01
02
Rehabilitació del patrimoni ...
Investigació Primavera 2024
Disseny Urbà Primavera 2022 Bypass Paissatgístic
03
Rehabilitació Tardor 2021 Can Vallès del Puig
04
Tecnologia Tardor Escola Ridaura
Tecnologia 2023 Escola Ridaura
05 Gratacel Tardor 2022 Ryokan
06
Habitatge d’emergència Abril 2023 Hope Shelter B
M Maqueta Abril 2022 Thermes du Vals
Investigació | Primavera 2024
Treball de Final de Grau
La investigació parteix des d’un model arquitectònic concret: el patrimoni eclesiàstic complementari al lloc de culte. Des de l’observació de la disminució d’ús d’aquests espais, i el conseqüent empitjorament del seu l’estat de conservació de manera generalitzada, s’efectua l’estudi de la tipologia, la seva extensió en el territori, i la recerca d’unes directrius d’intervenció que permetin la rehabilitació dels mateixos.
Per fer-ho, s’empra el cas d’estudi del Convent de la Santíssima Trinitat de Vilafranca del Penedès. Aquest, permet propo-sar un mètode d’anàlisi per a la tipologia descrita. Alhora, exemplifica els condicionants urbanístics i de protecció patrimonial, de propietat de l’immoble, i els condicionants històrics i religiosos del mateix. Finalment, es mostra com una guia per la identificació i interpretació de l’estat de conservació del conjunt.
Com a resultat del mateix s’exposen cinc directrius per la rehabilitació del patrimoni eclesiàstic de convivència, amb l’objectiu d’incentivar a una arquitectura en diàleg entre la preexistència i l’addició.
estudi de l’estat de conservació i aixecament de patologies de la façana principal
estudi de l’estat de conservació i aixecament de patologies de la façana gregal del claustre
Disseny Urbà | Primavera 2022
En col·laboració amb: Toni Medina i Yago Ayllón
En el paradigma de la ciutat perifèrica de Barcelona, determinat per un teixit urbà sobredensificat i un espai públic dominat per l’ús de l’automòbil, les autoritats de Mollet del Vallès proposen un soterrament de la via del tren que talla la ciutat. El projecte Bypass Paissatgístic veu la transformació d’aquest eix territorial com una oportunitat per renaturalitzar el teixit urbà, unir els barris històricament desconnectats i revaloritzar els espais d’interès social que s’hi adhereixen.
Es proposa un espai públic centrat en un camí rural, en connexió amb els espais protegits d’interès natural de l’entorn del municipi, que a través del talús, la vegetació i els itineraris per a vianants programats generen atmosferes d’escapada dins la ciutat.
Les necessitats de mobilitat del teixit urbà vinculades a la continuïtat de l’eix territorial posen el focus d’atenció en els encreuaments. Mitjançant la reutilització de la infraestructura viària existent, la peatonalització dels carrers adjacents a l’eix, i la incorporació de franges de connexió entre equipaments, es pot mantenir la connectivitat urbana i potenciar l’ús de l’espai públic com a bé pel ciutadà.
topografia
mobilitat rodada
connexions peatonals
topografia viaria preexistent
equipaments i espais verds preexistents
Rehabilitació | Tardor 2021
En col·laboració amb: Toni Medina i Pau Admetlla
El projeccte de Can Vallès del Puig conisteix en la rehabilitació d’un conjunt d’edificacions adjacents a una masia tradicional catalana a la població de Torrelavit, a partir de la proposta d’un petit hotel rural de cap de setmana.
Es planteja el complexe com un encadenat d’atmosferes, que juguen entre la llum, la natura, la materialitat tradicional de la pedra, i una intervenció diferenciada amb acer. Es busca que cada estança proporcioni una experiència única i irrepetible per els futurs clients.
El projecte intervé en el parc construït amb accions com: la substitució parcial de la coberta del pis superior; la substitució dels elements estructurals malmesos; la incorporació d’obertures que augmenten el contacte amb la natura; la dotació de condicions d’habitabilitat i accessibilitat a les diferents estances del complex; i l’equipament amb els serveis de sanejament, climatització, ventilació, entre altres. Alhora, propicia una recuperació d’elements propis de la costrucció originària com l’arc de façana, o les parets de pedra.
Tecnologia | Tardor 2023
En colaboració amb: Lluc Ruíz
L’escola de música de Riudaura s’integra amb èxit en el seu entorn natural, situant-se estratègicament en la intersecció de Santa Cristina d’Aro i el parc fluvial de Riudaura. Aquesta ubicació única inspira el concepte central del disseny, que implica enterrar parcialment l’estructura per a fomentar una connexió harmoniosa entre aquests dos elements.
En una posició central trobem un pati interior estretament vinculat a l’entorn natural que l’envolta, creant una sensació d’unitat entre l’escola i el seu context. A més, la ubicació subterrània s’aprofita hàbilment per a crear atmosferes captivadores que juguen amb la interacció de materials i llum, evocant les qualitats atmosfèriques d’una cova.
L’organització de les diverses activitats de l’escola en diferents ambients afegeix una capa de riquesa al projecte. L’ús acurat del formigó, la fusta i el maó com a materials primaris potència cada espai, convertint-los en protagonistes de la narrativa arquitectònica del projecte. El disseny resultant no sols mostra un profund coneixement del lloc, sinó que també celebra la delicada dansa entre la naturalesa, la materialitat i la llum.
Gratacel | Tardor 2022
En col·laboració amb: Dylan Willson i Victor Ranera
El gratacel com a fita en un frenètic punt de condensació urbana. En contacte amb Shibuya, a Tòquio, aquest projecte proposa un edifici multifuncional de 30 plantes que inclou un hotel de luxe, una galeria d’art, restaurants, un gimnàs i un spa, i més.
L’edifici es defineix per tres estratègies: la recuperació de l’espai públic, l’adaptació al context urbà i la naturalització del recorregut.
En contacte amb l’espai públic, a través d’una plaça subterrània, i a l’aire lliure, es fomenta la connectivitat amb el centre comercial i l’entrada subterrània del metro que envolta la parcel·la. Aquest gest recupera l’espai del i pel vianant, donant una resposta urbana a la trobada del complexe amb el terra.
Formalment, l’edifici s’adapta al seu context, tant com a gest de reconeixement de l’alçada mitjana dels edificis adjacents, com pel que fa a una distribució triangular, com a l’orientació de les seves estances en direcció al pas de Shibuya, un dels punts més turístics del món.
Habitatge d’emergència | Abril 2023
En col·laboració amb: Hope Village
Hope Village és un projecte benèfic impulsat per Champaign County Health Care Consumers, Carle Health, i la Univerity of Illinois Urbana-Champaign; el qual construirà una comunitat d’acollida per aquelles persones de la ciutat de Urbana, IL. que tenen risc de patir sensellarisme crònic i que alhora necessiten atenció mèdica continuada. La comunitat constarà de 30 mòduls d’habitatge, un centre comunitari i dependències mèdiques per cobrir les necessitats dels seus nous habitants.
En aquest marc, es proposa un mòdul d’habitatge que expressi la unió entre les necessitats del col·lectiu, i la optimització màxima de l’espai construït, impulsada per l’objectiu de garantir una millor qualitat de vida a l’usuari. Hope Shelter B desdibuixa la idea d’habitatge com a sumatori de petites estances separades i inconnexes, per a proposar un únic espai comú per les diferents activitats. Aquestes transformen l’espai central al ocupar-lo, de manera que l’espai útil per a cada una d’elles es multiplica. En addició, permet l’accessibilitat i la privacitat a l’interior d’aquest, mentre maximitza la seva connectivitat amb l’entorn natural que l’envolta.
Maqueta 1:1 | Abril 2022
En col·laboració amb: Toni Medina
El lluernari de les Thermes du Vals no és només un element arquitectònic d’interès per el joc de llums que permet dins de l’edifici de Peter Zumthor, sino que també destaca per la seva complexitat constructiva. Aquesta rau en el fet de que es situa entre dues lloses de coberta en voladís, que amb diferents deformacions, tenen com a punt d’unió l’element més feble: el vidre. Gràcies a una fusteria dividida en tres parts que incorpora elements d’unió com molles, s’aconsegueix que els esforços provocats per la deformació de l’estructura no recaiguin sobre aquest element i que alhora es pugui seguir garantint l’estanqueitat.
