Orientacions per a l’avaluació L’avaluació de les competències en llengua estrangera s’ha de considerar des d’una perspectiva global i atendre també a la interrelació entre elles perquè no es donen aïllades. Malgrat això, les orientacions s’han ordenat a partir de les quatre primeres dimensions de l’àmbit, atès el caràcter transversal de la dimensió actitudinal i plurilingüe. És recomanable que els centres educatius tinguin en compte aquestes orientacions a l’hora d’elaborar els criteris d’avaluació que hauran de determinar per a cada curs, en funció de les seves necessitats i del seu projecte educatiu. En totes les dimensions, s’han d’integrar els quatre nivells del bloc transversal de coneixement de la llengua per resoldre problemes de comprensió i expressió de textos orals, escrits i multimèdia, i per compondre i revisar de manera progressivament autònoma els textos propis i aliens.
Dimensió comunicació oral Els alumnes haurien de ser capaços de captar la idea general dels textos i les informacions específiques més rellevants de documents orals senzills, que s’emetin presencialment o que procedeixin de mitjans audiovisuals, si es parla lentament i amb claredat. Per exemple: •• Relats de temàtica adequada a l’edat dels alumnes i referits a esdeveniments presents, passats i futurs, en els quals s’empren oracions subordinades (per exemple, temporals, condicionals, de relatiu i causals) amb vocabulari dels àmbits personal i acadèmic. •• Textos que contenen opinions i/o punts de vista redactats en un llenguatge conegut però emprat en contextos no treballats a l’aula. Per fer-ho possible, s’han de fer inferències, i determinar l’actitud i la intenció del parlant. També hauria de llegir de manera expressiva textos pertanyents a diferents gèneres, amb l’entonació adequada i amb una pronúncia acceptable. En la comunicació oral és important que l’alumne sigui capaç de preguntar, descriure, narrar (en present, passat i futur) i comunicar necessitats i sentiments. En interaccions orals, hauria de poder iniciar i mantenir converses semiformals i informals sobre temes coneguts que contenen algun element imprevisible. Per exemple, en converses en què s’expressin opinions i sentiments, es donin instruccions senzilles sobre com realitzar alguna cosa amb l’ajut de suport gràfic, es descriguin de forma senzilla persones, llocs, experiències i esdeveniments futurs, s’intercanviï informació en situacions reals: viatges, trobades, festes… Els contextos poden ser presencials o virtuals. Les normes de cortesia són importants en aquest context, sobretot pel que fa a l’activitat acadèmica. Finalment, un alumne de secundària ha de poder enfrontar-se a breus discursos en públic per exposar o argumentar temes i idees, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua i tenint en compte els aspectes prosòdics i els elements no verbals de la comunicació.
112 educació secundària obligatòria currículum
