-ANÀLISI M
E
S
DEL T
R
E
INTERNACIONAL A N T O N I O
T ORRECILLAS D ’ UNA PARTIDA DE L ’ OBERT DEL FOMENT ! H ILARANT HISTÒRIA P E R D A V I D V I V A N C O S : P ASATIEMPOS !
N ÚMERO 6, J UNY 2013
-N OVA VERSIÓ DEL GAMBTIO E XPÓSITO , A C T U A L I T A T , HUMOR … I MOLTES COSES MÉS !
B ENVINGUTS C OLUMNA O BERTA !!!
Columna Oberta
A
Sumari Editorial Club d’escacs Sant Martí Foment Martinenc Partida Comentada Alfonso Jeréz Cartes des del Tres Peons Catalunya Escacs Club Rabiosa Actualitat de Peona i Peó Gràcies Acudits Publicitat La pedrera Grand Prix Thessaloniki Rabiosa Actualitat Problemes amb... Coses de nens Kaypi Racó del temps Tauler de lletres Pasatiempos Escac No tot son escacs Teoria de ràpides Contra
3 4-5 6-9 11-15 10-13 14-19 20-23 24 25 26-27 28-32 33-41 42-51 52-53 54-60 61 62-64 65 66 67 68 69-78 79
Director & Editor: Marc López Forn. Perspectiva: Guillem Subirachs Mancebo. Col·laboradors: Club d’escacs Sant Martí, Club d’escacs Tres Peons, Club d’escacs Peona i Peó, Catalunya Escacs Club, Foment Martinenc, Laura Capellades, MF Josué Expósito, Frederic Corrigüelas, Joan Regidor, Víctor Collell, Enric Garcia, Guillem Subirachs, Ilora Foroponova, MK Joan Xancó, Juli Bernat, Gabriel Beaskoa, David Vivancos i Fd. Contacte: Columnaoberta@gmail.com
Columna 2 Oberta
Editorial
Benvolguts lectors, Amb aquest exemplar, el que fa sis, Columna Oberta acaba la seva primera etapa. Agafarem força, idees i material per a poder seguir amb una segona temporada quan acabi l’estiu. En aquest últim número podreu trobar les seccions de sempre, i un interessant anàlisis del Mestre Internacional Antonio Torrecillas d’una de les partides de l’Obert del Foment. A la seva pàgina http://www.fomentmartinenc.org/ podreu trobar totes les cròniques fetes fins ara. ¡Però atenció, que no és l’únic +2400 que comenta!, ¡Hem de tornar a felicitar, com tants cops hem fet ja, a Josué Expósito doncs a la nova avaluació d’ELO surt amb uns imponents 2407!, ¡Enhorabona! El lector a més a més podrà tornar a gaudir de la secció Racó del temps, la partida de l'elit, espectacular batalla entre Morozevich i Nakamura brillantment comentada per en Beaskoa. Especialment interessant també és la secció Problemes amb... En Guillem ha sabut triar a la perfecció a qui fer-li l’homenatge aquest mes. Per qualsevol informació addicional, ja sabeu que dos dels nostres col·laboradors més entregats tenen els respectius blogs: www.rabiosactualitatescacs.blogspot.com i www.peoinaipeo.blogspot.com, on informen al detall de tot el que s’hi cou en els escacs catalans. Ha estat un plaer. ¡Que passeu un bon estiu! Moltes gràcies Salutacions cordials. Marc López Forn.
Columna 3 Oberta
Club d’escacs Sant Martí
Ricard Llerins El Club d'Escacs Sant Martí va organitzar el dissabte 4 de maig el III Torneig de Dobles Sant Martí 2013. En ell van participar vuit parelles de jugadors de diferents clubs. Es va jugar una lliga a doble volta, per tant amb 14 rondes. Van quedar en primer lloc l'Òscar Ruiz i el David Jarne de La Lira, amb 22 de 28 punts possibles. L'Éric Sánchez va tenir de company l'Ezequiel Sánchez, parella que va quedar en segon lloc amb 20 punts. En tercer lloc van quedar el Lluís Sánchez i el Pablo Castillo amb 18 punts, resultat pobre tenint en compte que van començar guanyant els 16 primers punts. El dissabte 11 de maig hem organitzat el VI Torneig Actiu Femení Sant Martí 2013. En ell van participar 11 jugadores, a les que vam regalar una rosa a cada una. La campiona va ser Laura Martín Pérez del Llinars del Vallés amb 6 punts de set rondes, seguida per Júlia Muratet Carmona del Banyoles, empatada a 5,5 punts amb la jugadora del Sant Martí Sandra Escobar Figueroa. El divendres 24 de maig a les 19:00h. ha començat el XIV Torneig Escolar Sant Martí 2013. Quan només s'ha jugat un dia dels tres previstos, van en primer lloc empatats el David Poyato del Sant Martí i el Bernat Fuertes de l'Escola d'Escacs de Barcelona. Al torneig es jugaran set rondes i estan participant 21 jugadors sots18. Fins aviat. Ll.
Columna 4 Oberta
Club d’escacs Sant Martí
Columna 5 Oberta
Foment Martinenc
WIM Patricia Llaneza Ronda 6 Comença la recta final amb molta emoció als tres grups. Al tancat, dos jugadors encara aspiren a complir el seu objectiu de la norma. Al grup A, el GM Miguel Muñoz és líder però té un grup de set joves perseguidors. Al grup B, molta solidesa als primers taulers, i ara mateix tenim un quintet capdavanter. Els MIs estan dominant clarament el tancat, complicant molt la vida dels aspirants a norma. David Pardo, únic jugador imbatut, porta 5 de 6 però encara ha de jugar contra Joe Ryan i Marc Sánchez. Aquests dos jugadors han de guanyar les tres partides que resten per aconseguir la norma. No ho tindrà fàcil, doncs, el varies vegades campió d’Espanya d’edats. A la sisena ronda es van enfrontar els altres mestres, Asís i Jerez. El jugador del Barcelona-UGA va pressionar tota la partida però semblava que l’empat seria el resultat inevitable quan va tenir un accident molt desgraciat: li va caure la bandera! Bona feina posicional de Marc Sánchez davant Garrido a un final amb parella d’alfils, i molt interessants i espectaculars les altres tres partides: Pardo va donar una classe d’India de Rey contra Ramírez, Joe Ryan va portar el rei de Rafiee fins… a1!!!! i Juan David López segueix sumant, en aquesta ocasió un altre mig punt davant Dani Almeida en una partida plena de turcs, vull dir… de trucs xD Miguel Muñoz ja domina el grup A amb la mateixa autoritat que els mestres el tancat. Aquest dissabte va arribar només dos minuts abans de perdre per incompareixença, però després no va tenir problemes per superar tàcticament a la revelació del torneig, Àlvar Lluis. La gran sorpresa del dia es va produir al tercer tauler, on Oriol Porta va derrotar Vehí. Una imprecisió del MI del Montcada li va deixar en un final de dames
Columna 6 Oberta
Foment Martinenc perdut on el peó central passat de la promesa del Colon era imparable. Els joves del Mollet Cristian Fernández i Javier Amores van aprofitar el joc poc precís dels seus rivals a l’obertura per imposar-se còmodament i seguir l’estela de Muñoz. Recordeu que aquests jugadors van faltar la primera ronda per coincidència amb el playoff de Divisió d’Honor. Al grup B, els empats als tres primers taulers han beneficiat a Ramon Caro i Jordi Lladós, que van guanyar les seves partides (amb una mica de fortuna, tot s’ha de dir, però als escacs guanya qui comet el penúltim error). No puc tancar aquesta crònica sense una menció a la partida entre Jorge Aguadero i Rafael Orts, totalment èpica i molt celebrada a la sala d’anàlisi. El comentarista de luxe va ser en aquesta jornada el GM Marc Narciso, a qui volem agrair la seva presència, paciència i col·laboració.
La Partida Per l’MI Antonio Torrecillas Benjamín Pérez
2391
Àlvar Lluís
2156
1. e4 c5 2. Nf3 e6 3. d4 cxd4 4. Nxd4 Nc6 5. Nb5 d6 6. Bf4 e5 7. Be3 Be6 8. c4 Nf6 9. N1c3 a6 10. Na3 Ng4 11. Bc1
Columna 7 Oberta
Foment Martinenc (11. Be2 Nxe3 12. fxe3 Rc8 13. O-O Be714. Nd5 Bg5 15. Qd2 O-O 16. Nb1 $4 Bxd5 17. exd5 Qb6 18. Rf3 Nd4 19. Rg3 Bf4 20. Rh3 Nf5 $19 {I sembla mentida però el negre no va aconseguir el punt sencer...} 21. Kf2 Nxe3 22. Rxe3 f5 23. Nc3 Bh6 24. Na4 Qa7 25. c5 Rxc5 { Bykhovsky,A-Mileika Riga 1962 (1/2-1/2 en 40)}) 11... Qb6 12. Qd2 g6! 13. Nd5 Bxd5 14. cxd5 Bh6 15. Qc2? {El blanc vol tapar en d2 per no perdre el dret a enrocar i aquí la dama defensa b2. El problema és que queda perdut...} ({Era necessària:} 15. Qe2 {(atacant el Ng4)} Qb4+ 16. Kd1 Qd4+ 17. Ke1 {i el negre pot repetir jugades o sacrificar peça per peons amb:} Bxc1 18. Rxc1 Nxf2 19. Qxf2 Qxe4+ 20. Be2 Qxd5)
15... Qb4+ ({És encara millor:} 15... Nb4 16. Qe2 (16. Qa4+ Ke7 {i no es pot defensar f2.}) 16... Bxc1 17. R c1 Nd3+ 18. Qxd3 Qxf2+ 19. Kd1 Ne3+ 20. Qxe3 Qxe3) 16. Bd2 Bxd2+ 17. Qxd2 Qxe4+ 18. Kd1 ({Porta a un final amb peó de menys:} 18. Be2 Nd4 19. f3 Qxe2+ 20. Qxe2 Nxe2 21. Kxe2 Nf6)
Columna 8 Oberta
Foment Martinenc 18... Qa4+ 19. Ke1 Nd4 {El negre té avantatge decissiu, peó d'avantatge i rei blanc exposat en el centre.} 20. Rc1 O-O 21. Rc4 Qd7 22. h4 b5 23. Rc1 Rac8 {El negre s'obre pas sobre el rei blanc.} 24. h5 Rxc1+ 25. Qxc1 Qf5! {Ben aviat vindrà ...Rc8 i totes les peces negres ataquen.}
26. Qd2 Qe4+ 27. Kd1 b4 {No hi ha defensa. El negre ha obtingut una posició d'atac i ha rematat amb exactitud a un rival teòricament molt superior.} (27... b4 28. Nc2 (28. Nc4 Qb1+ 29. Qc1 Nxf2+) (28. f3 Nxf3 $19 ) 28... Rc8 29. Nxd4 Nxf2+ 30. Qxf2 Qb1+ 31. Ke2 Qxb2+ 32. Kf3 Rc3+ {i el blanc ha d'abandonar.}) 0-1
Columna 9 Oberta
Cartes des del Tres Peons
Joan Galceran Benvolguts amics: No faig cap descobriment al dir que els escacs son invisibles al nostre país. A la televisió mai els veureu, ni tan sols en sentireu a parlar, tampoc a les emissores de més audiència, i a la premsa escrita, es redueixen a un problema o un comentari d’una partida, enyoro aquell temps en que un dels diaris esportius de més tirada el “Dicen...” publicava els resultats de totes les categories del Campionat de Catalunya per Equips, i , fins i tot va arribar a patrocinar un torneig oficial. De fet un dels clubs fundadors del Tres Peons, el Torre de Rey, va néixer mercès a aquest periòdic “Dicen...” que en publicar tanta informació d’ escacs va atraure l’atenció d’uns joves que malgrat saber-ne jugar desconeixien l’existència de les competicions federades del nostre esport. Els escacs, com tantes altres activitats que no formen part del “star system” mediàtic, queden fora del focus de la gran majoria dels nostres conciutadans, si a això li afegim que el nostre esport s’acostuma a practicar en sales tancades, fora de l’àmbit on es mouen els “no iniciats”, i que les anomenades “noves tecnologies” li fan una competència ferotge, especialment pel que fa a la gent jove, tindrem una barreja molt perillosa pel futur del nostre esport. Sovint s’ha dit i s’ha escrit, que els escacs a Catalunya tenen molt bona salut, que és un dels esports amb més llicències federatives, i que s’han batut records de jugadors . Tot això es cert, però cal tenir en compte una cosa molt important que passa en molts pocs esports. El jugador d’escacs pot tenir llicència de jugador als 8 anys i mentre visqui pot ser un jugador en actiu, això vol dir que la comparació amb altres esports de vida activa més curta no es vàlida. I també vol dir que el creixement de llicències federatives dels escacs, hauria de ser molt més alt, atès que les baixes son en termes relatius molt poques.
Columna 10 Oberta
Cartes des del Tres Peons Convindria fer una reflexió realista de l’avanç del nostre esport, i com va dir el President de la Federació Catalana en l’acte de presentació d’un llibre d’escacs, en aquests moments de dificultats econòmiques i de fortes retallades de les subvencions institucionals, els jugadors amateurs han de tenir molt protagonisme. Tenir un esport amb grans èxits internacionals, o un club campioníssim, es pot aconseguir “fitxant” jugadors de molt nivell, fins i tot important-los d’altres països, o be ampliant la base de jugadors de manera exponencial amb la seguretat que, a més jugadors de base tindrem més jugadors d’elit . La dificultat dinerària sembla que exclou la primera opció i ens queda dons la segona. Al Tres Peons creiem que els escacs s’han de donar a conèixer, han de sortir al carrer, han de prendre el sol, s’han de barrejar amb els nens que juguen a les places i les famílies que van a comprar, deixar-nos veure, posar peces i taulers a l’abast de la gent, plantar taulers gegants a terra, fer recordar a moltíssims ciutadans que saben jugar escacs, i donar-los l’oportunitat de fer-ho. Per a alguns d’ells, serà un primer pas per interessar-se pels escacs de competició. Uns quants clubs ja han pres iniciatives en aquest sentit, a diferents llocs s’han organitzat diades d’escacs al carrer, com L’Ideal de Clavé, L’Espiga de Les Corts, el Peona i Peó i molts d’altres. Nosaltres també ho hem fet, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Gràcia, el dissabte 4 de maig vàrem omplir un tros del carrer Gran de Gracia d’estris d’escacs. Les iniciatives dels clubs estan molt be, però creiem que des de la Federació Catalana d’Escacs s’hauria d’impulsar, recolzar i promoure moltes més iniciatives d’aquest caire, per aconseguir que els escacs formin part del paisatge que els ciutadans veuen quan surten de casa. Fa molts anys, una empresa va patrocinar unes taules de ping-pong que encara formen part del mobiliari urbà de moltes places i parcs. Perquè no es pot aconseguir que s’incloguin també taules i bancs de material sòlid, amb un tauler d’escacs incorporat? Les peces ja les durem els jugadors.
Columna 11 Oberta
Cartes des del Tres Peons Us deixo amb algunes fotografies de la 1ÂŞ diada dels escacs de GrĂ cia.
Columna 12 Oberta
Cartes des del Tres Peons
Salutacions cordials des del Tres Peons Joan Galceran
Columna 13 Oberta
Catalunya Escacs Club
Jordi Morcillo Actualitat del Catalunya Escacs Club El mes de maig és sobretot temps d’opens de tota mena: semi-ràpides, lentes, ràpides, comença el Circuit Català d’estiu. Els nostres jugadors més actius acostumen a deixar-se veure durant aquest període de l’any i nosaltres, com a club, hem tingut com a data assenyalada el dia del nostre Obert Actiu, que novament hem superat amb nota
II Open Actiu del Catalunya EC Els jugadors amateurs posen l’espectacle El passat diumenge 5 de maig el Casinet d’Hostafrancs va acollir la segona edició del renovat Open del Catalunya, que des de l’any passat ha adoptat un format d’un dia, a escacs actius. Enguany el torneig ha presentat dues modificacions destacables: la sala de joc ha estat el teatre del Casinet, espai ampli i més adequat que les sales del primer pis. I d’altra banda, la inscripció estava limitada a jugadors amb elo català per sota de 2350. El format del torneig, per tant, passa a ser purament amateur. Els premis s’han retocat lleugerament a la baixa. Però això, lluny de ser un fre a la inscripció, ha estat un revulsiu: la participació real s’ha equilibrat a la de l’any passat (106 jugadors). Però a la pràctica, hi ha aspectes que deixen molt millors sensacions que el 2012: - Les baixes a la primera ronda s’han minimitzat a només una, i avisada amb antel·lació. - L’esperit de lluita s’ha mantingut de la primera a l’última ronda, i en cap moment s’han vist taules especulatives en menys de quinze jugades (i potser ni en menys de 30).
Columna 14 Oberta
Catalunya Escacs Club
Sempre pot resultar atractiu comptar amb titulats internacionals als tornejos, però sempre i quan aportin el millor d’ells mateixos. L’experiència de l’any passat, amb moltes partides exemptes de lluita, va deixar un regust amarg i això ha fet repensar el torneig per a un públic molt més amateur. Podem dir, sense risc a equivocar-nos, que ha estat el torneig més net i pur que hem organitzat en molt de temps.
Jorge Alberto Ramírez s’imposa en un camí ple d’obstacles La limitació d’elo ha fet pujar notablement la presència de jugadors entre 2200 i 2350, normalment escassa en aquest tipus de tornejos, ja que són un col·lectiu “en terra de ningú”, sense tram d’elo per disputar i amb minses possibilitats d’optar a la general. Fent un cop d’ull al rànking, el torneig era, en la seva part alta, realment dur, amb acreditats experts de semirràpides i alguns joves en franca progressió.
Columna 15 Oberta
Catalunya Escacs Club Les quatre rondes del matí no han clarificat la part alta, però si que han despenjat els dos únics MF del torneig: Javier García Jiménez i Raúl Omar González. En començar la tarda, el MC Felipe Porras s’ha convertit en el primer líder en solitari i per uns moments semblava el més ferm aspirant al torneig, però ha estat frenat per Pau Juan, el jugador més destacat de la pedrera del Catalunya. A partir de llavors, s’han succeït les bufetades i els canvis en el liderat. El MC català del Malgrat Joan Martorell ha arribat líder a l’última ronda, amb 7/8, però per defensar aquest lloc havia de puntuar amb negres contra un dels rivals més durs del torneig, el CM Jorge Alberto Ramírez (Escola d’Escacs de Barcelona). El jugador mexicà, si bé no era el primer del rànquing, sí que era el jugador amb més elo FIDE i finalment ho ha demostrat. Victòria seva en la partida decisiva, acompanyada de taules de rivals directes (Daniel José i Raúl Omar González), li han donat un triomf al capdavall merescut: guanyar les quatre darreres rondes amb aquesta forta competència és prou argument per alçarse amb el primer lloc. Segon lloc al podi, també merescut, per a Joan Martorell, i tercer per a Joan Canal (Terrassa), que no ha perdut mai de vista les primeres taules i ha sabut refer-se de dues derrotes contra pronòstic. Amb els mateixos punts, però fora del podi han quedat el local Pau Juan i Raúl Omar González (SCC Sabadell), ambdós encara en zona de premis. I encara amb set punts – que dóna idea de la igualtat de la part alta – també hi ha Javier García (Barberà) i Daniel José (Andorra).
Columna 16 Oberta
Catalunya Escacs Club
Trams i edats: lluita a tot arreu En la classificació per trams, Francisco Moratinos (Espiga) ha fet bona la seva condició de jugador perillós a ritmes ràpids per endur-se el tram de 2000 a 2149. L’incansable Ricard Nadal (Escola d’Escacs de Barcelona) s’ha endut el de 1850 a 1999, tram que aviat ja no podrà jugar donada la seva progressió. I el sabadellenc Jordi Villa s’ha fet amb el primer lloc del tram de 1700-1849, com sempre un dels més disputats i incerts. Domini incontestable de Juan Quero (el Prat) en la classificació de veterans, que enguany fixava el llindar als 65 anys. No obstant, Quero també s’hagués imposat en cas d’incloure també els majors de 60: sense anar més lluny el seu consogre Carles Severri, avui amb un ull a la partida i un altre a la promoció del seu llibre “El triunfo de los pequeños”, tot un èxit editorial del nostre petit món. Llibert Céspedes (Tres Peons) ha guanyat un bonic duel a Joana Ros (Sant Boi) en la categoria sub-10. Gerard Ayats (Llinars V.) s’ha recuperat d’un mal inici
Columna 17 Oberta
Catalunya Escacs Club per signar 3,5/4 a les darreres rondes i endur-se el premi al millor sub-12. Més car estava el premi al millor sub-14, amb jugadors en gran forma. Aquí Max Orteu (Escola d’Escacs de Barcelona) ha guanyat un pols molt intens a Xavier Martínez (Tres Peons). Menys problemes ha tingut Marc Torrents (Peona i Peó) per endur-se un sub-16 amb poca competència. La segona edició es tanca amb molt bones sensacions i una fórmula que funciona, i que pot funcionar més aplicant-hi petits retocs. Mentrestant, el torneig de partides lentes del club seguirà sent l’Open de Sants (enguany del 23 d’agost a l'1 de setembre), on hi tenim una petita part de responsabilitat. Però, tractant-se del torneig més gran d’Espanya, no és poca cosa.. Classificacions completes a l’enllaç: http://www.chess-results.com/tnr95834.aspx? art=1&rd=9&lan=2&fed=ESP&turdet=YES&wi=984
Campionat de Barcelona per equips sub-8: Bon paper dels més petits de la casa Durant tres divendres del mes d’abril i maig s’ha celebrat la categoria més jove, que tancava una llarga sèrie de 17 divendres amb competicions escolars a Barcelona. El Campionat sub-8, jugat a la seu de la Federació, constava d’un sistema suís de 15 equips a 5 rondes. El ritme de joc (45 minuts) el convertia en una semi-ràpida, i això va fer que els dos primers divendres es doblés ronda. Els nostres representants van fer un paper molt lloable, quedant en sisena posició. Tres victòries, dues derrotes i 7,5 punts de tauler. Els dos primers taulers (Adrià Reñé i Aaron Alonso) ja van formar part de l’equip sub-10, mentre que Nitai Benavides debutava en competició, i cal dir que tots tres van estar a l’alçada i van aprendre tant de la victòria com de la derrota.
Columna 18 Oberta
Catalunya Escacs Club Oberts setmanals: els jugadors de l’equip A busquen els llocs capdavanters A manca de poques rondes per acabar els oberts de primavera, diversos jugadors dels nostres es troben en situació d’assolir importants objectius en els tornejos que estan disputant. A l’obert del Jake, tot just acabat, Pedro Serrano ha assolit una meritòria quarta posició, amb 6 de 8. Després d’un fluix inici, quatre victòries seguides l’han catapultat als primers llocs. Per la seva banda, a l’Obert del Foment el nostre número 1 Jordi Amigó està als llocs de privilegi, encara però amb 5 rondes per disputar. David Vigo i Alejandro Sáez s’ho miren des de la zona mitja-alta i intentaran tornar a entrar a aquesta zona noble.
A l’obert de Sant Adrià, que es juga els diumenges al matí, Alejandro Sáez es manté amb totes les opcions al torneig, amb 5 punts després de 6 rondes. L’altre objectiu, el d’assolir una norma de Mestre Català, sembla quasi impossible donada que la mitjana d’elo no arribarà al mínim. I parlant de normes, en Pau Juan està firmant un torneig excel·lent al Barcelona-UGA (dilluns): 4/5 i dues taules contra titulats internacionals amb negres. Si manté la bona línia, podríem parlar de la tercera i definitiva norma de MC. En qualsevol cas, si no arriba en aquest torneig, fa la sensació que en aviat caurà.
Columna 19 Oberta
Rabiosa Actualitat, Peona i Peó
Enric Garcia RABIOSA ACTUALITAT PEONA I PEÓ INTERCANVI AMB MONTPELLIER El cap de setmana del 17 de Maig al 20 una expedició del club va anar a Montpellier en una activitat que forma part d’un intercanvi entre aquestes dues localitats. Allà algunes famílies franceses van allotjar els notres representats, i el Club Escacs Montpellier va organitzar uns campionats per edats entre els francesos i els catalans. Els delegats de Peona i Peó eren el Jordi Capellades i el Pep Melendres, i van anar un total de 16 participants. El viatge, l’estada i les activitats organitzades van resultar un èxit. L’any proper acollirem nosaltres a una expedició francesa del Club Escacs Montpellier. Al Blog del Víctor hi ha més informació i crònica de l’estada a França: http://peonaipeo.blogspot.com.es/2013/05/expedicio -de-peona-i-peomontpeller.html
Columna 20 Oberta
Rabiosa Actualitat, Peona i Peó REPRESENTANTS DE PEONA I PEÓ A OPENS Durant aquesta época hi ha varis representants de Peona i Peó jugant opens o altres competicions. Open Tupinamba Tres Peons Marc Capellades. Ha aconseguit una meritòria tercera posició en aquest open jugat entre setmana. Està en gran forma.
Tancat norma MI del Foment Martinenc Juan David López Perdomo. Participa en aquest fort tancat realitzant un digne campionat. Destaquen de moment unes taules contra MI David Pardo. Open del Foment Martinenc Ferran Cervelló i Oscar Garcia Castellote. Participen en el grup A amb un notable inici de 3’5 de 6 partides puntuant amb jugadors prestigiosos. Participen altres 6 jugadors del club en aquest grup A.
Columna 21 Oberta
Rabiosa Actualitat, Peona i Peó Jordi Lladós. Fantàstica primera meitat del torneig al grup B per aquest jove jugador. Mantenint les primeres posicions després de 6 rondes. També al grup B després 6 rondes estan realitzant un interessant torneig gent com Xavier Cardó, Llum Cardó, Jofre Custodio, Daniela Velasco, Jaime Arroyo, Víctor Collell, Laura Povill, Jaume Lladós, Adrià Pérez. Open del Jake Marc Capellades. Líder del torneig després de 7 rondes. Excel·lent torneig el seu. Bon moment de forma que tambe ha confirmat a l’Open Tupinamba del Tres Peons. Roger Cervelló. Arriba a ronda 7 amb possibilitats de lluitar pel campionat. Destacable actuació en aquest open. Pau Jover. El Pau també està amb 5 punts de 7 partides en el grup que comparteix la part alta. Notable actuació la seva. Molt bones prestacions també dels altres 4 representants del club. Open de La Lira Enric Masferrer. Segueix amb 5 punts de 7 partides al grup capdavanter. Amb més punts només hi ha dos jugadors per davant. Open de Llinars La Natasha i l’Alexandre de Blois ens representen en aquest open on tradicionalment sempre han participat gent del club. Actiu del Catalunya. En aquest torneig a jornada única va destacar el segon premi de tram aconseguit pel jove Daniel Codina. També interessants les puntuacions del Carlos Martínez i jo mateix Enric Garcia Garrido.
Columna 22 Oberta
Rabiosa Actualitat, Peona i Peó FOTO: Daniel Codina. 2on de tram al Actiu del Catalunya. I Jordi Lladós al grup capdavanter del Grup B del Foment Martinenc.
Diada Nou Barris. Organitzat Ideal Clavé L’Ideal Clavé organitza cada any una interessant jornada d’escacs al barri de Nou Barris, on tenen lloc 9 activitats diferents. Segurament la més tradicional és el campionat de Ràpides per equips, on el grup de Peona i Peó va quedar 1er classificat.
Columna 23 Oberta
GrĂ cies
Columna 24 Oberta
Acudits
Columna 25 Oberta
Checkmate / 20 €
Coronació / 20 € Rei Ofegat / 20 €
Diagrama / 20 € Fischer / 20 €
Columna 26 Oberta
Beatles / 20 €
Capablanca / 20 €
e4! / 20 €
Kaypi Si vols una samarreta Escriu-nos a: columnaoberta@gmail.com I te la fem!! Columna 27 Oberta
La Pedrera
Víctor Collell La Pedrera (Escacs base)
Daniil Dubov al Campionat d’Europa Poca moguda en quant a escacs base aquest mes de maig, molts Oberts Internacionals estan ara a l’equador o bé queden poques rondes per a que aquests finalitzin. Podríem tenir novetats més endavant. Començarem parlant però del rus Daniil Dubov, que va participar al Campionat d’Europa d’escacs tenint tan sols disset anys (els va complir el passat mes d’abril) i curiosament va acabar en dissetena posició de més de cent cinquanta jugadors obtenint set punts i mig d’onze possibles. Dubov va obtenir el títol de Gran Mestre Internacional l’any 2011 amb tan sols catorze anys. Ara mateix té un ELO FIDE de 2622 i és el tercer jugador del món referint-nos a ELO sots-18 i
Columna 28 Oberta
La Pedrera el primer de Rússia. En la categoria absoluta, és el cent trenta-tres. Al passat Campionat d’Europa absolut esmentat abans, en Daniil té partides destacades, com les victòries amb el GM israelià Emil Sutovsky (2673) o amb el GM armeni Karen Grigoryan (2559) i algunes taules amb jugadors realment forts com el txec David Navara (2697) o l’hongarès Ferenc Berkes (2688). És possible que en breu aquest jugador tingui un nom més important que l’actual i sens dubte, és una gran promesa.
Finalitza el Campionat de Barcelona per equips sots-8 Els més petits d’aquesta competició, els sots-8, van acabar els darrers d’aquest Escolar de Barcelona per equips amb unes setmanes més tard que els més grans. Disputaven el torneig, a l’igual que els sots-16 i sots-18, a la nova seu de la Federació Catalana, a l’antiga finca Fabra i Coats al barri de Sant Andreu. Resultats:
Campió: Peona i Peó Club d’escacs.—equip format per Nicolás Jiménez, Ramón Martínez i Bernat Pou (aquest equip ha aconseguit catorze dels quinze punts possibles).
Sots campió: Foment Martinenc.—equip format per David Álvarez Albiol (campió de Catalunya sots-8), Àlex Rodríguez i Sergi Vall.
Tercer classificat: Club d’escacs La Lira.—equip format per Oriol Padín, Sara Vilaseca, Ian Corsellas i Joel Purti.
Columna 29 Oberta
La Pedrera
Xavier Martínez Pla subcampió de l’Obert de l’Escola d’Escacs de Barcelona El jugador del Tres Peons Xavier Martínez Pla (2054 ELO català) ha aconseguit el subcampionat d’aquest I Obert de l’Escola d’Escacs de Barcelona. En una última ronda on la classificació estava ajustadíssima, els dos primers classificats van entaular (no jugant entre ells) i per desempat, en Xavier es va haver de conformar amb la segona plaça d’un torneig que tenia més nivell del que pot semblar. Cal dir que en Xavi ha quedat segon per davant de forts jugadors com per exemple Juan Santiago Moravich, Abel Segura (president de l’Escola d’Ecacs de Barcelona), Max Orteu, Bernat Fuertes entre d’altres. Destacar la victòria que va obtenir davant Juan Santiago Moravich (2129) i Abel Segura (2065) i unes taules amb el campió del torneig Roger Argemí (2048). Felicitats doncs al jugador sots-14 del Tres Peons, que està en una molt bona forma.
Columna 30 Oberta
La Pedrera
Columna 31 Oberta
La Pedrera Com deia al principi, encara queden molts Oberts Internacionals en joc (Llinars, Foment Martinenc, Jake, Sant Adrià, Terrassa) on hi podem veure a forces jugadors joves, alguns d’ells fins i tot a les primeres places d’algun Grup B i per què no, d’algun Grup A. No queden masses rondes per a que aquests torneigs finalitzin i de ben segur que haurem d’esmentar a joves jugadors que han tingut un paper realment rellevant en aquests torneigs.
Fins la propera!
Víctor Collell No us oblideu de visitar el meu bloc! http://www.peonaipeo.blogspot.com.es/, amb cròniques, entrevistes, notícies, pròxims torneigs, torneigs en joc, enllaços interessants, partides comentades, novetats entre d’altres!
Columna 32 Oberta
FIDE Grand Prix Thessaloniki
Gabriel Beaskoa Alexander Morozevich 2760 Hikaru Nakamura
2775
Aquest mes us mostraré una partida de dos dels jugadors més imaginatius i agressius de l'elit mundial. Morozevich i Nakamura són coneguts per jugar sistemes fora de la teoria corrent i per infondre-li a les seves partides una gran dosi de fantasia. El que els fa estar entre els millors del món, no obstant això, és la precisió amb què efectuen aquesta fantasia. A més a més, per primer cop, comentaré una partida es juga una variant que sí que conec i jugo normalment, tan la siciliana oberta (amb blanques), com la Najdorf com a defensa (amb negres). Comencem! 1.e4 c5 2.Nf3 d6 3.d4 cxd4 4.Nxd4 Nf6 5.Nc3 e6 Una Siciliana oberta, variant Scheveningen. Aquí el negre té vàries opcions en comptes d'e6. Pot plantejar una Najdorf amb a6, o pot fer Cc6 que podria dur a un drac clàssic, amb g6. La variant de la partida controla amb el peó la casella d5, que és el centre d'operacions del blanc. No obstant, permet l'atac anglès, amb f3, g4, etc. o sigui, una allau de peons. I fins i tot permet el famós atac Keres, amb g4 directe.6.Be3 a6
Columna 33 Oberta
FIDE Grand Prix Thessaloniki Aquesta jugada transposa l'obertura a una Najdorf. Quan el negre juga aquesta obertura el seu objectiu és preparar b5 i contraatacar així l'avanç dels peons del blanc pel flanc de rei. La raó és que quan el blanc fa f3, g4, s'enroca llarg, per no debilitar l'enroc. Això ho aprofita el negre per molestar el cavall de c3 amb jugades com b4, que no només acosten els peons a l'enroc enemic, sinó que treuen una peça que controla la important casella d5. 7.f3Típica jugada de l'atac anglès. Prepara g4 i evita el molest salt del cavall negre a la mateixa casella, que amenaçaria l'alfil d'e3, que en aquests sistemes és una peça importantíssima perquè és l'alfil més actiu. El de f1, en canvi, es troba bloquejat pels seus peons, i no s'acostuma a moure fins més tard. 7...b5 8.Qd2 Nbd7 Típiques maniobres de la Najdorf. La dama deixa lloc a l'enroc llarg i forma una bateria amb l'alfil d'e3. El negre agafa espai a flanc de dama i treu el cavall per d7, per moure's via b6-c4. Una altra idea de b5 i Cbd7 és evitar la maniobra del blanc Ca4-Cb6, que deixaria sense espai al negre i molestaria la seva torre. 9.g4
Aquest peó vol avançar fins a g5, per foragitar el cavall de f6, que controla d5. Per això el negre acostuma a respondre g4 amb Cb6, per donar lloc a l'altre cavall, o per seguir controlant d5, ja que, en moltes ocasions, el cavall de f6 anirà a h5 per bloquejar l'avançament dels peons del blanc i controlar f4.9...h6 Jugada curiosa que no és la principal. Normalment el negre fa el salt esmentat a b6. Feta ara, aquesta jugada pretén aguantar el g5 i contestar el centre amb d5, per obrir la posició i atacar el punt f3 amb l'alfil que anirà a
Columna 34 Oberta
FIDE Grand Prix Thessaloniki b7.10.a3 Precisament per evitar aquesta idea (b4 i d5) el blanc juga a3. Però aquesta jugada debilita l'enroc blanc, i permet una possible obertura de la columna a. Tot això amb una pèrdua de temps. Però suposo que h6 també ho és, perquè debilita e6. e6 és, en efecte, el punt dèbil del negre. Si el blanc avança un peó fins a g6, e6 es torna una debilitat mortal. i h6 deixa de defensar g6. El blanc, doncs busca h4, g5 i, després dels canvis g6. Però ara mateix s'ha d'enrocar llarg i treure l'alfil de f1, per poder menjar a g5 amb peó sense que li pengi la torre. Com podem veure, tot té pros i contres, i la Najdorf, a més a més, és una de les obertures més delicades i desequilibrades. Un moviment en fals pot fer caure-ho tot. 10...Bb7 11.0–0–0 Rc8 12.h4 El negre ha dut l'alfil a la diagonal a8-h1 i ha posat la torre en línia amb el rei enemic. La seva idea és obrir el joc amb d5, i b4, és a dir, utilitzar els seus peons per fer jugar les seves peces. Però Morozevich, per la seva banda comença el seu atac amb h4. Amb enrocs oposats, qui es queda passiu perd, per tant, les partides acostumen a ser un atac dels dos jugadors que acaba amb tragèdia. 12...d5!?
És el que ha de fer el negre. Ha de forçar els esdeveniments. El negre amenaça prendre a e4 i debilitar el peó de g4;obrir la diagonal que acaba amb la torre del blanc i, per si fos poc, guanyar peça en cas que el blanc no faci res amb e5 d4. 13.Rg1!? I aquí comença la bogeria. Tg1 és una jugada molt agressiva. Permet que el negre guanyi peça, amb la maniobra que hem dit, però a canvi el rei negre es quedaria per sempre al centre del tauler i els peons del negre que el protegeixen desapareixerien. Jo, si fos el negre, no em menjaria la peça. El
Columna 35 Oberta
FIDE Grand Prix Thessaloniki blanc, contra la Najdorf, no és estrany que sacrifici alguna peça per atac, per aprofitar les debilitats del negre, tot i que la variant on això més passa és la que apareix després d'a6, Ag5. 13...dxe4 14.g5!Prefereixo no mirar mirar el mòdul d'anàlisi en aquestes partides. Per mi g5 és una bona jugada. Condemna el rei negre a quedar-se al centre del tauler, perquè s'obrirà la columna h, i després que el cavall negre se'n vagi, la terrible amenaça g6, que deixarà e6 indefens, pot representar un gran problema pel negre. 14...hxg5 15.hxg5 Nd5
Ataca l'alfil d'e3, que ja hem, avisat que és molt important i pràcticament obliga el blanc a capturar. 16.Nxd5 Bxd5 El negre ha guanyat un peó, però el seu rei té problemes. 17.g6!
Columna 36 Oberta
FIDE Grand Prix Thessaloniki Morozevich es llença a l'atac. Sembla que l'alfil negre defensi perfectament e6, però el rus el deixarà, almenys com a únic defensor, i fixem-nos amb els forats que comencen a aparèixer al voltant del rei negre. 17...f5 18.fxe4 fxe4Menjar d'alfil és òbviament dolent. Ara el peó de més del negre no té massa importància, i el blanc ha aconseguit obrir una nova columna. 19.Kb1!? Típica jugada que posa el rei a resguard i evita la molesta clavada de la columna c. Sembla una pèrdua de temps, però és, al contrari, molt útil. 19...Ne5 El cavall blanc és molt important perquè ataca e6 i controla moltes caselles. Nakamura veu la necessitat de crear contra-joc i porta el cavall a e5 per lligar el cavall blanc, ja que si es mogués Cf3 seria un doble. 20.Nxb5?!
Però el rus, fidel al seu estil, sacrifica el seu cavall per obrir la diagonal de l'alfil blanc. I l'hi és igual el doble, perquè té atac. No és, segurament la jugada més correcta, però complica la posició sobremanera, i el negre ha de jugar molt precís per sortir-ne amb avantatge. 20...Nf3 21.Qf2 Evita Cxg1 pel mat a f7. 21...Qf6?
Columna 37 Oberta
FIDE Grand Prix Thessaloniki És per això que complicar la posició pot ser beneficiós. El negre es troba contra les cordes, tot i tenir cert avantatge, però la solució és tan complicada que és molt fàcil que s'equivoqui. Nakamura entra en pànic i porta la dama a la defensa, però tenia una jugada molt millor. Th2! era molt bona perquè després de Tg2, Txg2, Dxg2, Aa2!! Rc1 (si Rxa2, ve una impressionant combinació, molt difícil de veure després de la lògica Dxd1, Cc3, Txc3!, i la super jugada Ac5, que deixa el blanc perdut perquè es traurà l'alfil defensor d'e3 i vindrà la mortal Cd2 amb mat imparable)...Da5, i el blanc ja no té la possibilitat de menjar a b5 amb alfil perquè la dama defensa. A més a més, s'ha desviat la dama a g2 i si Cd6+, Axd6, la torre no pot menjar per De1+ i les negres guanyen. I si Cc3, altre cop Txc3 (típic sacrifici de la siciliana) i l'alfil negre entra a a3 amb escac. 22.Qg3 axb5 23.Bxb5+ Ke7 24.c4!Recupera la peça. L'alfil no es pot moure pel mat a d6. 24...Rh2
25.Qxh2! La idea d'aquest sacrifici no és recuperar la dama amb Ag5, ja que després dels canvis el peó d'e4 seria un malson pel blanc. El concepte és més profund. Morozevich aprofitarà les peces i, sobretot el peó de c4 per crear amenaces molt perilloses. 25...Nxh2 26.cxd5! Captura el millor defensor del negre. Ara s'amenaça igualment Ag5. 26...Qf5 Moure la dama és obligat no per no perdre-la, sinó perquè s'amenaça mat amb d6+, Ab6+.27.Bg5+ Kd6
Columna 38 Oberta
FIDE Grand Prix Thessaloniki
28.dxe6+ Ke5 El peó blanc és molt poderós. La dama de més del negre no és suficient. 29.Bd7? Ara, però, és Morozevich qui s'equivoca. La posició és tan complicada i el temps tan escàs que veure les jugades bones és molt difícil. En aquestes posicions ens agafa la por i volem defensar el que es nostre, però oblidem que el rival té recursos per atacar-nos. La jugada era e7, que no només atacava l'alfil negre, sinó que amenaçava la inevitable Ad7 guanyant la torre. Morozevich, segurament, es va equivocar d'ordre, degut als nervis. 29...e3+ 30.Ka1
Columna 39 Oberta
FIDE Grand Prix Thessaloniki 30...Bxa3? I Nakamura li retorna el favor. Axa3 és una jugada que busca el continu. La pressió ens torna conservadors, diria algú, i és cert. Altre cop la jugada era avançar el peó. Tot i que pensem que avançar un peó pot debilitar-lo, a vegades és la clau per a desviar les defenses enemigues, que s'han de preocupar per evitar la seva coronació. Així doncs e2, Tde1 (potser Tge1 aguanta més) Dd3, Axc8, Cf3, i el negre guanya una torre i fa escac amb la dama a d1. 31.Bxc8 Qc2 32.bxa3
32...Qc3+ El negre aconsegueix l'escac perpetu, tot i que abans, Nakamura, es diverteixi una mica capturant l'alfil de c8. 33.Ka2 Qxc8 34.e7 Ara sí, el negre ha d'acceptar les taules, perquè sinó perdrà quan el blanc coroni amb escac. 34...Qc2+ 35.Ka1 Qc3+ 36.Ka2 Qc2+ 37.Ka1 Qc3+ 38.Ka2 Qc2+
Columna 40 Oberta
FIDE Grand Prix Thessaloniki I els dos jugadors, després d'una partida apassionant i boja, fan taules. Aquesta és una d'aquelles partides que refuten la impressió, extesa darrerament, que les taules no haurien d'existir. ½–½
Columna 41 Oberta
Rabiosa Actualitat
Enric Garcia RABIOSA ACTUALITAT
LA NOTICIA DEL MES CAMPIONAT DE CATALUNYA INDIVIDUAL ORELVIS PEREZ GUANYADOR AQUEST 2013 El Campionat de Catalunya Individual té certa tradició i valoració a Catalunya. A més ara es disputa a la magnífica seu de la Federació Catalana d’Escacs, ideal per aquest esdeveniment. També han participat aquest 2013 jugadors catalans de primer nivell. El guanyador del torneig ha estat el jugador del CE Montcada GM Orelvis Pérez. Segon classficat ha estat el jugador del SCC Sabadell GM Josep Manel López; tercer classficat el també jugador del Sabadell GM Alvar Alonso; 4art MI Lázaro Lorenzo del Sant Josep.
El format de competició per eliminatòries dóna certa emoció als que segueixen el torneig en directe per retransmissió.
Columna 42 Oberta
Rabiosa Actualitat ALTRES NOTICIES NORWAY CHESS S’ha disputat a la localitat noruega d’Stavanger un fort torneig amb els millors jugadors del món. El guanyador ha estat el jove jugador rus GM Sergey Karjakin que ha liderat el campionat desde el principi. Classificació final Sergey Karjakin Magnus Carlsen Hikaru Nakamura Viswanathan Anand Peter Svidler Levon Aronian Wang Hao Veselin Topalov Teimour Radjabov Jon Ludvig Hammer
6 punts. 5'5 punts. 5'5 punts. 5 punts. 5 punts. 5 punts. 4'5 punts. 4 punts. 3 punts. 1'5 punts.
Un dels moments importants del torneig ha estat l’enfrontament a segona ronda entre els dos jugadors que competiran pel Campionat del Món durant el mes de Novembre. Carlsen i Anand.
Columna 43 Oberta
Rabiosa Actualitat Blanques Carlsen. Negres Anand. 1) e4 - c5; 2) Nf3 - d6; 3) Bb5 - Nd7; 4) d4 - cxd4; 5) Qxd4 - a6; 6) Bxd7 - Bxd7; 7) c4 - e5; 8) Qd3 - b5; 9) Nc3 - bxc4; 10) Qxc4 - Be6; 11) Qd3 - h6; 12) 0-0 Nf6; 13) Rd1 - Be7; 14) Ne1 - 0-0; 15) Nc2 - Qb6; 16) Ne3 - Rfc8; 17) b3 - a5; 18) Bd2 - Qa6; 19) Be1 - Nd7; 20) f3 - Rc6; 21) Qxa6 - Rcxa6; 22) Ned5 - Bd8; 23) Nb5 - Rc8; 24) Bf2 - Kh7; 25) Kf1 - Rcc6; 26) Rac1 - Bg5; 27) Rc3 - Bxd5; 28) Rxd5 - Rxc3; 29) Nxc3 - Rc6; 30) Be1 - Nc5; 31) Nb5 - Nb7; 32) h4 - Be3; 33) Ke2 - Bc5; 34) h5 - Bb4; 35) Bd2 - g6; 36) a3 - Bxd2; 37) hxg6 - Kxg6; 38) Kxd2 - h5; 39) g3 - f6; 40) Na7 - Rc7; 41) Nb5 - Rc6; 42) Ke2 - Kf7; 43) b4 axb4; 44) axb4 - Ke6; 45) Rd3 - Rc4; 46) Rb3 - d5; 47) Kd3 - Rc6; 48) exd5 - Kxd5; 49) Rc3 - f5; 50) Nc7 - Kd6; 51) Ne8 - Kd5; 52) Rxc6 - Kxc6; 53) Ng7 - Nd6; 54) Nxh5 - e4; 55) fxe4 - Nxe4; 56) Kd4 - Kb5; 57) g4 - fxg4; 58) Kxe4 - g3; 59) Nxg3 - Kxb4. ½ - ½ Un altre partida interessant: Blanques: Jon Ludvig Hammer Negres: Hikaru Nakamura. 1) d4 – d5; 2) c4 – e6; 3) Nf3 – c6; 4) Nc3 – dxc4; 5) e3 – b5; 6) a4 – Bb4; 7) Bd2 – a5; 8) axb5 – Bxc3; 9) Bxc3 – cxb5; 10) b3 – Bb7; 11) bxc4 – b4; 12) Bb2 – Nf6; 13) Bd3 – 0-0; 14) 0-0 – Nbd7; 15) Nd2 – Qc7; 16) f4 – a4; 17) Rb1 – Rfd8; 18) Qe2 – b3; 19) Ba1 – Qd6; 20) e4 – Nc5; 21) e5 – Qc6; 22) exf6 – Nxd3; 23) Qg4 – g6; 24) Rf3 – b2; 25) Qg5 – bxa1 =Q; 26) Rxa1 – Qb6; 27) Rxd3 – Rxd4, 28) Rb1 – Qd8; 29) Rxb7 – Rxd3; 30) Nf3 – a3; 31) Rxf7 – Qb6; 32) c5 – Qb1; 33) Kf2 – Rxf3; 0 - 1
Columna 44 Oberta
Rabiosa Actualitat INICI DEL CIRCUIT CATALÀ Ha començat el Circuit Català de tornejos d’estiu. Aquest mou un nombre considerable de jugadors /res que juguen als escacs. Alguns resultats: Open de Llucmajor GM Salvador del Rio ESP GM Vladimir Petkov BUL GM Stanislav Savchenko UKR GM Karen Movsziszian ARM
7 punts. 7 punts. 7 punts. 7 punts.
Hi havia 105 participants. Actiu de Tona MF Pedro Zurano 7 punts de 8 partides. MI Leonardo Valdés 6 punts. MI Jorge Gonzalez 6 punts. GM Orelvis Pérez 6 punts. MI Lazaro Lorenzo 6 punts. MI Víctor Vehí 6 punts. MI Arturo Vidarte 6 punts. 64 participants. Actiu de Canovelles GM Josep Manuel López SCC Sabadell GM Miguel Muñoz Cerdanyola Vallès GM Orelvis Pérez Montcada GM Fernando Peralta Cerdanyola Vallès MF Arian Gonzalez Sant Andreu
7'5 punts. 7'5 punts. 7 punts. 7 punts. 6'5 punts.
66 participants.
Columna 45 Oberta
Rabiosa Actualitat ESPAI PER APLAUDIR Tema 9 L’ACTIVITAT D’OPENS I CAMPIONATS A CATALUNYA Fa poc vaig publicar l’entrada 100 al meu Blog: http://rabiosactualitatescacs.blogspot.com.es/ Quan els meus amics em pregunten perquè vaig iniciar aquest projecte no em resulta fàcil explicar; ja que van ser varis petits motius que sumats van provocar que comences a publicar entrades. Un d’aquests motius va ser l’interès en reflectir o convèncer a la gent de la nombrosa oferta de joc i campionats d’escacs que tenim a Catalunya. Tenia la sensació que molts practicants no erem conscients de l’enorme activitat escaquista catalana. Acabat el Per Equips, les darreres entrades del meu Blog s’han limitat molt a citar la gran quantitat d’opens, campionats, actius......que estan succeint simultàniament. En molt poc temps podriem anomenar els següents opens en joc a ronda setmanal: Open i Tancat del Foment Martinenc, Open Tupinamba Tres Peons, Open de Sant Boi, Open de Llinars, Open Primavera de La Lira, Open Barri Gòtic Barcelona Uga, Open de Terrassa, Open de Sant Adrià, Tancats del Maresme, Open de l’Escola d’Escacs Barcelona, Open d’Esparreguera, Open de la Territorial de Lleida, Open de la Territorial de Tarragona, Open de Blanes, Open Vilafranca del Penedès, Open del Jake, Open de la Vall del Tenes..... Sense contar actius, ràpides, i altres.
Columna 46 Oberta
Rabiosa Actualitat Els escacs a Catalunya estan mĂŠs vius que mai.
Foto: Portada Columna Oberta NĂşmero 3.
Columna 47 Oberta
Rabiosa Actualitat ESPAI CRÍTIC . INTENTAREM PASSAR DE PUNTETES Tema 11 EL REGLAMENT DE DISCIPLINA ESPORTIVA
Darrerament a més d’una web o blog d’informació i notícies escaquístiques estan sortint alguns escrits referents a polèmiques entre jugadors de la èlit catalana. Aquests escrits demanen algunes sancions disciplinàries entre uns i altres. També ha sortit algun tema referent al Per Equips sobre un pressumpte matx amb resultat pactat, i també en escrits referents a això es demanen sancions. En el meu Blog i aquí, no he volgut tractar o revifar aquestes polèmiques particulars, primer perquè al no ser part implicada o testimoni em manquen dades; i segon podria tenir alguna opinió sobre els escrits però no crec que aporti res fer –ho públic. Del que si m’agradaria opinar és sobre el Reglament de Disciplina Esportiva de la Federació Catalana d’Escacs. Ja ho vaig fer en un Butlletí de Peona i Peó antic, però el tema ha tornat a ser actualitat i resumiré el que penso.
Columna 48 Oberta
Rabiosa Actualitat Els reglaments tècnics dels escacs estan en continua evolució i anem revisant i pulint detalls, ajudats moltes vegades per tècnics, organitzadors o arbitres. Però els Reglaments de Disciplina no es retoquen potser perquè es presuposa que no passarà res a nivell de sancions, o també es confia en els comitès de competició i el seu criteri. Aleshores en temes delicats o polèmics es llença la responsabilitat en el criteri d’unes persones, que a la vegada tenen com a referència principal un reglament sobre sancions disciplinàries poc revisat o no retocat segons les necessitats que ens podem trobar en l’actualitat. Jo he llegit aquest reglament i plantejaria les següents reflexions:
En ocasions es cita la paraula “disciplina” (referent a modalitat) i altres moments es parla de “partides”. No cal haver estudiat legislació esportiva com jo he fet per veure que s’han aprofitat paràgrafs d’un lloc o un altre, i desde els escacs hem fet retocs.
Per mi no es el mateix demanar partida guanyada que sanció. Pel primer entenc que pugui haver un termini de reclamació/ressolució curt o inmediat, pel segon potser no; crec que en termes procedimentals per exemple s’haurien de diferenciar o legislar els dos procesos. Estic d’acord amb algun apunt exposat en determinat escrit aparegut a “ajedreznd” sobre aquest tema, o sigui demanar resultat o sanció en una reclamació podria tenir un tractament diferent. Aquest reglament deixa aquest tema totalment enlaire.
Els termes reiteració i reincidència d’una falta son importants i bàsics a nivell esportiu. M’atreviria a dir que la majoria d’esports els tenen perfectament definits ja en els reglaments més tècnics. En aquest reglament de Disciplina d’Escacs la diferència o definició dels dos resulta del tot inútil i desde el meu punt de vista equivocada. No hi ha cap mena de diferenciació o tractament de les faltes en un mateix matx o partida, respecte a les que es produeixen a partides diferents.
La conclussió del punt anterior evidentment, és que el reglament està redactat tenint en compte que l’arbitre estarà present a la sala de joc per poder sancionar les faltes reiteratives en un mateix matx. Com la majoria de reclamacions que rep el Comitè de Competició són del Per Equips, on no hi ha arbitres; per mi a la pràctica s’aplica un reglament que no toca o que s’ha de reformar en alguns aspectes.
Columna 49 Oberta
Rabiosa Actualitat CONCLUSIONS: 1. Quan per internet o en converses sobre reclamacions es jutja el criteri dels membres dels comitès de competició, sempre penso que aquestes persones tenen una tasca complicada perquè tracten assumptes o incidents no solucionats per vies diplomàtiques. Si aquests membres tenen a més com a referència un reglament que resulta poc clar o no revisat en alguns temes la seva feina encara resulta més difícil. 2. En el Per equips de Catalunya no hi ha arbitres. Tothom ho sap. El reglament disciplinari no està redactat tenint en compte aquesta mancança. No hem de concloure que determinades situacions no es poden solucionar perquè no hi ha arbitres, o demanar que hi hagi perquè per a tots els locals de jocs seria inviable. La solució és que els reglaments principals referència dels comitès estiguin redactats tenint en compte aquesta absència.
Columna 50 Oberta
Rabiosa Actualitat EL RACÓ DE NOSTRADAMUS La Fide ha denegat la petició de la Federació Catalana d’Escacs per entrar com a membre directe d’aquesta. Els motius comentats serien que Catalunya hauria de formar part del COI. Ningú va assegurar que aquest camí seria fàcil i directe. Ja era de preveure que el tema podia ser llarg. Però la junta de la Federació Catalana va proposar una intenció o un procés a seguir, i l’assemblea de clubs el va ratificar per àmplia majoria. Per tant endavant amb els següents passos que calgui fer per vies diplomàtiques, Nostradamus sempre està a favor dels acords producte de reunions assembleàries i democràtiques. Temps al temps.
Columna 51 Oberta
Problemes amb...
Guillem Subirachs David García Ilundain David García Ilundain (1971 - 2002) quedarà per sempre en la memòria dels escacs catalans com un GM jove i brillant. La seva prematura mort, als 31 anys, va trencar una carrera plena d’èxits i la vida d’una persona propera, senzilla i apassionada dels escacs. Tot i el seu palmarès, en què destaquen el subcampionat de Catalunya absolut amb tan sols 18 anys i el campionat d’Espanya juvenil, se’l recordarà per la seva manera de viure els escacs i la passió que transmetia a cada una de les partides. Per ell la competició i el guanyar quedaven en un segon pla, l’important era gaudir del que considerava un art. El seu objectiu era millorar el seu nivell per aconseguir comprendre el joc. Es definia a ell mateix com poc competitiu i mancat de caràcter per arribar a l’elit dels escacs fins al punt que va sentir decepció en obtenir el títol de GM. Preferia ser una promesa i així mantenir la il·lusió d’haver de guanyar a jugadors teòricament superiors. Aquest tarannà el portava a viure cada partida com a única, a gaudir dels escacs independentment del torneig i dels rivals. Era contrari i intentava evitar la complexa teoria d’obertures i els anàlisis amb ordinador per poder centrar-se en estudiar als clàssics dels escacs. No és d’estranyar doncs el perquè, tot i la seva curta vida, David García Ilundain va aconseguir ser considerat un dels gran talents dels escacs estatals.
Columna 52 Oberta
Problemes amb... Negres juguen i guanyen Sanz, Francisco Javier – García Ilundain, David (Campionat Espanya, 1993) Negres juguen i guanyen Hevia, Jose Luís - García Ilundain, David (Candas, 1992)
Blanques juguen i guanyen García Ilundain, David - Azmaiparashvili, Zurab (Candas, 1992) Blanques juguen i guanyen García Ilundain, David - Rojo, Jorge (Cala Galdana, 2001) Columna 53 Oberta
Coses de <<nens>>
MK Joan Xancó
O la complexitat dels conceptes elementals -Voleu jugar a un passapeces?-No.-I això? No t'agrada?-M'estressa. Em comencen a posar peces per aquí, per allà, no em dóna temps ni a enrocar-me i em fan mat. Alguns són més tàctics que d'altres. En l'anterior número van iniciar-nos en l'estratègia (què fem?) i en la tàctica (com ho fem?). Sabem que durant la partida és de vital importància tenir sempre un pla que pugui respondre a la pregunta "Què fem?". Si no existeix un pla (els objectius), el nostre joc consistirà en moure peces aleatòriament. D'altra banda, tant important és trobar un bon pla com saber-lo executar amb eficàcia, és a dir, amb jugades concretes i directes. Aquesta característica és molt difícil d'entrenar, però hi ha un seguit d'eines que ens ajudaran a perfeccionar-la. El que hem de tenir clar és que la combinació tàctica més complexa es regeix per conceptes tàctics elementals. Repetir, jugar i veure moltes posicions diferents són les millors armes a l'hora de millorar en la tàctica. En aquest número intentarem veure quins són els trets elementals que sustenten la tàctica. Per desgranar-la ho farem a partir de la relació entre les peces i entre les caselles.
Columna 54 Oberta
Coses de <<nens>> Desgranant la tàctica: L'inici.
Què tenen en comú les peces de les següents posicions? La torre i el Rei tenen en comú un salt de cavall, a la casella g3.
La dama i el Rei tenen en comú la diagonal a1h8.
Quan col·loquem dues o més peces en un taulell immediatament s'inicia una relació entre elles. A vegades, com en els dos exemples, és una relació directa amb conseqüències immediates. Quan això passa, una altra peça pot aprofitar aquesta situació i obtenir beneficis materials. Aspectes a tenir en compte: Segur que coneixem un jugador tàctic. Són aquells jugadors que en qualsevol posició són capaços de treure petroli i dels que mai es pot refiar. Com ho aconsegueixen? Tenen molt en compte els següents punts:
Columna 55 Oberta
Coses de <<nens>> Moltes vegades ens posem obstacles descartan jugades sense ni tan sols contemplar-les. Posar la dama a una casella amenaçada, permetre que ens amenacin dues peces simultàniament o altres situacions que a priori rebutjaríem no són de per sí dolentes. 1. Tenir clar l'objectiu 2. Localitzar ràpidament els punts dèbils 3. Els temes tàctics Els dos primers apartats ja els hem treballat en altres números de Columna Oberta. I el tercer té molt a veure amb la relació entre les peces. Els temes tàctics. Què són? Un tema tàctic és una combinació genèrica. Hi ha de diversos tipus i el seu coneixement permet extrapolar les situacions a altres posicions i calcular combinacions més ràpidament. Un tema tàctic ens ha de permetre obtenir benefici material o posicional Els temes tàctics. Quins són? De temes tàctics poden trobar molts, segons els autors i quant de prim vulguin filar. Els més importants, sota el meu parer, són els següents:
La clavada Una peça impedeix el moviment d'una altra perquè rera seu té una de major valor o el rei. Quan una peça es troba clavada és sumament dèbil. Hem d'aprofitar aquesta ocasió per capturar-la, o si més no per aprofitar la seva immobilitat atacant-la amb altres peces o atacant objectius que aquesta defensi.
Columna 56 Oberta
Coses de <<nens>> Tots els temes tàctics guanyen un plus d'importància si hi intervé l'escac. L'escac és una jugada que obliga al nostre rival a dur a terme una jugada força acotada.
Atac doble Com el seu nom indica, es produeix quan una peça ataca a dues o més simultàniament. L'atac doble no només es pot realitzar a dues peces, sinó a dos objectius. Amenaçar mat i, alhora un cavall, també es considera atac doble. És un tema tàctic que cal tenir molt en compte a raó de la seva letalitat.
Raigs X Una peça amenaçaria a una altra si no fos perquè hi ha una altra peça enmig. Aquesta peça no té el moviment limitat. Els raigs X inicien moltes combinacions tàctiques, ja que es relacinen amb altres temes, com la clavada, i representen amenaces latents que molts jugadors obvien. Quan es produeixen Raigs X ens hem de fer la següent pregunta: Com puc fer que les peces que es troben pel mig es desplacin? La torre i el rei es troben en raigs X
Columna 57 Oberta
Coses de <<nens>> Curtcircuit i obstrucció Quan tallem la comunicació entre dues peces del nostre rival estarem creant un curtcircuit en la seva posició. En canvi, si el que estem fent és evitar que una de les seves peces pugui assolir el seu objectiu col·locant una de les nostres pel mig estarem obstruint-la.
El cavall ha curtcircuitat les dues torres doblades.
La peça sobrecarregada i la desviació Quan una peça defensa diferents objectius o peces diem que està sobrecarregada. Aquesta peça es converteix automàticament en dèbil. El nostre objectiu serà amenaçar-la perquè no pugui fer front a tots els atacs simultanis.
1.Cf6+! o 1.Cxg7!. La dama no pot menjar el cavall, les negres perdrien la torre
Voler desplaçar una peça rival s'anomena desviació.
Columna 58 Oberta
Coses de <<nens>> L'escac a la descoberta Desplaçar una peça i fer escac amb una altra ens dóna total llibertat per moure on volguem la primera peça. Això permet un munt de possibilitats. 1.Td7+! I les blanques guanyen la dama negra.
Tots aquests exemples són la base de la tàctica. Veiem com els seguim trobant en un exemple més complex:
En la següent posició podem observar diversos temes tàctics dels que hem parlat:
Raigs X: L'alfil blanc de b2 i la dama i el rei d'f6 i g7. La dama de f3 i el rei de g7.
Clavades: Els peons de g6 i f2. Observem que la diagonal a1-h8 negra és on es troba l'acció i que el rei es troba força exposat. Amb aquesta informació podries trobar quina és la jugada guanyadora de les blanques? Pista: Existeix un atac doble latent.
Columna 59 Oberta
Coses de <<nens>> El sacrifici Cal dir que el somni de tot jugador tàctic és trobar-se una posició oberta, sobretot si es tracta d'un enroc en què falten dos o tres peons. Quan parlem de combinacions tàctiques s'assumeix que caldrà realitzar entregues de material amb l'objectiu d'obrir línies directes al nostre objectiu. Sovint, fins i tot els grans jugadors, es guien a l'hora de fer sacrificis per l'instint d'una posició molt desgastada pel nostre rival més que per la certesa de trobar resultats. Des de l'obertura existeixen variants pels més atrevits que consisteixen a entregar material a canvi que el rei rival no es pugui enrocar. Hi ha molts tipus de sacrificis temàtics, que, si em permeteu, els deixarem per un proper número. Per acabar us deixo una posició a analitzar. Raigs X: 1. 2. 3. 4.
A més, el blanc pressiona l'enroc negre. Com podem, aprofitant tot el que hem dit, guanyar aquesta posició amb les blanques?
"Encara que no sembli que hi hagi debilitats no vol dir que no existeixin"
Columna 60 Oberta
Kaypi
Columna 61 Oberta
Racó del temps
Joan Regidor Reis sense corona: La mort negra (1841-1924) Quan fem recerca escaquística i busquem grans jugadors del segle XIX i XX, acostumem a recalar en jugadors que han sigut campions del món i tot i així no se’ls hi dona tanta importància com a jugadors més recents, sigui perquè la teoria ha evolucionat, la forma de competir no es la mateixa o perquè tampoc hi ha tantes partides documentades d’aquella època. A mes a mes, cada època ha estat plena de grans jugadors que podrien haver sigut campions del món fàcilment, donades les circumstancies adients, i no ho han pogut aconseguir mai.
Aquest va ser el cas de Joseph Henry Blackburne. Un dels millors jugadors britànics de tots els temps. Un jugador espectacular com pocs. Va derrotar amb èxit a tots els grans jugadors de la època (Steinitz, Chigorin, Pillsbury, Tarrasch i Zuckertort…per posar-ne uns exemples) i mai va poder coronar-se com a campió del món.
Columna 62 Oberta
Racó del temps Va guanyar-se el sobrenom de “ la mort negra”, per la contundència de les seves victòries. Curiosament aquest genial jugador va començar a jugar molt tard, als 19 anys, fins llavors havia sigut un gran jugador de dames.
Va inspirar-se veient una partida d’en Paul Morphy i va decidir que volia començar a jugar. El gran talent que posseïa es va veure reflexat de seguida en varies partides simultànies que va començar a donar en forma d'exhibició. Mes tard va començar a jugar partides a cegues, fent-li guanyar una certa fama internacional. Al 1866 va decidir convertir-se en jugador professional participant en importants tornejos internacionals. Va ser un dels precursors d’utilitzar rellotges (de sorra en aquella època) a les partides oficials, de forma que s'evitava que fossin tant llargues, en alguns casos duraven dies. Així el temps va passar a ser un element mes del joc.
Columna 63 Oberta
Racó del temps Al 1869 Blackburne va coronar-se com a campió absolut britànic en una època on no hi havia gaire activitat escaquística i no s’organitzaven grans tornejos. Tot i així i degut a les seves famoses simultànies es calculava que jugava unes 2000 partides l’any. Va ser el principi d’una meritosa carrera amb excel·lents resultats en tots els tornejos als que va participar. Va arribar a disputar la final del campionat del mon contra Steinitz al 1876 perdent 7-0. Segons fonts de la època les relacions entre els dos escaquistes no eren molt cordials, així que Blackburn deuria sentir-se molt humiliat davant de una pallissa com aquella. Al llarg dels anys la història es va anar repetint, on Blackburn guanyava molts tornejos pro no podia guanyar el campionat del món. Apart de ser conegut com a un gran bebedor, clarament va faltar-li preparació de cara a un matx jugat a diverses partides, cosa que els ha passat a molts grans jugadors. Al final de la seva carrera era reconegut com un dels grans jugadors de la època. Va arribar a competir a alt nivell fins el 1914 quan amb 72 anys va ser campió britànic per darrera vegada. Si teniu ocasió mireu alguna partida d’aquest mestre del taulell que no mereix caure en l’oblit.
Columna 64 Oberta
Tauler de lletres
Juli Bernat PERDRE’N DUES (O COM UNA FANTASIA BARROCA PARLA D’ESCACS, DE LA DAMA I DEL CAVALLER QUE NO GUANYA EN CAP TAULER. PERDONEU SI EMBOLICO LA TROCA!) La dama no sap on rau el plaer de moure peça, tots concentrats, sense pressa, per caçar reis en son cau. Ni tampoc què fa el babau que no juga però pensa, només, i amb mirada tensa, hi fixa els ulls com un brau. Mentre la més bella dama mostra rostre, pit i cama, estoica espera el galant. L’home torna amb mala brama perquè la dama i la fama, perdé. I ella, troba amant? Juli Bernat
Endreça: descanseu aquest estiu que s’apropa, aneu al circuit d’oberts i, sobretot, no oblideu la dama, no us la deixeu, ja que tot té el seu moment; prou sabeu que, de vegades, perdre-la, és que faci el salt i no pas de cavall! Bon estiu.
Columna 65 Oberta
Pasatiempos
David Vivancos Consciente de que la función principal de los pasatiempos no es otra, precisamente, que la de conseguir hacerles pasar el tiempo a los lectores, el director decidió, de un día para otro y sin previo aviso, esconder el crucigrama, el autodefinido y el problema de ajedrez entre las páginas de su diario. Tal cual. Suprimió la sección de pasatiempos y los fue ubicando, por separado, en las páginas más inverosímiles del periódico. Un día publicaba el autodefinido en los deportes, otro como si fuese un anuncio más de contactos y, el siguiente, en la sección de sucesos. Llegaron a la redacción numerosas cartas de los lectores felicitándolo por la iniciativa: el tener que buscar el crucigrama por todo el periódico, antes de resolverlo, se había convertido en un reto diario, en un pasatiempo más. Quiso entonces el director rizar el rizo. Decidió, así, que las soluciones publicadas no correspondiesen a los pasatiempos del día, ni siquiera a los del anterior sino a los que aparecerían dentro de una o dos semanas. Las soluciones inútiles lo complicaban todo un poco más. Volvieron las felicitaciones, más entusiastas, si cabe. Si los lectores se mostraban así de satisfechos por las dificultades, cada vez mayores, que les planteaba, quizás había que dar una nueva vuelta de tuerca, pensó. Así que cambió de casilla los alfiles y los peones del problema de ajedrez, en internacional, y también el enunciado, en el que se leía que las blancas daban mate en cuatro cuando, en realidad, las negras alcanzaban las tablas después de una precisa maniobra. Intercambió las definiciones del crucigrama de espectáculos con las del autodefinido de política nacional. ¡Aquéllos sí que eran verdaderos pasatiempos!, se felicitaban los lectores y uno o dos llegaron a enviarle al director una botella de vino tinto agradeciéndole los esfuerzos por potenciar su sección favorita de la prensa escrita. Y, ojo, no cualquier vino, no. Vino del bueno.
Columna 66 Oberta
Escac
Fd
Columna 67 Oberta
No tot son escacs
Ilora Foroponova
Columna 68 Oberta
Teoria de ràpides
MF Josué Expósito El gámbito Expósito v.2.0 Llegamos al último número de la temporada y como ya me pasó en el último número de la anterior edición, me vienen deseos de escribir sobre la apertura que mejor conozco, la que me ha dado las victorias más satisfactorias, la que más años llevo jugando y, sin duda, por la que más he tenido que preguntar a Fritz para obtener una respuesta jugable. Hoy os presento la actualización de mi arma secreta por excelencia sin ningún tipo de censura, con todas las trampas que conozco y actualizado con el beneplácito de houdini 3.0, os presento al famoso Gambito Expósito v.2.0. Después de mi primer escrito sobre esta apertura en este mismo boletín web antes de cambiar al actual nombre, recibí en concreto dos críticas de dos jugadores titulados, un gran maestro y un maestro fide, que me hicieron pensar; es normal que un jugador fuerte cuando ve una apertura que en la jugada dos después de 1.e4 e5 2.Cf3 se sale de los esquemas que ha visto anteriormente y que no conoce piense que es una apertura mala y la asocie a aperturas más o menos refutadas como el letón o el gambito elefante. A lentas es fácil recordar la refutación de este tipo de aperturas y salir con ventaja fácilmente, extrapolándolo a rápidas también debería ser sencillo conseguirlo si tienes clara la línea a seguir. En el caso concreto que nos ocupa, dicha refutación puede existir (o quizás no) pero no estar publicada en ningún libro y con casi total seguridad nuestro rival no tendrá experiencia en la apertura, de hecho, a rápidas hay veces que para ganar cuenta más la confianza que tengas en tu apertura y en tu juego que la fuerza real que tengas. Por último, no quiero vanagloriar mucho a este gambito, porque obviamente no es equiparable a otros gambitos mundialmente reconocidos, pero si a mí me ha servido para ganar más de una partida a “un” GM y a “un” MF, quizás a ti también te sirva ;) .
Columna 69 Oberta
Teoria de ràpides Antes de nada he de decir que esta es una apertura pensada únicamente para partidas rápidas, aunque también se podría jugar en partidas lentas tomando algo más de riesgo, pero es en blitz donde se puede sacar todo su potencial. La idea me surgió hace mucho tiempo buscando una respuesta efectiva contra 1.e4 con negras, quería encontrar una apertura que me diese un juego suficientemente agresivo como en las aperturas abiertas 1…e5 y que al mismo tiempo me diese la solidez posicional de otras aperturas como la carokan 1… c6. Así, de la unión de estas dos ideas 1.e4 e5 2.Cf3 c6!!
Primero empezaremos a mirar la variante del gambito aceptado con 2.Cxe5; y después miraremos un poco las variantes del gambito rehusado mediante 2.Ac4?!; 2.Cc3 y 2.d4!? Variante Principal: 3.Cxe5 3...Cf6 tercera jugada y primera caña! Atacamos el peón de e4, el blanco lo tiene que defender y os aseguro que no puedo contar con los dedos de las manos los jugadores de más de 2200 que aquí me han hecho 4.d3?? incluso más de un maestro internacional. Que jugaríais aquí? Está claro: 4...Da5+!
Columna 70 Oberta
Teoria de ràpides
De todas formas, la inmensa mayoría de la gente no se equivoca y hacen 4.Cc3 Puede que la variante más complicada que intenta refutar este gámbito y por tanto la mejor jugada del blanco sea 3.Ac4!? El ataque Bicho bola del gambito expósito. Esta variante se ha convertido en poco menos que una obsesión para mi, pienso en ella cada día para intentar mejorar las lineas para el bando negro. Una continuación muy arriesgada pero interesante es 4...De7?!
Columna 71 Oberta
Teoria de ràpides En esta posición el blanco puede entrar en f7 con alfil o con caballo, veamos: 5.Cxf7 Dxe4+ (la opción 5...d5 puede ser un arma sorpresa interesante, 6.Cxh8 dxc4 e intentar cazar el caballo de h8 mediante g6 y Ag7, de todas formas el blanco tendría muchos peones a cambio) 6.De2 Dxe2 sin damas la desigualdad material parece que beneficie al negro 7.Rxe2 d5!
Y aquí tanto 8.Cxh8 como 8.Axd5, Houdini da igualdad, pero me subjetivamente me gusta más jugar con negras: Contra 8.Axd5 hay que recordar retomar de peón, sacar el caballo a c6, el alfil a e6 e intentar recapturar el caballo de h8 con la torre. Contra 8.Cxh8 la forma de jugar es muy similar, recordar que la clave en las dos variantes es sacar el alfil a e6 para tapar la salida del caballo por f7. Veamos ahora si toman de alfil: 5.Axf7+ 5...Rd8 es mejor que la anterior variante para el blanco, pero a primera vista parece que pierdan una pieza, por eso no mucha gente entra en esto. 6.d4 d6 el problema es que al tapar con el caballo de f6 a d7, el blanco tiene e6 recuperando la pieza. 7.Ab3 (7.Ac4 también es posible pero no tan fuerte, porque cuando nos jueguen e6 tendremos Db4+) 7...dxe5 8.dxe5+ Rc7 9.exf6 Dxe4+ 10.De2 Dxe2+ 11.Rxe2 gxf6 es un final que con mucha suerte se podría aguantar (o no). De todas formas si la variante anterior no fuese de vuestro agrado, en lugar de
Columna 72 Oberta
Teoria de ràpides 4...De7 la opción 4...d5 podría ser digna de estudio. Continuemos con 4.Cc3 4...De7 5.Nf3 [El blanco también tiene la opción de defender el caballo mediante 5.d4 d6 6.Cf3 Cxe4
7.Cxe4 (Si 7.Ae2! Aquí había recomendado cambiar en c3 seguido de Dc7 igualando bastante el juego, aunque la verdad es que la continuación 7...Cxc3 8.bxc3 Qc7 9.0–0 Be7 10.Re1 0–0 11.Bd3 deja al negro con la obligación de ceder la pareja de alfiles tras 11...Ae6 y 12.Cg5 ahora me gusta más una continuación tipo Petrov, jugando d5 y f5, algo así como lo siguiente:
Columna 73 Oberta
Teoria de ràpides 7...d5 8.0-0 f5 En esta posición mucha gente pone la directa y pretenden hacer lo mismo que nosotros, colocar el caballo en e5 y hacer f4, pero esto nos permite igualar e incluso atacar fácilmente: Si 9.Ce5?! Cd7 10.f4 Cxe5 y han de comer de f porque de d pierde debido a Dc5+!! así que después de 11.fxe5 0-0-0 y podemos atacar mucho más rápido el enroque blanco con g5) 7...d5!! la clave, no queremos cambiar damas
(una opción contra jugadores más fuertes que nosotros que previsiblemente no querrán cambiar damas es 7.Dxe4+ 8.Ae3 Dg6 y si el blanco quiere sacar el alfil nos tendrá que dar el peón de g2, cosa que tampoco es que sea muy mala para él) 8.Ae2 dxe4 el blanco tiene dos opciones, i contra las dos haremos la misma jugada (9...Cd7): (Si es un jugador agresivo nos harán 9.Ce5 le cambiaremos el caballo y atacaremos su enroque con los alfiles 9...Cd7 10.Cxd7 Dxd7 11.0–0 Ad6 12.Te1 0–0 con una pequeña ventaja) (Si es un jugador más tranquilo nos hará 9.Cd2 9...Cd7 10.0–0 Cf6 11.Te1 y nos lanzaremos a por todas con 11...e3!
Columna 74 Oberta
Teoria de ràpides
12.Cf3 (12.fxe3? Dxe3+ 13.Rh1 Dxd4 y el negro está bien) 12...exf2+ 13.Rxf2 Ae6 14.Ac4 0–0–0 y con el rey blanco tan indefenso podemos empezar a atacar, o al menos intentarlo ] 5...Cxe4 6.Ae2 [Si 6.Cxe4 volvemos a tener nuestra jugada salvadora para no cambiar damas 6...d5!! 7.d3 dxe4 8.dxe4 Dxe4+ 9.Ae2 Af5 presionando a c2, está más o menos igualado] 6...d5 7.0–0 Ae6 8.d3 Cxc3 9.bxc3
Columna 75 Oberta
Teoria de ràpides Haremos Cd7, enrocaremos largo y jugaremos un ataque de enroques opuestos donde nos será más fácil lanzar nuestros peones que él los suyos . La posición es complicada, pero con muchas posibilidades. Variant 3.Ac4?! El negro iguala muy fácilmente contra esta jugada: 3...d5! 4.exd5 e4! la clave
Si 5.Cd4 con 5...cxd4 nos quedamos con el centro, pero es más habitual 5.Ce5!? Y nos podemos meter en una línea bastante interesante 5...Dg5! 6.d4 (única jugada para no perder, podéis comprobarlo vosotros mismos) 6...Dxg2 7.Tf1 f6!?
Columna 76 Oberta
Teoria de ràpides puede que sea mejor 7...Cf6 pero con la textual os aseguro que ganareís más tiempo de reloj i pondréis en más apuros a vuestro rival. Su única jugada es 8.Cf7 y con 8...Ag4 obtendréis mucha compensación. Variante 3. Cc3 No es una jugada muy común, ni peligrosa. Lo más seguro, creo que es hacer un tratamiento tipo Cd7, Cf6, Ae7 y enrocar corto.
3...d6 4.d4 Cd7 aunque lo mejor es mirar algún libro de teoría sobre la Philidor porque esto ya traspone a variantes de aperturas más conocidas. Por ejemplo 5.Ac4 Ae7 6.0–0 Cgf6 Variante 3.d4 No analizaré mucho esta variante porque las posibilidades son demasiado variables, el blanco puede hacer muchísimas jugadas diferentes y buenas. Además, no se porque razón no me la han jugado mucho, aunque buscando en la Megabase 2013, es posiblemente la más natural 3.d4 exd4 4.Dxd4 [Si toman de caballo es mucho más fácil igualar 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3 (5.e5? Se deja el peón Da5+) 5...Ab4 6.e5 Cd5 7.Ad2 d6 8.exd6 Cxc3 9.bxc3 Axd6
Columna 77 Oberta
Teoria de ràpides
y según mi opinión el negro está mejor] 4...Db6 cambiar damas es posiblemente la opción más segura 5.De5+ [5.Dxb6 axb6 no es para nada peligroso el final que se da; 5.Ae3 c5 6.De5+ Ae7 7.Cbd2 traspone a la variante principal 5.Nc3 Qxd4 6.Nxd4 sin damas en la jugada cinco muy divertida no será la partida] 5...Ae7 6.Qxg7 entrando en la única variante interesante [6.Bc4 Nf6 igualdad; 6.Be3 c5 7.Nbd2 Nf6 8.Nc4 Qe6] 6...Bf6 7.Qg3 Bxb2 8.Bxb2 Qxb2 9.Qe5+ Qxe5 10.Nxe5 d6 y llegamos a otro final sin damas en el que esperemos tener más tiempo que el rival y nos facilite ganar la partida.
Pues esto ha sido todo por hoy, seguramente estos análisis no sean todo lo profundos que podrían ser, ni tampoco sea la apertura que refute 1.e4 pero a mi me ha dado relativamente muy buenos resultados y espero que este pequeño escrito le pueda servir a alguien para jugar con suficientes conocimientos de la variante y sino al menos para que cuando yo os la juegue sepáis las lineas críticas para ganarme en plena apertura. Un saludo y nos vemos en la próxima temporada de Columna Oberta! Que tengáis unas buenas vacaciones de verano!!!
Columna 78 Oberta
“Stay Hungry Stay Foolish”
Columna 79 Oberta