Consell Superior d’Avaluació
L’estructura de 10 sistemes educatius de l’OCDE
6. FINLÀNDIA El sistema educatiu finlandès és conegut pels bons resultats obtinguts a les proves PISA. La política educativa és responsabilitat del Ministeri d’Educació, tot i que la Direcció Nacional Finlandesa d’Educació hi coopera per desenvolupar i assolir els objectius fixats. A més a més, cada una de les sis províncies finlandeses té el seu propi departament de cultura i educació, les entitats locals hi juguen també un paper essencial. Quasi la totalitat de l’educació finlandesa està finançada amb fons públics. Educació infantil — Varhaiskasvatus / Esiopetus L’educació infantil a Finlàndia és a càrrec majoritàriament de les administracions locals i de cada família, però no és gratuïta. A banda d’aquests centres vinculats a l’administració local, també hi ha centres privats que ofereixen aquest tipus d’educació. L’educació és completament gratuïta a partir dels 6 anys (curs anterior a l’inici de l’educació primària). Educació primària i secundària — Perusopetus Grundläggande L’educació obligatòria comença als 7 anys i s’imparteix als Peruskoulu. Als 6 anys, els infants fan un any de pre-educació primària (Esiopetus). Cal destacar que l'educació bàsica i obligatòria està integrada dins d'una sola estructura, que comprèn l'educació primària i la secundària inferior. És un període de 9 anys que va des dels 7 fins als 16 anys i que de manera voluntària es pot ampliar un any, fins als 17. Educació secundària superior general o formació professional Després de 9 anys d’educació bàsica i obligatòria, els joves d’entre 15-16 anys poden optar per realitzar estudis d’educació secundària general, Lukio-Gymnasium (51%),20 o la formació professional, Ammattikoulutus (49%),21 que acostumen a durar 3 anys, fins als 19. L’educació secundària superior general prepara l’alumnat per cursar els estudis superiors a la universitat. Addicionalment, aquesta educació superior general ha de donar suport als joves en el seu aprenentatge i desenvolupament personal. Superat aquest període d’educació secundària general i l’examen del Matriculation Examination, els alumnes poden accedir als estudis superiors. Existeixen dues categories de centres: els que s’estructuren per aules i els articulats a partir de l’educació impartida (sense aules). En els centres del segon tipus, no es passa d’un curs inferior a un de superior, sinó que els alumnes estudien les assignatures segons un programa individualitzat. La majoria dels instituts segueixen aquest model. Els joves que opten per l’educació secundària general, culminen els seus estudis amb un examen a escala nacional, Matriculation Examination, que conté quatre proves obligatòries: la llengua familiar i, segons l’elecció de cada candidat, tres de les assignatures següents: la segona llengua nacional, una llengua estrangera, matemàtiques o estudis generals (humanitats o ciències naturals). Un cop superats 20 21
Education at a Glance 2015: Indicators, OCDE. Education at a Glance 2015: Indicators, OCDE.
31
