QÜESTIONARI: EL CAFÈ DE LA GRANOTA- CORRECCIÓ INS RAMON TURRÓ I DARDER - INS VESCOMTAT DE CABRERA SEGON DE BATXILLERAT EL LLAMPEC REPARTICIÓ DE PREGUNTES Ester Sánchez Judith Masats Marta Nogueras Èric Bautista Guillem Safont UN BARRIL DE SABÓ MOLL
1. En quin moment del dia passa la història del barril de sabó? Al migdia
(quan ja s’anava fent l’horeta de dinar) . 2. Qui explica la història del barril de sabó moll? El vell Cristòfol. 3. En quina persona està explicada aquesta història? En primera persona. 4. Com era el temps aquell dia? El cel estava ennuvolat (era un dia lleig, amb
aire de tronada) . 5. Per què el cel era tan negre? Perquè hi havia núvols de pluja. 6. On anaven les dones en aquell moment del dia? Cap a les mines (a portar el
dinar als seus marits) . 7. Què era el Llampec? Era un dels quatre llaüts de la mina Teresa. 8. Què descarregava la tripulació al molló del Pedret? Un barril de sabó moll. 9. Com pujaven els productes que no es fabricaven a la vila? Calia pujarlo de
per avall i ho feien amb els llaüts. Després algú ho pujava manualment. (Calia pujarlo amb els llaüts que feien el camí de tornada després de dur el carbó de les mines cap a la ribera de l’Ebre.) 10. A quina zona de Catalunya s’esdevé la història? Per la zona de la ribera de
l’Ebre. 11. Qui era el Pere Camps? Era el patró (del Llampec) . 12. Quin caràcter tenia el Pere Camps? Era una persona violenta i aspra, que
traspuava mal fet. 13. Què ordena en Pere Camps al Florenci? Portar el barril de sabó cap a la
botiga d’Adelaida. 14. Qui era la Gramola? La Marieta Peris, la xafardera més llesta i sabuda.
15. Què estava fent la Gramola quan en Florenci rep l’ordre d’en Pere Camps?
Rentava la roba a quatre passes del Llampec. 16. On era la botiga de l’Adelaida? Era a la punta de dalt del carreró de Sant
Francesc. 17. Com era el carreró de Sant Francesc? Era el més costerut dels que
travessaven la vila de dalt a baix, seguint el pendent de la serra. 18. Qui era la Clenxa? Era el propietari de la barberia. 19. Quins personatges s’escapen del poble amb algú? L’Adelaida, que fugí
amb un recaptador de la contribució, la Clenxa, que es va escapar amb la dona d’un manescal i el Teodor, que va fugir amb la dona d’un Gallinaire. 20. Què dificulta encara més la feina del Florenci? La pluja. 21. Qui són “la mitja dotzena llarga de gent del calendari” afectada pel renec
del Florenci? Tots els sants del calendari. 22. Qui va escoltar el renec del Florenci? La Gramola. 23. Què vol dir que semblava que tot “se n’anava a can Pistraus”? Que
quelcom acabaria malament. 24. Per què s’esclafa el barril al cafè d’Alexandre? Perquè a Florenci se li va
escapar i el barril va baixar tot el carreró fins a topar amb el cafè. 25. Què passa amb el sabó? Que es va sortir del barril i va quedar sobre el
paviment, tot empastifat. Després es va desfer amb l’aigua i finalment va arribar al riu. 26. Fins on queda arrossegat el sabó del barril? Fins al riu (Ebre) . 27. Qui diu que en Florenci semblava Sísif? El Teodor, un apotecari. 28. Per què en Florenci semblava en Sísif? Perquè un Déu dels d’abans va
condemnar a Sísif a pujar una roca a rodolons dins al cim d’una muntanya, i cada cop que hi arribava mort de cansament la roca tornava a caure (ell havia de pujar el barril al cim del carreró i li també li va caure...) . 29. Com li diuen al Florenci des de l’accident del barril? El Sísif de la Ribera. 30. Al final del conte, què se sobreentén que ha passat amb el barril? Que el
Florenci, fart del senyor Pere Camps, va deixar caure el barril fent veure que havia estat sols una casualitat.
LA PLAGA DE LA RIBERA 1. A qui escriu el protagonista del conte “La plaga de la Ribera”? Al director de la presó de Lleida.
2. A què es dedica el Jeroni? És l’agutzil de la seva vila. 3. Segons el Jeroni, com han de ser el pregons? Cada pregó requereix el seu to de veu, la seva melodia, amb unes paraula ben col∙locades i punts de força i lluïment.
4. Què vol dir que l’edifici de la Casa de la Vila “se n’anava en sucs”? Que s’estava esfondrant sol.
5. Què va passar amb el paviment del saló d’actes de l’ajuntament? Que va cedir, i dos regidors van anar a parar al pis de sota.
6. On va caure el paviment del saló d’actes de l’ajuntament? Al jutjat municipal, on el jutge era a punt de treure l’entrellat d’un robatori de pollastres.
7. Qui va resultar ferit quan va caure el paviment del saló d’actes de l’ajuntament? El regidor de cultura i un testimoni ocular de l’assumpte de l’aviram.
8. Què calia fer abans d’enderrocar l’edifici per tornarlo a construir? Buidar l’edifici.
9. Què decideix l’alcalde que han de fer amb el que hi ha dins l’ajuntament? Va decidir sortejarlo entre els regidors i que cadascú s’emportés a casa la part que li toqués fins que arribés l’hora d’estrenar el nou ajuntament.
10. Que li toca, al Jeroni? Un lot amb el retrat d’un rei, l’arxiu del cadastre, vuit capgrossos de la festa major i un presoner que hi havia a la garjola de Ca la Vila.
11. Qui és la Plaga de la Ribera? És el presoner que li toca al Jeroni. El seu vertader nom era Valerià, però el seu àlies era la Plaga de la Ribera.
12. Per què la Plaga de la Ribera era a la garjola de la Casa de la Vila? Perquè el van enganxar, feia quinze dies, quan el tractor que acabava de robar es va calar al mig de la plaça de l’església.
13. Com es diu la dona del Jeroni? Elisenda.
14. Què fa el Jeroni a la seva dona quan es posa tossuda? Estovarli la badana ben fluixet, no per ferli mal, sinó per retornarla.
15. Quin objecte de l’ajuntament els causa respecte i els provocava vergonya a casa? El retrat del rei.
16. Quina mena de relació acaben establint amb la Plaga de la Ribera? Acaben acceptantlo com algú de la família.
17. Què cuinava molt bé la Plaga de la Ribera? Les sopes. 18. Quina habitació els pinta la Plaga de la Ribera? La cuina. 19. Quina habitació volia pintarlos de color gris perla la Plaga de la Ribera? El dormitori.
20. Quina era la vocació que tenia la Plaga de la Ribera des de ben petit? Vocació de delinqüent, de criminal sense entranyes.
21. En canvi, per a què tenia traça? Per a les coses honrades. 22. Per què diu la Plaga de la Ribera que està fet “un tros de quòniam”? Perquè només pot fer coses de persones honrades, només pot ser un tros de pa. (Perquè en els moments decisius es comporta de forma estúpida.)
23. Quina formació demana el Jeroni per a la Plaga de la Ribera? Formació en l’especialitat de delinqüència que més li agradi a la Plaga de la Ribera (a càrrec dels qui han exercit l’ofici) .
24. On han de donarli aquesta formació? A la presó de Lleida. 25. En definitiva, quin sentit pensa el Valerià que té el seu àlies? Un plaga és una persona que tot s’ho pren a broma i al qual mai se’l pot prendre seriosament. Així doncs com que tot el que fa (relacionat amb la delinqüència) li surt malament, te tan poca traça i sembla fet a broma doncs pensa que el descriu. (Té un sentit irònic)
ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA
1. Qui explica la història del conte? El vell Cristòfol. 2. Amb qui estava barallat l’oncle Nicolau? L’oncle Nicolau estava barallat amb l’oncle Soler. 3. Per què s’havien barallat tots dos? Perquè deu anys enrere s’havien esgatinyat mentre jugaven de parella a la botifarra.
4. Amb quin esdeveniment coincidia l’enterrament de l’oncle Nicolau? Coincidia amb el partit de futbol més important de la temporada, el seu poble contra el de Masos de Cinca. 5. Qui havia mort el dia abans del partit de futbol? L’oncle Nicolau. 6. Quin caràcter tenia l’oncle Nicolau? Era un bocí de pa. 7. Qui no era a la vila el dia de l’enterrament? El rector, Mossèn Silvestre. 8. Quina relació se sobreentén que hi ha entre l’estanquera de Balaguer i mossèn Silvestre? Relació amorosa. 9. Al final, quin capellà ha d’oficiar l’enterrament? El rector de Vallperdiu. 10. A quina hora diu el capellà que ha de ser l’enterrament? A les cinc en punt de la tarda del diumenge. 11. Quin problema tenia l’hora de l’enterrament? El problema era que coincidia amb el partit més important de la temporada i més de la meitat d’espectadors no hi podrien anar. 12. Per què la Clenxa diu que “La mort és una bandarra”? Ho diu perquè la mort de l’oncle Nicolau fa que no puguin anar a veure el partit. 13. Per què a penes no se sentia el capellà a l’enterrament? El capellà tenia la veu molt esquifida i la proximitat del camp de futbol a la plaça feia que els esvalots destarotessin les absoltes. 14. Per què en Pere Savina va anomenar el gol del dominus vobiscum el que va ser el seu equip? Perquè el crit que el pregonava va coincidir amb aquesta llatinada. 15. Qui és l’únic que crida “gol” a l’enterrament? Un escolanet. 16. Qui va clavar el gol del requiescat in pace? Els de Masos de Cinca. 17. Quants anys fa d’aquell enterrament? Vint anys. 18. Qui va fer aturar l’enterrament a la vora del camí per acabar de veure el partit? El fill gran d’en Nicolau 19. Qui va guanyar el partit? L’equip del poble. 20. Per què hi va haver tanta multitud, al cementiri? Perquè quan es va acabar el partit tots els espectadors, jugadors i àrbitre inclòs van acompanyarlo a cementiri.
PARAULES DES D’UN OLIVER
1. Qui és l’amo de l’oliver des d’on parla el protagonista del conte? Des de d’alt de l’ oliver, l’amo es l’Isidre.
2. Per què el qui parla està a punt de caure quan es presenta l’altre? Perquè s’espanta al veure’l. 3. Què està fent el qui parla a dalt de l’oliver? Estava collint olives. 4. Segons el qui parla, qui es dedica a robar als camps? Forasters que venen de la capital. 5. Qui són “els del tricorni”? La guàrdia civil. 6. Quants sacs d’olives té la collita d’aquell bocí de terra? Vint sacs dobles. 7. Quant d’oli se’n podrà extreure? Els suficient per tot l’any. 8. Per què se suposa que l’amo no es preocupa pel seu bocí de terra? Perquè l’Isidre té una botiga 9. Com es diu la dona de qui parla a la història? Basilissa. 10. Què li havia d’explicar la dona a l’amo del camp? Que li colliria les olives i li portaria a casa amb el tractor. 11. On van anar plegats l’amo del camp i el qui parla? A la guerra. 12. Per què se suposa que li està canviant l’expressió de la cara, a l’amo, mentre sent el protagonista? Perquè ell no sabia res. 13. Què és el que no ha fet la dona del qui parla, la qual cosa ha provocat el malentès? Avisar l’amo. 14. Què acaba fent l’amo al protagonista? El llença de l’arbre. 15. Segons el protagonista, en què s’equivoca l’amo? En pensar que li estava robant les olives.
INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D’ELIES
1. Qui explica aquesta història? El cronista. 2. En quina persona està explicada la història? La història està explicada en tercera persona del singular. 3. Quin ofici té el Víctor Cardona, el primer testimoni de la correguda? Ferrer. 4. Qui és la Florida? La somera de Juliet de Peris. 5. Quins tres testimonis estan en desacord amb l’hora en què va passar l’Elies per davant la porta del taller del Víctor Cardona? El ferrer, en Juliet i l forner. 6. Per què és important saber si aquell dia bufava el cerç o la garbinada? És important per saber si tenia el vent a favor o en contra.
7. A qui atropella l’Elies en donar la volta pel cantó de la rectoria? En Jaume Vilanova. 8. Quin detall de la indumentària de l’Elies no se li va escapar al Jaume Vilanova? Les espardenyes. 9. Què li passa a la dona de l’Elies des de fa un parell de mesos? Estava malalta. 10. Com es diu la dona de l’Elies? Joana 11. Quina és la característica que defineix la manera de ser de l’Elies? És un avar. 12. Per què diuen que la seva dona és una màrtir? Perquè li treu els diners. 13. Per què se suposa que l’Elies no ha de comptar amb cap simpatia per part de l’estanquer? Perquè no es fumador. 14. Qui persegueix l’Elies durant una part de la correguda? El gos del baster. 15. Quina feina fa el sastre els caps de setmana? És el contrabaix de l’orquestra de la vila. 16. Fins on corre l’Elies? Fins on és l’ordinari. 17. Què ha dit el metge sobre la salut de la Joana? Que es morirà al migdia. 18. Per què ha corregut tan extraordinàriament l’Elies? Per trobar a l’ordinari i que ja no li porti les medecines. 19. Què demostra la correguda de l’Elies pel que fa al seu caràcter? Que és un avar i no té esperànces en que la seva dona visqui. 20. Ordena cronològicament les professions dels testimonis de la correguda d’Elies: estanquer, ferrer, forner, fruitera, ordinari, sabater, sastre. Ferrer, Forner, Sabater, Fruitera, Estanquer, Sastre, Ordinari.
FUTBOL DE RIBERA
1. Què reprodueix la foto del 1958 penjada al Cafè de la Granota? Un equip de futbol posant abans de començar un partit de compromís. 2. Qui va explicar al narrador la història del conte? En Cristòfol. 3. Quants anys fa de l’esdeveniment que explica el conte? Vint anys. 4. Quines professions tenien els components de l’equip de la foto? Llaüters, calafats i minaires, juntament amb un botiguer de comestibles i un paleta. 5. On havien decidit construir el camp de futbol? On abans de la riada hi havia l’hort de Ramon de Tamariu, a la punta de la vila. Hi confluïen l’Ebre i el Segre.
6. Quins rius confluïen al lloc on van decidir construir el camp de futbol? Hi confluïen l’Ebre i el Segre. 7. On anaven a parar les pilotes que es perdien per llevant o per una de les bandes? A un dels dos rius o a la seva confluència. 8. Com recuperaven les pilotes que es perdien durant els partits? Es va nomenar un encarregat equipat amb un salabre de mànec llarg per si queien a la vora del riu, i amb un bot per si anaven a parar riu endins . 9. Què deia una llegenda sobre el que feien amb els àrbitres? Segons la llegenda, els de la vila llençaven al riu als àrbitres que feien una mala actuació. 10. D’on eren els contrincants del dia del partit en què van fer la foto? Eren titulars d’una vila dels Monegres. 11. Quina mena de futbol practicava l’equip visitant el dia del partit en què van fer la foto? Un futbol agressiu. 12. Com van marcar el segon gol els forasters aquell dia de la foto? De penal. 13. Contra qui cridaven al poble quan els forasters van fer el segon gol? Contra l’Estat i les seves institucions. 14. Quin va ser el resultat final del partit? Sis a dos a favor dels locals. 15. Per què el camp va quedar inundat amb un pam d’aigua? El Segre es va inflar ràpidament, aturant les aigües de l’Ebre amb el seu propi corrent, el que va provocar que l’Ebre s’embassés i s’inundés part del camp. 16. Per què aquesta circumstància va jugar en contra dels foraters? Perquè no havien vist mai tanta abundància d’aigua i es van esverar, perquè eren gent de secà, eixuta i corretjosa. 17. Per què aquesta circumstància va jugar a favor de l’equip local? Els jugadors de l’equip local portaven el riu a la sang i tenien molta més facilitat per jugar en aquelles situacions.
SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES
1. A qui dicta la carta en Miquel Garrigues? Al Miquel Dalmau, la Clenxa, que sap escriure. 2. Com tenen els ulls els Garrigues del carrer Major i els del carrer Nou? Un blau cel i l’altre negre. 3. Quins Garrigues tenen el pèl de panolla i neixen amb sis dits a cada peu? Tots.
4. Per què hi ha uns Garrigues que s’anomenen Cruïlles? Perquè pateixen estrabisme. 5. Què feia el barquer de la vila? Transportava als minaires des de la vida fins a les mines, en general, travessava allò que calgués a l’altre costat del riu. 6. A què s’ha dedicat sempre la família d’en Miquel Garrigues? A ser barquers. 7. Què va decidir construir el govern al riu, davant de la vila? Un pont a l’Ebre. 8. Quant anys van trigar a enllestir les obres? Tres anys. 9. Què significaven aquestes obres per al Miquel Garrigues i els seus descendents? Perdre l’ofici de barquer. 10. Qui és el senyor Honorat? L’apotecari. 11. Què representava el quadre que el senyor Honorat ensenya al Miquel Garrigues? Una barca con la d’en Miquel, amb tot de gent nua i un vell amb unes barbes blanques llargues, com a barquer. 12. Per què el senyor Honorat va voler ensenyar el quadre al Miquel Garrigues? Per saber si la barca que ell havia dibuixat era com calia. 13. Quin mite representa el quadre? El de Caront, barquer de l’embarcació que condueix a les ànimes fins a l’inframón. 14. Quin dubte té el Miquel Garrigues pel que fa al mite que representa el quadre? Es pregunta si tot el que li han explicat és veritat. 15. Per què escriu en Miquel Garrigues a la mort? Per veure si quan es mori, pot ocupar l’ofici de barquer a la llacuna Estígia. 16. En Miquel Garrigues vol treure l’ofici a Caront? No, però el va veure tan cansat al quadre del senyor Honorat, que creu que no li aniria malament algú que el rellevés, encara que siguin els dies festius. 17. Per quan deixa escrita la carta? Per quan li arribi l’hora de morir, li cusin la carta a la solapa del vestit d’amortellar.
PRELUDI DE TRASPÀS
1. Qui està morintse al conte? L’àvia. 2. Per què acudeixen les dones a vetllarla? Perquè no ho passi malament a l’hora de morirse. 3. Quina habilitat té la tia Ramona? Ho recorda tot.
4. Què vol dir que el senyor Honorat ha escalfat el llit de la tia Ramona manta vegada? Que mantenien una relació amorosa. 5. Com es deia el marit de l’àvia? Joaquim. 6. Quin arbre volia plantar al pati? Una figuera. 7. Per què l’àvia no volia plantar cap arbre al pati? Perquè taparia el sol, no li deixaria lloc per estendre la bugada i que les arrels de l’arbre esquerdarien les parets. 8. Quina relació de parentiu hi ha entre l’àvia i la tia Ramona? Era germana del marit de l’àvia, és a dir, la seva cunyada. 9. Què va passar quan l’avi va plantar l’arbre? Que l’arbre va esquerdar les parets del galliner i l’àvia no tenia lloc per estendre la bugada. 10. Quan va tallar l’àvia la soca de l’arbre? Quan el seu marit va morir. 11. Com va reaccionar l’avi mort quan l’àvia va tallar l’arbre? Es va encarcarar. 12. Per què se suposa que l’àvia té por de morirse? Perquè pensa que el seu marit l’està esperant per demanarli comptes. 13. Per què l’àvia només té oberta la nineta embogida de l’ull dret? Perquè la malaltia li va assecar l’altre ull i li va quedar mort.
ELS DELFINS
1. En quina persona està escrit el conte? Primera persona del singular. 2. Quan es clavaven totes les mirades en el protagonista del conte? Quan avançava cap a les grades de l’altar major. 3. A quins bancs es dirigia el protagonista del conte? Als davanters, on es trobaven els familiars del Constantí Cirera. 4. Quina fórmula fan servir per donar el condol? “Us acompanyo en el sentiment”. 5. Quina relació hi havia hagut entre la dona del mort i el protagonista del conte? Fa quarantacinc anys, van ballar junts, tres vegades seguides. 6. Quin és el privilegi que té el protagonista del conte? Ser sempre el primer que passa a donar condol als familiars del difunt en tots els enterraments. 7. Què ha fet el protagonista del conte cada cop que algú ha intentat avançarse a ell? Ferli la traveta. 8. Quines persones han intentat avançarse a ell? El Ramon Granera i dos més de la mateixa corda.
9. Per què diu que el seu privilegi és una “responsabilitat” molt carregosa? Perquè ha de donar exemple i anar amb molt de compte a l’hora de parlar, i a més ha de procurar parlar el mateix temps i anar vestit de la mateixa manera per evitar crítiques , és a dir, mantenir l’ordre i actuar de forma equànime . 10. Per què pensa que l’adroguer del carrer Major no és digne d’ocupar el seu lloc? Perquè és massa baixet i els del dol s’haurien d’ajupir i li falta corpenta. 11. Per què pensa que el ferrer no és digne d’ocupar el seu lloc? Perquè, tot i que té presència (menys que el protagonista), resulta bast i un pèl tibat. 12. Per què pensa que el llaüter no es digne d’ocupar el seu lloc? ? Perquè resulta més efusiu en els enterraments de la gent important que en els altres. 13. Per què el conte es titula “Els delfins”? Perquè un delfí és la persona hereva del poder o del prestigi d’una altra, i en aquest conte els personatges es disputen aquesta primera posició a l’hora de fer el condol.
UN ENIGMA I SET TRICORNIS
1. Quants guàrdia civils hi havia a la vila als anys seixanta? N’hi havia set. 2. Què caracteritzava físicament el sergent comandant del post? El caracteritzava el fet que era panxut (norantavuit quilos suorosos i esbufegadors). 3. Què caracteritzava físicament el guàrdia Epifanio Torrijos, la Broca? El caracteritzava el fet que era escanyolit (quarantaquatre quilos). 4. Qui feia aparicions espectrals i sobtades i sempre estava investigant? Era la Broca, Epifanio Torrijos. 5. Qui era la Salomé? Era la cotorra del Cafè de la Granota. 6. Qui explica la història del conte? L’explica el vell Cristòfol. 7. Quines activitats delictives o clandestines descobreix el Broca a través dels confidents? Descobreix que s’havien celebrat dues reunions de les forces democràtiques clandestines: una restringida en una galeria morta de la mina Antònia, i l’altra en el forn de l’Heracli Planes. També descobreix el nou amant de la dona del Ceferí, caçadors furtius, negocis il∙legals d’algunes tripulacions de llaüts, les visites del Cristòfol a la Marieta Peris, l’enamorament d’un defensa del Barça del Tomàs Valldabó, les timbes de pòquer. 8. Per què havien estat apallissats en Joan Rius, en Pere Sabata i en Manuel la Lloca? Perquè recollien informació.
9. Què havia passat al camp de futbol que havia provocat la investigació? Un desconegut havia imitat el xiulet del col∙legiat amb la intenció de parar el joc en el que segurament s’hauria convertit en una contraofensiva letal. 10. Què significa l’expressió “l’àrbitre pirata”? Significa l’àrbitre impostor, el desconegut que imita el seu xiulet. 11. Què havia aconseguit aquest misteriós personatge amb les seves aparicions? Havia aconseguit acabar amb la davallada de l’equip local, ja que intervenia en les jugades clau de l’equip visitant. 12. A qui va confessar l’àrbitre misteriós que era ell qui xiulava al mig dels partits? Ho va confessar a mossèn Silvestre. 13. Per què aquest home no volia que l’àrbitre misteriós se’n penedís i deixés de xiular al mig dels partits? Perquè era fanàtic de l’equip local i aquests intervencions l’afavorien. Només quedava un partit de Lliga, i a més era decisiu per anar al clot si l’equip guanyava. 14. Quin és el primer argument que li dóna perquè no deixi de xiular als partits? Després li fa creure que el fet d’imitar a la perfecció el xiulet dels àrbitres és un do que se li havia concedit per evitar el descens de l’equip. 15. Quin és el segon argument que li dóna perquè no deixi de xiular als partits? Que si l’equip anava al clot, la gent acabaria perdent l’interès pel futbol i es dedicaria a la política. 16. Quina por tenia l’àrbitre misteriós, a banda de la por de l’infern? Tenia por a ser enxampat. 17. Què fan en Cristòfol Vallcorna i el capellà perquè l’àrbitre fals continuï xiulant sense que l’enxampi el Broca? Estaborneixen la Broca perquè no pugui assistir a l’últim partit de Lliga. 18. Quins homes van a “donar memòria” d’algun conegut a la Marieta Peris? Són el Cristòfol Vallcorna, el mossèn Silvestre i la Broca (Epifanio Torrijos). 19. Qui era l’àrbitre pirata? Era el sergent comandant del post de la vila, Hermógenes Martínez. 20. En algun moment de la lectura has pensat que qui xiulava era la Salomé? No, perquè es mor i és dissecada. 21. Per què el conte es diu “Un enigma i set tricornis”? Perquè el tricorni era el barret que utilitzava la guàrdia civil en aquella època, és a dir, fa referència als set membres de la guàrdia civil i a l’enigma del desconegut que imitava el xiulet dels àrbitres.
AMARGA REFLEXIÓ SOBRE UN MANAT DE CEBES
1. Qui és el desconegut que veu el sereno de la vila eixint de la casa del costat de la ferreteria de Bonifaç Torres? És en Manuel la Lloca. 2. Què va escriure l’Horaci Campells, el sereno de la vila, durant quaranta anys? Un diari inèdit, únic en el seu gènere. 3. Quan l’escrivia? L’escrivia de cinc a sis del matí cada dia. 4. On es trobava el sereno abans de trobar aquella figura desconeguda sota els porxos de l’Arrupit? Es trobava en una alcova femenina “molt hospitalària” situada al tercer pis de la caserna de la guàrdia civil. 5. En quin estat estava el desconegut aquella nit i altres vegades anteriorment? Estava magolat, nafrat (és a dir, amb ferides provocades per cops), i mig estabornit. 6. Qui diu “Visca la gresca, / visca la gresca / i el tafanari / de la Francesca”? Ho diu la Salomé, la cotorra. 7. A què es refereix la Lloca quan parla de les “maleïdes cebes”? Es refereix a les cebes que va robar de l’horta del Pasqual. Després aquesta acció el va portar a la caserna de la guàrdia civil, on ho va xerrar tot. 8. A qui ajudava a fer de lladre la Lloca? Ajudava al seu pare. 9. Què li passarà a la Lloca si no fa de confident de la guàrdia civil? Anirà de cap a la garjola. 10. A part de la guàrdia civil, qui estossina la Lloca? Gairebé tot el poble: primer els comunistes, després els anarquistes, més tard uns caçadors de la colla del Negre (tres) , llavors el Pere Sabina (com a caçador o republicà d’esquerra) i finalment el senyor rector. 11. Quina informació ha d’aconseguir la Lloca si no vol que el sergent el peli viu? S’ha d’assabentar dels noms dels qui preparen la vaga que volen fer a la mina Segre la propera setmana. 12. Què vol la Lloca de l’Horaci? Vol que li digui els noms perquè el seu cunyat, l’Alfons, treballa a la mina. 13. Com l’amenaça perquè li expliqui el que vol? L’amenaça dientli que sinó escamparà que es posa al llit amb certa senyora del tercer pis de la caserna (la dona del sergent) . 14. Qui és l’últim a pegar a la Lloca aquella nit? L’últim és Horaci Campells, sereno de la vila.
15. Amb quina polisèmia juga el títol del conte? Juga amb la polisèmia de cebes, ja que pot fer referència al manat de cebes que va robar Manuel la Lloca o també pot fer referència al grapat de cebes que es va endur de tot el poble (cops).
L’ASSASSINAT DEL ROGER ACKROYD
1. A qui dispara amb l’escopeta el narrador del conte? Dispara al Teodor de Peris. 2. A qui explica la història? L’explica al Sebastià, jutge de pau de la vila. 3. Què fa aquest interlocutor amb un llapis? Pica amb el llapis sobre la taula, fent un soroll que neguiteja al narrador i fa que perdi el fil. 4. Quin tipus de novel∙les li agraden, al narrador? Li agraden les novel∙les de detectius. 5. Quin llibre havia encetat el narrador la nit abans dels esdeveniments? Havia encetat el llibre: L’assassinat del Roger Ackroyd. 6. Qui és l’autora del llibre? L’autora és l’Agatha Christie. 7. Com es diu la dona del narrador? La seva dona es diu Dorotea. 8. Com es diu el narrador? El narrador es diu Damià. 9. Què vol dir que el llibre de seguida el va fer “ensalivar”? Vol dir que de seguida va veure que es tractava d’un bon llibre i es va enganxar a la trama. 10. Per què està a punt d’escanyar la dona a la nit? Perquè no para de dirli que se’n vagi a dormir mentre estava llegint, fet que posa molt nerviós al narrador. 11. Quan aconsegueix adormirse aquella nit? Ho aconsegueix a les tres de la matinada. 12. Qui és el protagonista de la novel∙la que llegeix el narrador? El protagonista és l’Hèrcules Poirot. 13. Quan es posa a llegir el llibre a la porta de casa, qui és el primer que li interromp la lectura? El primer que l’interromp és el Xapa. 14. Per què aquest personatge deixa de molestarlo? Perquè ha de treure la seva camioneta del mig del carrer ja que barrava el pas al camió de la mina El Sot. 15. Qui és la segona persona que el molesta, quan llegeix a la porta de casa? La Dorotea, la seva dona.
16. Qui estava assegut davant per davant del narrador a l’altre costat de la plaça? En Teodor de Peris. 17. Què deixa el cunyat del narrador a l’entrada de casa, mentre comprava tabac a l’estanc? El morral i l’escopeta. 18. On anava el seu cunyat després de comprar tabac? De cacera. 19. Què és el que després sabrem que se suposa que estava preparant el Teodor? Explicar a en Damià el final de la novel∙la que aquest estava llegint. (Qui era l’assassí de la novel∙la.) 20. Quantes vegades s’acosta al narrador en Teodor des des de l’altra banda de la plaça? Quatre. Tres que se’n torna a l’altre costat de la plaça i l’última en que li explica el final del llibre que està llegint. Tres. Dues que se’n torna a l’altre costat i una en que li explica qui era l’assassí de a novel∙la . 21. Què li diu el Teodor al narrador de la història? El final de la novel∙la que està llegint. (Que l’assassí de la novel∙la era el Doctor Sheppard.) 22. Què fa llavors el narrador de la història? Li tira un tret amb una escopeta (Amb l’escopeta del cunyat.) 23. Per què se salva el Teodor? Perquè la somera de Joanet Cistella va passar corrent entre ells dos (en Damià i en Teodor) i va rebre el tret a la cama. 24. Quantes vegades diu el narrador al Sebastià que no faci sorolls amb el llapis a la taula? Quatre vegades . Cinc cops.
AMOR FATAL EN DECÚBIT SUPÍ
1. On era el senyor Gervasi Fenolleda a mitjanit a l’inici del conte? El senyor Gervasi estava en el seu despatx. 2. A què es dedicava professionalment el senyor Gervasi Fenolleda? Ell era el propietari de Lignits de l’Ebre S.L. 3. Com era la butaca on es desplomà el senyor Gervasi Fenolleda? Aquesta era una butaca antiga, de cuir i de color vermella. 4. Quin problema tenia amb els cabells en Gervasi Fenolleda? S’estava quedant calb . 5. De qui hi havia retrats al seu despatx? Hi havia retrats dels seus avantpassats mascles. 6. Quina era l’única roba que portava en aquell moment? Ell po r tava una camisa blanca i uns mitjons de color negre.
7. Quines tres dones s’imagina que s’esgarrifarien si el veiessin? Les tres dones serien la Júlia (la seva dona), la Natàlia (la seva minyona) i la Julieta (la seva filla). 8. Quina paraula li crema al cervell perquè considera que el defineix i l’angoixa? La paraula “Adúlter”. 9. On era la seva roba? Era escampada per tot el despatx. 10. Quin element de l’habitació es resisteix a mirar? La butaca de cuir vermella. 11. On dormia la seva família en aquell moment? Al pis del damunt. 12. Quin ocell apareix retratat al quadre d’un dels mascles Fenolleda? Un papagai. 13. Amb qui havia mantingut relacions sexuals la vella Natàlia? Amb tots els seus avantpassats mascles. 14. Què hi ha al sofà del despatx realment? Fotos de la Claudia Cardinale. 15. Què fa el Gervasi amb l’antic punyal berberisc que havia servit de tallapapers? Destroçar les fotos de la Claudia Cardinale. (Apunyalarles fins a sis vegades.) 16. Que s’extreu de la comparació entre els anteriors mascles de la família i el senyor Gervasi? Que en Gervasi és molt més fidel a la seva dona i més vergonyós que els anteriors mascles de la família . (Degradació de la dinastia.) 17. Què significa “decúbit supí”? És una posició anatòmica del cos humà on amb el cos estirat, l’esquena reposa sobre un pla horitzontal tocant a terra.
GUARDEUVOS DE SOMIAR GENIVES ESDESTEGADES
1. Al principi del conte on puja la Gabriela Cabanelles i el seu fill, en Carles? Ells dos pugen a un autocar. (Cap a Lleida.) 2. Quin és l’ofici del Marcel∙lí Monegre? És el patró del Santa Bàrbara. 3. Amb qui està casat? Està casat amb la Gabriela. 4. On li diu el vell Tobies que ha de fer un viatge? Cap a Tortosa. 5. Per què li agrada la idea d’anar a aquella ciutat? Perquè veuria la Paulina que és una amant seva. 6. Qui diu la frase “Marcel∙lí, dimoni, ho fas millor que un rei!”? La Paulina. 7. Qui és la vella Carlota? És la mare d’en Marcel∙lí. 8. Quin és el neguit que té la Gabriela? La salut del seu fill. 9. Des de quan s’han distanciat la Gabriela i el Marcel∙lí? Des que va néixer en Carles.
10. Per què s’han distanciat la Gabriela i el Marcel∙lí? Perquè la Gabriela està molt pel seu fill i en canvi no està tant per la resta. 11. Què és el que la Carlota té por que no recordi el seu fill? Que no es recordés d’anar a rebre a la seva dona i el seu fill a l’estació d’autocar. 12. Quina obsessió té el cobrador de l’autocar? Que els americans tirin bombes atòmiques als coreans. (Guerra de Corea.) 13. Què li deien tots a la Gabriela del temor per la salut del seu fill? Que era una sobre protectora, que eren manies... 14. Qui era l’única persona que compartia les seves temors? La mare de la Gabriela, l’Adelaida. 15. Qui era l’Adelaida? La mare de la Gabriela. 16. Quin malson havia tingut l’Adelaida? Havia somiat que se li queien els queixals i que li sagnaven les genives. 17. Quin significat atribuïa l’Adelaida a aquell somni? La mort del seu nét. O algun familiar seu. 18. En quina mena d’històries creia l’Adelaida? L’Adelaida creia en les malediccions i encanteris. 19. Què té muntat a sobre de la calaixera l’Adelaida? Una imatge de guix pintat de la patrona de la vila i una animeta. (Un altar.) 20. A qui se suposa que ha anat a visitar la Gabriela a Lleida? A uns metges molt bons perquè fessin un diagnòstic de quin problema tenia en Carles 21. Què ha encarregat la Carlota a la Gabriela per al seu fill? Una navalla d’afaitar. 22. A qui ha visitat realment la Gabriela a Lleida? A una bruixa. 23. Què és el que se suposa que pateix el fill de la Gabriela? Una influència malèfica. 24. Com havia de descobrir la Gabriela qui estava fent mal al nen? Aquesta persona seria la primera que s’acostés a besar a en Carles . en tornar a la vila. 25. Què vol fer la Gabriela amb la persona que fa mal al seu fill? Treureli la vida. amb la navalla. ❖ En la major part dels casos hem corregit les preguntes per poderles ampliar, concretar i tenir una millor visió. No obstant n'hi ha que em hagut de corregir a causa d'una mala interpretació de la pregunta o bé perquè les havíem enfocat d'una manera diferent a la del solucionari.