’escriptori per mitjà de NetMeeting perquè els alumnes de les aules remotes poguessin seguir en temps real les explicacions del professor. El curs anava adreçat a proporcionar continguts teòrics i pràctics al voltant del llenguatge de programació Java. Cada sessió va estar distribuïda en dos mòduls; així, en les dues primeres hores s’impartia la part teòrica i a última hora es realitzava la fase pràctica. Llista d’activitats proposades als alumnes: — Seguiment de les explicacions del professor. — Realització de supòsits pràctics. — Recerca d’informació sobre llenguatges de programació. — Resolució de problemes mitjançant la consulta d’informació en fòrums, cercadors, etc. Paper dels alumnes: Els alumnes tenen un paper passiu en l’apartat teòric, seguint les explicacions que realitza el professor en la pissarra electrònica. Ja en la part pràctica, els alumnes tenen un paper més actiu en realitzar les activitats que els proposa el professorat i plantejar-li a aquest els problemes que els van sorgint. Paper del professor: El paper del professor va consistir bàsicament en la transmissió de coneixements, promotor d’activitats, com també guia i dinamitzador del curs. Al llarg de la temporització del curs, el professor va anar passant per les tres aules de teleensenyament en les quals es va impartir per minimitzar els inconvenients de la interactivitat remota i poder prestar una atenció més personalitzada a tots els assistents. A més, en les seves classes presencials, el professor va disposar d’un professor de suport per no veure les seves intervencions interrompudes pels alumnes presencials. La tasca del professor va consistir fonamentalment a: — Realitzar les explicacions dels conceptes teòrics. — Proposar les activitats pràctiques. — Aclarir dubtes i ajudar en la resolució de problemes sorgits. — Moderar l’intercanvi de preguntes amb les aules remotes. — Etc.

Avaluació de l’activitat: No es va considerar cap tipus d’avaluació contínua o final per a aquesta activitat, ja que es considera suficient l’interès per part dels assistents en tractar-se d’un curs de formació contínua i que, per tant, repercutirà de manera directa en el seu desenvolupament professional.

VALORACIONS Resultats globals obtinguts: Els alumnes van adquirir conceptes teòrics sobre programació i més concretament en llenguatge Java, i van millorar les seves destreses en el desenvolupament d’aplicacions i comprovant les múltiples utilitats dels programes creats. Altres resultats específics en algun alumne o grup concret d’alumnes: La major part dels alumnes estaven interessats a assistir a més cursos per mitjà de la modalitat de teleensenyament i també van comentar que ho recomanarien a més persones. Avantatges que aporta l’ús de la pissarra digital: En un curs amb aquests continguts, es fa imprescindible la utilització de la pissarra electrònica, ja que el component pràctic del curs seria molt difícil de realitzar sense la presència d’aquesta tecnologia. En realitzar-se totes les explicacions sobre la pissarra electrònica de l’aula presencial, automàticament eren transmeses a les altres pissarres que estaven interconnectades per mitjà de NetMeeting amb una resolució de 800x600 a color vertader. Simultàniament, els alumnes podien veure i escoltar el professor mitjançant el sistema de videoconferència. Per tant, en cursos on els continguts siguin eminentment pràctics, és molt recomanable la utilització de la pissarra electrònica per poder seguir en temps real les explicacions del professor. Opinió dels alumnes: La utilització de la pissarra electrònica per seguir les explicacions pràctiques del professor són molt ben acollides pels alumnes. D’aquesta manera, 16 assistents consideren que és essencial la pissarra electrònica mentre que 10 opinen que és útil.

OBSERVACIONS La tecnologia ha d’interferir com menys millor (hauria de resultar neutra) en el procés d’ensenyament-aprenentatge, facilitant-ne la utilització a l’usuari final. És a dir, la tecnologia no ha de ser una finalitat, sinó un mitjà per mitjà del qual s’imparteix un procés ensenyament-aprenentatge. Abans de començar qualsevol procés formatiu és necessari conèixer quin tipus de tecnologies ens faran falta, com ara videoconferència, pissarres electròniques, etc. En tot cas, és fo-

namental fer proves prèvies en situacions reals abans de començar a impartir qualsevol curs. Depenent del tipus de tecnologies que utilitzem, hem de tenir en compte diferents consideracions: Videoconferència a classe telepresencial: No importa tant la qualitat del vídeo com la qualitat de l’àudio. En tota acció formativa ens hem d’assegurar que disposarem d’una qualitat de so excepcional, si no, és millor no dur-la a terme, ja que la frustració dels alumnes serà insalvable, tenint com a conseqüència l’abandonament o el fracàs en el procés d’aprenentatge. La sincronització d’àudio i vídeo ha de ser perfecta. Pissarra electrònica compartida a classe telepresencial: la tecnologia que ens permeti compartir l’escriptori del professor a tots els alumnes, ha d’assegurar que es realitza en temps real i amb una resolució òptima, de tal manera que els alumnes puguin seguir en tot moment i sense salts discontinus les explicacions del professor. La sincronització de la pissarra electrònica amb l’àudio del professor ha de ser perfecta: els alumnes no han de rebre les explicacions ni amb avançament ni amb retard; les explicacions i les accions han de ser simultànies. La utilització de la pissarra electrònica compartida és molt recomanable quan el professor ha de realitzar moltes explicacions pràctiques o demostracions en temps real als alumnes.

ANNEX 1: COM S’HA D’INSTAL·LAR UNA PISSARRA DIGITAL FIXA? Les aules en les quals s’hagi d’instal·lar una pissarra digital fixa hauran de tenir la següent infraestructura mínima: — S’evitarà la instal·lació d’ordinadors i videoprojectors en espais molt humits (humitat relativa superior al 55 %) o molt càlids. — Quan sigui possible, les finestres tindran persianes o cortines. — Els fluorescents de la zona de la pantalla tindran una encesa independent de la resta de la classe; així es podran apagar si convé millorar la visualització, mantenint la il·luminació de la zona d’alumnes. — Hi haurà un interruptor general que controlarà l’alimentació de tots els endolls. — El videoprojector disposarà d’un interruptor propi d’encesa/apagada a la paret de l’aula. Aquest interruptor encendrà el ventilador de l’aparell, però no el llum, que exigirà polsar el botó “en repòs” (stand by) del comandament a distància. — Disposaran d’un cablejat o d’un sistema sense fil que els proporcioni un punt d’accés a Internet. — Tots els cables aniran per parets i sostre, sense interferir en les zones de pas. — L’aula disposarà d’un pany de seguretat. La pantalla o paret de projecció estarà generalment en la part frontal de la classe (al costat d’una pissarra convencional), i s’evitarà que tingui al davant una finestra lluminosa. La distància mínima de les taules dels alumnes a la pantalla serà d’uns 140 cm (la distància màxima dependrà de la mida de l’àrea de projecció). El videoprojector convé col·locar-lo en el sostre, protegit dins d’una “gàbia metàl·lica”. Se situarà a una distància de la pantalla o paret de projecció que permeti d’obtenir una imatge lluminosa de gran mida. L’ordinador pot ubicar-se en un racó frontal de la classe, just al costat de la taula del professor. S’aconsella utilitzar un teclat i un ratolí sense fil (d’infrarojos, o millor bluetooth), que facilitarà la feina sobre la pissarra digital als estudiants des del seu propi pupitre. Les connexions entre l’ordinador i el videoprojector permetran de visualitzar simultàniament les imatges en la pantalla de l’ordinador i en la pantalla de projecció. El vídeo (magnetoscopi) disposarà d’una connexió directa amb el videoprojector. Per mitjà del comandament a distància es podrà commutar el que el videoprojector ha de projectar: les imatges del vídeo o de l’ordinador. Si es disposa d’amplificador i altaveus de potència, s’ubicaran en les cantonades superiors de l’aula, buscant la millor sonoritat.

ANNEX 2: GUIA BÀSICA DE MANEIG DE LA PISSARRA DIGITAL Amb independència que cada equip de pissarra digital pugui tenir les seves peculiaritats tècniques específiques, en general el sistema que s’ha de seguir per a connectar el sistema serà el següent: 1. Connectar l’interruptor general d’alimentació de l’aula i l’interruptor específic del videoprojector (que n’engegarà el ventilador). 2. Després d’engegar l’ordinador o el vídeo, es prem el botó “en repòs” (stand by) del comandament a distància per encendre el llum de projecció. 3. Si no apareix la imatge desitjada, assegurar-se amb el comandament a distància que està activada l’entrada de computer o vídeo, segons que correspongui. Molt important — Quan no s’utilitzi el videoprojector, convé prémer el botó “en repòs” (stand by) del comandament a distància per apagar el llum. El ventilador continuarà activat. — Per tornar a projectar imatges, premerem de nou el botó “en repòs” (stand by) del comandament a distància. Algunes recomanacions d’ús — Sobre els ordinadors: http://www.educa.aragob.es/catedu/pizarra/usoportatil.htm — Sobre els videoprojectors: http://www.educa.aragob.es/catedu/pizarra/usoproyector.htm

ANNEX 3: FORMACIÓ I ASSESSORAMENT SOBRE L’ÚS PEDAGÒGIC DE LA PISSARRA DIGITAL Tot i que els coneixements tècnics necessaris per a utilitzar la pissarra digital són mínims, convé realitzar un curset d’unes dues o tres hores sobre “aprofitament didàctic de la pissarra digital” (en una aula que disposi de pissarra digital). El curs, seguint l’índex d’aquest llibre, inclourà: — Presentació del sistema de la pissarra digital i de les seves possibilitats generals. — Aspectes tècnics, que es resumeixen en una “guia tècnica”: connexió, navegació per Internet, captura d’imatges i documents, impressió... — Principis pedagògics per a un bon ús de la pissarra digital. Es presenta el “model d’ensenyament i aprenentatge MIE-CAIT”, de tall socioconstructivista que, en el marc d’un ensenyament centrat en els aprenentatges dels estudiants, promou la interacció, la col·laboració i el desenvolupament de l’autonomia dels alumnes a partir del treball contextualizador, orientador i, en definitiva, mediador del professor. — Propostes didàctiques, és a dir, “models d’utilització” per a l’ús de la pissarra digital, que es van ampliant amb les aportacions i comentaris dels professors que utilitzen aquest sistema tecnològic. — Recursos curriculars, com la “llista de pàgines web d’interès educatiu” per a cada assignatura i curs,8 les “enciclopèdies virtuals col·laboratives”,9 i altres materials de suport que van aportant els professors i es difonen per la “comunitat virtual d’usuaris de la pissarra digital” per mitjà de butlletins informatius periòdics. Després d’aquest curset, un servei d’assessorament continu i la realització d’algunes reunions seminari de formació i seguiment, facilitaran l’adaptació del professorat a aquest nou escenari docent, permetran de compartir els continguts i les metodologies que es vagin descobrint i orientaran l’aprofitament de les possibilitats del sistema i el consegüent canvi metodològic.

8 9

http://intranet.sigmat.com/enlacesdim/ i http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/es/recursos.htm http://dewey.uab.es/pmarques/dim/evc.htm

ANNEX 4: REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES — BECTA (British Education Communication and Technology Agency) (2003). An exploration of the use of ICT at the Millennium Primary School, Greenwich. http://www.becta.org.uk/research/research.cfm?section=1&id=3138 — BECTA (British Education Communication and Technology Agency) (2003). What the research says about interactive whiteboards. http://www.becta.org.uk/page_documents/research/wtrs_whiteboards.pdf — BEELAND, William D. Beeland, Jr. Valdosta State University (2002). Student engagement, visual learning and technology: can interactive whiteboards help? http://chiron.valdosta.edu/are/Artmanscrpt/vol1no1/beeland_am.pdf — BELL, Mary Anne, Baylor University (1998). Teachers’ Perceptions Regarding the Use of the Interactive Electronic Whiteboard in Instruction. http://www.smarterkids.org/research/paper6.asp — BELL, Mary Anne, Sam Houston State University (2002). Why Use an Interactive Whiteboard? A Baker’s Dozen Reasons!. Teacher’s Net Gazette, 3 (1) gener. http://teachers.net/gazette/JAN02/mabell.html — BLESA, José Antonio (2002). Aulas autosuficientes. http://roble.pntic.mec.es/~jblesa/autosufi.htm — BLESA, José Antonio (2002). Aulas Autosuficientes: primeros procesos de seguimiento y evaluación. http://dewey.uab.es/pmarques/arino.htm — BUSH, Nigel; PRIEST, Jonathan; COE, Robert, et. Al. (2004). An Exploration of the Use of ICT at the Millennium Primary School, Greenwich. http://www.becta.co.uk/page_documents/research/greenwich_mps_report.pdf — CARTER, A. (2002). Using interactive whiteboard with deaf children. http://www.bgfl.org/bgfl/activities/intranet/teacher/ict/whiteboards/index.htm — CLEMENS, Anne; MOORE, Traci; NELSON, Brian, Mueller Elementary School. (2001). Math Intervention «SMART» Project: Student Mathematical Analysis and Reasoning with Technology. http://www.smarterkids.org/research/paper10.asp — COX, Margaret; ABBOTT, Chris; WEBB, Mary, et. al. (2003). ICT and Pedagogy: a Review of the Research Literature. http://www.becta.org.uk/page_documents/research/ict_pedagogy_summary.pdf — COX, Margaret; WEEB, Mary; ABBOTT, Chris, et. al. (2004) An Investigation of the Research Evidence Relating to ICT Pedagogy. http://www.becta.org.uk/page_documents/research/ict_pedagogy04.pdf — CONSEIL GÉNÉRAL CÔTES D’ARMOR. Les cartables numeriques et Cartable Numérique pour enfants malades. http://www.cg22.fr/index.asp?top=d&laliste=0;2715 — CONSEIL GÉNÉRAL DE SAVOIE. Déploiement du cartable électronique. http://www.cg73.fr/fr/dossiers/tic_cartable.shtm#o

— CONSEIL GÉNÉRAL DES LANDES. Un collegien, un portable. http://www.ac-bordeaux.fr/landes/; http://www.landesinteractives.net — CONSEIL GÉNÉRAL D’ISÈRE. Le cartable numérique isérois. http://www.cg38.fr/pages/index/id/4349#AncreDtd83. — CUNNINGHAM, Mark; KERRr, Kirstin; McEUNE, Rhona, et. al. (2004). Laptops for Teachers. http://www.becta.org.uk/page_documents/research/lft_evaluation.pdf — DE GROOT, Marjon (2002). Multimèdia Projectors: A Key Component in the Classroom of the Future. http://www.thejournal.com/magazine/vault/A4056.cfm — EDCOMPASS (2004). An online community for educators using SMART products. http://www.edcompass.com/en/casestudies/canterbury.aspx — GREEN, Douglas W.; O’BRIEN, Thomas (2002). The Internet’s impact on teacher Practice and Classroom Culture. http://www.thejournal.com/magazine/vault/A4081.cfm — LEE, Mal; BOYLE, Maureen (2003). The Educational Effects and Implications of the Interactive Whiteboard Strategy of Richardson Primary School: a Brief Review. http://www.richardsonps.act.edu.au/RichardsonReview_Grey.pdf — MAJÓ CRUZATE, Joan; MARQUÈS GRAELLS, Pere (2002). La revolución educativa en la era Internet. Barcelona: CissPraxis http://dewey.uab.es/pmarques/libros/revoledu.htm — MARQUÈS GRAELLS, Pere (2002). La pizarra electrónica en los contextos educativos. http://dewey.uab.es/pmarques/pizarra.htm — MARQUÈS GRAELLS, Pere (2002). La magia de la pizarra electrónica. Revista Comunicación y Pedagogía, núm. 180. http://dewey.uab.es/pmarques/pissarra.doc — MARQUÈS GRAELLS, Pere; CASALS BOSCH, Pilar (2002). La pizarra digital en el aula de classe, una de las tres bases tecnológicas de la escuela del futuro. Revista Fuentes, Universitat de Sevilla. http://dewey.uab.es/pmarques/pizarra2.doc — Mc. NEESE, Mary Nell, Ph.D., Department of Educational Leadership and Research, University of Southern Mississippi (2003). Acquisition and Integration of SMART Board™ Interactive Whiteboard Skills: Gender Differences Among College Faculty, Staff and Graduate Assistants. http://www.smarterkids.org/research/pdf/McNeese.pdf — PROMETHEAN. Interactive whiteboards change teaching and learning approaches. http://www.promethean.co.uk/case_studies/casestudy.htm; http://www.eep-edu.org/INNOVATIONS/Innovation_Profile/InnProf002.htm — RUIZ TARRAGÓ, Ferran (1999) “Internet a l’aula”, Revista de Física, volum

2, núm. 7, 2n semestre 1999, Societat Catalana de Física, Barcelona. ISBN: 1131-5326. — RUIZ TARRAGÓ, Ferran (2000) “Internet in the classroom and at home: the bridging role of publishers”, Proceedings of The Internet Global Summit INET2000, Yokohama, Japó. ISBN: 1-891562-09-6. — SALA, Ramon (2002). La implantació de la pissarra electrònica a l’escola. http://dewey.uab.es/pmarques/sunion.htm — SALA, Ramon (2002). La pizarra electrónica, dos experiencias y su contexto. Actas del III Encuentro de Inspectores de Educación. Barcelona. http://dewey.uab.es/pmarques/sunion2.doc — SIERRA, Josi (2003). Una sencilla pizarra de plástico (vegeu smartboard.pdf). Publicat en el portal digital Berriak http://www.berrikuntza.net/users/josi/berriak/smartboard.pdf — SMITH, A (1999). Interactive whiteboard evaluation. MirandaNet. http://www.mirandanet.ac.uk/pubs/smartboards.htm — SMITH, Helen Smith, NGfL, Kent (National Grid for Learning) (2003).SmartBoard evaluation: 2001. http://www.kented.org.uk/ngfl/whiteboards/index.html — SOLVIE, Pamela A. (2004). The Digital Whiteboard: a Tool in Early Literacy Instruction Reading Teacher 57.5 (febrer de 2004): 484-7 [consulta 3/2004]. http://www.smarterkids.org/research/paper13.asp — VITOLO, Theresa M., Ph.D, Gannon University (2003). The Importance of the Path Not Taken: The Value of Sharing Process as Well as Product. http://www.smarterkids.org/research/pdf/Vitolo.pdf — WILSON, Cindy K.; JONES, Susan L.; HALL, John M. (2003). Aulas con un solo computador. Proyección del conocimiento. http://www.eduteka.org/ UnComputador.php. Revista Eduteka [consulta 1/2004].

ANNEX 5: PORTALS DE RECURSOS PER A LA PISSARRA DIGITAL Tal com passa en altres països, l’Administració Pública i les institucions educatives del nostre país van introduint progressivament les pissarres digitals en les aules de classe dels centres docents, i van creant portals de suport al professorat amb orientacions didàctiques i tecnològiques sobre la seva utilització i materials didàctics. D’altra banda, alguns centres també elaboren bases de dades de recursos educatius, i algunes empreses de pissarres digitals interactives ofereixen portals de recursos de suport al professorat per a l’òptim aprofitament d’aquests sistemes tecnològics en les aules de classe. De totes aquestes iniciatives proveïdores de recursos per a l’ús de la pissarra digital, en podem destacar les següents: — CATEDU, Aragó: http://www.educa.aragob.es/catedu/pizarra/orientabase.htm — CEIP Pere Viver: http://www.xtec.es/ceippereviver/pissarra.htm — COMUNITAT DE MADRID (CEIP Luis de Góngora, Leganés): http://www.pangea.org/dim/madrid/ — COMUNITAT VALENCIANA (Emilio Martínez): http://www.pizarradigitalcv.org/ — GRUP DIM-UAB: http://dewey.uab.es/pmarques/pizarra.htm — EDUCARIOJA: http://www.educarioja.com/pizarra.html

ANNEX 6: DISTRIBUÏDORS DE PISSARRES DIGITALS INTERACTIVES — ArtiGraf Informática Gráfica, S.L. Pissarra Interactiva INTERWRITE-CALCOMP + SCHOOLPAD. http://www.artigraf.com/InterWrite_Suites.htm Centre INTERWRITE de recursos educatius (CIRE) http://www.artigraf.com/InterWrite/cire.htm — Atlantic Devices. Sistema de pissarra interactiva MIMIO Xi i tauleta WACOM Graphire Bluetooth http://www.atlanticdevices.com/ — AV & D, Audiovisuales Data, SL. Pissarra Interactiva SMART. http://www.avd-pro.com — Groupvision Consulting. Pissarra Interactiva SMART http://www.mundosmart.com/ http://www.smarttech.com — Charmex. http://www.charmex.net/ — e-Beam. http://www.luidiauk.com/ — PRODEL. Pissarra Interactiva PROMETHEAN http://www.prodel.es http://www.prodel.es/ El seu software ACTIVprimary ha obtingut un premi per part de l’associació Worlddidac. http://www.promethean.co.uk/artman/publish/article_266.shtml — Study Plan- CM2. Sistema de PDI portàtil. CM2. http://www.studyplan.es/ — Visuals - 3M SPAIN. Digital Wall Display http://cms.3m.com/cms/ES/es/1-2/ciuRRFJ/view.jhtml http://www.3m.com/

Editorial edebé presenta a la comunitat educativa una sèrie de publicacions divulgatives que fan referència a la integració metodològica i curricular de les tecnologies de la informació i comunicació en les tasques diàries de professors i alumnes. La incorporació progressiva de les TIC en l'educació comportarà els anys vinents la conformació d'un nou paradigma educatiu que doni resposta a les noves necessitats plantejades en una societat basada en la informació i el coneixement com a principals actius. Pissarra digital és la primera obra de referència pràctica aplicada a aquest nou escenari educatiu, publicada per editorial edebé gràcies a la gentilesa de Pere Marquès i als membres del Grup DIM.

Amb la col.laboració