ESTUDIANTS ENFEINATS Cinc joves estudiants i cinc feines que no tenen cap relació amb el que estan estudiant. Ens expliquen la seva experiència i ens parlen del seu moment actual .
A la imatge, en Carlos, estudiant de periodisme i treballador d’una coneguda cadena de supermercats. TEXT I FOTOGRAFIES: MAR GARCIA
JOVES EN MOVIMENT
EL REPTE: COMPAGINAR LA FEINA I ELS ESTUDIS
El Carlos, l’Anna, la Júlia, la Cèlia i la Mònica van a la universitat i treballen en feines que no tenen cap relació amb el que estan estudiant. Una realitat existent avui en dia que genera problemes per quadrar horaris de feina i hores per poder estudiar fora de les hores de classe.
L’Anna treballant al bar de vermuts l’Espinaler on s’hi passa cinc hores cada dissabte i diumenge. Combina la feina amb el grau de periodisme.
TEMPS: ELS HORARIS Un dels punts que genera més conflicte a l’hora de poder combinar la feina i els estudis és el temps que els joves poden destinar a cadascuna de les activitats. “Com que només treballo els caps de setmana, he d’avançar la feina a la bilioteca de la universitat entre classes. Els caps de setmana faig feina abans d’entrar a treballar però quan torno a casa estic molt cansada. A més a més, alguns caps de setmana jugo a futbol i encara ho estic més” afirma l’Anna Mirón. En el cas del Carlos, però, la cosa es complica. Treballa dos dies entre setmana i fa mitja jornada (de tres del migdia i fins l’hora de tancament, que normalment és a les deu del vespre) i un dia a jornada completa el cap de setmana. “Els dies que l’endemà tinc classe a les nou del matí és dur; acabo molt cansat perquè un cop tanquem al públic, hem de col·locar-ho tot per l’endemà. La Júlia, en canvi, com que està acabant un parell d’assignatures de quart curs de fisioteràpia i la setmana vinent presenta el Treball de Fi de Grau, pot compaginar molt bé la universitat a la tarda i la feina al Decathlon tres matins per setmana i alguns dissabtes al matí. “La veritat és que he tingut molta sort i m’ho puc muntar bé per estudiar i treballar alhora”. “La feina em pren pràcticament tot el temps que tinc a la tarda per avançar la feina de la universitat, que aquest any en tinc molta. El fet d’haver d’agafar l’autobús per una carretera complicada fa perdre molt de temps” afirma la Cèlia. La Mònica no té uns horaris concrets; tot depèn de l’horari de la Lliga de Futbol Professional. “Jo ja em miro els horaris que surten a mitja setmana per organitzar-me i poder tenir temps per tot. El problema ve quan em truquen per anar a cobrir altres esports i m’ho diuen amb pocs dies d’antel·lació; perquè bàsicament jo només treballo al Camp Nou”.
La Júlia aten clients a dins de la botiga però també explica com es monten les tendes 2 seconds.
AMUNT I AVALL: EL DESPLAÇAMENT
LES DADES OFICIALS DEL GOVERN
EL PUNT CRÍTIC: L’ECONOMIA
La Júlia treballa a les afores de Terrassa; l’Anna ha de desplaçar-se des de Mataró fins a Vilassar de Mar; el Carlos és de l’Hospitalet de Llobregat i es mou en metro fins al Carrer Aribau de Barcelona; la Mònica és de Montcada i es mou fins Les Corts, on hi ha el camp del Barça i la Cèlia viu a Palau Solità i Plegamans i va amb autobús a Sant Feliu de Codines un parell de cops per setmana. Els cinc joves coincideixen en que desplaçar-se en transport públic és molt car i tots hi destinen part del sou mensual.
En un moment on l’atur juvenil se situa al 37,5% a Catalunya, cal afegir-hi la forta pujada de les taxes de les matrícules universitàries que hi va haver el passat curs 2013 - 2014 (el seu preu va incrementar-se un 66% en un sol any, més que en cap altra comunitat autònoma). Malgrat aquestes xifres, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports explica que la tendència d’escolarització entre els 18 i els 24 anys va seguir una línia ascendent el passat curs 2013. Tot i això, molts estudiants ja no van a la universitat.
“Cobro per hores i és una
sort.
En
altres
feines més feixugues m’han pagat menys” Anna Mirón
“No és un sou per poder viure
sola,
però
em
permet ser una mica més independent dels pares” Cèlia Leiva
“La veritat és que no em puc queixar” Carlos Ramos
“La
feina
és
molt
feixuga i no està gaire ben recompensada, la veritat” Mónica García
“No
m’agrada
haver-
me de conformar amb el sou que tinc” La Cèlia fa dues classes d’spinning seguides els dimarts i els dijous a Sant Feliu de Codines.
Júlia Lluch
El Carlos compagina els seus estudis de periodisme amb una feina parcial a Mercadona.
L’spinning és una activitat recomanada per enfortir els músculs de les cames.
Inicialment la Mónica treballava només al Camp Nou però la truquen per altres seccions.
CARLOS: 22 ANYS
CÈLIA: 21 ANYS
MÓNICA: 21 ANYS
Estudia tercer de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i juga a un dels equips de futbol de la facultat. A més a més, treballa de caixer a la coneguda cadena de supermercats Mercadona entre setmana i l’han renovat de cara al setembre, amb la condició que treballi a jornada completa durant el mes de juliol i agost. Des dels 19 anys compagina els estudis i la feina, “abans era per tenir uns estalvis però aquest any no m’han donat la beca i ja m’hauré de pagar jo la matrícula de la universitat”. En un futur li agradaria ser periodista esportiu en alguna emissora de ràdio o en alguna redacció important.
Li apassiona la història de l’art, els dolços i els nens petits. A més a més de les classes d’spinning, també fa classes particulars a dues nenes, fa de cangur dels veïns i fa classes d’aeròbic en un altre gimnàs. Tot això ho ha de combinar “amb uns estudis que porten molta feina i molts treballs i amb la meva vida social i els amics, que és molt important per mi”. Li agradaria trobar una feina amb més continuïtat o als caps de setmana per poder tenir més temps durant la setmana per poder avançar la feina. Afirma que “amb el temps que passo a la biblioteca no en tinc prou pels treballs, les feines i estudiar pels examens”.
La seva feina és molt feixuga: ha d’estar dreta als accessos de les graderies del Camp Nou i controlar que cada espectador s’assegui al seu lloc i no canvii de seient aleatòriament. “Quan arribo a casa després de treballar, em costa posarme a fer feina, i a més a més aquesta temporada molts partits han tingut un horari força nocturn”. A més a més, fa un programa de ràdio a Radio Star Terrassa sobre sèries de televisió, una de les seves grans aficions. Però el que realment li agrada són els musicals. “Si puc estalviar una mica, m’agradaria anar a Broadway a veure alguns dels meus musicals preferits” explica. Com
JÚLIA: 22 ANYS El proper mes de juny ja acaba la carrera de fisioteràpia i començarà a buscar feina del que ha estudiat però “ho veig molt difícil i sóc realista; mentrestant aniré estalviant per aviat poder marxar de casa dels pares, que ja em ve de gust”.
“No és gens fàcil compaginar feina i estudis” Actulament treballa al Decathlon de Terrassa, on la van contractar fa tres mesos després d’enviar insistentment molts currículums en saber que hi havia una vacant. “A principi de curs jugava a bàsquet, però no podia compaginarlo amb els estudis i a més a més, treballava en una gelateria, on em van fer un contracte per tot l’estiu que es va allargar fins a finals del mes de setembre”.
Les aficions de la Júlia són l’esport, la muntanya i la fisioteràpia, que és precisament la carrera que està a punt d’acabar.
ANNA: 22 ANYS Fa quatre anys que juga a futbol els caps de setmana i ara, amb la feina de cambrera en un conegut bar de vermuts, l’Espinaler de Vilassar de Dalt, ja no pot anar als partits, ja que li coincideixen amb l’hora de feina (treballa de 12 del migdia a cinc de la tarda els dissabtes i els diumenges). A més a més, li han proposat de treballar-hi també a l’estiu. “Tot i aquesta oferta per l’estiu, també estic tirant currículums a d’altres llocs per a veure si hi ha sort. El preu de la matrícula de la universitat [estudia periodisme] va pujar molt l’any passat i les assignatures que faig, que no són totes, mes les he de pagar jo i sense beca i només amb aquesta feina és bastant complicat, per no dir impossible”. Li agrada molt anar a córrer els matins per despertar-se i “desconnectar del món”.
A l’Anna li agrada anar a córrer i juga a futbol a l’Enlleura’t de Mataró.
El futur dels joves d’avui en dia és incert; no saben si podran treballar del que han estudiat perquè els agrada o tindran feines temporals i precàries, és una incògnita. Però el que si que és veritat, és que malgrat haver de compaginar la feina i els estudis, la passió que senten per allò que estudien és vertadera i hi posaran tots els seus esforços per arribar a ser allò pel que estan lluitant. ©2014