Parcs Nacionals i Naturals by marenostrum.patricia

PARCS NACIONALS I NATURALS

de la natura G A U D E I X

CONTINGUTS què hi trobaràs en aquestes pàgines?

cabrera

doñana

ordesa y monte perdido

aigüestortes i estany de sant maurici

garajonay

picos de europa

cabañeros

illes atlàntiques

serra de guadarrama

caldera de taburiente

monfragüe

serra nevada

tablas de daimiel

calares del rio mundo y de la sima

lagunas de ruidera

teide

cap de creus

bardenas reales

timanfaya

isla de lobos

los arcornocales

aizkorri-aratz

fuentes del narcea

urbasa-andia

mare nostrum magazine nov• 2020

GAUDEIX DE LA NATURA els parcs nacionals i naturals d'espanya

a la península ibèrica i als seus dos principals arxipèlags podem trobar 15 parcs nacionals i més de 150 parcs naturals

Tot l'alumnat de 6é A ha realitzat

Us proposem recòrrer 24 parcs

aquest treball de recerca

per conéixer la seua variada flora i

d'informació al voltant dels parcs

fauna. Ens endinsarem en les

nacionals i naturals que podem

càlides aigües del Mediterrani;

trobar als nostres territoris.

visitarem un volcà; veurem roques de formes capritxoses; gaudirem

A hores d'ara hi ha 15 espais

d'ecosistemes d'alta muntanya...

naturals declarats Parcs Nacionals d'Espanya i més de 150 espais

Tots són espais d'alt valor

declarats Parcs Naturals.

ecològic, natural i cultural que cal

D'aquests últims hem escollit

amar i respectar al màxim.

només nou. Us convidem a passejar per una Tots són espais singulars, joies de

meravellosa natura. Desconnecteu

la natura. Paisatges que, de

del dia a dia, respireu aire pur i

vegades, semblen d'altre planeta.

gaudiu de la calma més absoluta.

PARCS NACIONALS I NATURALS

Treball realitzat per

CLAUDIA BOLEA EYSVOGELS

RAÚL CARPIO COSIDO

BEATRICE GHERASIM

HÉCTOR CASAS GUTIÉRREZ

SAÜL CUESTA GILABERT

BERNAT LLOBET FRÍGOLS

MANUEL CUESTA LASERNA

LUCAS FIGUEROA PEREYRA

IRIS LORENTE RUIZ

XAVIER BENITO SANZ

CELIA FONFRIA CAMPOS

NAYELI MORENO SOLORZANO

ELENA FERRER TORREJÓN

RUDERICO DÍAZ SAMBLAS

ANA ORTOLÀ MALONDA

LOARA ANTÓN BUENO

ahmed abdelaziz abu harb

ALEJANDRO PAREDES GONZÁLEZ

MIGUEL FERNÁNDEZ GONZÁLEZ

hugo albors prieto

EMMA PEDRÓS CANO

SOFÍA FITO BETORET

PABLO GALCERÁN ORTEGA

MARTA ZAMORA ROBLES

Arxipélag illes de Cabrera El arxipélag está format per un grup de illes e illotes situat a 10km al sur de Mallorca,es un Parc Nacional Marítim terrestre desde el 12 de abril de 1991

-La superfície del Parc es de 10.021 hectáres de les cuals 8703 son marítimes i 1318 terrestre-La fauna i la flora de l'arxipélag es un paraís per les seues més de 500 especies de fauna marina entre moluscos,crustacis,esponjes,peixos, i altres organismes.Destaquen les daurades,lubines,meros,polps,eriços,tortugues,o sepies que se poden trobar en cualsevol ruta de buseig o snorkel.En cuant a terrestres mamífers tenim el conill,la gineta,la rata negra,el rató,el eriçó i molts més.

L'arxipélag es va nombrar parc Nacional perqué te un gran valor natural, ya que debut al seu aislament a el llarc de l'história,a arribat fins als nostres dies practicament inalertat el paisaje litoral de Cabrera es por considerar un Dels millones conservats de les costes españoles,i un Dels millors de tot el Mediterráni.

AIGUESTORTES I ESTANY DE SAN MAURICI

El parque nacional de Aiguestortes i Estany de Sanmaurici: Este parque está situado a Lleida (Cataluña) te una superficie de 141 km cuadrados. Fue creado 1950. Tiene un clima Atlántico de alta montaña con picos que superan los 3.000 metros de altura. En el parque destacan los ríos: Valle de rio San Nicolás y al este el rio Escrita. En este parque hay muchos sitios, por ejemplo: prados, cultivos bosques caducifolios.

Flora: Este parque tiene en abundancia de flora, tiene en total 1471 tipos de plantas. Tipos de árboles, en las zonas más bajas tenemos bosques caducifolios, con hayas, robles, fresnos, avellanos, es también donde crecen menos plantas debido a ser zonas sombrías. Por encima de los 1.500 metros aparece el pino negro y en las partes más húmedas y umbrías los bosques de abetos, acompañados de serbales. Y, por encima de los 2.000 metros los bosques van desapareciendo, siendo sustituidos por pastos y flora de alta montaña como la genciana alpina o nival.

Fauna: También este parque tiene muchos animales, un total de más de 200 especies entre ellos aves. Este parque fue declarado por la UE zona especial de protección para las aves. Además, entre los vertebrados encontramos jabalíes, ermitaños, lirones, ardillas y marmotas. Importantes son el corzo y la nutria, ya que desde 1973 ya no pueden ser cazados, son especies protegidas.

Y en los ríos hay: truchas, salmones… Entre los anfibios se encuentran: ranas y el tritón pirenaico, muy típico de la zona. También hay reptiles como la culebra y la víbora.

Viajes y excursiones por el Parque: Se pueden hacer muchas rutas caminando o en bici y puedes elegir la ruta según el paisaje que quieras ver, encontramos: • • •

•

La ruta de la Nutria: por lo valles del glaciar, y donde ver muchos animales. Camino del Estany Llong: para ir con la familia ya que dura dos horas y media y se puede parar a comer. El valle de Deui: para ver todos los lagos que forman el Parque Nacional, como es larga y profunda en las montañas se pueden ver animales salvajes Ruta de la marmota: para especialistas montañeros donde subir y bajar por la montaña del parque nacional.

Hecho por: HÉCTOR CASAS GUTIÉRREZ

DÓNDE ESTÁ SITUADO Situado en los Montes de Toledo, entre las provincias de Ciudad Real y Toledo, enmarcado entre los ríos Bullaque y Estena, se encuentra el Parque nacional de Cabañeros

CUANDO FUE DECLARADO PARQUE NACIONAL

POR QUÉ FUE DECLARADO PARQUE NACIONAL

En 1988 esta área fue declarada Parque Natural por el Gobierno de Castilla-La Mancha con una superficie de 25.615 hectáreas. En 1995 se declaró Parque Nacional, aumentando la superficie protegida a 40.856 hectáreas, de las cuales un 55% son de propiedad pública.

Los Montes de Toledo albergan algunas de las mejores representaciones de los bosques mediterráneos ibéricos, tanto por su naturalidad y conservación, como por la representatividad de los distintos ecosistemas, motivo por el que Cabañeros fue declarado Parque Nacional.

EL RELIEVE Tiene dos tipos de relieve, la raña que es una gran llanura y la sierra.

POR QUÉ SE LLAMA CABAÑEROS Se han localizado dos pequeños poblados de la Edad del Bronce. El hombre, desde tiempo inmemorial, ha vivido en chozas o cabañas. Precisamente de éstas ha tomado el nombre el paraje y el propio Parque: Cabañeros

HIDROGRAFIA Nos encontramos en el primer Parque Nacional dedicado a la conservación del bosque mediterráneo ósea con el clima mediterráneo continental, con inviernos fríos y veranos cálidos y secos, las precipitaciones más abundantes se producen en primavera y otoño.

FLORA Cuatro especies del género Quercus dominan el paisaje de Cabañeros, son árboles de crecimiento lento y amplia copa, como la encina, el más adaptado a la escasez de agua, también están el quejigo y el alcornoque, que prefieren zonas algo más húmedas y por último el roble melojo o rebollo.

FAUNA En la raña se puede encontrar ciervos, zorros, aves esteparias, jabalís y aves rapaces. En la sierra podemos encontrar el gato montés, la gineta, el lince, el meloncillo, el tejón, la garduña… que luchan por su presa habitual el conejo y en lo más alto corzos, cabras montesas y buitres.

MANUEL CUETO LASERNA 6ªA 25/10/2020

CALDERA DE TABURIENTE EL PARC NACIONAL de La Caldera de Taburiente va ser declarat parc nacional en 1954, és un parc nacional situat a l’ illa de LA PALMA en la comunitat autònoma de CANÀRIES. Al terreny la fauna i flora varia al ser una zona amb un clima subtropical d’orige volcànic.

DIMENSIONS Les dimensions d’aquest parc natural són 10km de diàmetre i 28km de perímetre.

RELLEU El relleu de La Caldera de Taburiente és molt curiós perquè està envoltat per muntanyes que es troben al centre de l’illa fent una espècie de crater amb parets quasi verticals. En el punt més alt del cerc rocós que la rodeja, 2426m, es troba l’observatori del “Roque de los Muchachos”.

HIDROGRAFIA El fons de la caldera de Taburiente està ple de nombroses fonts que brollen formant riuets i corrents destacant la cascada “Desfondada” que té una caiguda de 150m. La composició de l’aigua de la Caldera de Taburiente és molt rica en ferro. La major part de l’aigua és neta i cristal·lina però també hi ha altres fonts com la del “Barranco de Almendro Amargo” d’un color vermell.

Flora L’espècie que predomina és el pi canari, l’avagante, la batallita o vaquita i la llurasliva. Una de les curiositats del pi canari és que tolera els incendis pel seu orige volcànic.

Fauna La fauna està composta per: l’arruí, les cabres i els conills que són un greu problema per a les plantes endèmiques, a més a més quatre espècies de rates penades, el cervical, els coloms, els corbs, els herrerillos, les granotes comuns, i dins dels artròpodes l’escolopendra , l’aranya Lobo i un escarabat cavernícola endèmic que ha perdut els ulls i la pigmentació. Xavier Benito Sanz

Parc nacional de Doñana Doñana és un espai natural protegit, està ubicat en la comunitat autònoma de Andalusia entre les províncies de Huelva, Cadis i Sevilla. Té una superfície de 122.487 hectàrees de les quals 54.251 pertanyen al parc nacional de Doñana i 68.236 pertanyen al parc natural de Doñana. Es va declarar parc nacional en el 28 d’octubre de 1969 perquè és la major biodiversitat d’Espanya,

oferint un entorn únic en Europa per la protecció de nombroses espècies en perill d’extinció. El més destacat del paisatge de Doñana és la falta de relleus acusats dominant la horitzontalitat. Destaquen les dunes, els penya-segats del Asperillo, la “Vera”, les diverses llacunes i sense dubte la maresma. La maresma és una de les principals zones

humides d’Europa, tant per la seua extensió com per la seua situació estratègica entre dos continents, que el fa un lloc de transit idoni per la cria i hivernacle d’un gran nombre de especies d’aus africanes i europees. Cosa que la converteix en un ecosistema d’altíssim valor ecològic. En el Parc de Doñana el clima és suau, els hiverns són relativament humits i els estius secs. Les pluges es produeixen normalment a primavera i en tardor, a vegades torrencials a causa de les gotes fredes. La vegetació es molt diversa debut a l’existència de diferents ecosistemes. Hi ha molts tipus de plantes però destaquen: el ginebre marítim, la surera, el pi pinyer, el baladre, el “barrón”, la ginesta, el timó, el romer i l'esbarzer. La fauna es divideix en peixos, rèptils, amfibis, aus i mamífers: • Peixos: Anguiles, carpes, gambúsies i luci. • Rèptils i amfibis: Colobra de cogulla occidental, colobra llisa meridional, culebrilla cega, colobra bastarda, colobra de collaret, colobra viperina, gallipato, sargantana de Carbonell, sargantana cua-roja, fardatxo ocel·lat, granota comuna, entre altres.

• Aus: “Alcotán”, abellerol, puput, “acentor” comú, aufrany, “alcaraván”, ánade fris, ánade real, “ánade silbón”, agachadiza comú, agulla “colinegra”, àguila imperial, àguila calçada, àguila marcenca, àguila cuabarrada, esparver cendrós, arpella, aguiló pàl·lid, “alcatraz”, capsigrany, alosa, “ánsar” comuna, “ánsar” campestre, “archibebe” comuna, fredeluga, “avetorrillo”, mussol xic, flamenc i moltes més. • Mamífers: Cérvol, conill de camp, eriçó europeu, “gamo”, geneta, gat muntés, porc senglar, “lirón careto”, “meloncillo”, rata penada, musaranya, llúdria, ratolí, turó, rabosa, teixó, rata d’aigua, etc. Dins de la fauna m’agradaria destacar al linx ibèric, el felí més amenaçat del planeta. Actualment, en Doñana estan desenvolupant un programa de cria en captivitat on ja han aconseguit la supervivència de diferents exemplars. Una tasca prou dificultosa per l’amenaça que suposa el transit dels vehicles que entren de forma il·legal al parc o transiten per carreteres del voltant i que ocasionen una alta tassa de mortalitat per atropellaments. Per acabar voldria assenyalar que, malgrat la declaració de parc nacional que el protegeix, Doñana es troba en una situació constant de vulnerabilitat, de fet la UNESCO l’ha inclós en la llista de patrimoni mundial en perill. Les raons principals són l’impacte d’infraestructures properes al parc (creació d’un oleoducte), la sobreexplotació dels recursos hídrics per mantindre cultius intensius de cotó, arròs i maduixa, així com per abastir les demandes d’aigua de diferents complexos residencials propers. I com no, els incendis forestals que posen en perill milers d’hectàrees de bosc, matorral i éssers vius.

Elena Ferrer Torrejón

LOARA ANTON BUENO 6ºA

El Parque nacional de Garajonay se extiende por nn snperficie qne snper el 10 % de l isl de L Gomer . Fne decl r do como t l en 1981. Posteriormente, en 1986, l Unesco l o incl nyó entre l os bienes qne form n p rte del P trimonio de l Hnm nid d. El p rqne es t mbién desde 2012 Reserv de l Biosfer conjnnt mente con tod l isl . Su superficie es de 3984 hectáre s, y sn territorio se extiende por todos l os mnnicipios de L Gomer . El parque tom sn nombre del l to de Garajonay, l m yor l tnr de l isl con 1487 msnm.Sn decl r ción obedece qne l berg l mejor mnestr conocid en el Viejo Mundo de laurisilva, nn bosqne húmedo de v ri d s especies de hoj perenne qne en el Terci rio cnbrí práctic mente tod Enrop . LOCALIZACION:

El 4 de agosto de 2012 un incendio estalló en la isla de la Gomera. Tras cinco días, el incendio penetró en el parque nacional de Garajonay. El incendio arrasó más de 4000 hectáreas de la isla y casi 750 ha del parque nacional durante dos semanas. islas canarias/la gomera

VEGETACION: El monteverde c n rio es el el emento determin nte de G r jon y, cnbriendo más del 85 % de sn

snperficie. Cerc de 50 especies rbóre s p rticip n en sn composición, distribnyéndose y mezcl ándose de cnerdo con sns finid des ecol ógic s, p r form r v rios tipos de bosqnes diferentes: l l nrisil v y l f y l -brez l , nn bosqne más seco y pobre en especies rbóre s.L s especies más bnnd ntes de l s p rtes más húmed s del monte son l os l nrel es ,viñátigos , til es , cebiños , p l os bl ncos o dnril l os. Dest c t mbién l bnnd nci de mnsgos y l íqnenes recnbriendo l os troncos de l os árbol es, sí como l cobertnr de hel echos, indic dores de l el ev d hnmed d mbient l . Mny interes nte es l for qne vive en l os roqnes y p redones rocosos, en cny s griet s se pnede observ r nn el ev do número de especies r r s, excl nsiv s de estos encl ves. Merece dest c rse l singnl rid d de l s pl nt s con fores, qne present n nn gr n número de especies endémic s c n ri s —en torno 120—, l gnn s de l s cn l es son excl nsiv s del p rqne. Dest c t mbién, en l for del p rqne, l presenci de fenómenos propios de l evol nción en isl s, como por ejempl o el gig ntismo, por el cn l se des rrol l n form s l eños s de gr n t m ño en especies cnyos p rientes continent l es, de l os qne se origin ron, tienen porte de hierb s.

LEYENDA Una de las leyendas más románticas de Canarias es, sin duda, la de Gara y Jonay. Protagonizada por la princesa gomera Gara, y el hijo de un mencey tinerfeño llamado Jonay, cuenta cómo estos jóvenes se enamoraron durante un encuentro entre los menceyes de ambas islas. Sin embargo, un adivino predijo que su amor traería desgracias en forma de fuego y de lava, por lo que los padres de ambos jóvenes lo prohibieron. A pesar de ello, Jonay escapó nadando sobre unas pieles de cabra hasta La Gomera, donde se refugió con su amada en los bosques más altos de esa isla. Al verse acorralados afilaron una lanza por ambos extremos, la apoyaron entre ambos y se fundieron en un abrazo que acabó con sus vidas para siempre. Hoy aquel bosque lleva su nombre y ha sido convertido en el Parque Nacional de Garajonay.

I L L E S

AtlĂ ntiques

I L L E S

AtlĂ ntiques

Tiene una superficie de aproximadamente 184 km2.Dentro del parque hay zonas más protegidas que no se pueden visitar y otras menos protegidas que se pueden visitar. El nombre del parque es de origen romano: Monsfragorum que significa monte fragoso. En 1979 fue declarado Parque Natural y en 2007 Parque Nacional. Está situado en la provincia de Cáceres (Extremadura). El parque está entre las ciudades de Trujillo, Navalmoral de la Mata y Plasencia. Está atravesado por el rio Tajo y lo forman extensas dehesas. Las dehesas que son antiguos bosques mediterráneos adecuadamente aprovechados por el hombre para pasto de animales y productos agrícolas son muy importantes en el entorno del parque. Esto hizo que en 2003 la UNESCO declarara el parque y su entorno como Reserva de la Biosfera. En la siguiente imagen se muestra su situación en España y un plano que nos enseña su entorno alrededor del rio Tajo.

Dentro del parque podemos encontrara animales de todo tipo. Dentro de los invertebrados: Sanguijuelas y planarias, babosas y caracoles, el bicho bola y los ciempiés, arañas y escorpiones, mariposas y escarabajos, los grillos de matorral y las chicharras, hormigas, avispas y abejas,y también especies africanas de libélulas. Entre los peces se encuentran especies naturales y otras introducidas por el hombre para la pesca. En el rio Tajo y sus afluentes encontramos barbos, carpas, carpines, percasoles y gambusias entre otros. Las charcas tienen una especie muy apreciada por los pescadores, la tenca. Además, durante algunos años se han introducido especies exóticas que han causado daño a las autóctonas. También en las charcas podemos encontrar la rana común y el sapo corredor. Dentro de las aves, las rapaces son las de mayor valor en este parque. Podemos encontrar el buitre negro, el buitre leonado, el águila imperial ibérica, águilas reales, halcones peregrinos o búhos reales. Además del grupo de las rapaces, encontramos muchas otras aves como la cigüeña negra, la garza real, petirrojos, golondrinas, estorninos, etc.

Entre los reptiles predomina la culebra de agua, la víbora hocicuda que es muy peligrosa para el hombre y otras especies de serpientes Dentro de los mamíferos el lince ibérico (imagen de la derecha) es uno de los mas amenazados del mundo. También podemos encontrar ciervos, tejones, nutrias, conejos y por supuesto el cerdo ibérico que ocupa las dehesas del parque.

Su flora está condicionada por su clima mediterráneo con influencia continental. Destacan sus bosques y matorrales mediterráneos. La presencia de las montañas provoca que haya lados de umbría y de sol con diferente vegetación. En los lados de umbría las condiciones son favorables para que crezcan muchas plantas. En este ambiente, las plantas cuentan con flores pequeñas y generalmente poco llamativas. En la ladera norte de las sierras del parque, el paisaje y la vegetación que allí encontramos cambia principalmente por ser una zona de mayor humedad que las orientadas al sur. En las laderas medias y bajas, con suelos mas frescos y profundos, la especie arbórea dominante es el alcornoque, especie que requiere un grado de humedad mayor que la encina. En las zonas donde da mucho el sol predominan las plantas esclerófilas que están adaptadas a los rayos solares y a la falta de agua. Estas plantas tienen hojas con una cubierta muy dura y en algunos casos también con pelos o pinchos. Muchas de estas plantas tienen flores grades y llamativas para atraer a los insectos

El parque se puede visitar cualquier día y a cualquier hora. Puedes visitarlo durante un dia o quedarte a dormir en los chozos del parque y tener más tiempo para visitarlo. La visita es gratuita y hay diferentes rutas con distinta duración y dificultad. Mientras puedes observar la fauna y la flora. El parque ofrece algunas actividades: - Visita de las pinturas rupestres del castillo. Reserva con antelación - Rutas en bicicleta o a caballo - Subida a la torre del homenaje con increíbles vistas - Comer y disfrutar de la gastronomía de Monfragüe

Te animo a visitarlo. ¡¡Te divertirás!! Autora: Sofía Fito Betoret

ORDESA I MONTEPERDIDO

TRESCROLS,EL MACIZO CALCAREO MAS ALTO DE EUROPA . EL MAS CARACTERISTICO I EMBLEMATICO ES EL VALLE DE ORDESA.

CLIMA EL CLIMA ES DE MONTAÃ&#x2018;A FAUNA 7 AMBFIBIOS , TRECE DE REPTILES , I MAS DE 50 MAMIFEROS , FLORA

50 ROSAS, 70 MARGARITAS I MAS DE 80 VIOLETAS

PICS D'EUROPA

1. Nom, ubicació i dimensions del parc El parc natural dels Pics d’Europa es troba al voltant de Astúries, Cantàbria, Lleó en la part central de la cordillera Cantábrica, té una extensió de 646,6 km².

2. Quan es va declarar parc nacional i per què. Es va declarar el 24 de juliol de 1918 sent el primer parc nacional declarat a Espanya. És una de les millors reserves mundials dels ecosistemes de l'Europa Atlàntica.

3. Tipus de relleu. Altimetria. El paisatge està dominat per tres grans massissos muntanyencs entre els quals discorren els principals rius a través d'estrets canons. L'altitud màxima que trobem al parc nacional és de 2.648 m sobre el nivell de la mar (Torre Cerredo, Massís Central) i la mínima és de 75 m sobre el nivell de la mar en les zones baixes del riu Deva.

4. Hidrografía. Els rius del vessant Cantàbric són curts i cabalosos. El Parc està travessat per quatre rius canalitzats en profundes goles: el congost de l'Hermida, pel riu Deva; el congost dels Beyos, pel riu Sella; la "Gola Divina", per on discorre el riu Cars, i els congostos de l'Índia, per on passa el riu Duje.

5. Clima i vegetació. En els Pics d'Europa domina un clima humit temperat de tipus Atlàntic. En la vessant nord és clima atlàntic pur i en la vessant sud és atlàntic-continental. El bosc caducifoli mixt és la vegetació natural de la zona.

6. Flora i fauna .

El roure, el til·ler, el castanyer, noguera, avellaner, llorer i oms, entre altres. Entre els boscos de fajos més notables dels Pics d'Europa es troben els de Sajambre, Valdeón, Pomáceas i Muntanya Cortegueros.

Si calguera esmentar només un animal característic dels Pics d'Europa aqueix seria sens dubte l'Isard (Rupicrapa rupicrapa). Encara hi ha diverses parelles d'ossos bruns, molt difícils d'observar, així com també llops, senglars, cabirols, gats muntesos, martes, mosteles, erminis, llúdries.

Bibliografia: es.viquipedia.org www.asturiaspicosdeeuropa.com www.parquenacionalpicoseuropa.es Saül Cuesta Gilabert 6é

·Situat: Madrid, Segovia ·Dimensions: Les dimensions del parc són de 339,6 km² ·Visitants: En 2015 amb 2 989 556 visitants va ser el segon parc nacional més visitat d´Espanya

·Tipus de relleu: El relleu de la serra de Guadarrama es bastant muntanyos pero amb molt poca altura

·La muntanya més alta: la seua muntanya mes alta es Peñalara amb 2428m² ·Dat curios: la subida a Peñarala dura en total entre 4 y 5 horas al punt final

·Quan va ser nomenada parc nacional:El 25 de juni de 2013 la serra de Guadarrama va ser declarada com a parc natural ·Hidrografia: Les aigües dels rius del Parc Nacional de la Serra de Guadarrama són oligotróficas, de molt baixa mineralització, condicionat pel substrat predominant de la serra: gneis i granit 1

·Clima i vegetación: el clima de Guadarrama es de molt poca temperatura i de precipitacións no molt abundants,la vegetación del Parc nacional está constituida por comunidades vegetals característiques del Sistema

·Flora i fauna: En la Serra de Guadarrama s'han catalogat més de 30 tipus diferents de vegetació, identificant-se 21 hàbitats d'interés comunitari i fins a 112 espècies de flora d'interés, en la fauna de abunden mamífers com a cervos, porcs senglars, cabres salvatges, cabirols, daines, teixons, diversos mustèlids, gats salvatges, rabosots i llebres

SERRA NEVADA PARC NATURAL Les dimensión dàquest Parc Natural són de 85.883 hectáreas. El parc de Serra Nevada pertany al conjunt de la Serralada Bética. Está situada en Andalusía, a la província de Granada, en la seua part més oriental séstén fins a la província dÁlmería.

El massís de Serra Nevada va ser declarat Parc Natural pel Parlament d´Andalusía en 1989 a causa de les singularitats de la seua flora, fauna y paisatge. Serra Nevada es un massís muntanyenc pertanyent al conjunt de la Serralada Bética, concretament al Sistema Penibétic. La muntanya més alta de Serra

Nevada és el Mulhacén amb una altura de 3.478 metres.

Els rius més importants que ni han en Serra Morena són: río Agrio, río Chanza, río Dañador, río Guadalbarcar, río Huérznar, río Montoro, río Odiel, río Pontejón, río Robledillo, río Tinto, río Viar, río Yeguas…

El clima de Serra Nevada és de tipus de muntanya, on predominen les temperatures baixes o mólt baixes. La vegetació predominant és de árbres y matolls típics d´alta muntanya com el pi silvestre y la savina de muntanya.

Flora de Serra Nevada:     

Erysimum nevadensis, Sierra Nevada, España. Manzanilla real de Sierra Nevada (Artemisia granatensis) Zarzaparrilla. Smilax aspera. Roble melojo. Quercus pyrenaica. Caragana gerardiana, Genista versicolor.

Fauna de Serra nevada: Mamífers: Jabalí, gato montés, zorro, comadreja, garduña , gineta , y el frecuent turón común.

Hecho por:

Taules de Daimiel El parc nacional de les Taules de Daimiel és un parc nacional espanyol que protegeix l'aiguamoll homònim, les Taules de Daimiel. El parc nacional es troba situat en els termes de Daimiel i Villarrubia dels Ulls, a la província de Ciudad Real, en la comunitat autònoma de Castella-la Manxa. L'origen dels Taules de Daimiel es va produir fa segles en el baix Guadiana, ja que es van formar grans tolls, van créixer hortes i boscos de ribera, resultat de la unió de les aigües del Gigüela i el Guadiana, que donen lloc a un ampli desbordament, originant grans embassades i superfícies d'inundació a causa de l'escassetat de desnivells en el terreny. Els Taules de Daimiel estan estratègicament situades en les rutes migradores de milers d'ocells i des de fa molts anys han sigut utilitzades com a zona de repòs. Fins i tot moltes d'aquests ocells trien aquesta zona per a passar l'hivern L'única aportació d'aigua d'origen superficial que entra en Les Taules procedeix del riu Gigüela que, gràcies a les pluges d'aquests anys arrere, torna a entrar per superfície al Parc. A més, en aquests últims temps està arribant a les Taules aigua procedent de l'embassament de Peñarroya, via riu Gigüela. Nom: Taules de Daimiel Com a mesura de protecció i de finalització de la dessecació d'aquest enclavament, es declara en 1973 el Parc Nacional. Ubicaciò: El parc nacional es troba situat en els termes de Daimiel i Villarrubia dels Ulls, a la província de Ciudad Real, en la comunitat autònoma de Castella-la Manxa. Mapa satelital:

Dimensions: 3.030 ha (30,3 Km2) Relleu: Llanura - Humedal Altimetría: El municipi té una altitud de 625 metres sobre el nivell de la mar.

Clima: El clima ací es considera un clima d'estepa local. El hivern en Les Taules de Daimiel es frig i ho estiu sec i calorós, aconseguint-se els 40 °C de temperatura. Les precipitacions somie escasses. Vegetació o flora: Entre la flora o la vegetació, les plantes aquàtiques són el substrat bàsic de les Taules de Daimiel, i els únics arbres presents són els tarayes. Fauna: Entre els mamífers, esmentem al senglar (Els seus scrofa), la rabosa (Vulpes vulpes), el turó (Putorius putorius), la llúdria (Lutra lutra), la mostela (Mustela nivalis), el conill (Oryctolagus cuniculus) i el liró careto (Eliomys quercinus). Una de les formacions més característica del Parc Nacional són les prades de carófitos, constituïdes per diferents espècies del gènere Chara (Ch. hispida, Ch. major, Ch. canescens) conegudes com ovas, que poden formar un tapís quasi continu en els fons inundats. Els amfibis i rèptils són molt abundants: la ranita de Sant Antón (Hyla arborea), el gallipato (Pleurodeles waltl), el sapillo clapejat (Pelodytes punctatus), el gripau d'esperons (Pelobates cultripes), el gripau corredor (Buf calamita), la tortuga d'estany (Emys orbicularis), la tortuga de rierol (Mauremys caspica), les colobres d'aigua (Natrix spp.) i la colobra bastarda (Malpolon monspessulanus). Entre els peixos destaca per la seua biomassa la carpa (Ciprinus carpio) i, per tractar-se d'espècies endèmiques amb cert grau d'amenaça, el cachuelo (Leuciscus pyrenaicus), el calandino (Topridophoxinellus alburnoides), el barb comiza (Barbus comiza) i la colmilleja (Cobitis paludica).

Pez La Carpa (Ciprinus carpio) Una gran varietat d'ocells aquàtics poblen Les Taules. Entre les més adaptades a l'aigua es troben el somormujo lavanco, el zampullín comú i el zampullín cuellinegro. Garses, garcillas, martinets de nit i tot tipus de anátidas ibèriques, es poden observar depenent de l'època en la qual visitem el parc.

EL TEIDE El Teide és un volcà situat a l'illa de Tenerife ( Canàries , Espanya ). Compta amb una altitud de 3718 metres sobre el nivell de la mar i 7500 metres sobre el llit oceànic, és el pic més alt de país, el de qualsevol terra emergida de l' oceà Atlàntic i el tercer major volcà de la Terra des de la seva base en el llit oceànic, després de l' Mauna Kea i el Mauna Lloa , tots dos a Hawaii . L'altitud de l'Teide converteix a més a la illa de Tenerife en la desena illa més alta de l'món.El Teide forma part de l' parc nacional de l'Teide , declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO , el 28 de juny de 2007 . És a més un espai natural protegit en la categoria de Monument Natural que tanca el complex volcànic Teide-Pico Viejo, un gran estratovolcán de tipus vesubiano que es manté dormit des de les erupcions històriques ocorregudes no fa massa temps (l'última, la de Nassos de l'Teide , en 1798) i les fumaroles que emet regularment des de la seva cràter . El Teide és considerat el monument natural més emblemàtic de l'Arxipèlag Canari. També és un gran atractiu turístic que cada any atrau a milions de persones; de fet el parc nacional de l'Teide és el parc nacional més visitat d'Espanya. En 2016 el nombre de visitants va ascendir a 4.079.823, batent un rècord històric. El 2010 es va situar com el parc nacional més visitat de la Unió Europea i el segon parc nacional més visitat de el món

Foto dels plantes la ginesta :

herba pajonera :

codeso :

Rosalillo de cim :

Hugo Albors Prieto 6éA

PARC NACIONAL DE TIMANFAYA

1.- Nom, ubicació i dimensions del parc nacional. El Parc Nacional de Timanfaya està ubicat a l’illa de Lanzarote, a la província de Les Palmes, a la Comunitat Autònoma de Canàries, amb longitut 13º 46’ 57’’ W i latitut 29º 2’ 6’’ N. La seua superfície és de 5.107 hectàrees. 2.- Quan es va declarar parc nacional i per qué. Es va declarar parc nacional el 9 d´agost de 1.974. Les raons principals per les que es va declarar parc nacional son: ➢ Que encara presenta activitat volcànica. Aquest parc, és l'únic parc espanyol principalment geològic i representa una mostra del vulcanisme recent. ➢ És Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i és considerat la principal meravella natural de l'illa conillera. ➢ Té una gran riquesa biológica i una variada diversitat d'espècies animals i vegetals propis del lloc. 3.- Tipus de relleu. Altimetria. El tipus de relleu és volcànic, com es pot observar a la imatge. Compta amb més de 25 volcans, com les Muntanyes del Foc, Muntanya Rajada o la Caldera del Corazoncillo. Els volcans de Timanfaya estan alineats i segueixen la direcció de profundes fractures a través de les quals es produeix l'ascensió de la lava. El Pico del Foc o Muntanya de Timanfaya de 511m és el con volcànic més alt del parc nacional. 4.- Hidrografia. Una de les principals característiques del Parc Nacional de Timanfaya és la falta d'aigua. No hi ha cap curs d'aigua permanent, intermitent o estacional, tampoc es troben basses, ni aigües subterrànies. Això és així a causa del clima subdesèrtic de l'illa de Lanzarote, les seues llargues sequeres estivals i anuals i l'especial orografia de l'illa. 1

5.- Clima i vegetació. El clima de Lanzarote, d’on pertany Timanfaya, és subdesèrtic, caracteritzat per l’inexistència d'una estació humida, amb una pluviometria que no passa els 200 mm, però amb freqüents sèries de 3 o 4 anys en què les precipitacions com a molt arriben als 60 mm. La temperatura mitjana anual és alta, d’uns 20,2ºC. Les pluges solen ser torrencials i concentrades en poques hores. Aquesta escassetat de pluges es compensa per l’existència de vents marins que bufen sobre sòls capaços de retindre gran part de la seua humitat i per unes fortes pluges nocturnes que aporten aigua suficient per a la supervivència de moltes plantes. Per tot això podriem pensar que no hi haguera cap flora, però la vegetació ha anat obrint-se pas, a poc a poc, al llarg dels anys. Actualment, la vegetació de Timanfaya está formada per una gran varietat de líquens que estan transformant el paisatge, i que podrien donar vida a altres espècies més avançades. 6.- Flora i fauna. La flora és molt limitada. Al Parc Nacional de Timanfaya hi ha moltes espècies animals i vegetals que s’han adaptat perfectament a la insolació i l'escassetat d'aigua. No hi ha arbres. El paisatge té fongs i líquens que han preparat el sòl per a una flora més complexa entre les que destaquen la esparraguera majorera, i el gongarillo purpurari, actualment ambdues espècies considerades vulnerables. De tota la fauna que hi ha al parc, l’invertebrada representa el 50%. Així conviuen diverses espècies d'aranyes, oplilions i el grill endèmic, gràcies als líquens prèviament nomenats. Pel que fa als rèptils, destaquen el fardatxo atlàntic, i el perenquén, un fardatxo menut paregut al geko, com el de l’imatge. L'avifauna està representada principalment per la pardela cenicienta, un pardal paregut a un ànec i a una gavina, a més del painho madeira. També habiten al lloc el vulgar cernícalo comú, el falcó tagorote, el mussol comú i el colom bravía. El Parc de Timanfaya és l'únic de Canàries que té ecosistema litoral, per tant es pot contemplar una rica i variada fauna marina: estrel·les de mar, polps, sépia i la bruna. Amb tots aquests també conviuen espécies de rates, musaranyes canàries i conills. CURIOSITATS.  És el tercer parc nacional més visitat d’Espanya.  És l’unic parc de La Red Espanyola de Parcs Nacionals eminentment geológic.  Hi hagueren unes grans erupcions volcàniques entre 1730 i 1736, i en 1824, que donaren lloc a nombroses estructures geomorfològiques d’elevat interés per als vulcanòlegs.  En l’actualitat aquella intensa activitat vocànica persisteix en forma d’ocasionals fumeroles i guèisers.

1. NOM, UBICACIÓ I DIMENSIONS DEL PARC NACIONAL: Nom: Hui vaig a parlar-vos de un parc natural que el seu nom es Aizcorri – Aratz , el significat del seu nom es: La cumbre de la cueva de San Adrián. Ubicació: Está situat al sud de la província de Guipuzcoa i al nord de la de Álava, al País Vasc. Dimensions del parc: Este paraje tiene una superficie de 19400 hectáreas. Además, tiene cuatro cumbres que lo hacen todavía más bello: la de Altzania, Aizkorri, Urkilla y Zaraia o Aitxuri, que marcan la división de aguas entre el Golfo de Vizcaya y el Mediterráneo. 2. QUAN ES VA DECLARAR PARC NATURAL I PER QUÉ: Quan: El 4 d´abril del 2006 es declará parc natural. Per qué: Es va declarar parc natural perque reunix els requits exixits, tant per la presencia de importants valors i recursos naturals, com per el desenvolupament en la mateixa d´activitats lligades al oci i a l´ús públic que demana una acció. 3. RELLEU I ALTIMETRIA: Relleu: El seu relleu es abrupt, principalment de roca caliza i conta amb una extensa red de escorrentía formant gran quantitat de cavitats subterranies. Altimetría: La seua altimetría es de 835 metres. 4. HIDROGRAFIA Hi ha tres rius que pasen per allí: Riu Deba, Riu Urola , i Riu Oria. 5. CLIMA, FAUNA Y FLORA Clima: Al ser una zona muntanyosa, els hiverns son freds i els estius suaus. Fauna: Al parc es pot trobar moltes varietats de animals com : el tritó alpi, la granota patilarga y numeroses aus rapases com el halcó peregri o el voltor leonat. També podem trobar moltes varietats de ratpenats, així com moltes varietats de gats montesos o turons Flora : la flora del parc destaquen els boscos format per arbres com: (hayedos, melojars,y robledals )

Ubicaciรณ parc natural Aizkorri Aratz Fauna:

Flora:

Calares del RĂo Mundo y de la Sima

PArc natural cap de creus

El Parc Natural de Cap de Creus està situat a la comarca de l'Alt Empordà, en els municipis de Cadaqués y el Port de la Selva. Esta al vessant Mediterrani. Va ser declarat parc natural al 1998 per la seva riquesa geològica. Te unes 13.886 de las quals 10.813 corresponen a la part terrestre 3.073 a la marina. Hi ha rieres de curt recorregut. La Riera de Romanyac es una de les mes importants. Te un salt d’aigua de 20 metres de desnivell.

De la fauna terrestre invertebrada del Parc destaquen tres espècies que pel seu interès han estat protegits. Són el coleòpter Pseudochlamys raholai, l'heteròpter Campylosteia serena i, sobretot, el caragol Mastigophallus rangianus, espècie autòctona del cap de Creus.

Les espècies arbòries no ocupen un territori molt extens. Les varietats mes freqüents son el pi blanc i la surera. El Seseli farreny es una planta que no es troba a cap altre lloc del mon.

ISLA DE LOBOS, FUERTEVERTURA Por Iris Lorente Ruiz.

UBICACIÓ: L’illa de Lobos, una illa del archipiélag Canari. Está situada al norest de la illa de Fuerteventura. https://www.youtube.com/watch?v=dHyvjQLU9rw DIMENSIONS:

467.9 km²

La superficie es de 470 ha. El parc ocupa la tota l’illa 467.9 km² de superficie i 13.7 km de perímetre. Enclavat al Norest de Corralejo (Municipi La Oliva), al Canal la Bocaina, a 2 km de Fuerteventura y 8 km de Lanzarote. QUAN ES VA DECLARAR PARC NATURAL??? Es va declarar parc Natural l’any 1982 és una Zona de Especial Protecció per a les Aus de la Red Natura, també: ZEPAN. Té clasificació de zones: Zones d’ús lliure, d’ ús moderat i d’ ús restringit. Va ser un dels primers espais naturals de Canaries en ser protegits.

NOM DEL PARC: HISTÒRIA: El seu nom, es deu, a que en el passat, hi habitaben a l’illa de foques isla foques, monjo o frare del mediterrani conegudes també com llops marins.

HIDROGRAFÍA Quins barrancs hem de destacar??? Barrancs de Jarubio, Molins, Vega de Santa Inés i Riu Palmas, en la part més occidental de l’illa. Pel Surest, els de Pozo Negor i Gran Tarajal, entre atres.

FLORA I FAUNA Alberga més de 130 espècies vegetals. Destacant una rica flora liquénica, arbustos com el espìno, l'argelaga i matomoros, tabaibas i diversos espècies de semprevives com les Sempreviva de Llops, úniques en l'illa .

CLIMA I VEGETACIÓ: Per a quan planifiqueu, si algún día aneu, vosaltres us esperareu temperaturas mitjanes, lo qual tindreu que estar preparats per a dies més cálids o més freds.

FONTS DEL NARCEA

LLOC: Les fonts del Narcea estan situades al sud-oest d'Astúries, aquesta en una zona molt muntanyenca i boscosa que compta amb el riu Narcea i els seus nombrosos afluents És un parc natural protegit i té un bosc de roure més ben conservat de tota Europa. En aquesta reserva de la biosfera hi ha altres dos espais naturals protegits: la Reserva Natural Integral del Bosc de Muniellos i la Reserva Natural Parcial del Cueto de Arbás.

SUPERFICIE: té una extensió de 555 km², el Pic Cueto de Arbas és el punt més alt, té 2.002 m d'altitud.

FLORA: Fagedes i rouredes.

FAUNA: l’os bru i urogallo cantàbric (aquestes dues espècies estan en perill d'extinció).

NORMES DE TURISME RESPONSABLE DEL PARC: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Responsabilitat. La visita a espais naturals protegits ha de ser responsable. Planificació. Informa't del lloc en fonts oficials i consulta la prevenció del temps. Preparació. Porta roba i calçat adequat, i realitza activitats concordes a les teues capacitats. Prevenció. Respecta les normes sanitàries. Sense aglomeracions. Acudeix en grups xicotets. Salut. Si et trobes malament, cancel·la l'excursió. Respecte. No pertorbes els animals ni alteres la flora. Sense petjada. Recull tots els desaprofitaments i deposita el fem en contenidors. Veïns. Respecta els costums dels habitants, no obstruïsques accessos a finques ni entres en parcel·les privades. 10. Consum local. Sempre que siga possible, contribueix en l'economia del lloc i compra en empreses locals. L'observança d'aquestes normes resulta clau per a optar hàbits saludables en el gaudi del medi natural i rural d'Astúries.

Bibliografía https://www.turismoasturias.es/descubre/naturaleza/reservas-de-la-biosfera/parque-natural-delas-fuentes-del-narcea-degana-e-ibias http://www.fuentesdelnarcea.org/espacio-natural/el-paraiso-mas-natural/parque-natural-de-lasfuentes-del-narcea--degana-e-ibias_346_10_338_0_1_in.html

LES LLACUNES DE RUIDERA 1. NOM, UBICACIÓ I DIMENSIONS DEL PARC NATURAL

Catella-la manxa

Nom: Les Llacunes de Ruidera. Superfície: 3.772 hectàrees. Província: Ciudad Real i Albacete. Comunitat Autònoma: Castella-la Manxa.

2. QUAN ES VA DECLARAR PARC NATURAL I PER QUÈ L'any 1979 el Govern de Castella-la Manxa, declara les llacunes de Ruidera parc natural, incorporant dins de la Xarxa d'espais protegits de Castella-la Manxa, fet que es justifica per la seva excepcional riquesa paisatgística biològica i geològica que fan de Ruidera un paratge únic.

3. TIPUS DE RELLEU. ALTIMETRIA El Parc Natural de les Llacunes de Ruidera, es troba enclavat en el denominat altiplà del Camp de Montiel, un ampli altiplà entre les províncies de Ciutat Real i Albacete, amb altures que van des dels 700 als 1.100 metres a la part més elevada.

4. HIDROGRAFIA L'aigua que podem observar en les llacunes, procedeix dels brolladors i aportacions superficials dels rierols que arriben al fons d'aquesta vall del riu Guadiana, com ara la riera de les Hazadillas, o l'Alarconcillo.

5. CLIMA I VEGETACIÓ

Alarconcillo

Hazadillas

Clima: Mediterrani temperat amb una temperatura màxima de 43 º C i mínima de -13ºC, una mitjana anual propera als 14ºC. La vegetació és la típica dels terrenys d’altiplans. L'arbre dominant en els vessants i zones altes és l'alzina, que conviu amb les savines albes en els paratges més elevats i freds. L'alzinar és substituït per un dens matoll, compost essencialment per coscollars, arços i argelagues. En els fons de valls i marges de les llacunes apareixen els arbres de ribera, com els oms i els àlbers, als quals s'afegeixen els híbrids de pollancres introduïts per les repoblacions fusteres. Contornejant les ribes de les llacunes, canyissos, joncs, bogars i les mansegues. Arç

6. FAUNA

joncs

Com és natural, el gruix de la fauna el constitueixen les aus aquàtiques, és a dir, ànecs, fotges, porrons i xarxets, encara que no poden oblidar-se les rapinyaires com l'arpella. En Ruidera es reprodueixen cada any, la fotja que cria unes vegades en l'aigua i altres en terra ferma; l'ànec collverd, també conegut com blau; i l'ànec colorit. També l'arpella és vist amb freqüència en les llacunes sobretot en època de cria. A l'hivern és freqüent localitzar el porró emplomallat i en els últims anys s'han vist colonitzades per una espècie singular: la polla blava. També gairebé tots els anys el cabussó emplomallat realitza la seva espectacular parada nupcial i construeix un niu flotant al parc. Altres espècies típiques de bosc mediterrani que es poden observar són el conill, la guineu, la perdiu, l'aligot comú i la tórtora. Les espècies piscícoles més comuns són la boga, el barb i la rabosa. Niu flotant de cabussó

7. CURIOSITATS Boga

Rabosa de roca

7-CURIOSITATS 1-Les Llacunes de Ruidera han sigut escenari del rodatge de la pel·lícula: Miguel i William, producció hispano-anglesa sobre la vida de Cervantes i Shakespeare. 2- Hi ha plantes carnívores.

8. LLOCS QUE HAS DE VISITAR A LES LLACUNES DE RUIDERA 1-Un immens embassament d'aigües blau turquesa. 2-Un castell de pell rogenca sota un cel blau. 3-Un magnífic mirador a les Llacunes de Ruidera. 4-La llacuna més gran de el Parc Natural de les Llacunes de Ruidera. 5-Gaudir de les múltiples cascades que hi ha de llacuna a llacuna. 6-Una ermita dedicada a Sant Pere de Verona. Castell de Peñarroya

7-Les ruïnes d'una antiga fortalesa àrab. 8-Fer espeleologia com Don Quixot

9.NOM DE LES LLACUNES Llacuna del Rey

Blanca (Ciudad Real) Conceja (Albacete) Tomilla (Albacete)

Batana (Albacete)

Llacuna Blanca

Colgada (Ciudad Real-Albacete)

Llacuna de Redondilla

Tinaja (Albacete)

Del Rey (Ciudad Real)

San Pedro (Albacete)

Llacuna de Stos. Morcillo

Redondilla (Albacete)

Embalse de Peñarroya

Peñarroya

Lengua (Albacete) Salvadora (Albacete)

Santos Morcillo (Albacete)

Llacuna de la Lengua

Morenilla (Ciudad Real) Coladilla (Ciudad Real) Cenajas (Ciudad Real) Embalse de Peñarroya (Ciudad Real)

Llacuna conceja

Llacuna Batana

Vídeo final

Las Bárdenas Reales

- Ubicación: Navarra

- Dimensiones: Aproximadamente 40.000 Has. - Constituyen un paraje semidesértico, es un paisaje pseudoestepario esculpido a lo largo de millones de años a causa de la erosión. - Se declaró parque natural en 1999, pero algunas de sus reservas como las llamadas “caídas de la negra” lo son desde 1987. - Su relieve se caracteriza por tener grandes zonas planas y también por sus profundos barrancos por cuyo fondo corren ríos estacionales . - Su altitud máxima es de 659 metros y la mínima de 280m. - Su clima es mediterráneo continental que hace que los veranos sean calurosos y secos. -Su vegetación es de tipo estepario y mediterráneo, la vegetación más interesante a este respecto está formada por ontinares y sisallares, espartales, romerales sobre yesos y algunas de las comunidades que integran los saladares. - Situado a poco más de 70 km de los Pirineos, y muy cerca de la capital de la Ribera, Tudela, se divide en tres zonas que, de norte a sur, son: •el Plano, tierra de cultivo caracterizada por las elevaciones más suaves •la Bárdena Blanca, la más fotografiada y visitada donde se encuentran las principales formaciones Castildetierra y Pisquerra. También en esta zona, definida por cabezos erosionados, barrancos secos y aspecto estepario, existe un Polígono de Tiro que explica el vuelo de aviones militares.

Bárdena Negra, donde el terreno se oscurece dando paso a los únicos bosques de pino carrasco de la zona acompañados de matorral. La fauna de las Bardenas están presentes 5 especies en peligro de extinción, 2 especies sensibles a la alteración de su hábitat, 10 en la categoría de vulnerables, 8 y 13 tienen interés especial , pero se consideran insuficientemente conocidas. •la

¡OJO AL DATO! Las bárdena tiene al lado la depresión del Ebro y por ello tienen el clima diferente al que conocemos. Segundo dato: Allí se está rodando, ! juego de tronos¡

https://youtu.be/Yqbb8l_jcag https://bardenasreales.es/educacion/proyecto-primillar-asobar/

EL PARQUE NATURAL DE LOS ALCORNOCALES INFORMACCIÓN PRINCIPAL Suelo, humedad y aprovechamiento tradicional han sido los factores determinantes para mantener la mayor masa conservada y de alcornocal de la Península Ibérica, el parque natural Los Alcornocales. Situado en la provincia de Cádiz y parte de Málaga, se extiende desde la sierra hasta el joven Parque Natural El Estrecho presentando gran diversidad de relieves y paisajes. Esta riqueza se refleja en todos los ámbitos: flora, fauna, climatologia e historia, constituyendo un lugar ideal para visitar y disfrutar de actividades tan diversas como la recolección de setas y la práctica de deportes en la naturaleza El principal responsable de esta riqueza es el agua, presente en numerosos ríos, arroyos y embalses que, además de abastecer a la provincia, son aptos para la pesca y actividades recreativas. Pero sobre todo destaca la humedad proveniente de la costa, que se acumula formando bosques de niebla. Los suelos de arenisca, que han favorecido el denso alcornocal, también albergan quejigos y roble andaluz en las zonas más húmedas.

En estos bosquetes cazan las águilas calzadas, culebreras y ratoneras, además de azores y gavilanes. En las alturas, asoman las rocas y sobre el suelo pobre aparece la herriza, denso matorral achaparrado de distintas especies adaptadas a suelos ricos en metales como el aluminio, entre las que abundan, por ejemplo, las aromáticas. En este espacio habitan la cabra montesa y numerosas aves rapaces, destacando el buitre leonado, alimoche, águila perdicera, búho real y halcón peregrino. En las zonas bajas y arcillosas aparece el acebuchal aclarado desde tiempos inmemoriales para dejar paso al pasto que alimentará el ganado típico de la zona, la vaca retinta. En las laderas, aparece el matorral mediterráneo, con jaras, brezos, cantuesos, torviscos y majuelos. Por ellos discurre el corzo morisco, autóctono y emblema de caza mayor, además del gamo, ciervo y carnívoros como ginetas, tejones y sobre todo meloncillos, con la mayor población de la península. En un parque tan completo y diverso, caben otras actividades, que van del montañismo en el pico del Aljibe o el Picacho; la espeleología en el enclave Ramblazo-Motillas, o el descenso de cañones en La Garganta de Buitreras, una de las pocas áreas preparadas para esta práctica de riesgo y que por su singularidad ha sido declarada monumento natural. Para los más tradicionales se recomiendan las rutas a caballo, como las establecidas en La Almoraima. Conviene completar la visita al parque natural con un paseo por los pueblos que lo conforman: Jimena de la Frontera, Alcalá de los Gazules o Castellar de la Frontera son algunas de las posibilidades. Su rico patrimonio cultural y gastronómico se convierten en otros dos reclamos más del espacio

Emma

-Urbasa-AndíaEl parc natural Urbasa-Andía esta situat a Navarra, Espanya. Va ser declarat parc natural el 27 de febrer de 1997, ja que els seus monts habíen mantingut un bon régim de seguritat jurídica.

Aquest parc conta amb quatre zones: -Serra Urbasa. -Serra Andía. -Mont limitacions de les Améscoes. -Reserva Natural del Naceder del Riu Urederra. /-CLIMA-/ La precipitació media anual es de 1400mm i la temperatura media anual es de 10ºC.

(-VEGETACIÓ-) La vegetació existent es de gran varietat. Ambes serres son faceries i la seua propietat correspon a la Comunitat Foral de Navarra.

-FLORA Y FAUNA-* En els halleds dáquest parc n´hi ha numeroses especies dánfibis com el tritó palmeat i la rana bermella, altres especies forestals com pinzons, carboners, herrerillos, picidos o zorzals. Entre les aus de presa podem destacar la presencia dázors, ratoners i el misteriòs carabo.

VOLUM 1 â&#x20AC;¢ SOCIALS MARE NOSTRUM NOVEMBRE 2020