JOCS EXPRESS by GEMMA I MARIA SALA I PLANA

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA

Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

Professora: Loli Barbazan Capeans Barcelona, 7 de juny de 2010

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

CASELLA DE SORTIDA: PRÒLEG A nosaltres sempre ens ha agradat escriure i llegir, sobretot si és per gust i es pot triar. No vam tenir els mateixos mestres, és clar que no! Doncs, què? No ho sabem. La veritat és que no sabem qui ens va encomanar aquest virus de les lletres, de voler-ho saber tot, de voler-ho llegir tot, de voler-ho apuntar tot... des de sempre ens ha agradat. La nostra formació literària, per increïble que sembli ja que ens portem 15 anys, és molt semblant. La qual cosa vol dir que durant els anys de la nostra escolarització no va evolucionar massa l’enfocament de l’ensenyament de la llengua i la literatura. Vam llegir clàssics catalans i espanyols, i algun d’internacional però a cap de les dues ens van formar en la literatura moderna i contemporània. A nosaltres ens va quedar la idea, en els dies que hi anàvem, que a l’escola calia aprendre els clàssics i la literatura acabada d’escriure només era per passar-ho bé. Sort que ens vam fer grans acompanyades del llibres i ells mateixos ens van descobrir la veritat de l’assumpte. La Maria es considera lectora a partir d’haver llegit Hem nedat a l’estany amb lluna plena, de Raimon Esplugafreda, i la Gemma creu que la culpa de la seva compulsió per la lectura (més que per l’escriptura) és dels còmics de Mortadelo y Filemón, que van ser els primers d’una llarga col·lecció. Després de l’escola primària hem estat autodidactes i hem continuat llegint, clàssics i no clàssics, la qüestió ha estat aprendre i gaudir però havíem deixat d’escriure de forma creativa, ja només escrivíem per explicar-nos. Estem molt contentes de tornar a començar a jugar! Però, cal deixar dit, també, que vam decidir cursar aquesta optativa, no per aprendre a escriure millor (que també ens aniria bé) sinó per aprendre a ensenyar escriure, per saber jugar amb les paraules i, més endavant, poder jugar-hi amb els nostres alumnes. Només fa uns mesos que vam començar la partida de JocsExpress (Jocs d’Expressió Literària, pels neòfits en la matèria) però hem jugat molt, i tots i totes hem guanyat. A continuació hem recollit tots els punts que hem acumulat al llarg d’aquesta intensa partida, que amb tantes ganes hem jugat, i farem el darrer esforç, doncs, per mostrar

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià tot allò que hem creat, compost, dibuixat, filmat, escrit, reescrit, presentat, representat, contat i debatut durant aquests mesos. Com si del joc del parxís es tractés, hem creat quatre cases on hi viuen els quatre principals temes que nosaltres considerem que hem tractat més a fons, junt amb els diversos exercicis que la mestra ens ha proposat al llarg del curs. Sota cada una de les seves teulades s’hi podran trobar, doncs, aquells exercicis que ens han ajudat a comprendre i aprendre més del tema que els aixopluga. Aquestes quatre cases són: Lectura crítica per escriure; Jocs intertextuals; Intenció i finalitat d’escriure; Gèneres per educar. Val a dir que alguns dels exercicis, atenent a la seva transversalitat, podrien situar-se a sota de més d’una teulada però hem hagut de triar i, per fer-ho, ens hem basat ens uns criteris que hem establert, més o menys objectius, que s’especifiquen a cadascun dels apartats. Aquest atreviment en la forma de presentació de la nostra feina, aquesta transgressió de les normes i indicacions sobre el dossier que cal presentar, que es poden trobar al campus virtual de l’assignatura, el podem justificar atenent a les paraules de Rodari al diari Paese sera, l’11 de novembre de 1959: No em molesta que la nena comenci aviat a no respectar les veritats revelades. El dogma segons el qual la Caputxeta Vermella, travessant un bosc, es troba amb un llop és un dogma divertit, però tan sols si podem transformar-lo com vulguem.

Per tant, inspirades en el príncep, Rodari, ens hem permès algunes llicències, més que literàries, imaginatives per, si més no, acabar de gaudir d’aquesta assignatura, un terròs de sucre que ens ha deixat la boca dolça però amb ganes de molt més. Partir de les paraules, confrontar-les entre si per extraure suggeriments fantàstics i construir històries; fer parlar a la llengua, escoltar-la amb paciència i trobar en la seva veu les nostres pròpies experiències reals i en les noves i possibles: són alguns dels instruments de l’ofici i de les tècniques d’invenció de contes i relats amb què hem pogut experimentar. El nostre propòsit és mostrar aquests instruments, i les seves possibilitats, al nostre futur alumnat i que se’ls puguin fer seus, de la mateixa manera que nosaltres ho hem pogut fer durant el curs. El fet que els infants (i nosaltres les futures mestres) puguem experimentar amb tots els usos de la llengua i, a més de divertint-nos jugant, creiem que té una doble vessant positiva: una, pròpiament lingüística, de millora en la competència comunicativa i una altra, més transversal, d’experimentació amb els límits imposats, amb els que es poden violar (per desconsiderats) amb els que val la pena respectar i amb els que 2

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià potser es poden substituir o canviar. Així el llop malvat (si pot deixar de ser arquetip en algun conte) pot transformar-se en una bona ànima injustament calumniada per tants i tants contes. Per tant, valdrà la pena guiar als infants i ensenyar-los, amb l’esperit de Rodari, que es possible desviar-se dels camins traçats i construir-ne de nous, diferents i millors. Però explicar una història no és pas privilegi exclusiu del llenguatge oral i escrit ja que les imatges també ens parlen a la seva manera, i nosaltres hi hem mantingut algunes converses. La música també ens ha fet confessions i ens ha deixat jugar amb ella i ho hem apuntat tot. Ens hem escrit amb la música de la nostra mestra i aquí n’hem deixat constància del ball que ens ha fet ballar. Hem après també a jugar amb la xarxa i les seves possibilitats literàries i hem mirat de recollir-ho tot. No ho hem deixat pas en un petit raconet, sinó que està penjat en la millor paret de l’exposició. Ja ha arribat l’hora, ja saps què t’hi pots trobar (busca bé, sí que hi ha índex): remena, tira els daus, gira la pàgina i juga amb nosaltres!

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

CASA: LLEGIR CRÍTICAMENT PER ESCRIURE L’educació literària a l’escola topa amb la manca d’educació lectora de bona part de la societat. Gairebé a la meitat de les llars espanyoles no hi ha ni un sol llibre, així ho diuen les estadístiques..... No és gens fàcil, doncs, per més optimistes que siguem i per més avançades propostes pedagògiques que es facin, de trencar aquesta barrera psicològica només des de l’escola. Els estudiants, tard o d’hora, s’integraran en aquesta societat i si no viuen en un entorn familiar i d’amistats i , sobretot, sense l’ajut d’uns mitjans de comunicació que afavoreixin la lectura, els esforços fets des de l’escola se n’aniran en orris. Tampoc les administracions aborden una política educativa seriosa a favor de la lectura. Encara avui són poques les biblioteques escolars- a primària i a secundària- ben dotades, dirigides per especialistes, o per mestres que simplement s’hi interessin... i vaja integrades dins del projecte escolar, amb activitats d’animació a lectura. Una de les grans diferències en la nostra societat té a veure amb la presència o no de llibres durant l’edat infantil i l’adolescència. Així doncs, seria fàcil que poguéssim acordar que l’educació literària és d’una gran complexitat i implica tota la societat. Però de la part que correspon a l’escola no ens podem desentendre pas. Sabem que aquest és un mal moment per a l’ensenyament, sobretot el públic. Però també sabem que són molts els i les mestres que sempre culpabilitzen de la pròpia desídia els altres i que han aprofitat l’augment de les matèries i d’optativitat per fer comprar encara més llibres de text i menys de lectura. El nou sistema educatiu, vaja les noves lleis educatives que s’amunteguen als calaixos dels legisladors ( LOES, comptetències, etc.) vins vells amb barriques noves.... s’han convertit en una coartada per fer llegir menys, fins i tot deixar llegir menys aquells estudiants que llegirien si els deixaven espai i temps per a fer-ho. Hi ha prou experiències i s’ha escrit prou per saber que es pot alternar perfectament la llibertat d’elecció de lectures per part dels estudiants, mitjançant l’organització d’activitats d’animació que els posin els llibres a l’abast, amb la lectura reflexiva, o més dirigida per

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià part dels professors, d’obres clàssiques per tal de descobrir valors literaris que difícilment podrien descobrir pel seu compte. Però per ajudar a formar lectors s’ha de ser un bon lector i s’ha d’abandonar l’actitud de desídia de què parlàvem, que en bona part es podria combatre amb una actitud decidida que ens comprometés bo i garantint la nostra formació i el nostre desenvolupament professional, ajudant-nos a endegar experiències d’animació a la lectura, de creació literària, incentivant-ne la dedicació, l’esforç i el treball en grup, talment hem procurat fer aquí en diferents propostes que ens has anat suggerint. Tot plegat segur que ajudaria a formar millors mestres i ben segur més bons lectors, encara que com sempre hi haurà estudiants a qui els agradarà llegir i a d’altres que no i segurament no hi haurà cap llei que ens permeti saber per què. Els jocs literaris si es desenvolupen en un entorn de cooperació que estimuli la capacitat creativa dels estudiants, i que possibiliti la comunicació de llur experiència lectora i escriptora, poden esdevenir un focus poderós de desplegament del llenguatge. O sigui, la creació d’escenaris que afavoreixin la lectura i l’escriptura és essencial per trencar la passivitat de l’estudiant. L’existència d’un públic- els mateixos companys de classe mateix- que valori, critiqui ( positivament i constructivament, és clar) talment hem fet a la classe de jocs creiem que esdevindrà un instrument decisiu de motivació . És a dir, d’allò que es tracta és que els estudiants estableixin relacions mitjançant els llibres, procurant que la lectura i l’escriptura passin a formar part de la vida, que transcendeix el marc escolar. Els jocs literaris incideixen, òbviament, en l’aprenentatge de la llengua i la literatura, mitjançant un procés que ajuda als estudiants a conèixer i apropiar-se dels mecanismes de la literatura: implicant-s’hi afectivament. Els tallers literaris,per exemple, afermen l’ús de la llengua oral a través de les activitats que propicien: converses, debats , lectures en veu alta, etc. I contribueixen a la formació d’aquell lector ideal que s’emociona amb allò que llegeix i que és capaç de descobrir-ne el perquè, en el text i en ell mateix . Els jocs d’expressió i creació literària posen al lector, que és alhora escriptor, productor, etc. en contacte amb el llibre amb el mitjà àudio visual , etc.... en contacte amb el llibre, en contacte amb la literatura, i que n’essencialitzen aquesta relació. Mitjançant la ficció, o sigui la creació d’esdeveniments imaginaris, es crea una realitat paral·lela que no és exactament la vida. Els estudiants, quan entren o entrem en el món de l’escriptura literària, tenen la possibilitat d’inventar una realitat que abstreu de l’experiència allò que és particular més que no pas universal; el coneixement és més evocatiu i conceptual , més subjectiu que no pas objectiu.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Ara ens agradaria tractar de la imitació i el versionament com a estratègia d’escriptura i que hem utilitzat en les activitats que presentarem a continuació. Si els tallers es plantegen imitant els models literaris que es llegeixen, els models esdevenen fàcilment experiències de lectura que es tenen a disposició per a l’escriptura i les noves lectures. S’entén la imitació com una operació d’abstracció de models formals. O sigui, fer abstracció d’allò que fa dels continguts un fet literari:    

La composició i l’organització d’un text. La relació amb altres jerarquies existents. El vincle amb els diferents registres verbals: les convencions literàries. La perspectiva respecte de la història.

També ens agradaria parlar de la comparació com a estratègia de la intel·ligència. L’objectiu de la comparació – o sigui, de la confrontació entre allò que es coneix i allò que encara és desconegut- és construir noves experiències que ajudaran a l’apropiació i la posterior transformació d’aquestes experiències ( els models apresos). No cal ser un estudiós per poder comparar per raons diverses uns textos i els altres. La comparació és fruit de l’experiència. L’encert o el desencert, o dit altrament, el fet de ser excessivament rudimentaris en les conclusions dependrà del gruix de la lectura i de la competència escriptora de cadascú. Els jocs d’expressió literària que presentem a continuació estan englobats en un propòsit formatiu marcadament humanístic amb el desenvolupament d’activitats culturals variades que ens van servir i ens serviran d’estímul per a la lectura, l’escriptura i per a la formació cultural i l’educació de la nostra sensibilitat estètica. Activitats fetes a l’aula, a casa, en grup, individuals i col·lectives amb les quals hem constatat que quan ens apartem d’un ensenyament rutinari es descobreixen valors i capacitats, interessos que en un ensenyament tradicional- que a priori era el que ens esperàvem ....i que afortunadament no va succeir...- passen inadvertits, la potenciació dels quals ens ha ajudat a augmentar la nostra autoestima literària. I si això passa per valorar críticament les obres llegides, versionar-les, extreure’n la vessant còmica, tràgica, melodramàtica... doncs endavant! Potenciant la imaginació, esprement neurones.... però mantenint un criteri, el nostre el del gust literari personal, el del nostre bagatge vital personal i intransferible.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

EXERCICIS QUE AIXOPLUGA AQUESTA CASA 1. Escriure una ressenya d’un llibre – a partir del model- creuar les ressenyes amb els companys i escriure un capítol del llibre de la ressenya proposada 2. Resum del text dels arquetips d’Antonio Mendoza i There was once de Margaret Atwood 3. Una versió del poema Me gusta cuando callas (de Pablo Neruda) 4. Fer un comentari del vídeo de Ken Robinson al TED 5. Versionar el poema de La Malcasada en forma de proposta didàctica 6. Debat i blog amb propostes de cine a l’aula. El tema són les pel·lícules no sexistes. Tot plegat complementat amb la lectura del text de heroínas y bruja. En cada casa, després dels exercicis hi haurà una apartat on adjuntem els materials utilitzats per fer-los, per inspirar-nos o per ampliar el coneixement. A continuació explicarem la feina que vam realitzar en cada exercici.

1. Escriure una ressenya d’un llibre – a partir dels models- creuar les ressenyes amb els companys i escriure un capítol del llibre de la ressenya proposada La mestra ens va donar diverses crítiques literaries i ressenyes de llibres provinents de revistes per llegir. Després d’això se’ns va proposar escriure una crítica pròpia, o una ressenya sobre un llibre que haguéssim llegit o que podíem inventar. L’escrit havia de complir els requisits i les parts que havíem observat en les que havíem pogut llegir. Nosaltres, tant la Maria com la Gemma, van fer cadascuna una ressenya sobre un llibre inventat i va sortir així: La ressenya de la Maria: LA LLUNA AMB PRUNES I SIMU XEL Gina Salina Ed. Baobab. Oliana, 2010 80 pàg. 12 euros Gina Salina ens sorprèn de nou posant trama a la coneguda melodia que forma part dels records d’escola i de llar d’infants 7

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià de la majoria de nosaltres. La lluna la pruna editada en un conte i acompanyada, com no podia ser d’una altra manera, d’un cd que segur que no deixarà indiferent a cap dels seus petis grans lectors i oients, i als grans tampoc! Altes dosis d’imaginació visual amb una il·lustració excel·lent i amb l’acompanyament precís de l’àudio d’onomatopeies que guien la lectura d’un conte en el qual la lluna desganada i esgotada cau malalta d’una sospitosa i curiosa varicel·la. Els estels preocupats per la fatiga de la lluna i la seva intrigants desaparició del firmament acudiran al més tronat dels científics terraquis: Simu Xel. Simu Xel, en farà de les seves per descobrir els entrellats de la curiosa malaltia de la lluna i sense voler-ho... endinsarà els infants en un món d’aventures trepidant! No apte per adormits! Ull! La varicel·la no sempre és varicel·la? Els granets tindran gust de pruna.... I estar malalt tindrà fins i tot alguna cara divertida! No us perdeu el llibre perquè Simu Xel ha tornat per donar-nos la Lluna! Altres títols de l’autora: Simu Xel i els plutonàtics. Simu Xel i el misteri dels mineirons.

La ressenya de la Gemma: MANUAL PER APRENDRE A CONDUIR Margarita Rosa Trèbol Ed. Jardí. Barcelona, 2010 300 pàg. 25 euros El títol d’aquest llibre ens evoca aquella època de la nostra vida que vam enterrar responent tests sobre normes de circulació, amb la il·lusió de posar-nos al volant d’un cotxe de segona mà. Qui coneix l’autora ja s’olora que no es tracta

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià d’això: Margarita ens cluca l’ullet des del títol mateix del seu nou llibre de contes. Manual per aprendre a conduir és un recull de contes esplèndit. Cadascun del contes planteja situacions de la vida que els seus personatges, amb la seva complexitat psicològica, resoles de maneres diverses. Un llibre que mostra diversitat de pensaments, de maneres de fer i, en definitiva, de passar per la vida; un llibre que no deixa indiferent a cap lector i que, de segur, influirà en la conducció de la seva pròpia existència. Gemma Sala Sebastià A continuació ens vam intercanviar les ressenyes que havíem escrit amb els companys i companyes de la classe amb la finalitat d’escriure un capítol sobre la ressenya que havíem rebut. Hem inclòs en un quadre la ressenya que vam rebre i en la qual es basa el capítol escrit: El capítol de la Maria:

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

MANUAL PER APRENDRE A CONDUIR

...

12 vides, 12 lliçons de la temuda teòrica per endavant i 12.000 testos per fer! Entre senyals de trànsit i preguntes els personatges es plantegen del seu viatge per la vida que com un trajecte per carretera va transcorrent entre semàfors vermells i verds, i cruïlles en les quals cal decidir el camí. L’OLGA. Protagonista d’aquest capítol, és una senyora de 48 anys, casada amb un taxista que és un galtes i a més , per acabar-ho d’adobar, li és infidel. Tenen un parell de fills adolescents que li porten molts maldecaps, l’un és molt estudiós i pràcticament no surt de casa ( sempre està enganxat a l’ordinador) i l’altre pertany a l’actual i arxiconeguda generació NINI ( ni estudia, ni treballa) ni té cap ganes de fer-ho. L’Olga és una treballadora nata, combina la seva feina a la consulta a la clínica Tiknon, amb les visites a les consultes del serveis socials del barri de Santa Perpetuesíssima ( un barri molt marginal de la ciutat). Té una vida acomodada i rutinària en un pis ampli de l’Eixample tocant a la Diagonal del qual en paga trinco trinco mensualment un bon pessic d’hipoteca. Mentrestant en Carlos, el seu marit, fa el taxi de nit esperant que alguna guiri i no tan guiri se li posi bé. L’Olga somia moltes nits desperta, s’imagina fent el taxi nocturn i carregant a un guapo George Clooney que amb els llavis entreoberts li demana que el porti allà a on ella vulgui. La imatge se li repeteix i repeteix ... i el somni s’acaba quan sent la porta i la temuda frase matinal: “ Osti nena! aquesta nit el taxi ha anat de puta mare o de p....pena.....! el substantiu varia depenent si ha guanyat o no el Barça i depenent si les guiris o no tant guiris han sortit més o menys de festa, és clar....Com es venjarà? EN JAVI. En Javi és una nano de 18 anys , treballa de manobre i aquestes darreres festes nadalenques va ser un dels afortunats del segon premi de la grossa de Nadal, 25 milions li van tocar... El poc senderi li ha fet gastar-se’n una bona picossada en un cotxe d’uns quants centenars de cavalls. El seu objectiu a curt termini, és tunejar-lo 10

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià per sortir a fer el fanfarró amb els col·legues. Per fer-ho, només li falta l’ingredient imprescindible per a tot conductor, tenir la llicència de conduir ! Sovint mentre agafa el 58 carregat de gent per anar a l’autoescola somia despert conduint amb les ulleres de sol i el seu BMW túnel del Cadí amunt a tot drap! Amb les planxes de surf a la baca per ser el rei de les pistes d’snow de la Molina i el rei de la carretera. Sovint el desperta la imatge de la L de lent del cotxe de l’autoescola aparcat a la cantonada del carrer d’Urgell amb Comte Borrell, senyal inequívoc que ha de baixar i enfrontar-se a la crua realitat... passar l’examen teòric, aprovar el pràctic i portar dos anys “la L” de lent penjada al vidre posterior del seu BMW nou de trinca tunejat. La llàstima serà que quan pugui desempallegar-se de la maleïda lletra dels 80 km/h el BMW ja no serà tant nou de trinca i potser tot plegat ja no molarà tant.... VASILE, JAMES VASILE. 36 anys, un home armari i a més a més amb accent bielorús d’aquells que atemoreixen pels prejudicis que tenim tots plegats! Establert a Catalunya des de fa un parell d’anys, ha conduït tot aquest temps un quatre llaunes sense carnet. De fet a aquestes alçades, després d’haver aconseguit esquivar la poli duanera, cinquanta controls de mossos i un parell de la urbana, ja li fóra ben bé igual tenir-lo com no, si no fos perquè la il·lusió de la seva vida és comprar un Hummer, un quatre per quatre que no deixa indiferent a ningú... i que evidentment amb aquest cotxe de la mida d’un colós amb rodes... li costaria més passar inadvertit. Si hi ha alguna cosa que no pot discutir ningú és que unes rodes de metre de diàmetre no suposen la millor manera de viatjar passant desapercebut. En Vasile fa temps que es dedica al contraban de tabac andorrà i potser d’alguna cosa més... ha fet alguns calerons i somia tenir el seu propi negoci per desfer-se del capo de la màfia que el pressiona. Mentre fa ral·li pels camins rurals desafiant l’atenció de la poli duanera, somia com passeja amb el Hummer carregat de belleses russes, fent una copeta de cava, després d’una timba de pòquer al casino de Peralada. Però ningú dóna duros a quatre pessetes.... LA Srta ALFAYARD. La Srta Alfayard és mestressa de casa i com que s’avorreix exerceix de presidenta de la comunitat de veïns del luxós bloc de Predalbes on hi té la seva sisena residència. Filla del

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià multimilionari Sr. ALFAYARD, propietari dels prestigiosos grans magatzems londinencs HARRID’S , la Srta Alfayard ha decidit reorientar la seva vida de multimilionària avorrida amb l’única preocupació de demanar hora a la perruqueria canina pel seu Chow Chow per començar una vida normalitzada, és a dir, treballar com la majoria de mortals. El primer pas ha estat prendre la decisió de prescindir de tot el seu servei, xofer inclòs; el segon, apuntar-se a l’autoescola i el tercer ,no subornar a ningú perquè li doni el carnet de conduir estenent un xec amb uns quants zeros. Tot i aquest intent d’austeritat, el seu Mercedes descapotable de color rosa xiclet l’espera al garatge.... d’acord! no és ben bé el Cadillac de Thelma & Louise però pensa que ja farà el fet. Sovint s’imagina conduint amb unes ulleres Rai Ban retro i la melena al vent per l’autopista del Garraf, direcció a l’apartament de Castelldefels.... Sap que ha d’estudiar per passar l’examen teòric, no ho ha fet en sa vida i ara tot se li fa una muntanya, tanmateix té l’esperança que es lligarà el profe de pràctiques amb una clucada d’ulls i si cal amb uns quants dòlars americans a la màniga.

Tots quatre formen part d’aquell grup de 12 vides anònimes que s’entrecreuen davant de muntanyes de preguntes tipus test molt sovint indesxifrables mentre el professor, amagat darrera d’unes immenses ulleres de pasta d’una moda ja caduca, va aixecant els ulls de tant en tant per veure si algú té algun dubte interessant, i tot plegat mentre tot avorrit fulleja les pàgines arrugades de l’Esport del dia anterior. - N’he tornat a fallar 14 de 40! A aquest pas aprovaré la teòrica quan tot em penjarà, tindré cataractes i un pols parkinsonià que no em permetrà canviar ni de marxa... i aleshores qui passarà el psicotècnic per tenir el carnet de conduir, eh? Qui? - Ai Olga, por favor...! no me seas ordinària... si ho vols ,et passaré el phone number del meu plàstic i todo arreglado! L’Olga se la mira amb cara d’estupefacció, quina superficialitat... aquella tia semblava sortida d’un pastís de broma i justament havia de ser ella la que li pretengués arreglar la vida? Vinga, va...! valia més que

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià s’ocupés del seu Chow chow i de combinar les Monolo Blanik amb el bolso Loewe de torn! - Olga, no mola gens que pensis això.... a aprendre a conduir un sempre hi és a temps. A més, quants anys tens? Si podries sortir amb mi i els meus col·legues de festa! ( i estàs boníssima pensa en Javi fent cara de circumstàncies i amb la mirada fixada a l’escot pronunciat de la camisa desbotonada de l’Olga) Per un moment l’Olga, se sent jove, guapa i desitjada. La mirada d’en Javi li ha donat aquell punt de seguretat que realment li feia falta! Aquell punt de seguretat amb si mateixa que ràpidament ha quedat contrarestat pel pudor i el moviment lleuger, discret i elegant de cordar-se l’antepenúltim botó de la blusa. Després d’aquesta evasió momentània, l’Olga ha retornat a les seves habituals turbulències mentals.... (Olga, podria ser el teu fill; Olga no aprovaràs ni de broma; adéu taxi; adéu Clooney i el que es pitjor, adéu a la meva venjança orquestrada pel meu estimadíssim marit... Bé, que me l’estimo és veritat, però és un galtes i tot i que les banyes els hi podria tornar ara mateix, aquí amb en Javi o amb qualsevol altre, em mereixo poder-ho fer a l’escenari dels seus crims, al seu taxi, al seu seient de pell blanca i amb la mirada atenta d’aquell ninot hortera de l’Elvis que belluga la cadera al compàs dels seus cops de gas! I tant que em venjaré del penques d’en Carlos i també del mig centenar de dones que es deu haver repassat al cotxe que jo mateixa he pagat a base de veure boques corroïdes per les càries i d’aguantar els mals d’alè de la meitat de la humanitat! Quina barra!) - Vinga Olga, no et desanimis... demà deurà sortir millor. Diu amb la seva parsimònia característica el professor, un tarannà cansat de la vida que li ha tocat viure... tancat entre aquestes quatre parets ensenyant un mes rere l’altre les mateixes preguntes en les que l’únic al·licient es veure com la DGT ha variat els índex d’alcoholèmia permesos, fullejant l’Esport del dia anterior que molt amablement els del bar de davant li cedeixen cada dia quan a mig matí va fer la tapa i la cerveseta. Cansat de sentir les misèries de la gent que pren l’autoescola com una teràpia per millorar la seva vida, com un propòsit d’aquells de final d’any : “ Vinga va aquest any me’l trec ! del carnet no puc passar

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià més, m’aprimo, deixo de fumar, aniré al gimnàs i seré estupendíssima... sabeu del que parlo, oi?” - Venga Olga, no preocupes! yo tener un amigo moldavo que tener amigo de aquí que falsificar papeles psicotecnico no te preocupes.... - Vinga Vasile, home! I que més.... Que no ho has vist que parlava en sentit figurat! - Mujeres siempre decir que no piensan....y lo que piensan se lo callan. - I ara només faltava això..un atac masclista d’aquells d’anar-hi! No anem bé per aquest camí, eh Vasile? Era una broma... B.. R..O...M..A. Entens? - Bueno, Bueno.. de acuerdo. Yo solo querer ayudar a ti, yo tengo un manual de conducir con las preguntas examen del proximo jueves. Si querer manual 100 euros, si querer psicotecnico 70 euros, si querer cualquier otra cosa ( ehem, ehem!) gratis. - Ai Vasile duus el negoci a la sang, tu! Me n’he de sortir sola... però està bé saber-ho! Ara que ho dius però, hi ha una cosa en la que sí que em pots ajudar...al sortir si tens cinc minuts te la explico. - Cinco minutos y un vodka sunrise, ok? - Ok! - A veure Vasile, menys xerrameca que després us queixeu que no n’encerteu cap! Què has contestat a la pregunta: Cuando se encienden las luces de gálibo? A, B, C o D?

Un fragment del nou llibre de Margarita Rosa Trèbol Manual per aprendre a conduir. Ed. Jardí. Barcelona, 2010

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià El capítol de la Gemma:

Són les sis del matí. La Clara avui no comença el seu torn fins a les tres de la tarda i acabarà tard, passada la mitja nit, però no pot dormir més i s’aixeca. Ja n’està tipa de donar voltes al llit. Encén tots els llums i, mentre va cap a la cuina, pensa en com han canviat les coses, s’enrecorda de quan passava de puntetes cap a la cuina a les fosques per no fer remor i no despertar al seu home i al seu fill. Es fa el cafè amb llet i, mentre se’l beu asseguda a la taula de fòrmica, pensa que des de que hi viu tota sola, a la casa, s’ha anat tornant freda i trista. Com ella mateixa. Avui serà un dia especial, el darrer. Ja no ho farà més. Es posa l’uniforme net i planxat i, a sobre, l’abric. Els esclops blancs els du dins la bossa, no vol que se li embrutin. Ja fa temps que no es mira al mirall de l’entrada. Tanca la porta amb clau i surt al carrer.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Quan arriba a l’hospital, saluda a la Rita i puja amb l’ascensor fins la setena planta. Com sempre, s’entreté observant els que entren i surten abans que ella arribi a destí. Sap si els individus són habituals o passavolants només fixant-se amb l’expressió de la seva cara quan l’ascensor s’atura a cada planta. El resultat d’aquella sensació, tant desagradable, causada per l’efecte de la inèrcia sobre el cervell. Ella ja ni la nota. Passa tot el matí al costat del seu fill. Com sempre, ella li llegeix el diari esportiu, li parla, li explica tot allò que no conta a ningú més. Quan s’acosta l’hora d’anar a treballar, s’aixeca, i en el darrer moment, com sempre, s’inclina i, galta contra galta, li xiuxiueja un comiat i li fa un petó molt dolç. Li costa marxar del seu costat però avui ho fa més decidida. Avui serà un dia especial. El que li passa pel cap es reflexa al seu rostre i l’infermera de planta, que fa temps que la coneix, també ho nota: −

Ja marxes Clara? Quina hora és? Bufa! Si són tres quarts de tres ja! Comences a les tres avui?

−

Sí, faig torn doble, avui: primer amb el Dr. López i després a quiròfan amb la Rompehuesos...

−

Doncs fas molt bona cara, tenint en compte la feinada que t’espera!

−

Gràcies, guapa. I ja saps, si hi ha qualsevol canvi, avisa’m, que ho deixo tot i pujo.

−

Tranquil·la, Clara, no pateixis. Fins demà.

−

Fins demà.

Un fragment del nou llibre de Jaime Sanz Quirófano 13 Destino. Madrid, 2009.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

2. Resum del text dels arquetips d’Antonio Mendoza Se’ns va lliurar un text que explicava la funció dels arquetips i els diferents tipus que en podem trobar en la literatura infantil. També hem llegit un text de la Margaret Atwood que és una ironia sobre els arquetips en els contes. És un text molt breu però suggerent de la posició i la funció d’aquests personatges. Del primer text (que s’adjunta a l’apartat de materials) en vam fer un resum i un mapa conceptual. El mapa té unes mides una mica grans i intentarem aportar-lo apart del dossier però n’adjuntem una fotografia, encara que no es veu massa bé:

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

Del text també en vam fer un resum:

RESUM de l’article de A. Mendoza Experiencia lectora y reconocimiento de arquetipos SOBRE EL VALOR I EL SIGNIFICAT DEL PERSONATGE TIPUS La literatura reflexa la societat que la produeix i l’experiència lectora permet reconèixer en les creacions literàries la presència de personatges tipus (o estereotips o arquetips o personatges plans). Són personatges esquemàtics i fàcilment reconeixibles, que els manca tota complexitat psicològica, sense conflictes, i actuen seguint pautes de conducta immutables ja que les accions que protagonitzen estan preestablertes o serveixen de guia als lectors. Aquests arquetips representen qualitats, virtuts, defectes, valors que els defineixen segons les concepcions ètiques, ideològiques, estètiques, etc. acceptades de forma comú per la nostra societat. Els personatges adquireixen la categoria d’arquetip quan els lectors l’identifiquen com a tal en relació a personatges similars. Cal tenir en compte que aquest reconeixement resulta sempre més encertat com més experiències i referències (que l’acostin a una mena d’intuïció col·lectiva dels que significa i representa un arquetip concret) posseeixi el lector. La literatura fa constants revisions dels estereotips, centrades en els referents de més difusió (que esdevenen hipotextos, i alguns d’ells arxitextos o textos del text, com per exemple La bella dorment) però, generalment, els valors de l’estereotip romanen (encara que sigui per a fer reflexionar de manera intel·ligent als lectors sobre aquestes noves versions) ja que formen part del referent cultural, de l’imaginari social i dels valors compartits. La modificació de personatges tipus juga amb implícits en clau intertextual que el lector supleix aportant la seva experiència literària i les referències activades des del seu intertext lector.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià L’ARQUETIP RECONEGUT En l’arquetip destaquen els seus components caracteritzadors:  Dels seus trets físics i ètics: sovint vinculats entre sí per signes positius o negatius bellesa/bondat, lletgesamonstruositat/dolenteria  Del seu discurs-parla en correspondència amb les seves accions: també es vinculen seguint els criteris de conveniència i decòrum que corresponguin al personatge per poder connectar amb coherència el que digui amb el que faci  Del rol i la funció: perquè siguin els propis i es pugui desenvolupar l’esquema argumental  Del nom: que aporta, normalment, indicatius de valor semiòtic, com per exemple Quixot, Polzet, Ventafocs, Aurora, etc. Els arquetips es poden reconèixer per què es mostren mitjançant:  Exageració de trets  Pocs matisos psicològics  Essencialitat de les qualitats raó per la qual acaben esdevenint símbols, de vegades  Contrast dels valors entre els diferents personatges  Accions prefixades, segons els seu rol predeterminat  Accions que expandeixen i justifiquen les seves qualitats  Rols que perfilen les seves possibilitats funcionals  Funció dels trets en una simplificadora correlació entre causa (conducta/comportament) i efecte (premi/càstig) L’arquetip manté una estreta relació, doncs, amb els valors socialment establerts i acceptats. D’aquesta manera, aquests mateixos referents presentats en termes negatius perfilen a l’antagonista, que seria un estereotip de valor que cal refusar. PERVIVÈNCIA I MUTACIÓ DE L’ESTEREOTIP L’estereotip presenta les propietats de ser mutable i immutable alhora ja que perdura i es renova modificant-se a si mateix. L’arquetip literari és necessari perquè els nous personatges tipus s’hi puguin comparar i contrastar i, per tant, forma part del patrimoni literari.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià L’arquetip, no obstant perdurar, assumeix transformacions a través de successives reescriptures que li aporten nous i diversos matisos i així, amb cada nova revisió, els valors que representa es veuen afectats.  L’arquetip és reconeixible pels seus trets  L’experiència del lector és determinant per poder-lo identificar  L’arquetip pot mostrar-se sota nous trets, però aquests trets mantenen relacions de dependència amb els esquemes convencionals i canònics  Els valors poden ser revisats segons criteris que consideri algun grup social en un moment històric determinat  A l’arquetip se li atribueixen valors permanents (almenys tots aquells valors claus de referència per determinar la nova intencionalitat o per reconèixer la interpretació del seu significat)

L’EXPERIÈNCIA DEL LECTOR I EL RECONEIXEMENT D’ARQUETIPS La fixació de personatges arquetípics a la memòria i a l’experiència lectora acostuma a unir els seus trets físics amb els ètics i amb el seu nom. Llavors se’ls reconeix com a models de comportament, que sovint acaben essent símbols per a un determinar ordre establert, i els seus trets s’integren, així, a un arxiu de representacions que el lector evoca gràcies a l’associació de diferents textos a través de les semblances genèriques que mantenen uns o altres tipus de personatges. Un cop reconegut pel lector, aquest personatge tipus suscita un diàleg de reflexió i valoració que genera cert grau de complicitat (gràcies a l’experiència lectora i al reconeixement) i implica a aquest lector. Davant de valors prefixats, sovint sorgeix l’atractiva temptació de la subversió d’un arquetip literari, que té per objectiu la modificació i el canvi d’allò que representava, és a dir, el qüestionament d’aquells valors de la societat que el va crear i que les lectures successives li han anat atribuint. L’ARQUETIP MODIFICAT La modificació aparent dels arquetips és més que possible, encara que segurament, aquest arquetip no acabarà esdevenint-ne un de nou. La

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià possibilitat de modificar els trets fixos de l’arquetip és una font d’opcions creatives molt utilitzada a la literatura. No obstant això, aquestes obres i els seus personatges amb intenció revisionista (del discurs, dels valors i de la ideologia) tot i ser innovadores, tenen una important dependència del coneixement previ i de les experiències lectoliteràries que aportin els seus lectors. Es revisen tot tipus d’arquetips, no només els típics de princesa, bruixa i príncep, sinó els de l’entorn proper i quotidià de l’infant com la mare o el pare. REVISIÓ, REESCRIPTURA I MODERNITAT DE L’ARQUETIP Les versions actualitzades que contenen la revisió dels estereotips dels personatges estan molt presents a la LIJ i aporten nous missatges amb un nou discurs literari perquè utilitzen el referent canònic com a instrument de reflexió i de revisió crítica, encara que de vegades deixin perviure el valors canònics. Hi ha diversos procediments per dur a terme aquestes revisions, com per exemple: 1. El comentari narratiu integrat en el text: La veu del narrador modifica el tipus de discurs i determina el nou caràcter del personatge perquè aporta indicacions sobre la intencionalitat del text. 2. Text versus il·lustració o viceversa: Es tracta de les relacions contrastades entre l’acció textual que caracteritza el personatges i la que es representa a la il·lustració, una mostra la visió canònica i l’altra la nova. Les connexions intertextuals faciliten les noves identificacions de personatges i les interrelacions dels textos. 3. La il·lustració se centra en els nous trets: La rellevància de la il·lustració en destacar els nous trets és crucial per construir el nou missatge i és un recolzament per al lector. Els trets del personatge de tipus canònic sembla que no quadrin amb l’acció que mostra la il·lustració encara que si amb el text. La il·lustració demostra que s’està llegint una revisió que afecta el personatge i la seva història.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià 4. Addició i/o substitució de trets: Inclusió de nous trets (sobretot de conducta, acció o reacció), correspon a l’escriptura d’expansió que disposa de molts recursos. Exemple, 4 tipus de Caputxeta: a. Caputxeta ingènua i confiada (Ch. Perrault, un text que no contempla la transgressió de cap prohibició) b. Caputxeta desobedient, que aprèn de l’experiència (Grimm) c. Caputxeta amb perverses pròpies iniciatives (R. Dalh) d. Caputxeta autònoma i reivindicativa, correctament feminista (J.F.Garner) 5. La moralitat i els valors de l’arquetip: Discordança entre els valors previsibles segons l’arquetip i els valors subversius que aporta una peculiar moralitat, o viceversa. La moralitat, que és un component paratextual, té un grau de rellevància important ja que estableix una complicitat amb el lector i l’autor pot picar l’ullet al lector des d’aquí si, en lloc de referendar explícitament els valors dels arquetips, els desmunta. FINAL Quan s’està llegint una revisió l’experiència lectora permet reconeixen el conte previ, l’hipotext (el que conté els arquetips originals) i s’activen els coneixements per identificar el personatge arquetípic, els trets del qual recordem. També ens permet establir una previsió, una expectativa sobre el que passarà, sobre el final, que necessàriament es recolza en els referents intertextuals coneguts per l’anomenada experiència lectora. Malgrat tots els canvis que pugui sofrir l’arquetip, el seu esquema perdura en la tradició literària i en l’imaginari, per a seguir transmetent una versió canònica i perquè pugui seguir essent transformada.

3. Una versió del poema Me gusta cuando callas (de Pablo Neruda) Se’ns va donar el poema de Neruda, Me gusta cuando callas, perquè, en grup, pensessim una manera de llegir-lo o presentar-lo. Nosaltres, la Maria, la Gemma i altres companyes de la classe, la Carina, la Caterina i l’Alex, vam decidir llegir-lo substituint algunes paraules (les que hem escrit en color verd en el text) per un gest. Cadascuna de nosaltres va llegir una estrofa però totes fèiem alhora el gest que havíem acordat per aquella paraula.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià ME GUSTA CUANDO CALLAS Me gustas cuando callas porque estás como ausente, y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca. Parece que los ojos se te hubieran volado y parece que un beso te cerrara la boca. Como todas las cosas están llenas de mi alma emerges de las cosas, llena del alma mía. Mariposa de sueño, te pareces a mi alma, y te pareces a la palabra melancolía. Me gustas cuando callas y estás como distante. Y estás como quejándote, mariposa en arrullo. Y me oyes desde lejos, y mi voz no te alcanza: déjame que me calle con el silencio tuyo. Déjame que te hable también con tu silencio claro como una lámpara, simple como un anillo. Eres como la noche, callada y constelada. Tu silencio es de estrella, tan lejano y sencillo. Me gustas cuando callas porque estás como ausente. Distante y dolorosa como si hubieras muerto. Una palabra entonces, una sonrisa bastan. Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto. PABLO NERUDA

La nostra professora ens va ensenyar al You Tube un vídeo de Torn, un mim, perquè la nostra presentació li va fer pensar-hi. Es pot veure a: http://www.youtube.com/watch?v=Z2yNzw00mpA

Aquest exercici i les seves variants de presentació que vam poder veure que exposaven els altres grups de la classe vam pensar que serviria perfectament per memoritzar, amb els nostres alumnes, un text que ens interessi que s’aprenguin. Van sortir propostes molt diferents, tot i que tothom treballava sobre el mateix text i ens va semblar molt interessant que això fós així ja que les presentacions representen també la manera de ser i de pensar d’un grup, dins d’una comunitat. De tota manera, és imprescindible que hi hagi un ambient càlid i acollidor a l’aula perquè tothom vulgui i pugui fer les presentacions a gust i rendint al cent per cent. 23

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

També vam sentir la versió d’aquest poema que Paco Ibañez canta i com una noia el recita a través d’un video al You Tube.

4. Fer un comentari del vídeo de Ken Robinson al TED Vam mirar el vídeo Maten les escoles la creativitat? al següent enllaç de la pàgina web de TED: http://www.ted.com/talks/ken_robinson_s ays_schools_kill_creativity.html

TED is a small nonprofit devoted to Ideas Worth Spreading. It started out (in 1984) as a conference bringing together people from three worlds: Technology, Entertainment, Design. Since then its scope has become ever broader. Along with two annual conferences -the TED Conference in Long Beach and Palm Springs each spring, and the TEDGlobal conference in Oxford UK each summer -- TED includes the award-winning TEDTalks video site, the Open Translation Project and Open TV Project, the inspiring TEDx program and the annual TED Prize.

Ken Robinson fa una conferència molt divertida, i alhora ingeniosa, per advertir què fàcil és matar la creativitat innata dels infants. Ens va semblar molt interessant la reflexió sobre la importància de no tenir por a equivocar-se lligada íntimament a la capacitat de crear lliurement. Aquesta por és la que els mestres i sobretot els professors anem inculcant subliminalment amb la nostra actitud, transmetent les nostres pors. Les mestres hem d’estar atentes al currículum ocult, és a dir allò que transmetem de forma no explícita, de vegades perquè no en som conscients, i que pot perjudicar als nostres alumnes. Cal estar atentes a les capacitats dels infants i potenciar-les. Lligat a aquest vídeo vam poder veure el de l’entrevista d’Eduard Punset a Roger Schank ¿Crisis educativa?, un defensor de la pedagogia de Dewey, on defensa Roger Schank es un reconocido que només s’apren fent, treballant i que investigador en Inteligencia Artificial. les persones vinculades a l’educació cal Centra su trabajo en aplicar los avances en ciencia cognitiva para mejorar nuestra que ho tinguin en compte. L’entrevista es educación. Schank concibe nuestro cerebro pot veure i llegir a la pàgina del como una máquina del aprendizaje y cree programa REDES: seriamente que no se le está enseñando de

http://www.rtve.es/tve/b/redes2007/seman al/prg351/entrevista.htm

forma correcta.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

5. Versionar el poema de La Malcasada en forma de proposta didàctica L’autor d’aquest poema és Luis Alberto de Cuenca i forma part d’un llibre de poemes anomenat El otro sueño. Després de llegir-lo i parlar sobre el to masclista del poema vam pensar a fer una proposta que fós la resposta de la noia, de “la malcasada”, a qui va dirigit el poema i tan maltractada per l’autor. Així doncs vam escriure, en grup, un nou poema que vam anomenar El malnacido: Me dices que vuelva a ser la que fui. Que vaya al gimnasio y que me ponga ropa sexy, que no sea tonta, que a lo mejor José Luís vuelve a mirar-me, y mis hijos se van de vacaciones y mis padres se mueren Y yo, como no soy tonta, no lo voy a hacer. Me diste la idea del golpe de estado, pués bién, la computadora voló por la ventana y he dejado de dormir por las noches y mis hijos han de jado de aburrirse, pués dan mucho la lata en casa de mis padres. Y yo, ¿cómo pude pensar que me ayudarías? ¡Cielos! ¡Cómo se me pasó por la cabeza? ¿En qué estaria pensando? Suerte que no te quise… pensabas que me amabas pero en realidad es que estás loco. Cadascuna de les persones que integraven el grup van llegir una estrofa davant de la classe. Van sortir, com de costum, moltes propostes diferents: un JClic amb sopes de lletres i amb el poema amb buits de paraules (que vam pensar que aniria bé per aprendre’l de

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià memòria), una Oda al gilipollas, un poema en positiu anomenat La biencasada, un diàleg basat en el poema, etc. El tema masclista del poema va ser tema de debat a la classe i vam concloure que és un tema poc tractat a l’escola tot i que ens sembla que és molt necessari ja que de vegades arribem a creure que la normalitat és viure amb el masclisme. Això ens va dur a la següent activitat, tot reivindicant que prevalgui el nostre punt de vista, el punt de vista femení.

6. Debat amb propostes de cine a l’aula de pel·lícules no sexistes, complementat amb la lectura del text Relaciones entre heroínas y brujas Com dèiem el poema anterior va generar un debat sobre el sexisme a l’aula i a la vida quotidiana, sobretot a moltes de les pel·lícules que veuen els nostres infants que, la majoria de vegades, acceptem com a normal ja que no ho analitzem amb un punt de vista femení. Creiem que és el nostre deure fer-ho en el m oment que serem mestres i ens responsabilitzem de l’educació dels nostres alumnes. Vam decidir buscar pel·lícules no sexistes per a tenir una mini guia. La nostra proposta va ser la següent: Hola a tothom! La Gemma Sala i la Maria Plana i us recomanen les següents pel·lícules i sèries infantils que no mostren sexisme i que pensem que tenen un valor educatiu interessant: Ens agrada especialment la pel·lícula de Pixar Buscant a Nemo. És un film tendre i divertit alhora, amb un humor irònic que impedeix caure en la carrincloneria. A més és el pare de Nemo qui el porta a col·le i es preocupa per ell, “com si fos una mare”. En aquest enllaç, la pàgina oficial de Pixar, podeu conèixer els personatges i veure un tràiler: http://www.pixar.com/featurefilms/nemo/ Buscant per la xarxa hem trobat aquest blog (que parla de Buscant a Nemo) que ens ha semblat interessant, si més no, hi ha articles d’opinió sobre cinema infantil. http://peliculasinfantiles4.blogspot.com/ També recomanem una sèrie de dibuixos animats que feien per la tele fa pocs anys que es deia Mona la vampira. La protagonista era una 26

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià nena molt especial que vol ser una vampira (o ho és?) i passa mil aventures. Aquesta sèrie està inspirada en un conte que es diu “Mona, la petita vampira”. Hem trobat una pàgina on es pot jugar amb ella i alguns dels seus amics: http://www.monalevampire.com/ No podem deixar de parlar de Pingu una sèrie de ninots de plastilina, pràcticament sense paraules, divertidíssima. Una família de pingüins que sembla reproduir els rols tradicionals humans però, sorpresa!, és la mare qui fa el bricolatge i llegeix el diari i és el pare qui cuina, i són tots dos qui estan pels infants (en Pingu i la seva germana petita). Seguint aquest enllaç en podreu fer un tast: http://www.youtube.com/watch?v=PRaISrinXVI&feature=related També recordem una sèrie televisiva clàssica (en format de pel·lícula, no de dibuixos animats) que en castellà es deia Pippi Calzaslargas. També està inspirada en un llibre, en podeu llegir la informació en el següent enllaç: http://es.wikipedia.org/wiki/Pippi_Långstrump La protagonista és una nena molt especial, divertida però descarada i sense complexos, molt crítica amb “el món que es dóna per descomptat ” de Merton. Pippi es relaciona amb un nen i una nena, veïns seus, molt bons nens i ben educats que descobreixen un nou món al seu costat. La Maria i jo encara recordem la musiqueta del començament. Aquí en podeu veure un capítol: http://www.youtube.com/watch?v=CRktvd1hXh8&feature=related

Se’ns ha acudit que també podem ensenyar als infants a fer crítiques cinematogràfiques aprofitant aquest tema. Podríem dissenyar una seqüència didàctica que prioritzés l’ensenyament d’aquest gènere literari (en clau de producció escrita) i que el tema fos el sexisme al cinema infantil. Una seqüència que proporcionés als infants un esperit crític. Posem per exemple la pel·lícula Bee Movie. Es tracta d’un film molt entretingut que pretén ser didàctic perquè, a més d’explicar una aventura ecologista, explica i mostra la vida de les abelles i la importància de la seva feina per la conservació de les espècies de la Terra. Però que passa? Que les protagonistes, les abelles obreres (que són femelles i són les que fan la majoria de les tasques de l’arna) estan personificades en aquesta pel·lícula com dos abelles obreres però

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià mascles! Són com dos nens “abellitzats”, un d’ells prou intrèpid i valent per no acceptar el rol al que està predestinat. I nosaltres ens preguntem, perquè no podien ser femelles, nenes, si tota la resta és coherent amb la vida real de les abelles? Doncs hem pensat que podríem treballar, amb infants de cicle superior, dins de l’àrea de coneixement del medi natural, la vida social de les abelles i després la seqüència didàctica que enunciàvem (o també ho podríem treballar tot dins d’un projecte multidisciplinar). Visionarien la pel·lícula i caldria que confeccionessin una crítica literària que valorés tots els aspectes que són “errades”, o que s’allunyen de la ciència (no sortirien només els sexistes i els hauríem d’analitzar tots). La mestra hauria de guiar als infants perquè descobríssim per si mateixos quines d’aquestes “errades” tenen una intenció que potser podem interpretar com a discriminatòria per les dones. Deixem aquesta proposta que només és una idea i que caldria elaborar amb cura. Bé, en tot cas, us deixem uns enllaços. En el primer hi podreu veure un tràiler d’aquesta pel·lícula i el segon és la seva pàgina oficial: http://www.youtube.com/watch?v=6iGTtAcSUE4&feature=related http://www.beemovie.com/

Esperem que les nostres recomanacions us facin el pes!

La nostra professora ens va deixar al campus virtual un text ques sembla molt interessant per fonamentar una anàlisi d’aquestes pel·lícules i d’altres materials susceptibles de ser sexites, que adjuntem als materials.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

MATERIALS DE LA CASA: LLEGIR CRÍTICAMENT PER ESCRIURE          

Mapa conceptual “Jo creador” Mapa conceptual del procés creatiu Model Ressenya de llibre Models crítiques de llibre Poema “ Me gusta cuando callas” Pablo Neruda Text: Experiencia lectora y reconocimiento de arquetipos de Antonio Mendoza Text There was once de Margarett Atwood Poema “ la Malcasada” de Luís Alberto de Cuenca Text: Relaciones entre heroínas y brujas de Cristina Manzano Espinosa Catàleg de l’exposició La literatura en colors

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

CASA: JOCS INTERTEXTUALS En una obra literària hi ha presents referències de diverses obres. Quan es llegeix una obra literària, en realitat, s’està accedint a diverses facetes que també corresponen a altres obres – unes ja llegides i conegudes pel lector, altres que encara li són desconegudes- i és que en tota creació literària s’hi inclouen elements, components, recursos, referències de l’àmbit de la Literatura ( amb majúscules perquè ens referim a la coneguda i divulgada) però que de fet, podríem extensificar a tot el conjunt de produccions de sentit estètic. La presència de referències d’altres obres en un text literari ha de fer-nos considerar el fet ineludible que el text literari és un “ element d’un ampli i vast sistema textual... la intertextualitat permet pensar la literatura com un sistema que escapa d’una simple lògica causal: els textos s’inclouen els uns als altres i cada text nou que entra en aquest sistema el modifica, pero no és simplement el resultat dels textos precedents ; es a la vegada el seu passat i el seu futur” ( RABAU, 2002) A més, la percepció de les relacions intertextuals fa comprensible que la literatura és un fet social i cultural concebut i desenvolupat per la creativitat d’un individu determinat, però que es projecta en diversos contextos socio-culturals i molts potencials i concrets lectors- receptors i en diferents moments històrics. La consolidació de la presència de la clau intertextual en els estudis crítics i en les facetes didàctiques i formatives està permetent analitzar – segons A. Mendoza- el discurs literari a partir de les connexions que les obres mantenen entre sí – en els estudis tradicionals aquesta faceta remetia a la presència de un autor en l’obra, a les innumerables influències a la proximitat d’una obra a una altra.... Des de la perspectiva didàctica, la clau intertextual té un interès molt més rellevant, ja que permet matisar i perfilar aspectes essencials de la recepció del fet literari des de la perspectiva del lector, que es qui identifica i posa en connexió, durant tot el procés de lectura i també de creació, les diverses referències que posseeix la seva competència lecto-literària i el seu intertext lector.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià L’infant en edat escolar també projecta les relacions que un text li suggereix i n’estableix connexions amb les que ja coneix. De fet, això mateix és el que nosaltres hem procurat fer amb molts dels textos proposats. Aquestes establiments de relacions és el que ens ha de portar a considerar dues qüestions clau:  

D’una banda si l’alumne és un lector implícit de les obres literàries d’un cànon oficial. I d’altra banda, hem de reflexionar en quins aspectes les claus intertextuals serveixen per ampliar i consolidar les activitats de formació lectora i la mateixa educació literària.

L’educació literària completa la formació cultural de l’individu. Tenint en compte que la formació lectora és la base per qualsevol mode d’accés a la formació literària i considerant que saber llegir literatura no és només saber descodificar un text, sinó comprendre, valorar interpretar una obra literària ( intertextualitat per excel·lència) en la qual la formació lectora és inevitablement la clau bàsica i essencial per l’accés al món de la literatura ( es com un peix que es mossega la cua). I és com bé hem intentat anar explicant la comunicació literària no depèn només de les característiques que es mostren explícites al discurs literari ( del text com a mer emissor) sinó que també de les aportacions que sigui capaç de realitzar el lector com a resposta interactiva als estímuls del text. I de fet, aquest ha de constituir l’eix didàctic de l’ensenyament – aprenentatge de la literatura. I pel que hem vist i viscut, creiem que això passa per:  

Fer que el lector amb la seva interpretació i establiment de lligams sigui l’autèntic protagonista de l’activitat. Formar a l’alumne perquè sàpiga: establir la seva lectura personal, o sigui la seva interpretació i valoració de les obres literàries ; reconèixer les relacions ( temàtiques, de personatges, etc.) que apareixen en un text, segons les experiències i referències que ell mateix ja posseeixi; atendre a formar i habituar al lector perquè exerceixi la seva interpretació amb el grau de llibertat que li ofereix el seu domini lector; ampliar l’experiència lectora a partir de la recepció de la diversitat de gèneres, estils, etc. COMPONENTS DEL MODEL DIDÀCTIC.

El lector com agent de la recepció literària i responsable de l’activació metacognitiva del procés de lectura. A través de la recepció i de l’experiència lectora que acumula, el lector assumeix models i capta la funcionalitat del discurs literari, observa i valora recursos, les particularitats de una tipologia textual, d’un gènere, etc.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià La competència lecto-literària com el conjunt de sabers que permeten llegir i interpretar un text literari. La competència literària permet la recepció constructiva ( s a dir, participativa i significativa) del significat del discurs literari ja que aporta els sabers, les habilitats i les estratègies i els criteris per establir una aproximació de la significació i significativitat artística que el text té per ell. L’intertext lector que és el component que activa i selecciona els sabers concrets que regulen les reaccions receptives davant d’estímuls textuals. L’intertext lector del lector orienta i regula les activitats d’associació/ connexió que genera el lector davant dels estímuls dels discurs literari. El text literari com a clau del corpus formatiu que pauta i regula l’orientació de la lectura, mostra les seves claus de lectura i ensenya com ha de ser llegit. Per això, el text aporta elements per a l’ampliació de la competència literària i fa possible la trajectòria cap a l’educació literària. Efectivament, cada nova tasca ens ha ensenyat a llegir perquè ens ha permès ampliar els nostres referents de la competència literària. Hauríem de vetllar perquè el canon d’obres ( amb els referents literaris) incloguin algunes de les obres d’autos clàssics i contemporanis ( de la literatura infantil i juvenil, del currículum oficial escolar) perquè de fet, tots són exponents de la diversitat del fet literari. És molt possible que, el panorama de la literatura en el text context escolar adquireixi certs matisos de coherència. I és només si les obres de LIJ formen part del canon formatiu els infants podran desenvolupar de forma positiva i significativa la seva experiència formació literària. En tota l’educació literària té especial rellevància la correlació de les competències literària i lectora junt amb l’intertext lector. L’intertext lector és un componenet bàsic de la competència literària; aquest intertext personal es recolza, en part, als coneixements lingüístics del receptor i es compon, per acumulació integradora, de coneixements discursius, pragmàtics i metaliteraris així com d’estratègies receptores. En l’espai de la competència literària, l’intertext lector potencia l’activitat de valoració personal a través del reconeixement de les connexions i el desenvolupament de les actituds i del desenvolupaments d’actituds positives cap a diferents i diverses manifestacions artístico-literàries de signe cultural. Entre aquests components hi ha una predeterminació,una espècie d’interdependència que genera entre ells el feedback que consolida l’educació literària. 

Les activitats formatives poden o no dependre d’obres concretes ( integrants d’un canon ajustat a les intencions i objectius del docent) la lectura de les

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià



quals activa tant la competència literària com la intertextualitat, i a la vegada genera noves experiències entorn a l’obra concreta. El potencial d’aportació del lector funciona com a paràmetre del text, perquè els coneixements del lector són els que fan possible que un text sigui actualitzat d’una forma determinada i assumeixi per tant nous valors, els canviï, modifiqui les seves intencions, significats i interpretacions. De fet, les aportacions del lector són decisives per conferir al text una realitat significativa per l’alumne. En aquest cas nosaltres mateixes... que com veurem al llistat d’exercicis que oferim a continuació hem posat en pràctica la versió més dinàmica de la intertextualitzat a l’hora de versionar obres de Rubén Darío, etc. NOTA: Tot i que com ja hem avançat a la introducció ,la selecció de les activitats dins de l’aixopluc de cada casa podria ser perfectament mutable i canviant, ja que entenem que la majoria de tasques realitzades acollir-se a pràcticament totes les cases temàtiques que hem plantejat. No obstant això, la selecció i el contingut de les activitats creiem que deixa evidenciada per la seva pròpia idiosincràsia la vinculació amb cada apartat.

Tot i aquesta breu pinzellada a la intertextualitat, ens agradaria comentar en aquest bloc el paper de les tecnologies en la formació literària nostra i dels nostres futurs alumnes. Per fer-ho ens hem basat en un article de Fèlix Toledano: LAS CUATRO GALÀXIAS Y EL PAPEL DE LA LECTURA: ORALIDAD, GUTTENBERG, MARCONI Y LA GALAXIA DIGITAL. Animar a leer, lo que se entiende por animar a leer, es poner los mejores medios ( en soporte impreso y en soporte digital) para que se consiga crear y mantener un estrcho vínculo emocional, intelectual y lúdico entre el alumno, la lectura y la escritura. (TOLEDANO) El mateix valdria per escriure, crear i pensar..... Però un futur sense llibres? Ray Bradbury, el gran mestre de la ciència ficció, va fer alguna cosa més que una especulació futurista a Farenheit 451 quan va plantejar la possibilitat d’una societat tecnificada que desterraria els llibres com quelcom perillós, com a expressió del pensament individual i lliure, i segurament per aquest motiu dissident, que és el que al cap i a la fi ens proposa l’obra artística i el que ni “ el Gran Hermano” d’Orwell ni els totalitarismes d’avui poden suportar. No obstant això, el dilema no rau entre el llibre de paper i el llibre electrònic ( aquest ja ha de ser un debat superat) Estem en una època en la qual coexisteixen quatre escenaris de comunicació:

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià    

La galàxia de la paraula oral. La galàxia Gutenberg ( la impressió escrita) La galàxia Marconi ( la imatge analògica) La galàxia de la societat de la informació ( el món digital)

La literatura infantil i juvenil està immersa en cada una d’aquestes quatre galàxies que a més es comporten com l’aigua i l’oli, és a dir, tenen el seu grau d’autonomia i no es barregen del tot, però entren en grans convergències i sinèrgies., talment va succeir amb el sorgiment de la impremta que va acollir el conte oral i el va transformar en format llibre. Doncs bé, l’objectiu de la convivència d’aquestes quatre galàxies i l’ampliació de la lectura tradicional a una lectura més polivalent i multimedial es basaria en dos eixos: 

La importància de les tecnologies de la informació i la comunicació i la seva aplicació a l’ensenyament, és a dir, en tots els temes educatius i en definitiva a la transmissió cultural.



La co-existència de les velles/ noves formes de lectura, en sintonia amb l’existència de vells i nous espais per a lectura, per exemple la biblioteca tradicional i el ciberespai que representa Internet.

Un món ple de possibilitats darrera de la pantalla que ens converteix a tots plegats en Alícies en condicions d’explorar, buscant tot tipus d’universos , i en aquest viatge , fa falta la guia de la mestra, d’una aliada que ens acompanyi. El fet és que no es tracta de creure o no creure, exalçar o menysprear el que ofereix la xarxa , en línia amb el que Umberto Eco anomena els apocalíptics de la literatura o els integrats en la nova cultura i societat de la informació; en tot cas es tracta d’experimentar, d’expandir la percepció de l’alumne i de l’usuari en general per cercar i trobar les potencialitats literàries de la xarxa. Nosaltres ho hem fet amb la creació dels contes bojos, les pàgines com la del comic creator, etc. i un munt d’enllaços que ara ja disposem en el nostre calaix de favoritos i que ens facilitaran i aplanaran el camí per parlar el llenguatge del segle XXI dels nostres alumnes. Un llenguatge en el qual els alumnes podran participar, recrear, modificar, refer materials, incrementar la seva competència digital de forma crítica ( si així ens ho proposem) sense que això signifiqui de forma unívoca i inevitable abandonar el bagatge humà que aporta l’olor, el tacte d’un bon llibre a les mans, l’expressió d’una bona il·lustració; el bagatge literari de la galàxia de Guttenberg i de Marconi.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

EXERCICIS QUE AIXOPLUGA AQUESTA CASA 1. Exercici A Margarita Debayle 2. Exercici amb imatge de Jordi Labanda 3. Creació un blog, una pàgina web, i experimentem amb pàgines de la xarxa creant contes, poemes visuals, còmics, etc, que deprés pengem a la web i al blog 4. Descripció objectiva d’una imatge i posterior construcció d’una narració 5. Escriure un text després de visionar el vídeo d’anunci del Book

1. Exercici A Margarita Debayle Després de visionar el curt que es pot trobar a http://www.megavideo.com/?v=30WF3YP4 uns dibuixos animats inspirats en el poema de Ruben Dario A Margarita Debayle, hem hagut d’escriure’n, en grup, un text sobre el que ens ha suggerit.

A Margarita. - Bon dia Margarita, - Bon dia Doctor! - Doctor estic molt amoïnada, m’adormo pels racons i tinc una mena de neguit... Fa dies que no dormo d’una tirada... tinc un somni que es repeteix nit rere nit i que sempre és el mateix.... Somio que sóc petita , vaig amb barca i es veu que he de fer un camí molt llarg per arribar a l’estel més brillant del cel. Quan per fi hi aconsegueixo arribar, després de cinquanta mil obstacles.... i aconsegueixo agafar-lo i posar-me’l a la butxaca, apareix un senyor molt enfadat i me’l pren... i aleshores! Un sotrac em desperta. - Bé Margarita, no et preocupis que mirarem d’arreglar-ho. Resoldrem l’entrellat del perquè tens aquest somni que tant t’amoïna. Mirarem enrere en el temps i aconseguirem posar solució a tots aquests maldecaps, ja ho veuràs! Tu posa’t còmoda al divan que provarem de fer una sessió d’hipnosi. No t’espantis, eh? Que això no és res... Estàs preparada? Som-hi 35

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià va... Relaxa’t , deixa la ment en blanc, no pensis en res.... Ara comptaré enrere des de tres i quan et toqui el front et retrobaràs en el moment àlgid d’aquesta angoixa que tant t’atabala. TRES, DOS, UN .... Plafff! Explica’m Margarita, tot va bé? Què veus? A on ets? - Uiii! Estic a la meva classe de primer, enmig de tots els meus companys... Ui hi ha un xivarri espantós! Són uns pesats que no callen... tots juguen i canvien tazos, alguns porten algunes disfresses molt divertides! Que xulo aquest barret de copa! Sembla que estem esperant que arribi la mestra, però no n’estic segura. Tots xisclen però jo miro fixament a la nostra mascota i només tinc un pensament al cap, m’agradaria quedar-me-la, jo la cuidaria i ens ho passaríem súper bé les dues juntes! - Una mascota? De quina mascota parles, Margarita? - Sí home! La Presumida! La nostra rateta, la rateta que ens va comprar la mestra perquè entre tots la cuidéssim. Però la veritat jo penso que me’n cuidaria millor sola...segur que la Presumida estaria millor amb mi! Me l’estimo més que ningú i tindria una gàbia meravellosa a la meva habitació.... Avui és Carnestoltes, m’he disfressat de princesa porto un collaret amb un penjoll que és una estrella molt brillant . Ai, ai , ai! Ara tinc un pipi... (penso: Corre , corre Margarita abans que vagin al pati) . Vaig al lavabo, eh senyoreta? Uff! Quanta roba,....ric, rac... quantes cremalleres... Això costa molt eh! Psiiiiiiiii.... quin descans! Aprofitaré per retocar-me una miqueta! Què bonica que estic! Aquesta estrella és fantàstica! Brilla moltíssim.... Si pogués tenir la rateta tot seria perfecte!.... ( torno cap a la classe que m’he entrentingut una miqueta) UPPS! No hi ha ningú a la classe, on deuen ser? Ai,

però mira qui hi ha aquí ! Hola Presumida! Ets tan bonica! Estàs bé aquí? Jo crec que a casa meva estaries més calentona, i t’ho passaries millor....Aquests nens fan molt soroll, oi? ( Miro a dreta i a esquerra....obro i tanco la porteta de la gàbia, obro i tanco, obro i tanco....) I si em mossega? I si se m’escapa? Quants dubtes? Però al final decideixo obrir la porta i, xino xano, la rateta surt tota soleta i se’m posa a la mà; l’agafo i me la deso a la bossa) - No t’escapis Presumida! Que de seguida anirem cap a casa i t’ensenyaré la teva nova habitació! Ara he d’anar a la rua de Carnestoltes però en un momentet tornaré a ser aquí a buscar-te! Adéu.... (Baixant les escales cap 36

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià al pati) Ostres, ostres, ostres! Si li he tancat tota la cremallera... s’ofegarà! Ai , ai ....que no li hagi passat res, sisplis! Ufff! No et preocupis Presumida ja sóc aquí ! Sort que no t’ha passat res! (Però de sobte, sento la veu de la mestra.....) - Ostres clar! Sóc una despistada! Si m’havies dit que anaves al lavabo! Quin fart de patir... no et trobava Margarita! Em tenies ben preocupada! Vinga va, anem cap a la rua. ( Se sent RIC-RAC, RIC-RAC a la motxilla de la Margarita) -Ui! Ho has sentit? Què és aquest soroll? Però si bé de la teva motxilla! Ostres si es mou...la teva motxilla es belluga.... Què és això? Mira però si és..... Com ....? no entenc res.... què hi fa la Presumida aquí? - ( Vaig notant com em pugen els colors a les galtes, em dec estar posant vermella com un pebrot) No, si jo...... no, si jo només volia... però..... Uff ara tot s’esborra, s’esborra la imatge, tot es fa ben borrós... Què em passa? No veig res!!! Doctor, doctor tinc por....ajudi’m! - Relaxa’t Margarita! - Bufa! Ei que ja sembla que veig alguna cosa... Ostres ja torno a ser la classe, estic asseguda al costat de la mestra. Em sembla que estem fent assemblea perquè tots estem en rotllana. Ja tornen a discutir...de què parlen? Espera, espera sembla que volen fer una votació! Ah! Ara ja sé que voten . Entre tots han decidit que em podré quedar la Presumida! - I vostè va ser capaç de deixar a tots els nens i nenes de la classe sense rateta....????

...... continuarà Amb aquest text vam voler d’una banda deixar constància que no estavem gens d’acord amb que Margarita se sortís amb la seva tant feliç, que pensavem que la seva era una actitud egoïsta que, a la llarga, li donaria problemes en la seva vida personal. És per això que la vem fer anar al psiquiatra, ja de gran. I és amb la hipnosi que aconseguim esbrinar què va passar en realitat aquell dia que la tortura des del seu subconscient.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Després vam fer la representació d’aquest text que, amb tant de diàleg, vam poder adaptar fàcilment com si es tractés d’un guió teatral.

Després de les representacions dels treballs de tots els grups vam parlar sobre què ens havien semblat i vam concloure que calia presentar amb més convicció, no tenir por i vendre el producte, llavors l’espectador queda més satisfet. També que cal canviar de to de veu quan es llegeix i vam anar criticant de cada treball què canviaríem. vam haver treballs més infantils que ens van agradar molt com un conte amb fulls que es podien anar passant.

2. Exercici amb imatge de Jordi Labanda L’exercici es va basar amb un power que ens va passar la professora amb imatges dels dibuixos de Jordi Lavanda. vam treballar amb la primera imatge del power: Vam haver d’imaginar, en parelles, què deien els personatges d’aquesta illa. Com si fos un acudit, amb poques paraules: - Mira un vaixell… - Sí però és un pesquer… - És veritat, quina pudor! - Esperem a les 3 a veure si passa el Queen Elizabeth!

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

Després, ens vam ajuntar amb un altre grup i vam triar un dels escrits per escriure sobre la situació prèvia a quan els personatges van pronunciar les paraules i aquest és el resultat:

TERÀPIA EN SOLITARI Tres mesos abans, en plena crisi matrimonial, els protagonistes compren un viatge de l’agència Viatgesterapeutics.com, que inclou excursions idíliques i sopars romàntics, per solucionar les diferències sorgides entre els protagonistes i tirar endavant el seu matrimoni a la deriva. A l’hotel:  Què ens toca avui? Perquè...tinc una mica de ressaca per culpa del xampany d’ahir...  Sempre et passes bevent, nena, quin avorriment...buff! Doncs prepara’t que d’aquí a mitja hora ens ve a buscar en Jeffrey per portar-nos a l’illot aquell del mig de la piscina. Avui toca teràpia en solitari.  Ostres! Doncs, ara sí que l’he fet bona! M’he descuidat la mascareta révitalif-anti-ride-contourn-aux-yeux-avec-extractedu-caviar-du-nord. Sense posar-me-la jo no surto d’aquí!  Òstia! Tu no canvies mai! Jo tampoc he pogut portar la PDA per culpa del pesat de l’assesor matrimonial i no em puc conectar al Twenty per parlar amb els col·legues del Club de Polo, i no em queixo tant! Vaaaa, fem un esforç! Posa’t la crema de l’hotel i arregla’t! Apareix en Jeffrey que els ve a buscar i, quan són a la vora de la piscina...  Uix! En aquest matalàs hem de pujar?!  Vinga Cutxi-cutxi, recorda’t que estem de teràpia...

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià En Jeffrey, vestit amb smoking blanc, tot repentinat i clenxinat, sua la cansalada remant sota un sol de justícia, per deixar la parella a l’illot.  Ai, Jeffrey! No remis tan depressa que em despentino!  Para, nena, que m’esquitxes! Un cop el matalàs toca la sorra sintètica de l’illot de la piscina de l’hotel en Jeffrey els dirigeix les últimes paraules abans de girar cua:  Esperem que gaudeixin de la seva estada a l’illot,...teràpia en solitari, oi?

A continuació, ens canviem els papers amb un altre grup i reescrivim el que aquest altre grup ha escrit. En el nostre cas ens hem trobat una narració i, per tant, hem escrit aquesta poesia. El proper dia cal que la representem.

La meva mare ja m’ho diu Que aquest tiu fa la viu-viu Us podeu creure el que he de suportar Regals de segona mà Una samarreta amb publicitat Que regala la Generalitat Algún que altre sopar romàntic Però sempre amb plats de plàstic I no us penseu que es llueix amb el menjar Que sempre llaunes he de degustar Un ultimàtum li he donat: O canvia o s’ha acabat I sembla que ha funcionat Aquest cop les piles s’ha posat I un viatge m’ha regalat 40

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià A l’arribar al moll jo m’esperava un vaixell Però a la barqueta m’hi vaig deixar la pell Després de dues penoses hores remant M’hi esperava una illa no gaire gran Això sí! Amb palmera Que ocupava la illa sencera Un viatge m’havia promès I, al final, de vacances, res de res No em puc creure el que ha passat A quina web la oferta has trobat? M’has ben enredat Però jo ara truco al meu jet privat!!!

Per representar-la cadascuna de nosaltres es va aprendre una estrofa de memòria i ens vam disfressar en consonància al que explicava la nostra estrofa. Ens vam posar en fila índia i cadascu va recitar la seva part posant-se al darrera de la fila a l’acabar per deixar el torn a la següent. La Maria va recitar l’última estrofa i per fer-ho va posar-se unes ulleres de sol, el mòbil a la mà i un barret i feia el posat de pija enfurismada. La Gemma va recitar la penúltima estrofa i va posar-se per barret un palmera de confeció casolana, com si ella mateixa fos la illa.

3. Creació un blog, una pàgina web, i experimentació amb pàgines de la xarxa creant contes, poemes visuals, còmics, etc., que després pengem a la web i al blog Aquest apartat l’explicarem sense detalls, a grans trets, ja que van ser classes molt pràctiques. Amb l’ajuda de la nostra professora vam crear una pàgina web de l’assignatura amb la següent adreça, on hi vam anar penjant els nostres exercicis virtuals i experiències per les pàgines recomenades: Web de la classe: http://sites.google.com/site/juegosdelenguayliteratura/

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

En la següent adreça: Contes bojos: http://win.memcat.org/infantil/contesb/index.html

Aquí vam experimentar amb la construcció de contes bojos. El que vam penjar a la web és el següent:

També hi vam penjar el còmic que vam fer a la pàgina: Còmic Creator: http://www.readwritethink.org/files/resources/interactives/comic/ El còmic que vam crear el vam muntar en un Power Point, que és el que vam penjar a la web:

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

També vam incloure-hi el poema visual que vam fer amb l’ajuda de la següent pàgina: http://www.imagechef.com/ic/poem/

Vam aprendre a fer un blog, que val a dir que ho vam trobar molt més senzill de fer que no pas la web. L’adreça del lloc on està allotjat el blog de la nostra classe és la següent:

http://jocs-literaris.blogspot.com/

Aquí hi va, penjar un conte que vam construir amb l’ajuda d’una pàgina molt completa que proposa un concurs amb l’enviament d’una article periodístic, o un conte per nens i nenes, articles d’opinió, etc. El mundo de Manu: http://www.elmundodemanu.com.ar/

El nostre conte és el següent:

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià CASAMENT A VILA ESTOIG

Hi havia una vegada un Estoig. En aquest estoig hi vivien molt ben avinguts tot de llapis, colors, bolis, una goma, una maquineta i Típpex l'envejosa.El llapis Stand i el boli Bic treballaven molt junts fora de l'estoig, sobretot quan la Loli estava d'exàmens. La maquineta pressentia que hi havia alguna cosa entre ells dos més enllà d'una mera relació professional, però havia de fer com si res perquè corrien rumors dins l'estoig que la goma estava perdudament enamorada de la sensualitat del boli (que sempre vestia aquell vestit transparent tan sexy).

Tot l'estoig anava ple de la intransigència de la típpex que potser amagava la seva debilitat pel llapis. Així doncs, el llapis i el boli van continuar sortint junts. L'amistat es va consolidar i poc a poc van anar aflorant els sentiments cada cop més sincers. Un dia van declarar-se el seu amor i llavors van començar els conflictes. Com ho dirien als seus companys d'estoig? Ho entendrien? Se'n riurien? Van decidir de moment amagar-ho.Però ja se sap que en qüestions d'amor és molt difícil mantenir secrets. Quan es van adonar que tots els companys d'estoig murmuraven posant cullerada al seu afer van decidir emmudir-los amb un cop d'efecte; I sí! El boli, amb les seves millors gales, va decidir regalar-li l'anell de compromís al llapis! Un anell a joc amb les seves ratlles grogues i negres.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià La típpex en veure-ho va quedar destrossada! No ho podia permetre de cap manera que el boli s'enrotllés amb el llapis i encara menys que s'acabessin casant...On era vist que dos instruments d'escriptura s'unissin en matrimoni sense res per esborrar! En el món dels estoigs des de sempre s'han casat els esborradors amb els escriptors que de fet, són la parella perfecta.La goma s'ho va prendre amb resignació i al cap d'un temps, fins i tot va ser capaç de muntar-los una gran festa de comiat de solters per celebrar la unió imminent.

La típpex treia foc pels queixals, no ho podia suportar! El mateix matí de la festa, el boli va rebre una nota anònima escrita en blaqnc sobre un paper negre que deia així: Et necessito al llapisser a les 6 en punt, hem de parlar de les invitacions del casament.El boli, sense cap recel, s'hi va presentar ! Ell no podia intuir res... Tot estava a les fosques i el terra del llapisser buit estava mullat d'una substància enganxosa! Per aquí ja hi deu haver passat l'imedio! va pensar el boli, sense donar-hi més importància! Però va anar passant l'estona i allà no s'hi va presentar ningú! I ell espera que esperaràs... es va anar quedant empastifat per tot arreu.

Dues hores més tard, el boli cansat d'esperar i en veure que feia tard a la festa va decidir anar-se'n! No tinc temps de passar per casa! Sort que l'imedio és transparent i no es notarà... va pensar. Va entrar a la festa i quan va trobar-se amb el seu estimat anava emblanquinat de dalt a baix! On vas així, amb qui t'has estat rebolcant? li va dir el llapis. El boli va girar el cap i en veure's reflectit a la pantalla de la calculadora va passar del seu color blau

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià habitual al verd i al vermell. Amb això va dictar la seva sentència! La festa es va acabar, tothom va nar cap a l'estoig menys la típpex que es va quedar a consolar el llapis! Parlant una estona amb ell es va adonar que potser s'havia equivocat parant-los-hi aquell parany. Per molt que fes, mai arribaria a tenir el seu cor. Així que , va decidir confessar la veritat.

El mal ja estava fet, què podia fer per arreglar-ho tot? Va anar demanar ajuda a la goma i a la maquineta i entre totes tres van trobar la solució: els preparien una cita i ella els confessaria la veritat demanant-los perdó. I així ho va fer, al boli li va costar una mica entendre-ho però al final ho va acceptar! Es podria casar amb el seu estimat que era el que més comptava.

Al cap de tres mesos, tot l'estoig anava de casament! La típpex va pintar la catifa nupcial... Van fer un gran banquet, van menjar anissos i van ser molt feliços! Ah, ila típpex va lligar.... amb la pega! Al cap i a la fi els dos són igual d'enganxosos! PUBLICADO POR JOCS EN 00:44 0 COMENTARIOS

Vam crear un còmic per al blog:

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià El vam crear amb la següent pàgina: Strip Generator: http://stripgenerator.com/ Una altra web que vam visitar i que ens va agradar molt perquè s’hi podia sentir música d’ópera i també llegir-hi la seva història i fer-ne exercicis interactius.

La web La magia de las palabras planteja una webquest sobre els contes per a infants de primària: http://www.delacalle.net/cristina/webquest/ També hem trobat una pàgina interactiva tant per primaria com secundària sobre literatura: http://educalia.educared.net/edujsp/primaria/programes/programes.jsp El huevo de chocolate: http://www.elhuevodechocolate.com/enlaces/enlace6.htm Gloria Fuertes: Una pàgina amb una llista de webs http://www.ub.edu/portals/monUB/servlet/MonUB

educatives

molt

interessants:

La xarxa té moltes possibilitats que cal explotar però ens va quedar molt clar que no es pot improvisar, que cal conèixer molt bé les pàgines que vols mostrar a la classe per no haver de solventar entrebancs que ralentitzin el seu ritme.

4. Descripció objectiva d’una imatge i posterior construcció d’una narració A partir d’unes imatges (que no es veien gaire bé) que la professora va projectar, i de les quals vam escollir-ne una, vam fer-ne primer una descripció objectiva i, després, vam crear-ne na història. La Maria va escollir aquesta imatge:

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià La seva descripció objectiva: La imatge és un contrapicat de l’esquena d’un senyor d’una certa edat, ho dic per la calvície i el bastó, que travessa el carrer per un pas peatonal ubicat en la cruïlla c’una ciutat. El contrapicat magnifica la seva alçada i la grandària de la figura humana respecte de tot allò que la circumda: cotxe, un taxi de color groc i negre fet que ens fa pensar que la imatge se situa amb tota seguretat a la ciutat de Barcelona, al xamfrà de la casa de les Punxes a l’Avinguda diagonal. D’entrada al primer pla no s’aprecien altres vianants.

La seva història: He sortit de casa de casa, estic francament desconcertat... principi d’Alzheimer posava en aquell maleït informa mèdic. Això no tindrà aturador.... camino de pressa per la meva ciutat, segurament d’aquí a uns mesos, potser setmanes; potser, amb sort, uns quants anys.... no me’n recordaré d’aquests carrers, no apreciaré la majestuositat de la Casa de les Punxes... no seré capaç de fer un pas en ferm ni endavant ni enrere. Tinc por! I necessito abocar-ho i cridar-ho als quatre vents però mentre camino pel carrer em sento sol enmig del brunzit dels cotxes. Vaig caminant tant dret com puc per dissimular la diminutesa de com em sento. La meva ciutat s’anirà convertint paulatinament en una gran desconeguda, els carrers esdevindran cartells anònims d’un immens laberint, que ni tan sols podré llegir.... i aleshores, i aleshores que em quedarà? Potser ni tan sols em quedarà nostàlgia, la nostàlgia d’haver-ho tingut tot; potser només les seves paraules càlides i tendres, el tacte de les seves mans fredes damunt de les meves, potser un bri de la mirada que ara vaig cercant com un desesperat. Treballa a la botiga, Montserrat, una cruïlla, no pot ser que no ho recordi.... m’he perdut! És el principi del final cap al que ara camino de pressa per la meva ciutat.

La Gemma va escollir aquesta foto: La seva descripció objectiva: UN TORO I EL SEU BOTXÍ La figura del torero en primer pla. Un home esvelt amb el cos musculós i tensionat en una posició escultural, de puntetes com si fes ballet. En una mà el llançol vermell que entabana el toro i en l’altra mà amaga l’espasa, la que el convertirà en un assassí. 48

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià La seva història: UN TORO I EL SEU BOTXÍ - Fuuuu! Fuuuuu! Què és això que tins davant de la cara? Qui gosa marejar-me d’aquesta manera? Que no saben qui sóc jo? Ah! És aquest tio que va vestit amb lluentons! Ara el veig! Mira que amagar-se darrere d’aquest drapot vermell! Ara sabrà qui sóc jo, aquest covard! Fuuuuuu! Fuuuuuuu! El toro li clavà les seves poderoses banyes a l¡’engonal i aquest cop, per un cop, el botxí va ser executat.

Després d’escriure totes les històries les hem llegit en veu alta i hem extret conclusions, com ara:     

  

Totes les històries corresponents a la foto del seyor vell a la ciutat són històries tristes Les corresponents a la imatge de l’autobús són més divertides i optimistes Ha estat bé primer descriure la imatge perquè ha estrat més fàcil després escriure sobre la imatge Les condicions de l’enfocament de la imatge (contrapicat, etc) també ha influït sobre el que hem escrit Podríem fer una altra història amb el mateix dibuix: - Proposar el mateix nom per al personatge de la imatge i fer diversos contes - Fer la historia sobre els mateixos personatge però en diversos moments - Barrejar els personatges de diverses imatges en una sola història que els relacioni Es poden publicar tots els mini contes Es poden enviar a concursos Fer històries i buscar imatges sobre les històries

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià 5. Escriure diàleg a partir del visionat del vídeo del Book Van poder visionar un vídeo on s’anuncia un llibre com si fos un producte novedós d’última generació que anomenen Book. La versió íntegra es pot veure a: http://www.leerestademoda.com/ Nosaltres vam escriure i llegir en veu alta:

Roger se acerca decidido a su primer cliente del dia. Hoy su ruta empieza en el barrio alto de la ciudad, su zona preferida, donde encuentra siempre más incautos. Són las 9:00 AM. - ¡Riiiiiiiiiing! Abre la puerta un amujer que aparenta ser de mediana edad aunque seguro que el bisturí ha tenido mucho que ver en su actual aspecto. - ¡Hola! ¡Buenos dias, señorita! ¿Dispone de unos minutos para cambiar su vida? La mujer, sin dejar de fumar su largo cigarrillo, con el desprecio en sus ojos, intenta cerrar la puerta. Pero algo se lo impide. Una especie de casco de moto, pero algo peculiar, con un sinfín de botones luminosos i cables enroscados, obstaculiza el cierre de la puerta. - Tenga usted cuidado, ¡no sea que estropee el “Absorbeproblemas”! - ¿Cómo?¿Qué me cuenta? - Tome, cójalo. Tiene en sus manos la resolución del futuro. He venido a este barrio tan distinguido para que sean ustedes los primeros en disfrutar de este avance de la ciencia. - Y,… ¿Para qué sirve? Se parece a mi secador de pelo… - ¡Es mucho más que un simple secador de pelo! ¡Es el “Absorbeproblemas”. Un artilugio que con un simple clic le dejará limpia de problemas y feliz como una perdiz. …Continuará. Vam escoltar les creacions del companys, moltes inspirades en la promoció d’un article de tota la vida com si fos una cosa nova.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

MATERIALS DE LA CASA: JOCS INTERTEXTUALS

   

Poema a Margarita de Bayle de Rubén Darío Pàgina de links de contes Text: La multiplicitat de referents d’A. Mendoza Text: Testos literarios: características, esquemas didácticos y actividades

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

CASA : INTENCIÓ I FINALITAT D’ESCRIURE Suggerir, mostrar, insinuar, enganyar el lector, dur-lo a allà on vols que vagi, amarar-lo amb els sentiments i les emocions dels personatges, jugar amb ells, deixar-los créixer, expressar-se, crear un univers, transmetre una visió del món, dels fets, crear una atmosfera, un espai, donar-li ànima a la història, ferla creïble, fer que el lector se la senti seva, que l’enyori quan acabi, que l’acompanyi durant un temps o que els personatges acabin formant part del seu món íntim. Buscar la paraula adient, pensar molt bé on es posa la “coma “ i pensar per què? Evocar imatges, sensacions amb les paraules, amb les metàfores. Compartir amb el lector vivències, emocions, moments, temps, records, olors, tactes, gustos, músiques, pel·lícules, plaers, vicis, plors, rialles. Jugar amb les idees, donar-los la volta, manipular situacions i transformar-les.... tot plegat és la intenció de la creació la literària, tot plegat és la creació literària. Com també ho és escriure, estripar, escriure i estripar, escriure i estripar..... rumiant aquell comportament del personatge, com fer-lo més o menys humà, com densificar l’argument, i tants etcèteres més.... Què perseguim quan escrivim? TRANSMETRE. Escriure literàriament comparteix amb les altres disciplines artístiques una base tècnica ni més ni menys complexa que la de les altres i que, com elles, no tenen cap altra finalitat que la d’escurçar el temps d’aprenentatge i permetre al novell saber quines eines i quins recursos podrà emprar en l’obra que vulgui fer, en allò que vulgui transmetre. No és el mateix escriure un conte que una novel·la o una poesia són tres llenguatges diferents, tres àmbits diferents i tres tractaments diferents. La novel·la per la seva major complexitat, requereix més tècnica, el conte i la poesia demanen més precisió i un domini total de la llengua; i tots tres necessiten el mateix un mínim bagatge lector. Perquè per escriure s’ha de llegir! Però això que a nosaltres ens semblava obvi! Sovint no ho és tant.... i és que ningú qüestiona que cal llegir per saber, per conèixer, per gaudir, per sentir, per viatjar, fins i 52

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià tot sovint s’afirma amb frivolitat que “ llegir és viure” però estranyes vegades sentim que algú proposi llegir per escriure i a l’inrevés... i tot plegat com activitats complementàries més enllà de l’estricte període d’adquisició dels mecanismes lectoescriptors. Lectura i escriptura és necessiten mútuament, al temps que són necessàries per desenvolupar l’individu lector i amant del fet literari. Tan la lectura com l’escriptura han estat sempre tractades a tots els nivells educatius de forma mecànica: la lectura com a descodificació del llenguatge i l’escriptura com la transcripció de l’oralitat amb exercicis repetitius i mecànics, la qual cosa ha acabat inevitablement a que moltíssima gent hagi decidit deixar enrere i abandonar la lectura i l’escriptura en el camí de l’escolarització Llegim per aprendre, per divertir-nos, per informar-nos, per imaginar, per somiar, per sentir. Però i escriure? El desenvolupament de l’expressió escrita escolar ha estat objecte d’estudi per molts autors com Gianni Rodari que han apostat molt i molt intensament pels valors educatius i formatius de l’escriptura. Tot i que la pràctica de l’escriptura pugui iniciarse amb activitats diverses: pensar, llegir, preguntar, dialogar.... Com a mestres pensem que no podem oblidar dues coses: que l’escriptura és una destresa que s’aprèn practicant-la i que l’exercici de l’escriure comporta un cert exercici de despullament (ideològic, emocional i vivencial) és per aquest motiu que com a docents tenim l’obligació de destacar i posar l’accent en les coses positives de l’0escriptura de cada un dels nostres alumnes. I limitar-nos a corregir matisos per ajudar a comunicar el que l’autor pretén. La majoria d’alumnes ( grans i petits) i perquè no dir-ho.... de mestres també, associen l’escriptura amb l’ortografia o amb la gramàtica, menystenint el valor de l’escriptura imaginativa. Davant d’aquesta evidència, només podem pretendre reaccionar establint des dels inicis de l’escolarització una relació entre l’infant i l’escriptura creativa.... llegir el que altres escriguin, escriure per ser llegit per altres. Evidentment la pràctica no és tan senzilla com la teoria i costarà que els infants perdin la vergonya i puguin sentir-se alliberats per mostrar les seves creacions, la veritat és que no podem aconseguir practicar una activitat d’escriptura creativa amb entusiasme, confiança, etc. d’un dia per un altre. No obstant això, som conscients que podem arribar-ho a aconseguir amb la pràctica de tasques, activitats i tècniques conegudes algunes de les quals hem tingut el gust de practicar a la nostra aula de jocs: l’escriptura a l’aire, narracions en cadena, retalls poètics etc. per no citar el llibre de

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Rodari Gramàtica de la fantasia que conté diverses propostes que poden servir d’exemple: els binomis fantàstics, inclusió de paraules, la pedra a l’estanc. La posada en pràctica escolar de qualsevol proposta per incentivar l’escriptura serà molt més eficaç si s’aconsegueix complementar amb la lectura, talment hem fet nosaltres a l’aula, participant de la doble faceta de fer d’autores i escriptores. Una doble faceta que permet relacionar dos móns. El creat pels autors ( ja siguin d’imatges, llibres, poemes, etc) i el que es propi del lector ( nosaltres) sobre el mateix assumpte. Són dos móns que poden o no correspondre’s perquè el que és important per un pot ser solament una anècdota per l’altre i aquesta en deu ser la gràcia, oi? Un cop fet aquest parèntesi pel que fa a la intenció i finalitat d’escriure. Ens agradaria fer una pinzellada comparativa entre la narració literària i la narració àudiovisual. Hem inclòs en aquesta casa del joc els projectes que hem realitzat entorn aquesta relació perquè creiem que hi tenen molta cabuda! La finalitat d’escriure és molt diferent si és perquè sigui llegit que perquè sigui visionat. Sinó fixeu-vos en aquest quadre comparatiu entre una novel·la i una pel·lícula que segur que coneixeu.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Per saber com es duu a terme la proposta didàctica d’aquesta novel·la, l’hem adjuntat fotocopiada a l’apartat de materials. DD.AA. (2001) Cine y literatura. Relación y posibilidades didácticas. Barcelona: Cuadernos de Educació.

Què uneix i que separa al cine de la literatura? Lo que más interesa a nuestros fines es senyalar que las técnicas empleadas por el cine no les son propias, sino que han sido tomadas de medios sl psrecer tan diferentes entre sí como la novela del siglo XIX, las primitivas historietas, la ilustración de las revistas, la obra de cubistas e impresionistas, lo más “ pop” de la literatura popular, y los entretenimientos para todo tipo de público ofrecidos en el teatro, las ferias de volanteniros y los salones familiares (JONH FELL , 1977)

Si bé la literatura i el cine pertanyen a àrees del coneixement de tradició cultural , humanística, tèncio-científica i d’investigació, la seva explotació didàctica conjunta és escassa. Els signes cinematogràfics i els literaris tenen els seus processos específics i complexes, d’acord amb el mitjà d’expressió que representen i la funcionalitat anàloga: capacitat de relatar. Per poder relacionar literatura i cine s’ha de tenir en compte la forma i el contingut específic de cada forma d’expressió i establir coordenades par comprovar què els apropa i que els separa. Si fem un paral·lelisme entre el cine i la literatura des de la forma d’expressió, la imatge versus la paraula veiem que: 1. El cine presenta imatges concretes i rígides que no podem modificar, la literatura permet una representació visual múltiple de les paraules. 2. La imatge fotogràfica i fílmica està motivada: té analogia, en un grau determinat, amb la realitat representada. Amb un grau de culturalització adequat i una capacitat mitjana d’interpretar imatges, poden comprendre’s fàcilment les seqüències. Però la manca d’arbitrarietat de la paraula impedeix entendre un discurs, exclusivament verbal en una llengua desconeguda, sense cap altre recolzament , ja que no existeix una relació entre significant i significat representat. 3. La imatge té una caràcter simultani: amb un cop d’ull percebem un gran nombre d’informacions , t de l’inevitable caràcter continu del discurs verbal.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià 4. Com a contrapunt d’això, la visió d’una pel·lícula o d’una seqüència d’imatges requereix rígides en el procés: les imatges passen, mirem o no mirem la pantalla mentre que el ritme i la velocitat lectora són flexibles i els imposa qui llegeix el text. Acabem d’exposar un seguit de diferències evidents, entre literatura i cinema, no obstant haver confrontat la imatge versus la paraula, de seguida ens hem adonat (fent els diferents exercicis i activitats plantejades a l’aula) que la paraula té al llenguatge cinematogràfic un paper molt rellevant. I és que la representació fílmica sempre suposa una segona lectura de l’obra literària representada, del text representat. I si no ho creieu així.... observeu les adaptacions en el guió del curtmetratge que vàrem gravar! Imatge i paraula complementarietat 100%! Ho hem experimentat!

EXERCICIS QUE AIXOPLUGA AQUESTA CASA 1. 2. 3. 4. 5.

Decàleg del bon escriptor Comentari Crear per obligació Fer un poema a partir de retalls de diari i revistes Descripció d’un esmorzar (o una textura, a triar) Diàleg a partir d’una música; visionat d’un video sobre les tècniques per filmar; transformació del diàleg en un guió cinematogràfic; filmar un curt a partir d’unes de les propostes escollida entre totes les de la classe

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià 1. Decàleg del bon escriptor La professora ens va demanar que escrivíssim un decàleg, algunes regles o característique que nosaltres crèiem que calia que tingués un bon escriptor o un bon contador de contes. Ho vam fer en grup i ens va sortir així: DECÀLEG DEL BON ESCRIPTOR Tot bon escriptor ... 1. El codi i la normativa els domina a la perfecció 2. És creatiu i sempre té idees originals que sap aprofitar 3. Disposa d’un gran ventall de recursos per transmetre allò que vol 4. Tot el que escriu captiva al lector de tal manera que no pot deixar la lectura 5. És tan valent que no té mai por que algú no entengui la seva obra, ell continua escrivint 6. Quan no escriu llegeix, per aprendre 7. Gaudeix viatjant, conèixer món l’ajuda a inspirar-se 8. Rellegeix tot el que escriu mil vegades i ho reescriu fins que l’obra expressa just el que vol que expressi. 9. És crític amb si mateix i accepta les crítiques que vénen d’altres per aprendre i millorar 10. No creu que el seu art és un cim inaccessible, tampoc somia a dominar-lo absolutament i si ho aconsegueix, sovint ho fa sense saber-ho o sense ser-ne prou conscient.

Els decàlegs dels altres grups són aquests:

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià DECÀLEG DEL BON ESCRIPTOR, Marta Castañé, Xènia Garrido, Maria Lorna Henderson, Laura de Lecea, Natalia Maillo

1. Pensa el que vols dir i com dir-ho. 2. Si no et diverteixes escrivint la teva història el lector tampoc gaudirà llegint-la. 3. Manipula al lector perquè pensi el que tu vols que pensi en cada moment. 4. Escriu la història que et vingui de gust escriure i no et preocupis per qui l’ha escrit abans: tot ha estat escrit. 5. En canvi, preocupa’t per a la manera d’escriure-ho. 6. Cuida els detalls, són importants. 7. Tot no pot agradar a tothom, així que no t’ho marquis com a objectiu. 8. Has de tenir en compte a quin lector va dirigida la teva història. 9. Escriu per gust, no per obligació. 10. Mantingues la tensió de la història de principi a fi.

Decálogo del buen contador de cuentos

Sara Vargas- Amèlia Vergés- Laia Murciano

1. Disfruta contando cuentos. 2. Modula la voz en función de la trama que estés contando. 3. Debes conocer el cuento y haberlo interiorizado previamente. 4. Sé expresivo, es decir, transmite lo que el cuento quiere expresar a través de la voz y del cuerpo. 5. Ponte en la piel de los demás y adapta el cuento a las condiciones del público 6. Siéntete parte de la historia y mete también al público en ella. DECÁLOGO DEL BUEN CUENTACUENTOS Elidia Cuadrado, Mª del Mar González, Olga Santos, Gemma Tapiolas

1.Créete tu historia, vívela e interiorízala. Entonces, la preparación previa y planificación te será mucho más fácil.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià 2.El contacto con el público es muy importante para captar su atención, lo cual nos será básico en todo el proceso. Cuida tu mirada, pues puede decir mucho. 3.La voz es un instrumento de muchas tesituras; si la modulas, usando distintas entonaciones, vocalizaciones, etc., crearás un instrumento con muchas posibilidades de entretenimiento y atención. 4.El entorno es muy importante para que el público se sienta partícipe de la historia. Por lo tanto, la música, imágenes o la iluminación deben acompañarte en tus actuaciones. 5.El espacio es muy importante, ya que muestra tu dominio sobre el contexto, así que úsalo. 6.Ten en cuenta la comunicación no verbal, ya que muchas veces ésta es más expresiva que cualquier otra. Estamos hablando de la expresión facial, gestual y en general, de la expresión corporal. 7.Si tienes capacidad de dramatización y de ponerte en la piel de los personajes, ya tienes la mitad del trabajo hecho. 8. No olvides que lo importante de tu trabajo es el público, así que házselo saber y conviértelos en participantes de tu historia. 9. Para aplicar todos estos consejos, es importante que los recuerdes y los practiques, así que una buena ejercitación de la memoria no iría mal. 10. Si alguna vez te falla alguno de estos consejos, siempre tienes que recurrir a la improvisación, la cual tiene que estar medianamente desarrollada.

Decàleg del bon conta contes María Rovira, Marta Bravo, Silvia Soto, Marina Tort

1. Deixa’t la vergonya a casa. 2. Mira de ficar-te dins la pell dels personatges de la història i de transmetre els seus sentiments i les seves emocions. 3. Parla de mil maneres diferents i totes correctes, tingues cura de l’entonació, la dicció, la vocalització i la modulació de la veu. 4. Aconsegueix una atmosfera màgica, còmoda, propera, entranyable i misteriosa. 59

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià 5. Tracta de mantenir l’interès de l’espectador des del principi fins al final de la història. 6. Tingues un ampli ventall de recursos i aprèn a adaptar-los al conte que expliques i al seu destinatari. 7. Gaudeix amb l’experiència, perquè això és el que transmets als que t’escolten. 8. Mira de captivar l’espectador. 9. No oblidis el llenguatge no verbal. 10. Coneix bé el conte que expliques i allò que aquest vol transmetre.

Sembla que tots i totes sabíem que ens convenia, ho teníem clar! Després la professora ens va fer arribar el decàleg escrit per un escriptor:

Decálogo del escritor Augusto Monterroso

Primero. Cuando tengas algo que decir, dilo, cuando no, también. Escribe siempre. Segundo. No escribas nunca para tus contemporáneos, ni mucho menos, como hacen tantos, para tus antepasados. Hazlo para la posteridad, en la cual sin duda serás famoso, pues es bien sabido que la posteridad siempre hace justicia. Tercero. En ninguna circunstancia olvides el célebre dictum: En literatura no hay nada escrito. Cuarto. Lo que puedas decir con cien palabras dilo con cien palabras; lo que con una, con una. No emplees nunca el término medio; así, jamás escribas nada con cincuenta palabras. Quinto. Aunque no lo parezca, escribir es un arte; ser escritor es ser un artista, como el artista del trapecio, o el luchador por antonomasia, que es el que lucha con el lenguaje; para esto lucha ejercítate de día y de noche. Sexto. Aprovecha todas las desventajas como el insomnio, la prisión, o la pobreza; el primero hizo a Baudelaire, la segunda a Pellico y la tercera a 60

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià todos tus amigos escritores; evita, pues, dormir como Homero, la vida tranquila de Byron o ganar tanto como Bloy. Séptimo. No persigas el éxito. El éxito acabó con Cervantes, tan buen novelista hasta el Quijote. Aunque el éxito es siempre inevitable, procúrate un buen fracaso de vez en cuando para que tus amigos se entristezcan. Octavo. Fórmate un público inteligente, que se consigue más entre los ricos y los poderosos. De esta manera no te faltarán ni la comprensión ni el estímulo, que emana de esas dos únicas fuentes. Noveno. Cree en ti, pero no tato; duda de ti, pero no tanto. Cuando sientas duda, cree; cuando creas, duda. En esto estriba la única verdadera sabiduría que puede acompañar a un escritor. Décimo. Trata de decir las cosas de manera que el lector sienta siempre que en el fondo es tanto o más inteligente que tú. De vez en cuando procura que efectivamente lo sea; pero para lograr eso tendrás que ser más inteligente que él. Undécimo. No olvides los sentimientos de los lectores. Por lo general es lo mejor que tienen; no como tú, que careces de ellos, pues de otro modo no intentarías meterte en este oficio. Duodécimo. Otra vez el lector. Entre mejor escribas más lectores tendrás; mientras les des obra cada vez más refinadas, un número cada vez mayor apetecerá tus creaciones; si escribes cosas para el montón nunca serás popular y nadie tratará de tocarte el saco en la calle, ni te señalará con el dedo en el supermercado. Augusto Monterroso: Cuentos, fábulas y lo demás silencio. Madrid 2003

Necessitem una preparació com a contacontes pel fet de ser mestres? Si creiem que és important per nosaltres saber explicar contes. Els infants també poden explicar contes però és convenient fer algunes activitats preparatòries abans. Com per exemple, fer

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià escriure un text i llegir-lo i representar-lo. Cal donar-los diverses opcions de treballar, en grup, en parella, etc. Les representacions dels contes són ideals per proposar als nens i nenes més petits perquè no tenen tanta vergonya i s’ho passen molt bé. Poden fer-ho amb els seus contes favorits. Cal respectar els infants que no volen actuar perquè tenen vergonya però alhora caldrà treballar aqueta aspecte amb ells. Una altra proposta pot ser començar a explicar un conte i que cadascú n’agefeixi un trosset. Si ho gravem amb un cassette o amb el PC, després podrem sentir com ha quedat de divertit! També es pot treballar la improvisació: en una caixa s’hi posen papers amb paraules o idees. Cada nen o nena s’acosta a la caixa i treu un paper i ha d’explicar una petita història, la que li evoqui la paraula que ha tret de la caixa. La metra pot anar dibuixant un conte a mesua que l’explica La mestra ha de poder oferir a aquests infants una àmplia selecció de literatua. Com més tipus de contes coneixin més posssibilitats tindran de poder fer creacions diverses.

2. Comentari Crear per obligació, d’Anna Díaz-Plaja Hem llegit un text més dens sobre el mateix tema de l’especialista en LIJ (i professora nostre el curs passat, de Didàctica de la llengua 1) Anna Díaz-Plaja Crear per obligació. N’hem fet un resum que adjuntem a l’apartat dels materials. Hem pogut consultar també la teoria literaria al següent blog que la nostra professora ens ha linkat al campus virtual: http://teoriasdelaliteratura.blogspot.com/2009/04/funciones-de-v-propp-cien-cuentos.html

3. Fer un poema a partir de retalls de diari i revistes Per fer aquesta feina la professora ens va demanar que treballessim en grups diferents dels habituals i ens va repartir un munt de revistes. La questió era posar-nos d’acord per buscar paraules amb les que construir una poesia amb paraules extretes d’aquestes revistes.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià La Maria i la Gemma van treballar amb diferents grups, no van treballar juntes, però van seguir més o menys el mateix procés i totes dues van quedar parades del que va sortir al final ja que, al començament, semblava impossible. No estem segures del que vam fer però les paraules van anar sortint i com si elles mateixes manessin es va anar confeccionant el poema. Els resultats: El de la Maria i el seu grup:

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

El de la Gemma i el seu grup:

Va ser una feina molt entretinguda que vam haver d’endur-nos a casa per acabar, però la veritat que va valdre la pena. semblava molt difícil en el plantejament però va sortir sola.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià 4. Descripció d’un esmorzar (o una textura, a triar) Creiem que aquest exercici va ser fruit d’una classe que va quedar una mica curta, ja que ni tant sols ho vam llegir en veu alta com a costumen a fer, però, en fi, “allà va”. Tant la Maria com la Gemma van triar escriure sobre l’esmorzar ideal: La Maria va escriure:

RECEPTA DEL MEU ESMORZAR IDEAL INGREDIENTS 1 kg. de records de somnis agradables 1polsim de desig de bon dia i aroma de cafè recent 2 tasses de rialles matinals 100 gr. de tendresa d’una abraçada 2’5 kg. d’esperança que farà sol tot el dia 4 llaunes d’alegria de ser dissabte 2 torrades cuites al foc 1 rajolí de bogeria 100 kg. d’amor de qui et prepara les torrades 5 kg. de paciència per poder anar al lavabo PREPARACIÓ: Primer, queda’t amb els somnis, neteja els records i els malsons, llevantlos les parts que no serveixin o estiguin fetes malbé. Posa-hi les dues tasses de rialles matinals i els 100g de la tendresa d’una abraçada. En acabat, no et descuidis sobretot el polsim de desig de bon dia i l’aroma de cafè recent fet. Tot plegat amaneix-ho mirant per la finestra de la cuina amb els 2,5 kg d’esperança que farà sol tot el dia. Un cop hi hagis posat l’esperança que farà sol, afegeix les quatre llaunes d’alegria de ser dissabte ( això sí, sense passar-les per aigua no fos cas que acabés plovent) dosifica-les a trossets petits per poder fer festa ( sense haver de fer dissabte, ni la compra setmanal...., etc.) i mescla-ho tot amb les dues torrades calentones cuites al foc, la dolçor

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià dels 100 kg d’amor de qui tingui la paciència haver-te-les preparat i després suca-les amb un rajolí de bogeria que t’alegri el dia. Per acabar , incorpora-hi la paciència per esperar el teu torn de dutxa i de lavabo i divideix-ho en porcions iguals per compartir-ho tot! Vaja, tot menys la tasca d’haver de fregar els plats o posar el rentaplats ( feina per la qual t’hauràs reservat algun d’aquells kg d’amor que tenies al principi)Enforna-ho tot cada cap de setmana i disfruta sempre que puguis i tot el temps que duri... Un consell: Pots posar-hi també una mica de xocolata negra i un suc de taronja recent espremut. Tampoc t’hi farà cap lleig, afegir-hi dues culleradetes de comprensió al mal humor de l’altre ( si s’escau i aquell dia n’hi ha al mercat de fresc, és clar!) i 300 gr. de comunicació per convèncer de mantenir sempre aquesta recepta ( especialment pel tema dels plats, ja m’enteneu, oi?). També està bé, afegir-hi un tassó de generositat i cedir el diari als altres perquè el fullegin i perquè algú et llegeixi l’horòscop i sobretot la cartellera! Amb una mica de sort hi haurà sopar de teatre o cinema. APA! BON PROFIT!!

La Gemma va escriure:

EL MEU ESMORZAR IDEAL Sempre em desperto amb molta gana, tanta que menjo el primer que trobo mentre em preparo el Cafè amb llet. De fet, m’agrada més el Cola-cao però amb les dietes m’he acostumat a no prendre’n. Així doncs, rosego un tros de pa sec, el que ha quedat sobre el marbre de la cuina del sopar d’ahir, i després tallo un trosset de fuet o de formatge i m’ho menjo així, dreta, mentre em preparo aquest cafè amb llet desnatada i sense sucre. El meu esmorzar ideal hauria de començar llevant-me amb poca gana, amb una lleugera sensació de gana que anés “ in crescendo” mentre em dutxo, em pentino i em vesteixo. Mentrestant, l’olor de xocolata desfeta aniria omplint tots els racons de la casa....Llavors jo 66

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià m’asseuria a la taula de la meva terrassa ideal, mirant el mar i sentint l’olor de sal, i sucaria una llesca de pa en la gran tassa de xocolata negra desfeta que algú que m’estima ha preparat per mi.

5. Diàleg a partir d’una música; visionat d’un video sobre les tècniques per filmar; transformació del diàleg en un guió cinematogràfic; filmar un curt a partir d’unes de les propostes escollida entre totes les de la classe La professora va posar una música (que, la veritat, no recordem qui era l’autor ni l’intèrpret) i vam escriure, en grup, un diàleg mentre l’escoltàvem: Baradero, Hotel Moroco, 1 de la madrugada, reunidos en una habitación. Se encontraban dentro de la habitación contigua al salón, fumándose unos puros habanos, con un coñac bien frío y un as en la manga. Faltaba el camarada Cuco, pero no era importante. A. ¡Repóquer de ases! B. Estás tentando tu suerte, amigo. ¡Mi revólver todavía huele a pólvora del último tío que quiso jugármela! C. ¡Tranquilo papito! Recuerda que estamos aquí por otros asuntos... Se hace un largo silencio, mientras el humo de los puros caldea cada vez más la habitación. B. ¡Estoy nervioso, coño! ¡Hemos perdido mucha pasta! D. ¡Pues te calmas tío! Que tenemos mucho trabajo esta noche. A. ¡Cuco nos la ha jugado, seguro! Sólo él podrá saber donde está escondida la droga. C. Pues acaba de llegar... ¡Y que sepas que no pierde el tiempo! Se está tomando un whisky sour en la barra ronroneando con tu mamita....ya tu sabe! B. Déjate de tonterías de faldas que los europeos nos aprietan y no tenemos la droga. A. A mí se me acaba la paciencia. Tenemos que acabar con esto, ¡ ya! Alguien sobra y todos sabemos quién es. Tráeme el revólver. C. Esto se complica... (y susurra: no hay una salida de atrás.....)

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià De repente, el aire del salón se podría cortar con un cuchillo bien afilado..., el sudor de Cuco abrazado al cuerpo de mamita al compás de un tango se vuelve frío. Los ojos se le quedan en blanco cuando ve a Roberto Carlos. A. ¡Quién la hace la paga, Cuco! Ha llegado tu hora...PAM!

La sorpresa va ser que tots vam escriure més o menys amb el mateix aire de misteri, de drogues. Tots vam escriure al son de la mateixa música i, per tant, la creativitat va estar vinculada totalment a la música. Va ser com un experiment empíric, científic. En una altra classe vam visionar un vídeo de You tube anomenat Lenguaje audiovisual. Té dues parts i es pot veure a: http://www.youtube.com/watch?v=wXQn38iyH4s Vam agafar apunts que adjuntem a la part de materials i, en grup, vam acotar el diàleg que havíem escrit el dia anterior, com si l’haguessim de filmar. Per fer-ho vam agafar l’escrit d’una altra membre del grup que adjuntem a continuació:

Solitudine Una tarda de tardor ennuvolada i plujosa, la Valentina està asseguda tota sola i trista en un banc d’un parc del centre de Roma. Està pensativa, la mirada perduda immersa en els seus pensaments.

Valentina: Què faig tota sola aquí en aquest parc? Què m’ha portat a aquesta situació? Per què no em surt mai res bé? Tant complicat és...? Subconscient: Valentina..... Valentina! Valentina: Qui ets? On ets? Subconscient: Estic aquí..... Valentina: A on....? No et veig!

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Subconscient: És clar que no em veus.... fa temps que no em tens en compte, fa temps que no em treus...! sóc la teva visió positiva. Valentina: La meva visió positiva? Subconscient: Sí! Sóc allò que fa que vegis les coses bones de la vida.... Valentina: La vida, coses bones???? Si no en té!! Subconscient: Sí que en té, però és que no fas l’esforç de veure-les. Fa temps que t’has estancat en això que tant t’obsessiona i tot ho veus fosc. Valentina: Però és que no tinc forces per trobar la sortida del pou, ja no en tinc.... Subconscient: Mira al teu voltant.... què hi veus? Valentina: Núvols i....... també hi veig gent acompanyada, menys jo! Menys jo que estic tota sola en aquest banc. Subconscient: Veus com només veus les coses negatives.... però a veure, observa bé el teu entorn... Mira! Mira aquella flor que està allà, enmig de tanta gespa, ha crescut i està sola! I no per això està pansida.... Valentina: nnnnnnn.......potser tens raó, no ho sé..... Subconscient: Doncs, ara mira més enllà del banc, al costat d’aquell arbre tan gros. Què hi veus? Valentina: Un noi molt guapo. Subconscient: I com està? Valentina: Tot sol..... Subconscient: I per què no t’hi acostes? Valentina: Però que dius...... I si pensa que estic boja? Subconscient: Pot ser però.... no hi tens res a perdre, oi? Potser ell també està parlant amb el seu subconscient.... I mira, potser 69

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià comença a sortir el sol a la teva vida. Per cert, quin llibre té a les mans? Et sona? Valentina: Ostres! Però si és el meu llibre preferit! I mira, porta un jersei de color blau..... m’encanta! Sembla tot esportista i és guapo....

La Valentina s’hi acosta i tots dos es miren fent un gran somriure (....) Unes setmanes després.... La Valentina camina amb un aire radiant, somriu, saltironeja i canta una melodia divertida.

Subconscient: Carai Valentina! Quin canvi has fet, no? Sembles una altra! Mmmmmm.... ja veig que va funcionar..... Valentina: Funcionar....? El què? A què et refereixes? Subconscient: Si dona! A la relació amb el noi del parc..... Valentina: El noi del parc? ( ingènua) Aaaaahhh! Però què dius? Que vaaaa... Si als deu minuts de parlar amb ell ja vaig veure que teníem ben poc en comú, no n’hauria acabat traient res! Subconscient: Què vols dir amb això? Valentina: Doncs..... que he vist a vegades val més estar sola que mal acompanyada.

Sobre aquest text vam fer les acotacions per a la filmació basnt-nos en els vídeos que havíem vist:

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

Curt Solitudine  Efecto cortinilla que s’obre.  Pla general picat que es fa fent primer pla amb zoom i fins a pla detall de la llàgrima. Una tarda de tardor ennuvolada i plujosa, la Valentina està asseguda tota sola i trista en un banc d’un parc del centre de Roma. Està pensativa, la mirada perduda immersa en els seus pensaments.

 Veu en off pel subconscient.  La Valentina es remou al banc buscant-lo ( Pla general i pla mig alternats) Valentina: Què faig tota sola aquí en aquest parc? Què m’ha portat a aquesta situació? Per què no em surt mai res bé? Tant complicat és...? Subconscient: Valentina..... Valentina! Valentina: Qui ets? On ets? Subconscient: Estic aquí..... Valentina: A on....? No et veig!

 Per la conversa amb el subconscient,barrido per quan sent el seu subconsicent.  Pla de detall dels ulls però de fons i mentre es veuen com van canviant les imatges sobreposades del que el seu subconscient li diu que es fixi. Aquesta seqüència de superposició d’imatges és amb talls. Algunes d’aquestes imatges són amb més pla detall i més zoom que altres.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Subconscient: És clar que no em veus.... fa temps que no em tens en compte, fa temps que no em treus...! sóc la teva visió positiva. Valentina: La meva visió positiva? Subconscient: Sí! Sóc allò que fa que vegis les coses bones de la vida.... Valentina: La vida, coses bones???? Si no en té!! Subconscient: Sí que en té, però és que no fas l’esforç de veureles. Fa temps que t’has estancat en això que tant t’obsessiona i tot ho veus fosc. Valentina: Però és que no tinc forces per trobar la sortida del pou, ja no en tinc.... Subconscient: Mira al teu voltant.... què hi veus? Valentina: Núvols i....... també hi veig gent acompanyada, menys jo! Menys jo que estic tota sola en aquest banc. Subconscient: Veus com només veus les coses negatives.... però a veure, observa bé el teu entorn... Mira! Mira aquella flor que està allà, enmig de tanta gespa, ha crescut i està sola! I no per això està pansida.... Valentina: nnnnnnn.......potser tens raó, no ho sé.....

 Quan parlen del noi, pla general i el noi molt petit sense ningú al voltant.  Quan ella el mira, el pla es fa més concret fins al pla detall del seu llibre. Subconscient: Doncs, ara mira més enllà del banc, al costat d’aquell arbre tan gros. Què hi veus? Valentina: Un noi molt guapo. Subconscient: I com està? Valentina: Tot sol.....

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Subconscient: I per què no t’hi acostes? Valentina: Però que dius...... I si pensa que estic boja? Subconscient: Pot ser però.... no hi tens res a perdre, oi? Potser ell també està parlant amb el seu subconscient.... I mira, potser comença a sortir el sol a la teva vida. Per cert, quin llibre té a les mans? Et sona? Valentina: Ostres! Però si és el meu llibre preferit! I mira, porta un jersei de color blau..... m’encanta! Sembla tot esportista i és guapo....

 Travelling per quan la Valentina s’hi acosta. La Valentina s’hi acosta i tots dos es miren fent un gran somriure (....)

 S’acaba la imatge en fundido en negro per la transició temporal.  La càmara s’espera i la Valentina avança de front.  Efecto digital de radiante. La Valentina camina amb un aire radiant, somriu, saltironeja i canta una melodia divertida.

 Es para davant d’un aparador i parla amb la veu en off ( el seu subconscient) mentre es toca el cabell. Subconscient: Carai Valentina! Quin canvi has fet, no? Sembles una altra! Mmmmmm.... ja veig que va funcionar..... Valentina: Funcionar....? El què? A què et refereixes? Subconscient: Si dona! A la relació amb el noi del parc..... Valentina: El noi del parc? ( ingènua) Aaaaahhh! Però què dius? Que vaaaa... Si als deu minuts de parlar amb ell ja vaig veure que teníem ben poc en comú, no n’hauria acabat traient res! Subconscient: Què vols dir amb això?

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià  Mentre s’allunya pel carrer d’esquena , repetint la frase : “val més estar sola que mal acompanyada” la imatge és en blanc i negre o molt saturada de color.  Finalment, la cortinilla es va tancant. Valentina: Doncs..... que he vist a vegades val més estar sola que mal acompanyada.

The End Disseny del curt també es pot fer amb story boards. Arranjaments amb el Windows Movie Maker

Llavors tots ens vam animar I ens van venir ganes de rodar un curt. Vam votar el text que tenia més personatges i que ens va semblar que més gent hi podria participar i actuar i vam fer grups de treball per preparar aquest curt. Es van fer arranjaments del guió que es va adaptar i es van crear alguns personatges nous. Hi havien diversos grups que s’encarregaven de les necessitats ciematogràfiques del curt. El guió del curt que havíem de gravar, va quedar així: Tres pijas perdidas en un mercado hippie: [EXTRAS CAMINANDO ARRIBA Y DEBAJO DE FONDO] Evelyn: Tia, ¿estás segura de que esto es un centro comercial? Mandy: ¿Es un poco extraño no? Cayetana: Osea no, te lo juro por el caballo de Ralph Lauren que el Starbucks está allí arriba… Don’t worry.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià [SE VE GENTE BAILANDO LA DANZA DEL VIENTRE] Evelyn: Oh my good! I can’t belive it! Mandy: Están hacienda la danza del vientre. Cayetana: Esto es mejor que una clase de Pilates. Evelyn: Esto me da un poco de miedito, hay gente muy rara. [ALGUIEN TOCA A MANDY] Mandy: Uyy! Mi Channel nuevo (se toca la boca) Evelyn: Voy a llamar a mi papà para que venga a buscarme en su Mercedes nuevo. Cayetana: Tias, don’t worry. Mirad que Amazing es esto (señala a los que están haciendo malabares) [MALABARES] Mandy: Mirad chicas, aquí hay pastelitos para el té. Evelyn: Plis, un pastelito. Vendedor: (le dice a un extra) Ya verás estas pijas la que van a pillar colega. (a las pijas): Si, si, tened. Y un té de regalo. Mandy: Tías, ¿habéis visto lo que lleva esa chica en las orejas? ¿Será para colgarse el bolso? Cayetana: No kuky, osea eso se llama dilatación ¿sabes? Evelyn: Oh!! Que dolor, que horror!! [SE TOMAN EL TÉ Y LOS PASTELITOS] Al cabo de un rato….

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Evelyn: tía qué súper megaguay! Caye: ya ves tía, las flores son simpáticas eh! No se callan ni a la de tres. Flipada: Oye guapa, tira pa llá, que hace rato que me tapas el sol y me van a quedar marcas. Cuerda: Pero que dices flipada!! si ya hace rato que está anocheciendo. Flipada: Sabes que antes Florindo me ha guiñado un pétalo? Ya lo tengo en el jarrón. Cuerda: Pasa de ese capullo! ¿No ves que es hermafrodita? Flipada: Envidia que me tienes. Y, ¿quieres dejar de taparme el sol de una vez? Que estoy intentando hacer la fotosíntesis. Cuerda: ¿Has visto a estas pijas como van? Me parece que se han equivocado de sitio! Flipada: Qué estilazo tienen! Les voy a preguntar donde se han comprado el bolso. A ver si aún quedan… Cuerda: Si sabes como salir de aquí me lo dices! A ver cuando te enteras que eres una planta. De exterior, pero una planta. Flipada: Paso de ti tía, llevas un mal rollo. Cuerda: Que te calles Flipada. [PASA FLORINDO Y GUIÑA UN PETALO] Flipada, Cuerda: Me ha guiñado un pétalo!! Flipada: Perdona, está clarísimo que Florindo está coladito por mis pistilos. Cuerda: Si en tus sueños guapa, Florindo me quiere a mi!

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Flipada: Calla mustia. Cuerda: Habló la pansia. Flipada: Eso no me lo dices mirándome al estigma. Cuerda: PAN – SI- A! [FLIPADA SE ECHA ENCIMA DE CUERDA Y SE EMPIEZAN A ARRANCAR LOS PÈTALOS!] Mandy: Mi amigo el gnomo no para de bailar, me está mareando! Jijiji! Oye tu marrano, no me toques el culo, o sea.. ( le roba la cartera) Gnomo: Jajaja qué gracia la pija colocada….! Un gnomo, dice! Sí sí soy el gnomo del país del orégano tienes que pagar un peaje. Mandy: Ah siiii…. Qué mega fuerte! No lo sabía, en serio? Gnomo: Sí, sí! 50 pavos. Es la primera vez que vienes por aquí, no? Mandy: Sí, nos ha traído Caye, y hemos ido a un sitio a comer unos pastelitos, riquísimos!!! Gnomo: bueno bonita, me voy a recoger orégano que tengo que repartir mucha felicidad. ( se va cantando la canción del gnomo y riéndose…..) Evelyn: My friendo, mira un elefante! Caye: Hopetas, pero si está volando Las tres: jajaja, elefantito rosa, elefantito rosa, elefantito rosa. Caye: Oh pero mira qué mono Elefantito: mono monísimo chata y muy cariñoso….. ( y le guiña el ojo) Evelyn: qué mofletes tan suaves 77

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Elefantito: suaves….. puedo probar los tuyos? [Evelyn acerca la cara pero el le toca el culo] Mandy: Y qué orejitas! Ideales para la nueva colección primavera verano de Tous. Evelyn: sí sí! La de brillantitos que me la trajo mi Daddy de New York Caye: Y que trompita tan pequeñita….. Elefantito: pequeñita…? Ven, ven que verás una trompa de verdad…… [Las tres pijas marchan corriendo y riendo como locas, se paran de golpe delante de un árbol y lo miran con la boca abierta] Mandy: Ueahhhh! Un árbol de colores!!! Árbol, árbol no te vayas Caye: Ala qué mal…. Lleva los colores de la temporada pasada. Evelyn: sí pero mira, tiene rosita como el elefantito. Mandy: árbol, árbol no te vayas porfi please! Caye: dejálo Darling, es un alma libre! Evelyn: ay tías qué sueño tengo. Mandy: Ay sí! Vamos a dormir que estoy cansada. [Al mediodía] Caye: Tú, tú! Levantaos… Evelyn: Dónde estamos? Qué ha pasado? Ohhhhhh, Qué dolor de cabeza..!!!! Mandy: Cuquis! Dónde hemos dejado nuestras carteras Louis Vuitton? Evelyn: Nos las han robado tías! Qué súper mega fuerte. 78

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Caye: Putos hippies….!!!

Un dia es va gravar en diverses locations del campus i, després, algunes alumnes van editar-lo. Actualment està penjat a la web de l’assignatura del campus virtual.

Vam passar-ho bé participant tant en l’arranjament del guió com actuant com a extres i com adjunts de direcció. Considerem que va ser un èxit!

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

MATERIALS DE LA CASA: INTENCIÓ I FINALITATS D’ESCRIURE   

Resum i comentari de Crear per obligació. Anàlisi de propostes didàctiques d’Anna Díaz Plaja Text subratllat: Crear per obligació. Anàlisi de propostes didàctiques Text: Frankenstein, de la literatura al cine. Una propuesta didáctica de Manuela Pérez y María vila

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

CASA: GÈNERES PER EDUCAR És clar que sí! Poesia, narrativa... de fet no ens entretindrem en descriure aquí les característiques del gèneres literaris, ni tan sols les dels contes ( gènere educatiu per excel·lència!!) per raons d’espai i perquè ja creiem que són prou conegudes. Tant pel que fa als aspectes formals com pel que fa a les interpretacions diverses que n’hi ha. Només en recordarem alguns elements d’aquest darrer gènere, el conte, perquè ens semblen interessants i perquè creiem que és el que hem explorat més àmpliament al llarg de l’assignatura. El conte és literarura , és per tant un art, i la seva primera finalitat és el goig estètic. El conte ha estat sempre parlat; els conte no s’han escrit fins molt cap ençà en la història, a excepció d’aquells que algun prior de monestir, rei o governant manava fixar per escrit a algun dels seus escrivents. El conte és un gènere literari general o universal , no específicament adreçat a infants (de fet nosaltres d’això en tenim constància clara pels que hem realitzat a l’aula) Hi ha reculls antics de contes molt clarament adreçats a adults com els contes de “ Les mil i una nits” o els “ contes de Canterbury” per citar-ne alguns dels més famosos. Avui dia el conte és un gènere literari, potser només és una forma narrativa, però és una forma concreta de narrativa que ha anat adquirint característiques pròpies per l’ús i per la tradició que li han donat personalitat i caràcter. Hi ha contes molt diversos que podem classificar de moltes diverses maneres tantes com criteris es pugin convenir a cada moment, però el conte és una forma molt concreta de contar i amb uns “ trets de personalitat” molt clars: narrativa oral breu, simbòlica i meravellosa. El conte ha estat sempre una eina pedagògica. Educar és acompanyar a la maduresa, i la maduresa és descobrir , organitzar i assumir una escala de valors i un perfil personal concret. Els contes han servit sempre per donar una concreta visió del món, una cosmovisió. Però no han servit només per presentar codis ètics i morals, han servit molt sovint per explicar la realitat immediata, potser d’una forma màgica, o divertida , quan la cultura del moment no permetia una explicació racional i d’altres que que

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià expliquen el eprquè de les coses , sempre amb un llenguatge màgic que els infants entenen molt bé perquè respon a raons més emocionals que intel·lectuals. El conte, és un gènere que es produeix amb una gran economia de mitjans: és imprecís però funciona amb mots clau: remet al passat de la infantesa, al temps suspès, a un món màgic i prodigiós. Funciona amb un esquema estereotipat on tots els elements es combinen per conduir a un final necessàriament feliç. Com diu Marthe Robert: “ la fin du conte est littéralment sa finalité” ( 1972) Es tracta de diferir amb mil obstacles i dificultats que no sembla que no s’hagin d’acabar mai, el final de la ficció: vet aquí una de les fonts de plaer procurat pel conte. D’aquesta manera, els contes satisfan el desig de desitjar i el de satisfer el nostre desig. Hi ha també el plaer de fabular els nens, d’anganyar a l’auditori, de complir el desig d’alguna cosa més que l’existència concreta de les coses.Alhora té una gran quantitat d’elements recurrents i es basa en la repetició . Les anàlisis estructurals i funcionals del conte popular tradicional han posat de manifest l’esquema canònic amb uns elements constants ( les funcions del personatge) i uns elements variables ( maneres diverses de realitzar les funcions) També des d’aproximacions psicoanalítiques – i també semiòtiques- s’han destacat elements recurrents ( episodis, personatges, motius) Això fa que tots els contes siguin diferents tot i sent els mateixos: hi ha una intertextualitat molt rica. També ens agradaria insistir aquí sobre el valor del conte com a exponent privilegiat de l’oralitat, malgrat que la majoria de contes tradicionals han estat recollits i reproduïts per l’escrit, i que avui les versions orals i escrites es poden complementar. Ens interessa l’acte mateix de contar contes oralment, un art en el qual el narrador no solament reprodueix, sinó que interpreta, a mig camí entre la representació i la creació original. Es una veu creadora, el portador de la paraula que va improvisant més o menys a partir d’una estructura narrativa relativament estable i d’unes fórmules , d’uns diàlegs, d’uns ritmes. Contar un conte és un acte de comunicació ric, complex, polifonia i molt complet, a més d’estar profundament ancorat a cada cultura. El narrador fa pocs gestos, potser va fregant algun objecte o movent les mans per sobre d’alguna superfície, i concentra tota la seva actuació en el rostre, les mans i la veu. Quan intervé en un diàleg, apareix la gestualitat pròpia de la conversa habitual: en canvi, altres gestos en altres moments, serveixen per expressar símbols. Els gestos-clau estan associats als motius essencials i són pràcticament procediments escènics. Hi ha moments còmics, moments dramàtics, quan convingui, el narrador, marcarà el ritme d’un cavall a galop ( per exemple) o es posarà dret en un moment de dramatisme. Amb la veu el narrador interpreta diferents rols, diferencia els personatges, fa parlar els animals, fa una modulació amplificada, allarga les vocals quan convé, i juga a fons 82

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià amb les entonacions, els ritmes i les pauses. I tot això es produeix interactuant amb l’auditori, tenint en compte les seves reaccions, sol·licitant de repetir, de contestar de participar en una interacció que és verbal i no verbal en la qual hi intervenen les mímiques, les cares, les mirades. I això és el que fa que quan és reeixit, sigui un acte de comunicació molt participatiu. De fet pensem que contar contes és més que un espectacle sorprenent, és un instrument de comunió i harmonia en grup. El joc del rostre i de les mans: el rostre dóna vida a la paraula, la cara i la veu resulten una metonímia de tot el cos. El contador de contes usa la mímica per expressar estats afectius com la gravetat, la sorpresa, la malícia. Aquestes expressions es troben en totes les cultures humanes, és un llenguatge universal , que a més es complementa amb gestos culturalment diferenciats, un comerç visual i sonor que procedeix i facilita l’accés al llenguatge. L’acte de contar i escoltar contes és extremadament gratificant.1 Heus aquí, jo he guardat fusta al moll. Vosaltres no sabeu Què és Guardar fusta al moll: Però jo he vist la pluja A barrals Sota els bots, I dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa... JOAN SALVAT-PAPASSSEIT “Nocturn per a acordió”

Heus aquí les nostres activitats i el nostre joc...( que entra en la seva rcta final on la partida es trona més decsisiva.

Recomanem veure els materials d’aquesta Casa en els quals hi ha una explicació més estensa del món dels infants en els contes.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià EXERCICIS QUE AIXOPLUGA AQUESTA CASA 1. 2. 3. 4.

Jornada de conta contes Proposta per la jornada de Sant Jordi. Proposta de Gimcana Caixes d’art per educar Poemes per educar

1. Jornada de conta contes La nostra professora ens va proposar (després de fer el decàleg del bon escriptor i el bon conta contes, veure casa Intenció i finalitat d’escriure) fer una jornada de contacontes. Amb unes tres setmanes de temps vam haver de preparar-nos un conte per explicar a la classe. Va ser una experiència positiva però dura perquè l’auditori no eren pas nens i nenes i, la veritat, explicar un conte infantil a un públi adult i sola, sense poder tenir el recolzament d’un grup, va ser molt difícil. La Maria va explicar un conte que és una adaptació d’una obra de teatre “ Somos diferents, somos iguales” del llibre Teatro para educar del colectivo el Glayu. L’adpatació d’aquesta obra es va fer pensant en l’exposició al Caixa fòrum de la fotgràfa Isabel Muñoz “Infància” amb motiu del 20è aniversari de la convenció dels Drets de la Infància. Aquesta obra de teatre parla justament d’aquest tema i pretén reflectir les diferències de les situacions dels infants a diferents indrets del món, en funció del context social, ecònomic i polític al qual es veuen immersos. Enllaç a l’exposició Infància: http://www.youtube.com/watch?v=lZkMo5FIAZQ

Aquesta és l’adaptació del citat conte:

SOM DIFERENTS, SOM IGUALS? TEATRO PARA EDUCAR COLECTIVO EL GLAYU. Som a Plutó, el que va ser el novè planeta del sistema solar, en una casa flotant on sembla ser que hi passa alguna cosa molt important si ho jutgem pel to de veu.. que se sent.... GALÀXIA: mama plutoneti hi vull anar, hi vull anar ! tothom de la meva classe hi va i jo també hi aniré!

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià MAMA PLUTONETI: Però Galàxia , no em sembla que aquesta pel·lícula sigui gaire adequada per la teva edat. GALÀXIA: Però què dius? S i ja tinc nou anys ( li va dir la galàxia ben enfada) MAMA PLUTONETI: No siguis pesada , que no hi aniràs si no tens el nostre permís. A més amés, no sé que pot tenir d’interessant una pel·li en la qual es carreguen la meitat de la ciutat disparant raigs làser? GALÀXIA: Doncs t’equivoques! Si vull hi puc anar... i saps per què, eh? Doncs perquè jo tinc uns drets! MAMA PLUTONETI: Ah sí! Va dir la mama plutó de quins drets em parles? Drets a què? I aleshores la Galàxia li va començar a explicar a la seva mare que la Srta. Aurora Borela els havia explicat a classe que els nenes terrícoles teníem una cosa anomenada LA DECLARACIÓ DELS DRETS DELS INFANTS que eren una declaració de drets universals i que .... com que Plutó estava a l’univers..... A veure, a veure escoltem-ho:

GALÀXIA: com que és universal mama! I Plutó és a l’univers, doncs, aquests drets aquí també valen pels nens i nenes d’aquí! Així que tinc dret anar al cine! MAMA PLUTONETI: Un moment, un moment! Em sembla que aquest dret a fer el que et doni la gana no m’agrada... així que.... no hi vas! Ho sento! Mira Galàxia amb tun pare ens en anem a fer la compra a la lluna de Caronte que si es fa tard després hi ha una caravana de naus 85

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià espacials horrible. Aprofita per fer els deures. Quan tornem, si et ve de gust podem anar al parc d’atraccions que han obert a les muntanyes de gel que si que és per la teva edat. Que allò sí que és per la teva edat! Porta’t bé, d’acord? I li va provar de fer un petó però la Galàxia estava tant enfadada que es va apartar. GALÀXIA: Aleshores la galàxia tot imitant a la seva mare: Això sí que és per la teva edat, això no és per la teva edat... N’estic tipa que no em deixin fer mai el que jo vull. Però això s’ha acabat! Ara mateix agafo la nau espacial de l’avi i me’n vaig a viure a la Terra. Allà sí que viuen bé els nens i les nenes. Tenen una sort ! Agafaré alguna cosa per menjar, un mapa i me les piro d’aquí per sempre!!! Efectes especials de nau espacial I així la Galàxia va arribar a la Terra: GALÀXIA: Bueno, anem a veure que tal aquesta família...?Si m’agrada em quedaré a viure amb ells. Si els meus càlculs no em fallen, estic en un lloc de la Terra que es diu Estats Units. Ui per allà ve algú m’amagaré perquè no em vegin! I aleshores va entrar un enfurrufunyat jugant amb la seva play station JONHY: toma, toma, te pillé Yeah! 1000 punts i passo de nivell. A veure que fan a la tela? I aleshores li va sonar el telèfon mòbil. Hello mamy! Res, aquí, mirant la tele! Ah! Que no vens a sopar? I el dady? Tampoc! Puc fer-me una pizza? No, ahir vaig menjar lassanya congelada, i abans d’ahir una hamburguesa del Mc Donalds. Mami puc anar al cine? Sí que ja... que ja sé que no podeu venir amb però no importa de debò...i els deures? SÍ, un tros després d’extraescolar de judo, un tros després de francès i per després de piano ja estava tope cansat! Ah! Em fa mal el coll... OK, OK, no m’enrotllo més, ja sé que tens feina...parlem, demà! Mentrestant la Galàxia s’ho mirava des del seu amagatall tot pensant...ostres això és vida! A la terra els nens poden menjar el que vulguin, veure el que volen per la tele, anar al cine quan els hi vingui de gust i jugar a la consola tant com els doni la gana, jo em vull quedar a viure aquí ( va pensar la Galàxia) Així que va decidir sortir i presentar-se. GALÀXIA: Hola terrícola! JONHY: vaja! Una altra de les xorrades dels meus pares perquè no em senti sol. A veure tu què saps fer? Globus en forma de gos? Malabars? Ah, ja està segur que ets pallassa perquè amb aquestes pintes? 86

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià GALÀXIA: No que va! Jo no sóc pallassa vinc de plutó i he vingut a viure amb tu perquè els un nen amb molta sort! JONHY: sí, sí! El que tu diguis....bueno, va fes-me riure! GALÀXIA: Que et faci riure? A que vols jugat nou millor amic? JONHY: Ei sonada! No et confonguis jo no sóc el teu col·lega. A mi les xorrades aquestes que s’inventen els meus pares perquè no em senti sol em semblen súper patètiques! Si ells em deixen sempre sol! GALÀXIA: Però perquè no vols ser el meu amic si viurem junts? Creus que els teus pares els importarà que em quedi? Tu pots anar al cine quan vols, menjar el que et dóna la gana i mirar la tele a totes hores... segur que ets molt feliç! JONHY: Feliç? Jo feliç? Doncs no m’ho he parat a pensar mai. Però no penso donar explicacions a cap sonada vestida de galàctica i ara fot el camp! Fora t’he dit GALÀXIA: Holin! Que mal educat! Si ho explico a els teus pares segur que et castiguen JONHY: Per fer-ho primer hauries d’aconseguir veure’ls! Arriben a les 12 de la nit! I a aquella hora tu ja hauràs pirat i jo ja m’hauré adormit davant la tele. GALÀXIA: Però.... aleshores qui cuida de tu? JONHY: Molt bé! Si tu no pires, piro jo. En jonhy ja estava cansat de tanta pregunteta i es va acomiadar bye bye pallassa! No sé, aquest noi no era gaire agradable... ia això que en els drets dels infants posa alguna cosa així com que els nens i les nenes necessiten amor i comprensió i que han de viure en un ambient d’afecte... No sé igual aquí encara no ho saben, bé me’n vaig a donar una volta per un altre país a veure si trobo algú més simpàtic. ( va pensar la Galàxia) Efectes especials de nau espacial INDIA GALÀXIA: UF! Quina calor! A veure si la família que viu té una piscina perquè em pugui fer un xapuzón! Uf quin passeig, segons el meu localitzador estic en un lloc anomenat Índia! Espero trobar una família que em deixi viure amb ells... Sento passos, ah genial per allà ve un nen!

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià I aleshores va aparèixer un nen vestit amb roba índia que carretejava un sac replet de pilotes de futbol i bambes esportives de marca. I la Galàxia sense vergonya li va dir. GALÀXIA: Hola noi esportista! Vinc a viure amb tu. Et ve de gust anar al cine? TANDORI: Hola. Anar al cine... per tots els Shivas! Tandori mai ha anat al cine. El cine val molts diners... a més estic molt cansat. GALÀXIA: De fer tant esport? I aleshores la Tandori li va respondre: Esport? Sí aquesta és la meva feina. Però la Galàxia no entenia res, Treballes com a esportista? Li va preguntar una mica desconcertada. I els teus pares et deixen? I quan vas a l’escola? TANDORI: Quines preguntes més rares que fas! No! Treballo cosint pilotes i sabatilles durant 14 hores cada dia i els meus cinc germans també treballen i els meus pares, clar que em deixen... ells i els meus avis cusen texans i camises que després van a Europa i a Estats Units. Ets turista? Aleshores la Galàxia ja no sabia res de res... No sóc turista, sóc de Plutó i els estranys sou vosaltres els terrícoles perquè dieu unes coses i després en feu unes altres. Escriviu uns drets que després no serveixen per res. Mira a l’article set hi posa que tots els nens i nenes tenen dret a l’educació gratuïta i obligatòria, que no poden treballar i que a més tenen dret a disfrutar dels jocs. I tu no sembla que tinguis res de tot això. TANDORI: I la Tandori només es va poder acomiadar dient-li: que Shiva et guardi amiga! Ara me n’he d’anar que d’entregar aquesta comanda i a buscar aigua perquè les meves germanes puguin fer el dinar per tota la meva família! a arreveure nena rara. La Galàxia es va quedar tota trista, però com pot ser que tingui tan mala sort va pensar.. No trobo ningú per jugar ni per anar al cine... provaré un últim viatge perquè a més, m’estic quedant sense combustible a la nau! Som-hi! Efectes especials de nau espacial GUATEMALA

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià GALÀXIA: Si els meus càlculs no em fallen dec haver anat a parar a Guatemala... Que té aquesta nena en aquests pots? Hola terrícola de deu mans? ANITA: Diez manos? Ay no se’n rigui de mi noia rara. Anita no està per bromes. Li agrada el peix? I els guipiles? Els hi deixo per 10 quetzals? GALÀXIA: Quetzals? De què em parles? Jo només he vingut perquè vull anar al cine? Puc viure amb tu? Aniríem al cine, jugaríem juntes aniríem al cole... ANITA: L’Anita preocupada pel seu negoci li contesta.... Cómo os gusta regatear a los turistas! D’acord te’ls deixo a 7 quetzals i amb el que li sobri podrà al cine... bé, primer haurà d’anar a la capital que aquí no en tenim de cine! GALÀXIA: La Galàxia amb la mosca al nas li contesta: HOLIN! Que jo no sóc turista! ANITA: Ai que rara eres! A més, jo no vaig al cole. Només poden anar al cole els meus germans, les noies ens hem de quedar a ajudar a casa i hem d’anar a vendre al mercat. Ara mateix hi anava. Coneixes Chichicastenango? És molt bonic, per cinc quetzals l’hi ho ensenyo! GALÀXIA: Què....? si això no pot ser! ANITA: BUENO! No s’enfadi d’acord li ensenyo per tres... GALÀXIA: Que no... que no....Bueno disculpi, Anita ja se’n va li va dir l’anita pensant que l’havia molestada. Però si jo el que li volia dir és que no podia ser que els seus germans anessin a l’escola i ella no.... Ostres si el primer dels drets dels infants deia que tots els drets són per tots iguals sense distingir ni raça, ni color, ni idioma, ni sexe. Ostres, crec que em dono per vençuda me’n torno a casa, potser tinc sort i els meus pares encara no han tornat de Caronte! Efectes especials de nau espacial PLUTÓ Quan va arribar, se sentia de fons....Galàxia ja estem a casa.... On est? Uf! Pels pèls li va anar a la Galàxia. GALÀXIA: Mama, papa... anem al parc d’atraccions? Em ve molt de gust sóc una nena amb molta sort! I els va fer una abraçada... MAMA PLUTONETI: Apa doncs, vés a buscar el teu casc amb calefacció que allà hi fa molt fred! I la Galàxia se n’hi va anar... Vaja, sembla que algú ha donat una volta per la Terra sense permís, eh? 89

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià PAPA PLUTONETI: Veus com no era mala idea posar-li el pilot automàtic a la nau dels avis... Ara si arriba a saber que nosaltres li hem escollit els destins....Afortunadament a la Terra hi ha llocs on els nens i les nenes viuen bé, però encara n’hi ha molts on desgraciadament això no passa.... el que està clar és que Galàxia ha après la lliçó i segur que ara s’ho pensarà més abans d’enfadar-se per tonteries! GALÀXIA: MAAAAAMAAAA, PAAAAPAAAA.... JA ESTIC A PUNT! Per cert, he vist per Internet que a la Terra tots els nens i nenes no viuen tant bé com em pensava. Teniu alguna idea que puguem fer per arreglar-ho? Penseu-hi....sis plis!

La Gemma va explicar el conte dels Bons amics que és una traducció i adaptació de Francesc Salvà del conte xinès Fang Yi-k'iun publicat per la Editorial La Galera. Per explicar-lo va decidir fer-ho jugant amb les orelles del animals amics que surten al conte. Així que va confeccionar amb unes diademes i feltre aquestes orelles que repartria entre el públic per fer-los participar. També una pastanaga que hauria d’anar passant de amic en amic.

En el següent enllaç es pot llegir el conte: http://www.xtec.net/~pdomenec/presentacions/amics/conteamics.htm Per poder aprendre’l es va confeccionar aquest guió:

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià ELS BONS AMICS: Aquesta nit ha nevat tant que tots els camps estan blancs El meu amic el CONILL té molta gana i decideix anar a buscar algo per menjar On és el CONILL????? (Posar orelles) Troba 2 pastanagues:  Una pastanaga se la menja (rosega, rosega,rosega...)  L’altra pastanaga creu que li anirà bé al seu amic EL CAVALL Corre que corre pels camps nevats cap a casa del CAVALL Truca a la porta PAM-PAM però el CAVALL no hi és i li deixa la pastanaga a la porta de casa seva On és el CAVALL????? (Posar orelles) El CAVALL ha anat a buscar alguna cosa per menjar i, sabeu què ha trobat? Un NAP molt gros i se’l menja i quan està tip torna cap a casa Quan arriba a casa veu la pastanaga a la porta. Qui me la deu haver portat aquesta pastanaga? Aquestes petjades...el conill, que n’és de gentil el conill. Segur que el meu amic el BE deu tenir molta gana, la hi portaré! Galopa que galoparàs pels camps nevats cap a casa del BE Truca a la porta PAM-PAM però el BE no hi és i li deixa la pastanaga a la porta de casa seva On és el BE????? (Posar orelles) El BE ha anat a buscar alguna cosa per menjar i, sabeu què ha trobat? Una COL amagada sota la neu i de fulla en fulla se la menja tota i quan està ben tip torna cap a casa Quan arriba a casa veu la pastanaga a la porta. Qui me la deu haver portat aquesta pastanaga? Aquestes petjades...el cavall, que n’és de gentil el cavall. Segur que el meu amic el CABIROL deu tenir molta gana, la hi portaré! Corre que corre pels camps nevats i per dins del bosc cap a casa del CABIROL Truca a la porta PAM-PAM però el CABIROL no hi és i li deixa la pastanaga a la porta de casa seva

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià On és el CARIROL????? (Posar orelles) El CARIROL ha anat a buscar alguna cosa per menjar i, sabeu què ha trobat? Una MATA D’HERBA SOTA D’UN PI i se la menja fins que en té prou i quan està ben tip torna cap a casa Quan arriba a casa veu la pastanaga a la porta. Qui me la deu haver portat aquesta pastanaga? Aquestes petjades i un floc de llana aquí...el be, que n’és de gentil el be. Segur que el meu amic el CONILL deu tenir molta gana, la hi portaré! Salta que salta per dins del bosc i pels camps nevats cap a casa del CONILL El CABIROL ja hi ha arribat, obre la porta a poc a poc perquè el CONILLET dorm Amb molt de compte li deixa la pastanaga a la vora del llit Però el CONILLET es desperta i el CABIROL li diu: Fa tant de fred i neva tan fort que he pensat que no deus tenir res per menjar i et porto una pastanaga! Però si és la meva pastanaga! I AIXÍ VA SER COM DEL CAVALLET AL BE I DEL BE AL CABIROL LA PASTANAGA VA TORNAR AL CONILLET GRIS, QUINS BONS AMICS!

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià 2. Proposta per la jornada de Sant Jordi. Proposta de Gimcana Se’ns va demanar que preparessim una proposta didàctica pensant en la Diada de Sant Jordi. Nosaltres la vam preparar pensant en tota una escola i vam presentar el que segueix:

PROPOSTA DIDÀCTICA PER LA DIADA DE SANT JORDI La nostra proposta va adreçada a tots els infants d’una escola de primària (d’una línia) ja que es tracta d’un projecte global. Tots els cursos participen en el mateix projecte creant-se així una ocasió perfecta per a treballar en gran equip, per una mateixa causa i una excusa per poder celebrar tots junts la festa de Sant Jordi. També creiem important dir que, ni que sigui per una vegada, ens hem volgut atrevir a allunyar -nos del típic concurs literari amb premi a la millor redacció i hem pensat que seria interessant fer arribar la feina de l’escola a les famílies,

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià a dins de les seves cases i, per fer-ho, utilitzar les TAC (Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement). El nostre projecte Sant Jordi s’engegarà unes setmanes abans de la diada de Sant Jordi i té com a eix transversal “El dret a ser diferent” i sota aquest lema es treballarà la tolerància de la diferència des de diversos punts de vista, adequant-los a cada nivell. Poden tractar-se temes com ara en què som iguals i en què són diferents les dones dels homes (els nens de les nenes); si tots els dracs han de ser dolents; si s’és dolent per naturalesa o per necessitat; si tothom ha de ser valent; què vol dir ser guapo, etc. Aquest projecte que afecta a tota l’escola és molt complex i necessita una programació acurada. Nosaltres aquí només n’explicarem la idea esencial d’una forma molt esquemàtica. Les classes de parvulari i la classe de primer dibuixen:   

P3 i P4 dibuixaran dracs P5 dibuixaran els sant Jordi 1r dibuixaran princeses Els infants han d’escriure, al darrera del full, adjectius que descriguin alguns trets psicològics dels personatges que han creat (ja que els aspectes físics ja es veuen al dibuix). Això ho faran amb l’ajuda de la mestra els que no sàpiguen escriure i tots sols els que ja en sàpiguen (com la majoria d’alumnes de primer). L’important és que abans de fer el dibuix s’hagi dedicat alguna sessió (que caldria programar en cada cas, i que aquí no ho farem) a treballar el tema del lema “El dret a ser diferent” . Així doncs els dibuixos haurien de mostrar gran varietat de personatges i amb moltes diferències dels uns respecte els altres, i s’haurien d’allunyar del cànon, tant pel què respecta a l’aspecte físic com al psicològic.

  

Les classes de 2n fins a 5è escriuen biografies: 2n i 3r escriuran biografies de dracs 4t escriuran biografies dels sant Jordi 5è escriuran biografies de princeses

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Els nens i nenes d’aquests cursos rebran un dels dibuixos dels diferents personatges (la idea és repartir aleatòriament els dibuixos dels nens de P3 i P4 entre els infants de 2n i 3r; els de P5 entre els nens de 4t; i els dibuixos de 1r entre els nens i nenes de 5è) i hauran de construir diverses biografies en base a la descripció psicològica escrita darrere el dibuix i en base al mateix dibuix. Aquests dibuixos amb les seves corresponents biografies (a sota , acompanyant al dibuix) seran exposats en una cartellera preferencial en un espai comú on tots els nens i nenes de l’escola ho puguin veure. Els nens i nenes de 6è treballaran en grups i crearan un blog per la diada de Sant Jordi (o pot ser un espai del seu blog o de la pàgina web de l’escola). Escanejaran (o fotografiaran) tots aquests dibuixos amb les seves biografies i els penjaran al blog. Posteriorment, continuaran treballant amb els mateixos grups (que poden ser de 3 o 4 infants), i cada un dels grups haurà de triar, d’entre tots els dibuixos, un drac, un Sant Jordi i una donzella que els facin el pes i escriure una versió de la coneguda llegenda. Caldrà que en aquesta història s’hi reconeguin sense dubtes els personatges dels dibuixos triats. Aquesta llegenda haurà de ser original i contemplar la tasca realitzada les setmanes anteriors en relació al lema “El dret a ser diferent”. És a dir, no cal que la donzella no intervingui per res ni que hagi d’esperar que arribi el noi perquè la salvi, no cal que tots dos siguin guapos, no cal que el cavaller sigui valent tota l’estona, no cal que el drac sigui dolent per naturalesa, etc. Les 8 o 10 llegendes que escriguin els infants de 6è també seran penjades al blog creat per a aquesta finalitat. Durant la setmana de Sant Jordi el blog s’obrirà per tal que els pares i familiars ho puguin veure des de casa (qui no tingui ordinador a casa també ho podrà veure a l’escola ja que els treballs originals estaran exposats en un lloc accessible per a tothom).

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Quan el blog estigui llest s’obrirà un període, que durarà fins al dia anterior a la celebració del dia de Sant Jordi, en què tots els nens i nenes, i també els seus familiars, podran jugar a descobrir quins dibuixos (amb la biografia que l’acompanya) són els protagonistes de les llegendes escrites pels alumnes de 6è. Podran enviar les seves respostes a través d’un espai habilitat per fer-ho en el blog o presencialment, en una bústia que se situarà a l’exposició. Com que aquesta mena de joc és gairebé impossible de seguir per als més petits hem pensat que els nens i nenes dels cursos que han fet els dibuixos (des de P3 fins a 1r) participin en un altre joc: Els grups de treball dels alumnes de 6è hauran de confeccionar unes cartolines amb una descripció de 3 personatges (un drac, un cavaller i una princesa) que corresponguin clarament a un dibuix concret dels que estan exposats. Els petits hauran de mirar-los bé per trobar de quin dels dibuixos s’està parlant (es podrà acotar a uns quants dibuixos, si la mestra considera que n’hi ha massa i és massa difícil). Aquestes descripcions hauran de ser adequades a l’edat dels infants (caldrà que en confeccionin de diferents per cada curs, ja que no és el mateix fer-se entendre a un infant de P3 que a un de 1r). Els alumnes de 6è caldrà que pensin com escriure-ho, de forma ben clara i entenedora, escollint detalls que caracteritzin el dibuix, perquè els més petits ho entenguin i ho puguin encertar. Pensem que aquesta feina anirà molt bé als grans ja que el fet d’haver d’escriure per fer-se entendre per un igual, més petit i menys competent (en termes d’aprenentatge), activa mecanismes de reflexió metalingüística que després els ajudaran avançar en el seu propi aprenentatge. Els petits, en grup, hauran d’encertat de quin dibuix es tracta, ajudats per la mestra, de forma presencial en l’exposició dels treballs. Tot i això, es pot animar a les famílies que ho segueixin pel blog. El dia de Sant Jordi, en un acte especial on s’hi trobi present tota l’escola, es poden desvetllar les incògnites i donar els 96

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià percentatges d’encerts i mostrar estadístiques de participació (que poden haver calculat els alumnes de 6è) i fer un petit obsequi a tots els participants. Els noms dels encertants es poden penjar (de forma optativa) al blog des d’on tothom es podrà imprimir un diploma de participant.

Vam expliacar-ho a la classe i vam escoltar totes les propostes dels nostres companys. I van sortir propostes molt diverses (s’adjunta una llista a l’apartat dels materials). Posteriorment, se’ns va demanar que confeccionessim unes bases per a un concurs literari de Sant Jordi i nosaltres les vam fer pensant en el format d’impressió també. Les adjuntem a l’apartat de materials. Després vam haver d’adaptar aquest concurs pensant en nosaltres mateixos, fer una proposta que es pogués dur a terme els propers dies. Després de parlar i debatre va sorgir la idea de preparar una gymcana amb algunes activitats de cada grup que realitzaríem l’últim dia de classe. Haurien de penjar les bases del la prova que ens fessim responsables a la web de l’assignatura al campus. La nostra proposta va ser la següent, tot i que al final la gymcana no es va poder cel·lebrar:

GIMCANA FINAL DE CURSO CON MOTIVO DE SANT JORDI NOM:

LA Paradeta de la poesia visual

MATERIAL NECESSARI:  Màquina de fer fotos  Full de valoració dels grups (s’adjunta al final) on s’apuntarà el número d’arxiu jpg de la foto de la poesia (el que dóna la màquina) i la frase que l’acompanyi  Una caixa una mica gran per fer de pedestal o suport de les poesies visuals DESCRIPCIÓ: La prova consisteix en confeccionar una poesia visual amb materials trobats pel Campus i pensar una frase que l’acompanyi i la completi, que en formi part (NO que la descrigui).

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Els concursants disposaran de 10 minuts (màxim de temps) per trobar els materials, i portar-los fins on s’hagi instal·lat el pedestal. Un cop a lloc tindran 2 minuts per muntar la poesia visual sobre el pedestal i la persona encarregada de la prova en farà dues fotografies: una de la poesia visual sola i una altra amb els components del grup mentre pronuncien tots alhora la frase que acompanya la poesia. Després, en el full de valoració, s’apuntarà el número d’arxiu de la foto i un representant del grup concursant hi apuntarà la frase que acompanya la poesia i la identificació del grup. CRITERIS DE VALORACIÓ: El grup organitzador d’aquesta prova decidirà democràticament la puntuació que es dóna a cada grup en funció de la poesia visual que presentin tenint en compte els següents criteris. És valorarà:   

L’equilibri i el valor estètic de la composició (vaja, que ens agradi) L’originalitat de la composició (vaja, que ens sorprengui) La unitat de la poesia visual, que objecte i paraules facin simbiosi (vaja, que ens deixi amb la boca oberta)

LA Paradeta de la poesia visual Nº D’ARXIUS FOTOS POESIA VISUAL

FRASE DE LA POESIA VISUAL

GRUP

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

3. Caixes d’art per educar Vam assistir a una conferència d’una mestra, Lourdes Martín, que presentava unes caixes d’art per educar. S’adjunten els apunts que vam prendre durant la conferencia i el posterior col·loqui.

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

També es pot consultar el contingut d’aquestes caixes i les seves possibilitats pedagògiques en els següent enllaç al seu blog: http://trescaixesplenesdart.wordpress.com/raco-de-noves-propostes/#comment-4 Posteriormen, a la classe vam parlar sobre aquesta experiència i, tot i que, en general, a tothom li va agradar i li va semblar interessant, vam criticar-li que ens faltaven les indicacions didàctiques perquè qualsevol mestra sabés utilitzar-la. Ara per ara, aquestes caixes necessiten de l’explicació de la seva cradora per a fer-les anar correctament i treure’n rendiment.

4. Poemes per educar A les darreres classes hem treballat amb poemes.

Lee, revisa, haz borradores, reordena, cambia..... VERSIÓN INSPIRADA EN EL POEMA DE BLAS OTERO: TÚ , QUE HIERES Poeta español nacido en Bilbao en 1916. Recibió una formación religiosa con los jesuitas y después de terminar su bachillerato se licenció en Derecho en Valladolid, carrera que nunca ejerció. Se trasladó luego a Madrid donde se dedicó por entero a la creación literaria. Obtuvo varios premios importantes entre los que se cuentan: Boscán de Poesía en 1950, Premio de la Crítica en 1959 y el Fastenrath de la Real Academia en 1961.«A modo de antología» y «Todos mis sonetos», son sus obras más representativas. Fallecido en Madrid en 1979

100

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià MUERTE FATAL Arrebatadamente te persigo Pero no consigo atraparte Soledad mortal, vacío total Cuando no te siento A golpes de silencio voy muriendo Cómo puedo vivir así así? Has de morir señora soledad Mujer fatal que arrebatadamente me persigues

TÚ, QUE HIERES Arrebatadamente te persigo. Arrebatadamente, desgarrando mi soledad mortal, te voy llamando a golpes de silencio. Ven, te digo como un muerto furioso. Ven. Conmigo has de morir. Contigo estoy creando mi eternidad. (De qué. De quién). De cuando arrebatadamente esté contigo. Y sigo, muerto, en pie. Pero te llamo a golpes de agonía. Ven. No quieres. Y sigo, muerto, en pie. Pero te amo a besos de ansiedad y de agonía. No quieres. Tú, que vives. Tú, que hieres arrebatadamente el ansia mía. Escribe un poema en el que el tema central sea la muerte:

LA MUERTE Tu guadaña insaciable cada día Y en mi mente estás presente... Aunque seas como el hielo fría y transparente A dónde vas? La incertidumbre me mata Como esta soledad que siempre te ata Tendido te espero porque me meuero

101

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià VERSIÓN INSPIRADA EN EL POEMA DE JOSÉ AGUSTÍN GOYTISOLO: PALABRAS PARA JULIA MIS CONSEJOS Hija mía te escribo Estas letras para que sepas Que llorar libera el alma Te sentirás aliviada Te sentirás recuperada Tal vez un poquito apenada Yo de ti empezaría a reir Que la vida son dos días, hay que vivir Que inexorablemente se acerca el día de morir Entonces vivir, morir, soñar, dormir Un día, una hora, un minuto, un segundo Un instante de sufrir, una vida de sonreír... Porque así la quiero vivir, así lo pienso PALABRAS PARA JULIA Tú no puedes volver atrás porque la vida ya te empuja como un aullido interminable. Hija mía es mejor vivir con la alegría de los hombres que llorar ante un muro ciego. Te sentirás acorralada te sentirás perdida y sola tal vez querrás no haber nacido. Yo sé muy bien que te dirán que la vida no tiene objeto que es un asunto desgraciado. Entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en tí como ahora pienso. Un hombre sólo una mujer así tomados de uno en uno 102

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià son como polvo no son nada. Pero cuando yo te hablo a ti cuando te escribo estas palabras pienso también en otros hombres. Tu destino está en los demás tu futuro es tu propia vida tu dignidad es la de todos. Otros esperan que resistas que les ayude tu alegría tu canción entre sus canciones. Entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti como ahora pienso. Nunca te entregues ni te apartes junto al camino nunca digas no puedo más y aquí me quedo. La vida es bella ya verás como a pesar de los pesares tendrás amor tendrás amigos. Por lo demás no hay elección y este mundo tal como es será todo tu patrimonio. Perdóname no sé decirte nada más pero tú comprende que yo aún estoy en el camino. Y siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti como ahora pienso.

103

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Narra un cuento clásico a la manera de un poema. ELS TRES PORQUETS En una llunyana contrada tres porquets germanets; ben rodonets emancipar-se volien però fàcil no ho tenien una casa havien de construir però la qüestió era decidir de palla, fusta o maons per a poder-hi viure com a faraons. Com que no es decidien... Al final es van separar. El gran, per la palla va optar Per poder anar ràpid a jugar Però el llop la va bufar I pel prat se li envolà I el porquet corrents a cal germà! El mitjà la fusta va triar, Per de pressa enllestir i poder descansr Però el llop també la va tirar I ensorrada va quedar.... I torna a córrer cap a cal germà! El petit, el més espavilat i eixerit Una mansió de maons ja s’havia enllestit. El llop bufa que bufaràs ho ha intentat Però la casa intacta ha quedat El llop desesperat per la xemeneia entrar ha provat Els porquets coent un rostit al foc l’han ben encertat El llop ha quedat ben socarrat! I cames cuiteu de la casa ha fugit ben cremat I els tres germans per fi s’han emancipat I aquest cop de veritat!!

104

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià ¿QUÉ ES LA POESÍA? Siempre que se intenta definirla hay alguna rendija por donde se escapa. Pero una forma posible de intentar aclarar qué es eso es decir que la poesía es... La Poesía es... juego. La Poesía es... música. La Poesía es... cuento. La Poesía es... magia. La Poesía es... palabra en estado puro.

Recomanem la cosulta a aquests enllaços de la xarxa: http://deamorypedagogia.blogspot.com/ http://www.catedu.es/abrapalabra/index.php?option=com_content&task=view&id=185&Item id=263

¿ POR QUÉ ? PORQUE... el juego poético desinhibe y devuelve al niño a ese mundo donde la memoria verbal, las fórmulas, las retahílas del lenguaje, la mímica, el gesto, etc. constituyen la magia y el ritual de los juegos infantiles. PORQUE... a través de los juegos de tradición oral el niño pierde el miedo a la palabra. Habla delante de los demás y expresa ante ellos ideas, conceptos, sentimientos... PORQUE... la poesía infantil de tradición oral contiene secretos de mágicos sonidos que acompañan el juego de los niños. PORQUE... la persistencia de letanías sonoras responde a una profunda curiosidad o necesidad: la de apoderarse y construir el lenguaje a través del ritmo, a fijar en la memoria estructuras sonoras.. PORQUE... a través del juego poético se crea una manera de poseer un misterioso mundo, un rodearse de huellas sonoras que se abren a múltiples significados. PORQUE... aproximarse al ritmo también puede significar transformar la palabra, darle una nueva vitalidad, descubrirla en todo su poder. 105

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià PORQUE... es vital que los niños continúen jugando, transformando, multiplicando la palabra, su palabra. PORQUE... a la cultura oficial de la escuela le hace falta la inyección de la memoria colectiva, del juego como aprendizaje esencial. PORQUE... al continuar ese proceso de transmisión, al recrear, combinar, añadir con su voz, con su memoria colectiva, se adueñan de todas las voces que a través del tiempo conforman la identidad cultural de un país. PORQUE... es importante que en el aula irrumpa la vida, la vida de las palabras, de los juegos rítmicos, por el absurdo, por el azar, que se acoja y recoja lo que aún guarda la frágil memoria de las grandes ciudades. PORQUE... paralelamente a la capacidad de expresión y comunicación, se desarrolla la capacidad de comprensión, no sólo de textos, sino de ideas, conceptos, pensamientos... que expresan los demás. PORQUE... gran parte de estos juegos se realizan en grupo. Es así como el lenguaje adquiere uso de herramienta social. PORQUE... el lenguaje poético es un lenguaje de aperturas, de posibilidades infinitas, universal e imposible de encuadrar dentro de un solo esquema de significado. La poesía va siempre acompañada por el placer. El acercamiento del niño al poema es trabajo del adulto y para que esta experiencia sea positiva debe reunir algunas condiciones: - La introducción al poema debe darse con un clima de distensión y tranquilidad mental. - La lectura o interpretación del poema ha de efectuarse con inflexiones de voz, pero sin sobreactuación. - No es preciso explicar las palabras desconocidas porque la captación por niños y niñas es total. - Debemos manejar con habilidad el vínculo afectivo que debe establecerse entre los más pequeños y la obra. - No es conveniente interrogarles para observar cómo y en qué medida el poema penetró en ellos; las preguntas destruyen estados internos afectivos. - La vivencia no se concreta en el acto, sino que es un proceso de efectos progresivos. - La trasferencia poética debe estar regida por la conciencia lúdica, compartida entre el emisor y el receptor, sobre todo en los primeros años. Es imprescindible recordar que el juego es el medio del que se valen niños y niñas para conocerse a sí mismos y al mundo de personas y cosas que les rodean.

106

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

Perder el miedo a la palabra, conocer el valor de liberación que la palabra posee. Porque con las palabras nos abrimos al mundo, nos mostramos, ordenamos y estructuramos el pensamiento. Las palabras nos delatan. Perder el miedo a las palabras y descubrir el poder oculto que poseen es el mayor de los retos al que debe enfrentarse el ser humano La poesía condensa, desplaza o substituye el significado usual de las palabras para producir estructuras que generen múltiples sentidos. La poesía es el género literario por excelencia. Se caracteriza por una utilización extraordinaria del lenguaje que obliga a las palabras a decir o significar cosas diferentes a las que usualmente denotan.

La poesía es una forma de vida, sobre todo una manera de ver las cosas, de mirarlas. (PILAR POLO)

107

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

MATERIALS CASA: GÈNERES PER EDUCAR          

Funcions dels personatges en els contes segons Vladimir Propp Conte i ressenya d’exposició: Somos diferentes, somos iguales Criteris de classificació del conte com a gènere Bases del certamen literari Jordi, el drac broni Recull de propostes d’activitats literàries de Sant Jordi Test de Sant Jordi Apunts del visionat del vídeo: Lenguaje audiovisual Apunts de la conferència a càrrec de Lourdes Martín: Tres caixes plenes d’art Plats recomants: llibres i lectures extraordinàries Recull de jocs I activitats relacionades amb la literatura

108

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

CASELLA D’ARRIBADA: CONCLUSIONS Després d’haver jugat una partida de prop de tres mesos, esgotades però amb la satisfacció d’haver-nos, si més no endinsat, a la mecànica dels jocs de creació literària, ens sentim amb la motxilla plena de recursos, i encaminant la recta final de la carrera amb la il·lusió d’aplicar-los algun dia a les nostres aules... compartir-los i viure’ls com els hem viscut nosaltres aquí i ara, amb sensació de fer un grup sòlid, passant-nos-ho bé i explorant les nostres facetes més creatives per donar ales a la imaginació tan sovint coartada per la serietat acadèmica de les universitats. Dit això, no podem acabar el joc sense fer una reflexió en profunditat del que suposa crear literàriament. Una reflexió inspirada en algun dels múltiples articles que hem anat llegint d’opinions d’experts en el tema de la didàctica de la literatura. Opinions que ens han ajudat a conformar la nostra – perquè de fet progressar en el coneixement suposa nodrir-se dels arguments que t’envolten i que ajuden a fonamentar els teus, millorar-los o fins i tot desestimar-los, si l’ocasió o el contra argument s’ho val. Al cap i ala fi res és nou, original en essència, diferent... simplement podem aspirar a reinventar i fer-ho amb una dosi d’inspiració que aporti al procés de “ creació” l’originalitat i la satisfacció personal suficient com per no decaure i abandonar-lo pel camí. Ser lector pot arribar a ser fàcil, ser lector crític un xic més difícil, però crear.... – quan vam començar a jugar, al febrer, ens semblava impossible ( cenyint-nos als cànons de lectores crítiques que hem anat assumint durant el nostre bagatge literari) No obstant això, hem aconseguit desacomplexar-nos, trencar els estigmes de l’escriptor consagrat i aventurar-nos a experimentar.... I és que en general , l’obra literària i especialment el procés de la seva creació solen ser un misteri per als lectors, o si més no es sol presentar com un misteri. És freqüent imaginar l’activitat de l’escriptor envoltada d’un halo d’estranyesa, d’obscuritat, de do extraordinari, quasi sobrenatural, que ens fa sentir particularment respectuoses i inferiors davant de la creació literària. La màgia de les paraules, les metàfores, el ritme, l’harmonia de la seva ordenació i els suggeriments ambigus poden provocar en nosaltres un distanciament fruit de 109

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià l’admiració. I és que encara avui, actualment veure com si alguns mestres actuen com si tinguessin por de desvirtuar els gèneres literaris – tan elevats i sublims- davant de les mans inexpertes i carregades d’imaginació ( o no!) dels infants. Potser aquesta reticència és el recer de l’excusa, de la por de no fer el ridícul ( alumnes i mestres plegats, especialment aquests darrers) de no arribar a les expectatives, de no aconseguir el que junts convindríem dins de l’estàndard de literatura inculcada a cop de manual, com a resultats òptims en les nostres produccions i les dels nostres alumnes. De fet, en molts casos, els prejudicis de l’adult, del docent, impedeixen aquesta pràctica d’activitat poètica-literària que posseeixen en essència les nenes i els nens. I en conseqüència, acaben sense esdevenir les potencials, encara que a vegades també inesperades, produccions d’innegable valor creatiu dels infants. Davant d’aquest fet tan habitual creiem que com a mestres, tenim el deure, de confiar en les creacions dels nostres alumnes, així com de potenciar la seva autoconfiança literària i vetllar pel seu progressiu afermament en la utilització creativa, re-creativa i lúdica del llenguatge. Tot plegat amb la mera, simple i única intenció que acabin veien en l’expressió literària un espai de gaudi personal, d’introspecció, un punt de partida en el joc de la creació artística pel llarg de la vida, trobar la possibilitat de viure el llenguatge artístic i conèixer-lo en la seva pròpia essència i aplicar-lo en la seva quotidianitat. I és que després d’aquesta declaració d’intencions no podem obviar l’opinió que limitar-se a estudiar la literatura seguint els manuals – talment vàrem fer nosaltres durant els nostres anys d’EGB, BUP i COU- no condueix a res més, que amuntegar muntanyes de fulls empolsinats en algun racó de casa, i amb sort, evocar algun vague record, anècdota, sonet, o un parell de frases de la vida pintoresca d’algun dels consagrats de la literatura, i dins d’aquests evidentment els clàssics, perquè sovint als contemporanis ja ni s’hi somiava arribar per qüestions de temps, és clar!!! Doncs bé, com dèiem, pensem que limitar-se a estudiar generacions i obres d’autors a cop de manual és minimitzar el propi valor de les possibilitats formatives d’aquest art del llenguatge a l’escola. “En aquest sentit Gabriel García Màrquez en un article que titulà La poesía al alcanze de los niños , en el que empra el terme poesia en amplitud, rebutja de ple la necessitat de recórrer a les interpretacions laberíntiques i psicoanalítiques que sovint els professors consideren adients i precises per captar el significat o la intenció d’un text, amb la qual cosa transmeten als infants aquesta idea de dificultat inherent a la comprensió del fet literari” ( MENDOZA, A. 1994)

Igual que Màrquez, creiem que en la docència s’ha d’optar per una actitud de prudència davant de les interpretacions i que, pel bé de la literatura i de la formació personal, literària i extra literària, dels alumnes se’ls ha de deixar marge de llibertat tant vàlid per la creació com per la comprensió i consegüent interpretació dels textos 110

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià que llegeixen. S’ha de mirar de no condicionar-los, amb interpretacions erudites que puguin distorsionar el veritable plaer de lectura literària. Màrquez ho deia així: Debo ser un lector muy ingenuo , porque he nunca he pensado que los novelistas quieran decir más de lo que dicen.

I nosaltres, talment descriu Mendoza, entenem aquesta afirmació com una postura d’acceptació del text literari, de creació, vàlid per ell mateix. I pensem que potser caldria tenir més present aquesta reflexió en totes i cadascuna de les produccions escolars que es demanen i demanem als infants a les aules. De fet, pensem que una de les claus de l’èxit d’aquesta assignatura ha estat justament aquest sentiment d’acolliment de les nostres produccions a l’aula, tant per tu com a professora, com per la resta de companys. Una sensació que ha permès palpar en primera persona l’efecte alliberador del joc literari obert, el que proposa no només la creació literària sinó la seva lectura. I és que hem pogut viure forma personal, grupal, transferible i intransferible, la literatura des del seu sentit més expressiu i vivencial, un sentit que ha permès fer-nos adonar de la importància de participar-ne ( i no només comentantla, recintant-la, llegint-la, sinó transgredint-la, alterant-la... res d’obres intocables, experimentem amb les creacions dels altres!!!) i tot plegat per arribar-ne a fer una valoració integral. Mendoza ho descriu així, i nosaltres hi estem plenament d’acord! El llenguatge literari vehicula i concreta l’univers imaginari de les sensacions i de les emocions, gràcies a les metàfores que juguen amb l’apropament d’imatges més o menys insòlites. La poesia fa esclatar les representacions estereotipades de la quotidianitat i suscita en l’infant un dinamisme creatiu, un dinamisme que parteix de la descoberta d’ell mateix i del món que l’envolta. L’expressió artística podríem doncs acordar, que ajuda a prendre consciència de l’univers interior i permet posar ordre als descobriments del món exterior, fent de just intermediari entre les sensacions i els sentiments o vivències ; fent de mediador amb paraules i imatges que donen sabor i realitat a la pròpia vida. I aquest sentit i gust que hem viscut fent l’assignatura també l’hem de potenciar en els nostres alumnes, perquè és justament durant aquesta etapa, la infantesa, que la necessitat de l’art i de la literatura dotarà a l’infant d’un bagatge de percepcions que li permetran veure amb altres ulls, analitzar, criticar, sentir i posar nom a les coses de la vida. Així doncs, és impepinable que hem de partir del supòsit com a mestres que l’infant està dotat per crear de forma espontània amb els recursos del llenguatge. Vigostki ho sintetitza amb les següents paraules:

111

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià El significat i la importància d’aquesta creativitat rauen únicament en el fet que permetrà a l’infant superar les dificultats en el desenvolupament de la seva imaginació 2 creativa i imprimirà a la seva fantasia una nova direcció, vàlida per a tota la vida.

Seria una llàstima doncs, desaprofitar les possibilitats que ofereix la creació receptiva i productiva dels textos literaris i no endinsar-nos ( com a alumnes d’aquesta assignatura, com a futures mestres i per descomptat vetllar que els nostres futurs alumnes també ho facin) en els jocs de creació del llenguatge. Aquesta assignatura ens n’ha donat la oportunitat, i hem jugat.... a fe que hem jugat! I com la majoria de jocs, haguts i per haver, aquests també s’han regit per una sèrie de convencions, normes i regles que hem anat tenint en compte, i que tindrem en compte – encara que les haguem de modificar per exigències de l’auditori infantil- el dia que els puguem aplicar de bon grat a l’aula. També és cert però que no les hem viscudes com quelcom infranquejable, tancat i intransgredible... ja que pensem que els mateixos jugadors, participants ( els nostres futurs alumnes) també han de poder arbitrar noves normes segons sigui la seva conveniència: en funció del context, la intencionalitat, la normativa del llenguatge, etc, etc.... I és que de fet tampoc hauríem d’oblidar que des del punt de vista didàctic, els tallers, els jocs de creació i expressió literària no només tenen beneficis quan a l’aprenentatge literari i enriquiment personal, sinó també en l’adquisició i domini del codi ( primeres llengües i llengües estrangeres) ja que si bé pot semblar que no es tracta d’una activitat estructurada, ben aviat es pot comprovar que aquesta manera de tractar la literatura també impulsa el desenvolupament de totes les habilitats bàsiques ( lectura, memorització, recitació, dramatització oral, escriptura,) i tot plegat tan de des d’una vessant purament mecànica i utilitària com des d’una vessant creativa ( individual i grupal) I així ho hem viscut nosaltres, i així és com ho pretenem fer viure. Des del nostre punt de vista, l’interès de l’objectiu de la creació literària és doble: la potenciació de factors creatius i artístics en l’infant i el coneixement per utilitzar de forma vàlida la llengua. I tot plegat emparat en el motor motivacional de manipular el llenguatge per buscar-hi efectes i resultats insospitats al utilitzar-lo lliurement. Els nous programes educatius recullen l’aspecte creatiu del llenguatge ja des del nivell de l’educació infantil, hi relacionen la comprensió oral, la comprensió escrita a qüestions com la capacitat d’expressar-se de manera original i estètica, o la capacitat de realitzar composicions escrites per a manifestar amb originalitat idees, sentiments i experiències personals així com per a exposar coherentment continguts culturals i científics adquirits.

“ La creación literaria en la edad escolar” en infancia y aprendizaje, 1982.

112

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià Fent una síntesi de les idees que hem procurat transmetre, proposem un seguit de reflexions que, creiem que han posat el marc d’activitats que hem realitzat durant aquest curs, i que alhora han de servir de guia per a noves propostes que ens puguem plantejar a l’hora de proposar jocs literaris a l’aula: 1. Per a l’objecte de la lectura i de la producció creativa de la literatura dins de l’àmbit escolar, cal considerar la poesia com un joc del llenguatge. Un joc en el qual la regla principal rau en la recerca de paraules, ritmes, efectes expressius basats en la única premissa de la selecció i la combinació. 2. Creiem que hauríem de mirar de pensar i de presentar les activitats com una modalitat de creació lingüística molt particular: és a dir, com una activitat lúdica en la qual tots poden participar i en la que la bellesa depèn de les troballes obtingudes gràcies a l’ús expressiu del llenguatge. 3. Plantejar-nos el fet de la creació literària com una necessitat i una manifestació espontània del nen, per oposar-la a l’actitud, molt freqüent “del no sé què dir” “ jo no he sé fer...” ( a les quals nosaltres també hi estàvem abonades a principis de febrer! I per sort ja hem tancat amb pany i clau al calaix de la vergonya, una clau llençada al mar i que a hores d’ara ja deu passar a Menorca com els de l’anunci de l’estrella Damm) 4. També cal tenir en compte que possiblement, la necessitat que sent l’infant de jugar amb el llenguatge troba en les produccions amb intenció literària la pròpia creació d’un vehicle d’expansió i interpretació de la seva peculiar visió de l’entorn, dels sentiments que en ell es produeixen i de com els interpreta. 5. No es tracta, es clar, de confiar en receptes infal·libles amb l’aplicació de les quals hagin de sorgir necessàriament excel·lents creacions literàries . Es tracta, més aviat d’oferir, per una banda una reflexió i un apropament al que és en si el fenomen de la creació literària; i per l’altra, d’elaborar propostes d’activitats que permetin dur a la pràctica la manifestació del geni creador dels nois. Parlar de receptes de creació literària; i per l’altra, d’elaborar propostes d’activitats que permetin dur a la pràctica la manifestació del geni creador dels nois i les noies. Parlar de receptes de creació per a l’ús escolar i activitats docents pot resultar paradoxal, quan parlem de transmetre interpretacions, vivències, emocions, etc. de tipus personal. La història de la literatura, i de forma particular la poesia del segle XX, ens suggereix moltes orientacions per treballar aquest tema a l’escola. 6. Les propostes mai seran de caire dogmàtic, ni per al mestre ni per als alumnes; al contrari, cada recurs o tècnica que mostrarem hauria de comptar, quasi

113

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià necessàriament, amb cert grau d’adaptació/ modificació per afavorir una més gran originalitat creativa. 7. Per posar en marxa la fantasia infantil – i adulta també, és clar!- i reflectir-la en un acte de creació calen determinats elements- paraules, situacions, personatges....establerts inicialment o cercats a mesura que es crea “ l’obra”. Aquests elements s’han d’estructurar mitjançant les normes del joc (poètic, narratiu, dramàtic) És aquí on interessen tots els recursos creatius dels que disposem ( webs, llibres, blogs, etc i moltes, moltes idees!!!). 8. No hem d’oblidar que per sobre d’aquesta determinació o selecció de components , i sobretot en la seva relació, actua la fantasia creadora ( infantil, juvenil, etc.) fent possible la inclusió dels móns meravellosos, tot seguint l’impuls de les paraules. 9. Es tracta de triar i optar entre elements i relacions: aquest és el sentit de la gramàtica creadora que exposa Gianni Rodari, en la seva Gramàtica de la fantasia, en la qual proposa una sèrie de recursos basats en l’atzar, la connotació, el suggeriment, l’antítesi ... tot plegat per jugar creant amb el llenguatge. 10. La normativa dels jocs rau en donar curs i forma a la imaginació i a la fantasia recreadora amb què els nostres alumnes són capaços d’elaborar in interpretar l’experiència que ja posseeixen. 11. Tant de les formes dels diferents gèneres literaris com els assumptes admeten tal varietat i diversitat de tractament s i de solucions expressives per recrear-los, que enlloc de ser empipadors motlles, ens poden proporcionar amplis suggeriments pel que fa als camins que podem seguir dins de les aules. 12. És necessari comptar amb la creativitat docent del mestre per adequar en tots els casos, cada activitat a les necessitats del moment i dels alumnes. Per la mateixa raó , el metre també ha d’aplicar les seves pròpies idees i intuïcions poètiques amb nous procediments. A l’escola no es tracta d’experimentar amb els alumnes, sinó d’enriquir les experiències tant dels alumnes com de les mestres. I així ens ho has transmès i ho procurarem transmetre. En essència crear textos literaris és saber ordenar els elements que ens ofereix la nostra pròpia activitat lingüística, la qual ens permet de relacionar realitat, impressions de percepció i formulació. Allò que expressa la literatura no és un contingut o coneixement real , sinó la seva contemplació; és dir, la interiorització que es produeix en l’individu creador, capaç de provocar un plaer estètic en el receptor. Aquesta contemplació es transmet mitjançant impressions, o sigui, paraules capaces de despertar en el receptor l’efecte d’una comunicació estètica, acceptant la possibilitat que aquesta impressió de 114

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià comunicació pugui ser o resultar enganyosa. Les següents paraules de Glòria Fuertes resulten molts significatives de l’abast, possibilitats i límits del que suposen les activitats de creació literària en un context escolar, sovint polaritzat per assolir coneixements sistematitzats. (MENDOZA)

“ El poeta, al sentir, descubre todo lo que no le han enseñado” I per acabar aquesta reflexió sobre el que hem acabant entenent, vivint, palpant, sentint en pròpia pell del procés de crear i jugar literàriament ens agradaria acabar així. ....Podrán decir que Caperucita Roja entra en el bosque y se encuentra con Pinocho, o es secuestrada por su madrastra que, con el nombre de Cenicienta la mete a servicio de Scarlett O’Hara o que se encuentra en el bosque con un donante mágico que se llama VladimirJ. Prop que le regala un anillo encantado, gracias al cual descubrirá, en las raíces del baniato sagrado de los Thugs, el Aleph, ese punto des de donde se ve todo el universo; a Ana Karerina que no muere bajo el tren, porque los ferrocarriles rusos de vía estrecha, bajo el gobierno de Putin, funcionan peor que los sumergibles; y lejos, lejos más allà del espejo de Alicia, a Jorge Luis Borges, que le recuerda a Funes el memorioso que no se olvide de devolver Guerra y Paz a la biblioteca de Babel.... ¿ Estaría mal? No, porque también esto lo ha hecho ya la literatura.. (U. Eco. “ Sobre algunas de las funcionas de la literatura” ( 2001/20

115

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

BIBLIOGRAFIA I ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ BORDONS, G. CASTELLÀ, J.M; COSTA, E. (2005) La lingüística textual aplicada al comentari de COLL, C. et al. ( 2002) El constructivismo en el aula. Barcelona: Editorial Graó. COLOMER, T. ( 2008) Introducción a la literatura infntil y juvenil. Madrid: Editorial síntesis. DELMIRO, B. (2002) La escritura creativa en las aulas entorno a los talleres literarios. Barcelona: editorial Graó. FOLCH,L . ( 2006) El món dels infants en els contes. Anàlisi psicopedagògica.Barcelona: edicions UB. MENDOZA. A. ROMEA, C.( 1994) Saber de letra IV. Barcelona: Universitat de Barcelona: Departament de didàctica de la llengua i la literatura. MONTES, F. ( 2008) Taller de escritura, 1303 ejercicios de creación literaria. Madrid: Berenice manuales. RODARI, G. (2008) Gramàtica de la fantasia. Barcelona: Ed. Proa ( les Eines) RODARI, G. ( 1997) Ejercicios de fantasía. Barcelona: Ediciones del Bronce. RODRÍGUEZ, A. ( 1989) Los cuentos populares o la tentativa de un texto infinito. Murcia: Ediciones de la Universidad de Murcia. D.D.A.A ( 1999) Literatura infantil y su didáctica. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla y la Mancha colección estudios. D.D.A.A. (1992) Formar infants productors de textos. Barcelona: Editorial Graó. D.D.A.A (2007) Imaginació, bibliografia selectiva per a la biblioteca escolar d’educació infantil i primària. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació D.D.A.A. ( 2002) La literatura per a joves, de la creació a la comunicació. Barcelona: Fundació Caixa Sabadell. D.D.A.A. (2001) Cine y literatura. Relación y posibilidades didácticas. Cuadernos de Educación. Barcelona: ICE UB. Universitat de Barcelona. D.D.A.A. (2005) Literatura infantil y educación literaria.101 colección estudios. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha. 116

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

ÍNDEX

CASELLA DE SORTIDA: PRÒLEG CASA: LLEGIR CRÍTICAMENT PER ESCRIURE - EXERCICIS QUE AIXOPLUGA AQUESTA CASA 1. Escriure una ressenya 2. Resum text arquetips de Mendoza 3. Una versió de Me gusta cuando callas 4. Comentari del vídeo de Ken Robinson 5. Versionar La Malcasada 6. Debat amb propostes de pel·lícules no sexistes - MATERIALS D’AQUESTA CASA CASA: JOCS INTERTEXTUALS - EXERCICIS QUE AIXOPLUGA AQUESTA CASA 1. Exercici A Margarita Debayle 2. Exercici amb imatge de Jordi Labanda 3. Creació d’un blog, pàgina web i experimentació 4. Descripció objectiva d’una imatge i construcció història 5. Escriure un diàleg a partir vídeo Book - MATERIALS D’AQUESTA CASA CASA: INTENCIÓ I FINALITAT D’ESCRIURE - EXERCICIS QUE AIXOPLUGA AQUESTA CASA 1. Decàleg del bon escriptor 2. Comentari Crear per obligació d’Ana Díaz-Plaja 3. Creació d’un poema a partir de retalls de revista 4. Descripció d’un esmorzar 5. Diàleg a partir d’una música i transf. cinematogràfiques - MATERIALS D’AQUESTA CASA

117

Pàg. 1 4 7 7 17 22 24 25 26 29 30 35 35 38 41 47 50 51 52 56 57 62 62 65 67 80

JOCS D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA Maria Plana Traveset i Gemma Sala Sebastià

CASA: GÈNERES PER EDUCAR - EXERCICIS QUE AIXOPLUGA AQUESTA CASA 1. Jornada de contacontes 2. Proposta de Sant Jordi. Gymcana 3. Caixes d’art per educar 4. Poemes per educar - MATERIALS D’AQUESTA CASA CASELLA D’ARRIBADA: CONCLUSIONS BIBLIOGRAFIA I ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

118

81 84 84 93 99 100 108 109 116