August Sander
Marta Bona MarĂn Laia Pla Barreras 2n Bat D
Vida i obra d’August Sander
BIOGRAFIA El 17 de novembre de 1876 August Sander neix a Herdorf. De 1890 a 1896 treballa de peó en una mina de ferro de Herdorf. Coneix al fotògraf professional Heinrich Schmeck, el qual desperta el seu interès per la fotografia. I és a partir quan s’introdueix en el món de la fotografia, doncs es compra el seu primer equip de fotografia. De 1896 al 1901 fa el servei militar i treballa per el fotògraf Tréveris Georg Jung. Durant tots aquests anys d’aprenent va evolucionant fins que el porten a Berlín, Magdeburgo, Halle, Dresde i Leipzig. I més tard treballa per la Photographische Kunstanstalt Greif a Linz (Australia). Del 1902 al 1909, en l’època de Linz, es casa amb Anna Seitenmacher al 1902. I més tard tenen un primer fill Erich (1903) i un segon Gunter (1907). Just en aquest mateix fa nombroses exposicions i li fan homenatges pels seus mèrits fotogràfics. Del 1910 al 1920 es trasllada a Colonia i neixen els seus dos bessons Sigrid i Helmut (1911). Més endavant funda el estudi Colonia-Lindenthal i comença la seva activitat fotogràfica en la regió de Westerwald. Però a causa de la guerra, ell és mobilitzat i Anna Sander s’encarrega de dirigir el estudi durant aquesta etapa. Del 1920 al 1943 té una intensa relació amb el grup d’artistes progressistes. Analitzen la seva obra de teatre Hombres del segle XX. A més, al 1929 apareix el llibre de fotografies de Sander: El rostre del nostre temps. Del 1944 al 1946, el seu fill Erich mort a la presó de Sieburg al 1944, ja que era un pres polític. El estudi de Colonia és destruït pels bombardejos i es traslladat a Kichhausen (Westerwald), però tot i això Sander aconsegueix salvar uns 10.000 negatius aproximadament. Més tard, però, al 1946 un incendi destrueix entre 25.000 i 30.000 negatius que encara es trobaven en el soterrani de la seva casa. Del 1951 al 1962 per iniciativa del catedràtic L.Fritz Gruber, esposa en la segona photokina (1951) i rep la visita de Edward Steichen, que en aquells temps era director de la secció fotogràfica del Museum of Modern Art de Nova York. I al 1953 vent a la seva ciutat, Colonia, la
seva carpeta. A més, participa en l’exposició itinerant dirigida per Steichen The Family of Man (1955). Considerat fill predilecte de Herdorf, la seva ciutat natal, publica el llibre Espejo de los alemanes (1962). Finalment al 20 d’abril de 1964 mort a Colonia després d’un atac d’apoplexia.
OBRA I TRAJECTÒRIA La seva obra esta basada en un espai geogràfic molt determinat, la seva Alemanya natal. Concretament l'etapa que més ens interessa del artista correspon a la seva estada a Colonia i els seus viatges a la regió muntanyosa de Westerwald. August Sander va néixer a Herdorf, una ciutat minera a prop de Colonia el 17 de novembre de 1876. Va ser el tercer fill del matrimoni August Sander i Rosette Jung i va créixer entre vuit germans. El seu pare era miner i per tant la situació econòmica era insuficient per assegurar la prosperitat a tota la seva família. Encara que els pare de l'artista no tenien intenció de que els seus fills acabessin treballant a la mina després de la escola obligatòria que en aquella època nomes durava
sis anys.
Afortunadament aquest escenari es on va canviar el seu destí, quan un dia li van ordenar acompanyar al camp a un estrany amb un equipatge pesat; un trípode que va adaptar al terreny amb molta cura, un tub de llautó que va enroscar a una caixa que prèviament havia fixat al trípode i que en conjunt va cobrir amb una tela negre per seguidament introduir el seu cap sota la tela. L'August va fer tantes preguntes al senyor fotògraf que aquest va accedir a deixar-li mirar per la càmera, sota la tela i per primer cop va veure la projecció d'un petit paisatge invertit sobre un vidre. Diuen que aquesta imatge va commocionar tant al jove August que va decidir aconseguir una càmera per poder seguir l'exemple d'aquell senyor. Encara que el seu pare no tenia els diners suficients per aquest caprici, el seu oncle que si que s'ho podia permetre li va comprar una i altres accessoris necessaris. Seguidament el seu pare i ell van improvisar junt a casa seva una caseta de fusta per construir la càmera fosca. Per aquestes dates la tècnica fotogràfica havia avançat suficientment com per no tenir que revelar les plaques al moment i conseqüentment portar un laboratori portàtil. Ara el fotògraf podria sortir amb la seva càmera i trípode i revelar les fotografies a la càmera fosca. També va ser a principis de segle que es van posar de moda els àlbums de fotos familiars i els estudis fotogràfics es van ampliar. Mentrestant l'August practicava els seu futur ofici incansablement i aprofitava qualsevol situació ja fos a les files ajudant a fotògrafs de retrats militars o posteriorment en assumptes més tècnics com assistent de fotògrafs d'arquitectura. En les seves primeres aventures en solitari i en consonància amb la seva època va passar per el període denominat com a fotografia artística. Un estil que intentava limitar a la pintura i que òbviament no es limitava a la representació precisa, sinó que per arribar a resultats
satisfactoris, es sotmetien les fotografies a complicats processos químics que suavitzaven i abstreien nitidesa a la imatge. Tot i a la complexitat d'aquestes tècniques August amb nomes 28 anys el petit obrer de mines convertit en fotògraf va començar a aconseguir els seus primers èxits, entre ells variïs premis i algunes medalles d'or. Això va ajudar a que el seu estudi estigues més freqüentat i per consegüent en la obtenció de més ingressos. Però August no satisfet amb el que havia aconseguit sempre va estar pensant entre la relació de la imatge i la realitat i per aconseguir acostar-se a una fotografia més compromesa amb la veritat es va plantejar el nou repte de fotografiar als models a les seves cases o ambients determinats, en comptes de fer-ho al estudi. La seva intenció era fotografiar als camperols de la regió, aquests van quedar molt satisfets amb el resultat, així que li van suposar uns ingressos extres. Al esclatar la primera guerra mundial Sander va ser avisat com reserva. La seva esposa va continuar portant el negoci encara que la guerra ho dificultava, però ella va buscar nous clients entre els militars, ja que tenien dos cuartels a prop de casa i feia retrats de grups de soldats. August no va tornar fins els final de la guerra l’any 1918 i va aprofitar la situació per seguir treballant com fotògraf de les tropes d’ocupació que majoritàriament eren de Canadà o Nova Zelanada. Tenien molta feina i aquesta va augmentar quan es va fer obligatori que tots els ciutadans tenien que tenir una fotografia per el carnet d’identitat. Es formaven cues i August tenia de treballar fins altes hores de la matinada. Per agilitzar la feina i no fer esperar tant als clients August enlloc de fotografiar a la gent individualment ho feia en grup amb una placa més gran de 18x24 i després tallava les fotos de cada persona. August va poder viatjar va tornar a Westerwald. Allà era un vell conegut i va ser molt ben rebut i molta feina ja que li demanaven sobretot ampliacions de parents que havien desaparegut a amb la guerra. Un dia va ampliar un retrat d’un camperol en un paper que només utilitzava per fotografia tècnica. Aquesta tenia una superfície més brillant i definia amb nitidesa cada detall. August veu
amb satisfacció que desapareix per complert l’efecte pictòric i a partir d’aquest moment descarta la fotografia pictòrica i decideix dedicar-se només a una fotografia objectiva,no falsejada i mes fidel a la realitat. D’aquesta manera Sander es va decantar per la fotografia com un mitjà per sí mateix,desemmascaren l’autonomia del llenguatge fotogràfic i desvincular-lo de la pintura. La primera sèrie d’aquestes noves fotografies precises i objectives les va dedicar als camperols de Westerwald, però August tenia un projecte que s’anomenaria “ gent del segle XX” amb el que volia donar un testimoni de la societat del seu temps. Totes les classes, tots els oficis i tots els àmbits socials es tenien de representar, Les fotografies les dividiria en set grups: el camperol, l’artesà, la dona, les classes,els artistes, la gran ciutat i els marginats, malalts o amb alguna disminució ja fos física o psíquica. Les persones retratades apareixen sense nom i el títol només feia referència a l’arquetip. Es tractava de crear a partir d’un retrat individual un catàleg col·lectiu, reflectint la història cultural i sociològica de l’Alemanya del seu temps. En aquest moment Sander estava vinculat a un grup d’artistes de Colonia i sobretot amb el pintor i escultor Franz Wilhem, amb el que intercanviava opinions sobre la fotografia com mitjà artístic i document social. Molts pintors de l’època alemanys vanguardistes van passar a transmetre l’angustia i l’horror que havien viscut al allistar-se per fer la guerra. Els artistes i intel·lectuals de l’època fan sorgir la “nova objectivitat” que simbolitza aquesta presa de consciència de la realitat i pretén un llenguatge clar, directa
utilitzant l’art com un instrument
polític i de crítica
social. En aquest sentit els
retrats d’August troben un lloc favorable dins aquest cercle d’artistes. Franz Wilhelm va escriure dels retards de Sander “ la fotografia extreu així a la pintura la reputació creadora de les imatges de la realitat de la seva època....” i deixa la pintura amb l’altre deure de les arts plàstiques- representar en la seva època la concepció utòpica del món -. A més en aquest moment la fotografia es trobava immersa en unes grans agitacions socials promogudes per grups polítics completament antagonistes. August es declarava social
demòcrata convençut pel seu fill Erich, que era membre del partit comunista. Entre ells sempre hi havien discussions, però el seu fill continuava militant. Quan els nazis van tenir el poder, el comunisme va ser perseguit i va haver molts detinguts. Erich fugia amagant-se d’un lloc a l’altre fins que un dia convençut de que la cosa havia calmat,va tornar a Colònia a casa del seu pare August i allà amagat va demanar que l’ajudés a imprimir les seves propagandes politiques, perquè els nazis havien tancat ja totes les impremtes comunistes. August imprimia les propagandes del seu fill fent servir procediments fotogràfics, però August no tenia secadora i les impressions es deixaven secar a l’aire lliura i desafortunadament una ràfega de vent va tirar algunes al pati del costat i al dia següent Erich va ser detingut per la Gestapo que de pas va saquejar tots els arxius D’August Sander. L’any 1934 el seu llibre “ El rotro de nuestro tiempo” va ser confiscat i destruït totalment. El règim nacional. Socialista no podia tolerar un retrat tan real de la verdadera Alemanya i molt menys dels perdedors, els humiliats, bojos o deformes que no tenien cabuda en la seva visió idealitzada de la rasa ària. A partir d’aquest moment August va tenir que dedicar-se a la fotografia paisatgística. Posteriorment l’anexió d’Àustria, la invasió de Txecoslovàquia i finalment l’atac a Polònia en setembre de 1939 van induir a l’explosió del conflicte i la família d’August va tenir de buscar refugi en el camp. Havien estat esperant al seu fill Erich empresonat, però els nazis el van matar. Ja no tenia res que esperar a Colònia i august va embalar tots els seus negatius, però eren masses i va tenir d’amagar prop de 30.000 al subterrani de casa seva de Colònia i van fugir amb uns 10.000 negatius a una aldea a la regió de Westerwald. El conflicte continuava i desapareixen tots els negatius de casa seva, només es salven els que es van endur al camp. El seu ambiciós projecte va ser interromput per la Segona Guerra Mundial i quan August el va voler reprendre ja era massa gran per tant de jaleo. Fins la dècada de 1950 no es produeix el redescobriment i reconeixement de la seva obra. L’any 1955 es seleccionat en la gran exposició fotogràfica internacional “The Family of Man” realitzada en el MOMA de Nova York. El 20 d’abril un atac d’apoplexia acaba amb la seva vida a l’edat de 88 anys.
TEMES D’INTERÈS EN RELACIÓ AMB EL TEMA UNA NOVA OBJECTIVITAT Coneixem com a Nova objectivitat un moviment artístic que sorgeix en Alemanya en els anys 20 i finalitza al 1933 amb la caiguda de la República de Weimar i la presa del poder per part dels nazis. Aquest terme s’utilitza en pintura, literatura, música, artquitectura, fotografia o cine. El nom “Neue Sachlickeit” és utilitzat per primera vegada per el crístic Gustav Friedich Hartlaub en 1923. Malgrat Hartlaub identificava dos grups dins de la nova objecitivitat, el moviment sorgia trencant amb l’expressionisme. En pintura, els plantejaments subjectius del cubisme, el futurisme i l’expressionisme són rebutjats en busca d’un nou sentit del llenguatge objectiu del realisme. La figuració amb un component crític és utilitzat de forma agressiva amb expressivitat gairebé caricaturesca. Las fredes representacions de la realitat es presenten com ambivalència superficial i una visió social critica. La temàtica és paral·lela al tipus de representació: la nitidesa visual, els contorns ben marcats i els traços àgils són el marc d’enfocament de la realitat més crua de la època (deshumanització de la vida, víctimes de la guerra, corrupció...). El caràcter explícit es troba en fons i la forma. Otto Dix i George Grosz són els pintors més destacats, peculiars per la seva distorsió aparent que emfatitza la lletjor. En el pla fotogràfic, després del abandonament del pictorialisme i la experimentació visual pròpia de les avantguardes, la nova objectivitat busca explorar els recursos del medi fotogràfic mitjançant la plasmació rigorosa de la naturalesa, les persones o els elements quotidians. L’objectiu era trobar una apropiada explotació dels recursos artístics en el medi fotogràfic, el qual fins aquells moments havia quedat marginat respecte a les altres arts. Això era degut a varies coses. Per un costat a la critica, la qual li era impossible considerar com a forma artística a una medi de creació que utilitzés un procediment mecànic com la càmera fotogràfica. Per l’altre costat, els propis fotògrafs es consideraven a si mateixos com artesans, limitant-se les seves pròpies aspiracions artístiques. Tot i això, el gran avanç en el disseny de càmeres i el perfeccionament de lents va permetre aconseguir una qualitat fotogràfica sense precedents. Les imatges resultants, estaven dotades d’una major nitidesa i unes inconfundibles pautes estètiques les quals marcaven el paradigma de la nova objectivitat. Aquest corrent va durar tota la dècada dels anys 20 conservant algunes similituds estètiques amb la pintura alemanya i allunyant-se de qualsevol component sentimentalista i subjectiu en l’elecció de temes. Albert
Renger-Patzsch i August Sander són els màxims exponents d’aquest moviment fotogràfic, l’herència de la qual ha influït fins la fotografia actual. La convergència formal i estètica entre la nova objectivitat en la pintura i la fotogragia, és curiosament visible en aquestes dues obres que presentem: El retrato (Sylvia Von Harden) de Otto Dix y La secretaria de Sander. Totes dues presenten una dona prima, sentada en una cadira, fumant un cigarro. El perfil, la verticalitat i l’actitud de despreocupació estètica són exactament igual en ambdues obres.
“La secretaria” (Sander)
“El retraro” Sylvia Von Harden (Otto Dix)
RESUM DE LA TEMÀTICA FOTOGRÀFICA D’AUGUST SANDER Després de la Primera Guerra Mundial, la seva activitat professional s'orienta a la presa de fotografies per al carnet d'identitat. S'interessa per l'art modern i adquireix consciència del que representa el projecte iniciat en Westerwald. A partir d'aquest moment amplia la seva visió, retratant persones de totes les classes socials i ocupacions. Alemanya sencera va passant per davant del seus objectius. La seva finalitat és retratar a cada individu com a tal, al mateix temps que ho situa dins de la societat del seu temps. Sander no indica mai el nom de la persona fotografiada, però sí assenyala el seu ofici. Amb aquesta forma de treballar dóna
un
caràcter
universal
a
la
seva
obra.
En els primers anys 20, Sander es va sumar al Grup d'Artistes Progressistes en Colònia, i va començar un catàleg de la societat contemporània alemanya, a través de les sèries de retrats. En 1927, juntament amb l'escriptor Ludwing Matha, viatjà a Sardenya durant tres mesos, fent al voltant de 500 fotografies. No obstant això, el seu detallat diari d'aquests viatges mai es va completar. El primer llibre de Sander "Face of our Estafi" va ser publicat en 1929. Conté
una
selecció
de
60
retrats
de
la
Amb l'arribada dels nazis al poder, el seu treball i la seva vida personal es van veure greument limitats. El seu fill Erich, membre del partit esquerrà (Sozialistische Arbeiterpartei Deutschlands), va ser detingut en 1934 i condemnat a 10 anys de presó, morint en 1944, poc abans de la finalització de la seva condemna i del final de la guerra. El seu llibre “Face of our Estafi” va ser confiscat en 1936 pels nazis, i les plaques van ser destruïdes. Durant la dècada següent els seus treballs van ser dirigits principalment a fotografiar la naturalesa i el paisatge.
sèrie
"Retrats
del
segle
XX".
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial es va anar de Colònia i es va traslladar a una zona rural. El seu estudi va ser destruït en 1944 durant un bombardeig. Sander mostra als seus compatriotes (inclosos els nazis) tal com són: no glorifica la raça ària. Amb això no solament s'oposa a la propaganda totalitària, sinó que també en la pràctica de la denúncia. El treball de Sander inclou fotografies de paisatges, naturalesa, arquitectura, i fotografies del carrer, però és especialment és famós pels seus retrats, com ho demostra la sèrie “Homes del segle XX”. En aquesta sèrie tracta d'oferir un catàleg de la societat alemanya durant la República de Weimar. La sèrie es divideix en set seccions:
1. Camperols 2. Comerciants 3. Dones 4. Classes i professions 5. Artistes 6. La ciutat 7. El passat (els sense llar, veterans de guerra, etc...).
Acabada la Segona Guerra Mundial, emprèn l’objectiu de reconstruir el seu arxiu. Obtenint el reconeixement tant nacional com internacional del seu treball l'any 1961 rep el premi de cultura de l'Associació Alemanya de Fotografia
Anàlisis d’imatges
1. NIVELL CONTEXTUAL DATES GENERALS Títol Autor Nacionalitat Any
Jove soldat August Sander Alemanya, Westerwald 1945
PARÀMETRES TÈCNICS B/N color Blanc i negre Formato 400 x 497 Càmera Informació no disponible Suport Paper fotogràfic utilitzat antigament Fets biogràfics rellevants August Sander , vivia en una petita ciutat pròxima a la Colònia Germano, va treballar com a fotògraf professional a la guerra del mig. La seva feina es va tractar bàsicament de retrats de l’alta societat. Però en un moment es va adonar del poder discrecional de la fotografia i després va començar un gran projecte fotogràfic personal, amb el nom de: L’home del segle XX, on es troba aquesta obra.
1. NIVELL MORFOLÓGIC Descripció del motiu fotogràfic Tracta d’una fotografia inclosa en el seu projecte de l’home del segle XX. La obsessió de Sander amb els rostres que el rodejaven que estava passant durant els anys després de la guerra en el seu país ja destruït. Volia gravar escenes de la veritat concreta de la guerra, escenes de la misèria, Sander es centra en el rostre d’un jove soldat que va sobreviure. Amb un fons de paisatge d’una mena de granja. Amb un marc simple i geomètric, amb la imatge d’un uniforme sinònim de violència.
ELEMENTS MORFOLOGICS Punt
Els elements visuals que relacionem amb el punt en aquesta imatge són els del tratge del soldat. Aquests punts
Linia
Plans-espai
Escala Textura Nitidesa
Tonalitat/ B/N-color
Contrast
coincideixen amb la línea central vertical. S’observa la presencia de línies horitzontals, verticals i diagonals dels elements constructius de la façana de la casa que hi ha darrere del soldat més desenfocada. També hi veiem un arbre sense fulles, amb línies irregulars, les branques. La teulada de la casa ajuda a localitzar el seu punt de fuga. Les muntanyes que marquen ‘horitzó també les podríem considerar com a tals. La composició en profunditat de campo permet distingir tres plans, espais o termes en la imatge: en primer terme, el soldat; en segon terme, la casa i l’arbre; al fons de tot les muntanyes El jove soldat situat en primer terme esta enquadrat en un pla mitjà. A destacar la textura del casc d’un plàstic dur i el tratge d’una tela rígida. La imatge es veu bastant bé ja que es d’èpoques passades on tampoc hi havia tanta qualitat d’imatge, el jove soldat és l’element que es veu nítid ja que desenfoca tot el fons, fent l’únic protagonista. Fotografia en blanc i negre. Predomina els tons foscos en la figura del soldat, en canvi a la resta del fons com el terra, la casa o el cel es composen per tons clars. No hi ha un gran contrast de blancs i negres, tota la imatge te uns grisos uniformes, encara que hi han clars i foscos en certs espaia com el terra o el cel.
3. NIVELL COMPOSITIU SISTEMA SINTÀCTIC O COMPOSITIU Perspectiva
Proporció
Al tractar-se d’una fotografia amb profunditat de camp es pot constatar l’existència d’una perspectiva en la composició. El punt de fuga es troba a fora del pla. Les proporcions del jove soldat evidentment en trobar-se en un pla més a
Distribució de pesos
Llei de terços Dinamicitat/astaticitat
Recorregut visual
Pose
prop doncs son més grans que les de la resta d’elements. HI ha una composició am pesos mes o menys compensats ja que el soldat es troba al mig de la imatge, darrere al costat dret hi ha una casa però de color clar que queda compensat amb les muntanyes de fons que encara que siguin més petites tenen un color més fosc. Podem veure que la llei de terços ressalta la imatge del soldat. El punt de fuga no es troba en el centre de la imatge per tant crea un cert dinamisme en la composició, encara que el jove soldat té una posició estàtica. Així que trobem una certa compensació. La mirada de l’espectador primerament es centra el soldat i la seva mirada, a continuació la mirada es dirigeix a la dreta on es troba la casa i seguint el punt de fuga arribem a l’altre extrem de la imatge. Com es pot veure el personatge de la fotografia esta posen davant de la càmera, amb una actitud seria.
ESPAI DE LA REPRESENTACIÓ Obert/tancat
Interior/exterior Concreto/abstracte Profund/plano Posada en escena
Es tracta d’un espai obert ja que al tenir altres elements en podem determinar les seves dimensions reals. Evidentment es tracta d’un espai exterior, en mig de la natura. Es un espai concret. L’espai de la representació és profunda com es pot comprovar. Es tracta d’una estudiada posta en escena on el element a destacar, e soldat es col·loca el centre com a màxim protagonista.
4. NIVELL INTERPRETATIU ARTICULACIÓ DEL PUNT DE VISTA Punt de vista físic
Actitud dels personatge Mirades dels personatges
La fotografia s’ha fet clarament frontalment destacant la presencia del personatge sense cap tipus d’influència. El personatge te una actitud seriosa no transmet molt més que això. La mirada del soldat es frontal, com si mires a l’espectador, no transmet males intencions encara que es un soldat, sinó al contrari sembla que no estigui orgullós del que fa.
DATES GENERALS
Títol Autor Nacionalitat Any
Camperols destí al ball August Sander Alemanya, Westerwald 1914
2. NIVELL CONTEXTUAL
PARÀMETRES TÈCNICS B/N color Blanc i negre Formato 310 x 450 Càmera Informació no disponible Suport Paper fotogràfic utilitzat antigament
Fets biogràfics rellevants August Sander , vivia en una petita ciutat pròxima a la Colònia Germano, va treballar
com a fotògraf professional a la guerra del mig. La seva feina es va tractar bàsicament de retrats. En aquest cas és una fotografia dels set
subtemes que es pot dividir el tema
predominant en les seves fotografies: “Homes del segle XX”. Tracta dels camperols en aquest cas durant la República de Weimar.
3. NIVELL MORFOLÓGIC Descripció del motiu fotogràfic Tracta d’una fotografia inclosa en el seu projecte de l’home del segle XX. La obsessió de Sander amb els rostres que el rodejaven que estava passant durant els anys després de la guerra en el seu país ja destruït. L’objectiu principal és captar els sentiments que aquests personatges transmetre’n.
ELEMENTS MORFOLOGICS Punt
Linia
En aquesta imatge el punt principal d’atenció és el personatge del mig. De totes formes cal tenir en compte que el joc de 3 personatges és molt important en fotografia, ja que dóna un cert dinamisme i distinció en vers lo “tradicional”. S’observa la presencia de línies horitzontals, verticals i diagonals. Podem veure en un primer terme la verticalitat de les tres figures junt amb els seus bastons que donen un cert joc. També
Plans-espai
Escala
Textura
Nitidesa
Tonalitat/ B/N-color
Contrast
trobem de fons, (desenfocat) un prat que ens dóna una línia horitzontal la qual es situa a prop de la nostra mirada. I finalment tenim una petita línia diagonal que ens porta cap el punt de fuga situat fora de la fotografia, en aquest cas un camí. La composició produïda per l’enfocament selectiu ens permet distingir tres plans, espais o termes en la imatge: en primer terme, el camí situat a la part inferior de la imatge; en segon terme, els tres camperols; i en l’últim terme el prat desenfocat. De totes formes, el primer i segon pla es podria entendre com a un sol. El tres joves camperols situats en primer terme estan enquadrats per un pla general o pla de conjunt, on els personatges tenen més importància que el fons. En aquest cas no hi ha molta textura, però podríem destacar les petjades o rastres d’un cotxe en el terra i en segon lloc la tela de la roba que porten. La imatge es veu bastant bé ja que es d’èpoques passades on tampoc hi havia tanta qualitat d’imatge, el tres joves camperols són els que es veuen més nítid junt amb el terra ja que desenfoca tot el fons, fent-los protagonistes. Fotografia en blanc i negre. Predomina els tons foscos: els vestuaris dels camperols i el terra. La resta del fons té una mica més de claror gràcies al cel i a la il·luminació natural que els prové de la seva esquerre. No hi ha un gran contrast de blancs i negres, tota la imatge te uns grisos uniformes, encara que hi han clars i foscos en certs espais com el camp o el cel.
4. NIVELL COMPOSITIU SISTEMA SINTÀCTIC O COMPOSITIU Perspectiva
Proporció
Distribució de pesos
Llei de terços
Dinamicitat/astaticitat
Recorregut visual
Pose
Al tractar-se d’una fotografia amb poca profunditat de camp on el terme principal són persones fa que no es pugui apreciar la perspectiva d’un camí situat al terra. El punt de fuga es troba a fora del pla. Les proporcions dels tres joves camperols són evidentment més grans ja que es troben en un pla general. De totes formes al com que es veu tot el cos sencer podem tenir una noció més bona de l’escala real (bastó per exemple). En general hi ha una bona compensació de pesos ja que els tres personatges estan situats al centre de la imatge. De totes formes podríem dir que la part dreta de la imatge tindria una lleugera descompensació de pesos ja que hi podem veure dos camperols a diferència de la part esquerre que n’hi ha un. En aquest cas hi ha una bona llei de terços ja que els punts d’unió coincideixen amb els tres rostres de la imatge. El punt de fuga no es troba en el centre de la imatge per tant crea un cert dinamisme en la composició, encara que els tres camperols tenen una posició més estàtica. Així que trobem una certa compensació. La mirada de l’espectador primerament es centra en la part dreta de la imatge, fixant-nos en el camperol del extrem dret (el qual ens porta al punt de fuga). En segon lloc la mirada va cap a l’altre extrem de la imatge, i per últim es centre en el personatge principal, el que està situat al mig. Com es pot veure els personatges de la fotografia estant posant davant de la càmera, amb una actitud seria.
ESPAI DE LA REPRESENTACIÓ Obert/tancat
Interior/exterior Concreto/abstracte Profund/plano
Posada en escena
Es tracta d’un espai obert ja que al tenir altres elements (camp, camí) en podem determinar les seves dimensions reals. Evidentment es tracta d’un espai exterior, en mig de la natura. És un espai concret. L’espai de la representació és profunda com es pot comprovar tot i està desenfocat. Es tracta d’una estudiada posta en escena on els elements a destacar, els camperols es col·loquen el centre com a màxims protagonistes.
4. NIVELL INTERPRETATIU ARTICULACIÓ DEL PUNT DE VISTA Punt de vista físic Actitud dels personatge Mirades dels personatges
La fotografia s’ha fet des de la part esquerre de la imatge. Els personatges tenen una actitud seriosa, potser inquiets per anar al ball. Les mirades dels camperols apunten fixament cap els espectadors. I no sembla que mostrin molta alegria, doncs hem de tenir en compte el context d’aquestes imatges (postguerra).