EN PROCÉS
DELTA’S FOOD HUB Les vores del Parc Agrari del Baix Llobregat School of Arhitecture UIC Barcelona TFG 2015-16 - PROJECTES 7
DESCRIPCIÓ D’AQUEST CURS I ANTERIORS
P. 2 COVER II plànol síntetic zona treball II Alumnos TFG’15-16 School of Architecture UIC Barcelona
Ortofoto Parc Agrari del Baix Llobregat
DELTA’S FOOD HUB El projecte de les vores del Parc Agrari del Baix Llobregat Es proposa com a treball de curs el Projecte de les noves vores del Parc Agrari del Baix Llobregat. L’alumne ha d’elaborar una proposat urbana / territorial unitària i amb identitat pròpia encaminada a reprogramar les vores del Parc Agrari del Baix Llobregat a l’entorn del Delta, concretament en la planura al·luvial emplaçada al marge dret del riu, entre la Serralada Litoral i el mar. Es tracta d’un territori d’excepcional valor ecològic, econòmic i social per a l’Àrea Metropolitana de
Barcelona, caracteritzat per una gran diversitat i complexitat que inclou: una línia de costa de 23 km, gairebé 3.000 ha de sòl agrari preservades de la pressió urbanística a través de la figura del Parc Agrari del Baix Llobregat, sòls abandonats, activitats obsoletes, espais naturals protegits, un sistema de ciutats de 320.000 habitants (Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi articulades per la C245 i el Prat), una densa xarxa viària i ferroviària, i un important centre logístic amb port i aeroport.
Paisatges productius
P. 3
àmbit aeroport
àmbit dels Joncs
Proposta
Concretament, es planteja la transformació de cinc àmbits-motors ubicats en el perímetre del Parc Agrari que a data d’avui encara no han desenvolupat les previsions del Pla General Metropolità i precisen una revisió de les seves condicions actuals. La reprogramació d’aquests sectors té per objectiu contribuir a la reactivació de l’economia catalana amb usos renovats que aprofitin la seva accessibilitat i posició estratègica: 1. Àmbit dels Joncs (Gavà) + Carretera de València (Gavà)
2. Àmbit Marinada (Gavà) + Canal Olímpic (Castelldefels) 3. Àmbit Murtra/Remolar/Filipines (Gavà i Viladecans) 4. Àmbit Aeroport (Viladecans i Sant Boi) 5. Àmbit de Llevant (Sant Boi). L’ordenació dels 5 sectors té per objectiu promoure la transformació del Parc Agrari en un potent motor econòmic de Catalunya vinculat a la producció, transformació i comercialització agrícola, en el marc d’un model de desenvolupament local sostenible.
Delta’s Food Hub
P. 4
TFG ESARQ-UIC 2014-15 - Plànol de verds
Desenvolupament local sostenible La reordenació de les vores del Parc Agrari depassa el projecte físic, i conté implícit un projecte social, econòmic i polític, conceptualitzat per diversos autors com a projecte local sostenible. Aquest model neix en resposta crítica al model de desenvolupament il·limitat on el territori perd la seva identitat, esdevé un bé de consum en mans del mercat global (Eurovegas), i els seus habitants deixen de tenir-ne control. En contrapartida el projecte local sostenible promou: (1) la preservació
dels trets genètics de llarga durada característics del paisatge local; (2) el reforçament del sentiment de pertinença i la participació de la societat civil en la presa de decisions sobre el territori reconegut com a patrimoni col·lectiu (empowerment); (3) el recolzament a la producció (know how) local; i (4) el reforçament del treball autònom creatiu (microempresa) encaminat al control dels medis de producció per part dels propis habitants.
Paisatges productius
P. 5
Per altra banda, l’enfortiment del Parc Agrari com a node local intens ha de ser compatible amb una integració eficient en les xarxes del mercat global. En aquest context, l’espai agrari deixa de jugar un paper residual, restringit a la producció de bens de consum pel mercat, i esdevé una infraestructura pública estratègica per la seva aportació ecològica i social. En particular, la unitat agrícola tendeix a esdevenir una estructura complexa agro-terciària amb finalitat no només econòmica, sinó també cultural, formativa i lúdica. En aquesta direcció s’adrecen els esforços del Parc Agrari del Baix Llobregat. El Parc Agrari del Baix Llobregat Àmbit protegit de 4.000 ha, conformat pel sòl agrícola dels 13 municipis de la Vall Baixa i el Delta del Llobregat. Aquest espai supramunicipal està regulat a través d’un Pla Especial de Protecció i Millora, i gestionat a través d’un Consorci específic integrat, entre altres, per la Unió de Pagesos i la Diputació de Barcelona. Els objectius principals del Parc Agrari són: (1) a nivell productiu: garantir les condicions necessàries per una producció agrícola competitiva i de qualitat; (2) a nivell ecològic: garantir la pervivència del sistema d’espais naturals i preservar la riquesa biològica; i (3) a nivell social: preservar el patrimoni cultural i paisatgístic, i ordenar l’ús social (lleure i educació ambiental) de l’espai agrari.
Food Hub Segurament, la millor manera de preservar el Parc Agrari com a patrimoni col·lectiu és reforçant la viabilitat de l’agricultura en un entorn metropolità que concentra més d’un terç de la població de Catalunya. Tradicionalment, l’agricultura intensiva de fruiters (Vall Baixa) i d’horta (Delta) ha tingut un paper destacat en el subministrament de productes frescos i de proximitat al mercat de l’àrea metropolitana. Actualment, malgrat la producció de la zona cobreix un percentatge limitat del consum total metropolità, continua essent una contribució fonamental per satisfer autònomament les necessitats alimentàries i reduir l’impacte ambiental que suposa la mobilització de mercaderies llunyanes. En aquesta línia es planteja la consolidació del Delta en un Centre Regional de Producció d’Aliments (Food Hub) que asseguri la viabilitat/ competitivitat de l’espai agrari. Aquest escenari requereix diverses mesures que caldrà incorporar en el programa funcional de les propostes d’ordenació, entre altres: (1) incrementar l’extensió de la unitat d’explotació agrària per sobre de les 3 ha; (2) millorar les infraestructures de reg i drenatge; (3) impulsar la denominació d’origen; (4) promoure la venda directa a través de xarxes de comercialització local com a alternativa a la venda a través d’operadors de gran escala (Mercabarna); i (5) promoure la transformació del producte agrícola i la incorporació de valor afegit.
Delta’s Food Hub
P. 6
estat actual del curs
EL TALLER
HOTEL CORONA hotel de creixement infinit Marc Munar
professors: Miquel Lacasta+Marta García-Orte Álvaro Cuéllar
professors: Rosa Rull + Yolanda Olmo Pere Vall Paisatges productius
P. 7
PROTOFACTORY la indústria sel s.XX a la ciutat Pablo Casadevall
professors: Miquel Lacasta+Marta García-Orte Álvaro Cuéllar
professors: Rosa Rull + Yolanda Olmo Pere Vall Delta’s Food Hub
P. 8
estat actual del curs
ELS PROJECTES
ESCOLA D’AGRICULTURA centre d’alt rendiment productiu María Alcaraz
MERCAT DEL CALAMOT reconstrucció artificial del desnivell natural Alejandro Chicote Paisatges productius
P. 9
HOTEL CORONA hotel de creixement infinit Marc Munar
ITJ estació de tren, bus, centre conferències, hotel, business center Lorenzo Farchione Delta’s Food Hub
P. 1 0
exposició TFG 2012-13
LA DIAGONAL VERDA - EXPOSICIÓ FINAL DE CURS AL DHUB
INAGURACIÓ presentació expo - taula rodona
EXPOSICIÓ projectes de aproximadament 35 alumnes
Paisatges productius
P. 11
ACTUALITAT (HTTP://ARQUINFAD.ORG/PREMISFAD/EDICIO-EN-CURS/) BASES (HTTP://ARQUINFAD.ORG/PREMISFAD/WP-CONTENT/UPLOADS/2013/11/BASES-2014CATALA.PDF) BASES INT. (HTTP://ARQUINFAD.ORG/PREMISFAD/WP-CONTENT/UPLOADS/2013/11/BASES-INTCATALA-2014.PDF) JURAT 2012
CATEGORIA
PREMI
Història (http://arquinfad.org/premisfad/historia/) Edició en curs (http://arquinfad.org/premisfad/edicioen-curs/) Edicions anteriors (http://arquinfad.org/premisfad/edicionsanteriors/) Contacte (http://arquinfad.org/premisfad/contacte/) Patrocinadors EXPOSICIÓ (http://arquinfad.org/premisfad/patrocinadors/)
DIAGONAL VERDA, DHUB Plaça de les Glòries Catalanes, 37-38, PB Barcelona (Barcelona) Seleccionat FAD Intervencions Efímeres 2014
Cat / Esp (http://arquinfad.org/premisfad/es/edicionesanteriores/)
AUTORS:
FOTÒGRAF:
Jordi Badia, Eva Damià, Jaime Batlle, Miquel Lacasta, Marta García Orte
Aitor Estévez
PROMOTOR / PROPIETARI:
ESARQ - UIC
COL·LABORADORS:
Albert Romagosa I Albert Garrigó, Alejandro Vallet, Lluis Torres, Eva Sanllehí, Patricio Sánchez, Pascual Roche, Daniel Riverola, Sebastià Moll, Mateu Miró, Carlos González, María Elorriaga, Iarratz Dominguez, Marcos Casaña, Marta Bartolí, Estela Arbesú, Jennifer álvarez, Carlos Vives, Francisco Manuel Salamanca, Magdalena Martorell, Maria Del Mar Hortal, Carolina Garcinuño, José Vicente García, Sergi Gaibar, Alex Fernández, Roser Estelrich, Alejandro Corral, Teresa Aurelia Clotet, Jordi Barri, íñigo Arrién
SELECCIONATS PREMIS FAD 2014 instal.lacions efímeres
Delta’s Food Hub
<>
P. 1 2
exposició TFG 2013-14
INTERACTIVE GEOGRAPHIES- EXPOSICIÓ FINAL DE CURS AL MNAC
INAGURACIÓ presentació expo - taula rodona
EXPOSICIÓ projectes de aproximadament 35 alumnes
Paisatges productius
P. 1 3
EXPOSICIÓ projectes de aproximadament 35 alumnes
EXPOSICIÓ projectes de aproximadament 35 alumnes
Delta’s Food Hub
P. 1 4
exposició TFG 2014-15
CUTTING EDGE LANDSCAPES- EXPOSICIÓ FINAL DE CURS AL MNAC
EXPOSICIÓ maqueta realitzada per tots els alumnes
EXPOSICIÓ projectes de aproximadament 35 alumnes
Paisatges productius
P. 1 5
EXPOSICIÓ projectes de aproximadament 35 alumnes
EXPOSICIÓ projectes de aproximadament 35 alumnes
Delta’s Food Hub
P. 1 6
Paisatges productius
P. 1 7
Deltaâ&#x20AC;&#x2122;s Food Hub
P. 1 8
EXPOSITOR INTERACTIVE GEOGRAPHIES LA EXPOSICIÓN DEBE RESPONDER A DOS OBJETIVOS 1.
Como “Soporte” para evaluación del trabajo del alumno por un tribunal
2.
Como “Espacio” de exposición temporal para los visitantes del Museo
CATÁLOGO DE MATERIALES Y RECURSOS 1.208 m
Sala Oval Museo Nacional d’Art de Catalunya
564
Planchas de cartón
152
Soportes metálicos para maquetas
31
Alumnos
4
Profesores
La exposición presentaba la posibilidad de ocupar la totalidad de la superficie libre de la gran sala oval del MNAC, lo que se aprovechó como una oportunidad para establecer una efímera contraposición entre la Instalación y la Arquitectura monumental del magnífico espacio central del Museo. Los expositores se disponían de manera que ocultaban visualmente las modernas gradas realizadas en 1992. (Ver Fig. Croquis).Así, se aumentaba la contraposición entre la Arquitectura original y el zócalo, por lo que la exposición devolvió momentáneamente a la gran sala la presencia unívoca del carácter ornamental Ecléctico. La intervención, pues,se planteó desde una noción de doble relación temporal: La que se establecía entre los “Continentes” y los “Contenidos” arquitectónicos. - TÉCNICA: El montaje se realizó mediante paneles de cartón reciclables, de modo que pudieran ser manipulados “in situ” por los propios alumnos. Así, plegando los paneles en forma paralepípeda, que se agregabana su vez en forma de “Y”, se proporcionaba el soporte para los trabajos de cada alumno, pudiéndose evaluar entorno a cada volumen conformado. Al mismo tiempo, se disponían de manera que también se generabaun recorridomuseístico entre los diferentes expositores. La solución de la instalación también permitía que cada alumno se ocupara de su propio elemento, lo que garantizaba un montaje cronometrado; pues solamente se disponían de 12 horas para llevarla a cabo. La luz natural de la sala, que evitaba la necesidad de iluminación artificial complementaria, marcó el horario del examen, que se sucedió a lo largo de dos jornadas.
Paisatges productius
P. 1 9
EXPOSITOR MONTADO POR LOS ALUMNOS
EXPOSITOR MODULADO DE CARTÓN
CONCEPTO RESULTADO FINAL
MAQUETA 1:1 DEL EXPOSITOR EN FÁBRICA DE CARTÓN
Delta’s Food Hub
P. 2 0
EXPOSITOR CUTTING-EDGE LANDSCAPES LA EXPOSICIÓN DEBE RESPONDER A DOS OBJETIVOS 1.
Como “Soporte” para evaluación del trabajo del alumno por un tribunal
2.
Como “Espacio” de exposición temporal para los visitantes del Museo
CATÁLOGO DE MATERIALES Y RECURSOS 1.208 m
Sala Oval Museo Nacional d’Art de Catalunya
624
Planchas de cartón
152
Soportes metálicos para maquetas
26
Alumnos
5
Profesores
La exposición presentaba la posibilidad de ocupar la totalidad de la superficie libre de la gran Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya, lo que se aprovechó como una oportunidad para establecer una efímera contraposición entre la Instalación y la Arquitectura monumental del magnífico espacio central del Museo. Los expositores se disponían de manera que ocultaban visualmente las modernas gradas realizadas en 1992. (Ver Fig. Croquis). Así, se aumentaba la contraposición entre la Arquitectura original y el zócalo, por lo que la exposición devolvió momentáneamente a la gran sala la presencia unívoca del carácter ornamental Ecléctico. La intervención, pues, se planteó desde una noción de doble relación temporal: La que se establecía entre los “Continentes” y los “Contenidos” arquitectónicos. El montaje se realizó mediante paneles de cartón reciclables, de modo que pudieran ser manipulados “in situ” por los propios alumnos. Así, plegando los paneles en forma paralepípeda, que se agregaban a su vez en forma de “Y”, se proporcionaba el soporte para los trabajos de cada alumno, pudiéndose evaluar entorno a cada volumen conformado. Al mismo tiempo, se disponían de manera que también se generaba un recorrido museístico entre los diferentes expositores. La solución de la instalación también permitía que cada alumno se ocupara de su propio elemento, lo que garantizaba un montaje cronometrado; pues solamente se disponían de 12 horas para llevarla a cabo. La luz natural de la sala, que evitaba la necesidad de iluminación artificial complementaria, marcó el horario del examen, que se sucedió a lo largo de dos jornadas.
Paisatges productius
P. 2 1
EXPOSITOR MONTADO POR LOS ALUMNOS
EXPOSITOR ADAPTADO
MAQUETA 1:1 DEL EXPOSITOR EN FÁBRICA DE CARTÓN
Delta’s Food Hub
P. 2 2
EXPOSITOR MODULADO DE CARTÃ&#x201C;N
10 Ud.
4 Ud.
8 Ud.
2 Ud.
Paisatges productius
P. 2 3
Deltaâ&#x20AC;&#x2122;s Food Hub
P. 2 4
Paisatges productius
P. 2 5
Deltaâ&#x20AC;&#x2122;s Food Hub
P. 2 6
6/2/2016
Investigación XIII BEAU - Divulgacion - PREMIADO - EXAMINARSE EN EL MUSEO NACIONAL DE ARTE DE CATALUNYA | ESARQ-UIC
Bienales de arquitectura BEAU BIAU Biennale
Buscar...
Agenda Prensa Contacto
Archivo Periódico Boletín
Investigación XIII BEAU - Divulgacion - PREMIADO EXAMINARSE EN EL MUSEO NACIONAL DE ARTE DE CATALUNYA | ESARQ-UIC EXAMINARSE EN EL MUSEO NACIONAL DE ARTE DE CATALUNYA | ESARQ-UIC
Categoría Divulgacion
Nombre de la propuesta EXAMINARSE EN EL MUSEO NACIONAL DE ARTE DE CATALUNYA | ESARQ-UIC
Resumen 1 DIMENSIÓN SOCIAL DE LOS CONTENIDOS: El trabajo de los alumnos comparten una dimensión Individual + Colectiva, al presentar temáticas que en su conjunto configuran una gran actuación urbana y paisajística. 2CONCIENCIA SOCIAL DEL ALUMNO: El formato de la celebración de la presentación de los Proyectosen un espacio público transmite al alumno la importancia social de su trabajo para la Sociedad. Así, el propio objeto de la Exposición adquiere una dimensión instrumental académica. 3PROYECCIÓN SOCIAL
http://www.bienalesdearquitectura.es/index.php/es/muestra-de-pfc-e-investigacion/resultados-i-convocatoria-de-investigacion-divulgacion/6050-investigacion-xii… 1/3
Paisatges productius
P. 2 7
6/2/2016
Investigación XIII BEAU - Divulgacion - PREMIADO - EXAMINARSE EN EL MUSEO NACIONAL DE ARTE DE CATALUNYA | ESARQ-UIC
DEL ARQUITECTO: La exposición queda diluida entre los espacios museísticos, por lo que se ofrece al visitante una mirada del trabajo del Arquitecto como artífice de la transformación y configuración de la Ciudad. Si los espacios Metropolitanos constituyen un objeto de aprendizaje académico, ello implica que la configuración del Paisaje Urbano se debate en el contexto de la disciplina arquitectónica.
Autor/es 2013-2014 Clara Valverde, Rodrigo Daniel Álvarez, Gemma Soler, Carlos Riba, Sharabeh Arfa-Zanganeh, Guillem Torres, Manel Quiñones, Joan-Marc Gracés, Virgina Arbona, Mariola Borrell, Juan Durà, Rosa Maria Bombardó, Xavier Climent, Jaime Llull, Jesús Subirana, Fernando Turró, Jon Ander López, Nerea Tabernero, Iban Gómez, Eduardo Casarrubias, Miquel Pujol, Sergi Cabanes, Ana Blanco, Ainoa Veas, David Creus, Francisca Cilimingras, María Miranda, Sonia Orcero, Olalla Piñón, Carlos Plà Ignacio Vallhonrat, Gisela Riba, Sergi Pascual, Javier Olóndriz 2014-2015 Beatriz Par Bertan, Victória Ferrer Coromina, Gabriel Arbat Casas, Ana Torrens Mir, Domènec Massuet Torrent, José Manuel Duato Stanton, Guillermo Roca Bonnín, Pedro Puche Andreu, Lara Pérez Verdes Laura Aragonés Ribera, Clàudia Gratacós Grau, Emma Vives Viña, Anna Perramon Domínguez, Jaume Nart Parés, Alberto Carlos Bodí Domenech, Cristina Ballester Rigo, Júlia Rocaspana Fernández, Àngel Canals López, Marc Vila Samaranch, Jorge López Llimargas, Francesc Roca Taxonera, María Cristina Coll Moranta, María Elena Gistau Bielsa, Erica Sanllehy González, Yari María Fumagalli Pau Sebastian Martínez, Jaume Puigbó Correro, Joan Barceló Canals, Oriol Bernal San, Neal Taylor Ymar
Méritos Prof. Miquel Lacasta, Prof. Juan Trias de Bes, Prof. Marta García-Orte, y Prof. María Barcina. Carlos Pereda Juan Navarro Baldeweg Fecha de desarrollo o realización: 2014-07-24
Archivo Descarga el documento de la propuesta (pdf)
http://www.bienalesdearquitectura.es/index.php/es/muestra-de-pfc-e-investigacion/resultados-i-convocatoria-de-investigacion-divulgacion/6050-investigacion-xii… 2/3
Delta’s Food Hub
Miquel Lacasta+Marta García Orte / Álvaro Cuéllar