LLENGUATGE
Dislèxia Conceptualització Orientacions psicopedagògiques Protocols de detecció i actuació Eines per a l’avaluació
CONCEPTUALITZACIÓ La DISLÈXIA és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat. Es caracteritza perquè les adquisicions de la persona en l’àmbit de la lectoescriptura es troben molt per sota del nivell esperat en funció de la seva intel·ligència i la seva edat cronològica. És un problema de tipus cognitiu, que afecta aquelles habilitats lingüístiques associades amb l’escriptura, particularment el pas de la codificació visual a la verbal, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació. Es manifesta amb una dificultat d’automatització especialment en la lectura, l’ortografia i, en ocasions, també en el càlcul aritmètic. Exigir, doncs, a una persona que pateix dislèxia el mateix nivell de coneixements ortogràfics o la mateixa velocitat lectora que la resta dels alumnes, és abocar al fracàs a una persona que, amb una intel·ligència i capacitat intel·lectual dintre de la mitjana (i, en alguns casos, per damunt), té un problema específic d’aprenentatge. Senzillament, els dislèxics tenen una manera diferent d’aprendre. La majoria de les persones dislèxiques estan prou capacitades per accedir a qualsevol nivell d’ensenyament, però massa sovint el sistema educatiu barra el pas als dislèxics abocant-los al fracàs escolar o bé oferint-los sortides per a les quals no estan gens motivats i que són l’origen de profundes frustracions personals.
ORIENTACIONS PSICOPEDAGÒGIQUES En la situació de l'aula es poden donar els següents suggeriments específics: 1. Fer saber a l’alumne que ens interessem per ell i que desitgem ajudar- li. Ell se sent insegur i preocupat per les reaccions del professor. 2. Establir criteris per al seu treball en termes concrets que ell pugui entendre, sabent que realitzar un treball sense errors pot quedar fora de les seves possibilitats. Avaluar els seus progressos en comparació d'ell mateix, amb el seu nivell inicial, no amb el nivell dels altres en les seves àrees deficitàries. Ajudar-lo en els treballs en les àrees que necessita millorar. 3. Donar atenció individualitzada sempre que sigui possible. Saber que pot preguntar sobre el que no comprengui. 4. Assegurar-nos que entén les tasques, doncs sovint no les comprendrà. Fragmentar les lliçons en parts i comprovar, pas a pas, que les comprèn. Un dislèxic no és ximple! Pot comprendre molt bé les instruccions verbals. Dislèxia. Orientacions psicopedagògiques
Pàgina 1 de 4
5. La informació nova, deu repetir-se-la més d'una vegada, a causa de el seu problema de distracció, memòria a curt termini i a vegades escassa capacitat d'atenció. 6. Pot requerir més pràctica que un estudiant normal per a dominar una nova tècnica. 7. Necessitarà ajuda per a relacionar els conceptes nous amb l'experiència prèvia. 8. Donar-li temps: per a organitzar els seus pensaments, per a acabar el seu treball. Si no hi ha problemes de temps estarà menys nerviós i en millors condicions per a mostrar-li els seus coneixements. Especialment per a copiar de la pissarra i prendre apunts. 9. Algú el pot ajudar llegint-li el material d'estudi i especialment els exàmens. Molts dislèxics compensen els primers anys per l'esforç d'uns pares pacients i comprensius en llegir-los i repassar-los les lliçons oralment. Si llegeix per a obtenir informació o per a practicar, ha de fer- lo en llibres que estiguin al nivell de la seva aptitud lectora en cada moment. Té una dificultat tan real com un nen cec, del que no s'espera que obtingui informació d'un text escrit normal. Alguns nens poden llegir un passatge correctament en veu alta, i encara així no comprendre el significat del text. 10. Evitar la correcció sistemàtica de tots els errors en la seva escriptura. Fer-li notar aquells sobre els quals s'està treballant a cada moment. 11. Si és possible fer-li exàmens orals, evitant les dificultats que li suposen la seva dolenta lectura, escriptura i capacitat organitzativa. 12. Tenir en compte que li durà més temps fer les tasques per a casa que als altres alumnes de la classe. Es cansa més que els altres. Procurar-li un treball més lleuger i més breu. No augmentar la seva frustració i rebuig. 13. És fonamental fer observacions positives sobre el seu treball, sense deixar d'assenyalar allò en el que necessita millorar i està més al seu abast. Cal elogiar-los i encoratjar-los sempre que sigui possible. 14. També és fonamental ésser conscient de la necessitat que té que es desenvolupi la seva autoestima. Cal donar-los oportunitats que facin aportacions a la classe. Evitar comparar-lo amb altres alumnes en termes negatius (així és com a vegades s'aconsegueix que es converteixin en caracterials). No fer mai acudits sobre les seves dificultats. No fer-li llegir en veu alta en públic contra la seva voluntat. Està bé el trobar alguna cosa que el nen sigui especialment bo i desenvolupar la seva autoestima mitjançant l'estímul i l'èxit. 15. Cal considerar la possibilitat, com s'ha dit abans, d'avaluar-li pel que fa als seus propis esforços i assoliments, en comptes d’avaluar-li respecte dels altres alumnes de la classe. El sentiment d'obtenir èxit duu a l'èxit. El fracàs condueix al fracàs. 16. Permetre-li aprendre de la manera que li sigui possible, amb els instruments alternatius a la lectura i escriptura que estiguin al nostre abast: calculadores, magnetòfons, taules de dades...
Dislèxia. Orientacions psicopedagògiques
Pàgina 2 de 4
PROTOCOLS DE DETECCIÓ I ACTUACIÓ DE LA DISLÈXIA A CATALUNYA Etapa Infantil Descarregar Etapa de Primària (Cicle Inicial) Descarregar Etapa de Primària (Cicle Mitjà) Descarregar Etapa de Primària (Cicle Superior) Descarregar Etapa d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) Descarregar Etapa de Cicles Formatius i Batxillerat Descarregar
Dislèxia. Orientacions psicopedagògiques
Pàgina 3 de 4