Estratègies i metodologia

6. Transdisciplinarietat

Alguns continguts es treballen des de diferents àrees i sovint des de punts de vista diversos. A l’hora de programar cal preguntar-se amb quins continguts d’altres disciplines connecten els nous aprenentatges. Molt especialment cal tenir-ho en compte a l’hora de treballar continguts relacionats amb processos generals, o bé associats a contextos d’aprenentatge determinats.

7. Integració

Cal dedicar temps a treballar els procediments i les actituds, tenint en compte, però, que no és possible deslligar-los dels conceptes. Si són transversals, cal preguntar-se sempre si s’han començat a treballar des d’alguna altra àrea, i plantejar-se com s’ajuda a connectar els nous aprenentatges amb allò que l’alumnat ja sap, tot aprofundint en l’especificitat de la seva aplicació a l’àrea. En tots els casos cal planificar el temps necessari.

8. Problematització

La creació d’activitats didàctiques, amb un plantejament de temes de forma problematitzada, a partir d’interrogants o formulació d’hipòtesis relacionats amb fets reals, amb problemes quotidians o d’abast significatiu per a l’alumnat, esdevé una forma d’aprenentatge estimulant, ja que permet identificar problemes, aprendre a fer-se preguntes, representar-se com haurien de ser les coses, copsar la utilitat dels aprenentatges per entendre com és el món on vivim.

El currículum té com a principal novetat el fet de considerar com a eix del procés educatiu les competències que l’alumnat necessitarà per desenvolupar les seves funcions en la societat, en la seva futura vida laboral, així com per resoldre problemes i situacions amb què es trobarà al llarg de la seva vida. En conseqüència s’han de seleccionar les estratègies necessàries perquè l’alumnat aprengui a utilitzar els recursos necessaris, els coneixements, les habilitats i les actituds, d’una manera flexible, adequada i en tota la seva complexitat, en contextos i situacions canviants i diversos.

Però, si es vol que l’alumnat desenvolupi aquestes competències, caldrà una coordinació eficaç que superi la simple informació sobre els continguts de les diferents àrees i que faci possible que l’alumnat relacioni els aprenentatges proposats en les diferents àrees curriculars. Aquesta coordinació exigeix: · posar-se d’acord en la metodologia que entre tots es treballarà (molt especialment en allò que fa referència a les estratègies d’aprenentatge); · treballar articuladament les diferents estratègies i tècniques d’aprenentatge, les habilitats comunicatives i els diferents tipus de text i les habilitats cognitivolingüístiques (descriure, explicar, argumentar…); · acordar l’avaluació que es farà i com es tindran en compte, en aquesta, els aspectes transversals.

Atès que, d’acord amb el que s’acaba de dir, aprendre no és la simple adquisició de coneixements, sinó el desenvolupament de la capacitat d’utilitzar-los, és molt important prendre com a punt de partida, d’una banda, els coneixements que ja té l’alumnat i, d’una altra, fer referència a dubtes i problemes rellevants, i a situacions que tinguin, personalment i socialment, sentit per a qui aprèn.

L’aprenentatge es definirà per la seva potencialitat per construir nous coneixements i d’altres recursos necessaris per actuar de manera reflexiva. Cal fer evolucionar el pensament de l’alumnat des de les seves concepcions inicials fins a la construcció de nous coneixements que siguin significatius i aplicables. Per aconseguir-ho, cal tenir molt en compte el procés d’ensenyament i d’aprenentatge que cal seguir, de manera que, partint del més simple i concret es vagi cap al més complex i abstracte, seguint les fases que tenen en compte la lògica de qui aprèn, com es pot veure al quadre següent:

QUADRE 2 FASES D’ENSENYAMENT I D’APRENENTATGE

ABSTRACTE

CONCRET

SIMPLE 2. Introducció de nous continguts

Fonamentació de nous coneixements com a més útils de forma provocadora i participativa. Es tracta que l’alumnat obtingui nova informació “significativa” per afavorir la construcció de nou coneixement. Es pot intentar qüestionar les idees prèvies provocant el dubte per aconseguir un canvi conceptual o aconseguir reestructurar el coneixement incorporant nous elements.

1. Exploració d’idees prèvies

Tracta d’evidenciar quines són les idees prèvies i descobrir les estructures d’acolliment a partir de les quals es podran introduir nous coneixements. També permet explicitar i negociar els objectius d’aprenentatge perquè l’alumnat se’l representi.

3. Estructuració de coneixements

Integració dels nous coneixements a la xarxa existent mitjançant explicacions i activitats estructurades. S’estableixen noves conexions entre conceptes que permeten elaborar idees més complexes i originals.

4. Aplicació del coneixement

Transferència del coneixement après i aplicar-lo a la resolució d’un problema o una situació pràctica en diferents contextos. Es consoliden els nous aprenentatges i es reconeix la seva utilitat.

COMPLEX

Font: JORBA, J. i CASELLES, E. (1996) La regulació i autoregulació dels aprenentatges. ICE-UAB.

El treball per projectes és una metodologia que exemplifica els plantejaments exposats en relació amb l’adquisició de les competències bàsiques, atès que: · parteix d’un tema, problema o centre d’interès negociat amb l’alumnat; · fa protagonista l’alumnat en la construcció del propi coneixement perquè focalitza el desig de saber coses noves, la formulació de preguntes, la reflexió sobre el propi saber, la recerca de nous coneixements i la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge; · dóna gran rellevància al treball cooperatiu. S’elaboren preguntes o hipòtesis, es prenen decisions sobre el repartiment de tasques i es posa en comú el resultat de les tasques individuals i s’elabora col·lectivament el resultat; · incentiva processos d’investigació que suposen cercar, seleccionar i interpretar informació a través de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i establir relacions amb altres problemes; · es transfereixen estratègies per aprendre: es representa el procés de construcció de coneixement, s’avalua el que s’ha après i com s’ha après; · s’activa la comunicació, el diàleg i la discussió en petit i en gran grup per construir coneixement de forma compartida.