AMORS LITERARIS Tirant lo Blanc
MARTA COSTA MARTA GONZÁLEZ PAULA CORPAS LAIA CLUA
ARIADNA-Teseu
Marta Costa
Ariadna, es va enamorar de Teseu, quan aquest va anar a matar el minotaure al laberint del pare d'Ariadna. Ella va decidir ajudar-lo, però amb la condició que després es casessin i fugissin lluny del seu pare. Li va regalar un cabdell de llana, d'aquesta manera ell va poder anar desfent el cabdell i a l'hora de torna sabria ben bé el camí de tornada. Quan Minos va assabentar-se que Teseu havia matat al minotaure es va enfurismar i ells dos van marxar de seguida. Però en el camí van fer una parada a l'illa de Naxos, on Teseu va abandonar Ariadna mentre dormia a la platja, no se sap ben bé perquè, podia ser per ordre dels déus o perquè estimava a una altre, però Ariadna finalment es va casar amb el déu Dionís (que s'havia enamorat d'ella) i se la va emportar a l'Olimp.
FONT LITERÀRIA
Marta Costa
La principal font literària és una òpera que s’anomena Ariadna a Naxos, que esta partida en dues parts amb música de Richard Strauss i amb llibret alemany d'Hugo Von Hofmannsthal, basat en ”El burgés gentilhome” de Molière i el mite grec d'Ariadna i Bacus. La primera versió es va estrenar al 1912, i la definitiva al 1916, on Ariadna feia el paper de la veu en soprano.
Webgrafia
http://classicsalaromana.blogspot.com.es/20 (He trobat informació sobre la relació d’Ariadna i la imatge) https://ca.wikipedia.org/wiki/Ariadna Ariadna abandonada per Teseu
BLANCAFLOR-FLORIS
Marta Costa
Floris és el fill d’un rei musulmà, i Blancaflor d’una noble cautiva cristiana. Van nèixer el mateix dia i van crèixer junts, però el pare de Floris mai acepta el seu amor, i el seu matrimoni, aixi que acaba per separals. El amor d’ells dos sempre esta present, i el rei es veu obligat a vendre a la Blancaflor com esclava, on la porten a l’harem del rei de Babilonia. Floris surt en busca de la seva estimada i es guanya l’amistat del guárdia de l’harem, per poder veure a Blancaflor. Els amants són descuberts pel rei, qui els vol mata, però finalment els perdona. Ja casats, tornen al regne de Floris.
https://mitosliterarios.wordpress.com/2008/08/03/flores-y-blancaflor/
Font literària
Marta Costa
Floris i Blancaflor apareixen per primera vegada a la narració francesa Floire et Blancheflor. Són de les primeres parelles d’enamorats que apareixen de la literatura antiga i medieval, que es caracteritzen per les dificultats i infelicitats amatòries, o per les funestes conseqüències dels seus amors.
WEBGRAFIA http://www.xtec.cat/~acarre/vocabu/Floris.htm
ttps://mitosliterarios.wordpress.com/2008/08/03/flores-y-blancaflor/
Imatge extreta de Google
DIDO - ENEES
Marta Costa
Durant la fugida de Troia, una tempesta empeny a Enees a la costa de la nova ciutat de Cartago, la reina de la qual, Dido, l'acull com a convidat. Dido s'enamora bojament d'ell, per un complot que fa Venus, la mare d’Enees. Enees ha d’anar a cumplir els seus deures i abandona Cartago, cosa que duu Dido a suïcidar-se. Ella jurà venjança i establí, d’aqui ve, la base del conflicte posterior entre Roma i Cartago.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dido
Font literària
Marta Costa
La font literària d'aquesta història la coneixem per l'Eneida de Virgili, el mite de la fundació de l'imperi romà, i ha estat perpetuat per moltes obres posteriors, entre les quals hi ha l'òpera Dido i Enees de Henry Purcell, on també, Stepen Storace, va escriure una òpera dedicada al personatge de Dido. L’imatge mostra el suïcidi de Dido https://ca.wikipedia.org/wiki/Dido
BRISEL·LA I AQUIL·LES
MARTA GONZÁLEZ
Brisel·la, era una noia d’una extraordinària bellesa. Estava casada amb Mines, que era rei de la ciutat de Lirneso. Però Aquil·les va separar el matrimoni, matant a Mines i portant-se a Brisel·la com a botí, mentre que el seu germà es va quedar amb la seva cosina Criseida. Brisel·la, es va convertir en esclava, i encara que no solien ser molt ben tractades pels seus amos, ella va semblar ser l'excepció, i es va enamorar perdudament d'Aquil·les. Finalment, Aquil·les va haver de donar a Brisel·la al seu germà Agamèmnon, en contra de la seva voluntat, i va decidir no seguir lluitant a la guerra de Troia durant un temps. Encara que Brisel·la estigués amb el seu nou amo, sempre va tenir l'esperança de tornar amb Aquil·les. Segons ella, la feia sentir especial i no la tractava com una real esclava. Però ell mai va tornar a buscar-la, i se’n va anar a Grècia, causant una immensa tristesa a Brisel·la i partint-li el cor. http://entreclasicosymodernos.blogspot.com.es/2011/12/briseida.html
Font literària La principal font literària és la Ilíada, un poema èpic grec on l'autor és Homer. L'obra, està dividida en 24 cants, i narra una part de la Guerra de Troia on trobem la història d'aquesta parella. Una altra font literària on podem trobar a la parella és a Heroides. Que són una col·lecció de 21 poemes escrits per Ovidi. Que són cartes dirigides per personatges mitològics a les seves parelles, i que supliquen pel seu retorn. https://ca.wikipedia.org/wiki/Il%C3%ADada https://ca.wikipedia.org/wiki/Heroides
ISOLDA I TRISTANY
MARTA GONZÁLEZ
Isolda era una princesa, que coneix a Tristany quan un dia li cura les ferides que havia rebut en una lluita. Tristany fuig a la seva terra, al ser descoberta la seva identitat, fins que temps després, torna per demanar que Isolda es casi amb el seu oncle Marco. Finalment els pares d'ella accepten, i aproven el matrimoni. Però per sort o per desgràcia, durant el viatge de tornada, Isolda i Tristany beuen accidentalment una poció d'amor que havia estat creada per Isolda i Marco. Aquesta poció provoca que s'enamorin i iniciïn un idil·li que escapa de totes les normes i dels sentits, centrant la seva atenció en els sentiments dels protagonistes. Acaba quan Marco desterra a Tristán de la terra en la qual es trobaven. El final varia segons les versions, en algunes arriben tenen fills Isolda i Tristany, en altres Marco apunyala a Tristany i acaba morint Isolda també al costat, i molts més finals que hi podem trobar. https://es.wikipedia.org/wiki/Isolda_de_Irlanda
Font literària La principal font literària va ser una obra original en francès, composta per parts escrites de la llegenda. Es tracta d'una de les principals obres culturals de l'edat mitjana i es va escriure originalment en francès. Després va ser traduïda a l'alemany i també a l'anglès. L'obra Tristany i Isolda va aconseguir el seu ple desenvolupament artístic al segle XII. https://es.wikipedia.org/wiki/Trist%C3%A1n_e_Isolda_(leyenda)
FEDRA I HIPÒLIT
MARTA GONZÁLEZ
Fedra era una princesa que va ser raptada per Teseu, i amb el que va acabar contraient matrimoni, i donant a llum a dos fills. D'altra banda, Teseu tenia més fills anteriors, un d'ells, Hipòlit, que detestava l'amor i amb això, a Afrodita. Ella, en venjança, va fer que Fedra, la seva madrastra, s'enamorés bojament d'ell. Fedra finalment va declarar el seu amor a Hipòlit, que era un amor obsessiu, i aquest la va rebutjar. Fedra tement que el seu marit s'assabentés de tot, va canviar la història i va dir que el seu fillastre volia abusar d'ella, i seguidament es va suïcidar. Teseu va expulsar al seu fill de la ciutat, i va demanar a Posidó un càstig per a ell, que va ser un monstre que va acabar matant a Hipòlit, posant fi a una tragèdia d'un amor no correspost. http://laurasanchezvolveragrecia.blogspot.com.es/2012/10/fedra-e-hipolito.html
Font literària La principal font literària va ser “Hipólito”, que era una de les obres creades per Eurípedes. Va representar el conflicte tràgic amb gran intensitat. Actualment és una de les obres més famoses, juntament amb Alcestis, Medea i Bacantes.
http://www.culturaclasica.com/literatura/grecia/drama4.htm
MEDEA - JASÓN
PAULA CORPAS
Quan l’heroi Jasón i els Argonautas van arribar a Colchis, a la vora oriental del mar Negre, per buscar el ‘’Vellocino de Oro’’, va conèixer a Medea, que es va enamorar d’ell immediatament. Hera i Atenea protegien i apollaven als Argonautas i li van demanar a Afrodita, que fes que Medea s’enamorés del visitant més atractiu. Afrodita va haver de convèncer al seu fill Eros (amor). Medea sabia que l’objectiu del seu pare era acabar amb Jasón i va decidir ajudar al jove, per que no podia suportar la idea de que morís. Jasón i Medea van confessar-se l’amor mutu. Jasón li va demanar que l’ajudés i que es casés amb ell, Medea li va prometre el seu ajut plorant, i desprès Jasón va prometre que se la emportaria a Grècia amb ell. Medea tenia un costat fosc, i per evitar que son pare els perseguís, va matar a son germà i el va esbocinar i el va tirar al mar per a que Etes (son pare) perdés el temps buscant el cos del seu fill. No tenim clar quin va ser el final de Medea. Però segons algunes versions, va viure eternament com un ser immortal als Caps Elíseos, la part celestial del món dels morts, romanent allí com a dona del gran heroi Aquiles.
http://mitosyleyendascr.com/mitologia-griega/medea/
Medea es un dels grans personatges tràgics de l’historia cultural d’Occident. Inmortalitzada per la famosa tragèdia de Eurípedes, el seu personatge es un dels antecedents de la dona independent, amb personalitat pròpia, que qüestiona els tòpics papers als que estava predestinada. Aquest personatge es una de les grans expressions universals de la tragèdia grega.
¿QUI ÉS?
http://ellascrean.com/medea-un-viento-tragicoque-viene-de-grecia/ GOOGLE IMATGES.
PENELOPE - ULISSES
PAULA CORPAS
Ulises i Penélope, governants del regne de Ítaca, van ser molt feliços amb el naixement de son fill. Quan els van cridar per lluitar a la guerra de Troya, Ulises no estava d’acord, així que va fingir estar boig. Quan els caps guerrers van arribar a la illa per demanarli que es reunís, el van trobar sembrant sal al camp amb la màquina, i tenia l’esperança de que això els fes pensar que era incapaç de lluitar per que estava boig. Però Palamedes era més astut que ell i va posar a son fill al camí, la rapida reacció d’Ulises per salvar al seu fill va demostrar que no estava boig, així que va tenir que partir cap a Troya. La cruel guerra va durar 10 anys. Quan per fi Ulises va poder tornar cap a casa, va tenir molts obstacles de per mig durant el viatge, sense voler va ofendre a Poseidón, i el deu del oceà va enviar turmentes i vens per fer que el vaixell d’Ulises perdés el rumb. Va tenir que superar nombroses probes i temptacions, i durant algun temps el van seduir els encants de diferents dones. Però per damunt de tot, ell sempre pensava en la seva dona i el seu fill, i això li va portar uns altres 10 anys i finalment va completar el seu viatge. Mentrestant, Penélope es va mantenir amb l’esperança de que el seu amat tornes. Durant l’absència va obtenir molts pretendents i va prometre que es casaria amb un d’ells quan acabés de teixir la suadora pel seu sogre. I cada dia treballava, però d’amagat per les nits desfeia el seu treball. Finalment, Ulises va tornar i van ser feliços.
http://www.proyectopv.org/3-verdad/mitosulises.htm
La imatge que s’ha creat de Penèlope a traves dels segles partint, bàsicament del relat que fa Homer a la Odisea, obra que s’ocupa principalment de les aventures que viu el seu marit Ulises, rei d’Ítaca qui desprès de la guerra de Troya torna a casa.
http://alenarterevista.net/penelope-reina-deitaca-el-personaje-su-imagen-y-suscontradicciones-por-virginia-segui/
¿QUI
ÉS?
GINEBRA - LANCELOT
PAULA CORPAS
Ginebra era la filla del rei Leodegrande de Cameliard i que va ser el propi rei Artur qui va enviar a Landelot a buscarla per contraure matrimoni amb ella. Durant el viatge de tornada tant Ginebra com Lancelot s’enamoren, però al arribar a la cort, Ginebra contrau matrimoni amb Artur, encara que l’amor entre ella i el cavaller mai desapareixerà. Encara que es porta bé amb son marit tindrà problemes amb la germanastra d’aquest, i serà ella qui revelarà la situació d’adulteri en la que es troba Ginebra, cosa per la qual se la condemna a mort i Lancelot es expulsat del regne. Lancelot al intentar evitar el tràgic final de la seva amada, mata a dos dels fills de la germanastra i al seu marit, motiu pel qual comença una guerra entre els dos regnes i que supondrà la mort de tots els cavallers de la ‘Mesa Redonda’. Ginebra mai morirà sinó que marxarà a la Torre de Londres, lloc on rebrà la dura noticia de la mort del seu marit: vestida de negre es dirigirà junt a les seves dames al convent d’Amesbury per pendre els hàbits. Un destí paregut sofrirà Lancelot, convertit en monge desprès d’abandonar la seva condició de cavaller.
http://sobreleyendas.com/2011/06/24/lady-ginebra-la-reina-de-camelot/
Ginebra era la dona del Rei Artur.
¿QUI ÉS?
Segons les llegendes associades al mite artúric, Ginebra va ser infidel al rei Artur amb Lancelot, símbol del qual es considera perversió.
https://es.answers.yah oo.com/question/index ? qid=20090824163341A AQKlRN GOOGLE IMATGES
ELENA - PARIS
LAIA CLUA
El seu pare a la terra va ser Tindaro, rei d'Esparta. De petita cridava l'atenció dels homes per la seva bellesa, fins i tot va ser raptada per Teseu per casar-se amb ella però va ser alliberada pels seus germans.Quan Helena va aconseguir l'edat de casar-se, els herois de Grècia atrets per la seva bellesa es van presentar amb intenció de casar. El seu pare Tindaro, sorprès davant l'allau de pretendents que s'observaven recelosos entre si, va seguir un consell de Odissea i va proposar als pretendents, que els unia en contra l'elegit. Helena es va casar amb Menelau. Mentres passava això Paris va haver d'intervenir en un pleit entre les deesses Atenea, Afrodita i Hera. Havien de decidir qui d'elles era la més bonica ja que la que fos escollida podria rebre una illa d’or. Per guanyar l'atenció d’en Paris, cada una d'elles intentava manipular-lo oferint béns i fama. Atena li va oferir prudència i la victòria en totes les batalles en les que s'enfrontés, Hera li va oferir tot Àsia i Afrodita l'amor d'Helena. La poma va ser per Afrodita.Decidit Paris va marxar a buscar el seu premi i va partir cap a Esparta, Melenao estava absent per haver partit al funeral, Paris aprofito l'oportunitat trobar-se amb Helena i raptar-la. Aquest rapte va ser motiu perquè Menelao recordés a tots els pretendents la paraula donada i formessin una lliga per recuperar a Helena. Així va començar la guerra de Troia. https://lanaveva.wordpress.com/2011/06/02/el-mito-de-elena-helena-de-troya/
ELENA
LAIA CLUA
Elena era filla de Zeus i de Leda. Va estar casada amb el rei Menelau d'Esparta, encara que Paris va decidir raptar-la, amb la qual cosa va desencadenar la Guerra de Troia. Es un personatge de la mitologia grega.
Imatge de Google
http://mitosyleyendascr.com/mitologia-griega/helena/
TISBE - PÍRAM
LAIA CLUA
El mite de Píram i Tisbe és una història d'amor. Com a conseqüència del desacord de les famílies dels dos enamorats aquests es veuen obligats a trobar-se a amagades. En una d'aquestes trobades Tisbe es topa amb una lleona que per sort no l'ataca i marxa tacant el mocador de sang. Quan Píram arriba al bosc i es troba amb el mocador ple de sang, immediatament pensa que un animal a matat a Tisbe. Dominat pel dolor decideix suicidant-se clavant la seva espasa sota l'arbre de fruits blancs. Tisbe, preocupada pel retard del seu estimat entra al bosc per buscar-ho i el troba agonitzant sota l'arbre. Quan comprèn la causa de l'acte de Píram fa el mateix que ell i es clava l’espasa. Sota l'arbre, queden els cossos dels enamorats, i els fruits que eren blancs es tornen negres.
http://aulalatina-gemma.blogspot.com.es/2011/06/mite-de-piram-i-tisbe.html
TISBE
LAIA CLUA
Tisbe és una jove dolguda perquè no se li permet estimar lliurament. És valenta a l’hora de fugir de casa i apassionada i fidel pren la decisió de treure’s la vida juntament amb el seu amant. Els dos són personatges rebels ja que superposen l’amor que senten un per l’altre a la prohibició dels seus pares. http://aulalatina-gemma.blogspot.com.es/2011/06/mite-de-piram-i-tisbe.html
Imatge de Google
DEIAMIRA - HÈRCULES
LAIA CLUA
La Història d'amor entre Deiamira i Hèrcules comença quan Hèrcules té la seva tercera esposa que és Deyanira que lluita contra l'enemic que volia també demanar la mà de Deyanira i el final el va derrotar al déu-riu que era Aqueloo. Poc després del seu casament Hèrcules i Deiamira van haver de creuar el riu Euneo i un centaure anomenat Neso es va oferir per ajudar-la però les seves intencions no eren bones i la va intentar violar. Llavors Hèrcules va disparar una fletxa amb verí cap a Neso des de l'altra riba. Neso va mentir a Deiamira explicant-li que la sang del seu cor asseguraria que Hèrcules la estimaria per sempre. Deiamira creure les seves paraules i va guardar una mica de dit verí, quan la seva confiança en Hèrcules va començar a minvar, va untar la seva famosa túnica de cuir amb la sang. Liques, el servent d'Hèrcules, el va portar la seva túnica i quan se la va posar, Hèrcules va morir lentament i dolorosament. Deiamira al veure el que havia fet es va suïcidar penjant-se.
http://llatideelisenda.blogspot.com.es/2011/12/historias-damor-griegas-i-romanas-que.html