MAR GONZÀLEZ PORTFOLIO
01
Bypass Paissatgístic
Disseny Urbà
Primavera 2022
02
Can Vallès del Puig
Rehabilitació
Tardor 2021
03
Escola Riuraura
Tecnologia
Tardor 2023
04
Hope Shelter
Habitatge d’Emergència
Abril 2023
05
Ryokan
Gratacel
Tardor 2022
06
Torrent de l’Estadella
Planejament Urbà
Tardor 2021
07
Thermes du Vals
Maqueta
Abril 2022
Bypass Paissatgístic en st xi ee
s
pr
al
r ia
on at
a
ns
av
ia
pe
ad od
to
po
gr
afi
io co
nn
ex
ta ili ob m
to
po
gr
afi
a
tr
eq
En el paradigma de la ciutat perifèrica de Barcelona, determinat per un teixit urbà sobredensificat i un espai públic dominat per l’ús de l’automòbil, les autoritats de Mollet del Vallès proposen un soterrament de la via del tren que talla la ciutat. El projecte Bypass Paissatgístic veu la transformació d’aquest eix territorial com una oportunitat per renaturalitzar el teixit urbà, unir els barris històricament desconnectats i revaloritzar els espais d’interès social que s’hi adhereixen.
t
ui p ve a m rd e n s p ts re i ex e s is pa t e is nt s
Disseny Urbà | Primavera 2022 En col·laboració amb: Toni Medina i Yago Ayllón
Es proposa un espai públic centrat en un camí rural, en connexió amb els espais protegits d’interès natural de l’entorn del municipi, que a través del talús, la vegetació i els itineraris per a vianants programats generen atmosferes d’escapada dins la ciutat. Les necessitats de mobilitat del teixit urbà vinculades a la continuïtat de l’eix territorial posen el focus d’atenció en els encreuaments. Mitjançant la reutilització de la infraestructura viària existent, la peatonalització dels carrers adjacents a l’eix, i la incorporació de franges de connexió entre equipaments, es pot mantenir la connectivitat urbana alhora que es potencia l’ús de l’espai públic com a catalitzador de l’activitat al municipi.
intervenció urbana
estratègia territorial
collage
planta
secciones axonomètriques
Can Vallès del Puig Rehabilitació | Tardor 2021 En col·laboració amb: Toni Medina i Pau Admetlla
El projeccte de Can Vallès del Puig conisteix en la rehabilitació d’un conjunt d’edificacions adjacents a una masia tradicional catalana a la població de Torrelavit, a partir de la proposta d’un petit hotel rural de cap de setmana. El projecte inclou quatre suites, un apartament independent, i una sala equipada per donar cabuda a activitats com la restauració de l’hotel, showcooking, i celebracions o events puntuals externs. Es planteja el complexe com un encadenat d’atmosferes, que juguen entre la llum, la natura, la materialitat tradicional de la pedra, i una intervenció diferenciada amb acer. Es busca que cada estança proporcioni una experiència única i irrepetible per els futurs clients. El projecte intervé en el parc construït amb accions com: la substitució parcial de la coberta del pis superior; la substitució dels elements estructurals malmesos; la incorporació d’obertures que augmenten el contacte amb la natura; la dotació de condicions d’habitabilitat i accessibilitat a les diferents estances del complex; i l’equipament amb els serveis de sanejament, climatització, ventilació, entre altres. Alhora, propicia una recuperació d’elements propis de la costrucció originària com l’arc de façana, o les parets de pedra.
Escola Riudaura Tecnologia | Tardor 2023 (en procés) En colaboració amb: Lluc Ruíz
L’escola de música de Riudaura s’integra amb èxit en el seu entorn natural, situant-se estratègicament en la intersecció de Santa Cristina d’Aro i el parc fluvial de Riudaura. Aquesta ubicació única inspira el concepte central del disseny, que implica enterrar parcialment l’estructura per a fomentar una connexió harmoniosa entre aquests dos elements. En una posició central trobem un pati interior estretament vinculat a l’entorn natural que l’envolta, creant una sensació d’unitat entre l’escola i el seu context. A més, la ubicació subterrània s’aprofita hàbilment per a crear atmosferes captivadores que juguen amb la interacció de materials i llum, evocant les qualitats atmosfèriques d’una cova. L’organització de les diverses activitats de l’escola en diferents ambients afegeix una capa de riquesa al projecte. L’ús acurat del formigó, la fusta i el maó com a materials primaris potència cada espai, convertint-los en protagonistes de la narrativa arquitectònica del projecte. El disseny resultant no sols mostra un profund coneixement del lloc, sinó que també celebra la delicada dansa entre la naturalesa, la materialitat i la llum.
Hope Shelter Habitatge d’emergència | Abril 2023 En col·laboració amb: Hope Village
Hope Village és un projecte benèfic impulsat per Champaign County Health Care Consumers, Carle Health, i la Univerity of Illinois Urbana-Champaign; el qual construirà una comunitat d’acollida per aquelles persones de la ciutat de Urbana, IL. que tenen risc de patir sensellarisme crònic i que alhora necessiten atenció mèdica continuada. La comunitat constarà de 30 mòduls d’habitatge, un centre comunitari i dependències mèdiques per cobrir les necessitats dels seus nous habitants. En aquest marc, es proposa un mòdul d’habitatge que expressi la unió entre les necessitats del col·lectiu, i la optimització màxima de l’espai construït, impulsada per l’objectiu de garantir una millor qualitat de vida a l’usuari. Hope Shelter B desdibuixa la idea d’habitatge com a sumatori de petites estances separades i inconnexes, per a proposar un únic espai comú per les diferents activitats. Aquestes transformen l’espai central al ocupar-lo, de manera que l’espai útil per a cada una d’elles es multiplica. En addició, permet l’accessibilitat i la privacitat a l’interior d’aquest, mentre maximitza la seva connectivitat amb l’entorn natural que l’envolta.
Ryokan Gratacel | Tardor 2022 En col·laboració amb: Dylan Willson i Victor Ranera
El gratacel com a fita en un frenètic punt de condensació urbana. En contacte amb Shibuya, a Tòquio, aquest projecte proposa un edifici multifuncional de 30 plantes que inclou un hotel de luxe, una galeria d’art, restaurants, un gimnàs i un spa, i més. L’edifici es defineix per tres estratègies: la recuperació de l’espai públic, l’adaptació al context urbà i la naturalització del recorregut. En contacte amb l’espai públic, a través d’una plaça subterrània, i a l’aire lliure, es fomenta la connectivitat amb el centre comercial i l’entrada subterrània del metro que envolta la parcel·la. Aquest gest recupera l’espai del i pel vianant, donant una resposta urbana a la trobada del complexe amb el terra. Formalment, l’edifici s’adapta al seu context, tant com a gest de reconeixement de l’alçada mitjana dels edificis adjacents, com pel que fa a una distribució triangular, com a l’orientació de les seves estances en direcció al pas de Shibuya, un dels punts més turístics del món. Finalment, la circulació de l’edifici es caracteritza per una cadena d’espais emblemàtics de grans alçades que recorren l’edifici i incorporen vegetació.
ent de l’Estadella
Torrent de de l’Estadella l’Estadella Torrent
o urbano | Otoño 2021 ión con: Pere Joan Planejament Cladera y Álvaro Rossy urbà | Tardor 2021
Planeamiento urbano | Otoño 2021 En col·laboració amb: Pere Joan Cladera i Álvaro Rossy En colaboración con: Pere Joan Cladera y Álvaro Rossy
aradigma de polígono industrialpolígon barceEn un industrial barceloní, En un paradigma paradigmade de polígono industrial barceesente en un modelo basado presentpresente ende unciudad model ciutat de basat en labasado zonifilonés, en unde modelo ciudad cació, en estat de decadència i desconnexió amby nificación, enenestado de decadencia la zonificación, en estadoyde decadencia l’entorn residencial, proposa una reforma desconexión con eles entorno residencial, seurbaproxión con el entorno residencial, se prona peruna a connectar, renaturalitzar incorporarrenauna pone reforma urbana para iconectar, a reforma urbana para conectar, renamescla d’usos en el barri. turalizar e incorporar unaen mezcla e incorporar una mezcla de usos el de usos en el
barrio. Es proposa un canvi de paradigma en la mobilitat del barri, evitant la supremacia del transport Se propone un cambio de paradigma en la rodatde i la deshumanització públic, amb movilidad del barrio, evitando la supremacía one un cambio paradigma endelal’espai la proposta de carrers flexibles i d’ús mixt, la intransporte rodado y la deshumanización d del barrio, del evitando lacorredors supremacía corporació de verds per als vianants i del espacio público, con la propuesta de calles sporte rodado y la deshumanización la generació circulacions secundàries ade través flexibles y dede uso mixto, la incorporación cocio público, con la propuesta de calles d’edificis rehabilitats. rredores verdes peatonales y la generación de
y de uso mixto, la incorporación de acocirculaciones secundarias través de edificios Al mateix es proposade una renaturalització rehabilitados. verdes peatonales y temps, la generación de l’espai públic com a catalitzador de l’activitat ones secundarias través edificios en mismo el a barri, i es de fomenta l’augment del sòl perAl tiempo, se propone una renaturalizados. meable, amb l’objectiu de recuperar l’aqüífer del
ción del espacio público como catalizador de la riu Besòs.en el barrio, y se fomenta el aumento actividad o tiempo, se propone una renaturalizadel suelo permeable, con el objetivo de recupeFinalment, el projecte proposa rar el acuífero del río Besòs. espacio público como catalizador de la incorporar nous usos en el barri mitjançant l’apropiació de l’enen el barrio,torn y seconstruït fomenta el aumento l’ocupació d’aquells edificis inacFinalmente, eliproyecto propone incorporar nuepermeable, con el objetivo de recupetius amb d’habitatge protegit. vos usosmòduls en el barrio mediante la apropiación
uífero del río Besòs. del entorno construido y la ocupación de aquellos edificios inactivos con módulos de vivienda
te, el proyectoprotegida. propone incorporar nueen el barrio mediante la apropiación no construido y la ocupación de aquecios inactivos con módulos de vivienda a.
Thermes du Vals, Peter Zumthor Secció de l’envolupant: Lluernari Maqueta 1:1 | Abril 2022 En col·laboració amb: Toni Medina
El lluernari de les Thermes du Vals no és només un element arquitectònic d’interès per el joc de llums que permet dins de l’edifici de Peter Zumthor, sino que també destaca per la seva complexitat constructiva. Aquesta rau en el fet de que es situa entre dues lloses de coberta en voladís, que amb diferents deformacions, tenen com a punt d’unió l’element més feble: el vidre. Gràcies a una fusteria dividida en tres parts que incorpora elements d’unió com molles, s’aconsegueix que els esforços provocats per la deformació de l’estructura no recaiguin sobre aquest element i que alhora es pugui seguir garantint l’estanqueitat.