Columna Oberta quart

- NOU

CLUB

AMB

NOSALTRES,

EL

C ATALUNYA CLUB !

ESCACS

- A N À L I SI

D’ UNA

PARTIDA

DEL

T O R N E I G

D E

CANDIDATS !

- BLITZ

THEORY,

H I S T O R I E T E S HUMOR … I COSES MÉS !

N ÚMERO 4, A BRIL 2013

Columna Oberta

,

MOLTES

B ENVINGUTS C OLUMNA O BERTA !!!

A

Sumari Editorial Club d’escacs Sant Martí Cartes des del Tres Peons Catalunya Escacs Club Rabiosa Actualitat de Peona i Peó Gràcies Acudits Publicitat La pedrera Torneig de candidats El consell del Mestre Rabiosa Actualitat Problemes amb...

Coses de nens Temps al racó Tauler de lletres Pasión Teoria de ràpides Contra

3 4-5 6-9 10-15 16-21 22 23 24-25 26-38 39-43 44-47 48-53 54-55 56-63 64-66 67 68 69-72 73

Director & Editor: Marc López Forn.

Perspectiva: Guillem Subirachs Mancebo.

Col·laboradors: Club d’escacs Sant Martí, Club d’escacs Tres Peons, Club d’escacs Peona i Peó, Catalunya Escacs Club, Laura Capellades, MF Josué Expósito, Frederic Corrigüelas, Joan Regidor, Víctor Collell, Enric Garcia, Guillem Subirachs, Ilora Foroponova, MK Joan Xancó, Juli Bernat i Gabriel Beaskoa.

Contacte: Columnaoberta@gmail.com

Columna 2 Oberta

Editorial

Benvolguts lectors, Moltes coses han passat aquests dies, però començarem felicitant als nostres col·laboradors!

En Josué va quedar campió dels dos torneigs que organitzava el club d’escacs Tres Peons. Això passava mentre en Joan Xancó feia la seva tercera i definitiva norma de Mestre Català, i en Guillem la seva primera en el per equips.

Competició que han bordat els clubs de Columna Oberta, que casualment compartien grup a Primera Divisió. El Tres Peons i el Peona i Peó han aconseguit l’ascens directe a la Divisió d’Honor quedant primers i segons respectivament, el Catalunya ha fet una temporada històrica i per poc no han aconseguit pujar i el Sant Martí ha salvat la categoria in extremis.

Un cop ensabonats tots plegats, hem d’anunciar una incorporació, la del Catalunya Escacs Club, i una remodelació del contingut: en Víctor Collell deixa de comentar per Peona i Peó i la seva secció serà més enfocada a la Pedrera dels escacs catalans en general. No tenim cap dubte que ens informarà tant bé com sempre.

A més a més, com la portada il·lustra, hem pogut gaudir aquests dies del torneig de candidats i la increïble lluita que duien a terme Carlsen i Kramnik, i en aquest sentit, Gabriel Beaskoa ens analitza una partida brillant del prodigi Noruec i nou aspirant al títol de campió del món, Magnus Carlsen.

Esperem els agradi aquest número quatre de Columna Oberta!

Salutacions cordials.

Marc López Forn.

Columna 3 Oberta

Club d’escacs Sant Martí

Ricard Llerins Del 17 de gener al 14 de març va tenir lloc a la sala d'actes del centre cívic Sant Martí el II Torneig Clàssic Sant Martí 2013.

Al torneig, vàlid per elo Fide, Feda i Fce, van participar 73 jugadors, dels quals 70 el van acabar, que van jugar nou partides en un sol grup, els dijous per la tarda a les 19:15h. L'Àrbitre principal va ser el AI Miquel Fernández-Díaz Mascort, auxiliat per AN Pablo Castillo Garcia. El torneig, que tenia 1.030 € en premis, el va guanyar el Mi Arturo Vidarte Morales, empatat a 7 punts amb el GM Miguel Muñoz Pantoja. Va quedar en tercer lloc el MN Jaume Anguera Maestro, amb 6,5 punts.

Respecte el Campionat de Catalunya per Equips, el primer equip del Sant Martí aquest any 2013 no ho ha fet gaire bé. Hem quedat en vuitè lloc, dels deu possibles, darrers dels que no baixaven de categoria, precisament aquest any

Columna 4 Oberta

Club d’escacs Sant Martí que només baixaven dos equips respecte dels tres habituals per l'augment dels equips de DH de 12 a 16. Ens ha tocat el grup més fort dels dos que hi havia, sense cap dels tres filials de l'altre grup, encara que al Peona i peó també i ha pujat de categoria, al qual felicito per descomptat. Al final es va salvar el primer equip a la darrera ronda guanyant al Sant Boi per la mínima, fent tres punts, amb només dos victòries. El segon equip va tenir opcions de pujar a Segona Divisió, però les va perdre a la penúltima ronda perdent amb l'Escola d'Escacs de Barcelona B, acabant segon amb 7,5 punts.

El cas és que al final hem pujat tres equips: el D i F a 1a Territorial i el G a 2a Territorial. Cal dir que només hem perdut una partida per incompareixença nostra en 486 partides en joc, bé, alguna menys per que dels vuit equips tres van descansar una ronda.

En qualsevol cas volia dir que les entitats no professionals com la nostra, hauria de tenir més importància el fet social que l'esportiu. A tothom li fa il·lusió pujar de categoria, però normalment puges un any i baixes al següent. L'important és la trajectòria de l'entitat, i no el fet puntual, pertanyent a un grup de bones persones on passar-ho bé. Pots estar més amunt o avall al Per Equips, però una entitat que organitza moltes activitats pels socis perquè la gent es senti agust té futur, i la que no ho fa doncs crec que no.

Per que per això crec que existim les entitats sense ànim de lucre, per ser útils a la societat.

Columna 5 Oberta

Cartes des del Tres Peons

Joan Galceran Benvolguts amics: Finalment no va poder ser, la sorprenent i exitosa cursa de l’Alex Gonzalez a l’l’Obert Tres Peons es va frenar després dels 6 de 6 inicials i a le s tres darreres rondes no va puntuar. El torneig se’l va endur el MF Josué Expósito, (a la fotografia) en segon lloc un altre MF, Julio A. Hernando i en tercer, el nostre jugador i MC, Jaume Gallart . Pel que fa al grup B, un jugador que milita al club Es Castell, de Menorca, va guanyar el torneig i Carlos Vargas del Tres Peons va acabar en segon lloc.

També ha tancat les portes per aquest any l’Obert Bicolor que en la seva vuitena edició ha aplegat 54 jugadors, cada vegada més jugadors utilitzen aquest torneig de partides de 25 minuts, amb dos colors a cada jornada com una eina útil per afinar les seves estratègies. El guanyador també va ser Josué Expósito seguit del jugador de l’Olot Jordi Triadú i el MC Joan Domínguez.

I ara es obligat dedicar una estona a escriure del Campionat de Catalunya per Equips:

Columna 6 Oberta

Cartes des del Tres Peons EL TRES PEONS TORNA A LA DIVISIÓ D’HONOR, ASCENS DE L’EQUIP “F” A PRIMERA CATEGORIA, ELS “C”, “G” i “H” CONSOLIDEN L’ASCENS DE L’ANY PASSAT, EL “D”, ELS NOIS DEL “I” I ELS NENS DEL SUB12 SENSE CANVIS, ELS EQUIPS “B” I “E” NO PODEN MANTENIR-SE, Aquests son els titulars-resum del Campionat pel que fa al Tres Peons. La valoració global és necessàriament d’èxit rotund. Si parlem de resultats és evident que tornar a formar part del selecte grup de clubs de Divisió d’Honor és la màxima fita que podíem aconseguir. Com a l’any 2007 els jugadors del primer equip han quedat primers del seu grup, però si llavors varen aconseguir 7,5 punts, aquesta vegada han guanyat els 9 punts en disputa.. Ara els queda l’enfrontament amb el Lleida per decidir qui serà el Campió de Catalunya de primera Divisió, a la foto tenim a Clopés, Gallart, Cruz, Leiro, Rivero, Torrents i González, alguns dels responsables d’aquest excel·lent torneig També l’equip “F” ha aconseguit pujar a primera categoria, ascens que servirà per neutralitzar el descens del “E” i ens deixarà com aquest any amb dos equips a primera i tres a segona.

Columna 7 Oberta

Cartes des del Tres Peons L’equip “C” a més de mantenir-se en la dura categoria de preferent a igualat la seva millor posició històrica, repetint el quart lloc de l’any 2003, aquest millor registre històric, es aplicable també al “G” i “H” que es mantenen en els seus debuts a la segona categoria.

Els veterans del “D”, els joves del “I” i els nens del “sub12” s’han quedat on estaven.. No m’he oblidat del “B” sinó que l’he deixat pel final per fer més evident el nostre aplaudiment als seus components. No han pogut mantenir-se a segona divisió, però, qui hagués pogut fer-ho quan cada diumenge s’han enfrontat amb equips que els superaven en tots els taulers amb una mitjana de gairebé 100 punts d’Elo? El seu gran mèrit ha estat lluitar sense defallir en aquestes adverses circumstàncies i es per això que ens sentim molt orgullosos i satisfets de tenir aquests jugadors al Tres Peons.

L’èxit s’arrodoneix quan contemplem el grau de participació dels nostres jugadors. Aixecar els diumenges al matí a 72 persones durant 9 setmanes és un exercici de fidelitat i compromís col·lectiu que tot i repetir-se cada any, no deixa de sorprendre’ns . En aquest gràfic es pot veure d’una banda l’equilibri en els resultats i d’altra les partides en les que no es va presentar el nostre jugador, (la meitat del que va passar en sentit contrari), i encara d’aquestes set absències, cinc ho varen ser a la mateixa jornada fruit dels estralls propiciats per refredats i grips.

Sempre que escric d’aquesta competició haig d’esmenmentar de manera especial les persones que fan de capitans dels equips, veritables pals de paller que aguanten i solucionen els mil problemes que apareixen, i, francament trobar deu persones que vulguin

Columna 8 Oberta

Cartes des del Tres Peons fer aquesta tasca és també un bon símptoma de la salut esportiva del nostre Club.

Atenció a l’equip “I” que ens ha donat una agradable sorpresa tant per l’ambl’ambient que han creat, com pels resultats que gairebé els han dut a l’ascens, format per Leire Martínez. Oriol Calvet, Adrià Martínez, Daigo Akiyama i Gustavo Cilleruelo estan pujant com l’escuma.

I abans de deixar el per equips recullo les paraules de Dani Leiro al dinar de comiat del torneig “Un altre jugador que s’ha fet al Tres Peons ha debutat al primer equip; en Xavi Martínez s’afegeix a la llista dels que com en Joan Prat, en Jaume Gallart o jo mateix vàrem començar a jugar en aquest Club”. També això forma part de l’èxit rotund, la valoració amb la que començava aquest resum.

Al Tres Peons comencem ara la part final de la temporada, l’Obert Internacional Tupinamba omple la nostra sala cada dimecres, i els divendres han començat la sèrie de competicions socials, està en joc el social d’actius al que seguirà el Social de ritme normal, per tancar amb la Copa Tres Peons, el social per eliminatòries.

Fins a la propera amics dels escacs, salutacions des del Tres Peons

Columna 9 Oberta

Catalunya Escacs Club

Jordi Morcillo Actualitat del Catalunya Escacs Club El Catalunya, arrelat al barri de Sants des de la seva fundació el 1975, s’incorpora aquest més a l’apartat d’informació de clubs, dins d’aquesta jove i interessant proposta que és Columna Oberta, de la qual estem encantats de participar i aportar el nostre granet de sorra.

El primer trimestre de l’any (gener-març) és sempre el que ve més farcit d’activitats al nostre club, com suposem igual que a la resta de clubs, i a continuació en farem cinc cèntims.

Campionat per Equips: els equips freguen l’excel·lent El Catalunya tornava a Primera Divisió onze anys després d’una curta experiència de dues temporades (2001-2002) i ho feia amb l’únic objectiu d’assolir la permanència. No en va, el grup era ple d’equips històrics i amb àmplia experiència en aquesta i en la màxima categoria.

Després d’una ajustada victòria en una primera ronda que crèiem de vida o mort, contra el Gran Penya (5,5-4,5), l’equip va seguir puntuant cada diumenge. Tres setmanes després, després de la victòria a domicili contra el Gerunda, l’equip ja podia assaborir l’objectiu (3,5/4): no només això, sinó que se situava en posicions d’ascens a Divisió d’Honor, en les quals hi viuria durant quatre rondes. A falta de dues rondes, l’equip es mantenia invicte, amb 5,5 punts en 7 matxos i optimitzant els punts de tauler: tres victòries per la mínima, una per 6-4 i tres empats.

Columna 10 Oberta

Catalunya Escacs Club Quedaven, no obstant, dos matxos claus per intentar la proesa de l’ascens a la màxima categoria, o si més no, la tercera plaça que donava dret a jugar la promoció d’ascens. Però el Tres Peons, líder indiscutible del grup, va passar pel Casinet d’Hostafrancs com un cicló (2-8); i en la darrera ronda, el Peona i Peó, que ja ens havia pres el segon lloc, el va mantenir amb una victòria molt treballada (6-4).

Foto:

D’esquerra a dreta: Alex Sáez, Jordi Amigó, Pau Juan, Xavi Guerrero, David Vigo, Pedro Serrano, Jordi Morcillo, Xavi Serrano, Felipe Vera i Rubén Martín

Columna 11 Oberta

Catalunya Escacs Club La temporada no ha arribat a miracle per molt poc, però la satisfacció pel bon comportament de l’equip és el que ens queda. A nivell de puntuació, curiosament hem obtingut un 61% dels punts de matx i només un 48% en punts de tauler. Cap jugador s’ha sortit en percentatges, però tots han aportat en un moment o altre punts claus, fet que explica que hem trobat un bloc solvent i de garanties. Als jugadors “de tota la vida”, s’hi sumen dos primers taulers molt seriosos (MC’s Jordi Amigó i Felipe Vera) i dos joves de 16 anys en franca progressió: Pau Juan, la perla de la pedrera del club, ja número 4 de l’equip de ple dret; i Alejandro Sáez, incorporat enguany i que ha aportat un plus de compromís i il·lusió molt positiu.

A nivell estadístic, es tracta de la millor classificació històrica de l’equip A. Però no cal menystenir l’equip que fa més d’una dècada va jugar dues temporades a Primera: amb la progressiva reestructuració de categories, ara ser de Primera significa pertànyer a un top-36 de Catalunya, mentre que llavors era un més selecte top-20. Per tant, el nostre reconeixement a aquells jugadors, alguns dels quals encara hi són, però d’altres que ja han deixat els escacs (com Jorge Pinazo o Luis González) o bé que juguen per altres clubs (com Joan Canal).

L’equip B, per la seva banda, també ha passat amb nota per la seva categoria, la Preferent de Barcelona, amb una excel·lent tercera posició (6,5/9) només per darrere d’equips potents com la Lira o l’Aragonès. Mantenint un bloc fidel i compacte, destaca l’aportació de Manuel Vargas, “pitxitxi” del club amb 7,5/9 i exemple de compromís amb l’entitat.

Els equips C i D han pogut mantenir sense massa angoixes les seves categories, Primera i Segona Provincial respectivament, però per fer-ho han hagut d’optimitzar els jugadors, movent-se d’un equip a l’altre en funció de la força dels rivals. Aquí cal destacar l’excel·lent “score” d’Albert Coll, millor veterà del club en aquest torneig amb 7 de 9.

Columna 12 Oberta

Catalunya Escacs Club La sorpresa més positiva l’ha posat l’equip E, que partia amb finalitats purament participatives i de promoció de jugadors, i finalment ha quedat segon del seu grup de Tercera Provincial, cosa que li atorga l’ascens a Segona. A mitjans de torneig, donada la bona classificació de l’equip, ens vam plantejar la possibilitat de reforçar-lo amb jugadors més experimentats per donar-li un cop de mà, però finalment vam desestimar-ho per tal de donar-li tot el protagonisme als jugadors habituals, independentment del resultat. I, un cop més, es demostra que formar un bloc compromès i amb il·lusió és la millor garantia d’èxit. En aquest simpàtic equip destaca la prestació dels joves Marc Juan i Magí Bernat, aquest millor jugador d’escacs de base del club amb 6,5/8.

I finalment, l’equip F també anava destinat a promocionar nous jugadors, en aquest cas adults que fan els seus primers passos en les competicions federades. Tampoc ho han fet gens malament i durant tot el torneig s’han situat en la meitat alta de la taula del seu grup, també a Tercera Provincial. Destaca l’actuació de Xavi Giner, habitual primer tauler i millor debutant del club amb 4,5/7

Copa Catalana: l’equip A guanya plaça per a la Final Absoluta El Catalunya segueix el seu idil·li amb la Copa, després que l’any passat va ser cinquè a la fase de Barcelona i campió a la Final de Segona, celebrada a Ponts.

Enguany, l’equip A va fer un torneig un pèl més irregular a la fase de Barcelona, però després d’una bona ratxa de tarda, es va situar a la zona noble a falta d’una partida, perdent contundentment amb el potent Sant Josep. No obstant, la setena posició el va deixar, pels pèls, en places d’accés a la Final Absoluta, que es jugarà el 7 d’abril a la Selva del Camp (Tarragona). L’equip, en principi, serà una de les “ventafocs” de la final, però és un petit èxit a sumar en el bon currículum del club els darrers anys.

Columna 13 Oberta

Catalunya Escacs Club Campionats Escolars del Barcelonès: any de transició i creixement A nivell de resultats, els èxits no han acompanyat aquest any tant com en darrers. La majoria dels jugadors amb més possibilitats es trobaven en el seu primer any a la categoria corresponent, i això sempre es nota en un campionat d’edats.

En el fort torneig sub-18, Alejandro Sáez (5/8) i Pau Juan (4,5/8) van estar sempre a prop dels llocs capdavanters, però petits detalls els van deixar fora del podi i sense opcions a la darrera ronda. A sub-16, Alejandro Calderón va estar lluny del seu millor nivell (4/8), mentre que a sub-14 Marc Juan va lluitar colze amb colze amb els favorits fins a l’últim terç de torneig (5/8). A les categories més “joves” la majoria dels nostres anaven amb la finalitat d’agafar experiència en la competició, a vegades per primera vegada, i només va destacar Magí Bernat, a la part alta de sub-12 (5,5/8).

En el moment de publicar-se aquest número, s’està jugant la fase per equips i, al marge dels resultats, cal aplaudir un petit èxit que hem assolit, potser per primera vegada: presentem un equip en totes les categories (de sub-8 a sub18), cosa que només pot dir el Peona i Peó, el club amb una pedrera més àmplia de Barcelona.

El campionat per equips d’edats del CEEB és un escenari ideal per “fer pinya” i introduir els joves a la competició. Però per desgràcia, les circumstàncies cada cop ajuden menys: el torneig s’ha reduït a unes pírriques 5 rondes i la quota d’inscripció, fins i tot per a equips de tres jugadors, és de 50 euros, una quantitat abusiva. Sens dubte és un tema a plantejar seriosament, però no pas en aquest espai.

Columna 14 Oberta

Catalunya Escacs Club Tornejos socials de semirràpides i ràpides Per posar els motors a punt de cara al per equips, i també per integrar els socis més recents, vam celebrar aquestes dues competicions, molt tradicionals a la nostra entitat.

El 17 i 18 de desembre es va celebrar el torneig de semirràpides: un sistema suís a 8 rondes que va guanyar amb molta autoritat el jove Pau Juan (7,5), seguit de David Vigo (6) i Jordi Morcillo (6).

I la vigília del Campionat per Equips, el 19 de gener, van tenir lloc les ràpides del club, jugant un suís a 7 rondes a 5 minuts. El desenllaç va ser força més ajustat, amb Jordi Amigó campió (6), amb els mateixos punts que David Vigo, i amb Rubén Martín (5) a la tercera plaça.

Columna 15 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó

Enric Garcia RABIOSA ACTUALITAT PEONA I PEÓ PER EQUIPS CATALUNYA 2013 EQUIP A. PRIMERA DIVISIÓ.

ANÀLISI EQUIP PER EQUIP

L’equip A de Peona i Peó ha finalitzat segon del grup 2 de Primera Divisió Catalana aconseguint així un històric ascens a la Divisió d’Honor. Tot un somni fet realitat, qui ho hagués dit l’any 1994 quan es va fundar el club que el primer equip aconseguiria algun dia pujar a la màxima categoria.

Columna 16 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó Resultats ronda a ronda: RONDA 1 Tarragona 5’5 - Peona i Peó 4’5.

La primera ronda tocava un dels equips favorits, es va donar una bona imatge i el matx va ser lluitat fins al final. Derrota mínima però l’equip demostrava que no lluitaria per les places de descens, sinó que podia aspirar a mantenir places intermitges durant tot el torneig.

RONDA 2 Peona i Peó 5’5 - Catalonia 4’5.

Després de caure per la mínima la setmana anterior ara va anar molt bé una victòria per la mínima molt treballada davant un perillós equip. Semblava que seria una temporada de consolidació a la categoria, l’equip anava agafant moral poc a poc.

RONDA 3 Tres Peons 5’5 - Peona i Peó 4’5.

Un altre derrota mínima contra l’altre favorit. Aquest matx es va escapar per molt poc. La sensació de sortir del local de Gràcia amb possibilitats de victòria, va resultar també positiu per l’equip per afrontar les rondes properes.

RONDA 4 TERRASSA 4’5 - PEONA I PEÓ 5’5 Victòria mínima molt important contra un altre aspirant a l’ascens que jugàvem. Va ser molt complicat aquest matx. L’entitat del rival feia que alguns comencessin a pensar que es podia aspirar almenys a intentar buscar la plaça de promoció.

Columna 17 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó RONDA 5 PEONA I PEÓ 7’5 - GRAN PENYA 2’5.

Després de 4 matxs complicats i igualats ens tocava el Gran Penya, provisionalment l’últim classificat; l’equip estava en bon moment i preparat per una victòria més clara i que ens enviava ja a la part de dalt del grup.

RONDA 6 SANT MARTÍ 3’5 - PEONA I PEÓ 6’5 L’equip demostrava que lluitaria per les places d’ascens o promoció. Victòria important contra un sòlid equip que estava lluitant fins al moment per sortir dels llocs de darrera. Era un matx amb alguns coneguts o amics entre les dues parts.

RONDA 7 PEONA I PEÓ 6’5 - SANT BOI 3’5 Un altre matx per consolidar-se entre els primers. El somni de la Divisió d’Honor semblava possible. El Sant Boi era un dels equips revelació del grup, estava fent també un bon campionat. Victòria finalment i a preparar el desplaçament a Girona.

RONDA 8 GERUNDA 4’5 PEONA I PEÓ 5’5 Complicat desplaçament a Girona. L’equip del Gerunda era fort, però havia perdut varis matxs per la mínima i necessitava punts per pujar posicions. L’erontament va ser molt igualat i semblava que sortiríem perdedors, però un parell de partides es van girar i finalment victòria ajustada per la mínima. La Divisió d’Honor estava molt a prop.

Columna 18 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó

RONDA 9 PEONA I PEÓ

6 - CATALUNYA 4

Jugàvem contra segurament l’equip revelació del grup i que tenia també opcions de plaça de promoció d’ascens o inclús pujar directament. Amb la victòria per 6 a 4 certificàvem l’ascens històric a Divisió d’Honor, una gran fita. Gran èxit conjunt de tot el club, integrants de l’equip i socis. Un equip A molt jove i prometedor i una escola d’escacs molt activa. També destacables les normes de MC aconseguides pel Ferran Cervelló, Guillem Subirachs i el Jose González.

Enhorabona a tothom !

EQUIP B. SEGONA DIVISIÓ.

Aquest equip ha aconseguit la permanència a Segona Divisió Catalana; quedant sisè classificat en el seu grup amb 4 punts. Ha estat la temporada de la consolidació d’aquest equip a Segona Divisió Catalana. La major part de la lliga ha mantingut estable la seva posició a meitat de taula. En determinats moments han pujat jugadors a l’equip A quan ho ha necessitat o han baixat al C també en determinats matxs.

Columna 19 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó EQUIP C. PRIMERA PROVINCIAL. Aquest equip ha aconseguit un important ascens a la categoria Preferent quedant líder del seu grup. Els principals rivals han estat el Pineda i el Canet que han quedat a mig punt, i també el Cerdanyola Mataró i el Ateneu Colon B han posat les coses difícils. Ha estat un equip compenetrat i on els seus integrants han jugat pràcticament la totalitat de les partides.

EQUIP D. PRIMERA PROVINCIAL. Aquest equip ha aconseguit la permanència en aquesta categoria difícil. Era un grup amb un parell d’equips molt durs com són el Barcelonès Sud i el Jake B; després altres equips on l’equip D els hi podia plantar cara. Al final ha fet una gran temporada quedant tercer de grup amb 6 punts aconseguits. Varis jugadors joves han participat en aquest equip, realitzant unes interessants rotacions.

EQUIP E. PRIMERA PROVINCIAL. Aquest equip “E” ha aconseguit una molt meritòria permanencia en una categoria complicada. L’equip primer classificat del grup ha estat l’Ateneu Hortenc.

L’equip E de Peona després d’algunes derrotes van aconseguir unes victòries importants contra Torrenegra i Foment C, finalment s’aconseguia salvar pels ajustos de les places provincials a les categories catalanes. Ha estat un equip que mai s’ha rendit, i ha confiat en la permanència en tot moment.

EQUIP F. SEGONA PROVINCIAL Un altre equip que aconseguia salvar una categoria amb força mèrit. Ha quedat vuitè del seu grup on guanyava l’Ateneu Colon D. Important la victòria que aconseguien contra Sabadell E. També es confiava sempre que s’aconseguiria l’objectiu marcat.

Columna 20 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó EQUIP G. TERCERA PROVICIAL. Notable torneig d’aquest equip a la categoria de Tercera quedant 7è del seu grup. Sent el primer equip d’aquesta categoria del club l’objectiu no era anar més enllà, ja tenim suficients equips en categories de més amunt. La Lira D és l’equip que puja d’aquest grup de Tercera Provincial.

EQUIP A DE PROMOCIÓ Fort equip del grup de Promoció que ha aconseguit el seu objectiu de classificar-se per la Final Four d’aquesta categoria. 3er del seu grup de Preferent Promoció. Li desitgem molta sort en aquesta competició.

EQUIP B DE PROMOCIÓ Aquest equip ha realitzat un digne torneig en el seu grup de Promoció quedant 3er i classificant-se per jugar un play off per pujar al grup de Preferent.

Columna 21 Oberta

GrĂ cies

Columna 22 Oberta

Acudits

Columna 23 Oberta

Checkmate / 20 €

Coronació / 20 € Rei Ofegat / 20 €

Diagrama / 20 € Fischer / 20 €

Columna 24 Oberta

Beatles / 20 €

Capablanca / 20 €

e4! / 20 €

Kaypi Si vols una samarreta Escriu-nos a: columnaoberta@gmail.com I te la fem!!

Columna 25 Oberta

La Pedrera

Víctor Collell La Pedrera Anàlisi previ al Campionat de Catalunya d’edats En aquest article mensual del mes d’abril, us faré un anàlisi previ d’aquest Campionat de Catalunya d’edats, avaluant als jugadors que jo consideri candidats a guanyar el campionat o que tenen serioses possibilitats.

Començarem amb els més grans d’aquesta categoria.

Els sots-18.

FM Marc Sánchez (Foment Martinenc). Sens dubte clar candidat a guanyar, novament, aquest Campionat de Catalunya sots-18. L’any passat ja s’hi va proclamar campió realitzant un gran torneig, i sens dubte que aquest any, ja sent dels grans de la categoria, no creiem que falli.

Carles Díaz Camallonga (Societat Coral Colón Sabadell). Últimament està fent unes partides realment bones, porta una molt bona ratxa al Campionat de Catalunya per equips, i està a punt d’aconseguir el títol de Mestre Català. No voldrà posar les coses fàcils a l’1 del rànking. És de primer any.

MK Jordi Bals (Mollet). També clar candidat a podi (o primera posició) el jugador vallesà intentarà plantar cara a Marc Sánchez i companyia. Jugarà amb el seu club, el Mollet, la promoció d’ascens, i ha estat clau per aconseguir-ho, jugant sempre als primers taulers. Està en un bon estat de forma.

Columna 26 Oberta

La Pedrera Pau Juan Bartrolí (Catalunya). Després de no guanyar el Campionat sots-18 a la fase prèvia del barcelonès, el jugador del CE Catalunya intentarà treure’s l’espina clavada lluitant per aquest torneig que normalment se li dóna bé. Vol aconseguir les normes definitives per ser Mestre Català.

Carlos Rojano (La Colmena). L’altre jugador barceloní que tampoc va aconseguir endur-se el campionat després de ser l’1 del rànking, baixa fins al rànking 5 en aquest Campionat de Catalunya, però és un jugador molt perillós i seriós candidat. És de primer any.

Oriol Delisau (Sant Andreu). Vigent campió de Barcelona sots-18, voldrà demostrar el per què del seu liderat a la fase prèvia, on va tenir un joc magnífic i amb molt poques fissures. Crec que sempre estarà jugant a les taules capdavanteres del torneig. Molt de compte.

Elisabet Ruiz (Vilafranca). Primera femenina referint-nos a ELO FIDE del campionat, intentarà fer tot el possible per quedar primera femenina en el seu duel particular amb la jugadora del Cerdanyola Andrea Norte.

Sempre fa bon paper en aquest campionat. És de primer any.

Jose Pérez Cabas (Balaguer). Vigent campió de Catalunya sots-16 (va ser una revelació) espera fer un altre gran torneig enguany sent un jugador de primer any. Ningú esperava aquella victòria, per tant és un jugador a tenir en compte també en aquest campionat.

Alexandre Pinsach (Figueres). Un jugador que últimament s’està desvelant com a un jugador a tenir en compte, degut a les seves puntuacions en els darrers torneigs. També jugador habitual del Figueres a la Divisió d’Honor, s’haurà de tenir en compte en aquest campionat. És de primer any.

Columna 27 Oberta

La Pedrera Aleix Jareño (Societat Coral Colón Sabadell). Un jugador que s’està destapant últimament com a jugador a tenir en compte, ha realitzat últimament torneigs molt i molt seriosos i per tant el considero com a candidat al títol o si més no a les primeres places. *D’aquesta categoria cal destacar que Miquel Sierra, del Sant Andreu, assisteix al campionat sense haver jugar prèviament el Territorial del barcelonès (sots18).

Els sots-16 Llàtzer Bru (Cerdanyola del Vallès). En aquest Per equips ha defensat nombroses vegades el primer tauler de l’equip B, a Primera Divisió. Ha quedat en més d’una ocasió Campió de Catalunya però encara no ho ha fet sent de primer any. Serà un repte per ell. És de primer any.

Columna 28 Oberta

La Pedrera Pere Garriga (Mollet). Ell també ha estat als primers taulers de la Primera Divisió amb el Mollet i ha demostrat bon joc, i ha aconseguit jugar la plaça de promoció amb el seu equip. En un bon estat de forma, intentarà quedar campió. Sens dubte, un clar candidat. És de primer any.

Joan Buch (Masdenverge). Un jugador amb sempre molta presència en aquests campionats de Catalunya, intentarà (per què no) guanyar aquest campionat, fet que encara no ha aconseguit però el considero com a seriós candidat a pujar al podi. Vol demostrar el seu ELO. Martín Forsberg (Foment Martinenc). Campió del Territorial del barcelonès (sots-16), és sens dubte clar aspirant al títol malgrat ser el quart del rànking és, per mi, el jugador més fort de la categoria. L’any passat va patir un mal campionat però de ben segur que es voldrà refer.

Marc Pozanco (Cerdanyola del Vallès). Un jugador que s’ha de tenir molt en compte; està molt en forma últimament, fent grans partides contra jugadors realment forts, com per exemple l’IM Héctor Mestre. De ben segur que jugarà sempre a les primeres taules.

Gal·la García-Castany (Societat Coral Colón Sabadell). Primera femenina si ens referim a rànkig, és per mi seriosa candidata també a les primeres places de la classificació absoluta ara que s’han suprimit els podis femenins. En un bon estat de forma pot donar molts problemes.

Ferran Cervelló (Peona i Peó). El jugador que ha contribuït enormement a l’ascens del seu club a Divisió d’Honor, parteix com a 9 del rànking però amb serioses aspiracions. Va quedar tercer al Territorial del barcelonès (sots-16) demostrant un molt bon joc.

Laura Martín (Llinars del Vallès). Sempre candidata en aquest tipus de torneigs, ha jugat de primer tauler al Per equips amb el seu club a Segona Divisió demostrant un molt bon joc. Pot donar alguna sorpresa als de dalt si està en el seu millor estat de forma, sens dubte.

Columna 29 Oberta

La Pedrera David García Playà (Cerdanyola del Vallès). Per mi, té més poc ELO del que li pertoca, crec que és candidat malgrat els jugadors esmentats anteriorment, pot guanyar a qualsevol. Juga realment bé i en els darrers anys ha demostrat ser un magnífic jugador. *En aquesta categoria trobarem a faltar a jugadors d’alta qualitat que per algunes raons no han pogut disputar aquest campionat, com és el cas del jugador Jesús Ligero, de Peona i Peó, de Rocco Ballester, del Foment Martinenc o de Pol Sánchez del Cerdanyola del Vallès. També poden estar a les primeres taules jugadors com Oriol Porta de l’Ateneu Colón, Roger García Acosta del Cerdanyola del Vallès, Màxim Ventura del Vila Olímpica, Rasen Mediña del Gerunda, Marc Arnijas del Llinars del Vallès o Eduard Aymerich de l’Olot.

Columna 30 Oberta

La Pedrera Els Sots-14 Guillem Salagran (Gerunda). Primer del rànking, és el favorit per l’ELO que té, però té jugadors per sota que li poden plantar molta cara. Ha debutat a Primera Divisió amb el seu club. Aquests campionats a Salou se li donen més que bé. Amb un bon joc estarà a dalt segur.

Guillem Porta (Ateneu Colón). Vigent sots-campió d’Espanya sots-12, és un jugador que està molt fort, en els darrers opens ha demostrat ser un jugador a tenir en compte, no només en aquest torneig. Pot quedar campió tranquil·lament. En un bon estat de forma és letal. És de primer any.

Alexandre Ventura (Vila Olímpica). Potser no va tenir el seu moment, al Territorial del barcelonès (sots-14) però quan un jugador no està en un bon estat de forma el pot fer encara més perillós. És sens dubte clar candidat a quedar campió, és la seva principal meta.

Daniel García Ramos (Cerdanyola del Vallès). És sens dubte dels jugadors en més forma de la categoria. Després de fer un gran per equips a Primera Divisió, espera fer un gran torneig i el considero com a favorit indiscutible. És el jugador amb més ELO català de la competició.

Xavier Martínez Pla (Tres Peons). Campió del Territorial del Barcelonès (sots-14) està també en un gran estat de forma, últimament demostrant bon joc i combinacions magistrals al Territorial. El veurem a les primeres taules, de ben segur.

Oriol Serra (Figueres). Un enorme jugador i seriós candidat, l’any passat va donar sorpreses a les primeres taules sent de primer any. Capaç de guanyar a qualsevol i de quedar primer, no en tenim cap dubte. Clàssic d’aquest tipus de torneigs.

Columna 31 Oberta

La Pedrera David Iglesias (Blanes). Un jugador amb poc nom però que aspira al més alt. Juga realment bé i l’any passat sent de primer any en aquest mateix torneig va deixar anar alguna sorpresa. És candidat, potser no tant com els demés, però un jugador a tenir molt en compte.

Xavier Povill (Peona i Peó). Mestre de la teoria, si s’entona en aquest campionat el veurem de ben segur a les primeres places del torneig. Els seus esquemes sòlids l’han portat a fer grans partides últimament, i el considero com a candidat. És de primer any. *A partir d’aquestes categories s’acostumen a veure a gent de poc ELO a les primeres taules. Per tant, possibles revelacions poden ser Rodrigo Iglesias del Blanes, Ramón Cosialls de l’Almenar, Albert Pita de Peona i Peó, Max Orteu de l’Escola d’Escacs de Barcelona, Cristian Granados del Figueres, entre d’altres.

Columna 32 Oberta

La Pedrera Els sots-12 Albert Castillo (Vila Olímpica). U del rànking i vigent campió del Territorial del barcelonès (sots-12), seriós candidat al títol. Ve en un gran estat de forma a la Pineda, però segurament amb molta pressió per aquest elevat número de rànking.

Gerard Ayats (Llinars del Vallès). Un jugador agressiu i molt perillós, últimament jugant també realment bé, és més que seriós candidat. En ple estat de progressió, que quedés campió de la categoria no seria cap sorpresa.

El veurem a les primeres taules segur.

Sergi López Pajuelo (Montmeló). Un jugador molt fort i també molt regular, difícilment té un mal torneig, en tots demostra ser un enorme jugador i un enorme joc. L’any passat va ser campió de la categoria sots-10. Una jove promesa dels escacs catalans.

Ferran Solé (Lleida). Un jugador poc conegut però que pot guanyar nom en aquest torneig. Quart del rànking, força agressiu, de ben segur que el veurem a dalt. Fa molts anys que juga i aquest pot ser el torneig que el faci esclatar com a jugador.

Pau Martín (Llinars del Vallès). També fa moltíssim que juga, és seriós candidat al títol, pel seu joc i per les seves ganes de guanyar aquets campionat, fet que no seria cap sorpresa. Està en un bon estat de forma i no seria cap sorpresa veure’l guanyar el campionat.

Andrea Jausàs (EDAMI). Acostumada a guanyar-ho tot o pràcticament tot a la seva categoria, en aquest campionat s’enfrontarà a rivals molt i molt durs, però no per això deixa de ser candidata. Juga realment bé i en un bon estat de forma, podria quedar primera absoluta.

Columna 33 Oberta

La Pedrera Héctor Sama (La Lira). Un jugador amb quasi 2000 català però sense FIDE que l’aparten de les primeres posicions del rànking, seriós candidat, un jugador que sempre ha demostrat ser molt i molt fort, i l’ELO que té és molt poc enganyós, és verdaderament un jugador amb molta qualitat. *D’aquesta categoria destacarem a més jugadors però només citant-los, ja que poden fer molts punts però que serien sorpresa a guanyar el campionat. Sara las Heras de Llinars del Vallès, Magí Bernat del Catalunya, Daniel Codina del Peona i Peó, Jordi Lladós del Peona i Peó, Xavier Marzo de l’Ateneu Colón, Marc Rosàs del Llinars del Vallès, Shu Yang d’EDAMI, entre d’altres.

Columna 34 Oberta

La Pedrera Els sots-10 Víctor Álvarez Albiol (Foment Martinenc). U del rànking, aquest estiu es va destapar com a gran jugador i com a promesa dels escacs catalans. Encara no té molt nom a nivell local però fent un bon torneig es guanyarà el respecte de tothom.

Sergi Riu (EDAMI). Una altre promesa, juga realment bé i també és força desconegut, però pot guanyar molta força fent un gran campionat. Seriós candidat i dos del rànking, el veurem a les primeres taules si està en un correcte estat de forma.

William Harutian (Catalònia). Més que seriós candidat, té un nivell de joc altíssim per l’edat que té i ha demostrat en Opens que no s’arronsa davant de cap rival. És més conegut que els dos primes del rànking però no per això s’ha de confiar. El veurem a dalt segur.

Joana Ros (Sant Boi). Jugadora molt coneguda per tothom, és una jove promesa dels escacs catalans i seriosa candidata al títol. Ara que han tret els podis femenins estarà més motivada que mai per quedar primera absolta i té molts números, no ho dubtem.

Alex Maria Oproae (Llinars del Vallès). Últimament està guanyant reputació allà on va, degut a que el tipus d’escacs que practica és molt divers, pot jugar molt agressiu però també molt sòlid. És un jugador molt complet i seriós candidat al títol, sens dubte.

Llibert Céspedes (Tres Peons). Vigent campió d’Espanya sots-8 a Padrón, entra a la categoria sots-10 veient que tindrà que superar a jugadors realment forts si vol guanyar aquest campionat. És molt conegut per tothom degut al palmarès que du a sobre.

Columna 35 Oberta

La Pedrera Laura Povill (Peona i Peó). Bon paper de la Laura al Territorial del barcelonès (sots-10) en el que va demostrar ser una molt bona jugadora i per què no, ser candidata al Campionat de Catalunya d’edats. Li agrada molt atacar, té un estil agressiu i tàctic. *Aquí també destacaré a jugadors que estaran a dalt segur però que els hi costarà molt guanyar el títol com és el cas de Natasha de Blois de Peona i Peó, Sergi Prats del Llinars del Vallès, Hugo Barrionuevo del Cerdanyola Mataró, Gorka Parra de les Franqueses, Ranim Lari de Ripollet, Pau Pueyo de la Colònia Güell, entre d’altres.

Columna 36 Oberta

La Pedrera Els sots-8 Arnau Castillo (Vila Olímpica). Vigent campió del Territorial del barcelonès (sots-8) i u del rànking en aquest torneig, és el favorit a guanyar a la categoria sots-8, degut al seu joc, al seu ELO i al seu renom que té als escacs base catalans. Malgrat tot, no es pot confiar.

Artur Ciuret (La Colmena). Un jugador agressiu però també força teòric, és més que seriós candidat a guanyar el títol. Potser no va tenir el seu dia al Territorial del barcelonès (sots-8) degut a partides perdudes amb gent teòricament més fluixa, però vol donar la campanada.

Nicolás Ballesteros (Casa Eslava – Estel). Un jugador poc conegut per tothom però que allí està, a les primeres places del rànking, sent llavors candidat a guanyar el títol, però haurà de demostrar a tothom ser un molt bon jugador i es doni a conèixer.

Nicolás Jiménez (Peona i Peó). Jugador amb molta qualitat i molt talent, està demostrant últimament ser un gran jugador per l’edat que té i per tant és seriós candidat a guanyar el títol. Pot donar més d’una sorpresa a tothom degut a que la gent no el coneix massa. *Destacarem a possibles revelacions; Alex Rodriguez del Foment, Ramón Martínez de Peona i Peó, Josep Navajas de la Vall del Tenes, Jan Travesset del Sant Andreu, Artur Taltavull del Congrés, Bernat Pou de Peona i Peó, entre d’altres.

Columna 37 Oberta

La Pedrera

Víctor Collell No us oblideu de visitar el meu bloc! http:// www.peonaipeo.blogspot.com.es/, amb cròniques, entrevistes, notícies, pròxims torneigs, torneigs en joc, entre d’altres!

Columna 38 Oberta

Torneig de candidats

Gabriel Beaskoa Magnus Carlsen 2872 Alexander Grischuk 2764

1.e4 e5 2.Nf3 Nc6 3.Bb5 Nf6 4.d3 Una espanyola per començar. No obstant això, aquesta obertura té una quantitat de teoria a les esquenes tan gran, que molts jugadors intenten evitar-la amb jugades com d3.

Kramnik va fer famosa la defensa Berlin, que apareix després de 4.0–0 Cxe4 5. d4 Cd6 6. Axc6 dxc6 7. dxe5 Cf5 8. Dxd8+ Rxd8. Aquesta defensa ha demostrat ser molt sòlida i gairebé inexpugnable en el nivell de l'èlit. És per això que Carlsen es desvia amb d3, per aconseguir un joc més tranquil, amb tensió al centre, que correspon més a la seva manera de jugar. 4...Bc5 5.c3 Prepara prendre el control del centre amb d4, però també ofereix un refugi a l'alfil de b5 que no ha estat expulsat amb a6. En cas que volgués conservar aquest alfil, Carlsen ho podrà fer. 5...0–0 6.0–0 d6 7.h3 a6 8.Bxc6 Sembla que la retirada per conservar l'alfil sigui més natural, però aprofitant que el negre ha retardat a6, el blanc no vol perdre temps en la maniobra de retirada i canvia l'estructura per començar amb un nou pla. 8...bxc6 9.Re1 Re8 10.Nbd2 d5!?

Columna 39 Oberta

Torneig de candidats Grischuk es decideix per trencar el centre i obrir la posició. El fet de tenir la parella d'alfils fa que sigui una opció interessant, però per altra banda, debilitarà la seva estructura de peons. 11.exd5 Qxd5 Els dos peons doblats de c són una debilitat, però a canvi, l'activitat de les peces és prometedora. Menjar de peó no era una opció, perquè es perdia e5. 12.Nb3 Ara, però, Carlsen comença un pla amb extraordinària energia, que li permetrà crear les primeres amenaces serioses.

Amb tres moviments, engega la maquinària i agafa la iniciativa. 12...Bf8 Donar la parella seria incoherent, i els peons de c es convertirien en una debilitat real. 13.c4!?

Carlsen mobilitza el centre de manera peculiar.

Sembla que l'objectiu hagi de ser trencar amb d4, però la idea és fa clara quan es mir amb atenció. La dama està lligada a la defensa d'e5. S'haurà de retirar a d6 i el blanc posarà més llenya al foc amb Ae3, amenaçant Ac5, gràcies al control que hi exerceix el cavall de b3. 13...Qd6 14.Be3 Nd7 Això controla l'ame-

Columna 40 Oberta

Torneig de candidats naça, però Carlsen ha aconseguit que el negre hagi de descoordinar les seves peces. L'alfil de c8 està tancat; el de f8, bloquejat per la dama, i la torre d'a8 no juga. Sembla que Grischuk haurà de fer a5 per començar a activar-se, però fixem-nos amb quina energia, el noruec ha aconseguit la iniciativa. 15.d4!

Altre cop, iniciativa!

El negre seria feliç si pogués fer c5, Ab7, etc. I Carlsen aprofita el moment oportú per evitarho. Menjar no és bo degut a que la debilitat dels peons de c queda al descobert, en un moment en què el desenvolupament del blanc és molt major. 15...e4 16.Nfd2 a5 17.a4 f5?!

Lleugera imprecisió. Grischuk podia jugar Dg6, amb la idea de dur l'alfil a d6 i el cavall a f6, per obrir la diagonal de l'alfil de c8.

Això li donaria cert contrajoc. Per altra banda, el rus comença a pensar molt, i perd cada cop més temps, cosa que fa que comenci a jugar de manera tàctica i poc profunda, amb l'objectiu de buscar complicacions. 18.c5!

Però Carlsen és l'home de gel. Utilitza el temps de manera correcta i no es precipita. Crea una casella a c4 pel cavall i evita c5. Obre d5, però és més important el joc de les seves peces. 18...Qg6 19.Nc4 Nf6 20.Bf4! Jugada molt precisa. Carlsen té la iniciativa, però, alhora, veu els perills. La temptadora Ce5, que centralitzava el cavall i tocava la dama, podia semblar bona, però es trobava amb la potent Txe5!, un sacrifici de qualitat que seguit de Cd5 i f4 li donava una compensació més que suficient al ne-

Columna 41 Oberta

Torneig de candidats gre, i a sobre atac. Però Carlsen, simplement bloqueja el peó i controla e5. 20...Nd5 21.Qd2 Altre cop, la senzilla i bona. Carlsen defensa l'alfil i connecta les torres. És impressionant la manera de jugar del noruec. Sembla que quan juga tot és molt fàcil. La lògica Ae5 es trobava amb f4!?. 21...Be6 22.Nbxa5 Grischuk comença a patir els destrets de temps. Carlsen, sense excitar-se, guanya un peó i comença a crear amenaces sobre c6 i c7. 22...Reb8?!

Menjar a f4, seguit de Df6, per provar g5 i f4, era el pla més prometedor. Ara, el rus, nerviós i sense temps, comença a jugar una partida ràpida. Se'l coneix per la seva gran capacitat per jugar bé amb poc temps, però ara es troba davant el número u del món. 23.Ne5 Qf6 24.Bh2 Rxa5?! El rus té ja només 2 minuts per arribar a la jugada quaranta, i, en un intent desesperat, intenta llençar-se a l'atac. 25.Qxa5 Rxb2 26.Rab1 Ra2 27.Qa6

Però, com sempre, Carlsen, sense aprofitar els destrets de temps del seu rival, pensant bé les jugades, situa la dama a a6 per controlar la defensa del flanc de rei, en cas que hi hagi de tornar. 27...e3 28.fxe3 Qg5 29.Re2!

Ara es veu la raó de Da6... 29...Nxe3 Grischuk entrega la resta. Li queden 20 segons per 10 jugades, sense increment. És o tot o res. 30.Nf3!

Columna 42 Oberta

Torneig de candidats La defensa precisa. Txa2 dona avantatge al negre després de Axa2 i Ad5, on g2 és un objectiu fàcil. Amb Cf3, es toca la dama i es tapa la diagonal de l'alfil. 30...Qg6 31.Rxa2 Bxa2 32.Rb2 Carlsen segueix calculant el temps necessari, aprofitant el seu avantatge. En cap moment es planteja aprofitar la situació desesperada amb el temps del rus.

32...Bc4 33.Qa5 Bd5 34.Qe1!

Ad5 amenaçava el cavall i el noruec torna a la defensa mentre amenaça, al seu torn, el cavall negre. 34...f4? Amb menys de deu segons al rellotge, Grischuk es desespera i treu el darrer cartutx. 35.Bxf4 No passa res. 35...Nc2 36.Qf2 Bxf3 37.Rxc2 En aquest moment, al rus se li cau la bandera, però la posició està perduda.

1–0

Columna 43 Oberta

El Consell del Mestre

Frederic Corrigüelas La posició Philidor Estic fart, però fart FART, que la gent perdi finals de torres que s'entaulen amb la coneguda posició Philidor.

Ningú, repeteixo, NINGÚ hauria de perdre mai un final Philidor. No es pot perdre mai. Com pot ser possible que algú perdi un Philidor?

Anem a pams, un final Philidor és el següent:

Columna 44 Oberta

El Consell del Mestre 1) El rei del bàndol defensor se situa a la columna del peó enemic.

2) La torre talla el rei per la fila per impedir que el rei avanci i ajudi a la torre a fer-nos mat.

Un cop tenim això, ja tenim muntada la posició Philidor.

La gent només pensa en "torre a tercera" quan parlem de la posició Philidor, i és fals, ja que pots tallar el rei perfectament a 4a: El que és de vital importància és tallar el rei rival, que no passi!

També és molt important tenir el nostre rei actiu, per això, si la torre blanca marxés, el nostre rei s'ha d'activar: 1. Tg1, per exemple, Rc6. Això obliga a la torre blanca a tornar: 2. Tg6+ Rc7 i tornem a estar com abans.

Llavors, com es perd una posició Philidor?

Badant. Permetent que el rei rival passi. Per exemple, en aquesta posició, si el blanc juga 1. c5 amenaça Rb5, i això no ho podem tolerar, ja que el rei negre haurà aconseguit passar. Què fem quan el peó fa de cortina? Torre a baix! 1. ...

Tg1, en aquest cas, per fer escac tota l'estona:

Columna 45 Oberta

El Consell del Mestre Ara el blanc no pot guanyar, ja que si 2. Rb5 Tb1+ i no té cap lloc on amagar-se per evitar els escacs. veieu que és molt important que el rei negre estigui actiu? Si el rei negre hagués estat una fila més a baix, el blanc podria refugiar-se a la casella c6.

L'altre dia vaig veure com un jugador perdia un final Philidor. Era aquesta posició:

Clar, tanta història amb "torre a 3a", que el jugador no va entendre que podia arribar a una posició Philidor. va pensar que ja era tard, perquè el rei ja havia progressat, i la torre blanca dominava la 3a fila.

Error, això és que no entén la posició Philidor. Com entaular això?

Columna 46 Oberta

El Consell del Mestre Fàcil: 1. ... Th3. La torre ha de tenir espai per fer escacs. 2. Tg7+ Rc8. I ara com progressa, el blanc? Si 3. Rb5 Th6 i ja tenim muntada la posició Philidor. Si el blanc juga 2. Rb5 sense fer l'escac de torre previ, fem Tb3+ i el rei blanc només pot amagar-se a c5, repetint la posició inicial.

Com va perdre? Va jugar 1. ...Tc3?! imprecisa, ja que permet al rei blanc progressar, però encara no perd. 2. Tg7+ Rc8 3. Rb5 Tb3?! una altra imprecisió, ja que això només ajuda el rei a progressar, però encara no perd! 4. Rc6 Rd8?? ara sí que perd, havia de fer Rb8 i se salva, perquè el rei ha d'anar pel costat curt, i la torre fer escacs pel costat llarg, un altre tema que tractarem en futurs consells.

En resum, la posició Philidor es basa en evitar que progressi el rei rival. Quan fa la cortina amb el peó, llavors la torre fa els escacs per baix perquè el nostre rei evita que el rei rival progressi. Molta gent es pensa que la posició Philidor és posar la torre a 3a i ja està, i així les perd, per fer les coses mecànicament i sense saber per què.

Per cert, jo també vaig perdre una posició Philidor...

Fins la propera, amics!!

Columna 47 Oberta

Rabiosa Actualitat

Enric Garcia RABIOSA ACTUALITAT LA NOTÍCIA

DEL MES

Aquest mes s’han portat a terme els Campionats de Catalunya Per Edats a Vilaseca. Un torneig sempre molt ben organitzat.

Concretament en aquest han hagut 2 novetats importants relacionades. Una el tradicional podi de 3 serà ara podi de 5 premiats per categoria absolut.

La segona, i aquesta és la notícia del mes, s’elimina el podi íntegre femení. Les noies s’integren en l’anterior podi absolut per optar a premi.

No entrem a valorar aquí si la notícia resulta positiva o negativa, o les seves conseqüències; resulta aquest un tema molt complexa. La meva opinió ja la vaig publicar al darrer numero de Columna Oberta en l’article “Decisions de Reunió”. Únicament comentar que per tradició històrica i per l’impacte del campionat on s’ha produït, sens dubte aquesta és la notícia del mes.

Columna 48 Oberta

Rabiosa Actualitat ESPAI PER APLAUDIR TEMA

7

ARTICLE 20 MARÇ A EL PERIÓDICO DE CATALUNYA SOBRE L’INICIATIVA “ESCACS AL CARRER” DEL CLUB ESCACS ESPIGA DE LES CORTS. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/districtes-de-bcn/escac-mat-sol2344932 En anteriors articles publicats al Butlletí de Peona i Peó ja havia realitzat alguna reflexió sobre determinat article aparegut a el Mundo Deportivo sobre una notícia que havia passat mitjanament desapercebuda en el propi àmbit intern escaquista. M’agraden aquestes reflexions i comparacions entre notícies aparegudes a mitjans generals sobre el tema escacs, i quin impacte li otorguem nosaltres.

Ara apareix aquest fabulós article a plana sencera a El Periódico de Catalunya sobre la iniciativa “Escacs al carrer” que portarà a terme el Club Escacs Espiga de Les Corts els primers diumenges de mes. Per veure més detalls de la mateixa llegir la notícia.

Aplaudeixo i felicito la iniciativa del club, com també el diari El Periódico per fer difusió a una plana sencera !! del nostre joc.

Però també a mi m’interessa realitzar algunes petites reflexions al respecte, perquè per mi notícia i detalls donen per molt. En una setmana on hi havia Matx de Candidats al Mundial a Londres, Per equips de Catalunya rondes finals i inici del Campionat de Catalunya per edats,……l’article que surt a un mitjà general és aquest. Ho celebro naturalment, però dóna a pensar……..

Columna 49 Oberta

Rabiosa Actualitat També en l’article surt promocionada la 3ªclassificada femenina del campionat per edats del Barcelonès (anunciat en l’article i fotografia). Una jugadora que ha progressat molt i té molt futur. Just la setmana en què la Federació Catalana organitza el primer Campionat Per Edats sense el Premi o Podi Femení com a tal. També fa pensar quina és la veritable utilitat dels premis femenins, no entendre que es donen perquè les noies són jugadores de menys nivell que els nois (fals del tot), estan per motius de promoció ……i aquest article és un exemple molt clar del fet.

Columna 50 Oberta

Rabiosa Actualitat ESPAI CRITIC INTENTAREM PASSAR

DE PUNTETES.

Tema 9 ALGUNES CONSIDERACIONS DELS PREMIS DE TRAMS Aquest article no el publico per criticar determinats clubs o opens que opten per repartir els premis com creuen convenient, sino més aviat que pel tema de la crisi sovintegin més endavant algunes pràctiques que poden portar algun perill.

D’entrada tot club que organitzi un torneig o open té molt mèrit. Els escacs catalans estan força actius i vius gràcies a això. També tothom es lliure de repartir els premis econòmics com creu convenient. En funció de les possibles subvencions o quotes o inscripcions cadascú pot repartir més o menys diners en premis. Fins aquí tot és perfecte.

El problema podria venir si amb les dificultats econòmiques del moment comencem a premiar proporcionalment en major mesura grups B, o quasi equiparar aquests premis amb l’A absolut; o inclús que es propaguin en excès opens de promoció amb limitacions d’elo.

Són pràctiques que si hi ha pocs que les utilitzen no passa res o inclús resulten beneficioses com a promoció, però si sovintegen per un determinat territori pot ser perillós pel fet de discriminar en excés jugadors de nivell amb uns determinats trams d’elo. Podria provocar que ens resulti potser més pràctic baixar expressament l’elo per aspirar a determinats premis.

Penso que en algun moment la Federació Catalana podria possar algun tope econòmic en premis de grup B o establir algun tipus de normativa en les proporcions entre els premis econòmics dels diferents grups dels opens computables. Crec que amb l’arribada de la crisi i els canvis que això pot comportar als opens el tema podria ser perillós.

Columna 51 Oberta

Rabiosa Actualitat Igualment per mi resulta bàsic i important comentar que a pesar que es puguin detectar aquest tipus de problemes, la solució mai ha de passar per eliminar aquest tipus de premis de tram de grups B o C. Aquests premis fan una funció de promoció dels escacs molt important per als jugadors aficionats, tot i que al donar-los estem creant una petita discriminació respecte a jugadors d’un nivell lleugerament més alt. Com els escaquistes som conscients de l’erme promoció que provoquen, evidentment ningú es planteja eliminar-los, jo menys. Únicament comento que potser en algun moment haurem d’establir algunes normes.

Columna 52 Oberta

Rabiosa Actualitat EL RACÓ DE NOSTRADAMUS S’ha près alguna decisió justificada en funció de premiar o beneficiar el progrès de jugadors / res més ben classificats que altres. Això resulta molt coherent i a més ha evitat certs problemes que es produïen.

Però també hi haurà repercussions en la promoció i participació de les noies a les competicions d’escacs. Cada vegada hi haurà menys inevitablement perquè els per edats han adoptat el model dels opens adults on no acostuma a haver diferenciació en els premis respecte a aquestes.

Actualment també a Catalunya tots els Per Edats oficials funcionen segons l’efecte domino al caure les peces ordenades en fileres. O sigui si al Torneig referència es decideixen uns canvis en el reglament, a les altres Territorials satèl·lits això no triga a arribar o s’acaben adaptant també a aquests canvis.

Temps al temps.

Columna 53 Oberta

Problemes amb...

Guillem Subirachs Paul Morphy Paul Morphy (1837-1884) és considerat un dels millors jugadors de la història dels escacs. Nascut a Louisiana l’any 1837 va començar a ser famós quan amb només 12 anys va derrotar a Lowenthal en tres partides seguides. Però mai va prioritzar la pràctica dels escacs i va seguir estudiant fins que amb 20 anys es va proclamar campió dels Estats Units. Va ser aleshores, i mentre esperava ser admès a la universitat, que va decidir jugar contra els millors jugadors del moment. La victòria contundent sobre Anderssen, el fins aleshores considerat millor jugador del món, va fer que se’l declarés el gran jugador de l’època.

Morphy veia la pràctica dels escacs com un passatemps, no volia ser-ne professional. Es divertia reptant a la resta de jugadors a fer partides amb avantatge de material per a ells. L’esclat de la Guerra Civil als Estats Units l’any 1861 va aturar tan la seva carrera d’advocat com la seva progressió en el món dels escacs però Morphy sempre serà recordat pel seu gran joc creatiu i tàctic.

Blanques juguen i guanyen Morphy, P. – Braunschweig & Isouard (Paris, 1858)

Columna 54 Oberta

Problemes amb...

Negres juguen i guanyen Marache – Morphy, P. (New York, 1857)

Blanques juguen i guanyen

Negres juguen i guanyen

Morphy, P. – Anderssen, A. (Paris, 1858)

Paulsen – Morphy, P. (New York, 1857)

Columna 55 Oberta

Coses de <<nens>>

MK Joan Xancó

O la complexitat dels conceptes elementals -Aquí podries jugar f3-Sempre ens dius que f3 és dolenta-No sempre-Però debilita l'enroc, no deixa sortir el cavall i tanca la dama-D'acord doncs... no facis f3Un dels meus alumnes i jo Arribem a la fi d'aquesta trilogia d'articles en què hem repassat els punts més importants a l'hora de poder valorar una posició. Per acabar, veurem què passa amb el Rei i el seu entorn.

El Rei i el seu entorn Quan comencem a jugar a escacs la tercera norma de la obertura és «Enrocar el Rei». Jo he preferit sempre dir-ho diferent i ho treballo amb els meus nens com a «Protegir el Rei». A primer cop d'ull pot semblar el mateix concepte, però divergeix en moltes coses.

Quan diem que un rei està protegit?

Direm que un rei es troba protegit quan la nostra capacitat de defensar-lo supera la capacitat ofensiva del rival.

Per analitzar la seguretat del nostre rei és imprescindible fer-ho a partir de l'estructura de peons i del desenvolupament de les peces. Recomano, doncs, haver llegit els dos articles anteriors d'aquesta secció de la revista Columna Oberta abans d'endinsar-se en aquest.

Columna 56 Oberta

Coses de <<nens>> La capacitat defensiva del nostre rei normalment ve donada per l'estructura de peons. Una estructura de peons que jugui a favor del nostre rei és bàsica per evitar l'entrada de les peces rivals. En aquestes pàgines veurem què podem aconseguir i com fer-ho.

Què volem aconseguir atacant el rei?

Ja sé que la resposta pot semblar molt òbvia, però no ho és tant. L'atac al rei no només ens aporta la possibilitat de fer escac i mat, sinó altres coses.   

Podem guanyar temps portant una torre a e1, fent escac al rei d'e8.

Podem guanyar material gràcies a un escac doble, per exemple.

Podem debilitar l'estructura rival obligant, potser, a que avanci peons per defensar-se.

I la dificultat sempre és la mateixa: com? Tots sabem avançar peons i moure les peces cap a l'enroc enemic, però hem d'intentar ser el màxim eficaços. Intentarem endreçar una mica tot el que sabem per ser-ho.

Obrir línies És molt important obrir línies cap al rei contrari. Obrir línies no és més que saber de quins recursos disposem i fer tot el possible perquè puguin arribar al seu objectiu.

Per saber-ho cal observar bé la posició. En aquest diagrama, veiem que el negre ha debilitat el flanc de dama, en especial la diagonal blanca a4-e8.

Columna 57 Oberta

Coses de <<nens>> També tenim el rei a la mateixa columna que la nostre torre. Podríem intentar obrir ràpidament la columna d'e, abans que s'enroqués.

Quin dels dos plans sembla més ràpid i eficaç?

1. a4! Una manera ràpida i eficaç d'obrir la diagonal i treure el màxim partit de la debilitat a c6 i del rei a e8.

En aquesta posició veiem que el rei negre està únicament protegit per la seva estructura de peons. El nostre peó d'f6 ens dóna una possibilitat de mat, en el cas que la nostra dama pogués entra-hi.

Per saber si podem treure partit d'aquesta situació, hauríem de calcular la possibilitat immediata d'obrir línies.

1.Txh5+!

Obrim línies i permetem a la nostra dama entrar ràpidament. Després de 1. ... gxh5 2.Df5+ i mat en 3 jugades.

De situacions com aquestes n'hi ha moltes. El que podem extreure com a comú a totes elles és que en totes intervenen peons. L'estructura de peons és qui defensa el rei i atura l'acció de les altres peces. Si volem accedir al monarca caldrà trencar-la per algun costat, és a dir, obrir línies.

Localitzar els punts dèbils Els punts dèbils de la posició cobren aquí especial importància. La obligació del nostre rival a defensar un escac i mat i l'escac al rei ens obren un seguit de possibilitats que no podem obviar.

Columna 58 Oberta

Coses de <<nens>> En aquesta posició el blanc tenia un peó a d5.

El seu rei es troba al centre, amb la diagonal a5 -e1 oberta i si s'enroca es trobarà a la diagonal b6-g1. A més, es troba en una columna oberta.

Sembla que el rei blanc no es troba en la millor posició i el negre ho aprofita. Analitza la posició blanca i hi troba dues debilitats: - El rei blanc es troba exposat - El peó de d5 i l'alfil de b4 estan mal o gens defensats Amb aquestes dues premises troba un pla eficaç amb el que deixa tocada la posició blanca: 1. ... Cxd5!, tot jugant amb l'escac, que converteixen el cavall en una peça que no es pot menjar.

La clau és saber aprofitar les debilitats del rival Que el rei es trobi al centre és un fet que cal mirar d'aprofitar. Però si es troba enrocat també podem crear i trobar debilitats a l'enroc, sobretot relacionades amb l'avanç dels seus peons.

Recordem que qui protegeix essencialment al rei són els peons. Si modifiquem l'estructura de peons s'originen possibilitats de ruptura que poden comprometre el nostre rei.

Tot avanç d'un peó a l'enroc significa crear una debilitat.

Columna 59 Oberta

Coses de <<nens>> En aquesta posició el negre veu:  



El rei blanc es troba al centre El peó de c3 és dèbil i només el defensa l'alfil.

L'alfil d'f6 es troba molt actiu

Una vegada sabut tot això, només cal trobar la jugada: 1. ... Ag5!

Amenacem la dama i la peça que defensa l'estructura de peons.

Les estructures més dèbils i més comunes en els enrocs són les següents:

Aquestes posicions corresponen a l'enroc curt. Tot i així són extrapolables a l'enroc llarg.

En totes s'ha vist compromesa l'estructura de peons. És molt possible que pensem que els avanços del peó d'h o de g no signifiquen debilitats, però són punts en què permetem la ruptura de l'estructura de peons.

Columna 60 Oberta

Coses de <<nens>> Si això passa hem de reproduir el mateix esquema d'atac:  Reconèixer els punts dèbils del rei rival  Obrir línies per poder optimtizar les nostres peces en l'atac

Ens trobem en una posició on els dos jugadors han debilitat el seu enroc. I sembla que el blanc ho ha fet més que el negre. Recordem, però, el que hem dit en un inici: "Direm que un rei es troba protegit quan la nostra capacitat de defensar-lo supera la capacitat ofensiva del rival."

La capacitat ofensiva de les negres és inferior a la de les blanques. Aquestes tenen les seves peces bolcades a l'enroc negre. Analitzem les característiques de la posició:  Els peons d'h6 i d'f6 es toben avançats  Les peces negres no defensen l'enroc, només la dama.  Les blanques apunten a l'enroc enemic.

Una vegada localitzades les debilitats, només cal trobar com obrir línies abans que el nostre rival pugui defensar-se i mirar si funciona: 1.Axh6! (Dinamitem l'enroc) gxh6 2.Ch5!

Una vegada hem obert línies només ens cal portar peces perquè aquestes ens ajudin a assolir els objectius.

Columna 61 Oberta

Coses de <<nens>> Fianccetar l'alfil i desprĂŠs canviar-lo ens deixa forats a les caselles del seu color i si el nostre rival tĂŠ l'alfil que pertoca... tindrem problemes.

El negre ha canviat l'alfil i s'ha centrat a obtenir avantatge al flanc de dama.

Analitzem: - Forats a les caselles negres - Peces blanques molt actives atacant l'enroc negre - Les peces negres no defensen l'enroc -Control absolut de les caselles negres per part de les blanques.

Amb aquestes 4 premises, la jugada: 1.Cxh7! Rxh7 2. Ag5. Amenaça la dama i prepara el mat amb Dh4+ i Af6 Observem com el blanc castiga la debilitat de l'enroc negre.

Columna 62 Oberta

Coses de <<nens>> Resumint Per acabar aquest capítol i la trilogia sobre com analitzar una posició podríem resumir-ho de la següent manera: En general, en una posició existeixen punts dèbils i punts forts en els dos bàndols. Guanyarà qui sàpiga treure'n millor rendiment i per això necessitarem localitzar-los ràpidament i, si s'escau, neutralitzar-los. De tipus de debilitats n'hi ha moltes però el que és comú en totes és que si volem guanyar la carrera serà necessari disposar de les peces ràpidament, tenir-les desenvolupades. Qui disposa de més i millors efectius abans té més possibilitats d'èxit.

Tant important és localitzar les debilitats com no crear-ne en la nostra posició.

Serà inevitable, però hem d'anar amb cura a l'hora d'avançar peons de l'enroc, permetre clavades, no desenvolupar peces, deixar el rei al centre, etc. Res és dolent per sí mateix, però és important tenir clar el nostre objectiu i que totes les jugades hi juguin a favor. Si no tenim objectiu, un pla, vagajarem pel taulell.

I per acabar de la mateixa manera com vam començar...

Qui està millor?

Columna 63 Oberta

Temps al racó

López Forn El nen Gauss La història que us explicaré fa anys que la conec, però com totes les histories d’aquesta mena, encara no se si és certa o si és una llegenda. En qualsevol cas, trobo que és inspiradora i emocionant.

Carl Friedrich Gauss és considerat el príncep de les matemàtiques, i un dels científics més brillants i influents de la història. Per a més informació us recomano que feu servir google que us podrà aportar més detalls de la seva vida i obra.

De moment ens centrarem en la història a la que feia referencia: Com tothom, Gauss abans de res fou un nen, i com tots els nens en algun moment el professor li va haver de cridar l’atenció a classe.

Així doncs, un bon dia a l’edat de set anys estant a classe i xerrant més del compte, el professor va ingeniar un càstig amb el qual el nen Gauss hauria d’estar ocupat una bona estona.

El càstig consistia en sumar tots els números que van de l’1 al 100.

Realment és una bona feinada si et deixes endur pel primer rampell i decideixes anar-los sumant 1 + 2 = 3, 3 + 3 = 6, 6 + 4 = 10... I així successivament.

El professor pensava que li havia guanyat la partida al pobre nen, i que tindria una classe tranquil·la, però res més lluny de la realitat doncs als tres minuts d’acceptar el repte, Gauss digué en veu alta i triomfant: Ligget sé! Que ve a ser quelcom així com: Aquí està!

Columna 64 Oberta

Temps al racó El professor incrèdul li va dir que no podia ser, i rient li demanà la resposta, a lo que Gauss contestà que la suma de tots els números de l’1 al 100 era igual a 5.050.

Com que el càstig se l’havia inventat sobre la marxa, ni el propi professor coneixia la resposta correcta, cosa que va fer que li preguntés a Gauss pel mètode que havia usat, i entre riures li anava dient que inventar-se una xifra a la babalà no era una opció gaire científica i que si basava el seu bon fer en aquests mètodes, no arribaria a res a la vida.

Gauss no feia cas a les impertinències del seu mestre i sortint a la pissarra els explica als seus companys com havia trobat la solució correcte: “Si us hi fixeu, les enumeració de tots els números, ja sigui fins a cent, fins a mil o fins a un milió tenen una cosa en comú, i és que la suma del primer i de l’últim és igual a la del segon amb el penúltim, que alhora és igual a la suma del tercer amb l’avant penúltim, i així anar fent. És a dir: 1 + 100 = 101, 2 + 99 = 101, 3 + 98 = 101...

De tal manera que si seguim arribarem a la meitat de la llista on 50 + 51 = 101.

O sigui que hem sumat 50 cops 101, és evident aleshores que: 50 * 101 = 5.050”

Columna 65 Oberta

Temps al racó Quan alçà la vista per veure satisfet la reacció del seu mestre, veié com aquest estava bocabadat, i fou gràcies a aquest càstig que el professor va descobrir que tenia a un noi molt especial entre els seus alumnes, així que va cuidar-lo tot el que va poder en el sentit de que des d’aquell dia va estimular al màxim la ment del jove Gauss a base de deixar-li llibres i facilitar-li qualsevol cosa que necessités.

De fet, aquell mateix dia, a l’acabar les classes, el mestre va demanar a Gauss que es quedés una estona, i junts van formalitzar el que Gauss havia resolt a la classe, i així va néixer la fórmula general:

Que sigui certa o falsa la història poc importa, la història em recorda a la que va publicar en Joan Regidor a Racó del temps del primer número de Columna Oberta. La que duia per títol: És que em van ensenyar a pensar.

En els escacs i en la vida en general també hem de trobar aquesta originalitat, hem de saber enfocar els problemes des de tots els punts de vista possibles per a trobar la millor solució. El nen Gauss podria haver estat dies sumant un a un tots els números, però va intuir que hi havia una simetria, i a l’aprofundir en la idea va trobar no només la manera de sumar els números de l’1 al 100, sinó que va descobrir la fórmula general.

Columna 66 Oberta

Tauler de lletres

Juli Bernat ATZUCAC AMB DESTRET DE TEMPS (O NOMÉS RESTEN ALFIL CONTRA CAVALL I DOS GRAPADETS DE PEONS ACOMPANYATS DE BEN POC TEMPS)

A Rubén Martín Grillo Traça el més algèbric sonet dins l’axiomàtic tauler finit. L’únic espai complet on els preceptes són el bé.

Un drama amb final de sainet arran del destret s’esdevé: fas l’atzucac sense genet i amb diagonals d’escaquer.

Juli Bernat

Endreça: deixeu-me matar el misteri, aquest poema és un tauler de vuit versos octosíl·labs –seixanta-quatre síl·labes- amb rimes amb e oberta i e tancada alternades –la lletra de la columna de rei- i, per últim, a Rubén Martín Grillo perquè sense fer gens de soroll –al capdavall jo jugava una partida molt seriosa i tenia poc temps- em va donar un cop de mà i una lliçó de veritable generositat i amistat.

Columna 67 Oberta

Pasi贸n

Ilora Foroponova

Columna 68 Oberta

Teoria de ràpides

MF Josué Expósito Blitz Theory Després de la ressaca del per equips i de celebracions per l'històric ascens del Peona i Peó a divisió d'honor (moltes felicitats des de aquestes línies! sou uns cracks!) ja no em queden forces per analitzar gaires variants d'obertura així que intentaré donar algunes recomanacions per a ritmes ràpids que serveixin tan per a partides online com en persona, e intentaré fer un article de caire més teòric, encara que molts dels següents arguments semblin obvis potser més d'un no hi ha pensat.

Cada vegada és més important dominar la vesant rapida dels escacs ja que els nous ritmes de joc de una hora i mitja fan partides més curtes i que molt sovint s’arribi a apurs de temps mutus on el millor preparat s‘emporta el punt.

També estan proliferant bastant torneigs actius que compten per a elo català i si algun escèptic encara no creu que les rapides son importants amb mirar una mica les bases de torneigs importants es pot veure que fins i tot les rapides en desempats poden arribar a decidir qui serà el pròxim campió del mon.

Per començar, les partides rapides tenen un important component tàctic i per això trobo que és molt interessant com a entrenament pràctic “pre-torneig“, resoldre uns quants problemes abans de jugar un campionat. Però res de problemes de nivell 4 o 5 de llargues combinacions, això normalment no fa falta perquè en una partida real no es té gaire temps de càlcul. Crec que és molt més valuós el practicar problemes senzills de mat o trucs tàctics en dos o tres que serà lo que ens trobarem. Hi ha una web que simula molt be això, http:\\chess.emrald.net, et posen una posició, et donen un parell de segons per pensar, fan el moviment del rival i t'avaluen la jugada.

Columna 69 Oberta

Teoria de ràpides El segon consell és Atacar! fins i tot un atac incorrecte pot ser bo. De fet, és més fàcil que l’oponent faci una errada si està en posicions defensives. I per descomptat és més senzill trobar jugades d’atac que quan estàs defenent (a menys es clar que siguin jugades úniques).

Un detall que es desprèn de l’afirmació anterior és que una gran quantitat de sacrificis son bons a rapides. Poden haver dos escenaris: - Que el rival decideixi refutar la nostre entrega, en aquest cas necessitarà un cert temps per fer alguns càlculs i encara que aconsegueixi trobar-la, segurament acabi trobant-se en apurs de temps on la possibilitat de cometre algun error serà exponencial, si no es que perd per bandera.

- Que el rival es “cregui” la entrega i continuï jugant com si res, això o bé ens donarà una avantatge material o si no es el cas provocarà un efecte psicològic negatiu en el nostre adversari que donarà un canvi d’inflexió a la partida.

Un consell molt important és Res de blunders! algú dirà...“vaja consell més redundant” però és cert, com normalment no hi ha gaire temps per calcular és vital verificar les possibles respostes d’atac del adversari.

No fa falta calcular tant el pla estratègic del rival, ni calcular llargues variants.

En general, és molt més pràctic mirar una mica per sobre les jugades agressives que té i si cap ens molesta fer la jugada que pensàvem. Posaré un diagrama d’exemple, que un article d’escacs sense diagrama pot avorrir a més d’un...

En aquesta posició:

Columna 70 Oberta

Teoria de ràpides El negre ens ha fet Ab6 i ràpidament se’m venen un parell de jugades al cap per a fer, la primera canviar l’alfil a b6 i menjar a a4, i la segona tocar-li el cavall de f6 amb 1...Ag5, que el defensi o el tregui i després matar a a4.

Per lo que sigui penso primer 1...Ag5 (encara que a mi m’agrada pensar primer les jugades que fan canvis o entregues de peces), faig una “repassada d‘esquerra a dreta” rapida pel taulell i miro les jugades del negre que son “d’atac”.

Aquí pensaria ràpidament en 1...Cxe4, 1...Axf2 i 1...Txc3.

Les dos primeres les podria descartar ràpidament pq son òbviament dolentes, però a la tercera ja em pararia uns segons i amb un càlcul ràpid veuria que 1...Txc3 2.Txc3 Cxe4 com a mínim em posa en problemes. Potser amb 3.Tc4 Cxg5 i 4.h4 el cavall no surt i recuperaria la peça o amb 3.Ae3 no em guanya més que un peó. Però es que això ja no ho calcularia, si veig que em posa en problemes ja ni entro, quan veig el 2...Cxe4 directament optaré per 1.Axb6 i després 2.Cxa4 segurament.

En l’apartat d’obertures, el nostre repertori hauria de ser diferent al de partides lentes. I seria bo que fos agressiu i que contingui variants amb gambets que ens permetin atacar des de ben al principi.

També hauria de ser no gaire conegut, de tal manera que si tu coneixes la variant i el teu adversari no, podries fer 20 jugades al toc amb el consegüent avantatge de rellotge. En aquest apartat potser podrien ser útils alguns dels anàlisis que aportem en aquesta revista :)

Columna 71 Oberta

Teoria de ràpides Planificar el teu “time table” abans de la partida pot arribar a ser útil. Pensar com consumiràs el temps per jugada, 6 segons més o menys a cada una si es una partida de 5 minuts... si vols intentar seguir un ritme constant, o intentar jugar l’obertura al toc de forma intimidant, fer la tècnica que tenen alguns de “comptar 1-2-3 i jugar“, o no se... Apurar-se voluntàriament com fan alguns a partides lentes no crec que funcioni gaire bé, però qui sap. El que si recomano realment, es intentar sempre controlar els temps dels dos durant tota la partida, i si li cau la bandera veure-ho al instant, això últim crec que és bàsic.

I per últim, per avui, la part més fonamental de totes.

Estar ben concentrat!

En una partida lenta es pot compensar la falta de concentració o el estat anímic prenent-te el teu temps en jugar o repensant la variant una vegada i un altre. A rapides no, es fonamental estar ficat en la partida i aprofitar cada segon inclús quan pensa l’altre, no estar mirant al voltant, no estar pendent d’altres coses i mai, mai estar amb la típica cançoneta mental enganxada a la ment :) Bueno, de moment ho deixaré aquí, que he quedat per fer unes rapidetes i faig tard! :) fins la propera!

Columna 72 Oberta

“Stay Hungry Stay Foolish”

Columna 73 Oberta