AMB CRIST, RENOVEM LA MIRADA
Document marc #PasquAvellanes2022
DOCUMENT MARC Pasqua de les Avellanes 2022
Hola, jove! Hola, grup! Tens a les teves mans el document marc de la Pasqua de les Avellanes d’aquest any. El text, elaborat per l’Equip de Pasqua, vol ser un instrument per preparar la celebració d’aquest temps a través de les reflexions que suggereix el lema escollit per a enguany: «Amb Crist, renovem la mirada». T’animem a utilitzar-lo en la teva lectura personal o en les reunions del teu grup o comunitat. T’esperem a la Pasqua de les Avellanes!
Enguany ens retrobem en format presencial des de l’esperança per la vida i a la llum de Jesús Ressuscitat. El món ha canviat molt en només dos anys. Ha canviat la nostra manera de relacionarnos, les prioritats que donem a les coses i les situacions personals, la nostra visió del món, i hem renovat alguns hàbits. Per tot això, cal que també transformem la nostra mirada.
Creus que avui podries mirar d’una manera diferent? La Pasqua de les Avellanes et convida a renovar la mirada. Creiem que cal mirar d’una manera diferent: a nosaltres mateixos, als altres i al món. Ara que tantes coses han canviat, ara que hem vist la fragilitat, també ens hem adonat que les persones han mostrat fortaleses i s’han teixit altres xarxes interpersonals en la solidaritat i l’ajuda mútua. Es tracta de veure el got mig ple o mig buit.
Com és la mirada que el món necessita de tu? Com creus que Jesús miraria el món avui?
1
Document marc #PasquAvellanes2022
AMB CRIST, RENOVEM LA MIRADA
UN PRESENT RENOVAT Darrerament s’ha parlat molt de la «nova normalitat» tot referint-nos a la nova situació que estem vivint degut a la pandèmia. Però... què vol dir «nova normalitat»? L’expressió en si mateixa és un oxímoron, es tracta de dos conceptes que són contraris. Una novetat és un canvi en comparació amb el que era habitual. Així, una situació normal, quan canvia, és una situació nova. Nosaltres preferim parlar de «nova realitat». Albert Einstein afirmava que fer coses sempre igual (normalitat) i esperar resultats o realitats diferents (novetat) és un sense sentit. Per tant, si de veritat volem renovació, calen mentalitats i estructures diferents, tant personals com comunitàries, respecte de les del passat. Renovar és fer nova alguna cosa, anar a l’essència, a allò que és genuí. Es tracta de perseguir la mateixa fita que ja teníem abans, però en un context que ha canviat i, per tant, amb uns mitjans i una metodologia diferents. Sí, cal que renovem la mirada vers la «nova realitat», que és plural i està en constant canvi. No estem parlant només de mascaretes i distància de seguretat, sinó de canvis
profunds que afecten el cor de les persones. No consisteix a canviar la mirada superficialment amb unes ulleres diferents que modifiquin la manera de veure les formes i els colors concrets, sinó de tenir una nova mirada que ve de la profunditat i ens fa comprendre la realitat diferent i comprometre’ns a ser part del canvi. Podem recordar expressions que els nostres avis i àvies diuen sovint: «això al meu temps no passava», «a la meva època...». Nosaltres ens els escoltem amb estimació i ens estranyem que actituds concretes poguessin ser una realitat acceptada. I és que el que ahir era vàlid, potser avui ja no ho és. No és que allò anterior fos dolent, no! O almenys no sempre; es tractava de la resposta a les necessitats que hi havia. Allò que s’ha de renovar no és només l’acció concreta i final, que és circumstancial, sinó la mirada profunda que escruta el fons de tot plegat. El projecte del Regne de Jesús sorprèn tothom per la seva novetat. Ningú abans que Ell parla de la mateixa manera de Déu com a «Abbà», ningú abans que Ell dona prioritat als últims,a ningú abans que Ell posava les persones per davant de les normes, ningú abans que Ell... La novetat del missatge de Jesús rau en la renovació de la mirada vers el Déu de la vida i el que aquest Déu vol per a la humanitat. Aquesta nova mirada està explicada a les Benaurances.b
En quins aspectes de la teva vida i de la societat creus que cal una nova mirada? a. Ens referim a «els últims» per parlar de les persones o grups de persones que queden excloses de la societat. b. Mt 5,1-12.
2
Document marc #PasquAvellanes2022
Cal que siguem conscients, a més, que una renovació del mode de vida personal i social comporta crisis, a vegades profundes. Potser, aquestes noves mirades no són ben acollides per aquelles persones que ja els està bé la «normalitat». Un canvi de mirada i l’acció coherent i conseqüent poden provocar incomoditat i confrontació amb qui no vol que res canviï. La renovació que Jesús proposa és incòmoda i el va confrontar directament amb els poderosos, a part de remoure el conjunt de la societat —els mateixos deixebles a vegades no l’entenen.
Creus que la confrontació dels governants de l’època a les idees de Jesús venen de la por a perdre la seguretat, els seus privilegis i l’statu quo?
AMB CRIST, RENOVEM LA MIRADA
Jesús, pels cristians, és un referent vital en el canvi de mirada que proposa. Al llarg del temps, a més, hi ha hagut altres persones que han dut a terme canvis de mirades vers situacions que s’estaven vivint. Algunes han estat i són sensibles a la realitat que el món viu, i proposen canvis de mirades constants amb les seves accions i el seu exemple i, evidentment, també tenen els seus detractors.
Quines persones són o han estat referents de justícia per a tu? En quines coses, lluites o reivincicacions s’han implicat a favor de la societat?
3
Document marc #PasquAvellanes2022
AMB CRIST, RENOVEM LA MIRADA
UNA MIRADA RENOVADA L’ESSENCIAL ÉS INVISIBLE ALS ULLS
De ben segur que aquesta imatge et resulta familiar. Es tracta de la primera il·lustració d’El Petit Príncep de l’autor francès Antoine de Saint-Exupéry. El principal aprenentatge d’aquesta història és que «Només s’hi veu bé amb el cor; l’essencial és invisible als ulls».c Realment, ens podem estranyar quan ens fan les preguntes «Què mirem?» o «Com mirem?». «Quina ximpleria!», podem dir quan ens ho qüestionen, «Només cal obrir els ulls i enfocar». No obstant això, cal tenir en compte que «naixem amb ulls, però no amb mirada. Per veure-hi, només cal dirigir els ulls cap a allò que volem veure; però per mirar s’ha de posar en marxa el cor».d Segur que alguna vegada has anat a un museu i quan has vist alguna obra d’art, sobretot d’art contemporani, t’ha inundat una estranyesa, un interrogant o, fins i tot, el sentiment d’absurditat o la sensació que t’estan prenent el pèl amb aquella composició artística. Més tard, algú t’explica la història de l’obra, la realitat de l’artista i entens el perquè d’aquell treball en aquell context. Serà llavors quan podràs mirar l’obra amb uns ulls nous i preguntarte què et diu a tu la imatge que tens al davant. Podem preguntar-nos, d’aquesta manera, per la profunditat amb què portem a terme l’acció de mirar:
• Primer ens podem adonar de la forma, el color o la mida de les coses. Aquesta resposta serà certa i objectiva. Tot això és el que percebem amb els sentits. • Més tard ens podem qüestionar què hi ha al darrere del que estem veient, imaginar-nos la història d’una cosa o persona concreta, plantejar-nos per què és com és. I en les respostes que trobarem davant d’aquesta manera de mirar ja no hi hauran intervingut només els sentits, sinó també la raó i l’enteniment. • Una passa més és preguntar-nos què ens diu allò que estem veient i mirant: Què ens evoca? Què ens diu de la nostra persona? On ens transporta? Què ens remou? A què ens compromet? D’això se’n diu contemplar i és el cor qui hi intervé. Serà només llavors quan la realitat que entra pels nostres sentits ens tocarà i ens transformarà, perquè hem mirat des del cor, des de la nostra profunditat més íntima. I quan això passa, no hi cap la indiferència. • Per últim, arriba el moment que Rolan Barthes descriu com «La mort de l’autor»: és el moment en què aquella obra pren un nou significat perquè ha passat per la nostra experiència subjectiva. Hem vist, hem mirat, hem contemplat i, per últim, esdevenim cocreadors. És el moment del compromís, de la crida a actuar i transformar la realitat a partir de la nova mirada. A què et crida avui la realitat que veus?
c. Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep. Ed. Salamandra, 1993. d. J.M. Fernández Martos. Mirarán al que traspasaron. Liberar nuestra mirada cautiva. SalTerrae, 1993.
4
Document marc #PasquAvellanes2022
AMB CRIST, RENOVEM LA MIRADA
5
Document marc #PasquAvellanes2022
La mirada que tenim vers les coses, les situacions o les persones, a més, pot ser diferent segons els filtres amb què mirem. El nostre sentit de l’humor, la nostra situació vital, la nostra edat, la nostra història, la nostra cultura o situació geogràfica, o les nostres experiències viscudes són alguns d’aquests filtres amb què es configura la manera personal d’entendre la realitat. Això
AMB CRIST, RENOVEM LA MIRADA
fa que moltes vegades pensem que tenim la raó o la veritat absoluta d’aquesta realitat i ens enroquem en una mirada cega, una mirada que no ens permet veure més enllà del que arriba pels nostres ulls. Oposadament, pot passar també que el que hagis viscut t’hagi portat a creure que mai tens la raó i que sempre són els altres qui en saben una mica més.
Llegeix aquesta història: Dos ocells estaven molt feliços sobre un mateix salze. Un d’ells es recolzava en una branca a la punta més alta de l’arbre; l’altre estava més avall, en unes branques baixes. Passada una estona, l’ocell de la branca més alta, per trencar el gel, va dir: —Oh, que boniques són aquestes fulles tan verdes! L’ocell que era a sota s’ho va prendre com una provocació i li va contestar de mala manera:
L’ocell de dalt notava que se li encenia la sang i sense pensar-s’ho dues vegades es va dirigir cap al seu adversari per donar-li una lliçó. L’altre no es va moure. Quan van ser a prop l’un de l’altre, amb les plomes encrespades per la ira, van tenir la lleialtat de mirar els dos cap amunt, en la mateixa direcció, abans de començar la baralla. L’ocell que havia vingut de dalt es va sorprendre:
—Però que ets cec o què? No veus que són blanques?
—Oh, que estrany! Fixa’t que les fulles són blanques!
I el de dalt, molt molest, va contestar:
I va convidar el seu amic:
—Tu sí que ets cec! Són verdes!
—Vine aquí dalt on era jo abans!
I l’altre, des de sota, amb el bec cap amunt, va respondre:
Van volar fins a la branca més alta del salze i aquesta vegada van dir els dos a la vegada:
—Em jugo les plomes de la cua que són blanques. Tu no entens res, tros d’ase.
—Mira! Les fulles són verdes! Parábolas en son de paz. Herminio Otero
Si som conscients de les diverses mirades que pot tenir la realitat i mirem amb diferents filtres i perspectives, tindrem la capacitat de comprendre millor el que som i el que ens envolta, podrem anar a la profunditat d’aquesta realitat. Deixarem d’estar cecs. La mirada de Jesús és una mirada que no deixa indiferent. Es tracta d’un mirar tendre, amorós i profund que commou i intenta comprendre la realitat de les persones i, alhora, commou el cor dels que són mirats per Ell. És un mirar que obre mirades, fins i tot les dels que estan cecs.e Jesús mira l’essencial, mira amb el cor. I quan la gent se sent mirada — compresa, compadida, estimada— per Ell, quan se sent tocada per Ell, el segueix. És llavors quan sorgeix el compromís i es fa realitat la crida a ser cocreadors del Regne de Déu.
Quina és la mirada que t’apropa més a la vida?
6
Quines cegueses t’impedeixen mirar més enllà?
Document marc #PasquAvellanes2022
AMB CRIST, RENOVEM LA MIRADA
LA TROBADA AMB L’ALTRE, UNA NOVA MIRADA Arribats a aquest punt, ens podem preguntar com renovar la mirada.f Fixem-nos en els ocells: només quan s’han trobat és quan han estat capaços de canviar la mirada. Els dos tenen raó des de la seva perspectiva personal, però fallen en la seva mirada parcial i en no posar-se al lloc de l’altre. Quan es desplacen, descobreixen aquesta «nova realitat». És en la trobada amb l’altre i, per tant, en l’actitud empàtica que neix de l’escolta activa, que la mirada canvia. I és en aquest moment que «les realitats» es reconeixen, interaccionen i es transformen mútuament. Tal com afirma Francesc Torralba, les persones tenim una tendència natural a socialitzar. Som éssers comunitaris i establim vincles entre nosaltres, sobretot per dos motius. El primer és que som vulnerables; quan estem sols ens sentim fràgils i, en grup, ens protegim i ens cuidem els uns als altres. Si fóssim autosuficients no tindríem necessitats, ja que les resoldríem pel nostre compte. El segon motiu és el desig que tenim les persones de donar i donar-nos als altres.g Quan veiem una sèrie en alguna plataforma digital que ens ha enganxat, quan ens ha agradat un llibre, quan trobem sentit a alguna cosa o alguna experiència que hem viscut, no podem estar-nos de compartir-ho, de recomanar-ho, de donar-ho. Això no és una necessitat, sinó el do d’irradiar allò que ens omple. La necessitat de cridar als quatre vents que hem trobat un tresor i que el volem compartir. En aquesta trobada amb l’altre passa com amb la mirada, que pot ser superficial, amb trobades epidèrmiques o trobades que transformen tothom. La primera representa la trobada de la façana, de l’exterior. En l’altra es mostra l’interior de cadascú, la seva profunditat, els fonaments, les humitats, la lluminositat i les rajoles que es belluguen. Però serà aquesta última la que deixarà marca, la que impactarà
en les persones i provocarà un canvi de mirada de la realitat. A partir d’aquesta trobada, res serà igual. En aquest compromís pel canvi a partir de la mirada profunda de la realitat tenim l’exemple de Maria. La Mare de Jesús està atenta a les necessitats dels qui té al costat —la cosina Elisabet,h les noces de Canà.i Contínuament guarda les coses al seu cor, en silenci. La mirada de Maria és una mirada contemplativa, silent i respectuosa. Però també és una mirada que il·lumina i acompanya la comunitat i està present en el compromís de la difusió del Regne. La trobada amb Jesús és un moment de canvi i de transformació en la vida de la gent. Què hagués estat de la vida de les persones sense els moments de trobada personal amb Jesús? Quan passa això, quan la trobada amb l’altre et transforma, diem que és un esdeveniment, no un fet. Un fet és quelcom quotidià, que passa amb normalitat, és rutinari. Un esdeveniment és un fet que no saps quan passarà però que surt de la normalitat, de la quotidianitat i suposa un canvi radical de mirada, és transformador. L’evangeli està ple d’aquestes trobades de Jesús (la samaritana,j el cec, el coix, els mateixos deixebles...) amb persones que renoven la mirada vers la realitat a partir de les seves paraules i accions. La trobada amb Jesús, per tant, és quelcom personal. Ningú la pot fer per nosaltres. Estem disposats a acollir Jesús que es vol trobar amb nosaltres en la nostra quotidianitat i transformar-nos? A la vegada, la trobada amb Jesús ha de portar-nos a la reunió amb els altres i a la creació d’una cultura de la trobada per enriquir la nostra vida i la dels altres.k e. Mt 20,29-34. f. Frère Alois. Esperar a tiempo y a destiempo. Taizé, 2021. g. Francesc Torralba. Conferència El valor de la trobada. Barcelona, 2021. h. Lc 1,39-45. i. Jn 2,1-12. j. Jn 4,1-26. k. Papa Francesc. Fratelli Tutti (30, 232).
7
Document marc #PasquAvellanes2022
Amb Crist, renovem la mirada! Aquest és el lema de la Pasqua de les Avellanes per a aquest any. Et convidem a mirar dins teu i la societat amb una mirada renovada: una mirada profunda, tendra, comunitària, ecològica, solidària i compassiva. En definitiva, et convidem a mirar com Jesús, amb aquella mirada que provoca la trobada personal amb Ell en la quotidianitat. I junts, en comunitat, poder cocrear el Regne de Déu des del compromís amb les persones i la societat en què vivim avui. És una invitació a trobar-te amb altres joves perquè t’impulsi i encoratgi a renovar el compromís cristià del Regne de Déu. Estigues alerta a les novetats de la Pasqua de les Avellanes i de la Pastoral Juvenil Marista seguint-nos als nostres perfils @MaristesEnxarxa a Instagram, Twitter i Facebook. També pots seguir i compartir l’activitat a través de l’etiqueta #PasquAvellanes2022.
8
AMB CRIST, RENOVEM LA MIRADA
Vine a les Avellanes del 14 al 17 d’abril. T’hi esperem!