LLENGUATGE
Patologies de la comunicació lingüística a l’àmbit de l’educació
ALTERACIONS DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE ESCOLTA
SORDERA TOTAL (anacusia). No hi ha percepció de cap so degut a alguna lesió en l'aparell auditiu. SORDERA PARCIAL (hipoacusia). Consisteix en una pèrdua d'audició compresa entre 80 decibels (casi una sordesa total) i 10 decibels (el subjecte pot escoltar sense audífon, però tindrà alguna dificultat).
ALTERACIONS DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE PARLA
DISFÀSIES. Pertorbacions del llenguatge interior degut a lesions en els centres corticals. Existeixen tres tipus de disfàsies: afàsia de Wernike on el subjecte s'hi troba incapacitat d'expressar el que pensa, doncs té mancança d'imatges sensorials (sordesa verbal); afàsia motriu o expressiva (anartria), on el subjecte no pot evocar imatges verbals i els corresponents moviments musculars (absència de llenguatge oral i escrit); i, per últim, l'afàsia amnèsica, on el subjecte no recorda el nom de les coses. DISFRÀSIES. És la incapacitat d'agrupar correctament les paraules per formar frases. Existeixen cinc tipus de disfràsies: Agramatisme (manca de sentit de les frases), hiperfràsia o logorrea (parlar de presa, sense nexes, articles, etc., d'estiltelegràfic; ecofràsia o ecolàlia, repetició de la última frases, paraula o síl·laba (freqüent en nens oligofrènics); poliafrasia (el subjecte repeteix les mateixes frases); hipofràsia o bradilàlia, llenguatge lent amb moltes interrupcions; parafràsia, manca d'unió de les imatges verbals amb llurs idees corresponents. DISLÀLIES. Són alteracions de l'articulació dels sons produïts per anomalies congènites o adquirides (hàbits de pronunciació). Freqüent quan el nen està aprenent a parlar. L'alàlia és la falta de paraula quan no hi ha causa que la justifiqui. Absència de la paraules després dels 4 anys, amb audició normal i regular intel·ligència. DISGRAFIES. Dificultats o incapacitat per a l'escriptura i acostuma a ser acompanyat de dislèxia. L'agrafia (el subjecte no pot escriure). És la manifestació gràfica de l'afàsia. La reeducació especialitzada és suficient. La disortografia és l'alteració d'escriure correctament, ja sigui en quant a emprar els signes adients para a cada fonema o en la dificultat per escriure bé els termes calcogràfics. DISARTRIES. Consisteix en la incapacitat de pronunciar de lletres o paraules. És una anomalia d'origen central, docs pot ser degut a una lesió en el cervell. Tenim la quequesa que consisteix en l’arítmia dels òrgans fonadors i articulatoris, així com
Patologies de la comunicació lingüística a l’àmbit de l’educació
Pàgina 1 de 2
dels que intervenen en la respiració. D'origen psicològic (ansietat, emocions...). D'origen neurològic quan al nen o nena se li ha obligat a escriure amb la mà dreta. Taquilàlia, parlar massa de presa sense entendre el que diu.
DISLÒGIES. Consisteix en la incapacitat d'expressar-se degut a que no es percep les relacions entre les coses i els signes del llenguatge. L'alogia consisteix en una deficiència global i profunda de la capacitat de simbolització. Aquest síndrome inclou l'apràxia, l'afàsia i l'agnòsia. A l'hipologia, el subjecte té el psiquisme tan alterat que només pronuncia monosíl·labs.
ANOMALIES DE L'EXPRESSIÓ ESCRITA (vessants expressiva i interpretativa)
DISLÈXIA. La dislèxia és una dificultat significativa i persistent que afecta les habilitats lingüístiques associades a la lectura i a l'escriptura, especialment a la discriminació fonològica, la descodificació, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació. Es manifesta com una dificultat d'automatització de la lectura, problemes d'ortografia i, de vegades, també del càlcul aritmètic. Els nens i nenes amb lateralitat i orientació espacial mal estructurades acostumen a tenir dificultat tant a l'hora de llegir com d'escriure bé aquells fonemes i grafies que no varien el seus "trets" més que per la seva orientació. La dificultat apareix especialment en aquests grups següents: 1. p, b, d, q, g 2. u, v, n, m 3. f, t 4. z, s 5. h, h, j.
EXEMPLES DE TRASTORNS DE L’HABLA
Patologies de la comunicació lingüística a l’àmbit de l’educació
Pàgina 2 de 2