REVISTA ESCOLA SOL I VENT – VILAFANT
NÚM 35 JUNY 2016
Editorial.......................................................................................... 2
Setmana Cultural: costums i tradicions ......................................... 5
Educació infantil............................................................................. 15
Cicle Inicial..................................................................................... 30
Cicle Mitjà....................................................................................... 36
Cicle Superior................................................................................. 46
Jocs Florals.................................................................................... 51
Rodajoc.......................................................................................... 63
Hort................................................................................................. 68
Entrevista alumnes de 6è............................................................... 85
1
2
LA IMPORTÀNCIA D’UNA BONA RELACIÓ FAMÍLIA I ESCOLA Família i l’escola tenim com a objectiu comú educar als vostres fills i filles, que són únics, i que necessiten trobar coherència i continuïtat entre els dos contextos . Aquesta és una tasca compartida, d’aquí la necessitat d’establir una bona relació de respecte, confiança, col·laboració i ajuda. L’escola i família hem de compartir inquietuds, neguits, informacions,... Ens hem d’ajudar establint pactes i acords... i respectar-los, de manera que puguem aconseguir una unió entre el treball que es fa a casa i el que es fa a l’escola: en definitiva recolzament mutu. Els i les mestres tenim el deure de comptar amb vosaltres, pares i mares, per desenvolupar la nostra tasca. Sabem que aquesta col·laboració, que no sempre és fàcil, afavoreix l’autoestima dels i les alumnes i millora els seu rendiment escolar. També afavoreix la vostra relació amb ells i elles . De vosaltres l’escola espera que inculqueu respecte pels altres companys, pels mestres, per les normes, per un bon comportament. A més que dediqueu temps a ajudar-los en les tasques que porten a casa, en la seva vestimenta, alimentació, socialització, horaris i material escolar. I no m’oblido d’altres qüestions com participar al Consell Escolar, a l’AMPA, etc. que tan importants són per nosaltres. Tots podem saber que en cas de no existir aquesta relació, els i les alumnes tindran més dificultats i limitacions en la seva evolució, per contra si s’aconsegueix establir la cooperació adequada l’evolució de l’alumne serà més positiva i satisfactòria. I arribats aquí no puc més que agrair-vos, en nom de tot el claustre la vostra “col·laboració” en moltes de les activitats que hem fet durant aquest curs, i 3
que sense vosaltres no haguessin estat possibles: Treball sobre Van Gogh , Nadal, Taller d’Scrach, participació a Vilafant Vila Educadora, Setmana cultural, cercavila, tallers diversos, biblioteca, hort, Consell escolar ... Sense la vostra col·laboració nosaltres no ho haguéssim pogut fer... els vostres fills i filles no ho haurien gaudit. Ana Zanca
4
5
SETMANA CULTURAL A L’ESCOLA Cultura popular és sinònim d’identitat, per això és important conèixer-la, perquè ens connecta amb les nostres arrels i ens fa sentir que som part d’un lloc tant si hi hem nascut com no. A l’escola Sol i Vent de Vilafant hem volgut fer una parada en la nostra rutina diària, i així durant una setmana del mes de maig i sota el títol de Cultura popular catalana, hem volgut convertir-nos en un punt de trobada on compartir espais amb les nostres famílies i obrir-nos al nostre entorn per gaudir tots d’unes activitats d’expressió popular que connecti amb les nostres tradicions i que a més ens faci sentir que som una comunitat. A més d'organitzar tallers de manualitats o jocs tradicionals, també hem rebut la visita de gent que està directament vinculada amb les nostra cultura i que ens han transmès el seu saber i la seva passió; així els alumnes de Cicle Mitjà s’han passejat amb xanques gràcies en Ramón Nogué; Educació Infantil i Cicle Inicial han rebut la visita d’en Cebrià i la Carme, els gegants de Vilafant i els sons de les gralles que els acompanyen; i els nois i noies de Cicle Superior han experimentat que és ser part d’un castell amb els castellers de Figueres. També tota l’escola ha pogut veure una exhibició del què pot fer amb una baldufa un expert d’aquesta joguina. Gràcies a tots ells per compartir el seu temps amb nosaltres. I finalment s’ha de parlar de la cloenda: Emotiva al matí, amb un petit concert d’havaneres realitzat juntament pels Pescadors de Roses i pels nostres alumnes. Divertida i festiva a la tarda, amb una cercavila pels carres del nostre poble amb gegants, timbalers, capgrossos, cavallets i balls populars tot preparat pels nens i nenes de l'escola. Gràcies famílies i col·laboradors per acompanyar-nos i fer-la possible. Cèlia Juncosa 6
El primer dia de la Setmana Cultural vam tenir una visita ben interessant. En Ramon NoguÊ va venir a fer-nos un taller amb xanques. En aquest taller els alumnes van practicar com mantenir l’equilibri i caminar sobre xanques.
7
Antigament es feien servir per a travessar rius. Enfilats damunt les xanques no es mullaven les espardenyes. Ara l’ús que en donem és merament lúdic i ens serveixen, no per travessar, sinó per seguir diferents camins, primer aguantats amb una corda i quan adquireixen més seguretat sols.
8
Una de les activitats programades en el marc de la Setmana Cultural va ser la presentació de jocs tradicionals, especialment, de la baldufa que és un joc molt antic. Consta d’una peça de fusta, o de plàstic en el cas de les més modernes, que es fa girar amb un cordill. Aquest s’enrotlla al seu voltant i es llença amb força d’un dels seus extrems contra el terra. Així s’aconsegueix que giri sobre la seva punta i es mantingui dreta giravoltant durant un temps. Llavors es pot manipular amb el mateix fil i fer diferents trucs per fer-la girar sobre la mà o altres superfícies.
Exhibició de trucs amb la baldufa.
9
Els nens i nenes d'educació infantil i del cicle inicial van poder gaudir d´un espectacle de baldufes per part d'un campió mundial de baldufa acrobàtica: Gerardo Montero Aquesta mateixa exhibició es va repetir alumnes superior.
10
després de
cicle
amb mitjà
els i
Durant la Setmana Cultural els nens i nenes d’educació infantil i cicle inicial varen gaudir de la visita dels gegants de Vilafant, en Cebrià i la Carme. Els membres de la colla gegantera explicaren que van ser batejats el dia 16 de juliol de 1995 per la festa de la Mare de Déu del Carme, patrona de Vilafant. El gegant, en Cebrià, representa un rajoler que porta unes totxanes i estris del seu ofici ja que fa uns quants anys hi havia una bòbila molt important a Vilafant on s'hi feien rajols per a tota la comarca, d'aquí ve que es digui “Vilafant, mare de pobles”.
.
La geganta, la Carme, és la seva muller i li porta el dinar en un cistell.
11
També ens van explicar que, un any més tard, per la festa de Sant Cebrià varen batejar en Sagal, un gegantó que porta el nom d'un guixaire del poble, i la Draga que és un capgròs molt simpàtic.
Els nens i nenes de l’escola van aprofitar per posar-se sota les faldilles dels gegants i dins dels capgrossos.
12
La Colla Castellera de Figueres va ser l’encarregada d’apropar el món casteller als alumnes de cicle superior. Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys. Amb el pas del temps han anat convertint-se en un símbol molt potent de la identitat catalana i des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
13
El divendres al matí ens van visitar Els pescadors de Roses, un grup d’havaneres de l’Empordà.
Des de l’àrea de música i a l’etapa de l’educació primària, els i les alumnes de l’escola van preparar-se tres cançons que van cantar conjuntament amb els músics convidats. A cicle inicial van cantar El llop de mar, a cicle mitjà La Bella Lola i a cicle superior van fer una versió. Es va aprofitar per convidar a familiars i amics a compartir l’espectacle. Amb el seu cant i les melodies de les havaneres més populars van fer gaudir a petits i grans que van acabar cantant plegats El meu avi.
14
15
En el taller de cuina ens hem convertit en uns grans cuiners!!!! Hem elaborat dos plats: brotxetes de fruita i pastĂs de galetes. Tor seguit us expliquem com ho hem fet. Primer de tot com uns bons cuiners necessitem un barret:
Retallem seguint les lĂnies, hi posem el nom i ja el tenim apunt.
16
Abans de començar a cuinar és molt important que ens rentem les mans.
BROTXETES DE FRUITA
Enfilem la fruita, hi posem un xic de xocolata per sobre i ja ho tenim a punt per menjar!
Tallem la fruita amb el ganivet
PASTÍS DE GALETES
Suquem les galetes a la llet i fem capes. 17
Posem xocolata desfeta sobre les galetes. I anem fent capes de xocolata i galetes. Finalment ho Barregem xocolata en pols i
decorem amb lacasitos.
llet, remenem ben remenat.
Un cop fet els dos plats ja ens ho podem menjar!
BON PROFIT!!!
18
En una Cercavila no podien faltar els instruments per fer gresca i xerinola. Per això, vàrem decidir que un dels tallers fos l’elaboració de tres instruments: el tambor, el sonall i les maraques.
LES MARAQUES Per fer les maraques necessitàvem dues ampolles de coca-cola. Les vam tallar per d’alt i per baix fent coincidir les dues parts i enganxant-les amb cinta adhesiva. Primer haig de posar l’arròs dins amb l’ajuda d’un embut.
Després hem de tallar en quadradets les tires de paper de seda de diferents colors perquè així ens quedin unes maraques ben divertides i boniques.
Mireu que bonica m’està quedant!
Enganxem els papers amb vernís per tot arreu i les deixem eixugar.
19
EL TAMBOR Cada nen tenia un pot metàl·lic o bé de Nesquik o bé de farinetes dels bebès. Per decorar aquests pots ho vam fer dibuixant sanefes en una cartolina. La mestra va presentar diferents models dels quals havíem de triar els que més ens agradessin per poder-les dibuixar.
Un cop decorada la cartolina li posàvem cola per tot arreu per tal d’enganxar-la en el pot metàl·lic.
20
Per últim, aquest tambor perquè sonés molt fort i millor havíem de pintar les baquetes. Aquestes les hem fet amb pals de xino i taps de suro.
21
EL SONALL El sonall estava fet d’una capsa de formatgets. Cada sonall tenia a cada costat un tall de cordó curt i al final d’aquest hi havia la meitat d’un tap de suro lligat. En primer lloc, els nens tallaven en quadrats cada tira de paper de xarol. Tot seguit els enganxaven a la capsa fins que no quedés cap forat sense tapar. Després l’acabàvem de decorar amb gomets.
Finalment la mestra va fer un forat a la part de sota de la capsa per introduir un retolador gruixut que els nens havien triat i el vam enganxar amb silicona pel voltant perquè quedés ben fixat. 22
Un dels tallers que hem realitzat al pati de l’escola a educació infantil són els jocs de cucanya. Els jocs de cucanya són jocs tradicionals, jocs de sempre que es feien antigament i que perduren actualment. Aquests jocs els podem trobar a les festes majors i les festes d’aniversari. Els jocs de cucanya són una bona eina per fomentar el joc en equip. Hem pogut observar com els nens i nenes més grans ajudaven als més petits. En el pati de l’escola teníem organitzat 5 jocs. Cada grup de taller estava format per 12-13 nens, de manera que dividíem el grup en dos. Cada grup hi havia una mare, pare o mestra que acompanyava els nens i les nenes. I finalment amb tot el grup jugàvem el joc del mocador. Els cinc jocs són: 1- Pescar ànecs en una piscina. Ens havíem de concentrar molt i tenir una bona precisió per pescar els ànecs. 2-Explotar globus amb els ulls tapats
A dins hi havia farina, cacau,
confeti, aigua. 3- Fem una cursa de sacs. Que divertit saltar com un cangur!!!! Ens havíem d’agafar bé al sac per no caure. 4- Mosseguem una poma i “Filipinos” sense poder agafar amb les mans. 5- Joc del mocador. Fem dos equips. Cada jugador té un número, color que és secret. Qui té el mocador diu un número, color i surten un jugador de cada equip que tenen el mateix a veure qui agafa primer el mocador.
23
PESQUEM ÀNECS He pescat un ànec!!
EXPLOTEM GLOBUS
24
LA CURSA DE SACS
25
MOSSEGUEM LA POMA I EL FILIPINO
Uff és massa gran i em
El “Filipino”
rellisca!!
com que és més petit, és més fàcil!!!
Si ens posem un davant de l’altre ens va millor per poder-la agafar
I PER ACABAR JUGUEM TOTS JUNTS AL JOC DEL MOCADOR!!!!
ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ!!!! 26
En el taller podíem escollir entre fer un capgròs de robot, de princesa o de lleó. La setmana abans marcàrem els ulls a la capsa i els punxàrem, pintàrem les capses per poder-les decorar durant el taller. Els robots de color gris, les princeses de rosa pàl·lid i els lleons taronja.
Com que necessitàvem molt de material, en demanàrem a les famílies: taps, llanes, capses de cartró, oueres... i així tothom pogué decorar el seu capgròs com més li agradava.
Teníem escura-pipes, taps, oueres de cartró, palles de plàstic ... Es tractava de triar què i com ho volíem posar. No li podien faltar pius, connexions, antenes ... Després les mames, amb la pistola de silicona, ens ajudaven a enganxar-ho bé. 27
Per les princeses calia una corona ben decorada i brillant, una bona cabellera i dibuixar-li les parts de la cara: nas, boca, galtes ... Retallarem la corona de cartrĂł, la folrĂ rem amb paper platejat i la decorĂ rem amb gomets.
Tallarem talls de llana per fer el serrell i una mica de cabells a cada costat, amb els retoladors dibuixĂ rem el nas, les galtes, els llavis ...
28
Al lleó li faltava la crinera i dibuixar-li algunes parts de la cara. Per fer la crinera tallàrem tires de diferents papers i colors: taronja, platejat, groc i les enganxàrem al voltant de la seva cara i per acabar li dibuixàrem el musell, els bigotis ...
Un cop acabats calia lluir-los i on millor que en una cercavila? Així que el divendres a la tarda tots estàvem a punt per anar a fer la volta pel poble tot cantant i ballant.
29
30
Amb cartrons grans vam fer les siluetes dels gegants de Vilafant: en Cebrià i la Carme. Amb pintures tempera, els alumnes els van anar acolorint seguint el model original.
Per confeccionar les faldilles vàrem fer servir la tècnica del drapet (“trapillo”) que consisteix en fer passar unes tires de drap per un reixat i així s’aconsegueix relleu.
31
En acabat, vam enganxar les faldilles al cos. I a la geganta li vĂ rem posar un davantal i un cistell amb flors. Aquesta parella de gegants tan estimats al poble van presidir la cercavila de cloenda de Setmana Cultural 2016.
32
Aquest taller va consistir en fer una reproducció en petit dels gegants de Vilafant, en Cebrià i la Carme. Primer vam observar a la pissarra digital la imatge dels gegants que vam trobar a la plana Web de l’Ajuntament de Vilafant. Ens vam fixar en com anaven vestits, el color de la roba i els objectes que porten. En Cebrià porta una camisa de treball, una armilla negra, uns pantalons negres i una gorra. Amb una mà aguanta totxanes i amb l’altra un estri de rajoler. La Carme porta una brusa verdosa, un mocador a l’espatlla de color ataronjat, una faldilla estampada de flors i un davantal fosc. En una mà porta un cistell i a l’altra un ram de flors. Cada alumne/a va acolorir en una cartolina un model dels gegants. A la faldilla de la geganta se li va col·locar un paper scrap a triar entre dos models d’estampat. Després els vam retallar i plastificar. Amb rotlles de cartró folrats amb paper de xarol negre vam confeccionar el suport perquè es poguessin aguantar drets. L’últim dia de la setmana cultural tothom es va poder emportar aquest treball a casa per tenir-ne un record.
33
El dimarts al matí vam fer el taller de timbals. Cada nen/a confeccionava el seu amb una capsa metàl·lica de galetes, la qual van folrar amb paper de seda vermell. Seguidament el vam vernissar.
Una vegada sec hi vam fer els darrers detalls: enganxar-hi gomets i un sol i un vent, prèviament pintats amb molta cura, que representaven el nom de l’escola.
34
També van acolorir i decorar dues baquetes de fusta amb retoladors. Cadascú amb el seu estil va donar un toc de color i originalitat a aquells instruments tan casolans, però preparats amb molta il·lusió perquè donessin vida a la cercavila del divendres.
Així va ser com els nens i nenes de cicle inicial van convertir una capsa de galetes en el seu timbal i van fer una mica més seva una tradició tan pròpia de les nostres contrades gaudint d’allò més.
35
36
En aquest taller els nens i nenes de quart van confeccionar un tres en ratlla, de manera ben senzilla, a partir d’una cartolina on van traçar les línies i amb el suport de taps de plàstic a mode peces.
El joc del tres en ratlla conegut popularment com el joc del marro, és un joc de taula, on l'objectiu és d'arribar a posar tres peces sobre el tauler (de 3 per 3 posicions) de manera que siguin en línia recta (horitzontal, vertical o diagonal). Els jocs de tres en ratlla són dels més escampats pel món.
37
Història Els seus orígens es perden en l'antiguitat. Hi ha documentats jocs de tres en ratlla a l'antic Egipte (3000 aC),Creta, Grècia i Roma. Posteriorment es troben mostres a Xina(500 dC) i Sri Lanca.
A veure... on puc posar la fitxa?
Bona jugada!!
38
Els jocs de cartes són utilitzats des de fa molts d’anys per gent de totes les edats i d’arreu del món. Nosaltres vam utilitzar la baralla espanyola que té 48 cartes, repartides en 4 colls: els oros (monedes), les copes, les espases i els bastos que simbolitzen el poder de les armes (bastos i espases), dels diners (oros) i de la beguda (copes).
La mestra ens va ensenyar un joc popular de cartes: “La Mona”. REGLES DEL JOC: Poden participar 3 o 4 persones. No es poden mirar les cartes dels altres. Només es pot fer una parella a cada tirada. Barrejar molt bé les cartes per evitar que surtin moltes parelles a la vegada. Sempre ha de començar el jugador de la dreta del que ha repartit les cartes.
39
DINÀMICA DEL JOC:
Primer es barregen totes les cartes.
Després s'agafa una carta qualsevol o la nº 10, i s'amaga fins al final de la
partida.
A continuació es reparteixen entre tots els jugadors les cartes que
queden. Quan ja s'han repartit totes les cartes, ja es pot començar el joc.
Ara s'han de trobar les parelles: dos sisos, dos asos,...i s'han de posar en
un munt a part.
Quan tothom s'ha tret del damunt totes les parelles, comença el jugador
de la dreta del que ha repartit les cartes. Aquest ha d'agafar-li una carta al jugador de la seva dreta, mira si fa parella amb alguna de les seves cartes i, si fa parella, les treu. Després passa el torn al de la seva dreta. I així es continua, fins que un jugador només tingui la carta que no té parella. Aquest és el qui perd.
40
En aquest taller vàrem començar coneixent la llegenda de Guifré el Pilós. Aquesta llegenda ens explica l’origen de la bandera de Catalunya. Això va passar fa molts anys... “Vet aquí una vegada hi havia una guerra. Carles el Calb, rei de França, participava en la guerra i també el Comte de Barcelona, Guifré el Pilós. Els seus enemics eren els normands. Van perdre el normands i els altres van guanyar. Hi havia molts ferits, un era Guifré el Pilós. Estava quasi a punt de morir. El rei, Carles el Calb li va dir que com que ell havia ajudat a guanyar la guerra faria que el seu escut daurat tingués alguna cosa més. El rei li va passar la mà per on tenia sang i amb els quatre dits amb sang va estampar l’escut, que va quedar amb quatre barres vermelles. I així, diu la llegenda, que es va fer la bandera de Catalunya.”
Primer vam mirar el vídeo de la llegenda de les quatres barres.
Vam conèixer la història de Guifré el Pilós i l’origen de la senyera.
41
Amb uns escuts en blanc, com els de Guifré el Pilós, vam crear la nostra pròpia llegenda. Cadascú va decorar l’escut tot posant-hi allò més representatiu d’ell mateix: les inicials, una afició, un personatge de dibuixos...
42
Aquest curs, un dels tallers de la setmana cultural de cicle mitjà, va ser construir un timbal. Es va fer de manera similar a cicle inicial. Amb una ampolla de plàstic o una caixa metàl·lica de galetes, els alumnes de tercer i quart, van construir el seu timbal, tot decorant-lo amb trossets de paper de seda de colors i posant-hi una beta per poder agafar-lo.
43
El timbal és un instrument musical de percussió i sol fer l'acompanyament rítmic de la gralla a la música de castells, als balls de gegants i altres festes populars. D’aquesta manera, els nens i nenes van poder acompanyar amb diferents ritmes la cercavila que varem fer el divendres pels carrers del centre de Vilafant. Ens ho vàrem passar d’allò més bé!!
44
A cicle mitjà vam construir tres cavallets i un drac amb cartrons i caixes. Primer vam dibuixar les siluetes dels animals i vam retallar i pintar amb temperes. Després vam enganxar el cap dels cavalls i el drac a les caixes de cartró, i per últim vam folrar i guarnir les caixes amb plàstics i garlandes com si fossin els faldons d’un cavaller. A la cercavila vam passejar amb els nostres cavallets i el drac i ens vam anar tornant alguns alumnes de 3r i 4t. A la plaça Major vam fer un ball de cavallets pels veïns, familiars i alumnes que estaven participant de la festa.
45
46
La setmana cultural va ser el dies 17, 18, 19 i 20 de maig. Va ser una setmana en què tota l’escola treballava diferents tallers sobre la cultura popular i tradicions catalanes. Es va treballar per cicles. BALLS TRADICIONALS Nosaltres, cicle superior, vam fer tres balls tradicionals. Els i les alumnes de 5è i 6è ens vam repartir en grups de tres, i cada grup va treballar i ballar un ball tradicional. Els tres balls van ser: el de cintes, que consistia en trenar el pal amb les cintes mentre anàvem ballant; el de bastons, que consistia en picar amb bastons al ritme de la música; i el de panderos, que també consistia en ballar i tocar els panderos al ritme de la música.
47
JOCS TRADICIONALS Un altre taller varen ser els jocs tradicionals, com ara: trencar l’olla, la gallina cega, beure amb el porró, moros i cristians, el mocador i la cursa de sacs. Us els expliquem una mica, per si voleu jugar-hi algun dia. El joc de trencar l’olla, tracta d’intentar trencar una olla amb els ulls tapats. Moros i cristians, s’han de fer dos grups i s’han de col·locar en files separades. Després, una persona d’un grup ha d’anar a l’altra fila, on els jugadors d’aquesta, estaran amb la mà estesa. Aquella persona haurà d’anar picant les mans dels altres mentre va repetint moro, moro, moro... i el que li digui cristià ha d’intentar atrapar-lo.
48
La gallina cega consisteix en què una persona amb els ulls tapats ha d’esbrinar a qui ha atrapat. Beure del porró, tracta en beure vi o aigua i alhora has de dir: titi 1, titi 2, titi 3, titi 4, ... La cursa de sacs consisteix en fer una cursa dins d’un sac. El primer que arribi a la meta sense caure guanya.
TALLER DIGITAL: RECERCA INFORMACIÓ També vam fer uns treballs teòrics, sobre els temes tradicionals de Catalunya. Ens vam centrar amb el nostre poble: Vilafant. Pel que fa a activitats populars de Vilafant, vam estudiar i buscar informació dels gegants.
També vam estudiar el poble de Vilafant i la seva història. Aquí teniu un petit exemple del treball.
49
També vam buscar informació de la festa popular: Sant Cebrià. Altres temes que vam treballar va ser la fira del conill. Vam buscar informació de les sardanes. Sabeu que la població de Vilafant té dedicades quatre sardanes? La més antiga, de l’any 1872, és la Sardana dels Rajolers, amb música de Pep Ventura. Les altres són Records de Vilafant, composta el 1929 per Carles Comas, La Font de can Massanet, el 1952, amb música del mestre Bertran i Pujol, i la més recent, del 1990. Altres temes van ser: l’escut de Vilafant, els jocs populars, la cuina típica de Vilafant: poma de relleno, botifarra dolça, conill...; i els rajolers.
50
Erik, Marc, Alex, Juan i Damià
51
Guanyadors jocs Florals 2016 El tema proposat en els Jocs Florals d’aquest any va ser EL POBLE DE VILAFANT. Cada nivell va treballar un tipologia de text diferent. Aquí teniu el llistat dels guanyadors:
P3
P4
P5
1r
2n
3r
4t
5è
6è
Dibuix
Dibuix + paraules
Dibuix + frase
Dibuix + petit text
Dibuix + petit text
Notícia
Carta
Conte
Cal·ligrama
-
1r Cristina Lorenzo
-
2n Sebastià Frangella
-
1r Marc Barnés
-
2n Martí Viñolas
-
1r Adrià Rey
-
2n Leo Sánchez
-
1r Martina Cifuentes
-
2n Carles Barnés
-
1r Martí Llobet
-
2n Lucia Gómez
-
1r José Hernández
-
2n Patrícia Curto
-
1r Max Villalba
-
2n Helena Puigmal
-
1r Clàudia Picornell
-
2n Cèlia Picornell
-
1r Berta Picornell
-
2n Alba Hinojosa
52
Cristina Lorenzo
53
Marc BarnĂŠs
54
Adrià Rey
55
56
Martina Cifuentes
MartĂ Llobet 57
58
José Hernández
Vilafant 28d’abril de 2016 Bon dia senyora Consol : Hola senyora Consol em dic Max i m’agradaria demanar-li un favor.
A mi m’agrada molt llegir i com que a Vilafant no hi ha cap biblioteca m’agradaria que construíssiu una biblioteca a Vilafant com la de Figueres i amb una sala per a nens i una altre per a grans i també una per als ordinadors amb Internet, si us plau.
També m’agradaria demanar-li que a les escoles en comptes de flauta, toquéssim un xilofon perquè a mi m’agraden molt els xilofons i els toco molt bé.
Adéu senyora Consol .
Max Villalba
59
L’Alzina de l’amistat Fa molt de temps en l’any (1017) hi havia un poble anomenat Villa Fendanti , on hi vivia un nen amb el seu pare, la seva mare i el seu gos. El nen cada dia anava a jugar pel poble amb els seus amics i el seu gos. Un dia el seu gos va olorar alguna cosa, després els nens el van seguir, on van trobar una petita alzina, molts nens els hi va semblar insignificant però en Joan, que era l’amo del gos, en Dic, li va semblar única i preciosa. Cada dia anava a veure-la amb els seus 5 amics i el seu gos Dic. També per en Joan allò que la feia tan especial era que d’allà a sota li sortia una petita cascada d’aigua. Un dia que plovia a bots i barrals, les famílies van començar a patir molt pel mal temps però sobretot en Joan patia per l’alzina perquè la mare deia que poder a molts arbres els hi podia caure un llamp a sobre o ser arrancats per l’aigua. En Joan sense pensar en res va agafar l’abric i va escapar-se però no va pensar que la seva mare i el seu pare es podrien preocupar per ell. En Juan va veure que estava plovent tant que era possible que el poble s’inundés de l’aigua de la pluja i quan va arribar al costat de l’alzina va veure que la inundació ja havia començat. En Joan va intentar que l’aigua no arranqués l’alzina però al final només podia fer una cosa: anar a buscar tots el seus amics i tots junts van evitar que la inundació l’arranqués. Al cap d’una estona es van adonar de que la inundació ja havia acabat però als nens els feia molta pena tots els altres arbres destrossats.
60
Els pares van sortir de les seves cases i es van posar a buscar els seus fills i quan els van trobar, els van fer una gran abraçada i els van dir que no podien tornar-ho a fer i que era molt perillós el que havien fet. I des d’aquell dia els nens anaven a veure l’alzina perquè per a ells era un símbol de la seva amistat. Els seus pares es van adonar que l’aigua de la petita cascada era potable i la van provar, els va semblar molt bona i fresca. Llavors uns dies després, l’ alcalde la va provar i va dir que era l’aigua més bona i fresca de tot el món, que es convertiria en l’aigua del poble i que no tornarien a passar mai més set. Vilafant li va posar de nom a l’alzina: l’alzina de Can Massanet, perquè qui havia descobert aquell arbre tan especial, era en Joan, i el cognom d’en Joan era Massanet. I tothom va ser feliç i no van tornar a passar set mai més.
Clàudia Picornell
61
Berta Picornell 62
63
El Rodajoc és un programa que recupera jocs tradicionals cooperatius, com a font d'intercanvi de valors i realitats mitjançant un recurs molt atractiu pels nens, el joc. El joc com a eina pedagògica, ens ajuda a aconseguir un objectiu comú: prioritzar la cooperació davant la competició en el joc i afavorir les relacions personals entre els nens i nenes de les diferents escoles. Aquest treball amb jocs cooperatius i tradicionals d’arreu del món es realitza amb els alumnes de 4rt de Primària. El professorat d’educació física és qui treballa amb els alumnes durant les seves classes els diferents jocs per, finalment, acabar celebrant una diada on hi participen tots els centres educatius jugant en equips interculturals, interescolars i coeducatius ajudats pel grup d’alumnes de l’institut que la dinamitza.
64
i
A Vilafant es va celebrar el 12 d’abril, ja és la tercera edició i hi van participar els
alumnes de
4rt de la nostra escola. Van poder jugar amb altres nens i nenes de pobles veïns. Es van reunir al parc de les Mèlies i van gaudir d’una matinal de jocs d’arreu del món.
Aquest projecte, és possible gràcies a la implicació dels diferents centres educatius: ZER Empordà (Garrigàs, Pont de Molins, Cistella i Vilanant), Escola Joaquim Vallmajó (Navata), Escola de Llers (Llers), Escola Josep de Ribot i Olivas (Vilamalla), Escola Sant Andreu (Borrassà), Escola Montserrat Vayreda (Lladó), Escola Sol i Vent i Escola Les Mèlies (Vilafant). Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafant, el Servei Educatiu de l’Alt Empordà, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, la Diputació de Girona i l’Institut de Vilafant.
65
Els jocs que es van treballar aquest any van ser: Joao Palmada (Brasil), Faldilla hawaiana (EEUU), Jan Ken Po (Japó), Ver ver aras lama (Oceania), Half past five (Austràlia), la Selva (Congo), Passar l’aro (Itàlia), el mocador (Catalunya), futbol xinés (Xina), les tasses (Argentina), Czar and peasants (Rússia), My god (Moçambic).
66
El joc que va agradar més als nens i nenes va ser «Oh my god», és un joc tradicional de Moçambic. A continuació expliquem com s'hi juga.
Material necessari:
Una pilota, guix i vuit llaunes
Situació inicial:
Es delimita un terreny de joc d’uns 10 m de llarg per 5 d’ample. Al mig del rectangle s’escampen les vuit llaunes. Es formen dos equips d’uns vuit membres. L’equip A que serà el llançador, es divideix en dos grups, situant-se en els extrems oposats del rectangle. L’equip B, que esquiva, col•loca a dos dels seus jugadors en el centre del rectangle.
Desenvolupament del joc: L’Equip A comença a passar-se la pilota d’un costat a l’altre; a la tercera passada s’inicia el joc. Mentre l’equip B mira d’apilar les llaunes, l’equip A procurar tocar als jugadors del mig amb la pilota. Cada vegada que l’equip B aconsegueix apilar les vuit llaunes, un dels jugadors haurà de passar la cama per sobre de la pila i cridar My God i després donar un cop de peu a la pila de llaunes tornant-les a escampar. Això suposa un punt per a l’equip B. Quan un jugador és tocat, surt del rectangle sent substituït per un altre membre del seu mateix equip. En el moment que tots els jugadors de l’equip que esquiva han estat tocats, es canvien els papers en el joc. Guanya l’equip que aconsegueix sumar més punts després d’una partida. Si un jugador de l’equip B agafa la pilota a l’aire pot llançar-la tant lluny com pugui per a guanyar temps.
67
68
ELS NENS I NENES DE P3 HEM SEMBRAT ALLS A L’HORT. EN PRIMER LLOC, ELS HEM TASTAT, PERÒ NO ENS HA AGRADAT GAIRE, PERQUÈ SÓN MASSA PICANTS!!!
UI…. QUINA OLOR I PIQUEN!!!!
TOT SEGUIT AMB L’AJUDA D’EN FERNANDO ELS HEM DESGRANAT I ELS HEM SEMBRAT. HO REGUEM I ESPEREM QUE CREIXIN PER PODER-LOS COLLIR I CUINAR!!!
69
A L’HORT TAMBÉ HEM OBSERVAT LA BASSA I LA POMERA. HEM POGUT APRENDRE EL FUNCIONAMENT DEL COMPOSTADOR.
I
TAMBÉ
HEM
POGUT
OBSERVAR,
OLORAR
AROMÀTIQUES I FER-NE UN SAQUET D’OLORS!!!!
70
LES
PLANTES
PLANTEM CEBES
Vaig a posar la ceba dins el clot.
71
Quina amanida de ceba que farem!!
72
EL SENYOR FERNANDO ENS REPARTEIX UNA MADUIXERA A CADA NEN I NENA.
FA UN FORAT AMB L’AIXADA.
TOTHOM PLANTA LA SEVA MADUIXERA.
FINALMENT REGUEM. ARA A ESPERAR QUE SURTIN MOLTES MADUIXES!!!
73
DOS COPS PER SETMANA ANEM A L’HORT A OBSERVAR SI LES MADUIXES SURTEN. PRIMER LA MADUIXERA FA LA FLOR, DESPRÈS SURT LA MADUIXA QUE PRIMER ÉS VERDA I DESPRÈS VERMELLA. QUAN ÉS VERMELLA JA LA PODEM COLLIR I MENJAR!!!
74
Els nens i les nenes de primer hem anat tot sovint a visitar l’hort. Hem observat la bassa i els insectes, hem vist com els arbres florien i feien fruits. I tambÊ hem fet compostatge.
I tambĂŠ hem plantat enciams. Mireu quina collita!!
75
Els alumnes de segon, durant aquest curs, han pogut seguir aprenent i gaudint de l'hort escolar . Hi han fet activitats diverses: sembrar pèsols; regar-los i recollir-los; arrencar les pesoleres; treure males herbes; observar la bassa amb els nenúfars tan preciosos que hi tenim; observar com han crescut les herbes aromàtiques que vam plantar el curs passat; veure els canvis que es produeixen a l'hort al llarg de les estacions; conèixer el funcionament del compostador; i gaudir d'un espai únic a l'escola.
76
El passat dimecres 18 de maig, els i les alumnes de tercer vam baixar a l’hort a sembrar mongetes. En Fernando ens va ajudar. 1r Vam fer les regues amb l’ajuda del càvec. 2n Vam anar col·locant les llavors i vam regar.
77
El divendres segßent, el 28 de maig, desprÊs d’una setmana de pluges vam anar a l’hort a fer el seguiment de la nostra planta. Quina sorpresa quan ja ens vam trobar bona part de les mongetes germinades. Mireu com han germinat les nostres mongetes!
Arranquem les males herbes amb arrel i tot!!
Vam aprofitar per treure males herbes que havien sortit durant aquests dies.
78
El divendres 3 de juny, a la tarda, vam tornar anar a observar les nostres mongeteres. Quines tiges i quines fulles que tenien!! Durant la setmana el temps havia estat una mica inestable, sol al matí i pluges a les tardes i les plantes ho van agrair. Mireu quin goig de mongeteres!! Ara només ens faltarà collir-les...
I mentrestant anem visitant la bassa... A l’aula, hem estudiat la metamorfosi de la granota. En Liovel va anar a passejar pel Manol i ens va portar capgrossos. Així, hem observat en la nostra peixera com els capgrossos anaven creixent.
La metamorfosi de la granota
79
I quan van tenir les quatre potes, les vam portar a la bassa.
Fixa’t com han crescut.. Vinga cap a la bassa granotetes!!
Mireu!! Són allà, damunt el nenúfar!!
80
Els i les alumnes de quart aquest
curs
han
sembrat
patates, i se les han pogut emportar a casa. Durant el curs han anat a l'hort per veure l'evoluciĂł que fan les plantes a mida que passen les estacions. TambĂŠ hem anat per cuidar-lo: netejar
el
crestall,
treure
l'herba,.. En alguna ocasiĂł els ha servit com a model per poder fer un dibuix al natural.
81
Com sempre ha estat una gran experiència!!
82
Com cada any els alumnes de cinquè curs sembrem faves. Aquest any però el temps no ens ha acompanyat, o nosaltres no ho hem sabut fer millor, però les plantes ens han crescut de manera desigual. A un cantó del crestall les faveres han pujat grans i maques però a l'altra banda han crescut poc i han quedat petites. Tot i així, vam poder recollir una caixa de faves, que una vegada pelades i repartides, els nens i nenes van poder portar a casa una bosseta que demostrava la feina feta.
83
Els alumnes i les alumnes de 6è aquest curs escolar hem plantat cols. Durant el mes d’octubre vam anar a l’hort amb el senyor Fernando i la Susanna. Cadascú de nosaltres va trasplantar les cols del planter als crestalls. Hi havia un total de 50 cols, aproximadament. Vam cuidar les cols i regar-les quan podíem, tot i així, el senyor Fernando, encarregat de l’hort, ens va ajudar. Finalment, va arribar el dia d’anar a collir-les. Ens vam endur una sorpresa molt desagradable, les cols no estaven en bon estat. Les vam recollir i ens les vam endur cap a casa. Algun de nosaltres les va donar a les gallines.
84
85
El passat 16 de febrer ens van venir a visitar, a la classe de 6è,
dues
jugadores professionals del bàsquet femení: Noemí Jordana i Chrissy Givens. Vam preparar l’entrevista amb català i anglès.
La Noemí Jordana té 35 anys i és de Torelló. Actualment juga a l’UniGirona. La Chrissy Givens té 30 anys i és nord-americana, i també és jugadora de l’UniGirona.
Durant la temporada 2015/2016 han quedat campiones de la Supercopa d’Espanya, subcampiones de la Lliga Femenina i han debutat a l’Eurolliga.
Noemí Jordana
Chrissy Givens
86
1.- Quan vau començar a jugar a bàsquet? Noemí: vaig començar a 1r de primària, quan tenia 7 anys. Chrissy: no recordo quants anys tenia... 2.- Saps quantes cistelles has fet a l’últim partit? I l’anotació màxima que has aconseguit? Noemí: mai sé els punts que faig. M’agrada jugar per l’equip i fer-ho bé. Chrissy: no ho recordo exactament, uns 20 o 23 punts. 3.- Si les dones juguen igual o millor que els homes, per què ells són més importants? Noemí: uff! Això és un tema molt complicat. Sempre ha estat així, els jugadors professionals són més importants, més bons, etc... Jo crec que tot plegat és qüestió de diners.
87
4.- Hi ha algú que no us caigui bé a l’equip? Noemí: sempre hi ha gent que et portes més bé que d’altres. A l’equip ens portem força bé, però n’hi ha una que li tenim una mica de mania. Chrissy: estic d’acord amb la Noe. 5.- T’has barallat alguna vegada amb l’entrenador? Noemí: no, mai. Vosaltres us heu barallat mai amb algun mestre/a? Doncs a nosaltres ens passa el mateix. Ell és qui sap com vol que juguem i li hem de fer cas. Chrissy: no... 6.- Podeu compaginar bàsquet i família? I bàsquet, família i feina? Noemí: bàsquet i família jo ho puc mig compaginar, ja que els meus pares viuen a Torelló. Bàsquet i feina és més difícil. Estem moltes hores ocupades,
viatges,
entrenaments,
partits... Chrissy: el meu cas és més difícil, la meva família viu als Estats Units. 7.- Quan s’acabi el bàsquet a què et dedicaràs? Noemí: jo he estudiat per fer de mestra. M’agradaria poder treballar en alguna escola. Chrissy: m’agradaria fer d’entrenadora de bàsquet.
88
8.- T’han expulsat alguna vegada d’algun partit? Noemí: que jo recordi mai. Quan sóc a la pista intento respectar al màxim les normes de joc. Chrissy: sí... unes quantes vegades. 9.- How many hours do you train at the week? Noemí: fem moltes hores d’entrenament a la setmana... fins i tot masses! No tenim gaire descans, entre partit, desplaçaments, entrenaments, xerrades... Chrissy: unes 35 hores cada setmana. 10.- Do you practice another sport? Noemí: no tinc temps. Chrissy: m’agrada molt “baseball” és típic d’Amèrica.
89