AMB ULLS DE DONA
ÍNDEX
• INTRODUCCIÓ
1
• EL PROJECTE
2
1- OBJECTIUS DEL PROJECTE
2
2- QUÈ FAREM? COM HO FAREM?
3
METODOLOGIA RETRATS
SARA BADIA
5 6
MONTSERRAT RIBÓ
10
MARIONA MASFARRER
13
CARME PAULO
17
CARME PALTOR
20
3- CONCLUSIONS
23
• AGRAÏMENTS
24
• QUI SOM?
25
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
Dia Internacional de la Dona treballadora, 8 de març Quantes vegades hem volgut donar veu a aquelles dones que la història ha oblidat o menystingut? Dones insignes de diferents àmbits, com la ciència o la literatura, creatives, patidores, intel·ligents i sensibles; sempre en un segon terme. Però, què hi ha de les nostres dones? Aquelles que viuen entre nosaltres i han estat (i són) un referent clar per a la nostra vila. Anònimes i rellevants alhora, filaments que han teixit la personalitat d’Esparreguera tal i com la coneixem actualment. Això va ser la llavor del nostre projecte: portar aquest fil conductor fins a l’alumnat del centre, perquè conegués de primera mà la visió de les dones que han viscut, treballat, patit i donat forma a
la
societat actual. Cinc dones, doncs, ens explicaran, des de la seva perspectiva i amb l’autoritat que atorga l’experiència, com han viscut el seu paper de dona, com el viuen i què esperen de la dona del futur. Volem donar les gràcies a la Regidoria per a la Igualtat, que ens va oferir l’oportunitat de participar en els actes de commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, que es va celebrar el 7 de març a Can Pasqual. Aquí va començar tot i així és com va continuar...
1
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
EL PROJECTE 1/ OBJECTIUS DEL PROJECTE Connectar l’alumnat amb alguns referents dins la societat esparreguerina. Conèixer la situació de les dones en diferents moments de la nostra història recent. Identificar els elements vertebradors de la identitat de gènere. Entendre l’evolució que ha experimentat el paper de les dones dins la societat i conèixer alguns aspectes de la intrahistòria. Potenciar l’empatia dels alumnes en relació amb la transmissió de l’experiència viscuda. Potenciar l’esperit crític del nostre alumnat. Reconèixer el paper, moltes vegades silenciós, que han representat les dones en un àmbit determinat. Prendre consciència de la nostra riquesa cultural i vilatana, mitjançant els referents presentats. Fer un retrat literari de les diferents dones de referència a Esparreguera.
2
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
2/ QUÈ FAREM? COM HO FAREM? METODOLOGIA Per tal que fos un procés àgil i factible, vam seleccionar dos alumnes de cada classe i nivell (1r, 2n, 3r, 4t i 1r de batxillerat). 1a sessióÆ Es va citar l’alumnat per explicar algunes pautes molt bàsiques del projecte i comentar els objectius i la metodologia, així com per atendre els possibles dubtes i/o aportacions que ens volguessin fer. Paral·lelament,
ens
vam
posar
en
contacte
amb
les
dones
seleccionades, a fi d’exposar el nostre projecte i sol·licitar-ne la participació. Les cinc van acceptar des del primer moment, així que les vam convidar a l’institut per compartir paraules i experiències amb nosaltres. 2a sessióÆ Trobada i conversa amb la dona convidada. El material recollit, fruit d’aquestes reunions, serà la base per elaborar-ne el retrat literari. L’assignació a cada curs va ser la següent:
1r ESO
Sara Badia (mestra)
2n ESO
Montserrat Ribó (negoci familiar)
3r ESO
Mariona Masferrer (bibliotecària)
4t ESO
Carme Paulo (primera regidora de l’Ajuntament d’Esparreguera)
BATXILLERAT Carme Paltor (cofundadora de Trama-Teatre)
3
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
Així mateix, vam demanar a les convidades que fessin un autoretrat, seguint la fórmula “M’agrada //
No m’agrada” per tal de tenir una visió més
significativa i propera de la seva personalitat. Com a referència, els vam suggerir exemples d’autoretrats filmats com els de la sèrie Carta Blanca.
3a sessióÆ Posada en comú de les impressions de l’alumnat després de la trobada i redacció del retrat final. Es van combinar la visió dels alumnes sobre les dones que ens van visitar amb algunes de les
declaracions
o
idees
exposades
protagonistes.
4a sessióÆ Presentació i exposició del projecte “Amb ulls de dona” a Can Pasqual, dins de la programació per commemorar el Dia Internacional de la Dona Treballadora i, posteriorment, a la resta de l’alumnat de l’ Institut.
4
per
les
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
RETRATS
5
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
SARA BADIA «M’hagués agradat ser més rebel»
Tot i el pas del temps, sempre ha estat una dona meravellosa, tant per fora com per dins. Té uns cabells rossos que amaguen les varetes de les seves ulleres. És menuda i sembla fràgil. Té els típics plecs a la comissura dels llavis esculpits pel seu somriure permanent, que reflexa aquell encant agradable d’àvia. La seva simpatia et fa oblidar que no l’havies conegut fins ara i, en parlar, sembla que la coneixes des de fa molt de temps. És evident que sempre ha tingut el do de la paraula, de tant interpretar al teatre i a l’escola. T’adones, i ella també ho creu així, que sempre ha sigut una dona molt dòcil i obedient, per la seva manera de ser. Però això no ha estat un obstacle per expressar les seves idees, tot i que, segons ens manifesta, li hauria agradat ser més rebel. Se sent força orgullosa de ser com és.
6
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
VIVÈNCIES PERSONALS: • Va néixer a Esparreguera i sempre hi ha viscut. • Vivia amb els seus avis, els seus pares i la seva germana gran. L’avi (1880) va ser una persona amb molt d’interès per la cultura i el teatre i es cartejava amb intel·lectuals de l’època com Avel·lí Artís-Gener (Tísner). • La mare (1909) va estudiar per ser mestra amb una beca, però mai no va poder exercir-ne, perquè les obligacions d’una dona casada passaven per davant de la professió i de la vocació. • El pare també va ser un gran actor, molt versàtil. Podia fer tots els papers. • Quan era petita, va passar els seus primers anys a casa i la seva mare li va fer de mestra. No va començar l’escola primària fins als 6 anys. Primer va anar a una escola femenina de monges fins als 11-12 anys i després va cursar el batxillerat a una acadèmia del carrer Cavallers. • Tocava el piano. • A la seva germana no li agradava estudiar, però quan la Sara va acabar l’escola primària, el dia del seu sant (13 de juliol) , va demanar estudiar el batxillerat. Els seus pares ho van acceptar, probablement perquè la mare feia realitat el seu somni projectant-lo en la seva filla. A la classe era l’única noia, però això no va impedir que volgués continuar estudiant malgrat les dificultats. • L’avi i el pare tenien un taller de terrisseria al carrer Barcelona. Ella recorda que de petita jugava amb el fang. • Per anar a la universitat s’havia de desplaçar a Tarragona i, com que això era impossible, va estudiar la carrera amb matrícula lliure, la qual cosa volia dir que es preparava tots els temes i es presentava a exàmens a final de curs. Es jugava tot
7
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
el curs en un sol dia. Una amiga seva que anava a la universitat li passava els apunts de classe. • Es considera una dona privilegiada perquè les noies de la seva època treballaven a la fàbrica Can Sedó i moltes acabaven sordes a causa dels sorolls dels telers. Altres eren pageses. Tot i treballar molt, a la fàbrica i a casa, els sous eren baixos. Els caps de setmana havien de dedicar-los a rentar la roba per a la setmana següent. • Tot i que diu que s’ha avançat molt en els drets de les dones, encara hi ha injustícies: moltes dones cobren menys que els homes fent les mateixes feines, en moltes empreses agafen més aviat un home que no pas una dona, en molts països les dones no tenen cap dret i són tractades com a animals...
AUTORETRAT M’AGRADA
NO M’AGRADA
• Cuinar menjars originals
• La gent «gandula»
• Fer de mestra, de mare,
• La gent mentidera
d’àvia
• La gent que no mira als
• Fer feliços els fills, els néts, els
ulls quan parles
altres...
• Planxar pantalons
• Viatjar
• Anar a sopar a un
• Tot el que està relacionat
restaurant
amb l’art: tocar el piano,
• Cuinar per a gent
veure òpera, fer i veure
desconeguda
teatre, llegir...
• Cuinar coses simples
• Ajudar els altres
8
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
9
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
MONTSERRAT RIBÓ «Treball i alegria» La Montserrat es troba a la maduresa de la seva vida. Té el cabell curt i daurat. El color verd dels seus ulls dóna alegria i naturalitat a la seva mirada. El seu somriure dolç transmet la llibertat i la felicitat que sent. Vesteix de manera alegre, tot i que el seu tarannà és tranquil, assenyat i obert. Li agrada portar complements com collarets, anells i arracades lluents que donen brillantor al seu aspecte. Parla bastant ràpid sense gesticular gaire. Té una veu clara que li aporta empatia i seguretat. Ella és una dona treballadora i alegre. Participa en totes les activitats que pot i que li ofereix la nostra vila. Sempre es mostra col·laboradora i disposada a ajudar en tot el que es pugui. Li hagués agradat treballar d’infermera, però el negoci familiar no li va permetre. És acollidora i amable, però també és una dona autònoma; això li va ensenyar la seva mare. Ens ho va explicar amb l’anècdota següent: Quan anava a l’escola i plovia, venien a buscar tots els nens excepte a ella. La seva mare creia que era prou espavilada per tornar a casa sola, encara que arribava sempre xopa. Pensa que ara les dones tenen una vida més còmoda que abans, ara tot és molt més fàcil. Va afirmar que li agrada ser dona i li està bé la forma de vida que tenim. Pensa que les dones han de ser lliures i no estar sotmeses a les obligacions d’abans. Tot i que va començar a treballar de molt jove, ajudant a la botiga quan tot just sortia de l’escola; actualment, està molt satisfeta amb la vida que ha viscut,
10
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
perquè ha pogut formar una gran família, molt important per a ella, i ha tingut una feina que li ha permès viatjar. Creu que en el futur Catalunya pot tenir un espai propi, encara que li fa por.
AUTORETRAT M’AGRADA
NO M’AGRADA
• La música clàssica
• La música moderna
• El ball i ballar, quan era jove
• La misèria del món i no
anava al ball que feien al poble
poder ajudar
• Tocar l’orgue a l’església • Ajudar la gent
11
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
12
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
MARIONA MASFERRER «A la vida, de vegades, s’ha de fer un pas endavant» Els seus cabells platejats perfilen uns ulls que desprenen espurnes de vitalitat. Té un somriure gran que s’encomana quan parles amb ella. El primer que ens va explicar és que sempre li havia agradat estudiar. Ho tenia molt clar i se sent afortunada d’haver pogut accedir als estudis, la qual cosa no era tan fàcil durant aquella època. De fet, va comentar que, a Esparreguera, només dues noies van poder cursar una carrera universitària (ella n’era una). Precisament aquest ambient li va permetre adonar-se que no coneixia prou la seva llengua ni la seva cultura. «Em vaig sentir estafada», ens va confessar. Però això la va encoratjar a aprofundir en aquest tema que era tan important per a ella. Perquè la Mariona és així: decidida i resolta. En aquest sentit, també és una dona intel·ligent, amb iniciativa i compromesa. Està molt vinculada a la vida social de la nostra vila, defensa les seves idees i no dubta a donar un pas endavant quan cal. Per a ella, aquest moment va arribar amb la democràcia. Amb l’obertura de l’escena política a Catalunya, en un moment en què era difícil posicionar-se, ella va decidir formar part d’un partit polític, tot i que aquest representava unes idees no compartides pel seu entorn familiar. Aquesta militància la va portar a l’Ajuntament, a la Regidoria de Cultura i Festes, experiència que valora molt positivament. També és una dona independent:
va començar a treballar a la
biblioteca d’Olesa i feia classes a una escola. Ens diu que tot plegat es feia difícil de combinar amb la vida familiar i tenir cura dels fills,
13
INSTITUT EL CASTELL
però no
va
AMB ULLS DE DONA
voler deixar de treballar
per
mantenir
la
seva
independència econòmica. Va exercir de bibliotecària durant 40 anys i afirma que va ser la professió de la seva vida. Quan li vam preguntar sobre el paper actual de la dona, ens va contestar que creu que tenim moltes coses a dir i fer en la nostra societat. La dona estudia i treballa, però encara s’ha de lluitar per aconseguir
la
plena
igualtat.
Malauradament,
encara
hi
ha
diferències de sou entre homes i dones per un mateix treball. A més, les
dones
són
minoria
en
llocs
de
responsabilitat
dins
les
organitzacions empresarials. A la política i a l’administració és diferent, ja que els partits progressistes han aconseguit que es facin llistes paritàries, tot i que creu que és necessària la discriminació positiva a favor de la dona. Les dones, però, encara arrosseguen el paper de mares que han de tenir cura dels fills i de la casa, i de filles que han de tenir cura dels seus pares quan envelleixen. Això, de vegades, suposa un llast davant dels reptes importants a nivell de treball, però aquest rol va canviant ja que, cada vegada més, l’home va assumint una part de la responsabilitat familiar, encara que sigui d’una manera una mica massa lenta. Així i tot, s’ha de continuar lluitant, fixant uns objectius clars i anar trobant el camí per assolir-los. Aquesta és l’única manera de tirar endavant.
14
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
AUTORETRAT M’AGRADA
NO M’AGRADA
• El mar
• La fanfarronada
• L’honestedat
• Els “xoriços”
• La intel·ligència
• La manca de curiositat
• La biblioteca
• Els casinos
• La cultura
• Els fulletons de la televisió
• Els intel·lectuals
• Els que no coneixen les seves limitacions
• Llegir
• Les piscines públiques
• El teatre
• Les pel·lícules de violència
• El marisc
• Menjar sempre el mateix
• L’amistat
• Els esports de risc
• La sinceritat
• L’enveja
15
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
16
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
CARME PAULO «Viure en un món d’homes» La seva presència pot resultar enganyosa: és menuda i sembla vulnerable, però transmet una gran força. La seva mirada, sempre directa i clara, vesteix la seva càlida veu. Podem observar que és una persona curosa amb el seu aspecte. De fet, ens va confessar que «s’havia posat les seves pintures de guerra» per venir a veure’ns. La Carme és participativa ja que sempre ha col·laborat activament en moltes institucions de la nostra vila. Va formar part del grup de pares creadors de l’Escola El Puig, va ser la primera dona regidora de l’Ajuntament i la primera jutgessa de Pau. És una dona familiar i està orgullosa de ser qui és, de la seva infantesa, molt lligada a la seva família i a les xerrades amb el pare; de la seva joventut, vinculada al CAU... En fi, de totes les decisions que l’han portat a ser com és. També és valenta ja que sempre ha afrontat les seves pors i preocupacions, confiant en la seva força a l’hora de tirar endavant. Ella apunta que créixer envoltada d’homes va potenciar l’esperit de superació que l’ha ajudat a deixar enrere alguns obstacles de la seva vida. Mostra una actitud feminista i creu en la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
17
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
És molt conscient de la situació actual de les dones, del seu passat i del seu futur i, en aquest sentit, pensa que les dones d’avui dia tenen molt protagonisme en el moviment ciutadà, al qual doten de contingut i significació, però, encara ara, la representació continua a mans dels homes. Espera que, en un futur, aquesta balança s’equilibri.
AUTORETRAT M’AGRADA
NO M’AGRADA
• Conversar i escoltar
• La prepotència
• Aprendre cada dia
• Els mentiders
• La sinceritat
• Els que no escolten
• La responsabilitat
• Els incívics
• La natura
• Els que sempre volen tenir la
• Mirar les estrelles • Ser amfitriona
raó • La submissió
18
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
19
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
CARME PALTOR «A la vida no s’ ha de dir mai
no ho sé fer, sinó ho puc aprendre» La Carme és una dona d’estatura mitjana, més aviat menuda. Té el cabell fosc i uns ulls marrons que et somriuen rere les ulleres. És molt optimista, de fet, el seu eslògan és: «A la vida no s´ha de dir mai no ho sé fer, sinó ho puc aprendre» i ella és una dona que n’ha après, dels obstacles que s’ha anat trobant. Va créixer en un ambient artístic (el pare era escultor), potser per això considera l’art i la cultura com una part més de la seva vida, «l’aliment necessari de l’esperit». Creu que és molt important viure en harmonia amb la natura sense perdre de vista el progrés. Admira el paper de les dones que, en moments durs, han esdevingut l’element protector i encoratjador del nucli familiar, que, amb pocs recursos, han sabut prioritzar i satisfer les necessitats del moment. Tot i així, té la sensació que, tant abans com ara, la dona no ha estat valorada econòmicament com es mereixeria. Està comprovat que el sou d’una dona sempre és inferior al d’un home que realitza el mateix treball. D’altra banda, també va incidir en la importància que té per a una dona el fet de ser mare. Ella sempre ho havia volgut i, tot i que no
20
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
va ser fàcil, finalment ho va aconseguir. Aquest fet, el de ser mare, li va fer comprendre el món. Aquest instint de maternitat preval per sobre de tot. Això, però, no significa que la dona hagi de renunciar a res. De fet, ella creu que el camí cap al futur ha de ser trobar aquest equilibri, en què una dona pot aspirar socialment i professionalment al que vulgui, sense renunciar al seu paper de mare.
AUTORETRAT M’AGRADA
NO M’AGRADA
• El teatre
• Els escarabats
• Jugar a imaginar
• Llevar-me d'hora
• Un dia de sol
• La gent que no respecta l'espai
• Un dia de pluja
vital
• Llegir
• Les ostres
• Fer comèdia
• Els llocs amb aigües profundes
• La música
• Un dia de vent
• Treballar de nit
• Viatjar
• Anar al cinema
• Posar els peus a la mar
• Els petons
• Passar per sobre un pont
• Una taula, un cafè i amics • Cuinar i menjar • Veure el mar • Els gats
21
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
22
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
CONCLUSIONS Quan vam iniciar aquest projecte, érem conscients de l’enriquiment personal que podia significar l’experiència viscuda i explicada
de
primera mà. Si volíem parlar del paper de la dona a la nostra societat, havíem de dirigir la mirada cap als referents més propers i és per això que vam pensar en aquestes cinc dones. Ha sigut una lliçó de coeducació i de vida, de reconeixement d’un passat proper, projectat en les dones i els homes del futur, que són els nostres alumnes. És per això que el projecte vol ser un homenatge a totes aquelles dones que han construït aquesta bastida social, base del discurs de coeducació i igualtat. Però, com acostuma a passar, el projecte se’ns ha fet gran pel camí. En aquest sentit, potser les nostres convidades tenen molt a veure, ja que, cadascuna d’elles en el seu àmbit, amb la seva història i la seva realitat, ens ha captivat amb l’orgull de la seva essència xiuxiuejantnos, amb la calidesa que dóna la intimitat d’una bona conversa, tot allò que no s’explica als llibres.
23
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
El nostre agraïment a les cinc dones que han fet possible aquest projecte:
SARA BADIA (mestra de vocació i professió) MONTSERRAT RIBÓ (com participar i gestionar el negoci familiar) MARIONA MASFERRER (bibliotecària i referent cultural) CARME PAULO (primera regidora de l’Ajuntament d’Esparreguera) CARME PALTOR (cofundadora de Trama-Teatre i l’espai del Teatret)
24
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
QUI HA PARTICIPAT? 1r ESO Marina Martín Joel Trillas Laura Aguilar Pablo Villegas Àlex González Patrícia Elías Bernat Libori 2n ESO Carla Castro Joel Cobos Marta Peláez Manel López Daniel Donoso Emma Pérez Laia Mengot Amador Moreno 3r ESO Laura Flores Érik Íñigo Sara Piñero Natalia Parra Montserrat Vergés Joan Fons
25
INSTITUT EL CASTELL
AMB ULLS DE DONA
4t ESO Josep Serrano Iga Kaminska Aaron Montserrat Laura Escuder Sheila Barriga Èric Vallès 1r BATXILLERAT Ariadna Zapata Cristian Alonso Roger Forn Lidia Vicente Clara López
COORDINADORES DEL PROJECTE Conxita Gispert Carme Rabadán Lucía Rodríguez
COL·LABORACIÓ Pilar Arias
26