materials de formació cristiana
2016 joves Campanya 57 .
Divendres 12 de febrer DIA DEL DEJUNI VOLUNTARI Diumenge 14 de febrer JORNADA NACIONAL DE MANS UNIDES
OBJECTIUS
Sensibilitzar els joves sobre la pobresa al món. Descobrir la necessitat de sembrar en un mateix actituds de solidaritat per transformar el món. Comprendre que la solidaritat i l'amor al proïsme no és una opció voluntària, sinó el manament que el Senyor ens dóna a tots els seus deixebles. Animar els joves a convertir-se en terra bona que acull la paraula de Déu i en sembradors de la paraula entre els qui els envolten.
DURADA: 1 o 2 sessions de 60 minuts. MATERIAL: La Bíblia i unes targetes que elaborarà el guia del grup d’acord amb les indicacions que apareixen a la pàgina 3.
UNA MIRADA CREIENT – VEURE: La importància de les coses que sembrem. Comencem d’aquesta sessió provocant en els joves la reflexió sobre el que significa sembrar en tots els aspectes de la vida. Per a això partirem d'un refrany negatiu i d'un altre positiu, que té el seu origen a la paràbola del sembrador, que utilitzarem en la catequesi. Preguntem als joves si coneixen algun refrany que parli de sembrar… Segurament sortirà de seguida el que estem esperant. Si no surt, el diem nosaltres directament: “Sembra vents i colliràs tempestats” Constatem que és un refrany molt negatiu, per a compensar-ho els en proposem un altre extret de la paràbola del sembrador: “Sembra blat i produirà el trenta, el seixanta o el cent per u”. Foto portada Camboya / Irene H-Sanjuán
2
Distribuirem les targetes que haurem preparat amb anterioritat, als participants, dividits prèviament en dos grups. A uns els en donarem les negatives i als altres les positives. Els demanarem que acabin les frases. Les targetes diran coses com aquestes:
TARGETES NEGATIVES
Possibles respostes
Sembra egoisme i colliràs…
Avarícia, desigualtat, empobriment, explotació.
Sembra odi i colliràs…
Violència, rebuig, discriminació, xenofòbia.
Sembra armes i colliràs…
Guerres, terrorisme, assassinats.
Sembra guerres i colliràs…
Mort, destrucció, sofriment, misèria, refugiats.
Sembra materialisme i colliràs…
Buit interior, consumisme, pornografia, drogoaddicció. Canvi climàtic, sequeres, inundacions, catàstrofes.
Sembra contaminació i colliràs…
TARGETES POSITIVES
Possibles respostes
Sembra solidaritat i colliràs…
Fraternitat, oportunitats, justícia, desenvolupament.
Sembra educació i colliràs…
Desenvolupament, oportunitats, treball, higiene, dignitat.
Sembra igualtat i colliràs…
Emancipació de la dona, justícia, convivència, seguretat.
Sembra amor i colliràs…
Felicitat, plenitud, família, comprensió, ajuda.
Sembra altruisme i colliràs… Sembra fe en Déu i colliràs…
Compartir, ajuda, generositat, suport, voluntariat. Fraternitat, amor, esperança, gràcia, força, decisió.
3
Els joves han de completar les frases i explicar-les… Preguntarem després als joves:
Què és el que s'està sembrant més al món actualment?
Quines conseqüències està provocant aquest tipus de sembra?
Si els joves afirmessin que només se sembra el mal al món, perquè és el que surt contínuament a les notícies, hem de fer-los comprendre que no és cert que només s'estigui sembrant el mal al món. Podem posar l'exemple dels missioners, i d’institucions com Mans Unides, que ens dediquem a donar suport als processos que permeten el desenvolupament integral dels més necessitats als països empobrits. Amb aquest diàleg inicial, volem que els joves arribin a la conclusió de que el destí del món depèn del que sembren els homes i les dones que el formen. I no només del que sembren els poderosos, sinó del que sembrem tots i cadascun de nosaltres. El mal que assola gran part de la humanitat, l’estem provocant les persones perquè sembrem actituds que deixen fora una gran part de la humanitat. Si canviem aquestes actituds per altres que permetin el ple desenvolupament d’aquesta gran part de la humanitat, el problema es pot solucionar. Podem concloure aquesta primera part al·ludint als dos elements necessaris per a una bona collita, que ens permetrà entendre millor la paràbola del sembrador:
Una bona llavor: Si el que sembrem és bo, allò que creixerà serà millor.
Una bona terra que aculli aquesta llavor: Una bona llavor en una mala terra no dóna bona collita. És necessària una bona terra que aculli, alimenti i permeti créixer la llavor.
4
REFLEXIÓ CREIENT – JUTJAR: La paràbola del sembrador i la pobresa A LA LLUM DELS EVANGELIS El lema de la campanya Mans Unides d' enguany es refereix a la sembra real de les llavors amb el que comença tot procés de producció d'aliments. Però aquesta sembra real només es pot aconseguir quan abans s'han sembrat les condicions necessàries per fer-la possible. La majoria de nosaltres no som agricultors. No sembrem llavors, per això aplicarem la sembra a nosaltres mateixos i a referir-la, com va fer Jesús, a la paraula de Déu, que ha d'iniciar en nosaltres el procés de producció d'una collita, que no serà pas d'aliments, sinó de la solidaritat necessària perquè molts homes i dones puguin sembrar i conrear els aliments que els permetin viure una vida digna. Llegim la paràbola del sembrador i la seva explicació per Jesús: Mt 13, 1-8 i 18-23 El mateix evangeli ens ofereix una interpretació ben concreta de la paràbola: La llavor és la paraula de Déu que escoltem els deixebles. La terra som les persones sobre les quals cau aquesta llavor i les diferents classes de terra són les actituds amb què les persones acollim la paraula de Déu. Jesús vol sembrar avui als nostres cors aquestes paraules ben concretes, dirigides a cadascun de nosaltres com una carta personal que vol il·luminar i transformar les nostres vides: “Aquest és el meu manament. Que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat.” (Jn 15, 12) 5
“El que feu amb un d'aquests més petits, és a mi que m'ho feu i el que deixeu de fer, é a mi que deixeu de fer-m'ho”. (Mt 25, 40 i 45) Ara, cadascú personalment, i com a grup intentem preguntar-nos quina classe de terra som davant d’aquestes dues afirmacions tan centrals de la nostra fe. Som com els que tenen actitud de camí dur i impermeable, que no permeten que l'amor de Déu es converteixi en vida i ajuda als altres? Cada vegada que escoltem les xifres de la fam sense commoure'ns; cada vegada que veiem imatges de germans nostres que sofreixen i les veiem amb indiferència i fins i tot amb fastig, perquè ja ens cansen, som terra dura de camí, que no vol deixar entrar al seu cor la paraula i el manament del Senyor. Som com la terra plena de pedres, que vol i no pot fer que la llavor creixi i es desenvolupi, perquè tenim una part dura al nostre cor, que no accepta l'amor de Déu i no és capaç de veure Déu en els germans necessitats? Som terra pedregosa quan ens limitem a oferir només una miqueta del que ens sobra, quan ens quedem en un gest puntual i sense sortir de la nostra indiferència. Som com la terra plena de cards, que acull amb alegria el manament de Jesús i que s'adona de la presència de Crist als necessitats, però després, passat un temps, ens tornem freds i calculadors i comencem de nou a pensar primer en nosaltres mateixos i després només en nosaltres mateixos? Cada vegada que ens entusiasmem i donem suport a projectes solidaris i ens comprometem durant un temps, però després anem deixant que l'egoista visió normal del món ens retorni a la realitat del nostre egocentrisme, som terra plena de cards que acaben ofegant l'amor de Déu en nosaltres i ens torna inoperants per ajudar els germans. Som la terra bona de la paràbola, que acull amb amor i generositat el manament de Déu i és capaç de veure Crist en cada germà que pateix i ens hi comprometem a fons, cadascú segons les seves possibilitats, fins a produir un trenta, un seixanta o un cent per u?
6
Quan el patiment dels germans es torna alguna cosa important per a nosaltres i ens convertim en voluntaris, o en catequistes, o en missioners i donem el nostre temps, cadascú segons la vocació a la qual Déu el crida, estem sent terra bona que fa fructificar la paraula de Déu i la converteix en amor que transforma la vida d'aquests més petits on Déu habita, sent llevat d'aquest món nou al qual Jesús va anomenar Regne de Déu.
Emplacem els joves al fet que es preguntin personalment i com a grup quin classe de terra són ells i quines actituds de la seva vida estan manifestant que són aquesta classe de terra. Els joves, especialment els adolescents, encara no han arribat a l'edat del compromís, però sí que estan ja adoptant actituds que marcaran la direcció de les seves vides i de la seva actitud posterior cap als més pobres. Hem de recordar que el manament de Jesús no és només per a aquells que són sensibles als temes de la pobresa. El manament de l'amor i el judici final es dirigeixen a tots els cristians per igual.
El que espera el Papa Francesc dels joves A LA LLUM DELS ENSENYAMENTS DEL PAPA Començarem amb l'encàrrec que fa el Papa Francesc als joves en la preparació de la JMJ de 2016. És un encàrrec concret i molt exigent, però també molt bonic i comprometedor:
“A vosaltres els joves us encomano de manera particular la tasca de tornar a posar al centre de la cultura humana la solidaritat. Davant de les velles i noves formes de pobresa... tenim el deure d’estar atents i vigilants, superant la temptació de la indiferència”.
Filipinas/Javier Mármol .
7
Ningú no pot convertir-se en un portaveu de la solidaritat si ell mateix no viu solidàriament la seva pròpia vida. És necessari començar la conversió per un mateix. Una conversió de les nostres actituds personals davant la vida i de la nostra relació amb els pobres. El Papa us recorda les paraules de Sant Joan: “Sou forts i la paraula de Déu roman en vosaltres i heu vençut el Maligne” (1 Jn 2, 14) i us recorda que:
“Els joves que escullen Jesús són forts, s'alimenten de la seva Paraula i no s’atipen d'altres coses. Atreviu-vos a viure a contracorrent. Sigueu capaços de buscar la veritable felicitat. Digueu no a la cultura del provisional, de la superficialitat i de l'usar i tirar, que no us considera capaços d'assumir responsabilitats i d'afrontar els grans desafiaments de la vida”. La solidaritat comença per canviar el propi cor. No es tracta de ser una mica sensible i donar una mica del que tinc, sinó de canviar de forma de veure el món i de viure la vida. Per això el Papa us anima a:
“Abans de res, intenteu ser lliures en relació amb les coses. El Senyor ens crida a un estil de vida evangèlic de sobrietat, a no deixar-nos portar per la cultura del consum. Es tracta de buscar l'essencial, d'aprendre a despullar-se de tantes coses supèrflues que ens ofeguen. Desprenguem-nos de la cobdícia del tenir, dels diners idolatrats i després malbaratat. Posem a Jesús en primer lloc. Ell ens pot alliberar de les idolatries que ens converteixen en esclaus. Fieu-vos de Déu, estimats joves! ... Igual que es necessita valor per a ser feliços, també és necessari el valor per a ser sobris”. El Papa, a més a més, us anima a aprendre dels pobres, que tenen tant per ensenyar als que tenen de tot:
8
“Tenim tant per aprendre de la saviesa dels pobres! … En cert sentit els pobres són per a nosaltres com els mestres. Ens ensenyen que una persona no és valuosa pel que posseeix, pel que té al seu compte de banc. Un pobre, una persona que no té béns materials, manté sempre la seva dignitat. Els pobres ens ensenyen molt, també sobre la humilitat i la confiança en Déu”. El Papa Francesc té molt clar quines han de ser les actituds que han d'assumir tots els cristians en aquest any sant, tal com ho diu en la Butlla de proclamació del Jubileu de la misericòrdia (nº 15): “En aquest any sant, podrem realitzar l'experiència d'obrir el cor
a quants viuen en les més contradictòries perifèries existencials, que amb freqüència el món modern dramàticament crea. Quantes situacions de precarietat i sofriment existeixen al món avui! Quantes ferides segellen la carn de molts que no tenen veu perquè el seu crit s'ha afeblit i silenciat a causa de la indiferència dels pobles rics.
En aquest Jubileu l'Església serà cridada a guarir encara més
aquestes ferides, a alleujar-les amb l'oli de la consolació, a embenar-les amb la misericòrdia i a guarir-les amb la solidaritat i la deguda atenció. No caiguem en la indiferència que humilia, en la normalitat que anestesia l'ànim i impedeix descobrir la novetat, en el cinisme que destrueix. Obrim els nostres ulls per mirar les misèries del món, les ferides de tants germans i germanes privats de la dignitat, i sentim-nos provocats a escoltar el seu crit d'auxili.
Que les nostres mans estrenyin les seves mans, i apropem-les a
nosaltres perquè sentin la calor de la nostra presència, de la nostra amistat i de la fraternitat. Que el seu crit es torni el nostre i junts puguem trencar la barrera de la indiferència que regna campant per amagar la hipocresia i l'egoisme”.
. Nicaragua/Javier Mármol .
9
“És el meu viu desig que el poble cristià reflexioni durant aquest jubileu sobre
les obres de misericòrdia corporals i espirituals. Serà una manera per despertar la nostra consciència, moltes vegades ensopida davant el drama de la pobresa, i per a entrar encara més en el cor de l'Evangeli, on els pobres són els privilegiats de la misericòrdia divina. …
Redescobrim les obres de misericòrdia corporals: donar de menjar al famolenc,
donar de beure a l'assedegat, vestir el nu, acollir el foraster, assistir els malalts, visitar els presos, enterrar els morts… En cadascun d'aquests “més petits” està present Crist mateix. La seva carn es fa de nou visible com a cos martiritzat, nafrat, flagel·lat, desnodrit, en fugida, perquè nosaltres ho reconeguem, ho toquem i ho assistim amb cura. No oblidem les paraules de Sant Joan de la Creu: Al capvespre de les nostres vides, serem jutjats en l'amor”.
Senegal/Marisa Muñoz-Rojas
10
Honduras/Javier Mármol
COMPROMÍS CREIENT – ACTUAR: Converteix-te en terra bona i sembra en tu mateix i en els altres. 1. Deixa que Déu et faci terra bona i sembra en tu mateix un cor misericordiós: Converteix-te en terra bona, terra oberta a la llavor de l'amor de Déu, que et demana estimar com Ell ens estima. Podeu organitzar junts a la parròquia “24 hores per al Senyor”. Una proposta que fa el Papa a tota l’Església per a promoure el sagrament de la Reconciliació, en el que, especialment els joves, podreu retrobar el sentit de la pròpia vida. L’Església en tot el món se sumarà a aquesta iniciativa el divendres i el dissabte abans del IV diumenge de Quaresma. 2. Sembra solidaritat al teu cor. Per aconseguir-ho hauries de fer vida pròpia les paraules del Papa Francesc als joves a la preparació de la JMJ de 2016, que hem llegit en el punt anterior: us encomana als joves la tasca de posar la solidaritat al centre de la cultura humana. Però per a això has de posar-la primer al centre de la teva vida. Has de sembrar la solidaritat amb força i vigor en el teu cor jove.
“Hem d'aprendre a estar amb els pobres. No ens omplim la boca amb belles paraules sobre els pobres. Apropem-nos a ells, mirem-los als ulls, escoltem-los. Els pobres són per a nosaltres una ocasió concreta de trobar el mateix Crist, de tocar la seva carn que sofreix”. 11
D'aquesta forma t'estàs convertint en terra bona, que rep el manament de l'amor i que vol trobar i servir Crist en cada germà més petit al que decideixis ajudar. I podràs donar trenta, seixanta, o cent, segons les teves possibilitats. Mans Unides et dóna ocasió d’apropar-te als pobres per mitjà de les notícies sobre el Tercer Món i els reportatges sobre els projectes, que apareixen www.mansunides.org. També per mitjà dels vídeos que realitza amb el programa Poble de Déu i per mitjà de les seves publicacions, la majoria d'elles es poden descarregar en el canal manosunidas de YouTube. 3. Sembra solidaritat amb els altres. La millor manera de sembrar solidaritat en un mateix és fer-ho en unió amb uns altres. L'amor que provoca la solidaritat cristiana neix de la Trinitat i es converteix en comunitat a l'Església.: Si sembres solidaritat en companyia estàs creant fraternitat, que és la base del nou món que Jesús va venir a portar. Com va dir el Papa Francesc en el seu discurs davant l'assemblea de la FAO: “La solidaritat és l'actitud que fa a les persones capaces de sortir a la trobada de l'altre i fundar les seves relacions mútues en aquest sentiment de germanor que va més enllà de les diferències i els límits i impulsa a buscar junts el bé comú”. De forma concreta, podeu ajudar el mossèn de la vostra parròquia a preparar un sopar de la fam i invitar a tota la parròquia a participar-hi. La millor data seria el 12 de febrer. Animar la col·lecta per Mans Unides el diumenge 14 de febrer, explicant a les misses del diumenge els projectes que recolza la vostra diòcesi. Participar en el concurs de clipmetratges com a grup parroquial o com a grup d’amics. Per a fer-ho us podeu informar a www.clipmetrajesmanosunidas.org, i crear un vídeo-missatge solidari per a compartir a les vostres xarxes socials els vostres contactes. D’aquesta manera entreu al tercer pas del compromís. 4. Sembra solidaritat als altres i per als altres: L'autèntica solidaritat no es converteix en realitat fins que no comença a arribar en forma d'ajuda als que la necessiten. No n'hi ha prou amb parlar, cal passar a l'acció. Ens ho deia S. Joan en la seva primera carta: “que el nostre amor no sigui solament de paraula, sinó que es demostri amb fets”. (1 Jn 3, 18) 12
Fes-te missatger de la solidaritat. Pots convertir-te en sembrador quan dónes a conèixer la realitat dels pobres, quan et converteixes en corretja de transmissió del missatge de Mans unides per als teus amics, la teva família, els teus companys, els nens més petits del teu col·legi o parròquia. Per aconseguir-ho pots preparar activitats que, en un moment puntual, serveixin per transmetre el missatge, com per exemple realitzar amb els més petits de la teva parròquia o col·legi el concurs “Estel solidari”, que podràs trobar publicat a www.manosunidas.org/manoscreyentes . No et conformis amb participar en activitats solidàries. Pensa que tu, juntament amb la teva classe, amb el teu grup, la teva parròquia, podeu organitzar i realitzar activitats per recaptar fons. Perquè quan s'organitzen activitats solidàries per permetre la participació dels altres, s'està fent el mateix que la llavor que se sembra. D'un gra surt una espiga completa, que, com diu Jesús en la paràbola, es converteix en trenta, seixanta o cent grans. Informeu-vos de les coses que es fan i es poden fer i penseu quina és la que vosaltres podríeu realitzar amb més possibilitats d'èxit. Poseu-vos a la feina. Veureu com Déu fa multiplicar la vostra iniciativa. I a més a més tindreu la sort d'experimentar en la vostra pròpia pell el que deia Jesús als seus deixebles: “Hi ha més alegria a donar que a rebre”. 5. Sembra de forma duradora: I si vols ser terra sempre disposada, no només per a un gra i a una collita, sinó a totes les collites, de tots els anys, fes-te voluntari de Mans Unides, ja sigui integrant-te en la teva Delegació, o bé col·laborant amb ella des del teu col·legi i parròquia i fent d'enllaç entre ells i l'organització.
Ecuador/Javier Fernández
13
PREGÀRIA PER UNA BONA SEMBRA Senyor Déu, que has creat un món en creixement i ens ho has donat als homes, perquè creixem amb ell, ho dominem i cuidem, converteix-nos en terra bona que aculli la teva paraula i doni el fruit abundant que tu ens promets. Tu has posat en nosaltres llavors del Regne, perquè les fem créixer i multiplicar-se. Dóna'ns força per fer germinar aquest amor. Que no ens importi que la mostassa sigui petita, perquè acabarà convertint-se en un arbust gran, capaç d'acollir als que necessiten ser acollits. Tu has enviat al món el teu Fill Jesús, per anunciar la benaurança dels pobres. Fes-nos pobres d'esperit per a complir la teva voluntat, per a saber-te reconèixer en els més petits, per a poder-te socórrer en el germà que sofreix, i així, estimar-te com tu ens has estimat. Amén. India/Javier Fernández
A www.manosunidas.org/manoscreyentes pots trobar altres materials i dinàmiques per a treballar i aprofundir el tema.
14
ALMOINA – SIGUES GENERÓS! Comparteix els teus diners, El que tens, amb el que tenen menys... Cal donar fins que faci mal! Madre teresa
DEJUNI -
PREGÀRIA
Series capaç de quedar-te un dia sense sopar per a experimentar el patiment de tants nens i joves com tu que només tenen un plat al dia? Aquesta setmana privat de capricis: Llaminadures, tabac...
Mitjançant la teva pregària pots demanar Déu, consolar, enfortir... i estar a prop dels que estan lluny. El cor de Crist ens uneix a tots com germans...Prega molt!
Divendres 12 de febrer
Diumenge 14 de febrer
DIA DEL DEJUNI VOLUNTARI
JORNADA NACIONAL DE MANS UNIDES –
SOPAR CONTRA LA FAM
EUCARISTIA
15
Mans Unides Premi Príncip d’ Asturiess de la Concordia 2010
SERVEIS CENTRALS:
Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. Tel: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08. info@manosunidas.org - www.manosunidas.org Mans Unides a Catalunya: www.mansunides.org