Consell Superior d’Avaluació
L’estructura de 10 sistemes educatius de l’OCDE
8. ITÀLIA El sistema educatiu italià està format per quatre etapes: l’educació infantil, la primària, la secundària i la superior. L’educació és obligatòria dels 6 als 16 anys i l’Estat n’és el principal responsable, encara que també existeix la figura dels centres privats, subjectes a requisits exigits pel govern. Educació infantil — Scuola dell’infanzia Període de preescolar de tipus no obligatori que comprèn les edats de 3 a 6 anys. L’admissió a les institucions que ofereixen aquesta etapa educativa es basa en l’edat. Les escoles d’educació infantil poden ser públiques o privades i normalment són mixtes (escolaritzen nens i nenes junts). Les del sector privat són autofinançades i poden ser confessionals, mentre que les de caràcter públic estan finançades pel govern central i les autoritats regionals i locals i són aconfessionals. Educació primària — Scuola Elementare Un cop finalitzada l’etapa preescolar, dels 6 als 11 anys els alumnes passen a cursar l’etapa d’educació primària. L’admissió es basa en l’edat i no en requisits de tipus acadèmic. Aquesta etapa consta de dos cicles: el primer que té una durada de dos anys —els alumnes hi cursen un currículum de tipus multidisciplinari— i el segon, amb una durada de tres anys —on l’ensenyament es divideix depenent de les assignatures. El màxim responsable d’aquestes institucions és el Ministeri d’Educació. Els centres d’educació primària poden ser públics o privats i són mixtos. En el cas dels centres públics, el finançament prové del govern central i de les administracions regionals i municipals. De la mateixa manera que en les escoles privades d’educació infantil, els centres del sector privat s’autofinancien i poden ser confessionals. Educació secundària — Scuola di primo grado / Secondo ciclo d’istruzione L’escola d’educació secundària es divideix en dues etapes. La primera (Scuola secundaria di primo grado) comprèn dels 11 als 14 anys i la segona (Secondo ciclo d’istruzione), s’inicia als 14 anys i finalitza als 19 (Liceo / Sistema dell’istruzione e della formazione professionale). Els últims tres anys de l’escola secundària superior no són de caràcter obligatori, ja que l’obligatorietat de l’educació és fins als 16 anys. L’educació secundària inferior (di primo grado) està exempta de pagament i és d’assistència obligatòria. Els dos primers anys de l’educació secundària superior també estan exempts de pagament, ja que s’inscriuen dins l’educació obligatòria, mentre que els anys següents (dels 16 als 19) inclouen taxes de matriculació. Tot i així, l’alumne pot estar exempt del pagament de matrícula segons els ingressos familiars (programes de finançament de l’estat i de les regions: Borse di studio). Un cop finalitzada l’etapa d’ensenyament obligatori, els alumnes poden decidir accedir al mercat laboral o bé continuar els seus estudis d’educació secundària superior. En aquest últim cas, els alumnes poden escollir diferents cursos depenent del tipus d’itinerari que vulguin seguir. Poden anar als liceus o bé als centres de formació profesional.
39
