L'origami: l'art japonés

Índex

· Objectius ........................................................................................................... pàg. 1 · Justificació del treball ....................................................................................... pàg. 2 · Metodologia del treball ...................................................................................... pàg. 3 · Introducció del paper ........................................................................................ pàg. 4 -

Dissenyar amb paper: plegar ..................................................................... pàg. 5

-

Dissenyar amb paper: tallar ....................................................................... pàg. 5

-

Tallar amb laser .......................................................................................... pàg. 6

-

Com escollir el material: el paper ............................................................... pàg. 6 i 7

-

Fabricació ................................................................................................... pàg. 7 i 8

-

Direcció de la fibra i el plegat ...................................................................... pàg. 8

-

El origen del paper japonés : el washi ......................................................... pàg. 9, 10 i 11

-

El secret del paper ....................................................................................... pàg. 12

· Composició i elaboració del washi -

La fibra de paper............................................................................................pàg. 12

-

Tipus de fibres................................................................................................pàg. 12

-

Kozo, Mitsumata i gampi............................................................................... pàg. 12

-

Kozo...............................................................................................................pàg. 13

-

Mitsumata......................................................................................................pàg. 13 i 14

-

Gampi............................................................................................................pàg. 14

Obtenció de la fibra -

Recol-lecció de les branques i l’extracció de la escorça.............................pàg. 15

Preparació de la fibra -

El cuinat......................................................................................................pàg. 15 i 16

-

L’esbandit....................................................................................................pàg. 17

-

L’extracció d’impureses...............................................................................pàg. 18

-

El meceratge...............................................................................................pàg. 18 i 19

Formació del full de paper -

El taller japonés..........................................................................................pàg. 19

-

El tororo-aoi................................................................................................pàg. 20

Elaboració del fulls de paper -

Técniques.................................................................................................pàg. 21

-

Tame-zuki..................................................................................................pàg. 21

-

Nagashi-zuki..............................................................................................pàg. 21

-

El sukote.................................................................................................... pàg. 21,22,23 i 24

-

El premsat.................................................................................................pàg. 24 i 25

-

El secatge.................................................................................................pàg 25 i 26

-

El acabat...................................................................................................pàg 26

Usos i aplicacións del washi ....................................................................... pàg. 26,27,28 i 29 Tipus de washi...............................................................................................pàg. 30 Paper occidental: els molins paperers.....................................................pàg. 31 -

Les estances del molí paperer................................................................pàg. 32

-

El procés productiu del paper.................................................................. pàg.33,34,35 i 36

-

Procés d’industrialització en el procés del paper..................................... pàg. 37, 38 i 39

-

Fotogràfies del passat..............................................................................pàg. 39 i 40

Autors importants en l’origami................................................................... pàg. 41,42,43 i 44 Tipus de paper que s’utilitza en l’origami ...............................................pàg. 45,46,47,48,49 i 50

Procediments -

Anàlisis de videos de publicitat............................................................. pág.51,52,53,54,55 i 56

-

Sinopsis del conte..................................................................................pàg. 57

-

Història del conte...................................................................................pàg. 57,58 i 59

-

Storyboard del conte.............................................................................pàg. 60 i 61

-

Fotografíes de l’obra.............................................................................pàg. 62 i 63

-

Conclusió..............................................................................................pàg. 64

Bibliografía i webs de consulta................................................................pàg. 65

Objectius 1. Crear un llibre origami, dissenyar l’exterior (portada), com el seu interiro fet d’origami. El tema del llibre és una història amb personatges, fer un conte. Amb la elaboració de un storyboard sobre el conte, una maqueta com a projecte del treball i la obra final..

2. Paper Japonés : Washi (paper oriental).

- Aparició del paper japonés.

- El secret del paper.

- Composició i elaboració de washi. · La fibra de paper. · Tipus de fibra. · Obtenció de la fibra. · Preparació de la fibra. · Formació de la fulla de paper.

- Usos i aplicacions del washi.

- Tipus de washi.

- El paper a les terres catalanes. (paper occidental) · La industria paperera de l’Anoia.

3. Petita introducció del paper (general).

4. Saber les qualitats de paper que es troven en el mercat, són adequats per el origami i tipus de paper que si utilitzen.

5. Fer una pinzellada d’autors importants que utilitzen la técnica del origami.

· 1 ·

Justificació del treball Doncs a primer de batxillerat vam anar a fer una visita al museu molí paperer de Capallades, allà ens van ensenyar els processos per eleborar el paper, les estances que hi havia i les maquinàries. Tot col·locat fidelment a com eren aquells molins paperers de l’Anoia. Ens van deixar elaborar fulls de paper, utilitzant el motlle fet amb un marc de fusta i una tela metàl·lica on hi havia la filigrana del molí. El van submergir a la tina, per treure la pasta de paper, així obtenir el full. El que vam fer va ser un petit procés d’elaborar el full de paper, dintre del llarg procés que passa la pasta de paper per elaborar el full. Llavors això em va interessar molt i tenia la curiositat de saber més sobre el paper : la seva elaboració. Amb aquest treball he volgut aprofundir i conèixer més sobre la elaboració del paper mab més detall. Llavors com el tema del paper m’interessava he buscat informació sobre el principi del paper, o sigui el seu descobriment i origen, a partir d’això també he volgut endinsar-me a com elaboraven el paper en Orient i en l’Occident i els possibles canvis que han sofert a partir de la industralització, i així poder veure les diferències que hi havien. A part de saber més del paper, volia per algun mitjà poder-lo manipular. I per manipular el paper hi ha moltes tècniques. I em va interessar la tècnica de l’origami o papiroflèxia que només es fa manipulant el paper fent plecs fins a elaborar la figura desitjada. I com això de petit t’ho ensenyaven, doncs s’havia despertat en mi les ganes de tornar a fer origami i reviure aquells records.

· 2 ·

Metodologia del treball Primer de tot he volgut fer una introducció sobre el paper en àmbit general, explicant amb poc detall la importancia que té el paper avui dia, després les transformacions o les manipulacions que l’hi podem fer en el paper: com tallar i plegar, de quin material esta fet i quines substàncies la componen, els tipus de paper que es fan a l’occident , la direcció de la fibra en el momentde tallar el paper, la seva fabricació. Després buscar el origen i el descobriemnt del paper. Aprofundir en la utilització de materials, els processos per realitzar el full de paper, desde la recol·lecció fins a obtenir el full, això tan en occident com en l’orient. Tot això utilizant fonts d’informció en els llibres, la obtenció de l’informació no ha suposat cap dificultat, per la gran claredat en l’explicació del textos on conjuntament amb unes fotografies t’ensenyaven els materials, la maquinària,els processos de manera detallada, sobretot en la obtenció d’informació en el paper d’orient. En el paper d’occident vaig utilitzar també els llibres,llibres que tenien el mateix detallisme que els llibres que tractaven el paper del orient, allà vaig extreure fotografies de l’época sobre el molins paperers i com els treballadors treballaven, peró a més a més vaig agafar informació del dossier que ens van donar del museu molí paperer de Capallades, on allà explica mes acuradament els processos del paper en l’occident i també la seva industarlització amb el pas del temps.

Seguidament per cercar autors importants o que esta ficats dins de la tècnica d epaper de l’origami o papiroflèxia, va ser bucant informació per internet i accedint per webs i blog on origamistes mostraven les seves obres, i a més per obtenir quins tipus de paper s’utilitzaven per elaborar origami i que es troben en el mercat els he anat descobrint per la informació que donaven els artistes sobre les seves obres, i part ampliar l’explicació de cada un del paper, com per exemple de que esta compost. I buscat infromació sobre autor on cadascu utilitza una tècnica o manera de manipular el paper per realitzar les seves obres.

Com a procediment doncs era intentar elaborar un treball on utilitzes la tècnica de l’origami en el paper. La meva intenció era crear un llibre fet d’origami. En primer lloc vaig elaborar la historia del conte, després vaig crera un storyboard, per situarme amb un guió i la imatge que volia realitzar per despres poder realitzar el treball del conte. En segon lloc vaig elaborar una maqueta del conte perquè tingués la idea de com seria l’obra . I en tercer lloc vaig elaborar la obra definitiva. El treball es basa en un llibre obert per la meitat i on a sobre si representa el conte amb figures realitzades amb paper. Aquesta idea de representar així l’obra, es una artista que també representa les seves obres d’aquesta manera, l’artista Su Blackwell. També he nalitzat anuncis publicitaris on apliquen la tecnica del origami.

· 3 ·

Introducció : el paper Rar és el dia que passem sense agafar un tros de paper. Diferents tipus de fulls passen per les nostres mans de forma intermitent: el diari durant l'esmorzar, les factures que recollim de la bústia, les pàgines d'una novel·la que llegim, l'agenda en la qual anotem qualsevol esdeveniment o reunió.

Gairebé sempre el paper és tan sols un medi per transmetre i emmagatzemar informació. El text i la imatge reclamen de forma tan intensa la nostra atenció per no fixar-nos en el seu suport, el paper. És, simplement, l'espai blanc que molts dissenyadors troben tan atractiu.

Sens dubte, les imatges i el text han deixat de dependre del paper: podríem imprimir a moltes superfícies: tela, plàstic, vidre o fins i tot a la pantalla d'un ordinador. Les possibilitats del món digital estan resultant ser infinites, però encara hi ha moltes coses que l'ordinador no pot fer. No podem doblar en dos una pantalla, ni arrugar-la ni arrodonir-la per formar una pilota o aixecar-la contra una finestra de manera que la llum la travessi i brilli entre les paraules .El dia en el qual les pantalles siguin tan fines com un full , el paper ja no farà falta, però fins llavors, per presentar i conservar informació visual no hi haurà res tan accessible, intim i universal com un senzill tros de paper.

Sol pensar-se que el disseny gràfic és una activitat que té lloc en dues dimensions, però en realitat qualsevol cosa més complex que un simple cartell funciona en tres dimensions.

El treball pensat per ser construït en paper, com per exemple la feina fet per la tècnica de l'origami (solament plegar) implica un factor de participació per part del lector. La informació que és presenta d'aquesta manera s'assimila millor que la que simplement s'observa en fulls de paper pla. En el món occidental, el més a prop que molts adults arriben a estar aprop de la interactivitat del paper tridimensional és l'acció de doblar una carta per posar-la en un sobre, o la d'embolicar un regal d'aniversari. En general passem les pàgines dels llibres o les revistes com un cavall amb els ulls tapats que recorreria un camí ja conegut. Llegir, és un procés, normalment, d'assimilació, més que un procés d'interacció amb la pàgina. La majoria de llibres es produeixen en el format tradicional occidental: plànols de paper rectangular i de la mateixa mesura, enquadernats, cada una de les capes dels quals funciona de manera predicable i plantejada a priori. Les llibreries de tot el món són plenes de llibres d'aquest tipus i, ja que funciona tan bé, el format sol donar-se per establert.

Els enginyers en el paper igual com els artistes experimenten amb nous formats. Es revelen contra les estructures tradicionals. Un llibre o targeta dissenyats des de la perspectiva de l'enginyeria en paper és més que una mera superfície sobre la qual cal situar un contingut. La lectura es converteix en una experiència d'immersió amb l'obra. En passar una pàgina o estirar una cinta de paper se'ns revelen noves dimensions o noves capes.

De vegades és precís seguir unes instruccions, amb la qual cosa el lector es fa més complice de l'obra, com per exemple "tirar d'aquí", "aixecar", "tallar per la línia de punts". En aquests casos, l'enginyeria en paper també depèn de la qualitat del disseny, perquè si el lector no se sent atret per estirar la cinta, significa que el disseny no ha funcionat bé i no existeix.

· 4 ·

Dissenyar amb paper : plegar Per començar a dissenyar i treballar amb el paper és bàsic i fonamental : plegar. Doblant un full per la meitat veiem que la possibilitat de treballar amb l’esmentat full s'ha quadruplicat, en emergir quatre costats; quatre espais. S'ha creat un eix que uneix dos plànols. L'eix crea una columna vertebral, i els plànols poden moure's en l'espai de forma independent.

Quan pleguem un objecte, es crea un espai interior íntim. Durant l'acció de plegat l'espai que envolta l'objecte es torna dinàmic.

El fet de doblar objectes expressa una negació de la forma material, ja que un volum tridimensional pot convertir-se en una superfície plana bidimensional. Aquest és el format ideal per a un dissenyador gràfic.

Hi ha una gran varietat de tècniques de plegat algunes d'elles molt innovadores. Podem trobar: fullets, desplegables amb pestanyes de les que cal tirar cap a dalt o cap a a fora, japonesos plegats, enquadernacions dos a dos, plegats estil origami, acordions i paral·lels plegats.

Dissenyar amb paper: tallar Els talls amb encunys poden utilitzar-se per crear múltiples efectes. Poden realitzar-se senzills talls per unir pàgines, inserir targetes de visita o unir entre si diferents làmines a fi de muntar formes tridimensionals. Les vores i les formes retallades poden utilitzar-se per revelar una cosa que sigui a la pàgina de darrere .

Com a exemple podem explicar com pot utilitzar-se un simple quadrat de tres maneres molt diferents. L'empresa After Hours Creative va utilitzar un quadrat encunyat en paper blau o bé en paper blanc sobre blau i l'única forma del qual de llegir el fullet era esquinçar-lo pel mig. Això incita el lector a preguntar-se : de què tens por?, " perquè no el trenques i mires els que conté".

Això incita el lector a fer-ho, irònicament aquesta afirmació sembla ser una forma d'antidisseny, ja que s'està animant el lector a trencar l'element dissenyat per accedir al contingut que és en el seu interior.

Els encunys poden fabricar-se utilitzant mètodes relativament senzills (mitjançant tires de metall per crear les vores), o mitjançant tècniques més sofisticades com aconseguir els encunys mitjançant plaques metàl·liques gravades a l'àcid a partir d'una imatge fotogràfica . Finalment una tècnica molt moderna però també molt cara és la d'aconseguir trames extremadament complexes mitjançant el tall amb làser. Encara que es va pensar que amb el temps la tècnica del làser es tornaria més barata a mesura que creixés la seva popularitat, lamentablement, a passat el contrari. No hi havia la suficient demanda d'aquests dissenys tan complicats, i molts impressors que ho oferien el van trobar poc rendible, per la qual cosa van retirar el servei.

· 5 ·

Tallar amb laser Els raigs làsers tallen especialment bé el paper no estucat de cel·lulosa de fusta o de fibra de cotó. Ells es deu que el raig està format per fotons de llum molt petits a què els resulta més fàcil separar les molècules dels materials quant més pur siguin. Els fotons necessiten a més temps per actuar si han de tallar paper estucat o altres productes sintètics. El gramatge del full també afecta la rapidesa del procés : a major grossor més temps. Si el paper és molt estucat pot aparèixer una lleugera descoloració al revers del full, causat per les cremades dels raigs. Per això se sol utilitzar un paper imprès que camufli alguna cosa la cremada.

No obstant això, el lleuger to groc provocat per la cremada del làser pot utilitzar-ne com a part del disseny.

Tant si aconsegueix làser com amb un encuny de metall, sempre és convenient que es facin primer proves al paper escollit.

Com escollir el material: el paper A l'hora d'elegir un paper hi hagi moltes coses que cal tenir en compte, per exemple la seva opacitat, la brillantor o la suavitat. Un dels aspectes més importants a considerar és la direcció de la fibra, per comprendre bé quin és la direcció de la fibra és important saber que material s'ha utilitzat per fabricar el paper i com s'han fabricat els fulls.

El paper es fa a partir de les fibres de cel·lulosa de les plantes o els arbres. La cel·lulosa és un compost químic orgànic a partir del carbó, hidrogen i oxigen. És de forma tubular i aquestes fibres s'inflen quan es mullen i, quan s'assequen en contacte unes amb les altres, en generen una gelatina " adhesiva ". Això, unit a la fibril·lació (ruptura i desgast de les fibres per formar com fils, que s'uneixen entre si) dóna lloc a un material extremadament fort.

Tradicionalment el paper es feia amb draps: amb les restes de teles de cotó que sobraven dels molins tèxtils. El cotó conté la cel·lulosa més pura i per això exigeix el procés més curt. A mesura que van anar introduint-se a la producció tèxtil les fibres sintètiques com el niló i la raió , i les fibres animals com la llana, els molins de paper van haver de deixar d'utilitzar draps perquè aquestes noves fibres no s'unien tan bé entre si com a la cel·lulosa i això debilitava el paper. Avui en dia les fonts de què s'obtenen restes tèxtils són escasses, i per això el cotó ja no s'usa tant en la fabricació.

Hi ha moltes altres fibres, com a cànem, l'herba els fulls i el jute, però aquestes s'utilitzen sobretot a la producció de paper fet a mà. En l'actualitat la majoria del paper imprès es fa de polpa de fusta, que pot ser de dos tipus: mecànica o química. La polpa de la fusta mecànica s'obté netejant la crosta dels troncs i molent-los a continuació sota un corrent d'aigua perquè es desintegrin, amb la qual cosa apareix la polpa. La lignina, un component de les parets cel·lulars, es queda la polpa junt amb la cel·lulosa. La lignina rebutja l'aigua i resisteix la fusió, i fa que es torni groc el paper de seguida. Aquesta polpa, que és molt resistent, genera un paper barat per imprimir els diaris i per a embalatges. La polpa de fusta química utilitza agents químiques per dissoldre la lignina i separarla de la cel·lulosa.

· 6 ·

La polpa de fusta diversa en el seu contingut de cel·lulosa, la de millor qualitat en pot contenir fins una 93 per cent el que significa que és gairebé tan pura com la polpa de cotó. Tanmateix té unes fibres molt més curtes i, per això, mai no serà tan resistent ni tindrà les mateixes característiques que el paper de cotó.

Fabricació El paper pot fer-se a mà o mecànicament. També existeix el paper fet amb motlles per presentar característiques similars a les dels fulls fets a mà. Al paper fet a mà la fibra va en direccions diverses el que representa un problema potencial a l'hora plegar-lo, perquè es podria produïr un plec irregular. En canvi, en una màquina de fabricar paper les fibres s'alineïn en la direcció de la trama del paper, perquè la fermesa i l'aspecte de la vora plegada resultessin més uniformes.

La major part del paper que es fa avui en dia es fabrica amb la màquina Fourdrinier, que realitzen procés continu: la polpa entra d'una banda i les bobines de paper surten per l'altre. És una màquina controlada digitalment que sol treballar de dia i nit. El fabricant del paper compra les fibres, tant si són de cotó com si són de polpa de fusta, en forma de fulls secs premsats que són més fàcils de manejar . Aquests fulls es barregen amb molta aigua per formar una espècie de llot que és bomba a unes torres d'emmagatzemament i, després passa a través d'uns filtres refinadors (uns cilindres en constant rotació). Aquest tractament mecànic amb aigua se s’anomena "desfibrat". El grau de desfibrat que es du a terme durant aquest procés de refinament determinarà la longitud de les fibres. Això, condicionarà el tipus de paper que aconsegueixi al final del procés i que pot anar des d'un paper de calc o paper parafinat (molt desfibrat) fins una paper secant de molt volum i molt suau (poc desfibrat). Podrem saber quant s'ha desfibrat un paper si prenem una cantonada d'un full si l'agitem. El so que aquest moviment produeixi serà més alt si el paper ha passat per un desfibrat o procés de refinament més llarg (un full de paper DIN-A4 per escriure produeix un fort soroll en agitar-la, un full de paper per a WC no produeix cap soroll).

Després del refinant el següent pas és el procés de setinatge. La funció del setinatge és controla per l'absorció del líquid que es vol impregnar al paper. A la polpa s'afegeix un material que no conté cel·lulosa. Anteriorment, s'utilitzava la colofònia una substància que s'obtenia dels pins.

Aquesta s'unia amb les fibres del paper utilitzant una substància àcida amb el nom d'alum.

Encara que amb el temps la colofònia s'esgrogueeix i avui en dia s'utilitzen materials sintètics. El caolí és una pols blanca i fina s'afegeix a la polpa del paper perquè aquest no sigui tan humit i lligui millor, i també fer que tingui més opacitat i més suavitat.

L'opacitat és la que afecta la transparència del paper. L'opacitat té relació amb el gramatge i el volum del paper. Per tant com més fibres tinguin un paper menys llum passarà. Un paper com més estuc, major brillantor, intensitat i claredat s'obté imprimint en color.

La polpa de paper, conté abundant aigua i poques fibres. Quan aquesta es vessa en un motlle que la seva funció és drenar la polpa de paper passa a dir-se "pasta primària". El que determinés el gramatge del paper és la quantitat de pasta primària i la velocitat del motlle. Menys velocitat al motlle i molta quantitat de pasta primària més pesat serà el paper. De la polpa passem a un paper sòlid i blanc.

· 7 ·

Amb una malla metàl·lica fa que les fibres de paper s'alienin en una sola direcció. Els papers que tenen les fibres en paral·lel, o verjurats, tenen sempre una trama de tires verticals o horitzontals i els papers de fibres entrellaçades es fan amb motlles entrellaçats.

De la qual cosa queda del procés de la maquina Fourdrinier és fer un assecatge del paper humit, passant per unes premses per treure tot l'aigua del paper. Una vegada el paper ha estat assecat es pressiona a través d'una fila de cilindres verticals, aquest procés porta el nom de calandrat, obtenint així més suavitat i brillantor al paper. El paper s'enrola en grans rotlles de nom bobina.

Direcció de la fibra i el plegat A continuació el paper de la bobina és retallat per la màquina, que poden tenir la funció de tallar a fulls rectangulars, en paral·lel o en angle recte. El paper es diu que se'n va "a fibra" quan la direcció de les fibres del paper i el tall de la maquina ho fa en la mateixa direcció i quan el paper es talla perpendicularment de la bobina la fibra que alineada amb el costat més curt i rep el nom de'"a contrafibra". El paper es dobla més fàcilment al llarg de la direcció de la fibra per no doblar perpendicularment sobre les fibres. Els papers que tenen fibres llargues tendeixen a trencar-se en fer un plec i com més gruix sigui la capa d'estucat serà més fàcil que el paper es clivelli. Per tant un dissenyador ha de conèixer el procés de desenvolupament d'un paper, per saber les qualitats i les propietats que té per realitzar un disseny que té en ment. Encara que l'especialista en això dels tipus de papers i les seves limitacions de cada un el marca l'impressor.

· 8 ·

El origen del paper japonés: el washi La invenció del paper va ser a Xina que després es va anar expendin per l’Orient i per el Occident.

En el III mil·lenni de a.C, s’utilitzava la seda com a suport per la escriptura i les obres pictòriques.

El inventor del paper, no s’ha sap amb exactitud qui va ser. Però es parla de un personatge que va existir amb el nom de Ts’ai Lun, era un eunuc de la cort de la China Central. Gracies al lloc que hi ocupava en el palau va tenir accés a tots els materials que s’hi havien utilitzat per el desenvolupament de la escriptura fins al moment.

L’any 105 d.C Ts’ai Lun va enseñar per primera vegada com amb una barreja de fibres vegetal estovades i después manipulades, s’ obtenía el paper. Però es diu que ven bé no va ser un invent, sinó una investigación que ja es portava fen desde fa molts anys, a través d’artistes i artesants i que això només va ser una demostració final en aquesta investigación. La idea d’aquesta investigación era cerca un nou suport o material que fos més económic, més fácil de fabricar i tambés que es produïssin en grans quantitats, a diferència de la seda que era el material que estaven utilitzan, peró que a la vegada tingues les mateixes característiques que la seda, que era la seva absorció i lleugeresa.

Van investigar quins tipus de plantes tenien que utilizar per obtindre el paper. Les primeres plantes que van utilizar van ser : el bambú, el lli, el cànem i la mora. Amb la fibra d’aquestes plantes les van reduir fins fer una pasta i aquesta s’estenia sobre una tela que es trobava subjectada en un motlle de fusta que estaba fijada.

Amb el pas del temps aquesta técnica es va anar perfeccionant , com per exemple la tela es va substituir per fines canyes de bambú i lligades per fil de seda i el motlle va adquirir dimensión més grans, cosa que va fer que tingues dos tancaments, perque en col·locarla en l’aigua no es mogués, aixo va aconseguir que la pasta quedés homogenia en toda la superficie i per tan el paper fos més resistent.

En el segle III d.C els artesants chinos van tenir contacte amb les pobles Turquestán i que en el segle VIII a causa de les guerres entre ells, els artesans van ser capturats i obligats a dir el secret de com es feia el paper. Amb la expansió del Islam en el segle VII, va ajudar a propagar el descobriment del paper pasan per Asia central, Persia, Egipte fins arriba a Europa, on a Xativa (España) és va construir la primera fàbrica de paper en el segle XII. En el sud- est de Xina, Vietnam en invent es va introduir el segle II, después amb la aparició de la ruta del nord-est a Corea va apareixer el segle IV i finalment a Japó a la meitat del segle VI. Tot i que el paper no va ser invent dels japonesos, aquests va desenvolupar molt les técniques per realizar el paper. Per això avui en dia trobem gran diferencia entre el paper chinés i japonés, i la principal diferencia es que el paper chinés es coneix per la seva gran absorció del paper, pel tipo de tintes que utilitzaven i en el japonés per la seva gran resistència.

Llavors el paper va aparèixer a Japó a la meitat del segle VI, aquest va aparèixer gracies el budisme. Perquè a Japó també entrarà l’escriptura chinesa per tan també venia amb el suport , el paper.

· 9 ·

En el periode Asuka (620d.C), un sacerdot de nom Doncho, va portar les primeres técniques de paper. En aquest periode governava el princep Shotoku, que va estar molt interesat amb el budisme i també era un apasionat de l’art. Shotoku apart de intercambiar artistas coreans i japonesos, va fer que en el país es cultivessin el cànem i el kozo, sabent el gran desenvolupament que això aportaría en el seu país gracies a la plantació d’aquests arbustos per fer el paper. Els agricultors van ser el primer que van produir el paper, quan era la época de l’arrós, el recolectaven i la resta d’any es centraven en la recolecció dels arbustos i la producción del paper.

El paper japonés va rebre el nom de Washi. El washi no només sutilitzaba com a suport d’escriptura sinó també per elabora materials quotidians, com el calçat o tambér per fer quimonos. el secret de com es fa el Washi encara és un misteri.

Aquest secretisme sobre el washi també existía internament en el país, ja que cada provincia feia un tipo de paper diferent amb diferentes caracteristiques, ja sigui pel clima o per la economía de cada provincia, cadascuna utilitzava tecniques diferents, i en l’actualitat continua sen així.

Pero aquest secretime va acabar en el periode de Nara ( 708-794) i es va extendre per tot Japó i en el periode Heian (794 - 1185), el paper japonés es va donar a conèixer al exterior.

En el 806 d.C va aparèixer la primera fàbrica de paper amb el nom de Shioku-In, això va fer que les técniques es difonguessin.

En el periode Heian, es va anar desarrollan la técnica del washi, en un principi s’utilitzava el cànem i després es va utilitza el kozo per la seva textura fina.

També va aparèixer un altre tipus d’arbust per fer el paper aquest rebia el nom de “gampi”, amb aquest arbust s’aconseguia un paper semitransparent i molt suau. Finalment la utilització del cànem per elaborar el paper va acabar desaparèixen perquè tenia una textura masa aspre.

Llavors el gampi i el kozo van ser les uniques fibres vegetals per elaborar el washi.El washi del gampi tenia més calitat que el kozo perqu aquest crexia de forma salvatge i no es podía coltivar cosa que dificultava més l’elaboració del paper amb aquesta fibra vegetal.

En el periode Kamakura (1192 - 1333), sorgí el mercat de paper, molts mercaders van transportar els seu productes, per tal d’aconseguir beneficis i comercialitzarlos. El Sugiharashi un tipo de washi que es va fer molt famós en aquest periode on es va fer ventalls que rebien el nom de Issoku Ippon.

També a Xina es va utilizar el paper no només per la escriptura sinó també per les arts pictòriques, sobretot s’utilitzava en ambits religioso com per ejemple a temple, però també en àmbits laics. El washi també va ser importan a Japó per el ferde poder-se elaborar el té.

En el periode Edo (1603 -1867), és una época de expansió i amb canvis económics, aparèixen els Sanchidonya que són magatzems vendedors de paper i fan de proveidors de les provincies. Una de las plantas que crèixia en una de les illes de Japó rebia el nom mitsumata, que es va utilizar per fer els billets de moneda.

· 10 ·

Amb l’aparició dels billets de moneda, crea una reestructuració económica social, augmenten les vendes, és baixa el preu del paper i augmenten els consumidors i per tan la producció també ho fa.

Els clans feudals monopolitzen la poducció de washi dintre dels seus territoris i envían-ho en els mercats centrals Tokio i Osaka.

Però amb la Restauració Meiji (1867) fa que hi hagi competencia amb el paper washi i el paper occidental, amb l’aparició de les maquines, van fer els papers de la mateix amanera que artesanals i aquests pasaven per llocs oficials. El washi va perdre el suport dels clans.

A causa d’això el washi fet arsenalment se li te cambiar el nom i se li diu Tesuki per diferenciarl’ho amb el washi que esta fet a máquina.

En la segona guerra mundial el cambi es fa molt gran. Fins al punt que el propi país substitueix el washi per el paper occidental, i el washi queda reduit en la utilització de billets de moneda, en el sector artesanal i artístic. També es formen dos tipus de washi segons la seva utilitat i les seves característiques : Shojigami, paper per fer làmpades i per decorar portes,i l’altre es Hakunchishi, utilitzades en la restauració i en les arts plàstiques.

L’any 60 el propi país es va implicar per protegir el patrimoni nacional del paper washi.

Avui en dia el país s’esforça perquè es continui produïnt el paper washi . També intenten que en la educación dels nens arribin a estar interessats per aixó i s’hi dediquin a la producción artesanal del washi, perquè en el futur segueixin els pasos dels ancians que ho están exercint, però es una feina molt dura i molt joven té plans de futur de anar-se’n a grans ciutats i no anar a les zones rurals a produir paper.

· 11 ·

El secret del paper Si obtem per tenir una perpectiva lineal de manera directa a base de pregunta i resposta, tot que ens trobarem será misteri. Si obtenim una perpectiva circular o indirect, no aconseguirem allunyant-sede repostes sinó ni tampoc anirem ala recerca de busca altres respostes que ens comvinguin més. Si més no, és una manera de observa con s’hi troba plaer i s’hi pot desvelar el misteri. També hi han escriptors sobre el tema del paper ens diuen que el més correcte seria que no anessim amb la idea de desvelar el secret del paper, sino convertint-se en simples observadors i deixar que aquest secret no es reveli.

Ela paperers treballen en el camp ne pobles apartats de les urbanitzacions. I aquests paperes guarden aquests secrets que serien ni més ni menys els descobriments que van pasan de generació en generació, o sigui de pares a fills, per tant aquests secrets per ells tenen un valor incalculable.

Composició i elaboració del washi

La fibra de paper Un dels components principals de la elaboració del paper és al celulosa. Aquesta celulosa és forma gràcies a la glucosa, tenen la propietat de absorbir l’aigua, però no dissoldre’s. Per això les fibres vegetals en posar-se en remull, aquestes absorveixen l’aigua i s’expendeixen. La resina i la lignina són substancies que també es troven en les plantes per fixar la seva estructura, però no són bones per la elaboració del paper.

Tipus de fibres Els tres tipus d’arbustos més utilitzats per fabricar el paper són : el Kozo. La Mitsumata i el Gampi.

També es fa paper amb el bambú i polpa de fusta, són molt absorbent però de poca resistencia.

Els que tenen una qualitat superior són els tres que s’han dit anteriorment Kozo, mitsumata i gampi Com s’ha dit anteriorment aquestes tres varietats de plantes, són els que més s’utilitzen per el elaborar en washi. Si no este conèixemenys del tema, o sigui no saber quin material s’ha utilitzat en el procés de elboració del paper, el millor es guiant-se per el tacte. Perquè si ens fixem les tres varietats d’arbutos, guarden unes característiques totalment diferentes entre elles. En l’art de fabricació del paper el sentit del tacte i de la vista són imprecindibles per apreciar la bellesa que té.

· 12

·

Kozo És una planta fácil de cultivar creix en elevacións de terreny. Necessita clima plujós, sense temepratures molt fredes ni molt caluroses. La seva durada de vida pot arribar als vint anys.

Aquest planta ja era utilitzada el segle VII per els chinos per a la fabricació del paper.

Un cop la planta a crescut i té que ser tallada per a la fabricació del paper, la planta torna a crèxer tot i que estigués tallada. S’utiliza l’escorça interna de les branques per fabricar el paper d’aquesta planta.

Es la fibra més resisten de les tres.

Planta Kozo

Paper Kozo

Mitsumata El cultiu d’aquesta planta es per mitjà de llavors. És una planta que pot tenir de vida deu anys.A conseqüència de que el mitsumata tingui menys vida que el kozo, la elaboració de paper és inferior respecte al kozo, de la mateixa manera també es més car el paper fer de mitsumata.

El descobriment del mitsumata va ser el que va tardar més d’entre aquests tres, i va ser el segle XVI, en el periode Edo. El que s’utilitza per elaborar el paper amb aquesta planta es la escorça interna de les branques igual que en el Kozo i en el Gampi.

En el periode Edo va aparèixer la moneda i aquest paper va ser el que es va utilizar per les impressions per la seva gran qualitat.

· 13 ·

Planta Mitsumata

Paper Mitsumata

Gampi Es de les tres plantes la més escasa i també la més cara. El motiu ve donat per la dificultat que comporta en cultivar-lo. És una planat molt salvatge i dicil de controlar, que només amb atencions i cuidados potser domesticada.

Creix en climes humits,terrenys montañosos, escarpats, això fa que es dificulti la seva recol·lecció. Ës considera un dels millors papers, perque ni la humitat ni els insectes l’ataquen.

Antiguament s’utilitzaba com a full de calcar per la seva característica de ser trasparent.

Planta Gampi

Paper Gampi

· 14 ·

Obtenció de la fibra

Recol·lecció de les branques i la extracció de la escorça

Un cop els arbutos han crescut, toca tala les braques. Es te que recol·lectar en grans quantitas ja que la feina de treure la escorça interna per elaborar el paper es molt laboriosa.

El Kozo, es recol·lecta de noviembre a desembre, i el gampi i la mitsumata, en la primavera.

Semore coincideix quan la plnata li cauen les fulles.

Amb les branques ja tallades, l’objectiu es estovar-les, per separar la escorça interna de la externa.

Per barnques son sotmeses a una sauna de tres hores, en unes botes de fusta. Un cop pasat el temps indicat quan les fibres encara están calentes es procedeix a fer el descorçament, que es fa a mà. Després es deixarà assecar al sol les tires d’escorça sobre unes canyes de bambú, un cop seques, es rascarà l’escorça extrene per obtener la interna.

Es deixa sumergida en aigua duran un dia per elminar una fina cap ques es troba entre la escoça externa i interna. Després d’aquest procés tenim la fibra interna que té la característica de ser un color groc pàlid. Per emblanquirlo, passa per procesos de neteja, on s’eliminen particules innecessaries.

Un dels secrets de la elaboració del washi esla calitat i puresa de l’aigua. La millor estació per netejar el paper es al hivern ja que baixa del riu el desglaç de la neu i en el estiu on el caudal del riu augmente per les abundants pluges. A les costes del riu s’aprofiten per fer unes picines, fen una estructura de pedres per tal que les fibres no sèn agin per la corrent del riu. Aquest procés té el nom de kawazarashi. Estan vint-i-quatre hores sumergides amb l’aigua freda del riu.El seguent pas es perjar la fibra crua en les canyes de bambú i desixarles que s’assequin al Sol i que aquesta juda a embalnquir la fibra. Un cop estigui seca, es lliguen amb uns facells i es guarda per vendrá a altres comarques papereres. Aquests procesos es fan igual en les tres fibres de cada arbust.

Preparació de la fibra

El cuinat Aquest procés rep el nom de shajuku. La fibra crua és passa pel procés de cuinat per estovarla, per separar els elements que no serveixen, com la lignina, cres i grases que aquestes es disoldran en l’aigua. I que tan els celulosos i hemicelulosos són importants per la elaboració del paper.

· 15 ·

També es verteix un d’aquests productes : el carbonat sódic, la sosa cáustica o la calç Ésestrany que es barregin coses quimiques en un procesos que talment són naturals, que es fan artesanalmnt, pero el motiu de tot aixo es lo económic i el temps que s’inverteix en la elaboració del washi.

Antigament s’hi barrejavem cendre cremades de pallofes de arròs i fusta, pero les grans quantitats que es necessitaven per utilizar, van acabar sent substituides per aquests productes quimícs.

Peró els paperers tradicionals utilitzen el carbonat de sódic, perque aquest producte deixa un color natural en el paper i no malmetre la fibra.

L’aigua quant bull del calder s’afegeix el producte quimíc que més escaigui i s’afegeix la fibra i amb un pal es va remanan. Si es pasa de coció la fibra queda molt tova i perd força de unió en les pròpies molècules, seria com desferse i llavors queda totalment inutilitzada.

Un cop cuit es deixa reposar tota la barreja durant la nit unes vuit hores.

El procés de cuinat de la fibra o shajuku

·

16 ·

L’esbandit Un cop tretes les fibres de la caldera, aquestes con transportades amb unes cistelles, i que aquestes fibres s’hauran d’esbandir amb l’aigua corrent del riu per treure els productes quimícs.

Aquest procés rep el nom de aukini. L’aigua del riu es important perque més endavant el washi sorti de molt bona qualitat, per exemple l’aigua no pot contenir grans quantitats de ferro i de calç.

Després passem al procés de extracció d’impureses un dels treballs més durs per l’elaborar el washi.

Una esbandida de les fibres en el riu

Fibres crues un cop passat el procés d’esbandida i abans del procés del cuinat

·

17 ·

L’extracció d’impureses El procés de la neteja de les fibres rep el nom de chiritori. Aquest procés el porten a cap ancianes i joves aprenens de l’ofici. En aquest procés s’utilitza aigua pura, que s’aprofita del desglaç de les montanyes. Aquesta aigua la canalitzen i pasa per un caseta. En el canal interior de la casa, és on les ancianes fan aquest dur treball. Aquest treball consisteix en que les ancianes s’ajanollen i en l’aigua summergeixen les fibres, utilitzen les seves mans per eliminar quasevol bruticia o producte que hi ha quedat adherit en la fibra. Aquest procés es molt lent, s’ha tenir molt bona vista per treure les impureses,i estar en una posición molt incomode moltes hores. Un cop netes les treuen del canal i formen unes boles amb la fibra, i aixó rep el nom de Kamishibori.

Extracció d’impureses en la fibra cuita

El meceratge El procés de meceratge rep el nom de Koukai, i aquest procés s’ha de fer amb molta cura per no fer malbé la fibra. La fibra es pica, tot quedan una pasta homogènia. Per poder realizar el procés s’utilitzava un tipus de mall que respeta la longitud de les fibres. Aquest procés es molt cansat i lent. Però en el segle XX, amb la aparició de les maquines aquest procés es va industrialitzar.

Una de les maquines que fan servir per aquest procés rep el nom de Naginata. Aquesta maquina conté unes fulles corbes i la seva funció es separar les fibres i que aquestes es desfagin amb el contacte de l’aigua. I això es fa després del procés del meceratge.

· 18 ·

Naginata, maquina per batir les fibres i dissoldreles

Formació del full de paper El taller japonés En el cubell es on es prepara la barreja, de nom sukibume. En el cubell, en els seus costats s’eleven dos llistons de fusta que reben el nom de maguwakake, aquests s’ajuntenen un a estructura, te el nom de maguwa, que és un mall gran de fusta, serveix per batre la barreja i també per extendre bé les fibres. Dintre del cubell s’hi col·loquen dos llistons de fusta que aguanten l’estructura del motlle o sukote, esta formada per una pantalla i per un un marc de fusta, conjuntament s’aguanta per dos pals de fusta a cada lateral i que aquest están unit per uns fils subjectats en el sostre. Els fulls acabats s’apilen en una taula de fusta. Quan hi ha una quantitat raonables de fulls aquests passen cap a una prensa, per eliminar el accés d’aigua, aquesta prensa rep el nom de Oshiba.

Mall cilíndric per golpejar

· 19 ·

El tororo-aoi En un cubell es trituren i es deixen en remull perque desprenguin el liquid vicos que conten, aquest liquid viscos es impotant perque serveix com in aglutinant perque les fibres s’ajuntin i aixi formar una estructura compacte i sorti el paper i també ajuda a que no s’enganxi les fulles entre elles. Les arrels són i el liquid es bessen a una bosa de cotó i allà es cola per treure les impureses, i el liquid acaba caien a un pot de fusta. Les arrel reben el nom tororo-aoi i el liquid neri.

Arrels de tororo aoi.

Arrels de tororo oi que están en aigua on desprenen el líquid viscós, el neri

Drenatge del neri per treure les impureses.

· 20 ·

Elaboració dels fulls de paper S’omple el cubell al 60% d’aigua i trosseja les boles de fibra i s’afegeixen dintre l’aigua, amb el rastrell es bat fins a formar una pasta i després s’afegeix el líquid viscos o neri. Llavors la pasta ja estaría llesta per elaborar els fulls. Cada vegada que es fan fulls s’ha d’afegir neri per tal que es mantegui el nivel aquest producte en l’aigua . el procés d’elaborar fulls es diu Kamisuki.

Tècniques Existeixen dos tècniques per fer el paper un és el nagashi- zuki, que es la técnica japonesa i l’altra es el tame-zuki, que és la técnica occidental, perquè per elaborar el paper s’utilitzen les màquines com passa en l’occident, tot i que es continua utilitzant materials japonesos.

Tame-zuki S’utilitzen materials de fibra curta com : el bambú, pulpa de fusta, papers de fibres barrejades. Els papers que s’aconsegueixen són paper de molt poca qualitat, perquè tenen poca resistència, i poca unió entre les fibres. Peró són paper molt gruixuts, de molt de gramatge. En ser tan gruxuts són paper molt absorbents.

Nagashi-zuki En esta técnica se utilitzen materials que són de fibra llarga com : kozo, misumata i el gampi. Els paper aquest tenen una alta qualitat , són molt flexibles, suaus, de poc gramatge, amb molt resistència i de poca absorció El sukote Aquesta eina esta composta per un marc amb el nom de kote i per una pantalla amb el nom sukizu també conegut com su. El marc esta fet de fusta dura perque amb la humitat no s’arribi a .

La pantalla esta construides per primes canyes de bambú que están unides entre si per fil de seda.

El su es coloca dintre del marc, es tanca bé perque la pantalla no es mogui quan el sukote s’introdueixi en l’aigua del cubell. La pantalla és una eina molt cara i es cambia molt poc.

Una de les coses imporant per treure un paper de qualitat, és que només la pantalla es pot tocar a manipular per les fustes que té en els seus extrems. tAmbé abans de començar a produir paper, la pantalla ja dintre del kote, es sumergeix el sukote en aigua freda perquè les canyes de bambú de la patalla es dilatin i aixi hi ha hagi menys espai entre elles i el paper sorti homogènic.

Els principiant en fer aquest procés tendeixen a ser molt rigits, els falta habilitat i rapidesa. Per aconseguir que les moviments del sukote es dominin, la única via es practicar-ho repetides vegades fins aconseguir el ritme.

· 21 ·

Sukote, eina principal per elaborar els fulls de paper.

La pantalla o su en la seva construcció artesanal.

Pasos a seguir per fer els moviments del sukote correctament : 1.Introduir el sukote en posición vertical, només es submmergeix la part inferior, per agafar una de la solución, i després l’aigua s’elimina amb un cop sec per l’altra costat.

Aquest moviment es fa tres vegades. Aquest moviment serveix per fer la forma forma del full i també perque les fibres vagin tenint força. Rep el nom de Keshou- mizu o hacer aguas.

·

22 ·

2. El sukote s’introdueixen, en aquí s’agafa més solución. El sukote es manté enganxat a la paret més propera del cubell, en posición horitzontal. El movimiento estando continuo, se hacen dos tipus de moviments, un de vertical denominat Tateyuri i un altre d’horitzontal, dit Yokoyuri.

Moviment Tateyuri

Moviment Yokoyuri

3. Un cop feta l’espesor del full que es vol fer, es torna a agafar més solución, es mou el kote o motlle i l’aigua s’escup cap engavant. Aquest moviment es conegut amb el nom haraimizu. Això serveix per eliminar la pols del full fent així que la superficie sigui llisa.

El següent pas es treure el full creat del sukote. S’accedeix, obrint les tanques que hi ha en el kote per tal que la pantalla quedés fixada. Llavors el su es separa del marc, amb rapidesa la pantalla es girar per treure el full, hi es col·loca la pantalla sobre una taula, on hi han unes fustes verticals situades davant de un del costats de la taula que serveixen de guía. La pantalla es col·loca sobre una tela que es troba en la taula.I es retira lentament el su per tal que no hi quedi enganxat el full.

Aquests procesos es van repetint successivaments fins a fer una pila de uns 200 a 300 fulls. Les fulles entre elles no s’enganxen tot hi que hagin perdut l’aigua, ja que el liquid neri fa que les fibres dels fulls quedi fixades i ben estrellaçades i tambés dina la propietat a la fulla quedi viscosa.

· 23 ·

Keshou-mizu o hacer aguas

Movimiento tateyuri o moviment

Són moviments de balaseig

Acció de yokoyuri o moviment

vertical

horitzontal

Acció final o haraimizu

Es gira la pantalla per extreure

per donar gramatge a el full

Col·locació del full amb la resta del piló

el full

Un moviment diagonal per extreure el full

El premsat Els primer procés que passen els fulls per el seu secatge, és el premsat. La pila de fulls té el nom de tanegami.

· 24 ·

Per premsar s’utilitza una màquina rudimentària, perquè el pes i la pressió ho fan uns llistons de fusta. Això permet que els fulls es drenin lentament.

Les fulles es deixen drenar unes dotze hores, normalment es deixen una nit. Gràcies aquest procés els fulls perden el 40% de l’aigua.

Un cop premsats, s’ha de passar a separar cautelosament un per un els fulls de la fila, no s’enganxen entre ells gràcies al neri.

Oshiba o prensa

El secatge Per realitza el secatge o kanso, cada full es col·loca en un plafó de fusta, es important que sigui dura i suau. El paperer agafa un full pels extrems, amb l’ajut d’un raspall adhereix el full en el plafó. Aquest raspall es important que estigui fet d’un material molt suau, per tal de que quant es passi per sobre del full humit no s’arrugui o es trenqui el full. El raspall esta fet de pel de cavall.

Els plafons es col·loquen al exterior del taller, a sol directe. Amb uns trenta minuts els fulls están assecats. La millor àpoca per fer aixó es el hivern on hi han més hores de sol, ja que al estiu hi ha moltes pluges, menys hores de sol i molta humitat.

Aquest procés també s’ha arribat a industrialitzar. Una màquina feta de una planxa de metall que escalfada per un motor, i aquesta asseca els papers. Però no este el mateix resultat que el secatge natural.

El fet que els fulls estigui en contacte amb plafons de fusta, donde unes característiques i textures especials al fulls, pels porus de la fusta.

El sol té la propietat de blanquejar el paper i de acentuar el color.

·

25 ·

Papeles secándose ( Warabi)

El acabat El acabat o shiage és on els paperers s’ha seleccionen els papers de washi que están en perfecte estat i els que presenten arrugues. Els paperers mai enrotllen el paper washi perquè les fibres no es trenquin. Formen una pila de 1.000 fulles i aquesta unitat rep el nom de hitomaru. La pila de papers els emboliquen amb paper washi però aquest esta elaborat amb la escorça externa aixó fa que sigui resistent però de baixa qualitat.

Els occidentals sempre firmen el paper deixant unes marques d’aigua. A diferencia dels occidentals els orientals deixen la seva firma sobre el paper d’embolicar amb un tampó de tinta.

Usos i aplicacions del washi Les portes correderes o shoji, son molt utilitzades per el japonesos, i aquestes les podem troba tan en l’exterior com en l’interior. Són forrades per un paper resistent i translucid com el kozo.

Però també s’utilitza el paper shojigami, perquè és un dels paper que és produeixen més a Japó.

Portes corredores d’exterior o shoji

· 26 ·

Les portes correderes opaques o fusuma, són utilitzades per separar les habitacions de la casa.

Poden tenir diferents decoracions. I el paper que recubreix les estructura interior feta de cartró dur rep el nom de fusumagami.

Portes correderes interiors o fusuma

Les llanternes o chochin, són de Xina però les van heredar els japonesos. Aquestes es poden trovar tan en exteriors com en interiors. Es troven a l’entrada de restaurants i també en santuaris i principalment en festivitats. S’hi troven de molts colors i formes diferents. Estan fetes de paper kozo.

Llanternes o chochin

· 27 ·

Troços de paper de washi units per fils. Són uns amulets de bona sort i és una costum molt lligada a la vida dels japonesos.

La importància del paper en el santuaris

El paper també el podem trovar en temples budistes (oteras) com en santuaris sintoistes (jinja).

El paper el podem troba tan en l’interior com en l’exterior. Podem trovar paper trensat que és simbols de puresa i bons presagis.

Entrada d’un santuari

· 28 ·

En Japó és típic fer celebracions en els cmabis d’estacions. Per exemple en una ciutat japonesa de nom Mino, quan celebren la primavera cada barri té que fer un ram de flors de paper per colocar-lo en un santuari.

Utilització del paper en les festivitats

·

29

·

Tipus de washi

Regions on l’elaboren diferents tipus de paper washi

· 30

·

Paper occidental: els molins paperers El paper occidental és produïa en uns edificis coneguts amb el nom molins paperers. Hi havia de dos tipus : un aprofitava l’energia eòlica i es construïa a Holanda, ja que es país on hi fa molt de vent, i l’altra que aprofitava l’energia hidràulica, que és un tipus de molí que esta molt extens per Europa, per el fet que hi trobem un gran nombre de rius, amb gran longitud i molt de cabal.

A Catalunya més concretament a l’Anoia, va ser molt característic el molí paperer hidràulic. Les caracteristiques del molí paperer eren molt semblants a una masia catalana de planta rectangular, situats a la vora del rius i aïllat del nucli urbà.

En el molí paperer hi trobem 3 parts: el soterrani i la planta baixa, la primera planta i les plantes superiors que reben el nom de mirador.En la primera planta es fa casi la totalitat del procés de fabricació del paper. Les operacions de la manipulació de draps i papers es feia a la planta baixa, mentres les coses que estaven relacionades amb l’aigua era en soterrani.En la primera planta s’utilitzava com a residència, on hi dormien els propietaris o els arrendataris del molí, amb la mà d’obra especialitzada i les seves families. El lloc resindencial estava format per cases ajuntades amb el molí. I la part superior del molí trobel mirador, espai fromat per finestres i també sense divisions d’habitacions per facilitar la circulació de l’aire ija que la fució que tenia era per assecar els papers. Això feia que sigues una sala molt humida, per aixo a vegades el paper el deixaven assecar a altres edificis proxims al molí.

Les instal·lacions auxiliars que podia tenir un molí paperer podien ser : o es fabricava el paper (la fusteria) o agràris ( galliners, corrals, cellers, quadres, etc,.) i també una petita zona que funcionava com a conrreu. Aquests correu solien ser hort on tenien vinyes, camps d’oliveres, de cereals o d’arbres fruiters.

A de més de l’activitat de produïr paper, els molíns també si feien altres activitats que estaven relacionades amb l’agricultura com: la mòlta de gra o l’elaboració del vi i d’aiguardent. El moli és un lloc polifuncional. En contracte dels treballadors arrendataris s’els obligava a cultivar els terres.

Per això el molí paperer esta completament integrat en el medi rural.

·

31 ·

Les estances del molí paperer

· 32 ·

El procés productiu del paper Hi han tres processos en la producció del paper manual que són : la preparació de la matèria primera, la fabricació del fulls i el procés d’acabat.

L’elaboració del paper en un principi va ser manual això va fer que fos lenta i costosa.

S’utilitzaven materies vegetals fibroses com el lli, el cànem i el cotó. Aquestes es triaven i es seleccionaven en l’esquinçador (1), allà tallaven els teixits amb dalles (2) fen petites tires, això era una treball de mà d’obra que realitzaven les dones. A vegades alguns teixits costaven de tallar i s’utilitzaven destrals i que era marrasà (3). Les tires de draps s’introduïen en un torn amb planxes metàl·liques i es feia un moviment de rotació per tal d’eliminar la pols i brosa que hi podien tenir els draps. Aquest torn rep en nom de espolsador o diable (4).

Després les tires de draps s’abocaven en unes fosses plenes d’aigua i les tires tindrien que romandri de tres a cuatre setmanes. La seva funció era fer fermentar els teixits, aquestes fosses rebien el nom de podridor (5). Passem a la trituració del drap. En aquest procés el motor del moviment és la roda de fusta, situada a l’exterior del moli, que es moguda pel moviment del riu. La roda hidràulica esta annexada amb un eix de fusta on subresurten unes lleves, cada una segueix un ritme tot formant una seqüència , on eleven i deixen caure les teleres on hi estan fixades les maces trituradores (6). Aquestes maçanes eren de fusta i les podiem trobar de tres en tres o de cinc en cinc a cada pila. La pila és un recipent de pedra de forma rectangular situada al terra, en el seu fons es col·locava una planxa de fusta i a sobre una de ferro que es on picaven les maces.

Les maces en la base tenien claus, responsables de triturar. Dintre de la pila hi havia un circuit d’aigua on afegia aigua neta i s’empotava l’aigua bruta, les impureses dels draps. El que controlava aquesta operació era el pilater, on tenia que conseguir una pasta homogènia i sense grumolls. Aquest procés podia durar entre 24 hores fins a 48 hores. Aquesta pasta passava de les piles a les tines. La tina (7) és un recipient rectangular que podia ser de fusta o de pedra situat al centre del molí. La quantitat de tines en un molí indica el potencial productiu que té. La pasta es barreja amb aigua i es remena, depén de la quantitat de pasta que si fiqui es conseguirà la densitat desitjada, per el paper que es vol produïr. Quan més pasta més gruixut serà el paper i quan menys pasta més fi el paper. L’alabrent (8) , és l’artesà paperer que elabora els fulls de paper.

· 33 ·

Per fer els fulls s’utilitza un motlle (9) compost per un marc de fusta i en el seu interior una tela metàl·lica que indica la mida del full, on també hi havia cosida amb filferro la filigrana o marca d’aigua.

Aquesta marca d’aigua, s’apreciava perquè era un dibuix que tenia menys quantitat de fibra que la resta del full, donant l’efecte d’un relleu negatiu, que a contrallum es podia apreciar. Aquests dibuixos podien ser el símbol o marca del molí o també indicar la qualitat del paper. Quan el motlle s’ha submergia la pasta quedava en la tela metàl·lica i s’escorria. Un cop fet aquest pas el alabrent passava al motlle en el ponedor (10), on execia una suau pressió sobre un saial o baieta de llana i en acabat deixava el full sobre el saial. I sobre aquest es col·locava un altre saial.

Aquesta cadena es feia succesivament fins a tenir fet 250 fulls, que rebia el nom de posta.

Filigrana de paper de Capellades

La posta era portada en la premsa (11), aquesta estava enllaçada per un torn (12) que amb la força de tres homes incrementava la pressió de la premsa i això feia que la posta perdés entre un 40 o 50 % d’aigua.

· 34 ·

El llevador (13) amb un aprenen anaven seperant els fulls de la llana i que rebia el nom de posta blanca. Aquesta posta blanca era conduïda al mirador (14), on la má d’obra femenina estenien les fulles i les estenien en les teses que eren cordes de cànem.

Les dones es desplaçaven amb una taula amb rodes, de nom carro, es separaven els fulls humits i es posaven doblegats sobre les teses amb l’ajuda d’un estri de fusta en forma de <<T>> que hi havia de diferentes mides, l’espit. Amb l’ajut de les finestres l’aire circulava i feia assecar els fulls.

Es controlava molt la humitat i la temperatura del lloc i també amb el vent que feia, tot regulant les finestres. Ells fulls tardaven poc temps en assecar-se. Uns cop secs els fulls es tenien que encolar. Això donava lloc a que en el paper fos útil en l’escriptura i l’impressió. Per elaborar cola, s’utilitzaven restes d’animals, que eren les carnasses (15) i es bullien dotze hores dins d’una caldera d’aram amb el nom de perol. El mestre (16) de sala introduïa els fulls en el líquid fins quedar xops, després tonaven a ser premsats en aquest cas en la premsa de moyar (17) , després els fulls eren portats al mirador (18) ,per realitzar el seu secatge. Es separaven els fulls per tan que no quedessin enganxat els uns als altres.

El procés d’acabat En aquest procés l’objectiu era millorar la qualitat i el aspecte exterior del paper. Amb el mall setinador (19) els fulls es satinaven per tal de donar una superfície llisa i suau i també per aportar-li lluentor. Era un treball que ho realizaven els nens. Ells fulls passaven al comptador (20). Sobre un banc on hi havia un sergant en posició horitzontal on els fulls hi quedaven fixats i aquests es fretaven amb la ganiveta de fretar, s’eliminaven les bores irregular, la barba del paper.

·

35

·

Finalment els fulls es comptaven (21) i es feia un examen de qualitat on es comprovava el pes i la resistància, i els fulls que no complien els requisits indicats rebien el nom de costers i aquest eren apartats apartats de la resta. Després els fulls tornaven a ser premsats i s’empaquetaven en raimes (500 fulls) (22) i shi estampava una etiqueta per identificar el paper.

·

36

·

Procés d’industralització en el procés del paper La causa de la industralització vé donada per la gran demanda del producte i en busca d enoves matèries primeres.

·

37

·

La primera mecànització En el segle XVII va aparèixer la pila holendesa que accelerava el procés de triturar els draps i va substituir les maces. En el darrer quart del segle XIX aparèix la màquina “picard” o semicontínua, això feia que els treballadors de la tina, l’alabrent i el ponedor desapèixessin. La setinadora no patirà cap canvi en la mecanització.

Procés actual La pasta seca i comprimida que vé de les fabriques de pasta, i es portada als polpers on tornen la pasta en estat líquid. Després la pasta passa per el refinador cònic, fent que la pasta sigui fina, millorar la seva qualitat, blanquejar-lo , eliminar les impureses, etc. La pasta és dipositada en una caixa d’entrada,en la tela metàl·lica que avança il·limitada per sobre de dos corrons en la màquina contínua. El full continu anirà perdent l’aigua a través de la tela metàl·lica i les seves fibres s’entrellaçaran pel moviment transversal de la cinta transportadora. Abans de passar entre els dos rodets que premsaran el full (Premsat), l’eliminació de l’aigua n’en dona lloc gràcies a les caixes aspirants i ala tela metàl·lica que deixa pas a un feltre de llana.

·

38

·

Ells cilindres assecadors (Assecat), que són escalfats amb el vapor de l’aigua, dona per acabat el assecatge del paper. El paper una mica humitejat passa pels calandres on els paper serà setinat (Setinatge), donant-li una textura suau i brillant. El paper començarà a ser enrotllat per bobines, per despres el paper ser manipulat i fer les mides de paper que es volen obtenir.

Fotografies del passat

L’alabrent i el ponedor en una tina dels molins de << Miquel Costas i Miquel >>.

El canvi més important del sector a l’Anoia fou l’adopció de la màquina <<picard>>. Això va fer substituir les tines i eliminar el treball dels alabrents i ponedors.

·

39

·

Treballadors de <<La Molina>>, darrera molí de la <<Costa>> cap al 1910. En primer terme els operaris de la tina.

El treball d’estendre el paper al mirador era una feina femenina.

Comptador d’un dels molins << Miquel i Costas & Miquel >>. A la dreta una màquina per satinar.

·

40

·

Autors importants en l’origami

Yee Yee, és un artista canadenc que utilitzar el paper blanc com a materia prima per elaborar les seves obres. Amb la seva artesania és capaç de fer figures complexes, fen una copia exacte, fidel i a mida real, de un objecte ya existent, amb el procesos de tallar, plegar i enganxar. Per exemple aqui podem observar un motor V8 fet amb paper.

Hojyo Takashi Només amb un full de paper i anant fent plecs pot arribar a construir figures molt detellistes que s’acosten al realisme. La tècnica que utilitza és l’origami.

·

41 ·

Ingrid Siliakus Amb un paper mil·limetrat dibuixa edificis emblamàtics de Amsterdam i de una visualització bidimensional la passa a volum, tot fent insicions en el dibuix creat perquè aquest sobresorti del paper. Utilitza la tècnica de papercut o retallar el paper fent figures que tenen volum, que són relleus i que no són exemptes.

Peter Callesen Dibuixa sobre el paper i després retalla . En una zona de la superficie del paper realitza una construcció tot enganxant les figures que hi ha tallat, donant la mateixa importància en els buits del paper. Utlitza la tecnica de papercut o retallar el paper amb figures exemptes que tenen volum.

·

42 ·

Su Blackwell Per fer les seves obres de paper utilitza com a suport o base un llibre obert. Com si part de una història que ens pot narrar en el llibre, sortís i allò fos representat amb figures.

Jun Maekawa Artista que utilitza la metodologia de plegar el paper, la tècnica del origami.

·

43 ·

Eric Joisel Origamista, que amb els plecs del paper pot arribar a fer gran detallisme de les figures amb un alt grau de complexitat.

Roberto Romero Un origamista de Perú, que fa figures amb tot tipus de paper i materials poc comuns.

·

44

·

Tipus de papers que s’utilitza per fer origami

Paper Sandwich És un paper compost de tres capes de diferents de papers. En el mig és posa un paper metal·litzat i en les seves dos caras si col·loca paper de seda en cada cara ( si poden posar més de una capa de paper de seda). A part de poder posar paper de seda, també es pot ferel paper de sandwich amb paper crepé o de pinotxo. Totes tres capes s’enganxen amb cola, que s’hi pot utilitzar: cola de barra,cola blanca, cola d’esprai,etc, per tal de unirles. Aquest paper ésmolt utilitzat per realitzar figures d’origami que són molt complexes i tenen un gran nombre de plecs, ja que manté els plecs que si fan en el paper i aquests no tendeixen a desfer-se. I també dona un aire més realista i resistent en les figures.

Paper d’alumini

Paper de seda / Paper crepé o de pinotxo

Paper de seda / Paper crepé o de pinotxo

Cartró i cartolina Si es volen fer caixes o bosses, en ser objectes que tenen que ser resisten per poder realitzar la seva funció, també s’ha de utilitzar materials resistents com el cartró i la cartolina.

·

45

·

Paper d’alumini Tot hi que es poc freqüent utilitzar el paper d’alumini sense combinar-ho amb altres tipus de paper, és possible realitzar figures d’origami només utilitzant el paper d’alumini. El paper d’alumini per sí ja és un paper molt fi i fràgil, que es pot arribar a trencar i arrugar-se, per això demana molta cura i precisió a la hora de fer la figura.

Paper Oropel És un paper metal·litzat de làmina fina i que el material pot ser de coure o de llautó i que són de color daurats o platejats.

·

46

·

Watan El watan és una massa típica de la gastronomia xinesa, on s’hi poden elaborar figures d’origami.

Paper Lokta És un paper del Nepal que es fa artesanalment.

Tovallons de paper Amb un paper tan comú i que utilitzem moltes vegades també es poden crear obres d’origami.

·

47

·

Fulles d’arbres És pot elaborar origami amb fulles i fulles seques dels arbres.

Paper de naip, cartolina de la caixa de llumins, cartolina d’un calendari i tela de jute

·

48 ·

Paper reciclat

Paper de fruites

Paper reciclat per embolicar

·

49 ·

Paper de vidre

Paper de billet

Paper higiènic

·

50 ·

Procediments Anàlisis de videos de publicitat sobre origami “This is where we live”: del 25 ºaniversari de la editorial 4 th Estate Publisher.

En aquest video ens mostra tots els llibres que ha publicat la editorial amb aquests 25 anys amb un gran detallisme s’aprecien perfectament cada portada de llibre, i amb el títol de l’obra i el nom del autor. Els llibres están disposats com si formessin l’estructura de una ciutat, sent ells els edificis. Aparèixen personatges de paper que possiblement són protagonistas dels diferents llibres que veiem, que tenen ganes de sortir del interior del llibre,com si tinguessin vida pròpia. Tot veien com es desplaçen i cadascú fent els seu dia a dia. La editorial ha publicat llibres, que després s’han fet pel·licules.

El títol del video és molt suggeren, “This is were we live” que seria la seva traducció “Aquí és on vivim” on es crea un món fantàstic , tot fet amb coses relacionades amb cada llibre que ha publicat l’editorial 4th Estate Publisher durant 25 anys , en el anunci s’ha aconseguit com un micro món on hi ha la “vida” de la editorial.

Aquest video pel moviment que produeix ,estaba fet per moltes fotos, una succesió de fotos que donaven sensació de moviment en el video. No es molt realistic, perque el moviment no és continuu ni tampoc fluïd.

Adreça: http://blog.educastur.es/luciaag/?s=origami

·

51

·

Beriger : Vineyard 2007- Su Blackwell En aquest anunci, s’aprecia un paper plà que no estat desenvolupat,i que quant avançem veiem com aquest paper comença a adquirir unes formes, es retorçen, espleguen, etc,. Que ens va deixant entreveure uns ceps de vinya.

Tot formant un conrreu de vinya on un pagés recull el reïm i també una masia. És una petita història explicada a través de la papiroflexia, on es van construïnt estructures per crear un espai.

Tot rodolant un ampolla de vi, aplana tot aquella tridimensió fet de paper, que passa a ser l’etiqueta bidimensional de paper de l’ampolla de vi, com si tot allò quedés recullit i contingut en la ampolla de vi. És podría dir que es la história d’aquest vi de la qual forma part, la seva identitat, la seva història, quina ha sigut la seva”vida”.

El moviment qu es perceb en el video és molt realista. Quan un video té més moviment, en temps real, com per exemple les pel·lícules del cinema, doncs s’aprecia més realista.

Adreça:

http://blog.educastur.es/luciaag/?s=origami

Video: Campanya de Renfe Aquest video esta pensat en un llibre fet d’origami. Que en obrir cada página del llibre totes aquelles formes plegades bidimensionals començen a tenir una estructura i un volum en el espai.

En aquest video es veu un treball molt acurat d’origami, pels seus plecs i talls, on es veu gran quantitat de figures i de dimensions.

Lla nena al pasar cada fulla del llibre és van desplagan les sestructures i fent plegar les altres de la fulla anterior. En aquest veideo una de els coses més importants i rellevants són la seva imaginació i creativitat en el que seria el treball d’origami i el que s’hi vol representar.

·

52

·

En aquest espai, on es representa el anunci publicitari, es veu que és molt gran, amb comparació de com és la mida de la nena la del llibre, però en obrir el llibre i desplegar las seves formes aquestes creen estructures també molt grans, on parteixen d’un lloc concentrat (llibre) i s’allibera tot el que conté. Però aquest espai a part de les seves dimensions, té connotacions, hi és que en el anunci ens ve a dir que Renfe arriba a tot arreu, a qualsevol part d’Espanya. En aquest cas també aquesta magnitud ens mostra la seva importancia, com si fos la sobirania o superioritat de la companyia.

El video segueix un moviment molt típic en el llibre d’origami on les estructures d’origami es van desenvolupant, com el desplaçamanet de un robot, moviments secs i bruscs, però amb una petita descontinuïtat o pausa en cada moviment.

Adreça: http://blog.educastur.es/luciaag/?s=origami

Video: Sorteo del Oro de la Cruz Roja

Aquest video combina la papiroflexia en bidimensional i tridimensional. També hi han parts on hi aparèix la il·lustració. Aparèixen formes geomètriques fetes a partir del ordinador. Que podriem dir que tot això es forma a partir d’uns temes que amaga el “El sorteo de Oro de la Cruz Roja”.

S’utilitza la técnica del pelgat i de tallar.

· 53 ·

El moviement del anunci té molta fluidesa, tot donant moviment poc pesat i molt alleugerit, fa que tingui més vida i realisme amb el que es vol representar.

Adreça: http://blog.educastur.es/luciaag/?s=origami

Video: Audi Q5

És un anunci publictari molt ben pensat, original i molt treballat. En aquí perfectament podem veure com les formes bidimensionals amb les trimensional interectuen entre si.

·

54 ·

El personatge dibuixat amb retolador, que no té una superficie o relleu, el interior personatge esta fet nomésper una la linia negre que dóna el contorn a la figura.

Aquest només queda refelctida o es veu en el que seria la caixa de cartró, com si la capsa fos un televisor. Aquest personatge a copia de fer moviments amb les seves extremitats va donant una altra forma a la caixa. El curiós d’aquesta anunci, es que el personatge fictici i la caixa que és real,i el que vol fer el personatge quedi reflectit en la caixa, acaben tenin relació entre si. Que de una figura simple com és el de una caixa el personatge la va transformant: aixafa, plega, etc,.Per anar aconseguint el que vol, hi fins crear un coche realista de cartró, o sigui una figura complexa.

Un cop fet el cotxe de cartró per mitjà de una columna fa que aquella idea de cotxe, passi a ser de veritat.

El moviment d’aquest video esta basat en la canço que s’inclou en l’anunci i els moviments que fa per construir el cotxe, seguint el ritme de la cançó.

· 55

·

Adreça:

http://blog.educastur.es/luciaag/?s=origami

·

56 ·

Sinopsis del conte Quan la terra era molt diferent de com la conèixem ara, existía un imperi amb una cultura misteriosa, anomenat l’Imperi Shakra. Com deia aquest imperi es misterios, perquè segles passats va estar hábitat per per éssers fantàstics que cohabitaben amb els éssers humans.Peró la magia va ser vetada, per un rei antepassat, els motius eren que molta gent utlitzava la magia fent el mal. Era gent que no tenien escrupols, assassins, barbars, la seva finalitat era controlar el imperi, era una compatició de qui es faria amb el domini de tot el imperi. Aquesta gent era descendent del mal, l’ànima la tenien bruta, formaven part del infern. S’anomenaven Gorgots.

Paral·lament existien un éssers celestes, aquests també eren mags, però aquests utilitzaven la magia per bé. Aquests éssers van ser derrotats per els mal, i van quedar com una civilització amagada i adormida, on el seu poder seguía latent a una altra dimensió.Aquests éssers eren els Silisis. Paral·lelament ….

Història del conte Quan la Terra era jove i molt diferent de com la conèixem ara, existia un imperi amb una cultura misteriosa, anomenat l’Imperi Shakra. Com deia aquest imperi és misteriós, perquè segles passats va estar hábitat per éssers fantàstics que cohabitaven amb els éssers humans. Però la magia dels humans va ser prohibida, per un rei avantpassat, els motius eren que molta gent utlitzava la magia fent el mal. Hi havia gent que no tenien escrupols, que assassins i barbars són els Gorgots. I la seva finalitat era controlar el imperi, era una competició de qui es faria amb el domini de tot el imperi. Aquesta gent era descendent del mal, l’ànima la tenien bruta, formaven part del infern. I com a tal invocaven éssers tenebrosos.

Paral·lament existien un éssers celestes, aquests també eren mags, però aquests utilitzaven la magia per el bé. Aquests éssers van ser derrotats per el mal, i van quedar com una civilització amagada i adormida, on el seu poder seguía latent. Aquests éssers eren els Silisis.

Tota hi la prohibició la magia en els Gorgots, aquesta es continuaba utilitzant d’amagat.

En aquests moments el imperi continuava amb la mateixa situación, amb la diferència que el poder del mal amb el pas del temps s’ha anat fent més fort i dominava més territori. La familia que governava l’imperi, era la dinastía Crictón. El rei Sirf II enviava exèrcit per fer front als Gorgots, com hi havien fet els reis passats per frenar el seu domini.. Aquests intents d’enviar exèrcits era un esforç inútil, perquè en poc temps ja eren derrotats. L’imperi adquiria un color vermell de la quantitat de sang que s’hi degotava.

El rei desesperat per les circumstàncies que es trobava, va arribar a caure malalt. La malaltia el va arribar a vence’l per la seva vellesa. La reina, Susi V, va nombrar el seu fill. Lauro, rei d’el imperi,i va rebre el nom de Lauro IV. Lauro va jurar a la tomba del seu pare que faria l’impossible perquè el Imperi Shakra tornés a brillar amb la seva gran esplendor i que per tant el bé dominés, com era en anterioritat.

· 57 ·

Lauro començar a investigar a fons sobre la historia passada del seu imperi, els secrets que s’hi guardava en ell.

Lauro, no era fill únic tenia una germana petita i que era molt entremeliada, la Lindia.

Com deia, en Lauro s’hi pasava moltes hores a la biblioteca del Castell, que era ajudat per seus amics: Astor, Frigi i Andro. Un dia llegin uns llibres interessants, relataven la història del Imperi Shakra, que hi guarda una llegenda. Aquesta llegenda advertía que en un futur existiría un individu que guardava un secret interior, que fins hi tot el pròpi individu no ho sabria. El secret era la sang que posseïa. Aquesta sang pertanyia a la sang dels Gorgots, o sigui seria descendent d’ells,i apart aquest individu formava part de la familia reial, seria una futura reina del mal. En Lauro i els seus amics es van posar nerviosos i espantants. Van decidir posar-se mans a l’obra hi trobar aquest misteriós individu.

Quan ja era de nit, en Lauro entra a l’habitació de la seva germana, que s’estava mirant en el espill que tenia en les seves mans, s’estava pantinant. Amb l’mprevist de que no esperaba que vingués algú, la presència d’en Lauro la va espantar i el mirall li caigué al terra, inmediatament es posar a recollir els troços esmicolats del mirall i en Lauro s’hi va afanyar a ajudar-la. En l’intent de la Lindia d’agafar un tros del mirall, es va tallar, en caure la sang al terra, que li brollava de la ferida, tot el que la sang tocava, perdia la seva bellesa característica i adquirien colors foscos, com negres, grisos i morats. Com si tot allò estés envenanat i quedés sumit a la oscuritat. En Lauro si queda sorprés, va fer veure que no ho havia vist. Ella amb tristor li explicar que això li passa desde petita, com si fos un malefici, per això ella sempre intentaba de no tallar-se casi mai.

Per aquesta raó ella ho ha estat guardant en secret en els seus pares i en Lauro. El seu germà li digué que no es preocupés per res, que sobretot procurés no tallar-se més.

La nit era xafogosa i amb un silenci absolut. A l’endemà en Lauro va quedar amb els seus amics i els hi explicar el que li va passar a la seva germana ahir a la nit. Tots començaven a sospitar que podria ser l’hereva del mal. Van tornar a la biblioteca per buscar més informació al respecte.

Van continuar llegint aquella llegenda que van deixar a mitges. El que deia era que l’ésser posseït per el mal, podría arribar caure completament a l’oscuritat si un ésser Gorgots, la miraven als ulls i aixó produiria la inminent conquista del imperi. Però el mal que té dintre seu mai es manifestaria per si sol, ja que el cos es qui tanca aquest mal, es la seva part bona, conté essència dels Silisis.

El que vindria a dir és un individu hibrid. Llavors van continuar llegint, de que els éssers celestes s’havien amagat sota terra, on allà el temps es paralitzava i la seva actitud va quedar passiva vers l’imperi Shakra. Aquesta passivitat era deguda a la caiguda del seu rei en mans del mal. El seu habitat es trobava en el Mont Lep. Perquè els Silicis reaccionessin tenien que tonar a tenir un desendent reial del bé. Més endavant deia que aquest ésser posseïa sang corrupte peró que a la vegada formava part del bé. Amb tot aixó es va confirmar tot, la Lindia era la única salvació que tenia l’imperi per salvar-se. Al mati del següent dia, tots van anar a parlar amb la Susi V, tot l’ho relacionat amb la llegenda del imperi i la seva germana. La reina ho escoltar amb curiositat i per donar vericitat a la explicació es van utilizar els llibres de la biblioteca. La reina es posar contenta pensant que seria la solució al problema que patia desde segles aquest regne.

·

58 ·

Es va decidir que la Lindia anés amb ells cap al Mont Lep, escoltada per exèrcit reial.

Entraren en un bosc espés i ple de boira. Al centre s’hi alçava una arquitectura molt antiga, darrera hi havia el Mont Lep, osigui que anaven per bon cami. Van decidir entrar-hi en aquella obra sublim i van anar accedin camis que anaven cap avall. Fins arribar a sales immenses on hi había una gran ciutat on desprenia una llum intensa com si fos el paradís. Els Silicis encoriusits van anar envoltant els nostres amics. Aquells éssers es van quedar sopresos, perquè en la Lindia, veien aquella futura reina del bé. El poder d’aquells essérs van poder purificar a la Lindia, ja no tenia ni una mica de maldat en el seu interior. Va pasar a ser la reina del bé, era la reencarnació d’una reina del pasada amb el nom de Neri.

Ella tota decidia va ordenar la salavació del imperi. Durant uns mesos els Gorgots i els Silisis van estar en guerra, poc a poc anaven guanyan aquests darrers. Fins que un dia el mal en l’imperi va desaparèixer . Tot aquells núvols de tempesta que donaven un aspecte de foscor i de sicilenci, era una señal de que el mal anava dominant el imperi, tot allò canviar, el núvols s’obriren deixant entreveure els raigs del Sol, la primera vegada que es veia des fa temps amb un cel clar i blavós.

La naturalesa va d’aquiri color i vida. En Lauro va a treure la llei que prohibia la magia que feia temps que ja era imposada, i va fer una nova llei i que consistia en que la magia podia ser utilitzada només per les éssers Silisis. Aquell imperi va tornar a tenir prosperitat i felicitat.

Fi

·

59

·

Storyboard del conte

· 60 ·

· 61 ·

Fotografies de l’obra

·

62

·

· 63 ·

Conclusions Ells meus objectius per el treball de recerca eren donar una explicació general del paper, com per exemple les manipulaciosn basiques que si podien aplicar,de que esta compost , la seva fabricacio, etc., explicar l’origen del paper, explicar detalladament l’elaboració del paper tant d’orient com d’occident i els seves transformacions industrials, els tipus d’autors que treballen el paper per elaborar les seves obres (tan artistes que treballen amb la tècnica del origami com en altres tècniques del paper) i els papers que es troben en el mercat i que s’utilitzen en el món de l’origami, i després amb tota aquesta recerca d’informació elaborar un treball procedimental, que consisteix en elaborar un llibre, tot fixant una història feta amb personatges,realitzant despres un guió o storyboard, i després fer una maqueta de l’obra i la obra final, que en un principi la idea era realitzar els personatges de paper amb la técnica del origami.

En alguns personatges he aplicat la tècnica del origami, ja que he pogut trobar el seu diagrama o pasos a seguir per elaborar la figurar i també per la seva poca complexitat, però en altres personatges he tingut la dificultat que no he trobat els passos a seguir aixì que he tingut que improvitzar i trobar la manera de realitzar les figures amb una altra tecnica i és retorçant el paper fins obtenir la figura desitjada. Per tant podria dir que el treball de recerca esta acomplert parcialment.

La valoració del meu treballd e recerca es crec que es un treball complert on texplica basicament què és el paper i que abans del paper que tenim en les nostres mans o que utlitzem cada dia els processos que a patit per esdevindres un full de paper, també per coneixer les diferentes utilitats que pot tenir el paper en el món artístic, i les seves teniques per manipular-l’ho, en meu cas el de l’origami. He pogut experimentar que amb un simple full i le steves mans amb l’acció de plegar es poden realitzar qualsevol figura que t’imaginis.

·

64

·

Bibliografia

· “ Diseñar con papel ” de Natalie Avella i editorial GC. · ” Washi : el paper japonés ” de Noni Lazaga i editorial Ahleja/1. · “ La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat “ i editorial Publicacions de l’Abadia de Monserrat.

Webs de consulta

· Informació d’anuncis publicitaris sobre origami : http://blog.educastur.es/luciaag/?s=origami · Autors d’origami: - Yee: http://www.ragandbone.com/blog/?p=586 - Hojyo Takashi: http://origami.gr.jp/~hojyo/index.htm - Ingrid Siliakus:

http://members.chello.nl/rebran/gebeng.htm

- Peter Callesen: - Su Blackwell:

http://www.sublackwell.co.uk/gallery.php?id=1

- Jun Maekawa: -

Eric Joisel:

http://www.petercallesen.com/

http://www.scribd.com/doc/9634412/Origami-Viva-Jun-Maekawa

http://www.ericjoisel.com/home.html

- Roberto Romero:

http://robertoromero.blogspot.com/

. Els tipus de paper estan buscats de les pàgines webs dels origamistes. · Anàlisi de anunci publicitaris d’origami: http://blog.educastur.es/luciaag/?s=origami · Per elaborar un storyboard: http://www.freakevolution.com/2006/06/26/ejercicio-el-storyboard/ http://www.slideshare.net/rmad/terica-de-storyboard

· Diagrames de figures d’origami:

http://design.origami.free.fr/indexEN.html

· 65 ·