TDAH
Diagnòstic i tractament del trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat
SÍMPTOMES DE DESATENCIÓ Hom considera que el nen o nena manifesta símptomes de desatenció significatius si mostra 6 o més dels següents símptomes.
Sovint no presta atenció suficient als detalls o incorre en errors per oblit en les tasques escolars, en la seva feina i en d’altres activitats.
Sovint té dificultats per mantenir l’atenció en tasques o en activitats lúdiques.
Sovint sembla que no escolta quan se li parla directament.
Sovint no segueix instruccions i no finalitza tasques escolars, encàrrecs o obligacions en el centre de treball (sense que sigui degut a comportament negatiu o a incapacitat per comprendre instruccions).
Sovint evita, no li agrada o és reticent a dedicar-se a tasques que requereixen un esforç mental sostingut (com feines escolars o domèstiques).
Sovint extravia objectes necessaris per a tasques o activitats (p. exemple joguines, exercicis, llapis, llibres...).
Sovint es distreu amb facilitat per estímuls irrellevants.
Sovint es descuida en les activitats diàries.
SÍMPTOMES D’HIPERACTIVITAT I IMPULSIVITAT Hom consideraria que el nen o nena manifesta símptomes d’hiperactivitat/impulsivitat significatives si mostra 6 o més dels següents símptomes. Sovint mou en excés mans o peus o es “belluga” en el seient. Sovint abandona el seu seient a classe o en altres situacions en les que s’espera que romangui assegut. Sovint corre o salta excessivament en situacions en las que és inapropiat fer-lo (compte!, en adolescents o adults pot limitar-se a sentiments subjectius d’inquietud. Sovint té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci. Sovint està en marxa o acostuma a actuar com si tingués un motor. Sovint parla en excés. Sovint precipita respostes abans d’haver acabada la pregunta. Sovint té dificultats per mantenir el torn de paraula Sovint interromp o es fica en les activitats dels altres.
SUBTIPUS DE NENS I NENES AMB TDAH 1. Nens o nenes amb TDAH subtipus predomini dèficit d’atenció. 2. Nens o nenes amb TDAH subtipus predomini hiperactivitat/impulsivitat. 3. Nens o nenes amb TDAH de subtipus combinat.
DIFICULTATS D’AQUESTS NEN O NENES Dificultat de consolidar aprenentatges especialment si l’ensenyament és més teòric que experimental. Dificultat de recordar detalls d’allò que ha passat. Per tant, tendeixen a ser més subjectius al jutjar el seu comportament o el dels altres. Dificultat d’aprendre dels seus errors, dels càstigs, dels premis. A vegades, els nens o nenes tenen la necessitat de viure més experiències para associar el càstig o el premi a una determinada conducta. Incapacitat de guardar rancúnia. Donat que viuen el present, els nens amb TDAH poden enfadar-se de forma desmesurada en un moment i, al cap de poca estona actuar com si res hagués passat. Preveure el que va a succeir. Tenen una mínima visió de futur. Mostren dificultats en la percepció i el control del temps. Tenen pobres habilitats d’organització de la conducta en el temps. Fan poques referències a fets del passat o del futur. Mostren dificultats en tasques participació, consciència...
que
requereixen cooperació,
Mostren un endarreriment en la interiorització del llenguatge i en la seva utilització en el procés del pensament. Dificultats d’acceptació de normes Són molt subjectius a l’analitzar els esdeveniments.
ESTRATÈGIES PER MILLORAR LA CONDUCTA I EL RENDIMENT ESCOLAR DE L’ALUMNAT AMB TDAH A L’AULA
No està molt de temps assegut, o s’aixeca - Legalitzar el fet que s’aixequi donant-li activitats que suposin per al nen un respir: donar un encàrrec, repartir material, esborrar la pissarra...
- Dividir les fitxes en exercicis i supervisar-los més freqüentment és una forma d’ajudar al nen a què s’aixequi “legalment”. Molesta o interromp els companys - Col·locar algunes taules aïllades a la classe considerades com a “especial per a treballar concentrat”. El nen/a amb TDAH pot estar abonat a alguna de les taules. - Afavorir conductes de suport als demés, ensenyar-li a disculpar-se i limitar la seva participació en grups de treball per a què no resulti un fracàs aquest esforç de cooperació.
Corre pels passadissos o les escales - Neutralitzar aquesta conducta encarregant al nen el tancament de la classe o acompanyant-lo al pati. - Utilitzar càstigs com demanar-li que s’assegui (un minut per any d’edat) per aprendre a esperar o para relaxar-se perquè sembla nerviós o bé realitzant un “entrenament intensiu en caminar a poc a poc, fent-lo que recorri el passadís amb un peu davant de l’altre.
Durant les explicacions sembla no escoltar, pinta els seus quaderns o juga amb qualsevol cosa - Si la conducta no interfereix als altres i no sembla crear-li problema per a seguir la classe, podem tolerar aquest tipus de conducta. - Retirar-li aquells objectes amb els que el nen o nena es distreu verdaderament.
Es distreu de les explicacions - Utilitzar tots els recursos metodològics: visuals... - Preguntar el nen/a (per mantenir-lo actiu): fent-lo de model, repartint material o explicant una experiència personal. - Permetre realitzar una tasca autoritzada en paral·lel i explicant-li el contingut de la lliçó més tard.
No acaba les tasques a temps - Adaptació metodològica:: fragmentar-li la feina i demanar el nen que hi vagi a la taula del mestre/a un cop hagi acabar un o dos exercicis. - Si li exigim que completi la tasca per parts i supervisem cada una d’elles, podem exigir major qualitat ja que la fatiga no interfereix de la mateixa forma. - Estripar una fitxa complerta és un càstig desmesurat per al nen o nena, i més si és la primera vegada que aconsegueix acabar a temps. - Demanar-li que esborri un exercici per la seva mala lletra o per les incorreccions és una frustració assumible per a ell o ella.
Comet errors en els exercicis per falta d’atenció
- Ensenyar-li que la realització de les tasques que se li demanen es divideix en dues passes: a) L’execució de la tasca i b) La revisió de la mateixa. - Donar-li temps per a què acabi amb tranquil·litat un examen o obligarlo a què el revisi abans d’entregar-lo, ajudar-lo a prendre consciència dels errors comesos donant-li pistes per a què sigui ell mateix qui els descobreixi. - Utilitzar companys ben organitzats que comparteixin taula amb el nen/a amb TDAH i li ajudin en el dia a dia.
Tracta de cridar l’atenció dels altres, fa el pallasso, contesta al mestre/a per a ser el centre d’atenció - El mestre/a ha de prendre consciència de la dependència emocional dels nens amb TDAH: de sentir-se escoltats, atesos i estimats. - Ignorar la seva conducta fins que remeti.
Por al fracàs, menteix, amaga els treballs o no diu que té deures - Si ha de corregir algun treball, fer primer algun comentari positiu. Suggerir els canvis amb suavitat i ignorar els que no siguin molt rellevants. - Utilitzar l’agenda també com una via de comunicació d’èxits.
Oblida els deures, els llibres, el material... - Entrenar-lo a utilitzar l’agenda. - Crear un registre per anotar els avenços
Escriu de forma desorganitzada, no respecta el marges - Analitzar amb el nen o nena els error d’organització i utilitzar material pautat d’escriptura.