i seguit
i seguit 2012
Comissària: Alaitz Sasiain Coordinació: Alaitz Sasiain i Saleta Losada Disseny Gràfic: Saleta Losada
Estem davant d’una exposició on l’espai està impregnat d’experiències, replè de similituds, ple de relats, de vivències que s’expressen a través del paisatge, del cos, de l’objecta. Omplert d’homenatges i de llibres que ens parlant de la pell i del paisatge que ens va formant al llarg del camí. Aquesta mostra col·lectiva de peces amb diverses identitats i estils donen pas a una memòria comú on es recicla i es transforma la matèria en un espai habitat ple d’idees. Un punt i seguit on les paraules, els materials, els secrets, els records, el pas del temps van narrant i revestint un retall de món.
Barcelona, 21 de juny de 2012 Alaitz Sasiain Camarero-Nuñez
86|87
82|85
78|81
76|77
66|75
64|65
50|63
46|49
44|45
38|43
30|37
28|29
24|27
20|23
10|19
A B C D F G I L M N P R S V Z
A
10|11
Aquesta obra neix arran d’un projecte el qual pretén posar en qüestió els límits de l’apropiació de la imatge tal com el va concebre Andy Warhol en el seu moment. Per aquesta raó s’ha triat la imatge de Marilyn Monroe que va sortir en un diari just després de la seva mort, la imatge més significativa de l’obra de Warhol en referència a aquest fet, doncs és una de les primeres serigrafies en què aquest artista va utilitzar el procediment fotogràfic per apropiar-se del material aliè. No obstant això, la imatge pateix una alteració el que la fa diferent a l’original, no es pretén copiar l’origen, el punt de partida sinó representar-lo. D’aquesta mateixa manera, el material utilitzat en l’elaboració de l’obra és material reciclat, càpsules de cafè que en aquest cas passen de ser elements de consum a ser descontextualitzats i convertits en una obra d’art. D’altra banda, la gamma de colors plans de les càpsules recorda els aspectes tècnics de la serigrafia. Per completar la imatge final s’han utilitzat 2.500 càpsules de cafè que estan unides entre si de manera que el conjunt forma una xarxa flexible, és a dir, no té cap suport rígid. Aquest aspecte de l’obra la converteix en un objecte versàtil a l’hora de ser exposada.
Alipieva, Maryia, Marilyn Monroe, 2.500 cápsulas de café, 167 x 167 cm
A
12|13
Humil homenatge a l’olivera, al seu poble i als poetes com una natura morta composada per setrills d’oli que atrapen alguns versos que Miguel Hernandez, Federico Garcia Lorca i Rafael Alberti dedicaren a les oliveres, juntament amb els retrats dels seus autors.
Alonso, Paula, Poemes del olivar, Setrills de vidre, oli d’oliva i impressio sobre acetat, Mides variables.
A
14|15
Partint de material trobat en el que apareixem el meu germà i jo, esborro la seva figura. Automatitzo el nostre retrat fins fer-lo intel·ligible amb la finalitat de explicar que és, gràcies al costum, en el que una sensació es pot diluir en el temps i fer-se quasi irreal. En aquest proces de treball, l’automatisme aconsegueix la desaparició del contingut de la figura original mitjançant un procés de dibuix intuïtiu.
Arbones, Pablo, Automatisme de defensa #1, Grafit sobre paper, Mides variables.
A
16|17
“Ens movem en un espai completament quadriculat, completament ocupat; d’una banda, per l’Espectacle, de l’altra, per el Biopoder. I el terrible d’aquesta quadrícula, d’aquesta ocupació, es que no podem rebel·lar-nos amb un gest definitiu de ruptura contra la submissió que ambdós ens exigeixen; només ens permet adaptar-nos a les circumstàncies estratègicament.”
Teoria del Bloom, Tiqqun
Archer, Sofía, Temples 1,2 i 3, Ferro i Alumini, 30 x 25 cm
A
18|19
“Buscar un lloc propi ens pot semblar un exercici massa humil. Pot ser, el fet de construir la meva casa us pugi semblar un tant miserable, però els que no som d’aquí coneixem una poesia a la que s’erigeix davant la nostra mirada el mon d’una manera grotesca, gelosos dels que aquí tenen una casa” Habitar ha quedat reduït a la materialitat, davant d’això prefereixo habitar els terrenys que s’estenen al meu interior. Amb aquesta peça pretenc crear la meva pròpia estància a la ficció mateixa. A la pròpia literatura. Construint un exili a l’interior, a un lloc que existeix sota la meva pell.
Azkarate, Ander, Módulo 1: Cielo en estancia, Impresio jet plastificada, Mides variables.
B
20|21
“Els llibres que mai podran ser tornats a llegir” es podria definir com un llibre escultòric. Se tracta d’un llibre contenidor, realitzat amb vidra, i a l’interior i podem contemplar fragments de fulles de llibre cremades i cendres. El sentit d’aquesta peça es donar homenatge a tots els llibre que han sigut cremats i censurats al llarg de l’historia, tots aquells llibres que estan prohibits, que s’han perdut i no podran ser tornats a llegir mai més. És una peça que en lloc de contenir imatges conte un llibre que no serà llegit, donant-li axis un aspecte d’urna, on es pot contemplar i admirar.
Bagur, María, Els llibres que mai podran ser tornats a llegir, Vidre i fulls, 22 x 16 x 3 cm.
B
22|23
HOMENATGE A JOSEP MATA Realitats que necessiten temps. Un temps exacte que permet trobar allò que busquem. Esperar la casualitat desitjada. Aquella casualitat que omple el camí i completa el destí. Endinsar-se en l’ànima del bosc, en el seu interior. Tancar els ulls entregant-nos a la introspecció. Caminar deixant-se por tar fins connectar amb allò sagrat de cada moment. Descobrir-se a un mateix emnig del tot i el no-res. Buidar la ment i escoltar el silenci. Sentir- se petit i gran al mateix temps. Sentir el poder de captar-ho tot en un instant. De fer-ho nostre. Ser, pertànyer.
Benet, Anna/Velilla, Nadia, Homenatge a Josep Mata, Guix i llibres, 17 x 17cm.
C
24|25
“La douce innocence, mon plus gran trésor” Annette Messager
Corominas, Sonia, Homenatge a Annette Messager, Fil i roba de sac, 15 x17cm.
C
26|27
Mulla el tampó de drap en oli Frega el drap oliós sobre la forma que escollis Desvela qui s’amaga darrere el text Dona visibilitat i crea àuries a qui desitgis
Criado, Paula, Invisibilitat, 150 Paper, oli, bol i tampó i llibres, Mides variables.
D
28|29
Trauma (del gr. traûma,ferida) 1. Ferida o lesió local produïda per una violència exterior . 2. Pertorbació neuropsíquica produïda per un esdeveniment o experiència , físic o psíquic. Diccionari de la llengua catalana, Institut d' Estudis Catalans, Barcelona 2007.
Doudali, Elani, Sense Tìtol, Fusta, Mides variables.
F
30|31
Em preparo per començar viatge amb una motxilla plena de paisatges i rostres dels meus artistes preferits. Per tal de fer més plaent el gaudi del camí; per tal de fer-ne ús quan la recança, l’abatiment o la tristor vinguin a trobar-me.
En honor al senyor J.Llovet
Fabra, Raquel, Dos en la carretera, Fusta, cartró, feltre, acer inoxidable i paper, 36 x 20 x 11 cm.
F
32|33
A partir de la vivència activa en el teixit associatiu de Barcelona, el moviment estudiantil, a les places ocupades de Barcelona, Madrid, Boston i New York i del coneixement wiki entorn economía, drets socials i justícia global, Dani Farràs-Berdejo va realitzar el dia 1 de Maig de 2012, dia del Treballador, una acció consistent a identificar a Barcelona els que ell considera Culpables de la situació econòmica, social i ètica. A partir d’un homenatge a Ai Weiwei (artista i activista xinès), Dani assenyala els culpables, els mostra el seu desacord i ho fotografia en primera persona. El projecte cobra un sentit compartit i de construcció col·lectiva al bloc web www.assenyalaelsculpables.wordpress.com, animeu-vos a participar-hi.
Farràs, Daniel, Assenyalant els Culpables. 1 de Maig de 2012, Llibret fotocopiat b/n, 14,8 x 21 cm.
F
34|35
Relacionant sobre el moment en que vivim avui dia, on el consumisme s’ha convertit en la base de, gairebé, totes les nostres prioritats, del benestar i la felicitat. La bossa com a element principal del consum, i la figura humana, reduïda a mida de formiga, ens mostren el poder que exerceix el consum dins la nostra vida quotidiana. malestar social que ens envolta. Per altre banda, “en espera” ens mostra uns personatges amb una forta manca d’identitat, tots asseguts, pacients i a la vora d’un precipici. No podríem dir si estan a punt de saltar o esperant alguna resposta, alguna cosa que els ajudi a entendre el perquè de tot plegat.
Fortuny, Marina, Waiting, Paper i plàstic, Mides variables.
F
36|37
La peça forma part d’una sèrie Instruccions d’ús. Llegeixi les instruccions que trobarà a l’interior del sobre detingudament i procedeixi a executar l’acte. En cas de dubte consulti amb vostè mateix, segur que es sorprèn.
Fuster, Marina, Instruccions d’ús: com realitzar un vol satisfactori, Paper i material orgànic, 15 x 10 x 20cm.
G
38|39
“Sota l’aigua poc fonda de la costa ancoro la cuirassa. No faig nacre, ni perles, la bellesa no m’importa: sóc un guerrer de dol que, amb negres llances, s’amaga en una escletxa de la roca.”
Joan Margarit
Godoy, Lara, Estudi de garotes#1, Feltre, 8 x 12 x 9 cm.
G
40|41
Agafet fort i cabalga amb mi, no tinguis por. Anem al bosc blanc a la reserca del teu tresor. Ara nomès veus la sang… Desperta al saló del gran llum i li pregunata a maria on es tothom. Dorm un altra vegada, i poset tu mateix l’agulla Ara tothom et prguntarà que t’ha pasat per la resta de la vida.
González, Andrés, Equus, Branca d’arbre intervinguda amb escaiola, resina vinílica, sang fresca i test de terrissa, 50 x 50 x 30 cm.
G
42|43
“Era insensible a cap possible meta, a les divisions i marques que intenten estructurar el temps. Hauria d’haver-se detingut un instant en el 60, o al menys senyalar d’alguna manera que quelcom acabava de finalitzar. Però, al veure-la franquejar veloçment aquella xifra igual que qualsevol altre traç no xifrat, es comprenia que les xifres i les subdivisions eren alienes a ella, estaven marcades perquè si, ja que l’agulla no feia més que avançar i avançar...”
T. M.
Goñi, Ariadna, Sense tìtol, Llapis sobre paper d’esbós, 16 x 18 x 18 cm.
I
44|45
Queixal extret per ERROR, per un dentista. L’autor vol sentir que la peça torni a ser part seva, però artísticament ja que no pot ser físicament.
Iglesias, Roger, La joia del dentista, Plàstic, feltre , porex i premolar, 8,1 x 8,2 x 4,1 cm
L
46|47
“Una imatge val més que mil paraules.”
Una biografia mai podrà explicar la totalitat d’una vida, mai se sabrà amb certesa si les paraules diuen la veritat. Possiblement no siguin res més que interpretacions i deduccions de fets que no s’han viscut a la pròpia pell.
López, Rebeca, Vida y obra de Sigmund Freud, Llibre,18,5 x 11,5 x 2,5 cm.
L
48|49
Paraules sense pensament desdibuixen l´ombra de paisatges irreals, arquitectures invisibles que s´amaguen, que s´allunyen i murmuren que l´horitzó està als nostres ulls, no a la realitat.
Losada, Saleta, Paisatge, Llibres, terras i paper, Mides variables.
M
50|51
Aquesta acció /Instal·lació funciona a mode de poema visual, i pretén posar de manifest el pes de la paraula i la força que aquesta pot prendre. La paraula, una eina que segons com emprem pot tenir uns efectes que van més enllà del món intangible de les lletres.
Martínez, Laura, Paraula, Finestra de fusta, vidres i pedra, 130 x 80 x 0,5 cm.
M
52|53
Martínez, Francisco, Cos i Anima, Pany, llibre i pegament,
“Únic i de tothom, de tothom i de ningú”
24 x 17 x 2’5 cm.
M
54|55
El qüestionament de la paraula i el missatge. El qüestionament de la forma, la funció i el contingut. El despertar de la consciència i el pensament crític sobre el llibre. Basat en el llibre de poesia de Fernando Pessoa amb títol Mensagem totalment traduït en llenguatge sonor.
Menendes, Viriato, Mensagem, Llibre , fusta i metal, 28,5 x 21 x 20 cm.
M
56|57
La peça es un intent d’apropament al espectador d’un record de la infància gravat en la meva memòria, cosa que he volgut compartir. Es tracta d’una al·lusió a la visió infantil de les coses i la capacitat del temps de redibuixar i magnificar els records. Una sensació de sorpresa i il·lusió, i el record de la infantessa que s’amaguen a l’interior d’una petita caixa de fusta.
Menéndez, Elena, Recuerdos de luces verdes, Fusta, cartró, cera d’abella, pigments, leds i terra, 22,5 x 36, 5 x 16 cm.
M
58|59
En un llibre del cos humà, construeixo un teixit fent referència a la nostra estructura física, que suggereix un conjunt de teixits.
Mollo, Gustavo, Llibre-cos/tura, Cartro-paper impres-telafil de cotò, 48 x 21 x 30 cm.
M
60|61
Un petit però intens focus de llum va transitant, gairebé tocant l’interior d’una sèrie de fotografies dispars que disposades juntes, unides pel que els hi falta, es veuen obligades a dialogar entre elles, formant una mena de memòria construïda. La veu es fa ressò en l’experiència passada, dissolta, perduda. En cap moment es veuen totes les fotografies sinó que es genera un recorregut. D’aquesta manera el representat és recreat i reinterpretat per l’espectador contemporani, aliè a la seva historia d’origen. La llum en moviment “anima” les instantànies, guiant als ulls que escruten aquesta escena calidoscòpica. Aquest projecte està realitzat a partir d’un arxiu fotogràfic trobat tirat en un carrer de Guadalajara, Mèxic. Totes les fotografies estaven trencades a consciència quan van ser trobades. L’època en què van ser fetes (segons la correspondència trobada al costat d’elles i els manuscrits que algunes tenen en el seu revers) abasta des de la dècada dels 40 fins a la dels 70 del segle XX. Pertanyien a l’arxiu d’una societat anomenada “El Club de la Amistad”, els membres de la qual vivien en diferents Estats de la República de Mèxic.
Moreno, Guillermo, Punctum, Vídeo monocanal, 6’07’’
M
62|63
Representació de l’òrgan sexual femení a través de la metòdica tècnica de la papiroflèxia. Les peces s’exposen com a objecte a contemplar, aquesta normalitat les dignifica, davant de la habitual postura de la societat d’amagarles.
Moreno, Odile, Body Origami, Materials diversos, Mides variables.
N
64|65
-Mireu, mireu, mireu cap a dins dins. Veieu llum? Això és que estic bé!
Novas, Milena, CAP-sa, Radiografies, plàstic, tub i planxa metàl · lica, 175 x 40 cm.
P
66|67
“ Si algun dia no estem aquí, no será per gust, perque les Garrigues són la nostra pell, aquí morirem. Un nou dia que calenta el sol, gotes de suor cauràn del meu fron. Terra reseca, aigua pudenta, gossos tan prims que no es veuen de perfil. Tot això has de veure i de patir si vols ser un pages fí. Molt es el curro, poca es la pela, a les Garrigues treballem tots els dies però ens cuidem i sempre procurem de portar plé el carratell. Quan la calor es molt forta busquem una bona ombra, quan hi ha la boira plana, juguem a la butifarra, i si fot una bona tronada hi ha collita assegurada. Pagesos, granjes, boletaires, barraques, pastos i caçadors, son la gent que han fet de la comarca una terra diferent.
Quina Barra, Homenatge a la meva terra
Pallejà, Sìlvia, Terra reseca, Cofí, paper i oli, 100 x 100 cm.
P
68|69
Amb Paisatges trobats, la cadira es converteix en refugi, en la contingència de records, vivències i sobretot amb oblit. Les bosses de te, prenen forma de contenidors. Cinc contenidors que volen capturar el temps i la memòria. La instal·lació, ens transporta cap al subconscient per donar lloc una nova imatge, un record i un nou paisatge.
Pallisera, Nuria, Paisatges, Bosses de te, fotografia i parafina, 7 x 5 x 1’5 cm.
P
70|71
Explorem, aprenem, interactuem, ens conferim una identitat. Ens relacionem amb el nostre entorn, ens desenvolupem en ell, juguem amb ell. Volem treure-li les peces, muntar-lo sense recórrer el camí establert. Fer trampes, jugar a la nostre manera.
Pereira, Nadia, Jugant a fer trampes, Bronze,fusta de balsa i plàstic, 14 x 11 x 5 cm.
P
72|73
Absurd és una peça de paret construïda a partir d’un procediment que ja de per sí es absurd, tallar una planxa de zenc i posteriorment tornarla a unir. Aquesta peça parla de les fronteres, ja que el dibuix que es veu és el mapa polític d’Espanya, l’absurditat que genero en el proces de treball és la mateixa que succeeix en la realitat al seccionar el territori i desprès pretendre unificar-lo.
Perez, Pau, Absurd , Zenc, 40 x 40 x 2,5 cm.
P
74|75
L’individu com un buit a l’espai. Un analisi detingut de l’esser humà no es pot fer alienat del seu entorn. Un no existeix en si mateix sinó que és un cúmul d’interaccions amb tots aquells elements que l’envolten. L’estudi de l’individu només es pot fer tenint en compte el seu entorn, sense això és simplement una massa inerta.
Pont, Damià, Fragments , Metacrilat i acer, 30 x 10 x 7 cm.
R
76|77
La Factoría de cossos és un work in progress, que va començar al any 2009.El proyecte consisteix en la fabricació de petits cossos que provenen de la mateixa matriu o motlle amb els que es genera una sèrie infinita de variacions. El procés de treball és fonamental en aquest projecte que busca recopilar una gran multitud de éssers que narrin un mon interior, treballats des de la forma original a la absoluta degeneració. La fragmentació del cos, la mutilació, la deformació i la mutació, són algunes de les idees tractades en aquest treball que parla de la noció de un cos en el qual el concepte de bellesa es confon amb el grotesc.
Rubio, Marina, Factoría de cossos , Cera, bronze, ceràmica i parafina, Mides variables.
S
78|79
Sánchez, Anna Mª, Generador de paiatges , Paper creysse, paper super alfa, paper
“Transparent-Translúcid-Opac”
vegetal, paper manila i cartró, 20 x 15 x 1’5 cm.
S
80|81
Aquesta peça artística és concebuda com un homenatge al llibre Women and Love de la sexòloga alemanya Shere Hite. El llibre dóna compte d’una investigació qualitativa que l’autora va realitzar sobre el tema dones i amor l’any 1987. La peça consisteix en un exemplar únic, realitzat i signat per l’artista, que conté 12 bombons de xocolata embolcallats amb 12 de les dades estadístiques que Hite explica en relació a la temàtica del seu llibre.
Servalls, Roser, Women and Love , Paper i xocolata, 11 x 21 x 1,5 cm.
V
82|83
Hemisferis és un projecte que vam iniciar amb l’objectiu de crear el nostre refugi, món, acabant sempre al mateix lloc, el bosc. Aquí és on els nostres somnis convergeixen. Seguim sempre el mateix camí, ple de casualitats i conseqüències. És el recorregut al nostre interior, al nostre món terrenal i alhora celestial.
Velilla, Nadia/Benet, Anna, Hemisferis , Intervenció en la naturalesa, 160 cm x 75 cm.
V
84|85
Aquestes peces formen part d’una sèrie que parla dels secrets. Aquesta sèrie està inspirada en un objecte, l’escapulari, una peça petita de roba amb una imatge religiosa. Era utilitzada pels devots com a amulet i és on hi posaven les seves esperances. Secrets dits en veu alta, però alhora íntims. Treballo el ritual de l’objecte, allunyant-lo de la religiositat, més literal; però convido a emfatitzar la paraula fins convertir-la quasi en una lletania, una oració. Proposo una reflexió sobre la importància del símbol i del compromís personal. La proposta és un xiuxiueig llançat al vent.
Vidal, Mireia, Sense tìtol , Paper imprès, fil d’acer plastificat, plàstic i caixa de vellut gravada, 4,5 x 4,5 cm.
Z
86|87
Aquest petit llibre recull tot un seguit de paisatges on ens els quals hi he viscut meravelloses experiències al llarg de la meva vida. Així doncs, l’he realitzat amb la intenció que l’espectador pugui ser capaç de percebre el moment capturat i, també, per tal de poder recordar jo mateixa cada un dels lloc on he anat. Doncs, la obra no està acabada, ja que hi aniré afegint tantes experiències com em sigui possible. Cada una de les imatges, en format postal, va col·locades dins d’un sobre, i aquests sobres van cosits formant així un llibre de paisatges íntims i personals.
Zendrera, Clara, Els meus recorreguts , Paper, cartó, tela i fil i acer, 18 x 12 x 2,5 cm.