Descobreix Barcelona viatjant en metro by Marta Tramuntana

BARCELONA metro a metro

Un viatge histĂ˛ric i cultural per la ciutat seguint la xarxa de metro

Marta Torres PrĂ˛leg Matthew Tree

Els punts d’interès repartits per la geografia d’una ciutat com Barcelona són inacabables. Ara, amb la guia que tenim a les mans, podrem saber quins són els camins i les vies que ens poden dur als indrets més diversos. Estic segur que la unió, precisament, de les vies del metro i dels indrets de la nostra ciutat que trobem en aquest llibre farà que esdevingui tot un èxit. El metro és un dels pilars fonamentals del transport públic a Barcelona, i amb aquesta guia podrem optimitzar-ne l’ús i el nostre coneixement de la ciutat. Però no només serem els barcelonins i les barcelonines els qui gaudirem d’aquesta guia. Tots els visitants que rebem cada any arribaran a llocs dins de la nostra ciutat que mai no havien imaginat. Agafaran el metro cap a la Barcelona que mostra la diversitat dels seus barris i de la nostra cultura. No hem d’oblidar que tot això és gràcies a l’autora del llibre, a qui agraïm el treball realitzat. Gràcies per aquesta nova guia de la ciutat, que conté en les seves pàgines, en text i imatges, el nostre patrimoni i la nostra riquesa cultural.

Xavier Trias Alcalde de Barcelona

Per fi! Matthew Tree Me’n recordo perfectament, de la sensació, repetida tantes vegades, d’estar assegut en un vagó qualsevol d’una línia qualsevol del Metro de Barcelona i mirar, perplex, el reguitzell de noms que van des del començament fins al final de la línia i pensar, «Què (collons) signifiquen tots aquests noms?». I la perplexitat ha estat la mateixa tant per al barceloní novell que vaig ser fa trenta anys com per al barceloní bregat que em vanto de ser ara. Amb el pas del temps, és clar,

Havent llegit aquest llibre, no em vaig poder estar de preguntar-me: Com és que ningú mai no havia tingut abans la idea d’explicar Barcelona a través del seu mitjà de transport més popular i emblemàtic? Com és que a ningú se li havia acudit convertir cada trajecte en un entreteniment històric, en una petita mostra de fets fascinants, abans ocults? Només per això, aquesta guia mereix tenir una acollida com cal per part dels ciutadans/lectors que, i no ho dubto, la convertiran en una obra de referència imprescindible.

he anat adquirint una mica d’informació: sé de sobres que

Barcelona Metro a Metro, però, ha anat encara més enllà.

Verdaguer és un poeta —fins i tot n’he arribat a llegir al-

Queda clar que l’autora, la Marta Torres, ha viscut en la prò-

gun poema— o que la Ciutadella va ser una caserna immen-

pia pell allò que vivim tots els barcelonins de tant en tant:

sa construïda pels Borbons, per exemple; però, encara ara,

l’experiència de sortir del Metro en un barri poc conegut

els noms que surten a la Xarxa de Metro no deixen de ser, a

sense saber ben bé on fer ni una cervesa ni un mos. Com si

grans trets, unes endevinalles indesxifrables.

ens hagués llegit els pensaments, l’autora ha inclòs, per a

Una llàstima, perquè el Metro és, amb diferència, el mitjà de transport metropolità més eficaç i econòmic. Al contrari del que sol passar amb els autobusos, saps exactament quant de temps trigaràs per arribar al destí i, un cop arribat, saps exactament on ets. De manera que aquesta guia que teniu a les mans ve a ser com mannà informatiu caigut del cel: la clau, llargament desitjada, a tots els enigmes toponímics del Metro. Gràcies a ella, he descobert —entre moltíssimes altres coses— que Lesseps era un francès fracassat, que Horta és on es rentava la roba dels barcelonins de casa bona, i qui era i què va fer Ferran Fabra i Puig. I no es pot dir que cap d’aquestes dades sigui només anecdòtica: al contrari, la guia fa que cada nom d’estació destapi una plètora d’històries, persones, episodis íntimament lligats tots ells de maneres diferents a la vida passada —i per tant, present— de la ciutat.

cada estació de Metro, unes «recomanacions dels veïns»: els bars i restaurants més ben considerats de cada barri. A més a més, tampoc no hi falta la informació corresponent —més convencional però necessària— sobre els monuments i esglésies (entre d’altres) que mereixen una visita. Per fi, doncs, tenim una guia sobre Barcelona que satisfà les necessitats reals dels que viatgem amb Metro dia sí i dia també. I que ens ajudarà a no fer el préssec quan algun visitant amic —o fill— inquiet ens fa una pregunta d’aquelles tan freqüents, del tipus «Qui era aquest Joanic?», o bé, «Com pot haver-hi una selva prop del mar?». D’ara endavant, abans i tot que l’amic o el fill hagi acabat la pregunta, podrem dir amb una certitud tan certa que inspira confiança: «Veus, és perquè...», i tot seguit citarem el tros que correspon de la guia Barcelona Metro a Metro, sense que se’ns vegi ni que sigui una miqueta el llautó.

ÍNDEX

L1 L2 L3 L4 L5 L6 L7 L8 L9 L10 L11

104

150

188

226

244

254

274

290

296

Hospital de Bellvitge p. 10 Bellvitge p. 12 L8

Avinguda Carrilet p. 14 Rambla Just Oliveras p. 16 Can Serra p. 18 Florida p. 20 Torrassa p. 22 Santa Eulàlia p. 24 Mercat Nou p. 26

Plaça de Sants p. 28 Hostafrancs p. 30

Espanya p. 32 Rocafort p. 34 Urgell p. 36

Universitat p. 38

Catalunya p. 40

Urquinaona p. 42 Arc de Triomf p. 44 Marina p. 46 Glòries p. 48

Clot p. 50 Navas p. 52

L9 L10

La Sagrera p. 54 Fabra i Puig p. 56 Sant Andreu p. 58 Torras i Bages p. 60 Trinitat Vella p. 62 Baró de Viver p. 64 Santa Coloma p. 66

Fondo p. 68 9

La parada de l’hospital Aquesta parada es va dir Feixa Llarga fins el 2003, any en què es va canviar per l’actual Hospital de Bellvitge 1 , inaugurat l’any 1970. Mentre es construïa l’edifici, l’aleshores princesa Sofia va visitar Barcelona, cosa que va propiciar que s’interessés per la construcció d’aquest hospital i va preguntar el nom que duria. Aquest fet, juntament amb la política d’acostament a la família reial del règim de Franco, va propiciar que es bategés com a Edifici dels Prínceps d’Espanya. El 1981 es va fer efectiva la transferència de competències sanitàries a Catalunya i, des de 1984, l’hospital, de titularitat pública, és gestionat per l’Institut Català de la Salut. L’any 2006 s’hi va inaugurar la nova sala d’exposicions, a l’edifici de Consultes Externes, on podem contemplar obres d’artistes nacionals prestigiosos.

Hospital de Bellvitge L’Hospitalet de Llobregat

Llocs d’interès A més de la sala d’exposicions de l’hospital, al costat nord de l’edifici central, hi ha els dos edificis principals del campus universitari de Ciències de la Salut de Bellvitge de la Universitat de Barcelona: el Pavelló de Govern i l’Aulari i Estabulari. Bastant a prop d’aquí es troba l’altíssim Hotel Hesperia Tower 2 , de 29 plantes i 105 metres, dissenyat per Richard Rogers, que culmina amb una

cúpula immensa que fins fa poc allotjava el restaurant Panoràmic Evo, actualment tancat i des d’on es pot gaudir d’unes magnífiques vistes de la ciutat 3 . Mentre es debat què es pot fer en aquest espai, es lloga només per a celebracions privades.

Els veïns recomanen… Bouquet

Hotel Hesperia Gran Via de les Corts Catalanes, 144 T. 934 135 040 Un dels restaurants de l’Hotel Hesperia a un preu més assequible.

Creuant l’autovia trobem l’Hospital Duran i Reynals que acull l’Institut Català d’Oncologia, centre assistencial de referència en el tractament del càncer.

Un bell viatge

Hi ha diverses teories sobre l’origen d’aquest topònim. Es creu que ve de l’expressió «bell viatge» que utilitzaven molts viatgers en passar per la zona. Es diu que els que passaven per aquí invocaven la verge d’una ermita que existia des del s. x amb aquest nom com a desig de bon viatge o potser per evitar els habituals desbordaments del riu Llobregat. Els habitants d’aquest indret es dedicaven sobretot a l’agricultura de regadiu que, gràcies a la presència del riu, era molt productiva. Conta la llegenda que l’ermita de Bellvitge es va construir gràcies a un bou. Segons s’explica, un pagès veia l’animal escarbotant sempre la terra en un mateix lloc fins que un dia va descobrir la imatge d’una verge en el forat i la va portar a l’església del poble. Poc després, la imatge va desaparèixer i va ser trobada de nou al mateix lloc on el bou senyalava, i així va succeir diverses vegades, motiu pel qual es va decidir construir-hi l’ermita. Una altra versió de l’origen del nom és que podria venir donat per una masia que se situava en aquesta zona i s’anomenava Mas de Malvitge, ja que era en una zona pantanosa i, per tant, podia ser focus d’epidèmies i malalties. La gent de la zona li devia canviar el nom per tal de tenir millors presagis.

Llocs d’interès

Els veïns recomanen…

Podrem fer un tomb pel mercat de la zona i pel parc de Bellvitge 1 , inaugurat el 1998. Aquest parc crea una sensació d’intimitat en un espai obert gràcies a la vegetació, que l’aïlla dels blocs que l’envolten. Dins el parc hi ha l’ermita de Bellvitge 2 . Els vestigis de l’ermita, tot i que es va restaurar cap als volts de 1717 en estil barroc, són del s. xi: l’àbsida és romànica i el campanar, gòtic.

Bar La Flama rambla de la Marina, 150 T. 932 632 361 Punt de trobada popular per a molts ciutadans hospitalencs, famós per les seves delicioses tapes. La seva fama ha transcendit les fronteres del barri.

Bellvitge L’Hospitalet de Llobregat

La Festa Major! La Festa Major de Bellvitge compta amb activitats culturals, lúdiques i esportives per a totes les edats. No us oblideu de passar-hi entre la primera i la segona setmana de setembre! L’associació de veïns de Bellvitge és molt activa i està al cas de totes les actuacions i remodelacions que es fan i es faran al barri.

Des d’aquesta parada i també la següent podrem accedir a l’Estadi de Futbol de l’Hospitalet 3 , a la Feixa Llarga s/n, construït per a les Olimpíades de 1992 per acollir els partits de beisbol.

El carrilet Commemora el tren de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) Llobregat-Anoia, conegut popularment com a «El Carrilet» donades les vies tan estretes que feien servir al principi, i que va ser soterrat en aquest indret cap als anys 80. L’origen d’aquesta línia la trobem en el transport de minerals i productes tèxtils de finals del s. xix, producte de la unió de tres trams: Igualada-Martorell, Manresa-Berga i Barcelona-Martorell. El 1919 es va fundar la Companyia General de Ferrocarrils Catalans (CGFC), que va unir tots els trams i en va construir un de nou entre Martorell i Manresa. Aquesta línia va ser assumida per la Generalitat de Catalunya, l’any 1978. Cap a principis de segle es creen línies d’amplada estreta que són de pocs quilòmetres, com la línia Tortosa-La Cava, que circulava seguint en part la riba del riu Ebre. L’èxit d’aquest Carrilet va ser tal que al 1926, i en poc menys de 15 dies de la seva inauguració, fou utilitzat per més de set mil persones.

Avinguda Carrilet L’Hospitalet de Llobregat

Llocs d’interès A la cruïlla dels carrers d’Enric Prat de la Riba i de la rambla de Just Oliveras hi ha el Casino del Centre, del 1873, que conté un popular cafè i un teatre on encara es fan alguns espectacles. Molt a prop d’aquí hi ha l’anomenada Botiga Nova, una casa modernista projectada per Ramon Puig Gairalt, arquitecte nascut a L’Hospitalet, i l’església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, temple que substitueix l’antiga església gòtica del 1600, cremada l’any 1936. Davant de l’església hi ha l’Ajuntament de L’Hospitalet 1 , edifici del 1894, i al número 11 de la plaça de l’Ajuntament, l’Ateneu Popular 2 .

Can Serra o Can Famades 3

Masia Museu Serra pg. de la Campsa, 1 T. 933 774 341 Just a la frontera amb el municipi de Cornellà de Llobregat trobem l’antiga masia aixecada per la família Famades de L’Hospitalet, reformada el s. xviii i que la família Serra va adquirir com a obrador a principis del s. xx. Actualment acull un museu amb una important col·lecció de ceràmica.

Can Sumarru 4 c. Riera de l’Escorxador, s/n T. 933 372 082 Masia construïda l’any 1585, tal com recorda la inscripció de la porta, que avui és la seu d’una biblioteca municipal.

Els veïns recomanen… La Rosa Púrpura c. de les Roselles, 41 T. 933 389 005 Menú diari, obert els migdies. Divendres i dissabte també obren a la nit. Especialitzat en bacallà i carn a la llosa. És millor reservar-hi taula perquè sempre és molt ple. Tanquen el diumenge.

La Bodegueta del Museu pg. de la Campsa, 1 T. 934 753 544 Ubicat dins la masia museu Serra, en aquest conegut restaurant fan una cuina creativa i tenen una llaminera carta de postres! I cap al tard...

Salamandra (sala 2) av. del Carrilet, 301 T. 933 370 602 Els millors concerts en directe de L’Hospitalet. Consulteu-ne la programació a la seva pàgina web.

L’alcalde estimat Just Oliveras i Prats va néixer l’any 1887 fill d’una família influent de L’Hospitalet. Ja en l’edat adulta, va ser militant de la Lliga Regionalista de L’Hospitalet, partit amb el qual es va mantenir a l’oposició durant la dictadura del general Primo de Rivera. Amb els anys, Oliveras va arribar a ser alcalde d’aquesta localitat i va ser tan estimat pels seus conciutadans que va mantenir el càrrec durant molt de temps. L’any 1938 va morir assassinat, fet que no s’ha arribat a esclarir mai. La rambla de Just Oliveras es va construir en uns terrenys propietat de Just Oliveras i Arús, pare de Just Oliveres i Prats i, com ell, molt vinculat a L’Hospitalet. La rambla va ser projectada per Marià Tomàs i Barba, el qual la va concebre com una avinguda de vint-i-dos metres d’amplada flanquejada per una línia de cases amb jardí. Es va inaugurar el 22 de març de 1907 i des d’aleshores ha estat el passeig més popular de L’Hospitalet. El pas del temps ha anat transformant aquesta zona bàsicament agrícola i de carrers ocupats per tartanes en un dels nuclis urbans més importants de l’àrea metropolitana de Barcelona i també de Catalunya.

Llocs d’interès Una de les sortides del metro és al costat de l’estació de tren de Rodalies de L’Hospitalet. L’altra sortida va directa a la rambla de Just Oliveras, que creua el barri del Centre de nord a sud. A la rambla, hi trobem l’escultura de L’Acollidora, una obra d’Arranz-Bravo que representa el tarannà obert i amable dels ciutadans de L’Hospitalet i que s’ha convertit en un dels símbols de la ciutat. En direcció a l’avinguda d’Isabel la Catòlica trobem La Farga, una fàbrica noucentista de producció de ferro avui reconvertida en recinte firal i centre d’activitats polivalent.

Centre Cultural Barradas rambla de Just Oliveras, 56 Centre amb una bona oferta de concerts els caps de setmana i amb una sala d’exposicions oberta els dissabtes.

Cases Barates 1 rambla de Just Oliveras, 77-79 Edificis residencials del 1915 que, sense allunyar-se del modernisme, buscaven un model constructiu que fos accessible per a la creixent classe mitjana de l’època.

Ca n’Espanya

Seu del Museu d’Història de L’Hospitalet 2 c.de Joan Pallarès, 38 (cantonada amb el carrer de Xipreret, un dels més antics de la zona) 3 T. 933 381 396 L’edifici data del 1563 i va ser restaurat per última vegada l’any 1969. Els seus primers propietaris van ser els Llunell, una família de grans terratinents que va voler donar a la seva residència un aspecte de palauet més que no pas de masia. El nom de Ca n’Espanya li ve donat per la família España i Muntadas, posterior propietària de l’edifici.

Rambla Just Oliveras L’Hospitalet de Llobregat

A l’actual museu hi podreu visitar la col·lecció permanent de restes arqueològiques trobades a L’Hospitalet i peces antigues de l’època de la industrialització, o exposicions temporals de temàtiques diverses. Hi destaquen el Retaule de Sant Roc i el Retaule de les ànimes del segle xvi i xvii respectivament, atribuïts al taller dels Jaume Huguet I i II. L’entrada és gratuïta.

Els veïns recomanen… La Bodegueta de l’Hospitalet c. de Lleida, 32. T. 933 386 646 Un bar emblemàtic que els hospitalencs freqüenten des de fa anys. Diumenge tancat.

Bar Deportivo rambla de Just Oliveras, 63 T. 933 375 885 Un altre dels clàssics del barri per fer-hi tertúlia els matins dels caps de setmana.

El casalot desaparegut

El nom d’aquesta parada ve d’una casa pairal que antigament ocupava aquests terrenys i que va desaparèixer per la pressió urbanística que va experimentar aquesta zona a la dècada dels 60. A partir d’aquell moment, el barri va anar creixent ràpidament i es va convertir en un polígon d’habitatges, d’acord amb el model que s’estava imposant a Europa. Josep Maria Espinàs en el seu llibre El Nom de les Estacions de Metro diu: «Se sap que Can Serra va ser edificada o reformada per Josep Serra i Font, consignatari dels vaixells de vapor que anaven de València a Anglaterra. Abans aquells terrenys portaven el nom de Tubau, possiblement perquè la propietat anterior va correspondre a Joan Tubau i Ventura; el procés s’ha repetit i també Serra s’ha convertit en nom d’indret». El mot original de Serra prové del llatí Serrum, és a dir, cadena de muntanyes o de quers retallats. Les primeres notícies d’aquest cognom provenen de l’any 1130 d. C. amb Bernard de Serra de Girona, encara que no es descarta que aquest cognom pugui ser més antic. Avui dia, el cognom Serra és un dels cinc més comuns de Catalunya. Actualment és un barri nou de blocs de pisos i una de les zones de L’Hospitalet més elevades respecte al nivell del mar 1 .

Llocs d’interès

A prop d’aquesta parada trobareu el parc de Can Serra, els jardins d’Antonio Machado 2 , el pavelló poliesportiu i les pistes municipals de petanca. La vida d’aquest barri s’aglutina al voltant de la plaça de la Carpa, del mercat i de la Casa de la Reconciliació —a l’avinguda de Can Serra, 82— una parròquia on es realitzen activitats per a la gent del barri.

Porteria de Can Vilumara 3 av. de Josep Tarradellas, 153 Edifici modernista, projectat l’any 1906 per l’arquitecte Andreu Audet Puig, que avui acull una escola però que originàriament havia estat una fàbrica tèxtil de seda. D’aquesta antiga fàbrica, encara se’n conserva intacta la xemeneia de 36 metres.

Can Serra L’Hospitalet de Llobregat

Granja Font 4 c. d’Enric Prat de la Riba, 160 Edifici residencial d’una sola planta construït l’any 1921 per l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt. Un exemple d’arquitectura noucentista enmig d’un barri ple de blocs de pisos. Els veïns recomanen… El Abanico c. dels Tarongers, 29 T. 935 097 493 Petit local de barri on podreu fer unes tapes o demanar un bon plat combinat.

Bar Joshua

av. de Can Serra, 92 T. 934 370 809 Entrepans i tapes en un local molt popular a la zona.

La Festa Major! La Festa Major del barri de Can Serra és a mitjan juny.

La colònia cedida Aquesta parada de L’Hospitalet de Llobregat duu el nom de la península del sud-est d’Amèrica del Nord que va ser descoberta pels exploradors Vicente Yáñez Pinzón i Amerigo Vespucci, l’any 1498. L’any 1513, Ponce de León va prendre possessió d’aquestes terres per Castella i va batejar la península amb el nom de Pasqua Florida, ja que es va descobrir un diumenge de Resurrecció de Setmana Santa. L’any 1821 aquesta colònia espanyola es va cedir als Estats Units, segons el tractat d’Adams-Onís durant el regnat de Ferran VII. Segons l’esmentat llibre d’Espinàs: «El 1926 es va aprovar un pla d’urbanització amb la intenció d’ordenar una zona que tenia l’atractiu d’estar ben comunicada i un clima saludable». Eren els temps de l’ideal urbanístic, la ciutat-jardí, i el propòsit era oferir als obrers un nucli residencial amable i saludable. El pla era interessant, però no es va portar a terme, i la ciutatjardí La Florida va quedar frustrada. El barri de la Florida que avui coneixem és un barri de creació recent. Es va formar a partir de les diferents onades migratòries del s. xx, les més importants de les quals es van produir els anys 20 i, més endavant, els anys 60. Les primeres residències obreres es van construir a la muntanya del Samontà, però l’excés de població de seguida va acabar provocant l’aparició de barris de barraques i l’ocupació de coves com a habitatge.

Florida L’Hospitalet de Llobregat

Llocs d’interès El parc metropolità de Les Planes, la plaça d’Eivissa, l’avinguda de Miraflores o el carrer de la Primavera són un bon exemple de les actuacions de millora que s’estan duent a terme al barri. Un cop més, us recomano que us passegeu pels mercats del barri, el mercat de la Florida, el mercat de Torrent Gornal o el tradicional mercat dels Ocellets 1 , al voltant del qual hi ha una zona de bars de tapes molt concorreguda. Fixeu-vos bé en els noms dels carrers d’aquest barri: Abedul, Llorer, Mimoses, Garrofers, Alegria... Són tots ben florits, oi?

Parc de Les Planes 2 av. d’Isabel la Catòlica Està situat al costat del cementiri i és el parc més extens de la ciutat. A la part més baixa del parc hi ha el camp de futbol la Florida.

Biblioteca La Florida 3 av. del Masnou, 40 T. 934 470 222 Es tracta de la biblioteca del barri, un nucli cultural i aglutinador. Obre dilluns i dimarts, matí i tarda, de dimecres a divendres només a la tarda, i dissabte al matí.

Els veïns recomanen… Ajiseco c. de Súbur, 18 T. 934 377 393 Sortint de l’estació de camí cap al parc de les Planes es troba aquest restaurant peruà on pel que diuen fan el millor cebiche de Barcelona. Els caps de setmana, música i balls tradicionals peruans.

O’Chispa av. de Catalunya, 93 T. 934 494 392 Restaurant gallec on a més de menjar pop o lacón podeu assaborir un bon albariño. El pa que serveixen el porten de Galícia! Tanquen dimarts nit i dimecres.

La Torre Llampada

El barri de la Torrassa rep el nom d’una masia que hi ha situada al barri de L’Hospitalet, la qual destaca especialment per la torre de defensa de planta quadrada que s’alça en un dels seus extrems. Popularment, la torre també es coneix amb el nom de Torre Llampada, denominació que se li dóna per un llampec que li va caure molts anys enrere. Sembla ser que a mitjan s. xviii el propietari d’aquesta masia era el Baró de Maldà, don Rafael d’Amat i de Cortada, nebot del Virrei Amat. El barri de la Torrassa pertany a L’Hospitalet de Llobregat i des del seu origen ha estat molt vinculat al barri de Collblanc. A principis del s. xx, aquesta zona va rebre una gran onada migratòria procedent bàsicament de Múrcia que venia atreta per les possibilitats laborals que oferien les obres de l’Exposició Internacional del 1929. De fet, tants van ser els murcians que es van establir a la Torrassa, que el barri es va començar a anomenar popularment la Murcia chica 1 . Avui, el nou parc de la Torrassa 2 i la plaça Espanyola davant la parròquia 3 són el cor d’aquest barri i el lloc on els veïns es reuneixen i celebren totes les seves festes. En el futur, l’intercanviador de la Torrassa connectarà la línia 1 del metro amb la línia 9 i les línies de tren de Rodalies, i comunicarà aquesta zona de L’Hospitalet amb l’aeroport del Prat i altres punts estratègics de l’àrea metropolitana.

Llocs d’interès Centre Cultural Collblanc-la Torrassa

c. de la Mare de Déu dels Desamparats, 87 T. 934 470 361 Equipament sociocultural que té com a objectiu la formació d’aprenentatges relacionats amb les noves tecnologies, les arts, la salut i l’oci, amb cicles, exposicions, conferències i concerts.

Tecla Sala 4 av. de Josep Tarradellas i Joan, 44 T. Centre 933 385 771 / Biblioteca 932 602 484 Fàbrica tèxtil de principis del segle passat ubicada en els terrenys d’un antic molí pa-

perer que encara avui segueix dempeus. A partir dels anys 80, la fàbrica es va reconvertir en un centre cultural on val molt la pena anar per les activitats que s’hi fan. Compta amb teatre, sala de concerts i una biblioteca amb més de cent mil documents.

Els veïns recomanen… Castells c. de la Florida, 54 T. 934 402 370 Un clàssic de la zona des de fa més de seixanta anys. Menú, tapes i plats combinats. Un local popular obert tots els dies de la setmana!

Torrassa L’Hospitalet de Llobregat

La Resistencia c. de Rosalía de Castro, 92 Bar amb una àmplia programació de concerts. També s’hi fan projeccions de pel·lícules i altres activitats… Consulteu la programació!

La Festa Major! Durant la Festa Major, la primera setmana de juny, al parc de La Torrassa s’hi celebra la Festa de la Diversitat, amb un munt de concerts i diversió per a tothom.

Carnaval a Collblanc-la Torrassa El mes de febrer la Comissió de Festes de Collblanc-la Torrassa organitza un gran carnaval i tothom treballa perquè es visqui al 100%.

Copatrona de Barcelona Santa Eulàlia, el nom de la qual vol dir «la ben parlada», va viure entre els segles iii i iv a Barcelona, quan hi governava l’emperador Dioclecià, que va prohibir als cristians retre culte a Jesucrist i els obligava a adorar ídols pagans. Diu la llegenda que la noia es va presentar davant el governador de Barcelona Dacià i li va contestar públicament que els cristians no obeirien mai aquelles lleis injustes i que només tenien un Déu a qui adorar. Dacià va amenaçar-la que rebria la mateixa quantitat de suplicis com anys tenia la noia (13) si no canviava d’opinió, però ella es va mostrar ferma davant el seu amor a Déu i fou terriblement torturada i martiritzada. D’acord amb la llegenda, l’últim dels suplicis va ser ficar-la dins d’un bidó ple de vidres i claus i fer-lo rodolar pel carrer conegut actualment com baixada de Santa Eulàlia, prop de la parada de Liceu. La noia va suportar tots aquells turments amb gran coratge, fins que finalment va morir crucificada. Santa Eulàlia va ser patrona de la ciutat fins al segle xvii, quan va ser substituïda per la Mare de Déu de la Mercè, ja que sembla que va ajudar a superar una plaga de llagostes que va assotar la ciutat. Actualment Santa Eulàlia n’és la copatrona i el 12 de febrer es fan diverses celebracions arreu de la ciutat en el seu honor. A Santa Eulàlia comença el terme municipal de L’Hospitalet de Llobregat.

Llocs d’interès La plaça de Maria Artigal està dedicada a aquesta mestra nascuda al barri i una de les impulsores de la renovació pedagògica durant la Segona República. A la plaça de Pius XII hi ha el mercat de Santa Eulàlia 1 , molt a prop de la biblioteca Santa Eulàlia (Pareto, 22). Al final del carrer de Santa Eulàlia, al número 203, hi ha l’antiga església de Santa Eulàlia de Provençana 2 , la capella de la qual és l’edificació més antiga de L’Hospitalet (datada entre el 1045 i el 1101 d. C.). Té una portalada romànica amb tres naus separades per arcs de mig punt. Des d’aquí podem arribar també a la Ciutat de la Justícia, tot i que la parada més propera actualment és Ildefons Cerdà de l’L8. 3

Santa Eulàlia L’Hospitalet de Llobregat

UN APUNT A Santa Eulàlia també se la coneix com la patrona de les llàgrimes de setembre. El saber popular diu que per la Festa Major de la Mercè, al mes de setembre, sempre plou, i això és perquè Santa Eulàlia plora perquè ella ja no és la patrona de la ciutat.

Masia l’Escorça 4 c. de Santa Eulàlia, 2 (cantonada amb Riera Blanca) T. 934 310 434 Antiga casa senyorial d’estil neoclàssic amb una torratxa que data del 1860. Actualment és la seu de la Casa Galega de L’Hospitalet.

Els veïns recomanen…

Fundació Akwaba

c. de Rafael Campalans, 174 T. 934 312 302 Cocteleria amb més de 50 anys d’història. No hi ha carta, sinó que cada persona pot demanar el seu còctel particular. Obren només a la tarda.

c. del Llobregat, 145 T. 934 407 696 Aquesta fundació treballa amb la gent del barri creant projectes per ajudar a conviure millor ciutadans i nouvinguts.

Cal Siscu c. del Doctor Martí i Julià, 82 T. 934 407 258 Un local d’aspecte modest que serveix marisc i tapes de primera classe als parroquians.

Tirsa

Un mercat tan vell i tan nou Els orígens del mercat de Sants 1 es troben en un mercat a l’aire lliure que se situava al carrer de Sant Crist a finals del segle xix. Posteriorment, aquest mercat es va traslladar a uns terrenys cedits per la família Salat i que es corresponen a l’actual plaça d’Osca, molt propera al mercat actual. Finalment, es va traslladar als terrenys d’un antic hort, que rebia el nom d’«Hort nou». El nom d’aquests terrenys va donar lloc a la denominació popular de mercat Nou, que també ha pres l’estació de metro. Va ser aquí, al carrer de Sant Jordi número 6, on, el 1892, es van iniciar les obres de construcció d’aquest mercat cobert d’estil modernista, dissenyat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí i inaugurat l’any 1913. La façana principal té tres finestres en forma d’arc, sobre les quals hi ha un mosaic amb l’antic escut de Barcelona. Actualment és un mercat que abasta gran part del veïnat de Sants i té molta concurrència. Recentment ha estat en fase de remodelació, i el nou mercat s’ha inaugurat a mitjan 2014.

Mercat Nou

Llocs d’interès

Els veïns recomanen…

Aquesta parada queda molt a prop del mercat de Sants i de la plaça de Sants. Si agafem el carrer de Canalejas, arribarem a la plaça de l’Olivereta, on hi ha una de les moltes xemeneies 2 que encara es conserven d’aquest barri industrial tèxtil, els coneguts vapors. Molt a prop hi ha el Grup Escolar Lluís Vives, obra arquitectònica noucentista de Josep Goday.

La Bodegueta de Cal Pep c. de Canalejas, 12 T. 933 393 037 Aquesta bodega funciona des dels anys 30 i ha estat rehabilitada mantenint el seu caràcter de bodega tradicional. Hi serveixen tapes calentes, que constantment van sortint de la cuina, a bon preu, i un vermut de la casa amb sifó com els d’abans.

La Bricciola c. d’Olzinelles, 19 T. 934 321 933 Alguns diuen que aquest és el paradís de les pizzes a Barcelona. En qualsevol cas, un restaurant italià casolà i autèntic.

El Caliu de Sants c. d’Olzinelles, 15 T. 934 323 896 Carns a la brasa i molta cuina catalana. Excel·lents els seus cargols a la llauna i calçots.

Festes de Sant Medir Cada any per Sant Medir, el diumenge següent al 3 de març, es fa una passejada amb cotxes de cavalls al voltant del mercat de Sants, al barri de la Bordeta, amb la tradicional pluja dolça de caramels, una festa molt popular de la qual tothom gaudeix, sobretot els més petits.

Lloc de gent sana

Una de les particularitats de la ciutat de Barcelona és que és plena de places i placetes on la gent del barri fa vida, sobretot a l’estiu. La plaça de Sants pren el nom del barri i prové de l’església de Santa Maria de Sants 1 , a la plaça de Bonet i Moixí, més coneguda com a plaça de Màlaga, l’existència de la qual es remunta al 780. Aquesta zona era un camí rural al llarg del que s’anomenava «camí ral» i era bàsicament agrícola. Les primeres urbanitzacions de la vila es van estendre per les vores de la vella carretera romana del Llobregat, avui carrer de la Creu Coberta. Hi ha hagut moltes edificacions importants en aquesta zona, però han desaparegut a causa de l’emplaçament estratègic de Sants, molt castigat per lluites i setges a Barcelona. Cap al s. xix, arran de la construcció de la línia ferroviària i de molts sectors comercials com els grans vapors tèxtils, es va anar convertint en un nucli industrial amb autonomia municipal, fins a l’annexió amb Barcelona l’any 1897. L’actual configuració del districte de Sants-Montjuïc data del 1984, quan la ciutat va aprovar la divisió territorial actual, amb la qual Sants es va convertir en el barri més extens del districte.

Llocs d’interès

Heu de saber que el carrer de la Creu Coberta és el carrer comercial més llarg d’Europa. Si aneu al carrer de Càceres, a la cruïlla amb el carrer de Sant Medir, hi trobareu el mercat de Sants, del 1913, anomenat també mercat Nou.

Centre Cívic de les Cotxeres de Sants 2 c. de Sants, 79 T. 932 918 701 És un dels centres cívics més coneguts de la ciutat, ubicat en un antic edifici industrial reutilitzat com a cotxeres dels tramvies de Barcelona fins l’any 1973. Ofereix activitats diverses pràcticament els 365 dies de l’any.

Orfeó de Sants c. de Miquel Àngel, 54 T. 933 305 015 Fundat el 1900, s’hi celebren, a més de concerts d’obres tradicionals, obres polifòniques clàssiques i contemporànies, representacions teatrals, concerts, etc. Disposa d’una escola de música per a infants i diverses seccions dedicades a l’excursionisme, les sardanes i els escacs i un esbart entre d’altres activitats de cultura popular.

Biblioteca Vapor Vell 3 passatge del Vapor Vell, 1 (cantonada amb c. de Joan Güell). T. 934 097 231 Situada en una antiga fàbrica tèxtil del s. xix que funcionava amb vapor.

Plaça de Sants 5

Els veïns recomanen… La Paradeta c. de Riego, 27 T. 934 319 059 Entreu-hi i escolliu quin peix voleu menjar. Cap cambrer us el portarà a taula, sinó que haureu d’anar-lo a buscar, però ho notareu en el preu! Dilluns tancat.

Fo Bar pl. d’Osca, 12 Un bar de copes petitet amb una bona ambientació.

La Festa Major! 4 La Festa Major de Sants és molt coneguda arreu de la ciutat. Se celebra per Sant Bartomeu, l’última setmana d’agost, quan es guarneixen tots els carrers del barri que s’omplen de música i festa popular per a tots els gustos. Totalment recomanable!

L’hostal d’Hostafrancs Just on antigament hi havia el cinema Arenas, al carrer de la Creu Coberta 22, al segle xix s’hi aixecava un hostal que amb els anys va anar adquirint una gran fama. I és que com que es tractava de la carretera que donava accés a Barcelona des de Madrid, molts traginers i altres persones de pas hi acostumaven a fer nit. El propietari de l’hostal era Joan Corrades i Bosch, un home de la Segarra que, enyorat del poble on havia nascut, Hostafrancs de Sió, va decidir posar el nom d’Hostafrancs al seu nou hostal, sense imaginar que més tard aquest nom es faria extensiu a tot un barri. Des de la seva fundació, la fonda es va convertir en un lloc que oferia hostalatge a tota aquella gent que venia a instal·lar-se a la zona de Sants, ja fos per anar a treballar a les fàbriques del Vapor Nou, de l’Espanya Industrial, o del Vapor Vell. Durant la segona meitat del segle xix, l’arquitecte m unicipal Antoni Rovira i Trias, qui més tard projectaria el mercat d’Hostafrancs l’any 1888, va anar dissenyant la trama urbana del barri. I, a mesura que es va anar poblant, aquest barri obrer va anar esdevenint també un barri de comerciants i botiguers, la majoria amb establiments a la carretera de Sants. Llocs d’interès 2

Sortint de la parada de metro trobareu el carrer de la Creu Coberta 1 , una de les principals artèries comercials de la ciutat, on hi ha el mercat d’Hostafrancs 2 , un bon lloc per observar la quotidianitat del barri. Creuant el carrer trobarem l’antiga Alcaldia d’Hostafrancs, edifici modernista dissenyat per Jaume Gustà el 1895 i que actualment és la seu del districte de SantsMontjuïc.

Ateneu Montserrat c. de la Torre d’en Damians, 6 T. 934 317 555 En aquest ateneu fundat l’any 1919 s’hi realitzen un munt d’activitats culturals. Al mateix edifici, hi tenen la seu l’Orfeó Atlàntida, que pren el nom del poema èpic de Jacint Verdaguer, i el Bàsquet Ateneu Montserrat, un club de bàsquet nascut dins la mateixa entitat l’any 1929.

Hostafrancs

Plaça de Joan Corrades 3

La Parra

El fundador del barri té una plaça dedicada des de l’any 1985. De forma triangular, és una plaça molt animada tant de dia com de nit i està presidida per la xemeneia d’una antiga fàbrica de maons i rajoles de 1890.

c. de Joanot Martorell, 3 T. 933 325 134 Cuina mediterrània i a la brasa. Quan sigui temporada, demaneu calçots, i no us esteu de sucar-los al romesco, que és deliciós! De dimarts a divendres, només a la nit, el cap de setmana, també al migdia. Dilluns tancat.

Aula de l’Aigua c. del Rector Triadó, 13 T. 934 327 209 Espai destinat a la formació de tot el que hi ha relacionat amb l’aigua i la seva importància. L’ús de les seves instal·lacions, els cursos, xerrades i cinefòrums són gratuïts. Una iniciativa molt interessant.

Els veïns recomanen… Bocadilleria Conesa c. de la Creu Coberta, 80 T. 934 315 541 Un clàssic del centre de Barcelona, ara al cor de Sants. Gran varietat d’entrepans de qualitat, també sense gluten.

La Festa Major! 4 Amb la tardor arriba la Festa Major, que a Hostafrancs acostuma a coincidir amb la primera setmana d’octubre. Les festes majors de barri són l’expressió dels veïns que hi habiten i que durant aquests dies s’esforcen perquè la gent pugui gaudir de concerts, aplecs de sardanes, havaneres, balls, menjars populars, castellers i l’habitual pregó d’obertura.

La costa dels conills

El nom d’aquesta parada, pres de la plaça en la qual es troba, prové del llatí Hispania, que era el nom amb què els romans anomenaven la península Ibèrica. Els cartaginesos, l’anomenaven Ispania. Anteriorment, però, els fenicis l’havien batejat com a Isephanim, «costa o illa dels conills», segurament per la quantitat de conills que hi havia en aquestes terres. La Constitució de 1978 fixa la divisió administrativa actual de l’Estat espanyol en municipis, províncies i comunitats autònomes, i des d’aleshores hi ha una monarquia constitucional i una democràcia parlamentària. La plaça d’Espanya 1 es va urbanitzar, juntament amb el parc de Montjuïc, per a l’Exposició Internacional de 1929. La gran font monumental que hi ha al centre de la plaça és obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert i les tres figures de peu que s’hi poden veure, obra dels germans Oslé, representen l’Abundància, la Salut i la Navegació. Una conducció de gas instal·lada al bell mig de la font permet mantenir una flama encesa al peveter que corona el conjunt escultòric. A la plaça, també s’hi alcen dues grans torres de 47 metres d’alçada que es coneixen amb el nom de Torres venecianes perquè estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia. Aquestes dues torres flanquegen l’entrada a l’avinguda de la Reina Maria Cristina, que dóna accés a la Fira de Barcelona i a la muntanya de Montjuïc. Llocs d’interès MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya 2

Palau Nacional. Parc de Montjuïc Aquest edifici emblemàtic erigit per a l’Exposició Internacional de 1929 és avui la seu d’aquest museu que conté una col·lecció excepcional d’art romànic i gòtic.

CaixaFòrum av. del Marquès de Comillas, 6 T. 934 768 600 Exposicions, conferències, concerts i tallers. Aquest centre ocupa els espais de l’antiga fàbrica Casaramona, obra de Josep Puig i Cadafalch.

Anella Olímpica Parc de Montjuïc Extensa àrea de la muntanya que va ser remodelada per als Jocs Olímpics de 1992.

Hi trobem l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, les piscines Picornell, l’Institut Nacional d’Educació Física i el Museu Olímpic i de l’Esport.

Fundació Joan Miró

Espanya 3 8

UN APUNT La Font Màgica ofereix un meravellós espectacle de llum i música de dijous a diumenge, de maig a setembre, i les nits del cap de setmana, d’octubre a abril.

Pavelló Mies van der Rohe 3 av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 7 T. 93 423 4016 Obra simbòlica del Moviment Modern, el pavelló fou dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional. El 1930 el pavelló va ser desmuntat, però el 1980, a iniciativa de l’Ajuntament, es va decidir reconstruir-lo.

Parc de Montjuïc, s/n Aquest museu, obra de Josep Lluís Sert, és un centre de referència sobre l’obra de Miró. A banda de la col·lecció permanent, també s’hi poden veure exposicions temporals d’artistes contemporanis.

Els veïns recomanen…

Teatre Grec

La Font de Prades

pg. de Santa Madrona, 36 T. 933 188 599 Construït sobre una pedrera per a l’Exposició de 1929, en aquest teatre a l’aire lliure s’hi programen representacions teatrals i concerts, a l’estiu, durant el Festival Grec de Barcelona.

dins del Poble Espanyol T. 934 267 519 Cuina catalana d’arrels mediterrànies.

Xalet de Montjuïc av. de Miramar, 31 T. 933 249 270 Cuina creativa amb excel·lents vistes a Barcelona.

L’almogàver més fort El carrer que dóna nom a aquesta parada està dedicat a Bernat de Rocafort, almogàver que, a cavall dels segles xiii i xiv, participà en les grans campanyes i expedicions militars catalanes. Rocafort va ser lloctinent de Roger de Flor i, juntament amb Berenguer d’Entença, va participar en l’expedició que els almogàvers van emprendre al servei de l’emperador de Bizanci, Andrònic II, per combatre els turcs d’Àsia Menor. En morir Roger de Flor, Berenguer d’Entença va prendre el relleu com a cap dels almogàvers, però va ser capturat i Rocafort va esdevenir el nou líder de la Companyia Catalana. Sota les seves ordres, en la guerra contra l’imperi Bizantí, la Companyia va arrasar la Tràcia. Amb l’arribada de Ferran de Mallorca com a lloctinent de Frederic II de Sicília a la Companyia, Rocafort, que no va voler reconèixer el seu lideratge, es va posar al servei de Carles de Valois, emperador titular de Constantinoble. Però els cons tants abusos de poder de Rocafort van acabar provocant que la Companyia el lliurés al delegat Thibault de Chepoy, que finalment el va fer tancar al castell d’Aversa, on va morir de fam. El nom de Rocafort ja apareix en documentació del s. xi com a Rochefortis, és a dir, roca forta o fortificada.

Llocs d’interès 3

Sortint de la parada del metro, a la cantonada de Gran Via amb Rocafort, hi trobem l’escola de música i dansa Art-Music i una mica més avall, l’església de Sant Josep i Maria Auxiliadora, al c. Sepúlveda 68, que conté unes pintures ben interessants. 1

Secretaria General de Joventut 2 c. de Calàbria, 147 T. 934 838 383 Aquí trobareu la Sala d’Art Jove de la Generalitat, on es poden veure exposats els treballs de joves artistes contemporanis.

Casa de la Lactància 3 Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477 Aquest edifici modernista de principis del s. xx és obra de Pere Falqués i Urpí i d’Antoni Falguera. En els seus orígens,

la Lactància Municipal era un espai destinat a l’alletament de nounats i a l’assistència de dones embarassades. Curiosament, avui acull una residència d’avis.

Els veïns recomanen… A Taste of Home c. de Floridablanca, 78 T. 933 251 797 L’única botiga a Barcelona on venen productes exclusivament anglesos, i en tenen més de dos mil! També tenen especialitats vegetarianes i fan enviaments gratuïts a domicili.

Rocafort

UN APUNT Els almogàvers eren compa nyies d’infanteria lleugera de la Corona d’Aragó coneguts per tota la Mediterrània per la seva valentia i destresa que exercien de mercenaris. La paraula almogàver ve del mot àrab Al-mugaver i significa «els qui provoquen avalots».

Eterna c. del Consell de Cent, 127-129 T. 934 242 526 Sopars per compartir entre amics, i de dijous a dissabte a la nit amenitzats amb un xou musical servit per drag-queens. Al migdia no hi ha xou, però el menú està ben aconseguit.

Can Vallès c. d’Aragó, 95 T. 932 260 667 Bar restaurant sense pretensions on fer unes tapes o menjar a la carta plats elaborats i productes de qualitat.

Tandoor c. de Calàbria, 144 T. 934 253 206 Restaurant hindú en ple centre de Barcelona. Una cuina per descobrir, amb més de 300 condiments diferents i un munt de plats vegetarians.

El dissortat

Aquesta parada de metro pren el nom del carrer del Comte d’Urgell. Jaume II d’Urgell, fill de Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat, va néixer a Balaguer l’any 1380. Conegut com el Dissortat, va ser l’últim comte d’Urgell, títol que va heretar del seu pare. També va ser nomenat vescomte d’Àger, baró d’Alcolea de Cinca i de Fraga. Es va casar amb Isabel d’Aragó, filla de Pere III de Barcelona el Cerimoniós, amb qui va tenir cinc fills. El rei Martí l’Humà, germà de la seva dona, el va nomenar primer lloctinent de Catalunya i, més tard, procurador i governador general. Urgell va interpretar aquests fets com una senyal que seria nomenat també hereu de la corona, però no va ser així. A la mort del rei, sense descendència, l’escollit en el compromís de Casp va ser Ferran I d’Antequera, primer monarca catalano-aragonès de la dinastia dels Trastàmara. Urgell no ho va saber acceptar i com a resposta va alçar-se en armes, encara que sense èxit. Arran d’això, va ser condemnat a presó perpètua i tots els seus béns van ser confiscats, inclòs el dot de la seva dona. Va morir a la presó de Xàtiva, a València, l’any 1433. L’any 1939 les seves restes van ser traslladades a la capella del castell de Xàtiva, on encara avui reposen.

Urgell

Llocs d’interès Aquesta parada desemboca a la Gran Via, un dels eixos vertebradors de Barcelona. A prop d’aquí, trobem els jardins de Cèsar Martinell (c. Villarroel, 60) i els jardins d’Emma de Barcelona 1 (c. del Comte Borrell, 157-159), dos bons exemples dels interiors d’illa de l’Eixample que s’han anat recuperant com a espais públics seguint la idea original del seu creador, Ildefons Cerdà, que volia que totes les illes de l’Eixample tinguessin un cor ben verd.

Espai de Fotografia Francesc Català-Roca 2 Centre Cívic Casa Golferichs Gran Via Corts Catalanes, 491 T. 933 237 790 A la Casa Golferichs, construïda l’any 1900 segons un pro-

jecte de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, hi trobareu, a més a més del Centre Cívic, aquest espai dedicat a la fotografia on podreu fer una pila de cursos i visitar exposicions molt interessants.

Teatre La Villarroel

Els veïns recomanen… Bodega Sepúlveda c. de Sepúlveda, 173 bis T. 933 235 944 -934 547 094 Més de 100 tapes casolanes. El capipota que hi fan és del tot recomanable!

c. de Villarroel, 87 T. 934 511 234 Aquest teatre, nascut el 1972, té una llarga trajectòria distingida pel seu compromís social. Si us ve de gust una sala que programa teatre contemporani i, especialment, d’autoria catalana, aquest és el lloc!

The Pink Elephant

Club Escandinau

c. d’Aragó, 140 T. 934 513 462 Petit teatre on trobareu espectacles aptes per a tota la família.

Gran Via de les Corts Catalanes, 541, 1r 2a T. 934 519 878 En aquest centre, cada any s’hi organitza un cicle de cinema nòrdic per a tots els públics.

c. de Villarroel, 82 T. 935 024 825 Curiós restaurant cocteleria ambientat a l’estil novaiorquès de principis del segle xx on ofereixen menjar al més pur estil nord-americà.

Guasch Teatre

Un edifici amb molta història L’edifici històric de la Universitat de Barcelona 1 va ser projectat l’any 1863 per l’arquitecte Elies Rogent, que anys més tard seria el director general de les obres de l’Exposició Universal de 1888. Aquesta construcció, que combina estils arquitectònics, és una mostra de l’art neomedievalista de mitjan del s. xix. Els orígens de la Universitat de Barcelona es remunten a l’època en què el Consell de Cent, el 1536, va cedir uns terrenys al capdamunt de la Rambla per construir-hi l’edifici que havia d’acollir els Estudis Generals. L’any 1717, però, Felip V, després de sotmetre i arrasar part de la ciutat, va decidir convertir l’edifici en caserna i va fer traslladar la Universitat a Cervera. I no va ser fins al 1837 que la Universitat va començar a restablir-se a Barcelona. Aquesta vegada, a l’antic convent dels Carmelites, al carrer del Carme, lloc que va ocupar fins al 1874, quan es va inaugurar l’actual edifici històric. De l’edifici central de la Universitat de Barcelona, en destaca especialment la biblioteca i el paranimf, amb elements arquitectònics d’estil neomudèjar i plateresc. També en destaquen les cinc estàtues d’estil realista que hi ha al vestíbul, cada una d’un gran pensador que representa una cultura diferent: Sant Isidor de Sevilla, la visigòtica; Averroes, la musulmana; Alfons X el Savi, la castellana; Ramon Llull, la catalanomallorquina, i Joan Lluís Vives, la del Renaixement valencià.

Llocs d’interès La parada d’Universitat és al bell mig del centre de Barcelona. Aquí, l’ambient estudiantil es respira més que a cap altre lloc del centre, amb diverses facultats repartides per la zona com la de Comunicació de la Universitat Ramon Llull o com la de Geografia i Història i la de Filosofia de la Universitat de Barcelona, recentment traslladada just davant de l’antic edifici de la Casa de la Caritat. Des d’aquesta parada, recomano dirigir-se cap a la part alta del barri del Raval, baixant pel c. de Joaquín Costa, i endinsar-se i perdre’s pels seus racons i carrerons per descobrir la vida al seu voltant.

MACBA. Museu d’Art Contemporani de Barcelona 2

L1 / L3 Catalunya pl. dels Àngels, 1 T. 934 120 810 Aquest edifici, dissenyat per l’arquitecte nord-americà Richard Meier, és una institució capdavantera en la difusió de l’art i les pràctiques culturals contemporànies.

CCCB. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona 3

L1 / L3 Catalunya c. de Montalegre, 5 T. 933 064 100 Ubicat a la Casa de la Caritat, aquest centre treballa pel foment de la cultura contemporània i ofereix diversos espais a creadors i programadors independents per realitzar-hi exposicions, debats, concerts i una pila d’activitats més.

Universitat 2 3

Els veïns recomanen… Restaurant Macrobiòtic Zen c. de Muntaner, 12 T. 934 546 023 Un dels pocs restaurants macrobiòtics i vegans de la ciutat. Tenen menú diari i també fan menjar per emportar.

Cincomonos c. Consell de Cent, 283 T. 934 517 415 Tes de primera classe en un ambient bohemi. Els dijous, divendres i dissabtes s’hi fan obres de teatre amateur.

Mendizábal c. de la Junta de Comerç, 2 Si voleu una opció de menjar ràpid quan estigueu pel centre, aquest lloc és un gran encert pels seus productes frescos i entrepans originals.

La nostra terra Nom de la nació constituïda a finals del s. x i formada per més de set milions d’habitants. Consta de quatre províncies –Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona– i 41 comarques, i té com a capital Barcelona. Es troba situada a la costa oriental de la península Ibèrica, de cara al mar Mediterrani, cosa que ha afavorit sempre el turisme i les comunicacions a la zona. La plaça on trobem aquesta parada de metro, al segle xix només era un immens camp travessat per un camí que conduïa fins a Gràcia. No va ser fins l’any 1889, que l’Ajuntament va aprovar el pla on apareixia oficialment el projecte de plaça, realitzat per Pere Falqués. Les obres d’urbanització de la plaça van començar el 1902 i uns anys més tard, amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, es va iniciar una segona etapa a partir d’un projecte de Francesc de Paula i Nebot, que més tard va ser substituït pel de Joaquim Llansó. Finalment, Alfons xiii la va inaugurar l’any 1927. Envoltant la plaça hi ha sis conjunts escultòrics d’estil clàssic realitzats en pedra i bronze que simbolitzen les quatre capitals catalanes, més la saviesa i el treball. Actualment, la plaça de Catalunya 1 és el centre neuràlgic de la ciutat, un lloc de reunió tant per als barcelonins com per als visitants que serveix d’escenari per a un munt d’esdeveniments importants.

Llocs d’interès

En un dels extrems de la plaça, hi trobem el monument dedicat a Francesc Macià, president de la Generalitat que va proclamar la República catalana l’any 1931. Aquest monument, obra de Josep Maria S ubirachs, simbolitza la projecció de Catalunya cap al futur. Aquesta és la porta d’entrada a la Barcelona antiga. La seva centralitat dóna a aquest lloc un inesgotable ventall de possiblitats i d’indrets per descobrir. Només cal començar a «ramblejar» 2 i ...qui sap a on et portarà!

Biblioteca de Catalunya 3 c. de l’Hospital, 56 T. 932 702 300 Tan sols demanant-ne el carnet o un passi temporal podreu accedir a aquest meravellós edifici, una obra mestra del gòtic dels segles xv-xviii.

Convent dels Àngels 4 c. dels Àngels, 7 Convent del s. xvi que conserva un dels pòrtics del Renaixement més importants de la ciutat. Ateneu Barcelonès c. de la Canuda, 6 T. 933 436 121 Entitat cultural amb un segle i mig d’història per on han passat les personalitats més significatives d’aquest país. En destaca especialment la biblioteca, tant per la bellesa del seu interior com per la importància del seu fons. Us recomano que desconnecteu del brogit de la ciutat fent un cafè al tranquil jardí d’estil romàntic que hi ha a l’interior. L’ascensor de l’entitat és un dels primers que es van instal·lar a la ciutat.

Catalunya 3 6 7

Els veïns recomanen… Contempo c. de Bergara, 9 T. 933 017 783 Ubicat en un edifici modernista de 1899, en aquest restaurant gaudireu d’una bona cuina mediterrània o d’una bona estona en la seva terrassa interior.

Els 4 Gats c. de Montsió, 3 T. 933 024 140 Si us agraden els llocs amb història, us recomano aquest cafè restaurant que va obrir les portes el 1897 en un local de la Casa Martí de Josep Puig i Cadafalch. Durant molts anys, en aquest mateix local s’hi van reunir artistes i intel·lectuals modernistes i postmodernistes, com són Pere Romeu, Santiago Russiñol, Rubén Darío o Picasso.

El bisbe enamorat de Catalunya José María Urquinaona Bidot va néixer a Cadis el 1814 i, després de ser ordenat sacerdot, va ser nomenat, primer, bisbe de Canàries i més tard bisbe de Barcelona. Per les festes del Mil·lenni de Montserrat, aquest bisbe va aconseguir que Lleó XIII declarés la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya. L’any 1879 va construir el nou Seminari, que va esdevenir el centre de la intel·lectualitat universitària i eclesiàstica catalana, i el va dotar del Museu de Geologia i de l’Acadèmia Filosoficocientífica de Sant Tomàs d’Aquino. En el terreny polític, va ser elegit senador i va defensar amb vivacitat els interessos de la indústria catalana, motiu pel qual va ser molt aclamat. També va fundar la Societat d’Amics dels Obrers. Un dels seus consellers i amics va ser Torras i Bages, personatge que dóna nom a un altra parada de metro. Es diu que el bisbe Urquinaona es va estimar molt la terra que el va acollir i que era tan devot de la Mare de Déu de Montserrat, la Moreneta, que va morir invocant el seu nom. Va ser enterrat a Barcelona, a la basílica de la Mercè, l’any 1883, un any després d’haver donat la benedicció per posar la primera pedra a la Sagrada Família.

Llocs d’interès

c. d’Ausiàs March, 20, pral. T. 934 817 980 Disposa de dos espais dedicats a exposicions temporals d’obra contemporània catalana, de a partir de la dècada dels 60 fins l’actualitat.

una de les joies més preuades de la ciutat. En l’angle format per les dues façanes d’aquest emblemàtic edifici, hi ha un grup escultòric 3 realitzat per Miquel Blay, en el qual es pot veure Sant Jordi, patró de Catalunya, empunyant l’espasa i subjectant la senyera, la bandera de quatre barres catalana. L’escultura de la noia representa la cançó popular catalana. A més de visitar el Palau, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, us recomano que gaudiu d’algun concert, ja que la sala de concerts d’aquest edifici és una de les més boniques del món.

Palau de la Música Catalana 2

Seu central de la Caixa de Pensions

c. de Sant Pere Més Alt, s/n T. 902 442 882 Construït entre 1905 i 1908 per l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner com a seu de l’Orfeó Català, societat coral que sempre ha vetllat pels valors de la cultura catalana, és

Via Laietana 56-58 Edifici emblemàtic de l’arquitecte Enric Sagnier, construït entre 1914 i 1917. Cal destacar que es va construir amb estructura de formigó, material que normalment estava destinat a edificis industrials.

La plaça d’Urquinaona és una de les més concorregudes de Barcelona. Al seu voltant hi trobarem un munt de comerços i locals d’esbarjo, com l’emblemàtic teatre Borràs o el Tívoli, un xic més amunt.

Espai Volart. Fundació Vila Casas 1 2

Urquinaona 4

Els veïns recomanen… Casa Calvet 4 c. de Casp, 48. T. 934 124 012 Un clàssic de la cuina mediterrània de creació. Segur que no us importarà pagar una mica més si del que es tracta és de menjar bé. I encara més si tenim en compte que l’edifici on es troba va ser dissenyat per Gaudí l’any 1900. Casa Alfonso c. de Roger de Llúria, 6 T. 933 019 783 Us aconsello que tasteu el pernil de Jabugo; un cinc estrelles! Tanca els diumenges.

Laie Llibreria Café 5 c. de Pau Claris, 85 T. 933 181 739 Un bon bufet per esmorzar mentre llegiu tranquil·lament un llibre comprat a la llibreria del pis de sota. Diumenges tancat.

L’entrada per la porta gran Aquest arc monumental 1 , obra de l’arquitecte barceloní Josep Vilaseca i Casanovas, es va construir amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i es considera una de les obres precursores del modernisme. L’arc, que es troba al començament del passeig de Sant Joan, té una funció tant decorativa com històrica. Encara que en aquest cas, més que commemorar una victòria militar, el que recorda és l’entrada a aquesta exposició universal, que per a Barcelona va ser tan important, que ocupava el parc de la 4 Ciutadella 2 i s’estenia fins a la zona que avui ocupa el zoo i part de l’Estació de França. Per a la construcció d’aquest arc es va utilitzar maó vermell, terra cuita i ceràmica. En els frisos, decorats amb relleus escultòrics, s’hi poden distingir diferents escenes. A la façana principal, trobem el fris anomenat Barcelona rep les Nacions, i a la posterior, el conjunt que porta el nom de Recompensa, que representa el lliurament de premis als participants de l’Exposició. L’Exposició Universal de 1888 va acabar de donar un gran impuls al creixement que Barcelona ja experimentava des de feia uns anys i li va donar una projecció internacional que fins llavors no havia tingut. Uns anys abans, el 1854, s’havia començat a enderrocar el periple emmurallat que enfaixava la ciutat, procés que va acabar amb l’enderroc de la poc desitjada fortificació de la Ciutadella l’any 1869.

Llocs d’interès El Castell dels Tres Dragons 3

L4 Ciutadella / Vila Olímpica parc de la Ciutadella pg. de Picasso, s/n Aquest magnífic edifici modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner va servir de cafè restaurant durant l’Exposició de 1888, i fins el 2010 va acollir el Museu de Zoologia. En un futur, l’edifici acollirà el Laboratori de Natura, que ajuntarà les col·leccions de Geologia i de Zoologia, a més d’un centre de documentació i una biblioteca especialitzada.

Umbracle 4 parc de la Ciutadella pg. de Picasso, s/n Creat també per a l’Exposició de 1888 com a sala de conferències, aquest edifici es

va adaptar anys més tard per acollir un umbracle amb diversos tipus d’arbres i plantes, majoritàriament tropicals.

Arxiu Fotogràfic de Barcelona pl. de Pons i Clerch, 2, 2a. T. 93 256 34 20 Creat el 1931 i ubicat a l’antic Convent de Sant Agustí, conserva més de dos milions de fotografies des de 1839 fins als nostres dies, la temàtica principal de les quals és la ciutat de Barcelona. S’hi poden veure exposicions temporals.

Teatre La Puntual c. d’Allada Vermell, 15 T. 639 305 353 Espai escènic que es dedica a oferir una programació basada en els putxinel·lis, marionetes, ombres xineses…

Arc de Triomf

UN APUNT Alexandre Gustave Eiffel va presentar el projecte de la torre Eiffel als organitzadors de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 perquè es construís en aquesta ciutat. Els organitzadors però, van considerar que la construcció era massa estranya i cara, i finalment es van decantar per un monument d’estil més clàssic, l’Arc de Triomf.

Els veïns recomanen… La Candela pl. de Sant Pere, 12 T. 933 106 242 Aquest és un bon raconet on fan cuina de mercat, la seva especialitat: el garrí confitat amb poma.

Museu de la Xocolata 5 c. del Comerç, 36 T. 932 687 878 Aquí trobareu des de la història de la xocolata i els grans mestres pastissers fins a espectaculars escultures de xocolata.

Mosquito c. dels Carders, 46 T. 932 687 569 Repertori culinari a base de tapes exòtiques amb influències asiàtiques. Molt de moda.

L’aventura mediterrània

Amb aquest nom es commemoren les glòries de la marina mercant i militar catalana. D’una banda, es recorda el paper que la marina mercant catalana va tenir en l’obertura de rutes comercials cap a Itàlia, el nord de l’Àfrica i tota l’àrea de llevant. I de l’altra, les importants campanyes que va emprendre la marina militar a partir del regnat de Jaume I, entre les quals destaquen les conquestes de Mallorca i València, la guerra de Sicília, l’expedició a l’imperi Bizantí i, més tard, la conquesta de Nàpols. De fet, l’activitat marítima va ser tan important, que a partir del s. xi, als principals ports mediterranis de la corona s’hi van crear els anomenats consolats de mar. Anys més tard, però, cap a la segona meitat del s. xv, la marina catalana va entrar en un període de crisi propiciat per diversos factors, entre els quals destaquen la conquesta de Constantinoble per part dels turcs, la irrupció dels portuguesos a l’Índic i el descobriment d’Amèrica, que va començar a restar activitat a la Mediterrània. Així doncs, durant uns anys, la marina catalana va quedar tocada, però cap a l’any 1740 va tornar a navegar les aigües i va començar a cobrir les rutes cap al nou continent. Les Drassanes Reials, construïdes a finals del s. xiii i ampliades en diverses ocasions, ens recorden aquells temps d’esplendor i la gran tradició marinera de la ciutat.

Llocs d’interès M’arribo fins al parc de l’Estació del Nord 1 per poder seure a la gespa i contemplar el cel o les escultures de Beverly Pepper, inspirades en Gaudí: Cel caigut i Espiral arbrada.

Centre Cívic Fort Pienc 2 2

c. de Ribes, 14 T. 932 327 827 En aquest centre cívic es fan cursos per a gent de totes les edats. També s’hi fan exposicions.

Centre Cívic Parc Sandaru c. de Buenaventura Muñoz, 21 T. 933 090 635 Concerts, teatre, tallers, cinema i altres activitats, aquest centre cívic és el gran dinamitzador d’aquest racó encaixonat entre la Ciutadella, les vies de tren i la Meridiana.

L’Auditori 3

L1 Glòries c. de Lepant, 150 T. 932 479 300 Inaugurat l’any 1999, aquest edifici, obra de l’arquitecte Rafael Moneo, a més de les tres sales d’audició de què disposa, acull el Museu de la Música, que compta amb un magnífic fons sonor i programa cicles i tallers per a persones de totes les edats. Tanca els dimarts. I si sou aficionats a la música, pregunteu pels concerts gratuïts que ofereixen els alumnes de l’ESMUC, l’Escola Superior de Música de Catalunya.

Marina

Els veïns recomanen… La Generosa c. de Casp, 151 T. 932 469 988 Situat molt a prop de l’Auditori i el TNC, aquí serveixen cuina de mercat amb algun toc de fusió. Bon ambient i un bon menú al migdia.

I cap al tard… Molt a prop d’aquesta parada hi ha una zona de locals nocturns amb una gran oferta de música i copes. Això sí, no hi aneu abans de les 22 h, que no hi trobareu ningú. I si després de fer unes copes voleu seguir la festa, segur que trobeu alguna discoteca oberta fins que comenci a sortir el sol.

Les 12 Glòries Catalanes

El nom de plaça de les Glòries Catalanes, dedicada a les glòries cíviques, navals i militars de Catalunya, el va posar Víctor Balaguer quan se li va encarregar el projecte de batejar les noves vies urbanes de l’Eixample incloses en el pla Cerdà. En aquesta plaça hi conflueixen tres de les vies més importants de la ciutat: la Meridiana, la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes. La plaça es va urbanitzar segons un projecte de Joaquim M. Casamor als anys 70 i es va reformar per als Jocs Olímpics de 1992. Actualment, s’ha posat en marxa un projecte de renovació integral de la plaça que inclou, entre d’altres, la deconstrucció de l’anell viari actual, el soterrament de les vies rodades i l’ampliació del parc urbà, convertint les Glòries en un dels punts neuràlgics de la ciutat. El més vistós dels voltants de la plaça és l’anomenada torre Agbar 1 , un edifici de 142 metres d’alçada en forma de pintallavis gegant que va ser projectat per l’arquitecte francès Jean Nouvel. La visió que ofereix la torre de nit és espectacular, amb un disseny lumínic a base de blaus i vermells que canvia en ocasions especials. Al costat de la torre, s’ha construït la nova seu del Museu del Disseny de Barcelona (DHUB), mentre que el nou mercat de Bellcaire, conegut com a Encants de Barcelona, s’ha traslladat a l’altra banda de l’anella, ara en una plaça més nova que mai. Llocs d’interès Teatre Nacional de Catalunya 2 pl. de les Arts, 1 T. 933 065 700 Projectat pel Taller d’Arquitectura de Ricard Bofill, les seves línies ens recorden el Partenó d’Atenes. Si us agrada l’arquitectura i voleu conèixer l’edifici una mica més a fons, podeu realitzar una visita guiada; això sí, només es fan amb reserva prèvia. I si hi aneu a veure un espectacle, podeu menjar alguna cosa a un dels dos restaurants que hi ha a l’interior.

Museu del Disseny de Barcelona (Dhub) 3 pl. Glòries Catalanes, 37-38 T. 932 566 713 En aquest nou i singular edifici trobareu exposicions perma-

nents del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de la Ceràmica i el Museu Tèxtil i d’Indumentària, així com un centre de documentació, un auditori i un espai per a exposicions temporals.

Fira de Bellcaire (Encants Barcelona) 4 pl. de les Glòries Catalanes Aquest innovador mercat substitueix un dels més antics d’Europa. Aquí podreu seguir tot un recorregut de parades de material nou i vell a raser del sol i la pluja.

Barcelona Activa i Porta 22 c. de la Llacuna, 162 T. 934 019 777 Espai que té com a objectiu fomentar l’ocupació i promoure la innovació en l’àmbit del treball. Si teniu un projecte

Glòries

UN APUNT Les dotze glòries catalanes: 1. El mas i la terra 2. La pau i la treva de Déu 3. El dret català 4. L’art romànic 5. El llibre del Consolat de Mar 6. L’arquitectura gòtica 7. La industrialització 8. La Renaixença 9. L’aportació a la ciència i a la tècnica 10. El modernisme 11. La lluita i la llibertat per la justícia 12. El restabliment de l’autogovern

d’empresa o busqueu feina, aquí segur que us donaran un cop de mà!

Els veïns recomanen… Twentytú c. de Pamplona, 114-116 T. 932 387 185 Aquest ecohostel low-cost s’ha convertit en el primer establiment hoteler de la ciutat que rep la certificació europea A d’eficiència energètica, un nou concepte d’allotjament urbà destinat a persones interessades en el disseny, l’ús de les noves tecnologies i el medi ambient.

Aiguafreda c. de Tànger, 11 T. 933 005 718 Un restaurant típic de zona industrial, però amb una cuina com la de les àvies.

El Clot de la Mel A l’època medieval, l’àrea que ara es coneix com el Clot s’anomenava Clotum Melis, ja que era un territori de conreu enclotat on s’elaborava una mel de gran qualitat que es venia a Barcelona. Aleshores, la zona del Clot era eminentment rural, amb grans masies i torres senyorials. Només cent anys enrere, aquest territori vertebrat entorn del Rec Comtal el formaven, bàsicament, camps de cultiu o d’esbarjo per als ciutadans. Ara, de tot allò, només queden algunes edificacions en peu, com ara la Torre del Fang o la Torre de Sant Joan, que actualment acull una escola. Però a principis del s. xix, aquest barri va veure com a les seves terres s’hi instal·laven un gran nombre d’indústries i es va anar convertint en un important assentament obrer. Una bona mostra d’aquesta època, es troba als passatges del Sospir, del Trinxant o del Pistó. Va ser també en aquests anys, concretament el 1854, que per aquesta zona hi va començar a circular el tren, primer en direcció a França i anys després també en direcció a Saragossa. Finalment, al s. xx es va decidir soterrar les vies i substituir-les per una via ràpida per a la circulació d’automòbils, l’actual Meridiana.

Clot 2

Llocs d’interès

Can Jaumandreu 2

Torre de Sant Joan 4

A prop d’aquesta parada hi trobem la parròquia de Sant Martí del Clot, la mesquita de Hanza o l’església evangèlica espanyola, una mostra de la barreja de cultures que conviuen al Clot.

c. del Perú, 52 L1 Glòries Aquest edifici és l’antiga fàbrica Vapor de la Llana, i acull avui un centre especialitzat en la inserció laboral i formació de persones en atur de Barcelona Activa.

pl. de Valentí Almirall, 6-9 Aquest edifici del s. xiii, antigament propietat dels cavallers de l’Orde de Sant Joan de Malta, va ser utilitzat com a hospital i com a hostal per a peregrins. Avui dia acull un centre escolar.

Farinera del Clot 1

Parc del Clot 3

Els veïns recomanen…

L1 Glòries Gran Via Corts Catalanes, 837 T. 932 918 080 Aquest edifici convertit en centre cultural és l’únic record històric del passat industrial fariner de la ciutat. Actualment, es vol preservar la memòria històrica, tant de l’edifici com del barri s’hi realitzen activitats socials i culturals obertes a tots els públics. Al seu interior encara es conserven algunes de les antigues màquines de la fàbrica.

c. Escultors Claperós, 55-63 Emplaçat en els terrenys que ocupaven l’antiga estació del Clot i uns tallers de la Renfe, ara compta amb dues parts ben diferenciades, una zona verda i força tranquil·la al triangle format entre la Meridiana i la Gran Via i un altra àrea d’esbarjo amb jocs per a la canalla, un poliesportiu municipal i un punt verd per al reciclatge de ferralla, oli o cartró.

Celler Ca la Paqui c. de Sant Joan de Malta, 53 T. 654 366 853 Un lloc petit on fer un autèntic vermut casolà. El diumenge acostuma a estar ple de gom a gom.

Tot Bo c. de Rogent, 46 T. 932 320 959 Emporta’t a casa algun dels plats casolans que aquí es venen o, si ho prefereixes, menja-te’l assegut tranquil· lament en algun parc.

La batalla per l’Al-Andalus

El nom d’aquesta parada ens recorda la important batalla que el 16 de juliol de 1212 va tenir lloc a l’altiplà de Las Navas de Tolosa, a Jaén. En aquesta batalla, la coalició formada per Alfons VIII de Castella, Pere II d‘Aragó, Sanç VII de Navarra i Alfons II de Portugal es va enfrontar a l’exèrcit del quart califa almohade Muhammad al-Nasir. Segons explica la llegenda, els reis peninsulars van deci dir unir les seves tropes per recuperar part dels territoris que els havien estat arrabassats durant la invasió àrab. Mentre intentaven trobar una estratègia per vèncer l’enemic, un pastor d’aquelles terres els va ensenyar un pas amagat per arribar a l’exèrcit almohade que, segons s’explica, doblava el dels cristians, i així és com van aconseguir derrotar-lo. La victòria va permetre els cristians entrar al cor d’Al-Andalus i d’aquesta manera va començar la Reconquesta. Ara bé, no va ser fins al regnat d’Alfons X el Savi, cap al 1262, que la zona va esdevenir pràcticament tota cristiana, a excepció del Regne nassarita de Granada. Avui, el barri de Navas és el més nou dels que integren el districte de Sant Andreu. Els seus carrers conserven la trama del pla Cerdà, igual que l’Eixample, tret d’una part formada per un conjunt d’habitatges socials, inaugurats l’any 1944, que miraven de posar remei a la necessitat d’habitatge que hi havia a l’època. Llocs d’interès

Plaça del General Moragues

A la plaça de Ferran Reyes, situada a banda i banda de la Meridiana, hi trobarem l’església parroquial de Sant Joan Bosco, coneguda per la seva particular teulada.

Aquesta plaça homenatja el general català que va ser executat el març del 1715, després de la guerra de Successió. Disposa d’una pista de bàsquet i una taula de ping-pong per jugar a tennis de taula.

Per sota del carrer dels Bofarull, antigament hi passava l’antic Rec Comtal, que proveïa d’aigua gran part de la ciutat.

Plaça d’Islàndia 1 L’element principal d’aquesta plaça és la font amb un guèiser artificial, un brollador d’aigua intermitent que imita els guèisers nòrdics. Els salts d’aigua segueixen freqüències irregulars i arriben a diferents alçades, però la més alta és de 18 metres. Podeu gaudir de l’espectacle d’11 a 14 h i de 16 a 21 h.

Pont de Bac de Roda 2 Per la construcció d’aquest pont blanc, l’arquitecte valencià Santiago Calatrava va obtenir el premi FAD d’arquitectura l’any 1987. És fet d’acer i formigó, té 128 metres de llarg i es diu que està inspirat en les formes que pot desenvolupar el cos humà. El pont, que se’l coneix també com a Pont de Calatrava, es va convertir ràpidament en un senyal d’identitat de cara a la ciutat olímpica i ara és un punt de referència ineludible del barri.

Navas

Urbanització Meridiana 3 Aquesta urbanització ocupa la part nord de barri de Navas, entre els carrers de Sant Antoni Maria Claret, Concepció Arenal i d’Olesa. Està formada per sis illes construïdes el 1944, inspirades en les ciutats jardí angleses: 406 cases, de poca alçada, envoltades per zones comunes enjardinades.

Els veïns recomanen… El Món de la Cervesa pl. de Ferran Reyes, 9 T. 934 085 388 Cerveses d’importació a bon preu i tracte agradable. De dijous a diumenge podreu tastar les seves salsitxes alemanyes i tapes de tota mena.

Antics espais protegits El nom d’aquesta parada, que pren el del barri on es troba, ens recorda l’existència d’una sagrera que en temps passats hi havia hagut al voltant de l’església de Sant Martí de Provençals. Antigament, les sagreres eren els terrenys sagrats que envoltaven les esglésies. L’origen d’aquest nom es remunta al s. xi, quan l’abat Oliba va pactar amb els nobles la creació d’un espai de trenta passes on els pagesos i els seus béns quedaven preservats, sota la protecció i la immunitat eclesiàstica, dels abusos i agressions a què els nobles els sotmetien. En aquest espai protegit de la Sagrera els pagesos hi van construir sagrers, també anomenats cellers, per guardar-hi les collites, i amb el temps, al voltant d’aquestes edificacions s’hi va anar creant un nucli de població que va anar creixent progressivament fins a la industrialització, quan es va transformar en un barri industrial, amb un clar predomini dels sectors tèxtil i metal·lúrgic. Actualment, aquest barri està en ple procés de transformació, ja que ha estat el lloc escollit per acollir la futura estació del tren d’alta velocitat (AVE) que unirà Catalunya amb la resta d’Espanya, i amb França. D’altra banda, està previst reurbanitzar tota la zona de vies al descobert actuals i s’ha projectat una avinguda que unirà la Sagrera amb el Fòrum de Barcelona, amb la qual s’aconseguirà connectar definitivament la part de muntanya amb el mar.

Llocs d’interès Des de l’estació de metro de Sagrera, us podeu acostar als jardins de Mercè Rovira, al carrer d’Hondures, i a la plaça dels Jardins d’Elx 1 , on hi ha la parròquia de Crist Rei. Molt a prop d’aquesta plaça, al carrer de Martí Molins, 29, hi trobareu el Centre Cívic de la Sagrera. El mercat és al carrer de Felip II.

Nau Ivanow 2 c. d’Hondures, 30 T. 933 407 468 Antiga fàbrica de pintures construïda el 1967 i que el 1998 es va condicionar com a espai per a usos polivalents destinat a realitzar-hi produccions culturals de tota mena, sobretot relacionades amb les arts escèniques. Si voleu estar a l’última, no podeu deixar d’anar-hi!

Centre Garcilaso 3 c. de Juan de Garay, 116-118 T. 932 562 959 A més de disposar d’una biblioteca, aquest centre organitza gran quantitat d’activitats, com ara cicles de cinema alternatiu o el festival VisualSound.

Biblioteca La SagreraMarina Clotet 4 c. del Camp del Ferro, 1-3 T. 933 408 675 Una biblioteca molt peculiar i activa, des d’on s’organitzen un munt d’activitats com tertúlies literàries, exposicions i un llarg etcètera.

Sagrera 5 9 10

Els veïns recomanen… Bagur av. Meridiana, 233 T. 933 526 165 Cuina mediterrània de temporada, arròs de llamàntol, de conill... Diumenges a la nit, tancat.

Carballés av. Meridiana, 305 T. 933 499 071 Un clàssic del barri especialitzat en la cuina del peix i el marisc fresc. Al migdia, hi fan menú. Dimecres tancat.

Lúa Nova c. de Garcilaso, 33 T. 934 080 234 Restaurant de bona reputació amb gran varietat de productes, des de tapes variades fins a carns a la brasa o graellades de peix i marisc.

Alcalde de Barcelona, marquès d’Alella Nascut a Barcelona l’any 1866, Ferran Fabra i Puig va ser el segon marquès d’Alella. Fou enginyer industrial i polític, i es va afiliar al partit liberal com el seu pare, Camil Fabra i Fontanills, el qual va fer una important donació perquè es pogués realitzar l’Observatori Astronòmic Fabra, situat a prop del Tibidabo. Ferran Fabra i Puig es va dedicar ferventment a la vida política i va ser elegit diputat i senador fins que el 1922 va arribar a ser alcalde de Barcelona, càrrec que va abandonar arran del cop d’estat de Primo de Rivera i que més tard va ocupar el baró de Viver. Juntament amb el seu germà Romà, marquès del Masnou, va crear la coneguda empresa Filatures de Fabra i Coats, després d’associar-se amb una empresa de filatures escocesa. Va ser un negoci pròsper fins als anys 70, quan es van començar a tancar les seves instal·lacions. Fabra i Puig va morir a Barcelona l’any 1944, abans de poder-ho veure.

Llocs d’interès Parc Esportiu Municipal Can Dragó 1

c. de Rosselló i Porcel, 7-11 T. 932 760 480 Un complex esportiu rodejat d’un parc de quasi dotze hectàrees, projectat per Enric Pericas, que inclou la piscina descoberta més gran de la ciutat. El nom de Can Dragó prové de la Guerra de Successió (1714), quan una companyia de les tropes borbòniques, anomenada els dragons, es va instal·lar a la masia que en aquella època governava la zona.

SAT! Sant Andreu Teatre 2

L9 / L10 Onze de Setembre c. de Neopàtria, 54 T. 933 457 930 Des del 2003, any en què es va obrir, el SAT! ha mantingut una programació estable de difusió

Fabra i Puig 1

de les arts escèniques. Però a partir del 2012, el SAT! centra la seva programació en un públic familiar i també per a escoles. Diversió i entreteniment, educació i qualitat artística són els principis que regeixen ara la programació d’aquest teatre, un indret imprescindible dins l’escena teatral de la ciutat.

Els veïns recomanen…

Església de Sant Pacià 3 c. de les Monges, 27 Aquesta església, d’estil neogòtic, va ser construïda entre 1876 i 1881, per l’arquitecte municipal Joan Torras. Un jove Antoni Gaudí, alumne de l’arquitecte, va realitzar en aquesta església un dels seus primers treballs professionals: el mosaic que cobreix el terra del temple amb dibuixos geomètrics.

All-i-oli

Braseria l’Allioli d’Andrés (abans Cal Traginer) c. de Borriana, 69 T. 933 465 505 Carns i verdures a la brasa. La seva especialitat: els cargols a la llauna a l’estil de Lleida.

c. d’Alella, 3 T. 934 083 542 Tasteu les seves carns a la brasa acompanyades amb un allioli boníssim. Dimarts tancat.

La Festa Major! La Festa Major de Sant Andreu acostuma a ser entre la darrera setmana de novembre i la primera de desembre, coincidint amb el final de temporada de les festes de barri.

Deixa-ho tot i segueix-me

El barri de Sant Andreu de Palomar rep el nom de l’antiga església consagrada a l’apòstol. Andreu, germà de Pere i, com ell, nascut a Betsaida, va ser el primer apòstol que va reconèixer Jesús i va deixar l’ofici de pescador per seguir-lo i predicar la seva doctrina, tal com diu la Bíblia. Aquest sant va predicar a l’Àsia Menor i a Grècia fins que, l’any 63, sota l’imperi de Neró, va ser capturat i condemnat a morir crucificat en una creu en forma d’aspa. El topònim de Palomar, per la seva banda, pot indicar que aquesta era una zona amb una gran abundància de tudons o coloms silvestres. D’altra banda, aquestes terres també eren molt propícies per al conreu i l’agricultura, en gran part gràcies a l’aigua que arribava del Rec Comtal, construït el s. x, activitats que van perdurar fins a l’època industrial, moment en què els camps van deixar pas a grans fàbriques. Però per trobar els orígens de Sant Andreu de Palomar, cal remuntar-se alguns anys enrere. El seu eix principal, el carrer Gran, era l’antiga via romana que conduïa fins a Barcino (la Barcelona romana). Les diverses excavacions que s’hi han fet han deixat al descobert vestigis arqueològics d’aquella època, com ara la Venus Púdica o deessa Tanit, que data del 200 a. C. i que avui es pot contemplar al Museu d’Història de Barcelona amb el nom de Venus de Barcelona. Llocs d’interès

Al número 237 del carrer Gran de Sant Andreu hi ha un edifici molt curiós amb la façana pintada amb la tècnica del trompe-l’oeil que busca representar una escena quotidiana. Pareu-hi atenció! 1 Segons m’han explicat, la façana la va pintar una única persona en un sol dia.

Parròquia de Sant Andreu de Palomar 2 Situada a la plaça d’Orfila, i emplaçada al mateix lloc on fa més de mil anys s’alçava la primera església dedicada a sant Andreu.

Fabra i Coats 3 c. de Sant Adrià, 20 La nau que ocupa l’actual fàbrica de creació artística forma part d’un important complex industrial de finals del segle xix

i principis del xx que ocupava dues illes separades per la riera de Sant Andreu. Es tractava d’una important fàbrica tèxtil que va marcar la vida de Sant Andreu durant més de 150 anys. Ara és un nou concepte d’equipament cultural per donar suport a la creativitat, el talent i la innovació a la ciutat.

Can Fabra 4 c. del Segre, 24-32 T. 933 600 550 L’edifici de l’antic Vapor del Rec, una nau construïda a finals del segle xix i integrada dins el complex industrial de l’antiga fàbrica Fabra i Coats, acull ara el centre cultural Can Fabra, on conviuen la biblioteca Ignasi Iglésias i diverses entitats del districte.

Sant Andreu

UN APUNT Sant Andreu de Palomar va ser un poble independent fins que el 20 d’abril de 1897 es va signar el Decret d’agregació a Barcelona. Amb aquest decret també s’integraven a la metròpoli els municipis de Gràcia, Sant Martí, Sants, Les Corts i Sant Gervasi.

Els veïns recomanen… Xurreria-Xocolateria Marisa c. Gran de Sant Andreu, 241 T. 933 118 754 A l’estiu... una orxata ben fresca! Durant tot l’any aquí hi ve gent de tot arreu només per tastar la seva deliciosa xocolata amb xurros. Dimarts tancat.

Wok Ocean Pacific c. de l’Ajuntament, 1 T. 933 467 024 Cuina japonesa: wok, sushi, sashimi… Teniu més de 100 plats per escollir cuinats davant del client i entregats de mà del propi cuiner!

Can Roca c. Gran de Sant Andreu, 209 T. 933 465 701 En aquest bar antic i ple de vida hi fan un menú excepcional.

De tradició catalana

Josep Torras i Bages va néixer a Les Cabanyes, població de l’Alt Penedès, l’any 1846. De jove, va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i teologia al seminari de Vic i de Barcelona. Va destacar com a escriptor, filòsof i eclesiàstic. El 1877 va ser ordenat sacerdot a la ciutat de Girona i uns anys després va ser delegat de les entitats catalanistes encarregades de redactar les Bases de Manresa, les quals reclamaven la devolució de les constitucions catalanes. Més tard, també va adreçar un comunicat als bisbes catalans per establir l’ús del català a les esglésies, que fins aleshores utilitzaven el castellà com a llengua vehicular. L’any 1892, va publicar el que va esdevenir el seu llibre més destacat, La tradició catalana, de caràcter moderadament conservador i on analitza l’ànima de Catalunya des d’un punt de vista històric i filosòfic aprofundint en el pensament de les grans figures de la cultura catalana, com ara Ramon Llull, Francesc Eiximenis, Ausiàs Marc o Jaume Balmes. El 1899 va ser nomenat bisbe de Vic, ciutat on va morir l’any 1916 i des d’on va signar la seva última pastoral al llindar de la mort, La ciència del partir. Es diu que Torras i Bages va ser un dels exponents de la Renaixença catalana.

Llocs d’interès Sempre m’ha semblat molt enriquidor passejar pels carrers d’aquests barris per descobrir aquells racons que els fan especials i per veure com hi viuen els veïns. Un cop aquí, us proposo que aneu fins a la plaça de la Modernitat 1 , un lloc d’esbarjo molt concorregut, sobretot els dies de sol.

Casa Bloc 2 pg. de Torras i Bages 85-105 Conjunt d’habitatges amb una àrea enjardinada al mig que es va inaugurar l’any 1932. Aquest bloc de cases, obra dels arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan B. Subirana, és un dels millors exemples d’arquitectura racionalista que es pot trobar a la ciutat. Representa un nou model constructiu que volia dignificar l’habitatge obrer i que posava en pràctica les teories de l’arquitecte i urbanista

Le Corbusier. Havia de ser un model per a un revolucionari programa d’habitatge per a les classes més desfavorides que mai no es va dur a terme a causa de la Guerra Civil. L’habitatge 1/11 de la Casa Bloc s’ha obert com a pismuseu i reprodueix un dels 207 habitatges tal i com es va concebre originalment. Es pot visitar demanant cita prèvia al Disseny Hub Barcelona.

Torras i Bages

quadra i el centre sociosanitari Casernes.

Les Carasses pg. de Torras i Bages, 108 Antiga masia senyorial construïda el segle xvii que des de 1931 acull les instal·lacions de l’Escola Ignasi Iglésias. Rep el nom per unes figures de terracota a la façana.

Els veïns recomanen…

Les Casernes

El Burro Chilango

pg. de Torras i Bages (entre c. Palomar i pg. de Santa Coloma) Durant gairebé 70 anys, des de 1929 fins a 1998, tota aquesta zona de Sant Andreu va ser militar. Ara es troba en procés de transformació: es construiran 2.000 habitatges, dels quals 60% seran de protecció oficial, 41.000 m2 es dedicaran a parcs i zones verdes i 36.000m2 es destinaran a equipaments, alguns ja construïts com la comissaria dels Mossos d’Es-

c. del Cinca, 86 T. 933 458 008 Cuina tradicional mexicana feta amb productes d’importació.

Bombo Maracaná

pl. de Mossèn Clapés, 23 T. 933 466 301 Bar brasiler on es pot prendre una excel·lent caipirinha! Tanquen els dimecres.

El coll de Finestrelles El nom ens recorda l’existència en aquest indret del convent de la Trinitat, construït el segle xv i propietat dels frares trinitaris calçats. Aquest convent va perdurar fins l’arribada de les tropes napoleòniques, que el van cremar l’any 1808. Actualment, en els terrenys que ocupava el convent s’hi erigeix l’església de Sant Jaume. Avui dia, tot el barri que circumda la zona rep el nom de Trinitat Vella. Però abans de ser el barri actual, la Trinitat, que també es coneixia com el coll de Finestrelles, era un dels extrems del municipi independent de Sant Andreu de Palomar, una zona amb conreus bàsicament de vinyes i lloc de pas per als qui anaven des del pla de Barcelona cap als Pirineus. Cap al 1950, però, aquest paisatge va canviar radicalment i per sempre per donar lloc a una gran quantitat de blocs d’habitatges que es van construir per acollir la immigració que arribava de la resta d’Espanya. De fet, l’expansió que va experimentar aquesta àrea, unit a la creació de noves vies de circulació, va acabar provocant la divisió territorial del barri en dues parts: la Trinitat Vella i la Trinitat Nova, barri que actualment forma part del districte de Nou Barris. Actualment, la Trinitat queda inclosa dins del pla de reformes integrals dels barris i està previst, en un futur, un nou e nllaç entre la Ronda de Dalt i la Meridiana per pacificar el trànsit.

Llocs d’interès En els darrers anys el barri ha viscut algunes transformacions i ha millorat l’accessibilitat a algunes de les zones de més pendent amb la instal·lació de diverses escales mecàniques.

Parc de la Trinitat 1

L1 Baró de Viver Projectat pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig, és un parc molt concorregut, sobretot els caps de setmana. Compta amb dues pistes de tennis, una de frontó, dues de bàsquet i una de patinatge. A més a més, aquest parc disposa d’un hort urbà, perquè els veïns de la zona puguin cultivar, i d’unes pistes d’aeromodelisme. L’element principal és el llac, en forma de canal semicircular, envoltat d’una gran zona de gespa i d’un petit bosc de pollancres.

Casa de les aigües 2

L11 Casa de l’Aigua c. de Garbí, 2-6 - Carretera de Ribes, 103-111 Un conjunt d’edificis d’estil modernista, construïts a inicis del segle XX per l’arquitecte Pere Falqués, per donar resposta a les necessitats d’infraestructures per conduir l’aigua de Montcada fins a Barcelona. Actualment, els edificis han quedat dividits per l’avinguda meridiana: el pavelló del tractament d’aigües, que compta amb un jardí de plantes aromàtiques i horts urbans, d’un costat de l’avinguda, i de l’altre, trobem la Casa del Guarda –actualment el Centre Cultural Frederica Montseny– i el pavelló de bombeig de les aigües, que funciona com a centre d’activitats promogut per Fundació Trinijove d’ajuda a la reinserció sociolaboral dels joves amb dificultats.

Trinitat Vella

Centre Cívic Trinitat Vella 3 c. de la Foradada, 36 T. 933 457 016 Es tracta d’un equipament de promoció i difusió cultural i de suport a la vida associativa. Compta amb sala de lectura, ludoteca, sales polivalents, sala d’actes i punts d’informació ciutadana.

Els veïns recomanen… Bar Medina c. de Galícia, 1 T. 933 120 013 Local d’ambient jove que ofereix un bon menú.

Bar Casa Juan

c. de la Madriguera, 47 T. 933 453 013 Asseieu-vos a la terrassa interior i demaneu unes patates fregides, són l’especialitat de la casa.

L’organitzador de l’Exposició de 1929 El segle xix, les terres que avui configuren aquest barri del districte de Sant Andreu pertanyien a la família Rumeu de Mataró, els barons de Viver. El topònim Viver sembla que fa referència als terrenys de planter que aquesta família posseïa. L’any 1928 aquests terrenys de la riba del riu Besòs es van vendre per construir-hi habitatges, encara que no s’acaba de saber del cert qui va ser la persona responsable de la venda. Mentre alguns documents constaten que va ser la marquesa de Castellvell la propietària que els va vendre, n’hi ha d’altres que afirmen que va ser Darius Rumeu i Freixa, el baró de Viver, el propietari que va cedir aquestes terres al Patronat de l’Habitatge perquè les explotés i hi construís ràpidament els immobles que calien per allotjar els treballadors de l’Exposició Internacional de 1929 de Barcelona. Aquesta exposició, organitzada pel mateix baró de Viver, nomenat alcalde de Barcelona el 1924 sota la dictadura del general Primo de Rivera, es va projectar dins d’uns terrenys situats a la muntanya de Montjuïc on vivien un gran nombre de famílies, les quals es van veure obligades a traslladar-se als nous terrenys del Patronat. El canvi, però, no els va anar del tot malament. I és que, acostumades com estaven a viure en barraques, els habitatges que se’ls van oferir, que més tard es coneixerien amb el nom de «cases barates », els van semblar un bon lloc per viure. 1

Llocs d’interès Surto de la parada i m’envolta el caos, em trobo enmig d’un encreuament de més de set carreteres diferents amb força trànsit 2 . Des d’aquí es pot baixar i fer una passejada per la ribera del riu Besòs, un projecte de recuperació ambiental i paisatgística i que s’ha convertit en un parc fluvial per a ús públic.

Parc Fluvial del Besòs 3

L1 Santa Coloma L2 Artigues-Sant Adrià L9 Bon Pastor, Can Peixauet L10 Bon Pastor El parc compta amb una superfície total de 115 hectàrees, i és un dels espais verds més importants de l’àrea metropolitana. S’estén al llarg dels últims 9 quilòmetres de la llera del riu

Besòs fins la desembocadura al Mar Mediterrani. Passejades amb bicicleta i a peu són algunes de les moltes activitats que es poden fer actualment a la vora del riu, un espai verd que ha recuperat la vegetació i la fauna pròpies de la zona, molt degradades a causa de la contaminació originada principalment pel creixement als anys seixanta de les ciutats que envolten el riu i la seva industrialització. Als darrers anys, les polítiques de recuperació han capgirat aquesta situació. El parc, a més, juga un paper clau com a connector ecològic entre la Serralada de Collserola i la de Marina. Està delimitat per les poblacions de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.

Baró de Viver

Centre Cívic de Baró de Viver pg. de Santa Coloma, 110 T. 933 457 393 Els centres cívics són espais arrelats al barri on es fan tota mena d’activitats obertes tant a la població autòctona com a la de fora.

Els veïns recomanen… Gavisé c. Clariana, 21 T. 933 457 796 No hi ha gaire opcions per dinar en aquesta zona i m’aconsellen aquest modest bar on fan menús de dilluns a dissabte. El diumenge només fan plats de la carta. No tanquen cap dia.

La jove màrtir

El topònim Santa Coloma ens arriba des de l’antiga Roma sota la forma de Columba, que significa «colom». Per la seva banda, el terme Gramenet deriva de la paraula llatina graminetu, que significa «camp de gram». Gram és una herba que es troba pels boscos de pins i roures i que era molt abundant en aquesta zona. Cap al segle vi a. C., els ibers van arribar a la serralada Litoral Catalana i molts d’ells s’hi van instal·lar. La tribu dels Laietans, concretament, es va assentar al cim del Puig Castellar, un enclavament estratègic pels seus 303 metres d’altitud que avui forma part del terme de Santa Coloma. La patrona d’aquest indret, Santa Coloma, ret homenatge a Santa Columba de Sens, una noia dels Pirineus francesos que amb només disset anys va ser martiritzada i condemnada a morir a la foguera en temps de l’emperador Aurelià. Sorprenentment, però, el cos de la noia es va mantenir intacte mentre l’envoltaven les flames, així que els romans van decidir decapitar-la en un bosc proper a Sens, a França. Els primers habitants de Santa Coloma li van dedicar l’església que, més tard, l’any 985, Almansor destruiria. Una segona edificació, documentada des de l’any 1019 i construïda exactament al mateix lloc, va perdurar durant més de set segles i va permetre que al seu voltant es comencés a formar el primer nucli urbà.

Llocs d’interès c. de Jardí de Can Sisteré, s/n T. 934 661 551 Ubicada en els antics terrenys de la masia de Can Pascali, també compta amb un poliesportiu, una zona enjardinada i un centre cultural i d’art.

c. de Sant Jeroni, 1-3 T. 933 855 501 Aquest mas, que data del segle xiv però va ser reformat el segle xviii, és una de les edificacions més antigues de la ciutat. Actualment és un equipament municipal que es dedica a la promoció de la cultura juvenil.

Can Roig i Torres 1

Parc d’Europa 3

c. de Rafael de Casanova, 5 T. 933 912 451 L’edifici, que combina elements d’estil noucentista i modernista, es va construir a principis del segle passat. Actualment, Can Roig i Torres és la seu de l’Escola Municipal de Música i també compta amb un auditori, inaugurat l’abril de l’any 2007, on es fan concerts molt interessants i gratuïts. Al pati, sovint també s’hi fan concerts i representacions teatrals.

av. de la Pallaresa Inaugurat el 1992, ocupa una extensió de més de 59.000 m2 de zona enjardinada i equipaments destinats al lleure i concerts. És una obra d’enorme importància per a la ciutat ja que cobreix una gran part de la B-20 i estableix un lligam entre els dos sectors del municipi separats per la xarxa viària.

Biblioteca Central

Mas Fonollar 2

Santa Coloma Santa Coloma de Gramenet

Els veïns recomanen… Casa Pepe c. de Sant Carles, 36 T. 933 861 064 Un dels més famosos de la zona, per on han passat diverses celebritats. Tenen un menú molt ampli i tot molt fresc!

El Celler d’Isalba c. President Lluís Companys, 3 T. 933 851 054 Restaurant braseria al cor de Santa Coloma.

Restaurant Cinc carreró de la Plaça, 5 T. 934 666 473 Cuina mediterrània amb un toc creatiu. Menú diari atractiu.

Ca n’Armengol c. de Prat de la Riba, 4 T. 933 916 855 Cuina catalana i creativa, amb productes de temporada.

Final de línia

El recorregut de la línia 1, que va ser inaugurada el 1926 com a línia transversal per connectar les diferents línies de ferro carril de l’època, té a l’extrem de la banda Besòs la parada de Fondo, en funcionament des de 1992 i que pren el nom del barri on es troba ubicada. Aquest barri de Santa Coloma de Gramenet, que s’anomena el Fondo per la situació que ocupa i l’orografia del terreny on es troba, es va començar a poblar a principis del segle passat amb immigrants, majoritàriament de Múrcia i Aragó, que arribaven atrets per les oportunitats de treball que oferien les obres de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929. Però va ser cap als anys 50 que va començar a créixer espectacularment amb l’arribada de grans quantitats d’immigrants provinents del sud d’Espanya. En els darrers anys, una nova onada migratòria, aquesta vegada procedent de l’estranger, ha arribat a aquest barri. De fet, una quarta part de la població del Fondo està formada per immigrants procedents d’altres països, per això es diu que aquest és un dels més pluriculturals de la zona. D’un temps ençà, l’estació del Fondo s’ha unit encara més a altres punts de l’àrea metropolitana per l’arribada de la línia 9 del metro, que connectarà aquest barri de Santa Coloma amb diversos punts estratègics, com ara l’aeroport del Prat o l’estació de tren d’alta velocitat de la Sagrera. Llocs d’interès Plaça del Rellotge 1 És un dels centres neuràlgics del barri. Només d’arribar-hi, em crida l’atenció la quantitat de població xinesa que hi passeja. De fet, m’expliquen que són tants els habitants xinesos que viuen i treballen al barri que molta gent ja l’anomena popularment «Chinatown». El dissabte al matí hi ha mercat.

Rambla del Fondo 2 La Rambla travessa Santa Coloma des del barri del Fondo fins al pont vell. Aquest barri és el més poblat de Santa Coloma de Gramenet.

Torre de les Àligues o Vil·la Esperança 3 c. de la Plata, 55 Edifici residencial que es va construir cap al 1920 i que

combina elements d’estil noucentista i neomedievalista. És una de les edificacions més populars de la zona.

Parc de les Muntanyetes 4 Rbla. de Sant Joan, 26 (Badalona) Aquest parc, situat ja al municipi de Badalona, és conegut perquè s’hi celebra el Mercat del Trasto, un mercat d’objectes usats o fets amb materials reciclats, amb participació oberta per a tota la ciutadania.

Els veïns recomanen… Marisqueria-Braseria Triana

Fondo Santa Coloma de Gramenet

Bar Jairo Rbla. de Sant Sebastià, 71 T. 933 868 759 Un establiment molt popular entre els veïns on fan entrepans i tapes a bon preu. Ambient jove i terrassa a l’estiu.

El Cruce Rbla. de Sant Sebastià, 102 T. 934 683 017 Bar de tapes on també podreu menjar des d’una mariscada fins a un plat de peixet fregit o una deliciosa cua de toro… i a un preu immillorable! Això sí, de vegades s’ha de fer cua per entrar-hi, sobretot els caps de setmana! Dilluns és tancat.

Rbla. de França, 3 (Badalona) T. 934 653 229 Cuina especialitzada en marisc fresc i carns a la brasa. Disposen d’un menú molt ampli.

Paral·lel p. 72 Sant Antoni p. 74

Universitat p. 38 (L1)

Passeig de Gràcia p. 76 Tetuan p. 78 Monumental p. 80

Sagrada Família p. 82 Encants p. 84

Clot p. 50 (L1) Bac de Roda p. 86 Sant Martí p. 88

La Pau p. 90 Verneda p. 92 Artigues / Sant Adrià p. 94 Sant Roc p. 96

L10

Gorg p. 98 Pep Ventura p. 100 Badalona Pompeu Fabra p. 102

El Montmartre barceloní Aquesta via va ser inaugurada oficialment el 8 d’octubre de l’any 1894 i es va batejar amb el nom de Paral·lel perquè el seu traçat coincideix amb el d’un paral·lel terrestre: el paral· lel 41º 22’ 34” nord. El nom l’hi va posar Cerdà, malgrat que posteriorment es va escampar la llegenda que l’hi havia posat l’astrònom català Josep Comas Solà, aleshores director de l’Observatori Fabra del Tibidabo. Es diu que una antiga minyona seva volia obrir una taverna just en aquesta zona i que ell la va convèncer per· què li posés el nom de Paral·lel. Amb el temps el local es va fer tan popular que va acabar donant nom a l’avinguda. Era molt freqüentat per gent de la ciutat i s’explica que fins el mateix Gaudí s’hi aturava de vegades a fer un got de llet amb mel. L’avinguda apareix ja en els plànols que Ildefons Cerdà va re· alitzar el 1855 per crear l’Eixample de Barcelona. Aprofitant els traçats existents dels camins rals, va projectar dues grans avingudes perpendiculars, la Meridiana i el Paral·lel, que pro· longades confluïssin a l’antic far del port de Barcelona, on ara hi ha la Torre del rellotge, al Moll de Pescadors.

Llocs d’interès

Prop d’aquí trobareu una oferta molt àmplia de sales de teatre: el teatre Victòria (av. del Paral· lel, 67-69), la Sala Apolo (av. del Paral·lel, 59), El Molino (c. de Vilà i Vilà, 99), el teatre Tantarantana (c. de les Flors, 22) o el teatre Condal (av. del Paral· lel, 91). Des d’aquí podem arribar a les tres xemeneies de l’antiga central elèctrica la Canadiense 1 . Pujant al Funicular de Montjuïc, que té connexió amb aquesta estació, arribareu a l’avinguda de Miramar. Des d’aquí podreu accedir als equipaments municipals de la muntanya: El Jardí Botànic de Barcelona 2 , on el visitant podrà estu· diar col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món. Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera, un dels jardins espe· cialitzat en cactus més impor· tants d’Europa. Pujant al telefèric de Montjuïc 3 podreu gaudir de Barcelona a vista d’ocell. Aquest telefèric

uneix la parada del funicular amb el cim de la muntanya, coronada pel Castell de Montjuïc 4 , una antiga fortalesa militar, que aviat es convertirà en un espai per a la pau, la memòria, la relació i la cultura.

Refugi antiaeri 307 c. Nou de la Rambla, 169 T. 932 562 100 Refugi antiaeri utilitzat durant la guerra civil i que estava equipat amb aigua, corrent elèctric, infermeria, xemeneia, etc. Ara es pot visitar individu· alment o en grup, i inclou una projecció audiovisual.

Monestir de Sant Pau del Camp 5 c. de Sant Pau, 101 T. 934 410 001 Monestir benedictí de finals del segle ix. El 1879 es va declarar monument nacional. El seu claustre es pot visitar pagant molt poc per l’entrada...

BARTS Barcelona Arts on Stage

Paral·lel 3

T. 933 248 492 / 494 Una nova sala de tres plantes amb una capacitat de més de mil persones, oberta a la mú· sica, el teatre, la dansa i altres propostes artístiques.

Els veïns recomanen… Bar Seco pg. de Montjuïc, 74 T. 933 296 374 Amanides, cuina casolana i vegetariana, i sandvitxos de· liciosos fets amb productes naturals de qualitat.

Ca l’Isidre c. de les Flors, 12 T. 934 411 139 Cuina mediterrània amb ingre· dients ben frescos portats cada dia del mercat de la Boqueria.

Quimet i Quimet c. Poeta Cabanyes, 25 T. 934 423 142 Lloc molt concurregut amb tapes delicioses i bon vi. És aconsellable tastar-hi les seves «bicicletes».

av. del Paral·lel, 62 73

Sant Antoni i la diada dels Tres Tombs El nom del barri té l’origen en el de l’església que hi havia al portal del Raval de la muralla de Barcelona, d’on sortia el camí de Fraga que anava cap a Esplugues i Martorell, sempre molt transitat, i que es dirigia cap a la Creu Coberta, on hi havia la creu de terme de la ciutat, abans d’entrar al poble de Sants. Hi destaca el mercat homònim 1 , primer mercat construït ex· tramurs, obra mestra de l’edificació en ferro de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, inaugurat el 1882, encara que el mercat funcionava ja des del 1800. Actualment aquest mercat està es· sent rehabilitat i ocupa una carpa provisional. Sant Antoni Abat va néixer a Egipte, a Coma, i se’l conside· ra el patró de tots els animals domèstics, així com també dels traginers. Existeixen algunes llegendes referents al sant. Una d’elles explica que sempre que veia un animal ferit, el cura· va; un porquet, per mostrar-li l’agraïment, va decidir acompa· nyar-lo, i per això se’l coneix amb el nom de sant Antoni del porquet, encara que el més estès popularment és el de sant Antoni dels ases. La festa d’aquest barri és la diada dels Tres Tombs, que se celebra coincidint amb la diada de Sant Antoni Abat, el 17 de gener, dia en què va morir l’any 356. 3

Sant Antoni

UN APUNT El Mercat dominical de Sant Antoni és un espai de venda i intercanvi de llibres usats, segells, cromos, postals, monedes…

Llocs d’interès

Jazzsí Club. Taller de Músics

La parada de Sant Antoni es troba molt a prop del centre neuràlgic de la ciutat. Des d’aquí podem anar a la biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, situada al carrer del Comte Borrell, 44-46, entre els carrers de Manso i del Parlament.

c. de Requesens, 2 T. 933 290 020 Sessions diàries de jazz, rock o flamenc en directe a partir de les 20 h.

Espai La Maga

L3 Catalunya c. del Notariat, 8 T. 936 242 244 Espai que funciona com a laboratori creatiu i d’exposici· ons per a propostes atrevides sobre fotografia i il·lustració.

Capella de Sant Llàtzer 2 pl. del Pedró, 1 Aquesta capella d’estil romà· nic, construïda a mitjan segle xii, formava part de la leprose· ria extramurs que es trobava aquí.

Els veïns recomanen… Can Lluís c. de la Cera, 49 T. 934 411 187 Preparen un dels millors fricandós de la zona. També fan menú al migdia. Tanquen el diumenge.

Can Cargolet c. del Comte d’Urgell, 17 T. 934 262 975 Els cargols són un plat molt apreciat entre els catalans i el trobareu a molts restaurants, però aquí els preparen molt sucosos, a més d’altres plats de cuina mediterrània.

Amigó c. de Tamarit, 181 T. 933 253 091 Molta gent aprofita aquest restaurant per seure a la seva terrasseta i degustar una de les moltes especialitats que fan de cloïses... boníssimes!

Mam i Teca c. de la Lluna, 4 T. 934 413 335 Probablement és un dels res· taurants més petits de Barce· lona però també un dels més recomanables: tapes excel· lents i menjar casolà que quasi sembla preparat per l’àvia.

Antiga Fàbrica Moritz 3 ronda de Sant Antoni, 39-41 T. 934 260 050 Situada en un històric local, remodelat per l’arquitecte francès Jean Nouvel, aquí gau· direu d’una autèntica cervesa catalana acompanyada d’una àmplia carta de tapes. Al costat i compartint espai, hi ha un excel·lent bar de vins. 75

El passeig del Modernisme El passeig de Gràcia és la via principal que uneix el centre de Barcelona amb la vila de Gràcia, i rep el nom d’un antic mo· nestir del s. xv: Santa Maria de Gràcia, més conegut com els Josepets, actualment a la plaça de Lesseps. En voler urbanitzar la ciutat més enllà de les seves mura· lles es pensà en el camí de Jesús, que més tard s’anomena· ria camí de Gràcia. El 24 de maig de 1827 Francisco Bernal· do de Quirós, marquès de Campo Sagrado i capità general de Catalunya, va inaugurar-lo amb el nom de «passeig». En aquells primers anys, estava delimitat per un mur baix i rosers i comptava aleshores amb 1.918 arbres. Sembla que al princi· pi va costar una mica que fos freqüentat, però especialment a partir de l’enderrocament de les muralles (1854) es va conver· tir en un dels llocs d’esbarjo més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres. En aquest passeig hi ha l’anomenada popularment «illa de la discòrdia», ja que entre els carrers del Consell de Cent i d’Ara· gó i la rambla de Catalunya es troben tres edificis singulars dels tres màxims exponents del Modernisme arquitectònic ca· talà: la policromada casa Batlló 1 , d’Antoni Gaudí (1906), la casa Amatller 2 , de regust goticogermanitzant, de Josep Puig i Cadafalch (1900), i la casa Lleó Morera 3 , de l’etapa floral de Lluís Domènech i Montaner (1905).

Llocs d’interès

Fundació Antoni Tàpies 4 c. d’Aragó, 255 T. 934 870 315 Fundació creada per aquest ar· tista amb l’objectiu de promou· re l’estudi i el coneixement de l’art modern i contemporani a Barcelona. L’edifici modernista és obra de Lluís Domènech i Montaner i combina ferro, vidre i maó vist.

Museu Egipci de Barcelona. Fundació Arqueològica Clos c. de València, 284 T. 934 880 188 Entitat cultural privada com· promesa amb la investigació, l’estudi i la difusió de l’antic Egipte. El museu compta amb un fons monogràfic únic a Espanya, de gairebé un miler de peces.

Casa Elizalde c. de València, 302 T. 934 880 590 Edifici de 1885 de tres pisos, exemple de classicisme ele· gant i sobri propi de la burge· sia del moment. Actualment acull un centre cultural en què programen espectacles de tot tipus (cinema, dansa, teatre, titelles...) i per a tota la família.

Museu del Perfum. Fundació Planas Giralt pg. de Gràcia, 39 T. 932 160 121 Emplaçat justament dins d’una perfumeria, en aquest museu trobareu més de nou mil pe· ces, des de recipients o pro· ductes de cosmètica d’arreu del món fins a material publi· citari. Un lloc molt especial per als amants del perfum!

Passeig de Gràcia 3 4

Els veïns recomanen… 9 Reinas c. de València, 267 T. 931 770 053 Restaurant argentí especia· litzat en carns de tot el món. Amb una mica de sort, coinci· direu amb alguna actuació de tango en directe!

Mon Vínic c. de la Diputació, 249 T. 932 726 187 Es tracta d’un multi-espai amb classe basat en la cultura del vi: espai culinari, bar de vins, sala de tasts i conferències, centre de documentació... en fi, un centre divulgador de la cultura del vi amb una selecció del millors vins d’arreu del món. Obert només de dilluns a divendres.

El colom blanc Els primers dies de febrer de 1860 va tenir lloc la batalla de Tetuan, un combat entre l’exèrcit espanyol i les tropes marro· quines durant la guerra d’Àfrica, sota el comandament del ge· neral Leopoldo O’Donnell, qui va aconseguir prendre la ciutat amb l’ajuda del general Joan Prim al capdavant de voluntaris catalans. Aquesta victòria va consolidar el prestigi d’O’Donnell i li va valer la concessió del ducat de Tetuan. Amb la signatura del tractat de Wad-Ras amb el sultà del Mar· roc, Espanya rebia la cessió de Tetuan, que es convertia en ca· pital del protectorat espanyol del Marroc fins a la seva inde· pendència l’any 1956. Per aquest motiu, encara avui molts dels seus habitants tenen l’idioma espanyol com a segona llengua. Tetuan és una capital de província del Marroc, situada a la riba del riu Martin i al peu de la serralada del Rif. El nom procedeix del berber Titta-wen, que significa «ulls del significat», enca· ra que també és coneguda com «el colom blanc». Aquesta llu· minosa ciutat va servir de refugi per a molts jueus expulsats d’Espanya al s. xv.

Llocs d’interès La plaça de Tetuan 1 , que inclou els jardins del doctor Robert, és una plaça que mereix una atenció especial. Des de fora quasi sembla que sigui buida, però quan t’hi endinses, et convida a gaudir per uns instants de l’art es· cultural que acull. Una obra central crida l’atenció: és la dedicada al doctor Bartomeu Robert 2 , membre de la Lliga Regionalista i un dels alcaldes més estimats que va tenir Barcelona. Està realitzada en pedra i bronze per Josep Llimona. Aquesta estàtua era originalment a la plaça de la Universitat, però durant l’època franquista va ser retirada d’allà i amagada. El 1985 aquest monument va tornar a veure la llum a la plaça on és ara. Al costat hi ha la coneguda Font a la Sardana, realitzada amb pedra de Montjuïc, per l’artista Frederic Marès, que inclou, a més, els dos versos inicials del poema La sardana de Joan Maragall.

Biblioteca Pública Arús 3 pg. de Sant Joan, 26 pral. T. 932 322 404 Fundada l’any 1895 gràcies a Rossend Arús, ara és un centre de recerca especialitzat en mo· viments socials contemporanis i producció bibliogràfica del s. xix i inicis del xx. La biblio· teca és d’accés públic i dirigit especialment a investigadors i estudiants universitaris Skating Club c. de Roger de Flor, 168 T. 932 452 800 Un dels llocs per patinar so· bre gel amb més solera de la ciutat. Tenen servei per a particulars, grups, escoles, a més dels cursets que es realit· zen periòdicament.

Sala Atrium c. del Consell de Cent, 435 T. 932 136 926 L’atrium era l’antic espai de trobada que hi havia en algu· nes cases romanes. En aquest cas, aquesta petita sala de te· atre ofereix una relació íntima i especial amb el públic.

Tetuan

Els veïns recomanen… El Furacu c. de Girona, 52 T. 932 561 783 Restaurant asturià que acostu· ma a estar ple de gom a gom: sidra natural, i els millors i més autèntics plats del princi· pat d’Astúries.

Portoles

c. de la Diputació, 375 T. 932 453 110 Un d’aquells llocs on es beu en porró i els plats s’apunten en un mirall enmig del menjador, i es van esborrant conforme s’acaben. Econòmic, però no fan reserves.

Alfonsina c. de la Diputació, 379 T. 932 469 168 Restaurant amb menús argen· tins i parrillades de carn molt bones, servides amb simpatia i bon tracte.

La plaça taurina polivalent Així s’anomena la imponent plaça de toros 1 just al costat de la parada, inaugurada el 1914 amb el nom d’El Esport. El pro· jecte inicial d’Ignasi Mas i Morell es va modificar el 1916 quan Pere Milà i Camps en va ampliar l’aforament fins a 20.000 es· pectadors, moment en què es va rebatejar amb el nom actu· al donada la seva capacitat. Està construïda amb maó i combi· na elements d’estil mudèjar i bizantí. Hi destaquen les cúpules a les torres, rematades amb ceràmica. Durant la Guerra Civil, la Monumental va servir com a centre de desguàs de cotxes per obtenir peces de recanvi, motiu pel qual, quan es va tornar a inaugurar després de l’ocupació, es van haver d’eliminar unes rampes de ciment que s’hi havien construït per facilitar l’entrada dels carruatges i també s’hi van haver de construir grades noves de pedra. La plaça va deixar d’estar en funcionament l’any 2011, després de 97 anys d’activitat, perquè des del Parlament es va apro· var una llei d’abolició de les corrides de toros a tot Catalunya. Va ser l’última plaça de Barcelona on es van celebrar curses de braus. L’espai s’ha utilitzat també per a mítings electorals, especta· cles de boxa, de circ o musicals i ha estat l’escenari de con· certs tan emblemàtics com el dels Beatles l’any 1965, el dels Rolling Stones de l’any 1976, o el de Bob Marley el 1980.

Llocs d’interès

Prop d’aquí hi ha els Jardins de Manuel de Pedrolo 2 , al número 459 del carrer de la Diputació, un oasi de tranquil· litat enmig del trànsit.

Jardins de Clotilde Cerdà 3 c. de la Marina, 197 Oberts les 24 hores del dia, tenen una pista de basquetbol i una taula de ping-pong a disposició de tot aquell que hi vulgui jugar. Clotilde Cerdà era filla d’Ildefons Cerdà i una concertista d’arpa de molt renom.

Museu Taurí Gran Via de les Corts Catalanes, 749 T. 932 455 802 L’única escletxa que queda del passat taurí de la ciutat, on

podreu trobar antics cartells, vestits de torero, trofeus, material gràfic…

Els veïns recomanen… Manairó c. de la Diputació, 424 T. 932 310 057 Cuina catalana amb un toc molt particular. Potser us heu de gratar una mica les but· xaques per menjar en aquest local de tracte exquisit, però segur que us agradarà.

Té Quiero c. de la Diputació, 433 T. 932 316 703 Selecció de tes en un local aco· llidor on de ben segur trobaràs la pau degustant un te, sospès d’una de les cadires-gronxador que hi ha mirant al carrer o assegut en puffs i taules me· nudes.

Monumental

El Chato Gran Via de les Corts Catalanes, 697 T. 932 452 169 Cuina basconavarresa molt saborosa.

Hostalets c. dels Enamorats, 11-13 T. 932 451 188 Cuina castellana especialitzada en brasa, un clàssic de la zona.

Sidreria Yuste c. de Sicília, 145 T. 932 453 888 - 660 140 036 En aquest senzill bar serveixen autèntica sidra servida a la manera més tradicional.

Gorria c. de la Diputació, 421 T. 932 451 164 - 932 327 857 Un restaurant cinc estrelles, freqüentat per famosos de tot Barcelona.

El temple etern Antoni Gaudí no es va conformar a construir tan sols un gran temple, sinó que va projectar un monument únic, amb el qual exalçava les virtuts de la fe, l’esperança i la caritat, i pretenia que la ciutat expiés tots els seus pecats (per això rep el nom de Temple Expiatori de la Sagrada Família) 1 ; no hem d’obli· dar que Gaudí fou un home d’una religiositat profunda i inten· sa. Al marge de la intenció de l’arquitecte, el fet és que, sense saber-ho, el temple ha esdevingut l’edifici català més conegut arreu del món. La façana del Naixement (modernista), obra de Gaudí, s’orien· ta al trenc d’alba; la de la Passió (d’imitació gaudiniana a par· tir dels dibuixos), a la posta. Cada part d’aquesta obra fa refe· rència a elements naturals i està dotada d’un gran simbolisme que transmet el sentit més místic que l’autor va posar en la seva creació. Un cop acabada, la Sagrada Família constarà de dotze torres dedicades als dotze apòstols, quatre més per als evangelis· tes, una altra dedicada a la Verge Maria, i una torre central de 170 m, dedicada a Jesucrist, que estarà coronada per una creu de 15 m d’altura i que brillarà pel seus mosaics de dia i s’il· luminarà de nit, de manera que es pugui veure des de qualse· vol punt de la ciutat.

Sagrada Família 5

UN APUNT Pel que es diu, està previst que les obres de la Sagrada Família s’acabin cap al 2022. Un cop l’any, al mes de juny, fan una jornada de portes obertes.

Llocs d’interès

Els veïns recomanen…

Alkimia

Si voleu visitar una mica la rodalia d’aquesta parada, podeu passejar per l’avinguda de Gaudí 2 , que us durà fins al recinte modernista de l’Hos· pital de Sant Pau. També podeu anar a comprar al mercat de la Sagrada Família, al carrer de Padilla, 255.

La Cúpula Hispano-Suiza

c. Indústria, 79. T. 932 076 115 Cuina innovadora per a gustos sofisticats.

Centre Cívic Sagrada Família c. de Provença, 480 T. 934 508 917 Amb una biblioteca completís· sima aquest nou centre dóna cabuda a joves i grans.

Aula Ambiental de la Sagrada Família c. de Lepant, 281-283 T. 934 350 547 Punt verd del barri, des del qual s’organitzen xerrades i tallers d’educació ambiental.

c. de Sicília, 255 T. 932 082 061 Cuina mediterrània envoltada de vehicles de col·lecció excel· lentment cuidats. Fan un menú tant de migdia com de nit bastant accessible. I per la nit, podeu sopar amb música de piano en directe.

Gamba de la Costa c. de Còrsega, 479 T. 934 577 793 Una bona opció per menjar peix fresc si estem a prop de la Sagrada Família i no volem arribar-nos fins al port.

Cal Deni c. de València, 452 T. 932 325 811 Lloc petit on fan cuina d’au· tor especialitzada en carns d’alta qualitat, com el Kobe beef, l’Angus beef o la vedella blanca.

Típic i Català c. de Sicília, 290 T. 930 078 650 Es tracta d’una botiga gurmet de productes exclusivament catalans: vins, embotits, formatges, salses… Un regal català diferent dels típics souvenirs turístics.

La Taquería passatge de Font, 5 T. 931 261 359 Un restaurant colorista on els seus propietaris mexi· cans fan receptes informals i tradicionals mexicanes molt saboroses.

La Festa Major! Les festes d’aquest barri solen coincidir pels voltants de la festivitat de Sant Jordi, el 23 d’abril.

Un encant de mercat Aquesta parada pren el nom del popular mercat que s’ubicava aquí. Recentment ha estat traslladat ben a prop, a la plaça de les Glòries, en un lloc construït especialment per al nou recin· te, on la relació entre comprador i venedor i el regateig recor· da molt la dels antics mercats de poble. La Fira de Bellcaire, que així és com s’anomena, és un del mercats més antics d’Europa on es poden adquirir productes tant usats com nous. Des del segle xiv és un exemple del dina· misme comercial de Barcelona. La paraula encant no ve de la manera en què es pregonava an· tigament el valor de les mercaderies: «en cant», és a dir, can· tant, sinó que es tracta d’una variant d’enquant, procedent del francès, que significa «en quant de preu». En canvi, la proce· dència de Bellcaire té diverses hipòtesis: alguns diuen que ve de la ciutat del Llenguadoc anomenada Beaucaire, on durant el s. xviii es feia una fira anual d’objectes usats; d’altres, im· pròpiament, l’atribueixen a la manera que tenien d’anome· nar-se les coses que trobaven al mercat, de «caire vell». Fins a l’any 1880, aquest mercat s’ubicava a l’àrea compresa entre la Llotja i el Portal Nou, però a causa de l’Exposició In· ternacional de 1929 va ser traslladat a la plaça de les Glòries.

Llocs d’interès Aquesta estació, tot i perdre el sentit del seu nom (ara el mercat dels Encants queda al cantó mar de la plaça de les Glòries), es troba ben a prop de tot, però de res en concret. Des d’aquí et permet arribar a edificis i zones que tenen estacions pròpies i més prope· res. Però si vols passejar una estona pel barri podràs arribar a la plaça de les Glòries 1 en direcció est, la Sagrada Família en direcció sud o el recinte modernista de Sant Pau cap a l’oest. En aquest punt, el teixit qua· driculat, propi de l’Eixample del Pla Cerdà, es veu trencat pel carrer dels Enamorats que, tot i el romanticisme del nom, sembla que fa referència a un torrent que històricament havia estat un dels límits entre Sant Martí de Provençals i Barcelona 2 .

Horts Sagrada Família 3 c. de Padilla, 201 És el primer hort urbà de l’Eixample i compta amb 20 parcel·les, dues de les quals han estat destinades per Parcs i Jardins a activitats d’educació ambiental.

Encants

UN APUNT A la confluència del carrer del Consell de Cent amb Cartagena hi ha el primer punt de la ciutat on es poden recarregar els vehicles elèctrics. En el futur, l’Ajuntament té previst anar augmentant el nombre de punts de recàrrega per tota la ciutat.

Granja Armengol c. de Provença, 493 T. 934 501 510 Un restaurant on ofereixen buffet lliure migdies i nits. Una opció correcte per als qui tenen sempre molta gana!

Els veïns recomanen… Aché Pà Ti c. de los Castillejos, 206 T. 932 450 865 Aché, que significa sort, és un acollidor restaurant on ens ofereixen el millor de la gastronomia cubana, amb una exposició permanent de qua· dres d’artistes cubans.

Miseria e Nobiltá c. dels Enamorats, 112 T. 935 009 968 En aquesta pizzeria us tracta· ran d’allò més bé. L’amo, italià, fa unes pizzes excel·lents en el seu forn de llenya.

Cap de la resistència catalana Francesc Macià i Ambert, més conegut com a Bac de Roda, va néixer a Roda de Ter, a Osona, l’any 1658, i amb només cator· ze anys es va casar amb Anna Maria Bac, pubilla del Mas Bac de Sant Pere de Roda, de la qual va prendre el cognom. Bac de Roda va ser polític i guerriller i, com a partidari de l’arxiduc Carles, va lluitar al costat dels vigatans, unitat paramilitar ca· talana, a la guerra de Successió, primer contra les tropes fran· ceses i, més tard, contra les tropes espanyoles que penetraven a Catalunya. Durant la guerra, va derrotar l’exèrcit borbònic a Osona i anys més tard va participar en la defensa de Montjuïc i també de Bar· celona. Bac de Roda, entre d’altres caps dels vigatans, va ser no· menat capità del regiment núm. 3 de la Reial Guàrdia Catalana. L’any 1713, quan les tropes borbòniques comandades pel ge· neral Bracamonte van vèncer els vigatans, Bac de Roda es va mantenir fidel a Carles d’Àustria i va continuar lluitant uns dies a la muntanya, fins que va llicenciar les seves tropes i es va amagar al mas Colom, la casa on s’havia criat. Finalment, un antic amic el va delatar i va ser executat a la forca el 2 de no· vembre de 1713. L’11 de Setembre de 1714 commemora la derrota de Barcelona, que va ser assetjada durant més d’un any, a mans de les tropes de Felip V, després de nou anys de lluita en què Bac de Roda va ser en tot moment al capdavant de la resistència catalana.

Llocs d’interès

Jardins del Clot de la Mel 2

Sortint d’aquesta parada, entre la rambla de Guipúscoa i el carrer de València hi ha una illa dedicada a l’esport 1 , ja que s’hi emplacen un poli· esportiu amb piscina i frontó municipal. A més també hi ha la seu de nombroses entitats i federacions esportives, com la Federació Catalana de Bas· quetbol, de Pilota, i d’altres. Més avall hi ha diverses places, totes dedicades a personatges femenins: la de Victòria Kent, la de Montserrat Garriga, la de Mercè Caspir, la de Maria Antònia Salvà o la de Soledad Gustavo, on hi ha el Centre Cívic i la biblioteca pública.

c. de Lope de Vega, 280 Al segle XIX els Jardins del Clot de la Mel eren una zona molt rica en ruscos d’abelles i terres de cultiu. Però amb l’arribada de la revolució industrial, es van començar a construir fàbriques i la natura va anar perdent terreny. L’any 1998 aquesta part del barri del Clot es va tornar a transformar i es va convertir en els jardins que trobem avui dia.

Torre del Fang 3 c. del Clot, 228 És una construcció de finals del segle xiii principis del xiv, una de les més antigues del barri. El nom ve dels materials amb què es van recobrir els seus murs. Curiosament, entre el 1713 i el 1714, la torre va ser utilitzada per l’exèrcit borbònic

Bac de Roda

UN APUNT El pont de Bac de Roda 4 , també conegut com el pont de Calatrava, és el punt de connexió entre Sant Martí i Sant Andreu i va ser dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava, l’any 1984.

com un dels punts des dels quals es bombardejava Barce· lona. Amb les obres del futur pas de l’AVE per sota mateix de la torre, se l’ha protegit i serà degudament restaurada en tota la seva totalitat.

Els veïns recomanen… Can Pineda c. de Sant Joan de Malta, 55 T. 933 083 081 El clàssic del barri on es menja molt bé, això sí, comenceu a escurar les butxaques.

Cerveceria El Paso Gran Via de les Corts Catalanes, 923-929 T. 933 070 569 Tapes variades per triar i remenar. Si voleu anar sobre segur... demaneu les mandon· guilles de la Lola!

El soldat que esdevingué bisbe de Tours Aquesta parada rep el nom del barri en què es troba, Sant Martí de Provençals. El seu nom prové d’una petita capella que hi havia en aquest municipi dedicada a sant Martí de Tours, l’actual església de Sant Martí de Provençals. Es diu d’aquest sant que va néixer a Hongria i que va passar la seva joventut a Itàlia, on va entrar en contacte amb la legió romana i els cris· tians. Finalment, es va convertir al cristianisme i, per la seva bondat i miracles, va ser nomenat bisbe de Tours. El territori on avui s’assenta el barri es va poder desenvolupar gràcies a la construcció del Rec Comtal, una enorme sèquia que portava l’aigua de Montcada fins a Barcelona i que va per· metre començar a treballar unes terres que fins aleshores no· més s’havien destinat a pastura. L’antic nucli de Sant Martí es va començar a formar al voltant de l’església homònima del s. xv i, a banda de la rectoria, com· prenia un conjunt de masies, algunes de les quals han perdu· rat fins als nostres dies, com ara Can Cadena, Can Planas i Ca l’Arnó. A partir del Decret de Nova Planta, Sant Martí de Pro· vençals va esdevenir un municipi independent i així es va man· tenir fins que va ser annexionat a Barcelona el 1897. Els anys 50 del s. xx, amb l’arribada de diverses onades mi· gratòries, aquest paisatge de masies envoltades de camps de conreu va anar desapareixent i va anar deixant pas a grans blocs d’habitatges.

Llocs d’interès 1

Parc de Sant Martí c. de Menorca, 64 El parc és ple de mimoses, xiprers, tarongers i verns. Dins aquesta àrea verda de sis hectàrees s’hi han conser· vat l’església de Sant Martí de Provençals del s. xv i tres masies del s. xvii: Can Cadena, Can Planas i Ca l’Arnó, avui destinades a usos públics. Can Cadena 1 és ara un centre experimental i educatiu d’agri· cultura i jardineria alternativa i biològica que obre al públic els matins dels caps de setmana, Can Planas 2 funciona com un centre d’acolliment residencial per a persones sense sostre i Ca l’Arnó 3 acull una ludoteca.

Centre Cívic Sant Martí 4 c. de la Selva de Mar, 215 T. 933 089 793 Escola d’adults on es fan cursos gratuïts d’informàtica, català, música... Club d’Escacs Sant Martí c. de la Selva de Mar, 213, 6a planta Es troba a l’edifici del Centre Cívic. Obert a tothom, però només a les tardes.

Els veïns recomanen…

Sant Martí

UN APUNT Si passejant pel llarg de la ram· bla de Guipúscoa mireu a terra, veureu una placa que emergeix i es torna a enfonsar. Es tracta de La Línia de la Verneda 5 , una obra de Francesc Torres, que ens explica mil anys de la història del barri. Seguint-la, segur que aprendreu molt!

Sant Martí c. Pont del Treball Digne, 11 T. 933 131 083 Assortit d’ibèrics, carns, ba· callà de diferents maneres i arrossos. Tenen un menú de migdia molt recomanable.

La Mole c. del Concili de Trento, 213 T. 933 135 669 Restaurant italià on cuinen molt bé els diferents tipus de pasta que ofereixen dins un menú de migdia molt bo.

Océano c. del Concili de Trento, 250 T. 648 027 131 Local per a joves, càlid i de tracte familiar. La seva carta és variada: xapapizzes, creps, amanides, pastes i, en comen· çar la nit, carta de còctels!

Parada obligatòria Antigament, els terrenys on avui s’alça el barri de la Pau de Barcelona eren majoritàriament camps de conreu que s’es· tenien entre la riera d’Horta i el riu Besòs. Però als anys 60 aquestes terres van anar desapareixent i van deixar lloc a un barri format per alts blocs d’habitatges promoguts per l’Obra Sindical del Hogar. Franco va inaugurar aquest barri del dis· tricte de Sant Martí l’any 1966, enmig dels actes commemora· tius dels 25 años de Paz, i d’aquí ve el seu nom. L’any 1971 s’hi va construir un dels gratacels més alts de la zona, el Piramidón 1 , un edifici que, tot i no tenir una desti· nació concreta a l’inici, ara és la seu de diverses associacions i entitats del barri, i d’un centre d’art contemporani que dispo· sa de 17 estudis destinats a artistes plàstics que hi vulguin de· senvolupar la seva obra. Actualment, el barri de la Pau és un dels que tenen una taxa més alta de població estrangera i, juntament amb la Verne· da i els barris del Besòs i el Maresme, forma part de l’anome· nat eix Prim, que limita amb el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

Llocs d’interès

Els veïns recomanen…

A la cruïlla de la rambla de Prim amb la rambla de Gui· púscoa, hi ha una escultura d’acer de Francesc Torres Monsó titulada El llarg viatge 2 , dedicada a la relació de l’home amb el cosmos. Aques· ta cruïlla de les dues rambles és destacable per les grans dimensions que tenen tots dos carrers.

La Cantonada De Prim

Plaça de la Palmera 3 c. d’Andrade, 241 Ocupa l’espai d’una antiga fàbrica de la qual només ha quedat la xemeneia 4 . Hi ha plantats alguns pins i una palmera, que dóna nom a la plaça, i queda dividida per una escultura de Richard Serra titulada El mur. Segur que aquí trobareu una estona de pau...

Costillas A Tope

La Pau 4

rambla de Prim, 160 T. 932 780 106 Amanides, torrades, tapes... Els dilluns no festius tanquen.

Taverna Foxos c. del Camp Arriassa, 59 T. 933 133 076 Especialitzats en menjar casolà i cuina gallega.

c. de Puigcerdà, 225 T. 932 781 477 Menjar de brasa i molta carn, també per a grups.

La Festa Major! Vine a menjar, beure i fer gresca al barri de la Pau dins els actes de festa major, que se celebra cap a la segona i la tercera setmana de juny.

Un bosc de verns Aquest barri es troba al terme municipal de Sant Adrià de Be· sòs, adjacent al barri barceloní del mateix nom dins del dis· tricte municipal de Sant Martí. La seva divisió es troba al pas· seig de la Verneda, que agafa el nom toponímic de la zona. El nom d’aquesta parada ens recorda el bosc de verns que hi havia a la riba del riu Besòs, al mateix lloc on avui hi ha el po· lígon industrial de Montsolís, a la part de Sant Adrià. Fins a co· mençaments del s. xx, aquesta i altres vernedes van ser llocs de reunió i d’esbarjo per als barcelonins. Ben bé fins al 1950, l’activitat principal d’aquest territori era l’agricultura, amb diverses masies disperses a la vora del riu Besòs, i la seva vida social, econòmica i cultural sempre ha es· tat íntimament lligada a l’antic municipi de Sant Martí 1 . Més tard, la industrialització que va viure aquesta zona va afavorir l’arribada d’immigrants provinents de diversos punts de l’Es· tat espanyol i la zona es va començar a urbanitzar. A poc a poc aquest barri va anar creixent en nombre d’habitatges i amb el temps s’hi han fet algunes millores.

Llocs d’interès 1

Masia de Can Serra. Museu d’Història de la Immigració 2 crta. de Mataró, 124 T. 933 812 606 Edifici senyorial del s. xix que avui acull el Centre de Recerca i Documentació d’Història de la Immigració de Catalunya i consta d’una sala d’exposicions permanent, una sala d’expo· sicions temporals, una sala polivalent i una aula pedagògi· ca. A la sala permanent podreu visitar «el vagó sevillano», un dels antics vagons de tren que portava els treballadors de Sevilla fins a Catalunya, ara totalment restaurat.

Arc gòtic de Sant Adrià 3 Aquest arc, que era l’entrada del desaparegut convent dels trinitaris calçats del s. xiii que hi havia a Barcelona, dóna avui la benvinguda al municipi de Sant Adrià. El marquès de Moragues el va comprar

per instal·lar-lo en una de les seves propietats, però l’any 1991, coincidint amb la cons· trucció de la ronda Litoral, es va traslladar pedra per pedra a aquest emplaçament definitiu.

Ciutat Esportiva del RCD Espanyol crta. de Mataró, 76-122 T. 902 666 902 - 932 927 700 Al costat de Can Serra i abans de creuar el riu hi ha la ciutat esportiva del RCD Espanyol. Si us agrada el futbol, acosteuvos-hi a la tarda i hi veureu entrenar els alevins d’aquest equip.

Els veïns recomanen…

Verneda Sant Adrià de Besòs

Avui la fonda ha esdevingut un restaurant especialitzat en cuina catalana. Fan menú de migdia i tanquen el diumenge.

Marina Besòs Poliesportiu Marina Besòs av. de la platja, s/n T. 933 812 036 Per dinar gaudint d’unes bones vistes al mar sense sortir de Sant Adrià. Acosteu-vos-hi!

Banda Sonora c. de Jovellanos, 11 T. 932 663 068 - 607 327 121 Un edifici amb sales i locals d’assaig per a músics que es lloguen per hores.

La Deliciosa carretera de Mataró, 74 (al costat del camp d’entrenament del RCD Espanyol) T. 933 815 805 Petita fonda del 1952 que acollia els viatjants que arriba· ven per la carretera de Mataró.

Una parada, dos municipis Aquesta parada de metro dóna servei, per un costat, al bar· ri d’Artigues de Badalona i, per l’altre, al municipi veí de Sant Adrià de Besòs, dels quals pren el nom. Pel que fa al barri d’Artigues, sembla que el topònim prové del cognom normalit· zat del promotor d’origen xilè que a principis del s. xx va urba· nitzar aquesta zona de Badalona, Francesc Artigas i Solà. El nom de Sant Adrià de Besòs, per la seva banda, prové d’una antiga església parroquial que hi havia a l’extrem nord del mu· nicipi i que estava dedicada a aquest sant. Sant Adrià, oficial de l’exèrcit romà de finals del s. iii, va perseguir els cristians, però en veure l’enteresa i la valentia amb què aquests s’enfronta· ven a la mort, es va convertir públicament al cristianisme. Va ser empresonat i torturat i, en no renegar de la seva nova fe, va ser decapitat. El riu Besòs ha influït enormement en el creixement de la in· dústria i ha transformat aquesta riba del riu en un dels princi· pals nuclis industrials del Barcelonès. Amb el temps, aquestes terres s’han anat poblant d’immigrants que han arribat atrets per les oportunitats laborals que els oferia l’entorn. Avui, els grans blocs de pisos 1 contrasten amb les casetes de planta baixa amb pati que els primers immigrants arribats a principis del s. xx van construir com a habitatges en una zona que Ilde· fons Cerdà havia projectat com un gran parc urbà.

Llocs d’interès

Agafant l’avinguda Catalunya, on cada any entre juny i juliol s’hi fa una fira d’artesania, arribarem a la plaça de la Vila, on hi ha l’Ajuntament 2 de Sant Adrià. A l’avinguda d’Edu· ard Maristany de Sant Adrià de Besòs també hi trobem l’ano· menat Ecoparc 3, una planta de tractament de residus.

Polidor. Centre de Producció Juvenil I Cultural 3 pg. de la Rambleta, s/n (Sant Adrià de Besòs) T. 934 627 446 Ubicat en una antiga fàbrica de discos, aquest centre ofereix un munt de recursos als joves de Sant Adrià, com ara cursos, bucs d’assaig per a grups de música, un estudi de gravació, sales d’estudi o polivalents i connexió gratuïta a Internet.

Parc Fluvial del Besòs

L1 Santa Coloma / L9 Can Peixauet / L10 Bon Pastor Al llarg de la riba del riu Besòs s’ha recuperat aquesta gran àrea verda per a l’ús ciutadà com a zona d’esbarjo, des de Sant Adrià de Besòs fins a Montcada i Reixac.

L’Ateneu Adrianenc c. d’Andreu Vidal, 7 (Sant Adrià de Besòs) Espai cultural on ofereixen ci· cles de cinema, teatre, cursos i molt més.

Casal Municipal de Cultura 4 c. Mare de Déu del Carme, 22 (Sant Adrià de Besòs) T. 934 620 378 En aquest centre s’hi fan repre· sentacions teatrals durant tot l’any i també s’hi fan cursos de tota mena tant per a veïns com per a gent de fora.

Artigues/ Sant Adrià Badalona / Sant Adrià de Besòs

Els veïns recomanen… El Pulpero de Lugo c. de Maragall, 9 (Sant Adrià de Besòs) T. 933 810 721 Amb aquest nom no cal dir que el pop que hi fan és del tot recomanable, però també hi podeu demanar altres especia· litats gallegues o el be d’Aran· da. Fan menú de migdia.

El Barret av. d’Alfons XIII, 610 (Badalona) T. 933 998 161 Cafeteria-restaurant on fan uns correctes menús de mig· dies i ha estat recomanat entre diversos veïns de la zona.

La Festa Major!

La Festa Major de Sant Adrià se celebra pels volts del 8 de setembre, festivitat de Sant Adrià. En canvi, la d’Artigues és a finals de juliol.

Sant Roc i el seu gos

Sant Roc és un barri de Badalona que es va construir el 1962 per tal d’eliminar alguns barris de barraques de Barcelona, reallotjar les famílies damnificades de les riuades d’aquell mateix any i compensar les expropiacions que s’havien fet per la construcció de l’autopista de Mataró. La baixa qualitat de les edificacions que s’hi van fer i la manca d’equipaments el van convertir en un barri marginal i amb grans dèficits urbanís· tics, la qual cosa ara s’està intentant corregir amb un pla de remodelació integral del barri, que inclou també l’arribada del tramvia, una nova forma de comunicar-se amb Barcelona 1 . Aquesta parada duu el nom del sant que va néixer a les aca· balles del s. xiii a Montpeller i que va peregrinar per tot el món dedicant la major part de la seva vida a tenir cura dels afec· tats de pesta. Segons explica la llegenda, sant Roc va arribar a Barcelona per curar els malalts d’una epidèmia de pesta que l’assolava. Ell mateix va contreure la malaltia i el van fer fora de la casa on s’hostatjava, per por de contagiar-se. Sense lloc on allot· jar-se, va buscar recer en un dels murs de la plaça Nova i un gos que passava per allà se’n va compadir i el va guarir lle· pant-li les ferides i portant-li una mica de pa cada dia. El dia 16 d’agost és la festivitat del sant.

Llocs d’interès

Anant per l’avinguda del Maresme en direcció cap al mar s’arriba fins a les Tres xemeneies 2 de Sant Adrià de Besòs, que pertanyien a l’antiga central tèrmica que Fecsa-Endesa tenia a la de· sembocadura del riu Besòs i que han esdevingut un dels símbols d’aquest municipi. Recentment, s’ha acordat el projecte de reconversió d’aquesta central tèrmica en un centre d’interpretació de l’energia i en equipaments culturals i socials. A tocar de les xemeneies, hi ha el parc del Litoral al costat de la platja 3 . Cada dimarts, sota el pont de l’autopista Barcelona-Mataró s’hi instal·la un mercat ambulant on troba· reu de tot i més.

Sant Roc Badalona

UN APUNT A Badalona tenen paraules pròpies que només es coneixen aquí. Si demaneu un torne’m-hi en una pastisseria, us donaran un «xuxo». Un badiu és un pati interior o una eixida. I quan vol· gueu comprar nespres, haureu de demanar un micaco.

Centre Cívic Sant Roc

Pastes Dori-Dori

av. Sant Joan Evangelista, s/n T. 933 870 612 Aquest centre cívic organitza conferències i un munt d’activi· tats culturals.

c. de Guifré, 664-668 T. 933 870 108 Amb més de 25 anys servint els veïns de Badalona, a DoriDori produeixen, tan industri· alment com artesanal, tot tipus de pastes i brioixeria, així com especialitats per Quaresma, reis o Sant Joan. Diumenges tancat.

Biblioteca Sant Roc av. del Congrés Eucarístic, s/n T. 934 601 257 Una de les biblioteques que hi ha a Badalona per anar a llegir, estudiar, documentar-se...

Els veïns recomanen… Ca La Carme c. de Julio Gálvez Brussón, 117 T. 933 977 422 Restaurant poc pretenciós de tracte familiar, on ofereixen una carta de cuina catalana, senzilla i molt bona. Freqüen· tat majoritàriament per treba· lladors de la zona, aquí també fan menjars per emportar.

Títol El gorg desaparegut xxxx El mot que dóna nom al barri de Badalona on desemboca aquesta parada de metro, Gorg, prové d’una gorga que hi havia en aquesta zona. Antigament, el decurs del riu Besòs s’obria en dos braços, un que arribava fins aquesta àrea formant gorgs i un altre que s’estenia fins al Poblenou formant llacu· nes, una de les quals donaria nom a un altre barri, aquest, però, de Barcelona. En l’actualitat, el barri del Gorg viu un profund procés de transformació. Entre altres millores, el barri s’està dotant de nous equipaments, com ara escoles i biblioteques, gràcies a les quals, de ser una zona marcadament industrial, decadent, passarà a ser un espai molt més habitable. 1 Aquesta parada enllaça amb la línea 10 del metro, que uneix aquesta zona de Badalona amb altres punts de l’àrea metro· politana. La nova línia de metro permetrà enllaçar les grans zones industrials amb l’aeroport, l’estació de l’AVE o la Ciutat de la Justícia.

Llocs d’interès

Les platges i el port de Badalo· na són indrets molt recomana· bles per gaudir del sol i el mar. Hi podeu accedir des de vàries parades: Badalona-Pompeu Fabra, Pep Ventura, Sant Roc i també Gorg. Però aquesta és la més propera al port de Badalona 2 . Si us voleu acos· tar al club de vela o a veure les barques del port, aquesta és la vostra parada.

Palau Municipal d’Esports o Pavelló Olímpic de Badalona 3 c. d’Alfons XIII, 114 T. 934 602 040 Anomenat també la «catedral del bàsquet», aquest equipa· ment esportiu va ser dissenyat per Esteve Bonell i Francesc

Gorg Badalona

Rius l’any 1991 i va ser seu olímpica als jocs de 1992. Amb aquest projecte van aconseguir el Premi d’Arquitectura Con· temporània Mies Van der Rohe. A més d’esdeveniments espor· tius, en aquest pavelló també s’hi fan gran quantitat de con· certs multitudinaris per a més de 12.000 espectadors.

Els veïns recomanen…

Magic Badalona

La Festa Major de Badalona se celebra per la Mare de Déu d’Agost, el 15 d’agost, però val a dir que, amb el pas dels anys, ha anat perdent pes davant de les festes de maig, dedica· des al patró de la ciutat, sant Anastasi. Alguns dels actes més importants de les festes de maig són: la Cremada del Dimoni 4 , el Ball del Mica· co, la Festa de Las Migas i la Sardinada a Baix a Mar.

c. de la Concòrdia, 1 T. 932 245 598 Innovador centre comercial, on a més de comerços i serveis es poden trobar diverses pistes de bàsquet, un gimnàs, una pista de karts i un cinema amb 12 sales. El seu horari comercial és de dilluns a dissabte de 10h a 22h, tret dels locals d’oci i restauració.

La Taula de Badalona c. de Llefià, 65 T. 933 983 668 Cuina catalana i de mercat. Obert tots els migdies i caps de setmana i vigílies de festius a la nit.

La Festa Major!

L’avi Pep Josep Maria Ventura i Casas, conegut popularment amb el nom de Pep Ventura, va néixer a Jaén el 1817 però ja des de molt jove es va establir a Roses. Amb només quinze anys, es va tras· lladar a Figueres on va conèixer Joan Llandrich, el qual li va ensenyar l’ofici de sastre i algunes nocions de música. Al cap d’un temps, Llandrich el va fer entrar a la cobla de Fi· gueres, de la qual era el director. Gràcies al seu gran talent, amb trenta anys, Ventura va agafar el seu relleu com a director, a més de treballar com a músic i compositor. En total, va arri· bar a compondre més de quatre-centes peces. Com a intèrpret, tocava diversos instruments, entre els quals destaca la tenora, que va estudiar i desenvolupar tal com avui dia la coneixem, fet que li va merèixer el sobrenom d’En Pep de la Tenora. La seva versatilitat i predisposició li van permetre innovar en el terreny de la composició sardanística i reformar l’estructu· ra de la cobla, per la qual cosa avui se’l considera el pare de la sardana moderna. Una de les composicions més conegudes de Ventura és Per tu ploro, una sardana que va escriure pocs anys abans de morir, el 1875.

Llocs d’interès

A prop de la parada de metro, al carrer de Güell i Ferrer, hi ha el mercat Torner, obra del 1924 de Josep Fradera i Botey. A la plaça de Pep Ventura trobem la Casa Agustí 1 , obra del 1893 de l’arquitecte modernista Do· mènech i Montaner. Al passeig Marítim, s’està rehabilitant l’an· tiga fàbrica CACI 2 per allot· jar-hi el futur Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya. I si us arribeu fins a la platja, trobareu el Pont del Petroli, 3 un pantalà sostingut per pilons de 6 m d’alçada que es va cons· truir per descarregar productes petrolífers des dels vaixells cisterna. Des que el 2009 fou remodelat com a espai urbà, els ciutadans poden endinsar-se 250 m cap al mar passejant sobre aquesta superfície.

Can Cabanyes rambla de Sant Joan, 59-77 T. 933 993 511 Una antiga masia del s. xvii, reformada el s. xix, que actual· ment acull un centre cívic.

Can Pepus 4 c. de Francesc Macià, 104 T. 934 602 378 Can Pepus és el nom amb què avui tothom coneix la casa Antoni Lleal, d’estil modernista i reformada per Joan Amigó l’any 1923. Actualment acull un centre cívic municipal.

Els veïns recomanen… La Masia de la Xesca c. Sagunt, 112. T. 933 836 556 Cuina catalana i de mercat, i carns a la brasa. Menús per a tot tipus de públic: vegetarians, per a grups, per a nens... Obert tots els dies de l’any menys dos, a la masia de la Xesca us sentireu com a casa!

Can Mario’s c. de la Indústria, 164 T. 933 872 642 Un restaurant de cuina casola· na i mediterrània molt elabo· rada que queda molt a prop de la platja si en acabar de dinar volem anar a fer un volt. Aquí fan paelles de tot tipus, però la seva especialitat és l’arròs cal·

Pep Ventura Badalona

dós amb llamàntol. Diumenge tarda i dilluns, tancat.

El Castell c. de Pep Ventura, 33 T. 934 602 055 Ubicat als baixos de la Casa Agustí, la seva especialitat són les carns a la brasa i els ibèrics. Si hi aneu un cap de setmana, sentireu música en directe. Tanquen el diumenge.

Patates fregides Corominas c. de Miquel Servet, 254 T. 934 602 336 Emblemàtic lloc de pata· tes artesanes des del 1940, conegudes arreu com «les patates de Badalona»; són tan famoses que fins i tot tenen un Club de Fans! Tenen moltes varietats i bosses de totes les mides, també són boníssimes les seves cotnes. Obert entre setmana tot el dia i cap de setmana matins.

101

El pare de la gramàtica catalana El nom de Badalona ve de baetulo, nom que té els orígens al segle iii aC quan va ser fundada pels romans. Tot i així, s’hi han trobat restes humanes de fa més de 5.000 anys, per tant aquesta població devia ser un lloc habitat des del neolític. Més tard s’hi instal·laren les tribus dels ibers i dels laietans, fins que els romans l’agafaren com a assentament per tal de frenar els assetjaments dels cartaginesos que eren a Empú· ries. No està clar el significat exacte de baetulo, encara que es creu que pot venir de la paraula hebrea beth (‘casa’), o de baitolo (‘vila del riu’), nom donat pel poblat ibèric dels laietans pel fet d’estar a la vora del riu Baitolo, avui Besòs. D’altra banda, Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Grà· cia l’any 1868, el més petit de dotze germans. És conegut mundialment per establir la normativa moderna actual de la llengua catalana. Fabra va començar els seus estudis en en· ginyeria industrial, però ràpidament es decantà per la filolo· gia d’una manera autodidacta que el portà a ocupar una càte· dra als Estudis Universitaris Catalans i a dur a terme diferents estudis de la llengua. Va publicar diversos llibres sobre la gra· màtica catalana. Pompeu Fabra va morir a l’exili l’any 1948 i Badalona ha volgut dedicar aquesta estació de metro en record seu, ja que va viu· re gairebé trenta anys en aquesta població.

Llocs d’interès Juntament amb les estacions de Pep Ventura i Gorg, és la parada més propera a la platja de Badalona. 1

Biblioteca Can Casacuberta c. de Mossèn Anton, 40-48 T. 934 643 400 Ubicada en una fàbrica tèxtil rehabilitada, aquesta bibli· oteca és fruit del trasllat de l’antiga biblioteca popular de Sant Anastasi. A més, hi inclou l’Espai Betúlia, una sala d’ac· tes que s’utilitza com a espai polivalent.

Fàbrica Anís del Mono 2 L2 Pep Ventura c. Eduard Maristany 115 T. 93 384 17 50 Fundada l’any 1868 pels ger· mans Bosch, ha esdevingut una de les marques d’anisats

més populars i apreciades del món. La visita a la fàbrica permet conèixer el sistema de producció artesanal que s’utilitza fa més de 130 anys. Destaquen, pel seu estil mo· dernista, les sales de destil· lació, l’arxiu i el despatx de gerència. Per visitar-la cal fer reserva prèvia.

Teatre Zorrilla 3 c. de Sant Miquel, 54 T. 933 844 022 Ubicat en un edifici del 1868 avui rehabilitat, és una de les sales més emblemàtiques de Badalona on gaudir de teatre per a tots el públics.

Els veïns recomanen… La Donzella de la Costa Beach Club 4

Badalona Pompeu Fabra Badalona

obert només a l’estiu, aquest és un espai fresc de cara al mar, amb cuina mediterrània d’excel·lent qualitat.

Guingueta La Palmera c. d’Eduard Maristany, 77 T. 610 659 128 Una guingueta de platja molt autèntica, que sembla trans· portar-nos a una barreja entre pati andalús i terrassa brasi· lera. El menjar, per això, és molt casolà: arrossos i altres especialitats de peix.

Restaurant Tristu c. de Sant Joaquim, 15 T. 933 843 815 Restaurant especialitzat en cuina basca, carns i peixos. Menú migdia i nit.

Pg. Marítim de Badalona, s/n Ubicat a sota del famós restau· rant amb el mateix nom, però

103

Zona Universitària p. 106 Palau Reial p. 108 Maria Cristina p. 110 Les Corts p. 112 Plaça del Centre p. 114 L5

Sants Estació p. 116 Tarragona p. 118

Espanya p. 32 (L1) Poble Sec p. 120

Paral·lel p. 72 (L2) Drassanes p. 122 Liceu p. 124

Catalunya p. 40 (L1)

Passeig de Gràcia p. 76 (L2)

Diagonal p. 126 Fontana p. 128 Lesseps p. 130 Vallcarca p. 132 Penitents p. 134

Vall d’Hebron p. 136 Montbau p. 138 Mundet p. 140 Valldaura p. 142 Canyelles p. 144 Roquetes p. 146

L4 L11

Trinitat Nova p. 148

La zona dels estudiants Tan clar com diu el nom, aquesta és una zona de Barcelona densament poblada per facultats universitàries. Antigament era una zona de terres i vinyes que el comte Sunyer va donar al monestir de Sant Pere de les Puel·les per a la seva consagració al s. x. Aquest terme s’anomenava Bederrida i estava situat entre Sarrià i les Corts. L’any 1950 es va crear, per decret i per necessitat d’ampliar el recinte de la Universitat de Barcelona, la Junta d’Obres de la Ciutat Universitària portat a terme pel Ministeri d’Educació i Ciència. Encara que des d’un principi es va pensar a ubicar la ciutat universitària a Montjuïc, finalment es va decidir situar-la en aquesta part de la Diagonal, motiu pel qual es van expropiar alguns terrenys a veïns de la zona. Es va inaugurar el primer edifici de la Facultat de Farmàcia l’octubre de 1957; un any més tard, la de Dret, així com també es van habilitar terrenys esportius a tota la zona. L’últim conjunt edificat ha estat el dels edificis Nexus I i Nexus II, situats al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, que tindran una parada pròpia amb la nova línia 9 del metro.

Zona Universitària

Llocs d’interès A l’entrada del recinte de la Facultat de Dret, trobarem Les taules de la llei 1 , un relleu ceràmic d’Antoni Cumella i de Josep Maria Subirachs. Torre Girona 2 Dins del campus de la Universitat Politècnica de Catalunya, la Torre Girona allotja una capella, seu del Centre Nacional de Supercomputació, que acull l’anomenat MareNostrum, un dels superordinadors més potents d’Europa.

Parc de Cervantes 3 av. Diagonal, 708-716 Més de nou hectàrees de terreny on es pot passejar o practicar el jogging, fent parada al jardí dels Perfums, amb més de deu mil rosers de 235 varietats diverses, encara que per gaudir de les aromes en la seva plenitud és millor anar-hi d’abril a novembre.

Parc Científic de Barcelona c. de Baldiri Reixac, 10-15 Creat el 1997, aquest parc cien tífic de la Universitat de Barcelona va ser el primer de l’Estat espanyol i és un referent internacional en el foment de la recerca i la innovació, princi palment en l’àmbit de les cièn cies de la vida. Es pot concertar una visita guiada des del web.

Reial Club de Polo de Barcelona

av. del Doctor Marañón, 17-31 T. 934 480 400 Fundat l’any 1897, aquest club elitista exclusiu només per a socis, permet visites els caps de setmana per veure les competicions de tennis, polo o hípica.

Els veïns recomanen… Frankfurt Pedralbes c. de Jordi Girona, 2-4 T. 932 041 026-932 052 717 Molt típic d’aquesta zona, on sempre trobareu universitaris

fent un ràpid frankfurt o alguna altra de les seves especialitats en entrepans.

Tritón c. de l’Alambra, 16 T. 932 033 085 Restaurant de llarga tradició on podreu gaudir de les seves especialitats en peixos.

The Garden av. Diagonal, 661-671 T. 933 644 040 Emplaçat dins dels jardins de l’hotel Rey Juan Carlos I, aquest és un lloc molt especial, romàntic i de cuina mediterrània elaborada, no apte per a totes les butxaques.

Bowling Pedralbes av. del Doctor Marañón, 11 T. 933 330 352 Una opció diferent per passar una estona divertida a la ciutat. Catorze pistes automàtiques a més de billars, futbolins i un restaurant obert tots els dies de la setmana.

107

Part de l’antiga Finca Güell Abans de ser cedit a la família reial espanyola, el Palau Reial de Pedralbes situat a la Diagonal, formava part de l’enorme finca Güell. En aquests terrenys hi havia edificades diverses masies, Can Feliu, Can Baldiró i Can Cuyàs, que servia d’estiueig a la família Güell i que es va ampliar i transformar, fins que es va convertir en el palau que ara coneixem 1 . La remodelació es va iniciar l’any 1921 i alguns membres de la burgesia catalana hi van col·laborar tant econòmicament com cedint-hi obres d’art per a la residència reial. L’any 1924, Nicolau Rubió i Tudurí va ser l’encarregat de dissenyar els seus jardins, que disposen d’una magnífica font projectada per l’arquitecte català més famós, Antoni Gaudí. El mateix any, un cop finalitzades les obres, s’hi instal·là el monarca Alfons XIII, i avui dia serveix de residència de la família reial quan visiten Barcelona. En aquest palau es va celebrar l’any 1997 el banquet de boda de la infanta Cristina, filla del rei Joan Carles I d’Espanya. L’any 2010, el Palau de Pedralbes es va estrenar com a seu del secretariat de la Unió per la Mediterrània, organització internacional que aplega quaranta-tres estats de la Unió Europea i de la resta de països de la riba mediterrània.

Llocs d’interès

Al final de l’avinguda de l’Exèrcit es troba l’enorme quarter del Bruc, inaugurat l’any 1934 i, des de llavors, funciona com a quarter militar. En aquesta zona podrem gaudir de passejos pels nombrosos parcs enjardinats de la zona o bé passejar per l’avinguda Diagonal 2 , però aneu amb compte amb els ciclistes, els runners i els patinadors que circulen a tota velocitat!

Jardins del Palau de Pedralbes 3 Palau Reial de Pedralbes av. Diagonal, 686 Són un espai públic que té el seu origen en l’obertura de l’avinguda de la Diagonal, l’any 1924, que desmembrava la finca d’estiueig de la família Güell. La família va cedir aquesta part de la seva finca a la casa reial espanyola i van convertir l’antiga pista de tennis en un llac de nenúfars i

Palau Reial

el van dotar de més de 50 espècies arbòries. Darrerament aquests jardins han estat triats per fer un festival de música a l’estiu.

litzar àpats ràpids a molt bon preu. Proveu d’entrar en algun d’aquests menjadors, que són gestionats pel conegut Grup Soteras.

Secretaria General de la Unió per la Mediterrània

Julivert meu

Palau Reial de Pedralbes av. Diagonal, 686 Es tracta d’un organisme que agrupa 43 països de l’àmbit mediterrani. Des d’aquí es tracten temes de col·laboració i desenvolupament entre aquests països. La seva seu però és tancada al públic.

Els veïns recomanen… Cafeteries de la Universitat de Barcelona Facultat de Biologia Facultat de Geologia Facultat d’Economia i Empresa Facultat de Física Els menjadors universitaris s’han anat convertint en una opció molt vàlida per a rea-

c. de Jordi Girona, 12 T. 932 041 196 Situat enmig de dues esta cions, aquí us ofereixen cuina catalana a preus força econòmics. Menús per a grups. I cap al tard...

Elephant

pg. dels Til·lers, 1 T. 933 340 258 Emplaçat a la coneguda Torre Blanca, d’estil modernista tardà, és un exemple de casa de les famílies benestants de principis del segle passat. Podeu prendre una copa als seus jardins dins d’un espai «amb pedigrí» on, a més, es fan diverses exposicions.

109

La regent

Maria Cristina d’Àustria era filla de l’arxiduc Carles Ferran d’Àustria i d’Elisabet d’Àustria-Este-Mòdena. Va ser reina d’Espanya del 1879 al 1885 a la mort del seu espòs, Alfons XII, i en va esdevenir la regent des del 1885 fins al 1902, en què va acabar la regència quan el seu fill, Alfons XIII va arribar a la majoria d’edat. Durant la regència de Maria Cristina es va inaugurar l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, a l’actual parc de la Ciutadella, i la va presidir amb grans honors. La seva regència es va veure, tanmateix, enterbolida per situacions difícils, ja que Cuba i les Filipines, que fins llavors eren colònies espanyoles, es van independitzar, així com també es van aguditzar els problemes al Marroc. Un cop traspassada la corona al seu fill, Maria Cristina es va dedicar a les obres de caritat fins que va morir a Madrid l’any 1929. Actualment la zona on es troba la plaça Maria Cristina, és una de les més cares de la ciutat i està bàsicament ocupada per edificis residencials i despatxos d’alt nivell.

Llocs d’interès

En sortir de la boca de metro trobem una escultura de quinze metres de l’artista Joan Gardy Artigas anomenada Terra i Foc. A la plaça de Maria Cristina hi ha un rellotge curiós de 10 metres de diàmetre. En dies assolellats, es pot comprovar que l’ombra d’un mateix és la que dóna l’hora exacta, sempre que ens situem al mes que correspongui. I si pugem per l’avinguda de Pedralbes trobarem al número 7 una porta molt singular, dissenyada per Antoni Gaudí. Es tracta de la reixa d’entrada als Pavellons Güell 1 , amb un drac inspirat en el que va ser vençut per Hèrcules per robar-li les taronges, fruits que es poden observar a les columnes dels cantons.

Roca Barcelona Gallery 2 c. de Joan Güell, 211-213 T. 933 661 212 Un espai singular i avantguardista, obra d’OAB Arquitectes, que acull activitats socials, culturals i expositives, relacionades amb l’aigua i el bany. Una innovadora manera de presentar la prestigiosa marca, mitjançant experiències sensorials.

Torre Rodona 3 c. del Doctor Salvador Cardenal, 5-7 Masia que es coneix amb aquest nom per la torre circular de defensa que feia més de quatre metres, un dels pocs exemples de l’arquitectura rural medieval que encara es conserva a les Corts.

Museu de la Farmàcia Catalana av. de Joan XXIII, s/n, edifici A, 6a planta T. 934 024 555 Aquest museu que es troba

Maria Cristina

dins les instal·lacions de la Facultat de Farmàcia, compta amb un fons històric de més de dos mil objectes (herbaris, instruments, medicaments…).

Els veïns recomanen… Ornina av. Diagonal, 593 T. 934 193 181 Restaurant, sala i club de música amb una cuina creativa i de fusió, inspirada en el Mediterrani i l’Orient.

Shanti c. d’Agustina Saragossa, 3-5 T. 932 523 115 Shanti en sànscrit vol dir ’pau’, i això és el que transmet aquest restaurant regentat per una família hindú.

Neichel c. de Beltrán i Rózpide, 1-5 T. 932 038 408 Cuina fresca d’autor amb un toc ben mediterrani.Diumenges, dilluns i festius tancat.

111

Els masos rurals Les corts són masies, terrenys o corrals de bestiar, com els que hi havia en aquesta zona, bàsicament rural. El nom original era el de les Corts de Sarrià, ja que depenia de Sarrià, del qual no es va independitzar fins l’any 1822 (confirmat el 1836), any en què va aconseguir un ajuntament propi que va perdurar fins l’annexió a Barcelona l’any 1897. La primera referència escrita de les Corts és del s. xi com a lloc inclòs dins el terme de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. Aleshores aquests terrenys eren boscos d’alzines i roures. A l’edat mitjana van començar a aparèixer els primers masos d’habitatge, que van mantenir el seu caràcter pagès fins ben entrat el segle xx. També s’anomenaven així les corts comtals catalanes, que es van constituir definitivament sota el regnat de Jaume I i que eren òrgans legislatius, compostos per tres braços: l’eclesiàstic, el militar o nobiliari, i el reial. El rei convocava aquestes assemblees quan necessitava ajut econòmic o per negociar noves lleis en què s’intentava arribar a un acord; si no s’aconseguia, el rei en conservava la iniciativa. Normalment es convocaven un cop l’any, però no val confondre-les amb el nom d’aquest barri, que ens recorda l’essència del seu passat rural.

Les Corts

UN APUNT Les Corts es troba situat entre dues rieres, la riera Blanca i la riera de Magòria, i el que ara és el carrer de les Corts era fa anys un torrent d’aigua.

Llocs d’interès Molt a prop d’aquesta parada hi trobarem el mercat de les Corts i la plaça de Comas, on hi ha l’edifici d’Antoni Rovira i Rabassa de 1884 corresponent a l’antic ajuntament 1 de les Corts, actualment seu del districte. A la seva façana hi trobarem l’original escut de les Corts. Al centre de la plaça, podeu observar l’escultura de bronze d’un pagès, Pau Farinetes, com a record del passat agrícola que té el barri. La zona que envolta el carrer de les Corts són anomenades les Corts Velles.

Centre Cívic Can Deu 2 pl. de la Concòrdia, 13 T. 934 101 007 Finca tan eclèctica com bonica que va ser la residència de la família Deu, fabricants de licor, fins a la dècada dels 70. El 1986 va esdevenir centre cívic i va ser la primera casa que es va recuperar com a equipament municipal. S’hi fan concerts de jazz, música que promou també amb tallers i activitats diversos. A la mateixa plaça de la Concòrdia, trobem l’església de Santa Maria del Remei 3 dedicada a la patrona de l’antiga vila.

Centre Cultural Les Corts

Els veïns recomanen…

c. de Dolors Masferrer, 33 T. 932 916 462 A l’interior del seu auditori gaudireu d’espectacles de dansa o de jazz, amb un festival d’estiu molt variat. Els diumenges hi fan teatre, dedicat especialment als més petits.

Arrosseria Xàtiva c. de Bordeus, 35 T. 933 226 531 Per a delectar-se amb l’arròs cuinat de diferents maneres i menjar-lo amb cullera de fusta...

Icho BCN c. de Deu i Mata, 69-95 T. 934 443 370 Voleu veure com cuinen el sushi i el sashimi davant vostre? Visiteu aquest restaurant japonés.

La Vaqueria c. de Deu i Mata, 141 T. 934 190 735 Ubicat en una de les últimes vaqueries de la ciutat amb l’estructura original. Cuina mediterrània. Tancat dissabtes migdia i diumenges.

La Festa Major! La Festa Major de les Corts és a la primera quinzena d’octubre. Podreu gaudir de concursos de ball, correfocs, menjars populars per molt pocs diners, cinema a l’aire lliure i un munt d’activitats que durant una setmana omplen els carrers del barri.

113

La més cèntrica de Sants Els terrenys de la plaça van ser propietat del comte de Belllloc. L’any 1873, l’Ajuntament de Sants va aprovar un projecte d’urbanització de la zona i la plaça va agafar-ne el nom, ja que quedava al bell mig de l’emplaçament. La plaça se situa entre els carrers de Vallespir i dels comtes de Bell-lloc i està dividida ens dues zones ben diferenciades: la banda on hi ha la numeració parell pertany al districte de Sants-Montjuïc, i la banda amb la numeració senar, al districte de les Corts, així que el nom de plaça del Centre li escau a la perfecció. En aquesta plaça hi havia una glorieta característica, molt coneguda pels barcelonins, que ja ha desaparegut. Aquesta estació es va estrenar l’any 1975.

Plaça del Centre

Llocs d’interès

Els veïns recomanen…

Molt a prop de la parada, en direcció a la plaça de les Corts, hi ha el passatge de Tubella 1 , un conjunt de cases de l’any 1925, característic del tipus de construcció on s’instal·laven els obrers a la zona.

Lagunak

Jardins de Can Mantega 2 c. de Joan Güell, 53 Reben el nom d’una masia que hi havia i on se situa l’escultura de la Font del Ninyo 3 del taller dels Vallmitjana. Els germans Vallmitjana, Venanci i Agapit, són un exponent de l’escultura del s. xix a Catalunya. Junts van obrir un taller, van col·laborar en la realització d’importants obres i van destacar com a docents, tenint com a deixebles importants escultors de finals del s. xix i principis del s. xx com Josep Llimona, Pau Gargallo o Eusebi Arnau.

c. de Berlín, 19-21 T. 934 909 565 Cuina basca amb receptes de qualitat i tapes de tot tipus.

A Nosa Casa c. de Guitard, 41 T. 934 910 255 Un restaurant petit, especialitzat en pop i mariscos frescos.

Rincón del Norte

Shi Man To c. de Galileu, 162 T. 934 906 646 Restaurant japonès amb un tracte amable, us recomano el seu yakisoba!

Restaurant etíop Addis-Abeba c. de Vallespir, 44 T. 934 094 037 Música, colors, olors i sabors etíops, en aquest original restaurant situat al cor de Sants.

c. de Joan Güell, 107 T. 933 391 026 Cuina basconavarresa, una mostra de la diversitat culinària que pot oferir la ciutat.

Can Manel c. de Galileu, 85 T. 933 391 047 Restaurant familiar de cuina catalana on et sents com a casa. Molt bones les seves carxofes i el garrí.

115

L’estació central de Barcelona L’estació de Sants 1 és una de les estacions ferroviàries de més trànsit de passatgers de tot l’Estat espanyol, ja que hi conflueixen la majoria de trens que fan entrada i sortida a Barcelona. Actualment és punt de parada de la línia ferroviària d’alta velocitat (AVE) a la capital, a l’espera de la posada en marxa de la nova estació de La Sagrera. El nom d’aquest barri ve donat per l’antiga església que hi havia aquí, la de Santa Maria de Sants, dedicada a Sant Bartomeu, datada de l’any 780. Abans del s. xviii era un camí rural al llarg del camí ral i una zona bàsicament agrícola que abastia el mercat barceloní d’hortalisses, blat, vinya i també de carn. La construcció d’una carretera nova avivà el ritme econòmic de la zona i ja al s. xix s’hi van construir tres obres importants: els vapors tèxtils, la carretera de Sants i la línia ferroviària. Sants va ser annexat a Barcelona l’any 1897 i és el barri més antic i més extens del districte. En un primer moment, aquesta estació era un simple baixador, però als anys seixanta, RENFE va posar en marxa un pla de reordenació de la xarxa que va comportar la construcció de la nova estació central de Barcelona a Sants, clausurant l’estació del Nord i relegant en un segon terme l’estació de França, estacions que fins aleshores havien exercit com a punts neuràlgics ferroviaris.

Llocs d’interès Parc de l’Espanya Industrial 2

L1 Plaça de Sants L3 Tarragona c. de Muntadas, 37 Es tracta d’una zona verda amb llac, just on hi havia una de les antigues fàbriques tèxtils propietat de la família Muntadas. És un dels parcs on podreu trobar més escultures per metre quadrat, com ara l’emblemàtic Drac d’Andrés Nagel, el Neptú de Manuel Fluxà, la Venus moderna de José Pérez Pérez o els Bous de l’abundància, d’Antoni Alsina. Aquí podeu gaudir d’un bell passeig o passar l’estona asseguts en alguna de les seves grades.

Plaça dels Països Catalans Es troba davant mateix de

l’estació de tren. Obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, fou una de les primeres places dures de la ciutat, i per això mateix molt criticada. Ara és un lloc idoni per practicar l’skate.

Els veïns recomanen… De tapes... Anar a fer un vermut és l’expressió més comuna per referir-se a «anar a fer l’aperitiu» o «anar a fer unes tapes», abans de l’hora de dinar.

El Vermut de Sants c. de Valladolid, 42 T. 676 394 292 A més de prendre un bon vermut, podeu aprofitar per fer-hi unes tapetes a bon preu.

Bodega Bartoli c. del Vallespir, 41 T. 933 391 021

Sants Estació 5

Tapes casolanes, embotits ibèrics, cuina de mercat i atenció excel·lent per part dels dos germans que porten el negoci.

La Taverna de Sants c. dels Comtes de Bell-Lloc, 97 T. 934 906 323 Gran varietat en tonyines i especialitats en tapes andaluses.

Visual Hotel Torre Catalunya av. de Roma, 2-4, planta 23 T. 936 006 996 Des d’aquest restaurant menjareu gaudint de vistes meravelloses de la ciutat.

Carmen c. de Valladolid, 44 T. 933 303 688 Cuina casolana, guisats de cullera i escudella i carn d’olla els divendres! Obert al migdia cada dia i les nits de dijous, divendres i dissabtes.

117

La nova Tàrraco Aquesta parada rep el nom d’un carrer dedicat a la ciutat de Tarragona, de la província homònima. Tarragona és una ciutat amb més de dos mil anys d’història. Els seus orígens es remunten a l’any 218 a. C., quan els exèrcits romans van arribar a la península Ibèrica per combatre els cartaginesos en la segona guerra Púnica. Gneu Escipió, que comandava les tropes romanes, va establir en aquestes terres un primer campament que més endavant es va convertir en la principal base militar dels romans a Hispània i poc després en la ciutat de Tàrraco, que va esdevenir la capital de la província Hispània Citerior i, anys més tard, de la província Tarraconensis. Els vestigis que encara es conserven de l’època, com ara el circ, el teatre i l’amfiteatre, fan palesa la importància d’aquesta ciutat en l’imperi Romà. Després de diverses incursions per part de francs, germànics i visigots, l’any 713 d. C., els musulmans van conquerir la ciutat i la van incorporar a l’Al-Andalus. A partir d’aquell moment, Tarragona va patir uns segles de despoblament i decadència fins el s. xii, que va ser ocupada per Ramon Berenguer III. Amb la guerra del Francès, el 1811, la ciutat va tornar a patir una davallada, però des d’aleshores la seva recuperació ha estat imparable. Avui, Tarragona és una ciutat pròspera i amb un gran llegat romà, motiu pel qual l’any 2000 la Unesco va declarar el seu conjunt arqueològic Patrimoni de la Humanitat.

Llocs d’interès Als terrenys del parc de Joan Miró 1 , antigament hi havia l’escorxador de Barcelona, que ocupava una superfície equivalent a quatre illes de l’Eixample. El parc es va inaugurar el 1983, i en destaca especialment l’escultura Dona i ocell 2 , de 22 m d’alçària, realitzada en formigó i ceràmica pel famós escultor i pintor a qui s’ha dedicat el parc. En aquest parc hi ha un dels dipòsits d’aigües pluvials de la ciutat, que podeu visitar trucant al 932 914 122. Tocant a la plaça d’Espanya, trobem l’antiga plaça de toros de Les Arenes 3 , construïda en estil neomudèjar i inaugurada l’any 1900. El 1977 s’hi va celebrar l’última corrida de toros. L’edifici ha estat remodelat, se n’ha conservat la façana

històrica, i s’ha convertit en un gran centre comercial i d’oci.

Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs

L1 Hostafrancs c. del Rector Triadó, 53 T. 934 230 440 S’hi fan activitats diverses, com ara cinema a la fresca, concerts, cursos de dansa, exposicions, teatre o ball per als més grans en una sala per a més de 450 persones.

Els veïns recomanen… Eden de Tapas c. de Mallorca, 6-8 T. 934 263 684 Gran varietat de tapes. Tenen menús de tot tipus: de dia, a la nit, anti-crisi i menús de cap de setmana.

Tarragona

Marrakech c. de Mallorca, 10 T. 934 240 741 Restaurant marroquí amb molt d’ambient.

J&J c. de Mallorca, 18-20 T. 934 261 684 Cuina de mercat amb productes de primera qualitat. Pica una mica el preu, però l’arròs caldós bé s’ho val! Diumenge tancat.

Itaca av. de Roma, 22 T. 932 265 594 Situat a la primera planta d’un luxós hotel, en aquest restaurant menjareu molt bé, cuina mediterrània i, si ho reserveu, ho podreu fer a la seva esplèndida terrassa. Tenen menú de preu tancat al migdia i menú degustació.

119

A la falda de Montjuïc El barri del Poble-sec està situat en un dels vessants de la muntanya de Montjuïc 1 , fet que ha marcat la seva formació i creixement. Aquest sector quedava molt a prop del recinte murallat de la ciutat. Després que les muralles de Barcelona foren enderrocades l’any 1854, aquests terrenys no quedaren inclosos dins el pla de l’Eixample de 1859, ni estaven subjectes a les seves limitacions urbanístiques, així que els propietaris de la zona van començar a construir, en petites parcel·les, cases per als obrers. Van aparèixer així els barris de la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertrán, que més tard quedarien agrupats sota un sol nom: el de Poble-sec, nom que probablement se li donava per la seva situació en pendent de la falda de Montjuïc, per la qual cosa tota l’aigua es veia arrossegada cap avall. A finals d’aquell mateix segle i principis del s. xx, aquest barri va viure un època daurada, sobretot gràcies a l’avinguda del Paral·lel, que es va omplir de teatres i de tavernes i es va convertir en un dels grans centres d’oci de la ciutat, fins al punt que l’avinguda es va arribar a conèixer com «el Broadway barceloní». Avui dia, aquest barri ple de vida és un dels més carismàtics de la ciutat, ja que ha conservat aquell aire originari i ha sabut treure partit de la barreja de cultures que actualment hi c onviu 2 .

Llocs d’interès Des d’aquest punt, us podeu endinsar al cor del Poble-sec i perdre-us per carrers amb encant com ara els carrers de Blai, del Poeta Cabanyes o l’acollidora plaça del Sortidor.

Mercat de les Flors

L1 / L3 Espanya c. de Lleida, 59 T. 932 562 600 Aquest teatre, des dels seus inicis, ha volgut ser un referent de l’escena en tot tipus d’expressió creativa, però centrada sobretot en la dansa contemporània. Ocupa l’edifici noucentista del Palau de l’Agricultura, construït arran de l’Exposició Internacional de 1929. Al costat del Mercat hi trobem la seu de l’Institut del Teatre 3 i a l’altra banda de la plaça, el Teatre Lliure, i junts formen un complex teatral d’altíssima qualitat.

Teatre Lliure 4

L1 / L3 Espanya pg. de Santa Madrona 40-46 T. 932 892 770 Fundat el 1976, el Lliure és un dels teatres més representatius de les arts escèniques d’aquest país. Compta amb una altra seu a Gràcia.

Poble Sec

La Lia d’en Vicius c. de Blai, 28-30 T. 934 416 072 Al rovell de l’ou del Poble-sec, aquí podreu tapejar i prendreus una copa de vi a preus raonables, el tracte de les seves mestresses és sempre d’agrair.

Els veïns recomanen…

I cap al tard...

El Sortidor

c. de la Creu dels Molers, 17 T. 934 433 243 Una barreja de bar de copes i cafè teatre amb una decoració que sembla que entris al circ i que et transporta a un món màgic. Ofereix espectacles en directe de música, teatre i ball.

pl. del Sortidor, 5 T. 935 188 544-671 520 482 Local modernista obert des del 1908. Tant si piques les croquetes de formatge Idiazábal com si menges els Panzerotti de bolets amb oli de tòfona blanca, et lleparàs els dits!

Taverna Can Margarit c. de la Concòrdia, 21 T. 934 416 723 Sembla ben bé una taverna de poble. Us recomano que hi tasteu el conill; una delícia.

Tinta Roja. Espai d’art

La Festa Major! La Festa Major del Poble-sec és a mitjan mes de juliol.

121

Construint la marina Les Reials Drassanes de Barcelona 1 és un conjunt arquitectònic d’estil gòtic civil edificat entre els segles xiii i xiv, on s’hi van construir gran nombre d’embarcacions mercantils i vaixells de guerra, de diferent calat i eslora, que van acabar adquirint gran fama a tota la Mediterrània per la seva qualitat. En morir Martí l’Humà l’any 1410, la conservació de les Drassanes va passar a la ciutat de Barcelona, després se’n va fer càrrec el Consolat de Mar i a partir del s. xvi, la Diputació General, fins que després de la Guerra dels Segadors la Corona se’n va apropiar. Acabada la Guerra de Successió, foren ocupades militarment i serviren de casernes fins al 1935. La seva perfecta construcció en pedra i fusta les ha mantingudes en peu durant segles, sobrevivint els terratrèmols que assoliren Barcelona els anys 1373 i 1428 i a diversos bombardejos durant la Guerra Civil espanyola. El conjunt, que el tanca un dels pocs vestigis de muralla que encara es conserven de l’antiga ciutat, avui dia és la seu del Museu Marítim on trobarem, entre d’altres, una rèplica del primer submarí de la història, l’Ictíneo, creat pel català Narcís Monturiol. Fora de l’edifici, un monument de Joaquim Ros Sabaté commemora la batalla que va servir per frenar l’expansió turca pel Mediterrani occidental.

Llocs d’interès A la part baixa de la Rambla, hi trobareu el Museu de Cera 2 (passatge Banca, 7) o l’Arts Santa Mònica (la Rambla, 7), que ocupa part de les dependències de l’antic convent que li dóna nom. Actualment és un centre de creativitat, un espai pluridisciplinari i punt de trobada de talent del país. De camí cap al Port Vell, la part més antiga del Port de Barcelona i cap al Maremàgnum 3 , una zona dedicada a l’ús comercial, trobareu el monument a Cristòfor Colom 4 , projectat per l’arquitecte Gaietà Buïgas en motiu de l’Exposició Universal de 1888. La seva columna de més de 50 metres, per on es pot pujar amb ascensor, està coronada per una estàtua de més de 7 metres realitzada per l’escultor Rafael Atché. Per una imatge diferent de la

ciutat, aneu a fer un passeig pel mar a bord de Las Golondrinas o pugeu al transbordador aeri del port (altrament dit el telefèric) i gaudiu de les vistes que us oferirà des de l’aire.

Drassanes 2

UN APUNT Les Drassanes, que es troben al final de la Rambla, són les drassanes medievals més grans i millor conservades d’Europa i van ser declarades monument històrico-artístic l’any 1976.

Després de la mort d’aquest artesà, la seva escola continua ensenyant a fer marionetes i com manipular-les.

Cafè del Conservatori

av. de les Drassanes, s/n A part de l’exposició permanent, podeu visitar també exposicions temporals relacionades amb el mar.

c. de les Tàpies, 3 T. 934 428 469 Restaurant del Nou Conservatori del Liceu. Menús diaris, jam-sessions i música en viu als vespres amb proposta gastronòmica suggerent.

Basílica de la Mercè

Africa Tamarane

pl. de la Mercè, 1 Just on es va aixecar la primera església de la Mercè l’any 1267, avui s’hi alça la basílica de la Mercè, que data del 1775.

c. de la Riereta, 26 T. 934 428 089 Restaurant galeria africà amb cuina de Sierra Leone, bona música, artesania i fins i tot una petita biblioteca!

Museu Marítim

Els veïns recomanen… Taller de Marionetas de Pepe Otal c. de Guàrdia, 11 T. 933 011 157

Il Mercante di Venezia c. de Josep Anselm Clavé, 11 T. 933 171 828 A prop de Colom hi ha un restaurant italià deliciós.

123

Un teatre amb passat accidentat Aquesta parada porta el nom del gran teatre dedicat a l’òpera situat a la Rambla 1 . A Catalunya, les primeres representacions d’òpera es remunten a principis del s. xviii, als anys de la Guerra de Successió. De fet, la primera òpera que es va representar va ser Il piú bel nome, una obra composta per Antonio Caldara amb motiu de les noces de l’arxiduc Carles d’Àustria amb Elisabet de Brunsvic, i va tenir lloc a la Llotja de Mar de Barcelona l’any 1708. Els orígens de l’actual Liceu cal buscar-los l’any 1838 al convent de Montsió, a l’avinguda del Portal de l’Àngel, amb el nom de Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés. Deu anys més tard, la institució es va traslladar a la seva ubicació actual, el solar de la Rambla que ocupava l’antic convent dels Trinitaris. L’edifici el va dissenyar l’arquitecte Miquel Garriga i Roca, amb l’ajuda de Josep Oriol Mestres, i es va inaugurar el 4 d’abril de 1847 amb un variat programa teatral i simfònic. La seva construcció es va finançar gràcies a les aportacions d’accionistes particulars, els quals van adquirir la propietat de la majoria de llotges i butaques del teatre. Actualment, aquesta òpera és de titularitat pública i l’administra la Fundació del Gran Teatre del Liceu, creada l’any 1994, arran del gran incendi que en va destruir la sala i l’escenari. El 1999, el Liceu va reobrir després d’una acurada reconstrucció i ampliació. Llocs d’interès Aquesta parada té els accessos al bell mig de la Rambla, el carrer més representatiu de la ciutat. Des d’aquí, us podeu apropar a la plaça de Sant Josep Oriol i a la plaça del Pi, on destaca l’església de Santa Maria del Pi, d’estil gòtic. D’aquesta última plaça, en surt el carrer de Petritxol, un carreró amb història i ple de vida per les diverses sales d’art que hi trobem escampades i, sobretot, per les nombroses granges on els barcelonins, ja des de principis del segle passat, van a assaborir una bona xocolata amb nata, és a dir «un suís». A tocar de la Rambla, també hi ha la plaça Reial 2 , una plaça porxada del s. xix molt estimada per la gent d’aquí. Al centre de la plaça, decoren el conjunt la font de les Tres Gràcies i dos

fanals extraordinaris dissenyats per Antoni Gaudí.

Palau Güell c. Nou de la Rambla, 3-5 T. 934 725 775 Aquest edifici també d’Antoni Gaudí va ser declarat Patrimoni Mundial per la Unesco. Després d’uns quants anys d’obres de restauració, el Palau Güell ara és obert al públic.

Mercat de La Boqueria 3 la Rambla, 89, bis El mercat de Sant Josep, conegut popularment com la Boqueria, és un mercat amb molta història i el més visitat de Barcelona. Un festival de colors i olors...

Palau de La Virreina 4 la Rambla, 99 T. 933 017 775 Aquest palau el va fer construir el virrei del Perú, Manuel

Liceu

d’Amat i Junyent, per a la seva esposa, i es considera una joia del barroc. L’edifici disposa de diferents espais per fer-hi exposicions.

Filmoteca de Catalunya pl. de Salvador Seguí, 1 T. 935 671 070 A part de programar pel·lícules d’autor, es dedica a la preservació i la investigació de material fílmic i a la difusió de la cultura cinematogràfica. Tot plegat en un nou edifici inaugurat el 2012.

Els veïns recomanen… El Cafè de l’Òpera la Rambla, 74 T. 933 177 585 En aquest cafè de la Rambla s’hi reunien fa un segle els aristòcrates de la ciutat abans o després d’anar al Liceu.

125

L’avinguda que travessa l’Eixample La gran avinguda que dóna nom a aquesta parada s’anomena Diagonal perquè travessa diagonalment la quadrícula de l’Eixample. Aquesta artèria va ser traçada per Ildefons Cerdà en el seu projecte d’eixample de ciutat i creua amb l’avinguda Meridiana i la Gran Via de les Corts Catalanes a la plaça de les Glòries. Va ser el mateix Cerdà qui la va batejar amb el nom que avui la coneixem, encara que no ha estat l’únic que ha tingut al llarg de la història. Els altres noms han estat: Gran Via Diagonal, avinguda d’Argüelles, avinguda de la Nacionalitat Catalana, avinguda d’Alfons XIII, avinguda del 14 d’abril i avenida del Generalísimo Franco. L’any 1992 aquesta via només arribava fins a la plaça de les Glòries, però el 1999 es va prolongar fins a la rambla de Prim i actualment fa gairebé 11 quilòmetres. El nou barri que s’ha creat al voltant de la zona marítima ha estat batejat com Diagonal Mar i és una de les àrees de Barcelona que més canvis ha experimentat en els últims anys. Ara per ara, a la ciutat existeixen dues línies de tramvia, el Trambaix i el Trambesòs, i totes dues recorren una part de l’avinguda Diagonal. La primera comprèn el tram que va de Zona Universitària a la plaça de Francesc Macià i la segona, el que va de la plaça de les Glòries al Fòrum.

Llocs d’interès No gaire lluny de la parada de metro, on la Diagonal creua amb el passeig de Gràcia, hi trobem l’Obelisc 1 o el Llapis, que és com la majoria de barcelonins anomenen aquest monument dedicat a Francesc Pi i Margall, president de la Primera República. En una de les cantonades, hi ha el Palau Robert, un edifici d’estil neoclàssic que al seu interior acull l’Oficina de Turisme de Catalunya i una sala d’exposicions amb uns agradables jardins on desconnectar del brogit de la Diagonal. Si recorrem l’avinguda Diagonal, al número 420 hi trobarem la Casa Terrades o Casa de les Punxes 2 , projectada per Josep Puig i Cadafalch l’any 1905. Al costat, al número 442, hi ha la Casa Comalat, de l’arquitecte Salvador Valeri, i just al davant,

al 373, hi ha el Palau Baró de Quadras 3 una altra obra de Puig i Cadafalch que avui acull l’Institut Ramon Llull, un organisme públic creat amb l’objectiu de promoure a l’exterior la llengua i cultura catalanes

INSTITUT FRANCÈS c. de Moià, 8 T. 935 677 777 S’organitzen xerrades i es projecten films en V.O. subtitulada.

CASA AMÈRICA c. de Còrsega, 299, entresòl T. 932 380 661 Un lloc on conèixer i apropar-se a les realitats de l’altra banda de l’Atlàntic. Es fan xerrades i altres activitats que podreu consultar a la seva web.

CASA FUSTER 4 pg. de Gràcia, 132 T. 93 255 30 00 Aquest edifici, construït el 1908

Diagonal 5 6 7

i totalment restaurat el 2004, és obra del genial arquitecte català Lluís Domènech i Montaner. Actualment és un hotel de luxe, però manté l‘esperit de l’època de les tertúlies culturals impulsant diversos esdeveniments socials, artístics i musicals.

Els veïns recomanen… La Bodegueta rambla de Catalunya, 100 T. 932 154 894 Celler rústic i atapeït amb tauletes on fer una copa de vi i picar una mica...

Nomo c. Gran de Gràcia, 13 T. 934 159 622 Restaurant amb una variada mostra de gastronomia nipona: omu yakisoba, makis, nigiris… Supervisada pel seu cap de cuina japonès.

127

La Fontana de Gràcia El nom d’aquesta parada prové d’una antiga finca, propietat de Joaquim Roca i Batlle, que hi havia al terme de Gràcia. Dins els seus terrenys, hi havia jardins amb estàtues, brolladors i una font molt bonica, que és la que va donar nom a la finca. També hi havia hortes i un bosc, que era obert a tothom i un lloc d’esbarjo habitual per als veïns i veïnes. Aquesta casa també es coneixia popularment com La casa de la serp, ja que, segons diuen, a la porxada s’hi exhibia una serp dissecada de més de quatre metres. L’edifici constava d’una planta baixa i de dos pisos, i tenia una capella adossada. De la façana, en destacava un rellotge de sol. Vicenç Roca i Pi, l’hereu de la finca, es va vendre aquestes terres a finals del s. xix. En els seus terrenys s’hi va urbanitzar la rambla del Prat, amb la construcció de diversos edificis residencials, i el 1905 s’hi va inaugurar el Gran Teatro del Bosque de la Fontana, predecessor de l’actual cinema Bosque, que n’ha heretat el nom. Aquest gran teatre comptava, a més, amb un jardí, un quiosc de begudes i una pista de gel. L’actual cinema encara conserva a la façana quatre claus d’arcada, esculpides per Pau Gargallo i Catalán, amb quatre màscares al centre que representen quatre personatges importants per a l’escultor: els pintors Pablo Picasso i Isidre Nonell, el doctor Jacint Reventós, i ell mateix.

Llocs d’interès Recorrent un dels carrers més emblemàtics del barri, el carrer Gran de Gràcia, trobem molts edificis de gran valor arquitectònic, com ara la Casa Francesc Cama 1 , al número 77, la Casa Elisa Bremon, al número 61, o la Casa Cama i Escurra, amb les seves esplèndides tribunes de ferro forjat i vidres emplomats, al número 15. El barri de Gràcia també és molt popular per la gran quantitat de places que té i la vida al carrer que això genera. 2

Casa Vicens 3 c. de les Carolines, 24 Aquesta espectacular casa amb reminiscències orientals i mudèjars construïda l’any 1883 va ser el primer projecte important d’Antoni Gaudí. L’encàrrec li va fer Manuel Vicens, propietari d’una fàbrica de

Fontana

UN APUNT A meitat d’agost se celebra la Festa Major de Gràcia, una de les festes més esperades de la ciutat!

rajoles, d’aquí que la ceràmica sigui l’element predominant de la façana.

«galettes», tes, infusions, còctels….

Centre Artesà Tradicionàrius 4

c. de Luis Antúnez, 7 T 932 187 387 Emblemàtic bar de la vila de Gràcia des de 1889, entrepans, tapes i menú al migdia. Obren d’hora i tanquen tard.

travessia de Sant Antoni, 6-8 T. 932 184 485 En aquest centre dedicat a la cultura tradicional catalana s’hi fan concerts i tallers de música i dansa tradicional.

Lluïsos de Gràcia pl. del Nord, 7-10 T. 932 183 372 Associació sociocultural i esportiva amb més de 150 anys d’història i amb una àmplia oferta d’activitats.

Els veïns recomanen… Crepes Barcelona c. de Verdi, 15 T. 934 153 057 A més de creps, ofereixen

Bar Roure

I cap al tard...

Dedues Cocktail Bar c. del Torrent de l’Olla, 89 Còctels boníssims elaborats amb fruita natural i música ambiental per a tots els gustos.

Festa de sant Medir El dia 3 de març, a Gràcia, s’hi celebra la festa de Sant Medir, Una festa popular molt dolça: 27 colles es passegen pels carrers de la vila muntades a cavall o en diferents carruatges i camions provocant una autèntica pluja de caramels!

129

El cònsol francès Ferdinand-Marie de Lesseps va néixer a Versalles l’any 1805. Del 1842 al 1848, va ser cònsol de França a la ciutat de Barcelona i va tenir el seu domicili en una torre de la plaça que més tard va prendre el seu nom. L’any 1842 va intercedir a favor de la ciutat durant el bombardeig ordenat per Espartero, llavors regent de la ciutat. Una de les fites més importants que Lesseps va aconseguir va ser la construcció del canal de Suez, una via que va unir el mar Mediterrani amb el mar Roig i va facilitar el transport marítim global. Aquesta obra d’enginyeria es va inaugurar l’any 1869 i, amb la culminació del canal, a Lesseps se li va concedir la Gran Creu de la Legió d’Honor. Després de l’èxit d’aquesta gran obra, Lesseps va crear una companyia per construir el canal de Panamà, però la suspensió del projecte l’any 1889 va acabar provocant un gran escàndol. Lesseps va ser jutjat l’any 1893 a París i condemnat a 5 anys de presó per frau, sentència que mai no es va aplicar i que més endavant es va anul·lar. Finalment, va morir l’any 1894. Antigament, al lloc on avui hi ha la plaça Lesseps 1 s’hi estenien els camps de conreu de l’antiga masia Pla de Cassoles, deformació del nom primitiu de «cases soles», un mas del 1688 el perímetre del qual quedava limitat per la riera de Vallcarca, el carrer Gran de Gràcia i el carrer del Torrent de l’Olla.

Llocs d’interès

Només sortir de la parada del metro, al número 6 de la plaça, hi trobem les Cases Ramos 2 , un edifici residencial d’estil modernista projectat l’any 1906 per l’arquitecte Jaume Torres i Grau.

Parròquia de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Josep (Els Josepets) pl. de Lesseps, 25 Els carmelites descalços, popularment coneguts com els josepets, es van establir aquí l’any 1626, a l’antic camí de Sant Cugat. Una primera església es va consagrar quatre anys després i es va posar sota l’advocació de la Mare de Déu de Gràcia, fet que va determinar la denominació de la vila. L’edifici que ens ha perdurat és d’estil barroc, va ser iniciat el 1658, es va enllestir el 1687

i va ser projectat per fra Josep de la Concepció, conegut com el Tracista.

Biblioteca Jaume Fuster 3 pl. de Lesseps, 20-22 T. 933 684 564 Es tracta d’un edifici de tres plantes molt modern i ben equipat on trobareu, a més, l’Arxiu Municipal del districte de Gràcia.

Santuari de Sant Josep de la Muntanya 4 av. del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 25 Aquest santuari, que fou inagurat el 1902 és d’estil neoromànic amb elements modernistes i des dels seus inicis acull la Congregació de Mares dels Desemparats que actualment manté una residència benèfica d’infants.

Lesseps 3

A prop del Park Güell (on arribareu des d’aquesta parada o la de Vallcarca) hi ha el nou espai Gaudí Experiència, al carrer de Larrard, 41, un lloc per conèixer millor l’univers creatiu de l’arquitecte català i endinsar-nos en els seus misteris arquitectònics.

Els veïns recomanen… La Taberna de Lesseps c. de Septimània, 23 T. 932 184 215 Braseria. Boníssim el seu pernil ibèric i el gazpacho. Diumenge a la nit, tancat.

Stuzzichini c. Nil Fabra, 11. T. 627 724 976 Un racó molt original on se’ns ofereix cuina casolana italiana, aperitius, còctels... El nom vol dir «tapeo», en italià.

131

La vall estreta El topònim prové de la contracció de Vall Càrcara o el que és el mateix, vall encarcarada o encaixonada, ja que per aquí s’hi esmunyien les aigües del torrent Merdançà. Vallcarca és un barri amagat entre dos turons, el del Putget i el del Coll, que inicialment formava part d’Horta, i que s’estén seguint el curs de la riera que li dóna nom. Els seus nuclis primigenis eren l’hostal de la Farigola (que va ser enderrocat per construir-hi una escola el 1918), Can Falcó, Can Mas i Can Gomis, en els jardins del qual es va construir l’Hospital Militar. En els seus inicis Vallcarca era un dels barris d’estiueig de la menestralia barcelonina amb nombroses casetes i torres disperses formant un paradís franquejat pels dos turons i allunyat del bullici del centre de la ciutat 1 . Els interessos de la gent de la vall però, eren molt diferents d’aquesta nova classe benestant. Els estiuejants volien tranquil·litat i els veïns volien millors infraestructures i comunicacions. Finalment es va construir un viaducte que salvava la vall (el pont de Vallcarca) i es va urbanitzar la riera. Seguint-ne el curs, es va obrir al trànsit l’avinguda de Vallcarca, fet que va suposar la fi de l’aïllament en què es trobava. Tot i la posada en marxa d’un pla de remodelació, amb un corredor verd al llarg de l’avinguda, amb equipaments públics i nous habitatges, el barri conserva encara una identitat pròpia.

Llocs d’interès Park Güell 2 c. d’Olot, s/n Aquest parc, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, el va projectar Antoni Gaudí per encàrrec de l’industrial i mecenes Eusebi Güell. La idea inicial era crear una ciutat jardí, on de les 15 hectàrees de terreny de què disposava, la meitat eren per construir-hi habitatges unifamiliars i serveis d’ús públic i l’altra meitat per fer-hi jardins. El projecte va fracassar i només s’hi van acabar construint dues cases: la casa Martí Trias, construïda per Juli Batllevell i Arús, i el que avui es coneix com a Casa Museu Gaudí, construïda per Francesc Berenguer i Mestres i residència de Gaudí entre els anys 1906 i 1925. A l’entrada principal del carrer Olot, també hi trobem dos pavellons que havien d’acollir la porteria i

serveis, i que avui ocupen el centre d’interpretació del parc i la botiga. D’aquest magnífic parc, en destaquen especialment la plaça amb l’ondulant banc cobert de trencadís de Josep Maria Jujol, i la sala hipòstila, que s’ubica just a sota, amb 86 columnes que, com que són buides per dins, recullen l’aigua de pluja i la filtren a unes cisternes que l’emmagatzemen per després utilitzar-la per rec. L’element més emblemàtic és la font en forma de llangardaix que hi ha a l’escalinata d’entrada, la qual és el sobreeixidor de la cisterna.

Jardins del Turó del Putget Ubicat entre els carrers de Manacor, de Marmellà i de Ferran Puig, aquests jardins estan situats a dalt de tot del turó del Putget i ofereixen una de les

Vallcarca

vistes més privilegiades de la ciutat, tant de cara al mar com de cara a Collserola. S’hi pot accedir mitjançant una de les escales mecàniques que s’han instal·lat recentment al barri.

Casa Comas d’Argemir 3 av. República Argentina, 92 Casa modernista de 1904 que sembla una fortificació medieval i és obra de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, autor també de l’Arc de Triomf.

Els veïns recomanen… El Rincón av. República Argentina, 162 T. 934 171 150 Es tracta d’un bar molt petit, però molt ben emplaçat ja que ocupa una cantonada amb perfectes vistes al pont de Vallcarca.

133

El convent dels necessitats Cap a l’any 1860 es van instal·lar en unes coves d’aquesta zona sis ermitans, conduïts pel pare Palau, Francesc Palau i Quer, encarregat de la publicació de la revista El ermitaño i fundador de la Congregació de les Carmelitanes Terciàries Descalces, que practicava la caritat entre gent malalta o marginada. Aquest pare, conegut pel seu interès per l’exorcisme, convocava els fidels penitents al convent de Santa Creu de Vallcarca, o convent dels Penitents, al qual acudien tant devots com malalts a la recerca d’ajut espiritual. Mossèn Jacint Verdaguer va decidir comprar aquest convent en subhasta pública i hi va viure durant un temps, però el va haver d’abandonar perquè no el podia mantenir. Més tard s’hi va calar foc i, al final, l’ajuntament d’Horta el va enderrocar. També rep el nom de Penitents el torrent que baixa del cim del Tibidabo i que abasteix d’aigua la riera de Vallcarca. Aquesta zona va esdevenir un petit i tranquil barri de torretes residencials de la serra de Collserola, articulat bàsicament al voltant d’una gran casa senyorial, la de Can Gomis. El barri queda ara dividit per la ronda de Dalt i s’ha anat urbanitzant i modernitzant en els darrers anys. Aquí, com en altres zones, han sorgit diverses associacions de veïns que s’esforcen per frenar la gran especulació immobiliària d’aquesta àrea.

Llocs d’interès Convent dels Penitents 1

c. de Ticià, 21 O el que en queda d’ell: un pas de viacrucis conservat a l’interior dels terrenys del que ara és una clínica, que porten les monges de les carmelites descalces. Prop d’aquí, al número 16 del mateix carrer, hi ha una placa en record del poeta Rubén Darío que recorda l’estada que hi va fer.

Església de la Mare de Déu del Coll 2 c. del Santuari, 30 T 932 138 229 Per arribar aquí haurem de creuar fins a l’altra banda del parc de la Creueta del Coll. Aquest edifici data del segle xi i és d’estil romànic. Es pot visitar només quan hi ha celebracions litúrgiques.

Centre Cívic del Carmel c. del Santuari, 27 T. 932 563 333 Aquest centre queda enmig de tres parcs: el de la Creueta del Coll, el del Carmel i el Park Güell, i vol promoure la participació social i cultural de les persones, grups i entitats del barri, així com també vol contribuir al desenvolupament cultural i solidari del Carmel.

Penitents

Els veïns recomanen… Chiffon Café av. de Vallcarca, 250 T. 931 260 781 Peculiar cafè polivalent on us serviran esmorzars deliciosos o un plat casolà, també per emportar.

Finca Sansalvador 3 pg. de la Mare de Déu del Coll, 79 Edifici projectat per Josep Maria Jujol l’any 1909, d’estil modernista. Els seus jardins són per perdre-s’hi una bona estona. Acull una mostra sobre l’arquitecte i la seu del Taller d’Història de Gràcia.

135

Un nom mil·lenari Hebron és la ciutat cisjordana on David va ser proclamat rei de Judà, segons l’Antic Testament. El nom d’aquesta zona de Barcelona prové del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron fundat l’any 1393 per iniciativa de la reina Violant de Bar, casada amb Joan I d’Aragó. Violant va fer venir uns monjos de València expressament i va promoure’n l’ús allotjant-hi nobles i magnats de Barcelona. Aquest monestir va adquirir molta importància els segles següents. Després d’un període de decadència fou cremat i destruït l’any 1835, com molts d’altres de Barcelona i de les rodalies, arran d’una revolta popular política i social. A partir dels anys 60, aquesta zona es va destinar a parc urbà i ciutat jardí. Però més endavant, un pla parcial va canviar-ne la qualificació i s’hi van començar a construir blocs de pisos, que es van ampliar encara més amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. Després d’aquest esdeveniment esportiu, el barri 1 de la «vall del soroll», com alguns veïns l’anomenen, ha batejat molts dels seus grans vials o carrers amb noms de personatges il·lustres de la nostra història o noms bíblics de l’Antic Testament.

Vall d’Hebron 5

Llocs d’interès Mercat de la Vall d’Hebron pg. de la Vall d’Hebron, 130 El mercat de la Vall d’Hebron és un dels mercats més moderns de Barcelona: es va inaugurar el 1969 i ha estat remodelat recentment. Ara compta amb una estructura nova, de formigó vist.

Olimpics. Centre Municipal d’Esports 2

L3 Montbau pg. Vall d’Hebron, 166-176 T. 934 283 952 En aquest pavelló s’hi van realitzar les proves de voleibol durant els Jocs Olímpics de 1992. Al costat, hi ha el Centre Municipal de Tennis, amb 18 pistes de terra batuda.

Parc de la Vall d’Hebron

L3 Montbau pg. de la Vall d’Hebron amb av. de Martí Codolar Entre aquesta estació i Montbau, aquest enorme parc compta amb unes plataformes a diferents nivells ideades per l’artista Joan Brossa des de les quals es pot observar la ciutat. A més, aquest parc acull diferents instal·lacions i recintes esportius com els camps municipals de rugbi, de futbol, de tennis, i fins i tot un camp de tir amb arc, així com la piscina municipal de la Clota.

Museu d’Art Palmero 3 c. de Judea, 2 T. 932 126 551 Aquí podreu veure algunes de les obres d’aquesta saga de pintors, amb la bellesa de la dona com a eix central i on l’expressionisme i l’abstracte

hi predominen. L’exposició és dins del Mas Figuerola, del segle xv, que encara avui resta molt ben conservat.

Centre Cívic La Teixonera c. d’Arenys, 75 T. 932 563 388 Un espai creat per donar ales a creacions artístiques, musicals i arts escèniques. A més, s’hi fan tallers i exposicions molt interessants.

Els veïns recomanen… Bar Plaza Café c. d’Arenys, 14 T. 934 183 719 Antic garatge d’una família de peixaters reconvertit en bar. Tapes de mar i de terra.

137

La muntanya-casa o la torre Gombau Hi ha dues teories sobre l’origen del nom Montbau. La primera, i més fiable, conta que és un nom inventat a partir dels termes mont (muntanya) i bau (paraula alemanya que significa construcció o casa), jugant amb el nom del moviment arquitectònic alemany Bauhaus. La segona, afirma que podria derivar d’una deformació del mot Gombau, nom que rebia una torre que hi havia a Horta a l’època medieval. Antigament, aquesta àrea al peu de la serra de Collserola estava pràcticament deshabitada i coberta per vegetació frondosa; només comptava amb alguna masia dispersa. Cap al segle xix, alguns burgesos de la ciutat van començar a edificar aquí la seva segona residència per gaudir de les vistes de Barcelona. Però no va ser fins a mitjan s. xx que aquest barri va començar a prendre la forma que té actualment. L’onada migratòria que va rebre Barcelona a partir dels anys 50 va accelerar el creixement de la ciutat i va afavorir la creació de barris nous, com Montbau. Entre el 1957 i el 1965, el Patronat Municipal de l’Habitatge va impulsar la urbanització d’aquesta àrea amb la idea de crear-hi blocs residencials amb zones enjardinades. El projecte es va encarregar a un equip d’arquitectes de prestigi, els quals es van inspirar en criteris urbanístics racionalistes.

Llocs d’interès Jardins de Montbau c. de la Poesia, 6 Aquests jardins disposen d’una pista de patinatge i una pista de bàsquet. Si voleu fer esport a l’aire lliure, només heu d’agafar els patins o una pilota de bàsquet i anar-hi.

Granja Vella de Martí Codolar 1 av. del Cardenal Vidal i Barraquer, 15 T. 934 291 803 Des del segle xv, van anar passant per aquesta finca els pagesos, els monjos jerònims i els comerciants. Aquests la van embellir per convertir-la en residència estiuenca. Ara és una residència salesiana. Els seus jardins esplèndids van acollir el primer zoològic de Barcelona, que més endavant es va vendre a la ciutat i va donar origen a l’actual zoo.

Torre Jussana 2 av. del Cardenal Vidal i Barraquer, 30 T. 932 564 118 Aquest palauet d’estil neoclàssic acull avui un centre de serveis a les associacions per donar suport i assessorament a totes aquelles entitats ciutadanes que ho requereixin.

Pavelló de la República 3 av. del Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 T. 934 283 796 Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 es va fer aquesta rèplica de l’edifici que la República Espanyola encarregà als arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per tal de representar-la, en plena Guerra Civil espanyola, a l’Exposició Internacional de París del 1937. Actualment Centre d’Estudis Internacionals, s’hi fan exposicions, cursos i seminaris, amb una biblioteca i un arxiu, rela-

Montbau

UN APUNT El 60% de la superfície d’aquest barri és encara ara ocupat per vegetació.

cionats amb la Guerra Civil, el franquisme i la transició. Davant del pavelló trobareu una impressionant escultura de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, Mistos. 3

Els veïns recomanen… Els Mistos c. de Juan de Mena, 1-3 T. 934 282 137 Deliciosa cuina gallega, una especialitat que no podria faltar en una ciutat amb tanta població d’aquelles terres! Ha estat molt recomanat pels veïns, potser per això costuma a estar molt ple.

Can Travi Nou 4 c. de Jorge Manrique, s/n T. 934 280 301 Ubicat en una masia catalana de finals del segle xvii, aquest és un restaurant rústic i acollidor que no sembla que es trobi enmig d’una bulliciosa ciutat.

139

La llar d’ancians i orfes Al vessant sud-est de la serra de Collserola hi trobem el que avui popularment es coneix com les Llars Mundet, un complex arquitectònic que originàriament es va construir per a usos socials i assistencials. L’any 1954, Artur Mundet i Carbó, un empresari empordanès establert a Mèxic que va fer fortuna en la indústria agroalimentària, va decidir fer una donació a la Diputació Provincial de Barcelona amb la condició que es construís un complex residencial dedicat a infants, orfes i gent gran. El projecte es va encarregar a l’arquitecte Manuel Baldrich i Tibau, el qual va aprofitar un edifici que havia quedat a mig construir abans de la guerra i que havia servit com a camp de concentració fins al 1940. A banda d’aquesta construcció, també va projectar pavellons nous. Finalment, l’any 1958, es va inaugurar aquest nou conjunt assistencial amb el nom de Llars Anna Gironella de Mundet, en honor de l’esposa d’Artur Mundet. Els diversos edificis que el componen es van decorar amb obres de reconeguts pintors i escultors, com ara Subirachs, Clarà o Guinovart. Artur Mundet va morir a Mèxic l’any 1965. Actualment, dins el recinte de les Llars Mundet hi ha un campus de la Universitat de Barcelona, diversos equipaments de la Diputació de Barcelona i un complex esportiu.

Llocs d’interès Palauet de Les Heures 1 pg. de la Vall d’Hebron, 171 T. 935 677 400 Aquest edifici d’inspiració noucentista, que en el seu origen va ser la residència d’un indià i que durant la Guerra Civil va acollir el president Companys, és avui un espai destinat als estudis de formació continuada i de postgrau de la Universitat de Barcelona. No deixeu de visitar els seus fabulosos jardins on trobareu diverses escultures de Josep Campeny, entre les quals destaca l’al·legoria Les Heures, que està ubicada a la façana principal i que ha donat nom al conjunt.

Museu de Carruatges del Foment 2 pl. de Josep Pallach, 8 T. 934 275 813 Voleu veure com es movien antigament els barcelonins?

Doncs en aquest museu hi trobareu una col·lecció molt ben conservada de carros de cavalls, carruatges de treball, de passeig i de transport dels s. xix i xx. Només obre de dilluns a divendres, de 10 a 13 h, i l’entrada és gratuïta.

Laberint d’Horta 3 pg. dels Castanyers, 1 (dins del parc del Laberint, sobre els jardins de Marià Cañardo i Lacasta) Un jardí neoclàssic del s. xviii amb un laberint fet a base de xiprers retallats que és el que dóna nom al conjunt. Aquest jardí és el més antic que es conserva a la ciutat i probablement un dels més bonics. Val la pena pagar els pocs euros que demanen d’entrada per poder gaudir de la tranquil·litat i la bellesa que ofereix aquest espai.

Mundet

Velòdrom d’Horta 4 pg. Vall d’Hebron, 185-201 T. 934 279 142 Inaugurat amb motiu del Campionat Mundial de Ciclisme en Pista l’any 1984 i seu de les proves de ciclisme en pista dels Jocs Olímpics de 1992, aquest velòdrom té capacitat per a quasi quatre mil espectadors. L’equipament és obra dels arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius i va ser premi FAD l’any 1984.

Els veïns recomanen… Can Cortada av. Estatut de Catalunya, s/n T. 934 272 315 Aquest edifici era una torre de defensa del segle xi, més tard reconvertida en masia i rodejada de jardí. Ara és un restaurant on assaborir plats de cuina catalana. Podrem escollir si dinar al saló, a la bodega o a les golfes.

141

De Valldaura a Santes Creus

Les primeres documentacions que existeixen sobre aquesta zona es remunten a l’any 1150, quan Guillem Ramon II de Montcada va regalar aquestes terres a la comunitat cistercenca de la Grand Selva perquè hi fundés un monestir en honor de la Mare de Déu, el monestir de Santa Maria de Valldaura. En aquest monestir de Valldaura s’hi va establir la primera comunitat cistercenca de Catalunya, que pocs anys després va fundar el monestir de Santes Creus. Un cop tota la comunitat es va instal·lar a Santes Creus, el monestir de Valldaura va passar a mans de la casa de Barcelona. Entre els segles xiii i xv es va convertir en residència reial, un lloc de repòs i de caça dels comtes reis de Barcelona i de la Corona d’Aragó, però amb l’arribada dels Trastàmara al poder aquest palau va entrar en decadència i es va abandonar, fins al s. xvii, en què es van aprofitar les seves restes per edificar-hi una masia. Al s. xviii es va refer la capella del palau i es va dedicar a la Mare de Déu del Roser. El 2010, la finca Valldaura 1 fou adquirida per l’IACC (Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya) per instal·lar-hi els Valldaura Labs, un centre de recerca sobre l’hàbitat autosuficient, mitjançant el qual podem aprendre directament de la natura per després portar aquest coneixement a la regeneració de les ciutats del segle xxi.

Llocs d’interès 3

Parc de la Unitat 2 c. de Lloret de Mar, 91 Un gran parc enmig d’aquest barri que barreja els blocs de pisos, amb les cases baixes i les torres residencials. En aquest parc se celebren alguns dels actes de la festa major d’Horta, a mitjan de setembre.

Museu Africà Daniel Comboni 3 c. de Feliu i Codina, 59 T. 934 278 577 En aquest museu creat per missioners combonians s’hi vol donar a conèixer els pobles, les cultures i la història de l’Àfrica. Si el voleu visitar sense concertar visita, ho podeu fer tots els dijous no festius de 4 a 8 de la tarda.

Parc de Collserola T. 932 803 552 Valldaura és una de les parades des de la qual es pot accedir a aquest pulmó verd de l’àrea metropolitana, amb més de 8.000 hectàrees obertes a tothom. Sortint de la parada, agafeu el carrer del cementiri Collserola i aneu pujant fins que us canseu... Si agafeu la carretera d’Horta a Cerdanyola, arribareu a Can Valldaura i si seguiu, arribareu al terme municipal de Cerdanyola. S’hi poden fer rutes a peu, amb bicicleta o, fins i tot, a cavall. Constitueix un magnífic massís que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. La gran varietat de formacions vegetals i forestals li confereixen una valuosa diversitat biològica.

Valldaura

Els veïns recomanen… Loli c. del Canigó, 121 T. 934 274 827 Un establiment molt modest, però molt recomanat per la gent del barri pels plats casolans que, amb tanta gràcia, cuina la seva mestressa.

143

La font dels canyissars La primera denominació de Canyelles la trobem al s. x citada com a Canellas i fa referència a una font històrica que es troba relativament a prop, a l’anomenat turó de la Segarra. Canyelles 1 , inicialment, es va construir com un polígon d’habitatges l’any 1974 i els seus primers habitants van ser els expropiats del barri de la Guineueta Vella. Actualment, una gran part de la seva població és immigrant. Es troba en plena muntanya de Collserola i és un dels barris amb més projecció de futur de la zona, gràcies a les rondes que s’hi van construir l’any 1991. Aquest barri ha estat remodelat recentment, com molts altres de la ciutat. En aquest cas s’han creat espais verds entre els blocs de pisos, mirant de netejar així la seva cara més grisa. El parc de Josep Maria Serra Martí o de Can Serra 2 , és una de les atraccions principals i una de les àrees verdes més grans d’aquesta zona de Barcelona. Rep el nom d’un antic regidor d’Urbanisme i Serveis Municipals de l’Ajuntament de Barcelona; inaugurat l’any 1998, hi destaca la font de Manuel de Falla, que ofereix un espectacle d’aigua, llums de colors i coreografies musicals especialment dissenyades per a aquesta font. Davant de la font, sobre una gran peanya de formigó pintat, hi ha l’escultura Alegrías 3 , de Naxo Farreras. La primera quinzena d’octubre, el parc esdevé seu central de moltes activitats de la festa major del barri.

Llocs d’interès Parc Tecnològic Barcelona Nord 5

c. de Marie Curie, 8-14 T. 932 917 777 Ofereix serveis de suport a la innovació, la consolidació i el creixement de les empreses, així com a la divulgació i capacitació tecnològica.

Biblioteca Canyelles ronda de la Guineueta Vella, 34 T. 932 749 474 Es troba molt a prop del parc de Josep Maria Serra Martí i compta amb un fons multisuport sobre ciències forenses i criminologia.

Mercat de Canyelles c. d’Antonio Machado, 10 T. 934 277 186 És el mercat més jove de la xarxa de mercats de la ciutat, ja que es va construir el 1987.

Una de les seves particularitats és l’estructura metàl·lica que el cobreix i el tancament d’obra vista.

Parc de la Guineueta 4 Aquest parc, situat a l’altra banda de la ronda de Dalt, va ser construït el 1970 aprofitant un barranc natural. Disposa de zona de jocs, d’un petit estany i d’un bosquet que acull una escultura de ferro d’una guineu, de l’artista Julià Riu Serra.

Skatepark 5 via Favència cantonada amb c. de l’Artesania Segons els entesos, un indret molt recomanable per practicar skate de rampa. Està format per quatre zones amb diferents instal·lacions, com ara baranes, hubba, bowl i tot el necessari per practicar aquest esport urbà. Un paradís per als amants de l’skate.

Canyelles

Els veïns recomanen… Casa Lora ronda de la Guineueta Vella, 52 T. 934 277 475 Lloc per entaular-se i gaudir d’un bon àpat casolà.

Bar Magi pg. de Valldaura, 137 T. 932 749 498 Un lloc popular on esmorzar, o fer un menú al migdia, dinars d’empresa en el seu saló privat... Molt freqüentat pels treballadors del barri.

145

Una comunitat forta com la pedra El barri de les Roquetes, que dóna nom a aquesta parada de metro, és al peu del turó que porta el mateix nom, als vessants de la serra de Collserola, de forta inclinació. El nom li ve d’aquí, ja que a l’hora de construir els habitatges van haver d’excavar la muntanya rocosa que trobaren. Els forts pendents on s’assenta n’havien impedit la urbanització fins als anys 50, quan una allau d’immigrants va arribar a Barcelona i la necessitat d’habitatge els va dur a construir-se les seves pròpies cases. Tot i això, és aquesta mateixa situació geogràfica la que dota aquest barri d’unes magnífiques vistes a la ciutat 1 . Aquest barri queda inclòs dins el projecte d’adequació i millora de 73 barris de Barcelona. El barri de les Roquetes s’ha anat fent a poc a poc i ha anat millorant gràcies a les actuacions i reivindicacions dels veïns. Una mostra de la solidaritat veïnal és la que es va produir l’any 1964, quan el mateix veïnat es va arremangar per dotar el barri dels serveis bàsics d’aigua i clavegueram. Aquest sentiment solidari i integrador encara ara és viu, tal com demostren «les sopes»: un tast obert a tothom de sopes i brous de diversos països fets pel conjunt de veïns i veïnes del barri a l’anomenat «Festival de sopes del món mundial» que se celebra a la primavera.

Roquetes

Llocs d’interès

Kasal de Joves de Roquetes

L’estació de Roquetes compta amb Viatge global, viatge local, viatge personal, una instal·lació escultòrica de Salvador Juanpere. Està formada per 487 plaques que recullen, segons l’autor,“textos, idees, efemèrides i poètiques trepanades i extretes del context global, del local i de la memòria dels habitants del barri de Roquetes dels darrers 55 anys”.

c. de Vidal i Guasch, 16 T. 932 769 271 Segons diuen, és un dels espais per a joves més consolidats, més actius i amb més història de Barcelona.

Des d’aquí es pot accedir a la Carretera Alta de les Roquetes 2 , probablement un dels carrers més desconeguts de Barcelona i un dels que té millor vistes. Fa dos quilòmetres de llarg i uneix el mirador de Torre Baró amb el barri de Canyelles tot resseguint alguns dels turons de Collserola.

Biblioteca Les Roquetes 3 via Favència, 288B T. 932 768 785 Biblioteca inaugurada el 2008, resultat d’una remodelació d’un antic centre cívic, i que amplia l’antiga biblioteca del mateix nom que va donar servei al barri durant 25 anys.

Centre Cultural Ton i Guida 4

Barris. Un centre gestionat per les diferents entitats del barri on es fan tot tipus d’activitats, tallers i exposicions.

Els veïns recomanen… La Campana c. de Quesada, 5-7 T. 933 539 891 Dins de les poques opcions culinàries que existeixen per aquesta zona, aquesta us pot servir. Fan menú al migdia i no tanquen cap dia de la setmana.

Escala c. del Pla de Fornells, 8-10 T. 933 598 572 Menú diari de cuina tradicional.

c. de Romaní, 6 T. 933 548 721 És la seu de la Xarxa d’intercanvi de coneixements de Nou

147

El convent desaparegut Com ja s’explica a la parada de Trinitat Vella, el nom prové d’un antic convent ja desaparegut, cremat durant la guerra del Francès, on ara hi ha l’església de Sant Jaume. Cap a l’any 1445 es va col·locar l’única forca jurisdiccional de la ciutat de Barcelona situada extramurs, més o menys on ara hi ha el nus viari de la Trinitat; les altres quatre estaven dins de les muralles. D’aquí prové l’expressió popular «això està a la quinta forca», per la gran distància que hi havia amb el que ara és el casc antic. La Trinitat era una zona poc habitada i amb pocs masos, tot i les vinyes que es conreaven a la part alta i que subsistiren fins a la dècada dels cinquanta. No va ser fins llavors que aquests terrenys vinícoles van deixar lloc als blocs d’habitatges, i fins i tot a una presó que ja no existeix, a la part més alta. El darrer canvi urbanístic sofert a la zona, el 1992, és el nus de la Trinitat, eix de les rondes que envolten la ciutat. 1 A partir de l’any 1996, s’han observat al barri millores tant en l’àmbit urbanístic com en l’àmbit cultural i educatiu gràcies a la mobilització de l’associació de veïns i a les ajudes aconseguides de les institucions. Les comunicacions, per la seva banda, van millorar considerablement quan es va connectar aquesta estació, inaugurada l’any 2000, amb dues línies més de metro.

Trinitat Nova 4 11

Llocs d’interès Parc del Pla de Fornells c. de Nou Barris, 14 Un parc que s’enfila per la falda de la serra de Collserola, amb un estany de plantes aquàtiques i una zona d’esbarjo amb esplèndides vistes a la ciutat. Aquest parc s’ha ideat per unificar diversos punts d’interès de la zona, com el mirador de Torre Baró i el «castell» al final de la carretera Alta de les Roquetes.

Ateneu Popular de Nou Barris c. de Portlligat, 11-15 T. 933 539 516 Aquest ateneu era una antiga fàbrica que es va ocupar els anys 70 i que es va reclamar com a equipament per al barri. En aquest edifici es realitzen moltíssimes activitats obertes a tothom, de les quals destaca

la carpa de l’Escola de Circ Rogeli Rivel 2 , una de les més importants del país on es fan cursos de circ i de teatre. També disposa d’un bar on podeu menjar un plat per pocs euros en un ambient molt distès i entretingut. Mensualment, s’organitzen rutes per la zona de Nou Barris i caminades per tot el parc de Collserola.

Mercat de Carrer 3 c. de las Chafarinas, 21 Curiós mercat popular de carrer que s’instal·la els dimecres al matí, davant del mercat municipal, i on es pot trobar de tot.

responen als criteris de mercat modern amb voluntat de satisfer les necessitats d’un barri amb una densitat de població important.

Els veïns recomanen… El Cordero c. de Riudecanyes, 5 T. 933 533 419 Cuina mediterrània amb unes vistes esplèndides de la ciutat, amb el preu que això comporta. S’hi arriba pel camí de les Quatre Estacions.

Mercat de Nou Barris c. de la Pedrosa, 21 T. 933 503 262 Aquest mercat va ser inaugurat el 1977 i remodelat totalment el 2001. La seva estructura, serveis i distribució comercial

149

La Pau p. 90 (L2) Besòs p. 152 Besòs Mar p. 154 El Maresme / Fòrum p. 156 Selva de Mar p. 158 Poblenou p. 160 Llacuna p. 162 Bogatell p. 164 Ciutadella / Vila Olímpica p. 166 Barceloneta p. 168 Jaume I p. 170

Urquinaona p. 42 (L1)

Passeig de Gràcia p. 76 (L2) Girona p. 172

Verdaguer p. 174 Joanic p. 176 Alfons X p. 178 Guinardó / Hospital de Sant Pau p. 180

Maragall p. 182 Llucmajor p. 184 Via Júlia p. 186

L3 L11

Trinitat Nova p. 148 (L3)

La llera d’un riu malalt Ja des del s. x trobem referències del nom Bissaucio per denominar aquest riu, però encara avui l’etimologia és incerta. El Besòs neix a Montmeló i recull les aigües de diversos afluents, com el Congost o el Mogent. Antigament les seves aigües servien per regar els conreus de Barcelona, d’aquí que el s. x es construís el Rec Comtal per conduir l’aigua d’aquest riu a les hortes que envoltaven la ciutat de Barcelona. Aquest barri 1 , que havia estat bàsicament agrícola, va començar a urbanitzar-se pels volts dels anys 50 com a resposta a la gran demanda d’habitatges que hi havia a la ciutat. El Patronat Municipal de l’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona d’aleshores va fer construir grans blocs de pisos per encabir-hi les famílies que arribaven a la ciutat a la recerca de feina però, a banda de la construcció d’habitatges, poques actuacions més s’hi van fer. El 1995 es va signar un acord per posar en marxa un pla de recuperació mediambiental del tram final de la llera del riu Besòs. Avui dia, en aquesta àrea, coneguda com el parc Fluvial del Besòs, s’ha aconseguit millorar la qualitat de l’aigua i del seu hàbitat i s’ha adequat la zona amb gespa perquè s’hi pugui passejar per la riba. El barri s’articula a partir de la rambla de Prim 2 i està creixent a passos de gegant des de la construcció del Fòrum.

Llocs d’interès Al carrer d’Extremadura cantonada amb el del Concili de Trento s’hi conserva una antiga creu de terme 3 . Aquestes creus delimitaven el territori de cada poble i solien situar-se a la vora dels camins per atorgar-los certa protecció espiritual. Aquesta creu de terme, concretament, és obra de Josep Maria Pericas i Morros i va ser construïda l’any 1944. D’aquest barri destaca la gran barreja cultural, i a les places s’ajunten infants de diverses cultures, molts d’ells nascuts a Catalunya. A l’altra banda de la rambla de Prim, trobem la plaça de la Palmera de Sant Martí (entre els carrers del Maresme, del Concili de Trento, de Puigcerdà i d’Andrade). Aquesta plaça ocupa els terrenys d’una antiga fàbrica. L’espai es dissenyà en

funció de l’escultura realitzada per Richard Serra formada per dues làmines concèntriques i llises de formigó armat de 52 m de longitud per 3 m d’alçada, que secciona la plaça en dos àmbits diferents i independents. Si entreu a Barcelona en cotxe per la Gran Via, en aquest punt entre els municipis de Sant Adrià i fins gairebé les Glòries veureu unes llumetes de colors a la carretera: no us espanteu! És el reflex dels vidres de colors de les pantalles acústiques 4 que s’han instal·lat per reduir el soroll del trànsit. Un joc lumínic per donar-te la benvinguda a la ciutat.

Parc del Besòs c. de Cristóbal de Moura / c. Sant Ramon de Penyafort (Sant Adrià de Besòs) Aquest parc, obra de 1986 dels arquitectes Albert Viaplana

Besòs

i Helio Piñón fou una de les primeres actuacions que es van fer per transformar el barri i dotar-lo d’equipaments i zones de lleure inexistents fins aleshores.

Mercat de Sant Martí c. de Puigcerdà, 206-212 T. 933 133 449 Un mercat on es respira la vida de barri, amb productes frescos i de temporada.

Els veïns recomanen… Can Bernard crta. de Mataró, 22 (Sant Adrià de Besòs) T. 933 811 047 Restaurant braseria des de 1973, que ofereix una carta casolana, a més d’un pernil boníssim. Tenen sala per a grups grans.

153

L’últim tram del riu Besòs Aquest barri situat a l’extrem de llevant de la ciutat limita amb Sant Adrià de Besòs 1 . El 1959 el Patronat Municipal de l’Habitatge hi va començar a construir més de 5.000 habitatges per allotjar-hi, entre d’altres, els habitants del Somorrostro, un barri de barraques situat a la platja, entre la Barceloneta i el Poblenou, que va desaparèixer definitivament cap als anys 70. Aquesta part del barri ha viscut diverses remodelacions en els darrers anys, impulsades sobretot per la prolongació de l’avinguda Diagonal fins al mar. Alguns carrers de la zona es van batejar amb noms de ciutats europees relacionades amb la Catalunya medieval, d’altres porten noms de personatges destacats de la història de Catalunya. Fins fa uns anys, aquest barri es considerava un gueto i una de les zones més perilloses de la ciutat, però des que es va aprovar el pla de transformació del barri de la Mina ha viscut un llarg període de reforma que ha d’obrir el barri fins al mar annexant-lo definitivament a la nova zona cosmopolita del Fòrum.

Besòs Mar

UN APUNT El riu Besòs recorre 53 km, neix a la comarca del Vallès Oriental i desemboca a Sant Adrià de Besòs.

Llocs d’interès

El barri queda dividit en dues àrees definides pel carrer de Llull, una zona de blocs de pisos a l’estil dels polígons que es construïen entre els anys 60 i 70 i que està en fase de remodelació i una altra amb blocs de pisos nous que s’estan construint darrere la zona del Fòrum. 2 Des del Consorci del Barri de la Mina, al carrer del Mar, 12, es gestionen moltes de les activitats i transformacions que s’estan realitzant al barri.

Equipament Cívic Sant Adrià c. de Jaume Huguet (Sant Adrià de Besòs) Centre per a la gent gran on pel matí es reuneixen un munt de jubilats per jugar a petanca, fer una timba de cartes o llegir el diari asseguts al sol. També hi ha una ludoteca i una sala de lectura oberta a tothom. Al menjador d’aquest centre, s’hi

pot menjar un menú per pocs euros.

Els veïns recomanen…

Biblioteca Font de la Mina 3

c. d’Alfons el Magnànim, 99 T. 933 057 006 En ple cor del barri del Besòs es troba aquest bar conegudíssim pels veïns, amb gran varietat de tapes que podreu tastar per pocs euros (un dels avantatges d’allunyar-se del centre turístic de les ciutats!)

c. de Ponent, 21-25 (Sant Adrià de Besòs) T. 934 621 541 Un edifici emblemàtic pel que representa com a dinamitzador cultural del barri i pel seu valor arquitectònic. El projecte de Soldevila arquitectes conserva en el seu interior un projecte anterior, dissenyat als anys 90 per Enric Miralles i Carme Pinós, un espai polivalent, englobat dins el nou edifici que actua de contenidor.

Centre Cívic del Besòs 4 rambla de Prim, 87-89 T. 932 663 936 Aquí hi podreu fer cursos de flamenc, dansa del ventre, capoeira, dibuix i molt més...

Bar Montserrat

D’INS. Escola restaurant de la Fundació Formació i Treball pg. de Lola Anglada, s/n (Sant Adrià de Besòs) T. 933 562 870 Joves en risc d’exclusió preparen entre setmana menús de migdia, així com àpats per encàrrec i càterings.

Seguint la Rambla de Prim direcció al mar anirem a parar directament al Fòrum.

155

El fòrum de les cultures

El nom de Maresme, sinònim de marina, és també el nom d’una comarca a tocar del mar que queda entre el Barcelonès i la Selva. Aquest barri es va urbanitzar els anys 50 del s. xx en unes terres on abans només hi havia camps de conreu. Amb la construcció de blocs de pisos es volia donar resposta a la gran demanda d’habitatge de l’època i en aquell moment el barri es va aixecar sense tenir en compte les infraestructures que més endavant caldrien, la qual cosa es va haver de corregir més tard. Ara, gràcies a l’organització veïnal i les actuacions urbanístiques portades a terme en els darrers anys, disposa dels serveis públics necessaris i ha vist realitzades moltes millores. L’any 2004, es va celebrar a Barcelona el Fòrum de les Cultures, un punt de trobada entre cultures per debatre propostes i projectes per a un món més plural i sostenible. Les instal·lacions que es van construir per acollir aquest gran esdeveniment comprenen un espai de 30 hectàrees, on trobem repartits l’edifici Fòrum, ara seu del Museu Blau, un centre de convencions, un auditori i una zona de banys 1 . I enmig, una enorme plaça de 16 hectàrees, la segona més gran del món, on s’hi organitzen concerts, festivals i grans esdeveniments. El Fòrum també funciona com a centre de congressos i amplia, així, l’oferta que fins ara hi havia amb el Palau de Montjuïc i el Palau de Congressos. Llocs d’interès

La zona Fòrum és prou extensa per passar-hi una bona estona gaudint de la brisa del mar amb vistes al Maresme, per una banda, i a la muntanya de Montjuïc, per l’altra. Al costat hi ha també un port esportiu recomanable també per anar de passeig 2 . En sortir de la zona Fòrum, trobarem una gran oferta d’hotels de luxe amb vistes al mar i el gran centre comercial de Diagonal Mar.

Museu Blau 3 c. de Leonardo da Vinci, 4-5 T. 932 566 002 Un innovador equipament dins d’una àrea de 9.000 m2 on trobareu exposicions i tallers per a tota la família, enfocats a conèixer una mica millor el nostre planeta Terra.

Parc del Fórum 4 rambla de Prim, 2 Un parc de més de 30.000 m2 que en ocasions s’utilitza per fer-hi fires, festivals i festes. Dins el parc, hi ha una immensa placa fotovoltaica que proporciona llum a tot el parc i a més de mil habitatges circumdants.

Barcelona Bosc Urbà pl. del Fòrum, s/n T. 931 173 426 Un parc d’aventura urbà amb una tirolina de 120 metres, espais per a salts de pont, lianes, xarxes… Una nova activitat lúdica per a tota la família.

El Maresme / Fòrum

UN APUNT Fins els anys 70 del s. xx, la zona Fòrum estava ocupada per un barri de barraques anomenat Camp de la Bota, que anteriorment s’havia utilitzat com a escola d’artilleria; l’edifici de la seva seu era el castell de les Quatre Torres.

d’espais de creació i on es fan xerrades obertes al públic, ofereixen visites guiades a grups per conèixer com treballen i creen els seus espectacles la gent del circ.

Els veïns recomanen… La Barca d’Adrià c. Parc de la Pau, s/n, local 3 platja del Fòrum T. 933 563 085 Cuina mediterrània, a base de peix i carn. Un lloc ideal per dinar tranquil amb vistes al mar de Sant Adrià. Menú al migdia. Dissabte a la nit obert.

La Central del Circ c. Moll de la Vela, 2 (Sant Adrià de Besòs) T. 933 560 890 Un espai d’entrenament, assaig i creació per a professionals del circ, amb lloguer

157

Un poble de l’Empordà

Alguns carrers de la ciutat i, per extensió, algunes parades de metro prenen noms de pobles de Catalunya; aquest n’és un exemple. El terme municipal de la Selva de Mar es troba a la part més nord-oriental de la Costa Brava, a la comarca de l’Alt Empordà. L’any 1787, arran d’un decret de Carles III, aquest municipi va haver de cedir part de les seves terres al municipi del Port de la Selva i, potser gràcies a això, va quedar aïllat de la gran massificació turística per algun temps. Originàriament, el poble, que està situat a dos kilòmetres del mar, es va projectar tenint en compte els constants atacs dels pirates en aquestes costes, motiu pel qual encara avui s’hi poden veure algunes torres de defensa. Actualment, el municipi viu bàsicament del turisme, la construcció i el cultiu de la vinya i l’olivera. El carrer de la Selva de Mar de Barcelona queda enmig del barri de Provençals del Poblenou, a tocar del nou Front Marítim i del parc de Diagonal Mar. Al voltant, tot són edificis de nova construcció de gran alçària, molts d’ells dedicats a l’hostaleria. Aquesta àrea queda inclosa dins el projecte de transformació urbanística 22 @, el pla d’innovació urbana més ambiciós que s’ha fet a Barcelona en els darrers anys.

Llocs d’interès Centre de Barri Diagonal Mar c. de la Selva de Mar, 22-32 T. 934 982 446 Cursos, xerrades, exposicions i un munt d’activitats. Informeu-vos-en al mateix centre o trucant al seu telèfon de contacte.

Parc de Diagonal Mar 1 c. de Llull, 402 Un dels parcs urbans més grans de Barcelona, creat pels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. L’aigua, en forma de llacs, és un dels elements importants del parc, igual que les estructures d’acer i els elements de trencadís ceràmic. Molt a prop del parc, a la plaça Ramon Calsina, hi ha la Torre de les Aigües de Can Girona, que està en fase

de remodelació i que preveu acollir un petit museu sobre la història de la zona i, al mateix temps, fer de mirador.

Fundació Palo Alto 2 c. dels Pellaires, 30 T. 933 088 313 Una antiga fàbrica de maó vist amb una espectacular vegetació, que encara conserva la seva xemeneia original. Ara acull diversos estudis creatius, com el de Javier Mariscal, Xavier Medina Campeny, Jordi Bernadó, Laiguana, Víctor Pérez-Porro, entre d’altres. Si es vol, també es pot fer un menú a la seva cantina. Alguns estudis es poden visitar concertant una visita prèvia. Baixant pel carrer de la Selva de Mar arribem fins a una de les platges més freqüentades d’aquesta zona, la platja de la

Selva de Mar

Nova Mar Bella 3 . A l’avinguda del Litoral, 98, hi ha la biblioplatja de l’Espigó de Bac De Roda, oberta només al juliol i agost perquè pugueu gaudir de la lectura a la platja.

Els veïns recomanen… Mauà c. de Fluvià, 26-28 T. 934 982 734 Uns veïns m’expliquen que aquí fan «fusió de sabors», amb arrels brasilenyes i suïsses.

La Dolce Vita c. de Bac de Roda, 38 T. 933 037 387 Pizzes artesanals i a domicili, vins italians i postres casolans. Fan menú al migdia i tanquen els diumenges.

159

Les herbes de Llevant

Antigament aquest barri era una zona pantanosa i humida, coneguda com «les herbes de Llevant», que s’utilitzava per durhi a pasturar el bestiar. A poc a poc, els pagesos la van començar a ocupar, la van sanejar i van construir masies al voltant de la parròquia medieval de Sant Martí de Provençals. El Poblenou inicial correspon a l’antic barri de Taulat, paraula que significa bancal preparat per a la sembra, però va ser la gent que s’hi va començar a instal·lar cap a mitjan 1800 qui el va batejar com a Poblenou. Cap als segles xviii i xix, el sector litoral de la zona es va anar omplint de pescadors i artillers, fins que l’any 1846 van prohibir edificar més fàbriques dins els murs de Barcelona, i els fabricants, sobretot de l’àmbit del tèxtil, de les farineres i la metal·lúrgia també van començar a establir-se en aquesta àrea. Els Poblenou es va convertir, així, en el territori amb la concentració industrial més alta de la capital, seguit de Sants, Sant Andreu i L’Hospitalet. A les acaballes del segle xx, aquestes indústries van començar a emigrar cap a indrets més econòmics com la Zona Franca, Terrassa o Sabadell, fet que va deixar aquesta àrea una mica abandonada. Des del 2000, amb el nou pla d’ordenació del terreny segons els usos i funcions de la metròpoli, aquest espai ha quedat requalificat, i s’inclou dins el districte del 22@. El Poblenou es comença a projectar més nou que mai. Llocs d’interès

Parc del Centre del Poblenou 2

La parada ens deixa a tocar de la rambla del Poblenou 1 , eix principal del barri des dels seus orígens. Molt a prop trobem el mercat del Poblenou o de La Unió, a la plaça de la Unió, que ha estat renovat recentment, i Can Saladrigas, al carrer del Joncar, 27-45, una de les primeres fàbriques tèxtils de la zona (1860) i que actualment acull la Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz i un centre d’imatgeria festiva que, a més, commemora la indústria poblenovina. Aquest és un clar exemple de la consciència del patrimoni històric industrial que pren cada vegada més força al barri. A prop de la boca del metro, queden els jardins de Josep Trueta i els jardins de Gandhi, en direcció al carrer de Bac de Roda.

av. Diagonal i c. Marroc, Bac de Roda, Espronceda i Cristóbal de Moura Són més de cinc hectàrees de verd on predomina la vegetació autòctona mediterrània, que comparteix espai amb àrees temàtiques i amb l’avantguardisme del seu disseny, obra de l’arquitecte francès Jean Nouvel.

Casino l’Aliança del Poblenou rambla del Poblenou, 42 T. 932 252 814 Entitat de caire recreatiu, cultural, social i mutualista fundada el 1868 per Lluís Remisa com a Societat l’Aliança, molt representativa del moviment dels ateneus populars que van impulsar la societat civil catalana. Disposa de restaurant amb menú tot l’any.

Poblenou

Centre Cívic Can Felipa 3 c. de Pallars, 249-277 T. 932 563 840 Can Felipa, anomenada així pel seu primer propietari, Felip Ferrando, era l’antiga fàbrica tèxtil Càtex (1855), dedicada al teixit i tintat de seda. Avui acull un centre cívic especialitzat en arts visuals i escèniques.

Els veïns recomanen… Orxateria El Tio Che rambla del Poblenou, 44-46 T. 933 091 872 Des del 1912 s’hi elabora una de les millors orxates artesanals de Barcelona.

Dos Cielos Hotel ME Barcelona c. de Pere IV, 272-286 T. 933 672 070 Cuina innovadora amb fantàstiques vistes de la ciutat a preus poc populars.

161

La sèquia de Verboom

Llacuna significa llac petit, i el nom d’aquest barri de Sant Martí, agregat a Barcelona l’any 1897, es deu al fet que aquesta zona, al s. xv, estava inundada per l’aigua del mar. Ben probablement, aquestes aigües estancades van ser l’origen de la propagació de pestes i altres infeccions, però també eren perfectes per al cultiu del cànem i del lli, dels quals es feien grans collites. El 1716 s’hi va construir la sèquia de la Llacuna, anomenada també de Verboom, en record de qui en va projectar la zona, l’enginyer militar belga Jorge Próspero de Verboom. Més tard, a finals del segle xviii es dessecà l’estany, i ja al segle xx, el rec. Aquesta zona també queda inclosa dins del districte 22@, i forma part d’aquest nou ordenament urbanístic que pretén transformar aquesta tradicional àrea industrial de Barcelona en una «ciutat del coneixement» i en un «districte tecnològic i d’innovació». L’arquitectura industrial es barreja aquí amb l’arquitectura més avantguardista del moment, projectades per les grans figures del panorama arquitectònic actual: Jean Nouvel, Carlos Ferrater, Dominique Perrault, Enric Ruiz-Geli...

Llocs d’interès

Des d’aquí podem trobar diverses mostres d’antigues fàbriques rehabilitades i, la majoria, reconvertides per a usos professionals i culturals. Alguns d’aquests complexos són el Vapor Llull, al carrer de Llull 13, antiga fàbrica de productes químics i actualment ocupada en gran part per artistes; la Farinera La Asunción, al c. de Roc Boronat 41, una mostra d’indústria farinera, el sector més rellevant d’aquesta àrea; Can Framis 1 , de la Fundació Vila Casas, al c. de Roc Boronat 116-126, on es fabricava llana i que ara acull mostres d’art contemporani català; i el Cànem, al c. de la Llacuna 14-20, antiga fàbrica de cànem i jute, actualment reconvertida en hotel 2 .

Edifici Media-Tic 3 c. de Roc Boronat, 117 Aquesta construcció emblemàtica, amb una arquitectura

pionera i sostenible, ha esdevingut un dels símbols del clúster TIC en aquest districte de la innovació. Acull diferents empreses i institucions dedicades a les noves tecnologies de la informació i comunicació, innovació i recerca.

Ateneu popular La Flor de Maig C. del Doctor Trueta, 195 T. 932 250 029 Un clar exemple d’ateneu de finals del s. xix i principis del xx, centres de la classe obrera amb associacions reivindicatives, espais i serveis socials, pioneres a l’època.

Centre Moral i Cultural de Poblenou c. de Pujades, 176 T. 934 853 699 Fundat el 1910, aquest centre centenari del Poblenou organitza activitats de tota mena, des de teatre fins a cursos de puntes de coixí.

Llacuna

Baixant pel carrer de la Ciutat de Granada, anirem a parar al cementiri de Poblenou, també dit «Vell» o «de l’Est», on s’organitzen visites nocturnes, i seguint pel c. de Jaume Vicens i Vives, arribem al nou parc del Poblenou 4 . I des d’aquí, en un tres i no res, anirem a parar a les platges.

Els veïns recomanen… El Xiringuito d’Escribà av. del Litoral, 42 (platja de Bogatell) T. 932 210 729 Cuina marinera d’una família famosa per ser una de les millors en pastisseria de Barcelona.

Els Pescadors pl. de Prim, 1 T. 932 252 018 Plats deliciosos de peix comprat directament a la llotja. El seu arròs cuit al foc de llenya és molt recomanable.

163

El vell torrent d’aigua Bogatell és el nom d’un antic torrent que, cap a l’any 1210, cita un document que el situa a la desembocadura del Rec Comtal, dins del terme de Sant Martí de Provençals, una zona que fins al segle xviii havia estat molt poc habitable per ser lloc de terres baixes i maresmes. En assecar-se, es va crear un nucli de població important, sobretot d’industrials interessats a pagar poc per terrenys on podien instal·lar màquines de vapor potents, lluny de les ordenances municipals que les prohibien dins dels murs de la ciutat, al mateix temps que aconseguien establir-se més a prop del port on arribaven les mercaderies i de la via del tren que anava cap a Mataró. Actualment, aquesta zona també ha passat a formar part del nou districte 22@ 1 , que pretén descentralitzar el nucli antic de Barcelona i convertir aquesta àrea del Poblenou en una zona nova d’activitat econòmica, proveint-la de nous habitatges, espais verds i negocis relacionats amb les noves tecnologies i la societat del coneixement. La platja del Bogatell 2 , amb una longitud de 640 m, se situa per sota de la ronda del Litoral i del parc del Poblenou. Es tracta d’una platja relativament nova, ja que tota aquesta àrea era, al segle passat, un lloc de barraques i les platges no hi tenien un ús lúdic.

Llocs d’interès

Entre aquesta parada i la de Llacuna es troben els jardins de Mercè Plantada 3 , dedicats a aquesta eminent soprano i situats al carrer d’Àlaba, 49. La plaça de Prim 4 és un altre dels punts emblemàtics del barri. Situada a la part més antiga, conserva encara les cases dels antics pescadors.

Biblioteca pública Xavier Benguerel av. del Bogatell, 17 T. 932 251 864 Una biblioteca pública moderna que acull un servei de documentació de literatura infantil i juvenil.

Parc de la Nova Icària c. de l’arquitecte Sert, entre av. del Litoral i c. Salvador Espriu

Es coneix popularment com el Parc dels Ponts i forma part d’un eix verd que enllaça diferents parcs des de la Barceloneta fins a Diagonal Mar. Compta amb un llac que reprodueix el perfil de l’illa d’Icària i està envoltat de suaus pujols coberts de gespa, i nombroses espècies vegetals. És un bon indret per descansar i desconnectar de la sorollosa ronda del Litoral que passa per sota.

Bogatell

Mannà c. de Llull, 74 T. 933 094 939 Un lloc acollidor per anar-hi a tastar el menú del migdia o assaborir el seu famós bistec tàrtar.

Ámbar

Els veïns recomanen…

c. de Sardenya, 48-62 T. 932 240 077 Bar restaurant amb dues plantes lluminoses i agradables, de tracte exquisit i amb un menú força cuidat.

La Collita

El Portal

c. de Ramon Turró, 19 T. 932 213 804 Cuina catalana de la bona. Estofat de porc senglar, calçots i, com a plat extra, l’hamburguesa d’estrús! Excel·lent equilibri entre qualitat i preu.

c. de Pallars, 120 T. 618 545 625 Un bon lloc de cuina catalana. Cargols, bacallà i carns a la brasa. Un ampli saló on també fan dinars d’empresa i sopars espectacle amb música en viu.

165

Lloc estratègic El nom de «ciutadella» correspon al nom del parc que hi ha ben a prop, un dels pulmons verds de la ciutat. Aquí va ser on Felip V, el 1715, va ordenar edificar una ciutadella amb l’objectiu de poder dominar la ciutat. La Ciutadella era un lloc de vigilància, amb calabossos i on es feien execucions públiques. El clam popular va aconseguir que el 1869 fos cedida a la ciutat i s’enderroqués. De la fortalesa original només es conserven el palau del governador (ara, un institut de secundària), la capella (que ara és una parròquia militar), i l’arsenal (seu del Parlament de Catalunya, i que es pot visitar). Amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, promoguda per l’alcalde Francesc Rius i Taulet, i en la qual van participar 19 països amb més de dotze mil expositors, s’hi van construir hotels, palaus i restaurants, alguns dels quals van ser enderrocats en finalitzar l’exposició, però d’altres es van conservar i tenen actualment altres funcions. La zona va experimentar un altre gran canvi arran de les Olimpíades de 1992, quan es va edificar la Vila Olímpica, destinada a allotjar-hi els participants. Aquest fet va permetre transformar una zona de locals industrials en una zona residencial, obrint la ciutat al mar 1 .

Llocs d’interès

Des d’aquí, també s’arriba al parc de la Ciutadella, (L1 Arc de Triomf) projectat per Josep Fontserè l’any 1872, amb jardins, un llac i grans espais on poder descansar i passejar. Dins el recinte del parc, hi ha el Museu Martorell, antic museu de Geologia i que properament acollirà una nova exposició permanent, i conjunts escultòrics tan emblemàtics com la Senyoreta del paraigua de Joan Roig, El desconsol de Josep Llimona, o la cascada monumental de Fontserè 2 .

Zoo de Barcelona Parc de la Ciutadella pg. de Picasso, s/n T. 902 457 545 El parc zoològic de Barcelona, inaugurat l’any 1892, té una de les col·leccions d’animals més importants d’Europa. Durant molts anys (1966-2003) hi va

viure el Floquet de Neu, l’únic goril·la albí conegut i un dels símbols de la ciutat. Al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, al c. Ramon Trias Fargas 25-27, hi trobem l’Edifici de les Aigües, projectat també per Fontserè el 1874, que ara acull la moderna biblioteca i l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives. Si ens dirigim cap a la Vila Olímpica, en direcció mar, hi trobem una enorme oferta d’oci i restauració, a més de les platges de la zona. Tocant a la platja hi ha l’escultura d’un enorme peix de Frank Gehry 3 , d’acer inoxidable daurat. Queda just davant de les dues emblemàtiques torres, la Torre Mapfre i l’Hotel Arts 4 , amb una alçada de 153,5 metres cada una. Anant cap a l’Hospital del Mar, hi ha l’edifici de forma el·líptica del Parc de Recerca Biomèdica, una gran

Ciutadella / Vila Olímpica

infraestructura científica que aplega sis centres de recerca independents però coordinats entre si.

Els veïns recomanen… Ca La Nuri pg. Marítim de la Barceloneta, 55 T. 932 213 775 Fent una passejada a peu de platja, arribareu fins a aquest restaurant: tapes, peixos i arrossos de gran qualitat.

Creperie Bretonne Anaick c. de Ramon Trias Fargas, 2-4 T. 932 211 599 En aquest curiós restaurant podreu tastar les famoses crepes i galetes franceses per a tots els gustos.

La Barca del Salamanca moll de Gregal, 13-17 T. 932 211 837 Gran varietat de plats i, sobretot, de peix ben cuinat.

167

La Barcelona xica Aquest barri es va començar a crear en una zona on la terra havia anat guanyant terreny al mar, gràcies a un espigó construït al port l’any 1477, que unia l’illa de Maians amb la ciutat. Al segle xviii es va iniciar l’edificació de la Barceloneta. Primer s’hi realitzaven activitats portuàries i de construcció de vaixells; més tard, a l’època de la industrialització, s’hi van instal· lar les metal·lúrgiques. Després que Felip V enderroqués gran part del barri de la Ribera per edificar-hi la Ciutadella, en calia un de nou per reubicar-hi la gent. L’enginyer militar Jorge Próspero de Verboom va fer un primer projecte el 1719, que va servir de base al pla definitiu de 1753 de l’arquitecte Juan Martín Cermeño i l’enginyer militar Francisco Paredes. Durant el segle xx es va convertir en el barri de les platges per la seva privilegiada situació i avui, a més, s’hi pot gaudir d’una de les majors ofertes d’oci i gastronomia de la ciutat 1 . Les platges, però, no han tingut sempre l’aspecte que tenen ara: a finals del segle xix, un munt de barraques s’estenien al llarg de la platja fins al Bogatell, zona coneguda com el Somorrostro, i acollia més de 1.600 famílies que vivien en condicions molt precàries, fins que el 1970 les van enderrocar. Barceloneta és un diminutiu de Barcelona, usat segurament per la gent dels afores de la ciutat, per diferenciar-la del que era el centre emmurallat.

Llocs d’interès

Aquest barri, a més de tenir unes agradables platges per on caminar i dos passejos amplis, el Marítim i el de Joan de Borbó 2 , és molt a prop del parc de la Ciutadella, un espai enorme on esbargir-se (vegeu següent estació). Al centre del barri, a la plaça de la Barceloneta, hi ha l’església de Sant Miquel del Port i a la plaça de la Font trobarem el mercat de la Barceloneta, reformat l’any 2007.

Palau de Mar 3 pl. de Pau Vila, 1-3 T. 932 240 570 Aquest edifici projectat el 1881 acollia els antics Magatzems Generals de Comerç que arribaven des del port. Ara, reformat, allotja el Museu d’Història de Catalunya

Torre de Sant Sebastià pg. de Joan de Borbó, 88 Des d’aquí podrem agafar el telefèric, el Transbordador Aeri del Port, cap a Montjuïc, un mitjà magnífic per observar tota la ciutat a vista d’ocell. Una mica més endavant, al costat de l’Institut de Ciències del Mar, al Moll de Pescadors, hi ha la Torre del Rellotge 4 , l’antic far del port, construït el 1772 i transformat en rellotge el 1904.

Aquàrium 5 moll d’Espanya del Port Vell Es troba al complex Maremagnum, que també s’hi arriba per la banda de Drassanes. Hi podeu veure peixos de tota mena i fins i tot taurons.

Barceloneta

UN APUNT Una escultura al final del carrer de Sant Carles, a la plaça de Brugada, ens recorda l’excepcional bailaora de flamenc Carmen Amaya, que va néixer en aquest barri.

Els veïns recomanen… Somorrostro 6 c. de Sant Carles, 11 T. 932 250 010 Un local petit que només obre a les nits, però tenen una magnífica carta de plats frescos, i propostes originals. La Cova Fumada c. del Baluard, 56, bxos. Les seves «bombes» són les més originals de la ciutat. Tenen, a més, tapes de peix o barrejat amb cigrons que podràs acompanyar bevent un vi de la casa excel·lent!

7 Portes pg. d’Isabel II, 14 T. 933 193 033 Situat als Porxos d’en Xifré, és un dels restaurants més emblemàtics de la ciutat, obert el 1836, i que conserva l’aroma de sempre.

169

El rei conqueridor Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller, nascut l’any 1208, va ser comte de Barcelona, rei d’Aragó, de València, de Mallorca i senyor de Montpeller. Tal com el descriu Bernat Desclot a la seva Crònica, era un rei alt, ros i de presència robusta. El seu regnat va ser llarg i pròsper. Entre 1229 i 1235 va conquerir Mallorca, Menorca i Eivissa arrabassant l’illa als sarraïns. Simultàniament, va iniciar la conquesta de València, i més endavant, el 1265, la de Múrcia, que va conquerir amb tenacitat i valor, encapçalant sempre les seves tropes. Als 13 anys el van casar amb Elionor de Castella, amb qui va tenir l’infant Alfons, però va demanar-ne l’anul·lació del vincle, al·legant que eren parents. El 1235, a proposta del Papa, es va tornar a casar amb Violant d’Hongria, amb qui va tenir dos fills, Pere II el Gran, successor de la Corona de Catalunya, Aragó i València, el qual va continuar l’expansió territorial, i Jaume II, que va heretar les Balears, els comtats del Rosselló i la Cerdanya i la senyoria de Montpeller. Jaume I va escriure, o va dictar, el Llibre dels feits, primera gran crònica, redactada com una autobiografia, i és un dels textos més importants de la literatura medieval catalana, tant des del punt de vista lingüístic i literari, com històric. Va morir l’any 1276 i les seves restes descansen al monestir de Poblet.

Llocs d’interès

A prop del centre neuràlgic de Barcelona, és la parada amb més llocs per visitar. Des d’aquí podrem dirigir-nos cap a la plaça de Sant Jaume, on hi ha l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. A la plaça del Rei, voltada d’edificis gòtics i renaixentistes, trobem el Museu d’Història de la Ciutat, i agafant Baixada de Santa Clara, arribem a la catedral de Barcelona 1 de la qual és molt aconsellable visitar el claustre. Sortint de la capella de Santa Llúcia de la catedral, al número 1 del carrer de Santa Llúcia, trobem la Casa de l’Ardiaca, originària del segle xii i reformada al segle xv, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat. A l’altre costat de la Catedral, queden el Museu Frederic Marès i la Pia Almoina, seu del Museu Diocesà de Barcelona.

A la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís, 10, es conserven quatre columnes originals del temple d’August 2 , erigit el segle i d. C. en aquest emplaçament, el punt més alt del mont Tàber (16,9 m) de l’antiga Barcino. Al número 3 del carrer de Regomir trobem el Pati Llimona, avui un centre cívic, que és un paratge meravellós on aturar-se a prendre un te. Creuant via Laietana, trobarem el Museu Picasso al carrer de Montcada, 15. La basílica de Santa Maria del Mar 3 és l’edifici religiós més destacat del gòtic català. Al final del passeig del Born, arribarem a El Born Centre Cultural 4 . Aquest antic i emblemàtic mercat del segle xix és ara un centre obert a tothom amb un jaciment arqueològic, una exposició permanent de la Barcelona del 1700 i un munt d’activitats variades.

Jaume I 2

I si ens fiquem pel carrer Carders direcció a la catedral, arribarem al magnífic mercat de Santa Caterina 5 (av. Francesc Cambó, 16) rehabilitat pels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue.

Els veïns recomanen… Senyor Parellada c. de l’Argenteria, 37 T. 933 105 094 Aquest és un dels referents barcelonins de la cuina catalana. Era una antiga casa de viatgers, situada en ple cor del Born, de la qual se’n conserva un pati central envidriat.

La Vinya del Senyor pl. de Santa Maria, 5 T. 933 103 379 Una vinacoteca emplaçada en un lloc privilegiat, amb més de 400 referències de vins.

171

2 4

La ciutat dels quatre rius Girona és la capital del Gironès, situada en la confluència dels rius Onyar, Güell, Galligants i Ter. L’origen del nom, Gerunda, és preromà, però se’n desconeix el significat. Pels voltants de 1865, Víctor Balaguer va proposar aquesta població en la nomenclatura dels carrers de l’Eixample «per a honra i glòria de la immortal ciutat». Efectivament, aquesta ciutat té una història llarga. Va ser un dels primers establiments romans en el recorregut de la via Augusta, per tal com tenia una posició estratègica que comunicava la Gàl·lia Narbonesa amb la zona mediterrània d’Hispània. Més tard, l’any 715 va ser ocupada pels musulmans fins que el 785 els habitants van lliurar la ciutat a Carlemany, que va reorganitzar administrativament els seus dominis i va crear els comtats de Girona, Besalú i Empúries, unificats més tard sota el comtat de Guifré el Pelós l’any 894. En l’època moderna, un seguit de guerres, com la dels Segadors o la de Successió, la van fer objecte de diversos setges. El procés d’industrialització, en un principi, es va veure limitat per les seves muralles, enderrocades el 1895, any en què es va començar a planejar el projecte d’eixample d’Eugeni Campllonch. Avui dia, Girona és un dels destins turístics més escollits per la seva bellesa i una gran seu de patrimoni medieval, amb una població de prop de 100.000 habitants.

Llocs d’interès Voltant per aquesta zona podreu observar alguns edificis curiosos com la casa modernista Eduardo S. de Lamadrid (c. Girona, 13) que va ser la primera dissenyada per Lluís Domènech i Montaner, o la casa Isabel Pomar (c. Girona, 86), de Joan Rubió i Bellver, del 1906. Fixeu-vos en la seva porta principal, presidida per una quilla de ceràmica. I al carrer Aragó, 299, trobareu la Parròquia de la Puríssima Concepció 1 , que compta amb un magnífic claustre provinent del Monestir de Santa Maria de Jonqueres.

Biblioteca Sofia Barat c. de Girona, 64-68 (interior de l’illa) T. 932 317 767 Compta amb un racó infantil, un fons especialitzat en

teràpies alternatives i complementàries, i una secció d’interiorisme. Disposa d’una terrassa exterior molt tranquila i agradable.

Conservatori Municipal de Música 2 c. del Bruc, 110. T. 934 584 302 Edifici del 1928 projectat per Antoni de Falguera i Sivilla, a partir d’un projecte anterior de l’arquitecte Pere Falqués. A més d’una escola, aquest és un espai per a concerts de música clàssica gratuïts que es fan totes les setmanes de l’any.

Mercat de la Concepció 3 c. d’Aragó, 313-317 Es tracta del mercat més antic de l’Eixample, obra de ferro i vidre d’Antoni Rovira i Trias, inaugurat l’any 1888. Reformat entre els anys 1996 i 1998, se’n conserva l’estructura i teulada originals.

Girona

Els veïns recomanen… La Muscleria c. de Mallorca, 290 T. 934 589 844 L’únic restaurant de la ciutat dedicat exclusivament al musclo: arrebossats, gratinats, al vapor, a la sidra…

Can Cargol c. de València, 324 T. 934 589 631 Restaurant especialitzat en cargols i carns a la brasa. És millor trucar-hi abans per reservar. Tanquen diumenge a la nit.

El Rodizio c. del Consell de Cent, 403 T. 932 655 112 Xurrasqueria, rodizzio-grill brasileny, feijoades, buffet lliure i molt menjar. A la nit, música i caipirinyes.

173

El mossèn de la Renaixença catalana Jacint Verdaguer i Santaló, també conegut com a mossèn Cinto, fill de pagesos humils, va néixer a Folgueroles l’any 1845. Als deu anys va entrar al seminari de Vic, i amb només vint va guanyar els seu primer certamen literari als Jocs Florals. El 1870 va ser ordenat i el van destinar de vicari a Vinyoles d’Orís, on va treballar en una de les seves obres emblemàtiques: L’Atlàntida. Per recuperar-se d’una malaltia greu, va entrar de capellà a la Companyia Transatlàntica on va recuperar del tot la salut. L’etapa que va de 1877 a 1893 és la més brillant del poeta: escriu el Virolai (1880), l’Oda a Barcelona (1883), el poema èpic Canigó (1886) o L’emigrant (1891), entre d’altres, i va esdevenir l’escriptor català més important i representatiu del s. xix. Va contribuir al moviment polític i cultural de la Renaixença catalana des de posicions catòliques i conservadores, amb una enorme repercussió popular, incomparable a l’època. Després de residir al palau dels marquesos de Comillas com a capellà de la família, el 1886 va patir un trasbals espiritual que li va fer abandonar el càrrec. La mort li va arribar quan vivia a la Vil·la Joana, a Vallvidrera, l’any 1902 i el seu enterrament va ser multitudinari.

Verdaguer 5

Llocs d’interès

Palau Macaya 3

En sortir de la parada trobarem, a la cruïlla del carrer de Mallorca amb l’avinguda Diagonal, l’estàtua dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer 1 realitzada per l’escultor Joan Borrell i Nicolau i els germans Miquel i Llucià Oslé, que la van acabar l’any 1924. Les estàtues en pedra de la base estan dedicades a la poesia i els relleus que envolten el monument fan referència als poemes de Verdaguer.

pg. de Sant Joan, 108 T. 934 579 531 Casa modernista de l’any 1901 projectada per Josep Puig i Cadafalch, declarada bé cultural d’interès nacional el 1976. Actualment l’edifici és utilitzat per entitats centrades en l’àmbit de les ciències socials, la conservació del medi ambient i la sostenibilitat. En el seu interior se celebren exposicions, tallers i conferències, i acull també una sala de lectura i un cibercafè.

Església de les Saleses (Salesians) 2 pg. de Sant Joan, 86-92 Aquest edifici d’estil neogòtic amb clara influència mudèjar va ser projectat per Joan Martorell Montells entre el 1882 i el 1885. L’exterior combina el maó vist, la pedra i la ceràmica. En destaca especialment el campanar, llarg i en forma d’agulla.

Palau Montaner c. de Mallorca, 278 Acull la seu de la delegació del Govern a Catalunya. Encara que no es pot visitar, val a dir que és obra de diversos arquitectes de l’època, Josep Domènech i Estapà, Lluís Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà i Soqué, i data del 1889.

Els veïns recomanen… Barceloning c. de Mallorca, 332 T. 934 574 252 Una botiga molt curiosa amb autèntica etiqueta Barcelona: souvenirs de producció pròpia, regals i bijuteria inspirada només en la ciutat.

Castell de Xàtiva

c. de Mallorca, 360 T. 934 583 418 Restaurant amb una gran varietat d’arrossos i un excel·lent equilibri qualitat-preu.

Cal Boter c. de Tordera, 62 T. 934 588 462 Cuina catalana deliciosa: bacallans, cargols, bolets i el vi, amb porró. Es tracta d’un lloc petit, així que millor reservar. També podeu triar l’opció d’esmorzar de forquilla. Dilluns tancat.

175

2 1

En Joan petit Aquesta parada de metro rep el nom de la plaça on desemboca, situada en un dels límits de la vila de Gràcia. El nom de Joanic, diminutiu de Joan, recorda els antics propietaris d’aquests terrenys. L’any 1806, Josep Joanich va comprar a Antoni Sala les terres on avui se situa la plaça, les quals eren contigües a les de Can Comte, un antic mas de Gràcia avui desaparegut. En morir, les terres van passar en herència al seu nét Esteve Joanich i March, nascut a Granollers el 1793, el qual les va parcel·lar el 1876 segons un projecte de Pau Jambrú i Trasserras. El germà d’Esteve, Francesc Joanich i March, va ser un metge de prestigi, del qual destaca especialment la tasca que va dur a terme contra la febre groga i el còlera. A més a més, va escriure el Tractat elemental de matèria mèdica externa el 1836 i un Resum de Clínica Mèdica. Joanic és una de les portes d’entrada a l’antiga vila de Gràcia amb places properes tan representatives com la plaça de la Virreina o la plaça de Rovira i Trias, que encara mantenen l’ambient d’abans de la seva annexió a Barcelona, el 1897. L’estació de Joanich va entrar en servei amb aquest nom el 1973 fins que el 1982 se li va eliminar la «h» final per catalanitzar-lo, adoptant el nom actual.

Llocs d’interès Casa Joan Baptista Rubinat i Planas 1

L3 Fontana c. de l’Or, 44 Aquest edifici de principis del s. xx es va construir seguint un projecte de l’arquitecte Francesc Berenguer i Mestres, tot i que els plànols els va signar Joan Rubió i Bellver. De l’edifici, en destaquen especialment els esgrafiats sinuosos de la façana i les baranes de ferro forjat que ornamenten els balcons. Aquesta esplèndida façana, orientada a muntanya, està encarada a la plaça de la Virreina, urbanitzada a les terres on antigament hi havia «l’edifici de la virreina», que el virrei Amat va oferir a la seva esposa. En aquesta mateixa plaça, trobem l’església de Sant Joan de Gràcia 2 , del 1878. Una mica més amunt, a la plaça de Rovira i Trias, hi

veurem una curiosa escultura 3 . Es tracta de la figura de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, que apareix assegut en un dels bancs de la plaça mirant pensatiu el seu projecte d’urbanització de l’Eixample que, tot i haver guanyat, mai no es va arribar a dur a terme. Almenys a Gràcia encara es conserva un campanar dissenyat per ell, el de la plaça de la Vila, un emblema del barri.

Els veïns recomanen… Famen c. de Ramis, 2-4 T. 932 105 900 Cuina de mercat amb influències asiàtiques i tapes molt curioses.

Mic Sopars c. de Bruniquer, 44 T. 932 845 544 Lloc especialitzat en fondues de tot tipus. Si us voleu ar-

Joanic

UN APUNT Cada any, per la Festa Major de Gràcia, a la segona quinzena d’agost, els veïns guarneixen els carrers i s’escull un guanyador. 4

riscar, demaneu la fondue de tomàquet, de sobrassada o d’albergínia.

Abissínia c. del Torrent de les Flors, 55 T. 932 130 785 Restaurant etíop on podreu menjar amb les mans. Cuina molt saborosa. Dimarts tancat. I cap al tard...

Elèctric Bar travessera de Gràcia, 233 Un dels locals amb més encant de Gràcia. A part d’exposicions, s’hi fan concerts cada setmana.

Sonotek c. de Rabassa, 39 T. 931 061 181 Un petit bar de Gràcia que s’ha guanyat una bona reputació per la seva música, les exposicions i uns còctels a preus força assequibles.

177

2 4

El Savi

Alfons X el Savi, fill de Ferran III i de Beatriu de Suàbia, va néixer a Toledo l’any 1221. Va ser rei de Castella i una de les figures més importants en l’àmbit polític i cultural de l’edat mitjana. Es va casar, primer, amb Maria Guillén de Guzmán, amb qui va tenir tres fills, i més tard, en segones núpcies, amb Violant d’Aragó, filla de Jaume I, amb qui va tenir tretze fills més. Durant el seu govern va dirigir els treballs literaris tant de cristians o hebreus com d’àrabs i va donar un impuls definitiu a la prosa i la cultura castellana, motiu pel qual es va guanyar l’apel·latiu el Savi. La seva obra jurídica va trencar esquemes en l’antic dret castellà i les seves obres històriques, científiques i literàries van resultar molt innovadores en aquella època. La seva obra capital, Las siete partidas, és el primer codi legal escrit en llengua moderna. Pel que fa a les seves obres poètiques, cal destacar les Cantigas de Santa María, una de les obres més importants de l’edat mitjana escrites en galaicoportuguès. Alfons X el Savi va ser un rei humanista i tolerant que va deixar un gran llegat tant en l’àmbit del dret com en el de la cultura. De fet, tanta va ser la feina que va fer en aquests dos camps, que sovint se’l va acusar d’esmerçar més esforços en el saber que en el regnar.

Llocs d’interès Parc de les Aigües pl. d’Alfons el Savi, 3 Dins els terrenys que ocupa aquest agradable parc construït sobre els antics jardins i vivers propietat de la companyia Aigües de Barcelona, hi trobem la biblioteca Mercè Rodoreda 1 i la Casa de les Altures 2 , un edifici d’estil neoàrab construït l’any 1890 pel mestre d’obres Enric Figueres i que avui és la seu del districte d’HortaGuinardó.

Camp de Futbol Municipal Nou Sardenya / Club Esportiu Europa c. de les Camèlies, s/n El Club Esportiu Europa es va fundar el 1907 fruit de la fusió de dos antics clubs: el Provençal i el Madrid de Barcelona. Avui és un club molt arrelat al barri de Gràcia.

Unió Excursionista de Catalunya

L4 Joanic c. de l’Encarnació, 131-133 T. 932 853 454 En aquest centre s’hi organitzen cursos d’iniciació a l’escalada, l’excursionisme, l’alpinisme i la fotografia. Aquesta entitat disposa d’una biblioteca especialitzada en muntanya.

Sala Beckett 3

L4 Joanic c. de Ca l’Alegre de Dalt, 55 T. 932 845 312 És un espai de creació i experimentació teatral, dedicat especialment a la promoció de la dramatúrgia contemporània. Està previst que el 2015 la Beckett pugui estrenar una nova seu al Poble Nou i deixaran aquest espai de Gràcia.

Alfons X

UN APUNT Alfons X va ser el promotor de les famoses Tablas Alfonsíes, les taules astronòmiques que més tard van servir de base a Copèrnic per demostrar que el Sol era el centre de l’Univers, i no pas la Terra, com s’havia afirmat fins aleshores.

Els veïns recomanen… Candela c. de la Providència, 115 T. 932 100 902 Cuina casolana i tracte molt familiar, especialitzats en l’arròs de llamàntol.

Tibet c. de Ramiro de Maeztu, 34 T. 932 845 045 Restaurant de cuina catalana i, segons diuen, cuinen un dels millors cargols a la llauna de tot Barcelona.

El Jardí de l’Àpat c. d’Albert Llanas, 2 T. 932 857 750 Cuina mediterrània catalana combinat amb vistes i jardí.

179

El Mas Guinardó Guinardó és un barri que antigament formava part del municipi de Sant Martí de Provençals, al límit amb Horta i Gràcia. Aquest nom correspon al d’un antic mas del s. xv de la zona i que ja se cita en diferents documents de l’època. Quan es va construir el mas, la zona que avui ocupa el Guinardó era una àrea de conreu i de pasturatge. La urbanització d’aquestes terres propietat de Salvador Riera es va iniciar el 1896 i els anys 30 del s. xx ja s’hi havia creat un nucli de casetes amb hortet habitades principalment per famílies de classe mitjana. A partir dels anys 50, al costat d’aquestes casetes de dos pisos, s’hi van començar a construir grans blocs de pisos, aprofitant les extraordinàries vistes que oferia de la ciutat. Tot i així, el Guinardó va seguir mantenint el seu caràcter residencial i lliure d’indústries. La vida associativa d’aquest barri sempre ha estat molt important. Entre les entitats que s’hi han format al llarg de la història destaquen especialment: l’Ateneu Català del Guinardó, el Casal Calassanç, el Centre de Cultura de Joan Maragall i la Cooperativa Cultural Rocaguinarda. D’altra banda, el nom de Sant Pau ve donat per l’hospital que es troba al costat de l’estació. Sant Pau va viure al segle I d. C., primer perseguint els qui professaven la fe catòlica i després convertint-s’hi.

Llocs d’interès Sortint de la parada trobem el nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 1 ina gurat el 2009, que substitueix l’històric edifici de Domènech i Montaner. El nou centre ha crescut en àrees ambulatòries i equips d’alta tecnologia.

Centre Cívic del Guinardó rambla del Guinardó, 113 T. 934 503 987 L’edifici de l’actual centre cívic Guinardó era conegut amb el nom de Can Mèlic i més tard com a Can Planes. Ben a prop d’aquí, hi ha el Complex Esportiu Municipal del Guinardó, al carrer del Telègraf 31, i la Parròquia Mare de Déu de Montserrat, a l’avinguda Mare de Déu de Montserrat, 144, una de les més antigues del barri.

Parc del Guinardó 2 av. de la Mare de Déu de Montserrat / c. de Budapest / pl. de la Mitja Lluna Situat al turó de la Rovira, en un dels extrems del barri, ocupa gairebé 16 hectàrees i presenta tres parts molt diferenciades. A la part baixa, hi trobem la plaça del Nen de la Rutlla 3 , que dóna entrada al parc, i terrasses a diferents nivells amb arbres i arbusts. A la part del mig, hi ha el jardí projectat el 1916 pel francès Jean C. Forestier i Nicolau Rubió i Tudurí, urbanistes i dissenyadors de jardins, on destaca l’anomenada font del Cuento, envoltada per un bosquet mediterrani. Finalment, a la part alta, hi ha una important arbreda i un passeig des d’on es pot gaudir d’unes esplèndides vistes a Barcelona. Des d’aquest passeig es pot enllaçar amb el parc del Carmel i el Park Güell.

Guinardó / Hospital de Sant Pau

Mas Guinardó 4 pl. de Salvador Riera, 2 T. 934 369 736 Construït originàriament el s. xv, aquest mas ha acabat donant nom a tota la zona. Està ubicat dins els jardins de Frederica Montseny i és la seu d’un casal d’entitats que actua com a promotor de la vida social i associativa del barri.

Els veïns recomanen… La Cuina del Guinardó c. de Varsòvia, 148 T. 934 360 919 Botiga gastronòmica amb un petit restaurant a la planta superior on es menja molt i molt bé!

181

El poeta modernista

El personatge que dóna nom a aquesta parada de metro és l’escriptor i poeta Joan Maragall, nascut a Barcelona l’any 1860. Després que acabés els estudis de batxillerat, el seu pare el va voler incorporar a la indústria familiar dedicada al tèxtil, però a Maragall no li agradava la feina i va decidir estudiar Dret. En llicenciar-se va entrar a treballar al Diario de Barcelona i un any després va començar a col·laborar a L’Avenç, on va publicar alguns poemes, entre els quals en destaca un dels més coneguts, La vaca cega. També va col·laborar en publicacions com La Renaixença, La Veu de Catalunya i Catalònia i va traduir autors com ara Nietzsche, Homer o Goethe. L’any 1894 va guanyar l’Englantina als Jocs Florals de Barcelona amb el poema La sardana. Un any després, va editar l’obra Poesies, amb poemes tan representatius com L’oda infinita i Excelsior. A partir d’aquest moment va continuar una tasca literària molt extensa amb obres tan notables com Visions i Cants, Seqüències o Nausica. Maragall va rebre el títol de Mestre en Gai Saber i va ser membre fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i president de l’Ateneu Barcelonès. Va ser un dels màxims exponents del moviment modernista i encara ara és un dels poetes més coneguts i estimats de Catalunya. Joan Maragall va morir a Barcelona el 20 desembre de l’any 1911.

Llocs d’interès Són moltes les places i parcs per on els veïns del barri poden passejar i descansar una estona. 1 Sortint de la parada de metro i baixant pel passeig de Maragall arribem a la cruïlla amb el carrer de les Acàcies, on hi ha un monument de l’escultor José Cañas Cañas, dedicat al doctor Jaume Ferran i Clua 2 , metge i bacteriòleg. Els laboratoris d’aquest doctor, avui transformats en col·legi públic, es troben al carrer de Garcilaso.

Maragall 5

Mercat del Guinardó

La Bodegueta 4

passatge de Llívia, 12-34 T. 934 355 888 Aquest mercat compta ara amb noves instal·lacions, entre les quals destaquen un casal per a la gent gran i un aparcament.

c. de Varsòvia, 84 T. 934 360 776 Una bodega força gran, decorada com les antigues bodegues d’abans. Especialitzats en vermuts, vins i caves.

Els veïns recomanen…

Cantina Mexicana Chihuahua

La Bota del Racó av. de la Mare de Déu de Montserrat, 232 T. 934 566 001 Un clàssic de Barcelona especialitzat en cuina d’arreu de Catalunya. Salons per a grups.

Torre Llobeta 3

Mandarina

c. de Santa Fe, 2 T. 933 585 614 L’edifici és una casa senyorial construïda el s. xv i condicionada més tard com a masia. Avui dia acull un centre cívic i una biblioteca.

c. de Vinyals, 50 T. 639 611 939 / 934 354 709 En un ambient agradable, aquí gaudireu d’una cuina peruana al migdia i d’una de vegetariana creativa a la nit, amb ingredients molt mediterranis.

pg. de Maragall, 107 T. 934 460 391 Burritos, guacamole, quesadillas, tacos... Si voleu anar a un bon restaurant mexicà, aquest no us el podeu perdre.

183

La batalla de Mallorca Llucmajor és un municipi de l’illa de Mallorca. Va ser en aquesta població, en l’indret conegut des de llavors com es Camp de sa Batalla, on l’any 1349 Jaume III de Mallorca va ser vençut per Pere III el Cerimoniós, amb la qual cosa el regne de Mallorca es va reincorporar a la corona catalanoaragonesa. Sobre la procedència etimològica del nom hi ha diverses teories. Major és una paraula llatina que significa més gran, el que no està tan clar és el que es refereix a la paraula Lluch. Uns diuen que podria venir de la terminologia (shaati), que en àrab vol dir ribera, uns altres diuen que prové del llatí lucus major, és a dir, bosc major, pensant que la zona probablement estava poblada d’un gran bosc i d’altres encara diuen que podria provenir de la paraula llatina lumen, és a dir, llum, aquesta però, molt poc probable. Tot i això, aquesta última interpretació ha donat origen a l’escut heràldic de la vila mallorquina, que ostenta una mà sostenint una torxa ben encesa.

Llucmajor

Llocs d’interès A la plaça de Llucmajor hi ha actualment una escultura de Josep Viladomat, La República 1 , dedicada al president de la Primera República espanyola: Francesc Pi i Margall, tot i que només va ser-ho durant 38 dies. Durant la Segona República, l’any 1936, aquesta estàtua es va instal·lar a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Diagonal, però amb el franquisme es va retirar i es va amagar durant molts anys. Finalment, l’any 1990 se li va trobar un emplaçament definitiu en aquesta plaça.

Parc Central de Nou Barris El 1999 es va inaugurar aquest gran espai verd que s’ha convertit en el segon parc més gran de la ciutat amb un total de 17 hectàrees. Dins l’àrea del

parc, hi ha la biblioteca pública de Nou Barris i la seu del districte 2 , que ocupen una part de l’antic edifici de l’Institut Mental de la Santa Creu. Dins el parc també trobem la masia de Ca n’Ensenya, un equipament cultural que acull diverses entitats del barri de la Guineueta. Una altra masia, la de Can Carreres, espera la seva transformació en un equipament social i cultural. Al mateix parc, hi ha l’anomenat Parc Tecnològic Barcelona Nord 3 , un viver d’empreses de tecnologia.

Mercat de la Guineueta 4 pg. de Valldaura, 186-190 T. 933 541 227 Els mercats són un bon lloc on comprar productes frescos de temporada al mateix temps que en assabentem de les últimes notícies del barri.

Can Verdaguer 5 c. de Piferrer, 94-100 Es tracta d’una masia del segle xvi, recentment rehabilitada i convertida en un centre cívic, que a més compta amb un jardí acollidor on es fan concerts de música en viu. Va ser la darrera masia de Barcelona que va conrear les seves terres, fins als anys 80.

Els veïns recomanen… Casa Castro c. de l’Isard, 5 T. 933 542 050 Més de 30 anys d’experiència en cuina gallega. També porten marisc a domicili.

Casa Julio c. dels Garrofers, 65 T. 933 543 368 Cuina càntabra amb receptes pròpies molt saboroses.

185

La colònia romana Aquesta parada, anomenada fins el 1999 Roquetes, rep el seu actual nom de l’avinguda on desemboca: la via Júlia 1 . El nom d’aquest carrer ens transporta als orígens de Barcelona, quan l’actual ciutat era una colònia romana, la colònia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, fundada per l’emperador August entre el 15 i el 13 a. C. Aquesta primera colònia es va establir al mont Tàber, al cor de l’actual barri gòtic. La ciutat es va construir seguint el model de les colònies militars, amb dues vies principals, el cardo maximus i el decumanus maximus, que s’encreuaven al forum, el centre de la ciutat, molt a prop del que avui es coneix com a plaça de Sant Jaume. El 1986 es van posar en marxa les obres que van convertir la via Júlia en una de les avingudes més cuidades de Nou Barris i amb més vida comercial. Aquesta avinguda va de la ronda de Dalt fins a la plaça de Llucmajor connectant els barris del Verdum i la Prosperitat. Al llarg del seu recorregut té diverses escultures i monuments, com ara la Torre Favència 2 , una torre de llum de 24 metres d’alçada, d’Antoni Rosselló; l’obra Escullera, de l’artista Jaume Plensa, un conjunt de tres escultures antropomorfes de ferro colat, o Júlia, l’escultura de Sergi Aguilar dedicada als nous immigrants.

Llocs d’interès

Casal de Joves de Prosperitat

Des d’aquesta parada podem accedir a l’enorme parc de la Guineueta per la banda sud, que compta amb un gran complex esportiu. El primer cap de setmana de març, en aquest parc, la Federació d’Entitats Culturals Andaluses celebra el Dia d’Andalusia fent una ofrena floral al monument de Blas Infante 3 .

c. de Joaquim Valls, 82 En aquest casal s’hi fan tallers, cursos i diversos concerts de grups locals.

Espai Via Favència 4 via Favència, 217 T. 933 541 086 Aquest antic centre cívic ha obert les portes reconvertit en un espai associatiu que inclou les tres entitats més actives de Nou Barris: l’Associació Projectart (BTV Nou Barris), la Xarxa Nou Barris Acull i l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.

Centre Cultural Andalús Manuel de Falla

Via Júlia

Plaça de la Prosperitat 5 Destaca per l’obra de Perejaume dedicada a Joan Brossa, un tribut a la màgia Brossiana: 20 parells de passes formen les lletres del cognom del poeta. Els veïns recomanen…

c. del Mas Duran, 26 T. 933 531 179 L’objectiu de l’entitat és mantenir els vincles culturals i socials amb el poble andalús, i difondre les expressions culturals andaluses a Catalunya.

L’Hostalet

Casal del Barri de Prosperitat

Can Trobador

pl. d’Àngel Pestaña, s/n Lloc de trobada de la gent del barri, preus econòmics i bon ambient. Actuacions musicals en directe quasi cada cap de setmana i moltes activitats més.

c. de les Borges Blanques, 20 T. 932 762 164 Aquest petit restaurant de cuina catalana és conegut al barri pel bon tracte dels seus propietaris. Dilluns tancat. via Favència, 217-221 T. 933 539 756 Cuina casolana i senzilla, però deliciosa. Menú al migdia. Tanca el dimecres.

Bodega Eduardo c. de Joaquim Valls, 66 T. 933 548 428 Celler molt concorregut; ideal per fer-hi una canyeta o unes tapes al pati interior.

187

Cornellà Centre p. 190 Gavarra p. 192 Sant Ildefons p. 194 Can Boixeres p. 196 Can Vidalet p. 198 Pubilla Cases p. 200 Collblanc p. 202 Badal p. 204 L1

Plaça de Sants p. 28 (L1)

Sants Estació p. 116 (L3) Entença p. 206 Hospital Clínic p. 208

Diagonal p. 126 (L3)

Verdaguer p. 174 (L4)

Sagrada Família p. 82 (L2) Sant Pau / Dos de Maig p. 210 Camp de l’Arpa p. 212

L9 L10

La Sagrera p. 54 (L1) Congrés p. 214

Maragall p. 182 (L4) Virrei Amat p. 216 Vilapicina p. 218 Horta p. 220 El Carmel p. 222 El Coll / La Teixonera p. 224

Vall d’Hebron p. 136 (L3)

Les terres de Cornelius El nom de Cornellà té l’origen romà a Cornelianus, derivat del nom propi llatí Cornelius. La primera referència escrita és de l’any 980, així que podria ben bé ser que algun Cornelius fos el propietari d’aquestes finques que n’acabarien prenent el nom. El castell 1 que encara avui dia existeix data del segle xiv. Molt abans, però, hi havia també una església i una torre que es va construir per defensar-se dels atacs dels sarraïns. Aquesta zona estava dedicada bàsicament a l’agricultura, i tenia alguns masos. L’any 1819 es va inaugurar el canal de la Infanta per millorar-ne el reg, i va afavorir també que comencés ràpidament un procés d’industrialització i urbanització que va transformar el paisatge. És un barri amb una gran confluència i diversitat culturals i, en els darrers anys, el seu Ajuntament ha volgut seguir una política de racionalització de l’expansió urbanística i de recuperació d’espais verds per al barri, amb el parc de Can Mercader, el de la Infanta o el de la Ribera.

Cornellà Centre Cornellà de Llobregat

Llocs d’interès

Val la pena apropar-se fins a l’estació de trens de Cornellà, edifici del 1955 d’estil neoclassicista. Feu també una ullada a les columnes preromàniques de l’Ajuntament 2 , a la plaça de l’Església, 1, que servien per sostenir l’arc principal d’una antiga església visigòtica que hi havia a la zona cap a l’any 977. L’església de Santa Maria 2 , a la mateixa plaça, ocupa la que va ser enderrocada durant la Guerra Civil i data del 1940. Al costat hi ha la rectoria de Santa Maria, del s. xvi. Al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 16, trobareu l’Arxiu Històric 3 de la ciutat.

Can Vallhonrat c. de Jacint Verdaguer, 1-13 Edifici construït entre 1620 i 1625 com a residència familiar dels propietaris del castell. Actualment acull unes dependències administratives de l’Ajuntament.

Can Rissuenyo 4 c. de Pius XII, 14 Masia del segle xviii, de caràcter senyorial i culte, reformada en diverses ocasions.

Citilab pl. de Can Suris, s/n T. 935 510 660 Centre d’investigació i formació digital ubicat a l’antiga fàbrica de Can Suris. Aquí conflueixen escoles, ciutadans, empreses o organismes públics per activar i desenvolupar la capacitat creativa en tecnologia. Només haureu de fer-vos el carnet per accedir als seus interessants cursos i instal·lacions o als espais de Family Lab (per aprendre junts, grans i petits) o a Media Lab (on podreu crear els vostres propis vídeos).

Museu AGBAR de les Aigües 5 L8 Cornellà-Riera crta. de Sant Boi, 4-6 T. 933 423 536 El museu ocupa els edificis modernistes de la Central Cornellà, la planta que Aigües de Barcelona va inaugurar el 1909 per extreure aigua de l’aqüífer del Baix Llobregat i abastir així Barcelona. El museu és un espai d’experimentació amb l’aigua, i d’aproximació a totes les seves manifestacions, amb una oferta d’exposicions i activitats per a tothom.

A la rambla d’Anselm Clavé, 18, hi ha un edifici modernista de maó vist d’estil arabitzant que destaca entre les construccions veïnes. Així mateix, val la pena acostar-se fins al carrer d’Amatller per veure les cases d’estil modernista que es conserven des de principis de 1900.

Els veïns recomanen… El Clau c. de Rubió i Ors, 151 T. 934 753 322 Restaurant acollidor amb cuina de temporada, productes frescos i una carta força original.

Masia Can Trabal pl. de Mary Santpere, s/n T. 934 746 622 Mas del segle xvii que acull un restaurant de cuina mediterrània. No marxeu sense tastar els bolets saltats que preparen!

Ca l’Andreu av. de Can Corts, 59 T. 933 770 770 Bar restaurant especialitzat en menjar casolà. Gran varietat de tapes i menús.

191

El mas

S’utilitza el terme gavarra, o gavarres, per descriure els serrats embardissats amb vegetació de muntanya on es troben les gavarreres, nom popular de diverses espècies de rosers silvestres. En aquesta zona es trobava el Mas Gavarra, de la qual es tenen notícies al segle xi, però que ja ha desaparegut. El nom, però, no s’ha perdut i ha servit per designar aquesta zona de Cornellà de Llobregat que es començà a urbanitzar a la dècada dels cinquanta i que se situa entre la carretera de Fogars de Tordera i el barri de Sant Ildefons. Gavarra o gavarres és també el massís que constitueix l’extrem septentrional de la serralada Litoral Catalana que té un nivell de crestes d’entre 300 i 500 metres d’alçada. En el llenguatge de la mar, una gavarra és una barcassa sense orla ni vela, i sovint sense motor, que s’utilitza per a la càrrega o la descàrrega de vaixells fondejats o altres serveis portuaris o fluvials. Actualment, Cornellà està, com moltes altres zones de la ciutat, en plena transformació, i s’hi creen empreses vinculades a la nova economia dotades amb equipaments moderns.

Llocs d’interès Parc de Can Mercader 1 2

crta. de L’Hospitalet, s/n T. 933 779 991 L8 Almeda Es tracta d’una antiga hisenda agrícola d’origen medieval que a la darreria del segle xix va passar a formar part del patrimoni de la família de Joan Mercader, comte de Bell-lloc. Va ser aleshores quan van reconvertir la masia en un esplèndid palau d’estil medievalitzant, envoltat de jardins avui d’ús públic. Hi ha un passeig de plataners centenaris, desmais i palmeres, un estany, i milers de racons per descobrir. Una particularitat del parc són els trens fets a petita escala que circulen els diumenges i festius pel matí 2 .

Un goig per a petits i grans que d’aquesta manera poden donar un tomb per al parc dalt d’un tren en miniatura. Dins del que era el palau s’hi ha instal·lat el Museu Palau Mercader.

Fàbrica i Colònia Rosés 3 c. de Víctor Pradera, 17 Mostra única a Cornellà de colònia obrera, promoguda per la societat tèxtil Rosés el 1851. Biblioteca Central de Cornellà c. de Mossèn Andreu, 15 T. 933 760 111 A més d’oferir el servei de la resta de biblioteques, aquí també organitzen visites guiades, clubs de lectura i altres activitats infantils o familiars.

Gavarra Cornellà de Llobregat

Els veïns recomanen… Can Sumarru pg. Ferrocarrils Catalans, 250 T. 934 740 666 Encara que queda un xic lluny de l’estació, aquí fan una excel·lent cuina casolana i de mercat que es pot assaborir a la terrassa o al jardí del restaurant.

Pantaibèric av. de Salvador Allende, 2 T. 933 763 201 Restaurant amb bons pernils, formatges i amanides.

La Festa Major! La festa major se celebra el segon cap de setmana de setembre i l’organitza principalment la Coordinadora d’Entitats de la Gavarra.

193

El capellà de la Verge El nom d’aquesta parada ve donat, un cop més, per l’església edificada a la rodalia de la zona, en aquest cas la de Sant Ildefons. Ildefons, que més tard esdevindria Sant, va néixer d’una família de visigots, a Toledo cap a l’any 607. En aquell moment Toledo era la capital d’Espanya i ell va arribar a ser-ne l’arquebisbe l’any 657 i fins a la seva mort, l’any 667. Deixeble de sant Isidre i nebot de sant Eugeni, de ben jove va destacar per l’atenció constant, l’entrega a l’estudi, l’apostolat marià i la seva tasca intel·lectual, que el va dur a escriure diversos llibres, entre els quals destaca el Llibre de la virginitat de M aria, cant impetuós i rutilant contra els qui en negaven la integritat perpètua. La llegenda explica que, quan ja era arquebisbe, se li va aparèixer la Verge Maria, a qui adorava enormement, per felicitar-lo i agrair-li tota la veneració i atenció que li havia dedicat i li va regalar una vestidura litúrgica per celebrar la missa, tal com podem veure en alguns quadres de l’època. El barri de Sant Ildefons antigament tenia la denominació de Ciutat Satèl·lit, encara que aquest nom ha caigut avui en desús. És un barri obrer del municipi barceloní de Cornellà de Llobregat establert en els anys 60. Compta amb grans parcs i bones vistes sobre la ciutat. 1

Llocs d’interès Torre de la Miranda 2 av. de Salvador Allende amb c. del Doctor Joan Arús T. 933 770 212 Arnau Mercader la va fer edificar molt a prop del seu palau, amb la idea de fer-la servir com a mirador per als ocells i d’observatori astronòmic. Té planta octogonal i és d’estil neomudèjar.

Biblioteca Central de Cornellà 3 c. del Mossèn Andreu, 15 T. 933 760 111 La biblioteca Central, a més dels serveis habituals, compta amb tres fons especials: «Acollida», per facilitar la integració social i cultural de les persones nouvingudes, «Flamenc», amb tota mena de documents relacionats amb aquest món, i «Pallassos», que aplega tot tipus d’informació relacionat amb aquests i el Festival Internacional de Pallassos, trobada anual que se celebra a Cornellà i que és un dels més importants d’Europa. Els dissabtes al matí, davant del mercat municipal s’instal·la un mercat ambulant on podeu trobar música, discos nous i vells, llibres, revistes, etc., a preus com els d’abans!

Sant Ildefons Cornellà de Llobregat

Els veïns recomanen… La Esquinita c. Flor de nit, 6-8 T. 933 763 250 Bar de plats típics de la península: tripa amb cigrons, peixet fregit, croquetes... Tot molt casolà.

El Bodegón c. de Ramoneda, 72 T. 933 760 954 Cuina de mercat, aquí fan un menú molt recomanable.

Os Galegos

c. de Fèlix Just Oliveras, 25 T. 933 767 799 Cuina gallega; el plat estrella: l’arròs de llamàntol que cuinen cada dia de la setmana.

195

La casa d’en Buxeres El boix és un arbre petit de fulla perenne i de flor blanca molt apreciat per la seva fusta. El nom d’aquesta zona, però, no li ve donat per ser una zona de boixos, sinó per un dels antics propietaris de la Casa Alta, Lluís Buxeres Abat, qui va comprar els terrenys i la finca a Joaquima Casanovas, que al seu torn l’havia comprat a la família Alemany l’any 1875. Va ser aquest mateix any que es va construir la torre d’estil neomudèjar per ferla servir com a molí de vent i poder extreure aigua del pou. El mas de Can Buxeres, del s. xviii, comptava amb sumptuosos salons, una casa per als masovers, unes cotxeres, un celler i fins i tot unes pistes de tennis. L’any 1906, Lluís Buxeres va decidir reconvertir-lo en un palauet i va encarregar les obres a l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall, que va combinar elements d’estil noucentista amb detalls modernistes. Actualment, el palauet de Can Buxeres és propietat de l’Ajuntament, que el va comprar l’any 1969, i els seus jardins oberts al públic són un oasi de pau enmig de L’Hospitalet. El nom de Boixeres és una deformació del cognom de l’últim propietari de la finca, Lluís Buxeres, que es va voler catalanitzar.

Llocs d’interès

Parc de Can Boixeres 1 av. de Josep Tarradellas, s/n Aquest parc inaugurat l’any 1970 és un del pulmons de L’Hospitalet. Dins hi ha una antiga masia coneguda com Can Masover o l’antiga Casa Alta 2 , mas del s. xviii que va ser adquirit per Lluís Buxeres. Al jardí hi destaca un petit templet cobert amb una cúpula de ceràmica vidriada.

A prop hi trobarem la casa dels masovers 3 . Al terrenys que avui ocupa el parc hi havia hagut barraques que durant la Guerra Civil es van utilitzar com a refugis.

Centre Cultural Sant Feliu c. de l’Emigrant, 27 T. 933 386 471 Un espai cultural des d’on es proposen activitats diverses com concerts, balls i molt més.

Can Boixeres L’Hospitalet de Llobregat

Els veïns recomanen… Fondue c. del Carme, 45 (Esplugues de Llobregat) T 934 735 046 Com bé ens diu el nom del local, aquí podreu gaudir d’una saborosa fondue.

197

La finca del petit Vidal

El nom d’aquesta parada, que també és el nom d’un dels barris d’Esplugues de Llobregat, prové d’una antiga finca senyorial, la finca de Vidal i Ribas, Jover i Juncadella. En un principi, la finca comprenia tres cases senyorials: Can Totó, Can Roses i Can Vidalet 1 , de les quals només queda en peu la darrera, avui part del parc de Can Vidalet. Aquesta finca, que es trobava situada als afores de la ciutat de Barcelona, era utilitzada per la família Vidal i Ribas com a casa d’estiueig. S’explica que, durant la Guerra Civil, es van confiscar les propietats i que durant un temps hi va viure el doctor Negrín, cap del govern de la Segona República. Acabada la guerra, la propietat va tornar a mans de la família Vidal i es van enderrocar totes les cases, tret de la de Can Vidalet. Mica en mica, les grans extensions de camp que havien envoltat la finca i alguns dels seus terrenys es van anar urbanitzant fins arribar a formar el barri que coneixem avui dia. Actualment, Can Vidalet 2 , a l’extrem sud-est d’Esplugues, és un dels barris més poblats d’aquest municipi i està inclòs dins el Pla de millora de barris de la Generalitat de Catalunya.

Llocs d’interès

Si baixeu en aquesta parada un dimecres al matí, només sortir us trobareu amb un mercat ambulant.

Parc de Can Vidalet 3 c. de Laureà Miró L’espai verd urbà més important d’Esplugues de Llobregat. El parc té una extensió de més de 3 hectàrees i, a banda dels jardins d’inspiració romàntica, compta amb altres elements d’interès, com ara el llac, l’estany, el safareig i el templet, còpia de l’original. Biblioteca La Bòbila 4 pl. de la Bòbila, 1 (L’Hospitalet de Llobregat) T. 934 807 438 Biblioteca pública municipal

de L’Hospitalet de Llobregat i Esplugues amb un fons especialitzat de gènere negre i policíac. Entre les moltes activitats que s’hi organitzen, en destaca especialment el club de lectura de novel·la negra.

Poliesportiu Municipal Can Vidalet c. de Glicines, 14-20 T. 933 729 252 Si us agrada l’handbol, aquí hi podreu veure algun entrenament o partit.

Can Vidalet Esplugues de Llobregat

Els veïns recomanen… La Pubilla c. de Pubilla Cases, 24-26 T. 933 719 903 Una àmplia carta molt variada de tapes i plats de la gastronomia autòctona i peninsular.

Gaudí Sis. Rincón Ibérico c. d’Antoni Gaudí, 6 T. 933 718 216 Embotits ibèrics de primeríssima qualitat, amb pa amb tomàquet.

Camp Municipal d’esports El Molí c. del Molí, s/n Camp de futbol on juga el C. F. Can Vidalet, un club fundat l’any 1966 i amb una escola de futbol molt ben preparada.

199

L’hereva de la casa senyorial Josefa Cases i Clavell era la pubilla de la família Cases i va ser l’encarregada de fer construir, l’any 1771, una gran casa senyorial, seguint l’estil neoclàssic, sense ni tan sols imaginar que acabaria donant nom a tot un barri. Aquesta finca havia estat propietat de la Companyia de Jesús, fins que en van ser expulsats pel monarca Carles III el 1767. Després de l’expropiació, Josefa Cases va recuperar l’edifici, el va fer enderrocar i hi va construir el palau. En el seu interior destaca el celler subterrani, adaptat actualment com a capella i una entrada antiga de carruatges. L’escut d’aquesta família és visible des de l’entrada principal i la reixa que dóna al pati. A mitjan s. xx, aquesta zona es componia encara d’extenses zones agrícoles, amb molt poques edificacions. Això va canviar a partir de la dècada dels seixanta del segle passat quan el gran desenvolupament industrial que va experimentar Catalunya va atreure la gent del camp de les zones més pobres del país i aquest barri de L’Hospitalet va veure, així com molts d’altres, una ràpida expansió, producte de l’arribada d’una nova població a la recerca de noves oportunitats.

Pubilla Cases L’Hospitalet de Llobregat

Llocs d’interès

Els veïns recomanen…

I cap al tard…

Casa Senyorial de Pubilla Cases 1

Al Andalus

c. del Pedraforca, 48 Concerts tots els divendres i dissabtes. Sessions amb discjòqueis els dijous i diumenges.

crta. de Collblanc, km 617 Palau neoclàssic que actualment allotja el col·legi Sant Josep Obrer, regentat per les serventes del Sagrat Cor de Jesús. Actualment, els principals nuclis d’activitat del barri són les avingudes Severo Ochoa i Tomás Giménez 2 , que concentren el comerç i les anades i vingudes dels ciutadans. Es tracta, de fet, d’una zona molt ben comunicada ja que té tres línies del tramvia 3 i la línia de metro, això fa que el contacte amb la ciutat de Barcelona sigui molt fàcil i immediat.

c. de la Primavera, 144 T. 934 384 577 Gustos del sud, ambientats en una espècie de cova. Hi podreu tastar tapes, mariscos i la tradicional mançanilla.

Andalucía Chiquita av. d’Isabel la Catòlica, 89 T. 934 386 952 Sembla un pati andalús, amb unes tapes de marisc delicioses! Sempre és ple el diumenge al matí.

Bar Los Hermanos

La Fàbrica

Curiositat Molt a prop d’aquesta parada, a l’avinguda de Miraflores i a la plaça d’Eivissa, durant les festes de Setmana Santa es concentren les processons que es fan a L’Hospitalet. Són les més multitudinàries de Catalunya, ja que mobilitzen més de mig milió de persones.

av. de Severo Ochoa, 121 Bar de tapes gallegues, racions generoses a bon preu. El local és modest, però molt acollidor.

201

La Murcia chica Collblanc és el tercer nucli urbà més antic de L’Hospitalet. A l’edat mitjana, aquesta zona es repartia en dues grans parts: la de muntanya, coneguda com a Samontà i on avui se situa Collblanc, i la part del delta del riu coneguda com a Marina. La part intermèdia, al voltant de la parròquia de Santa Eulàlia (segle x), era el territori de la Provençana. Els terrenys de Collblanc eren terres agrícoles molt fèrtils ocupades bàsicament per masies. Cap al s. xviii s’hi va construir un hostal al voltant del qual es va començar a formar el nucli urbà. Al s. xix, a prop de la carretera general de Madrid, s’hi van instal·lar pagesos valencians. A meitats del s. xx ja era un barri residencial que ampliava L’Hospitalet. El moment àlgid d’edificació va tenir lloc durant la dictadura del general Primo de Rivera, del 1923 al 1930: la població es va multiplicar per set i la saturació d’habitatges va fer ocupar l’altre costat del torrent Gornal, límit de Collblanc, fet que va crear el barri de la Torrassa. En aquesta mateixa època, amb la instal·lació de fàbriques de vidre i metal·lúrgiques, les obres del metro i de l’Exposició Internacional de 1929, aquesta zona va rebre milers de persones provinents de Múrcia, motiu pel qual es va conèixer el lloc com el de la Murcia chica.

Llocs d’interès La plaça del Mercat i els seus voltants són el nucli de vida ciutadana. El mercat de Coll blanc va ser dissenyat per Puig i Gairalt, que també va fer el teatre Joventut. Per passejar podem endinsar-nos al parc de la Marquesa 1 , a la carretera de Collblanc amb travessera de les Corts, que ha estat reformat i que acull diverses fires, com la de la diversitat al juny, o la d’artesania a l’octubre. Els jardins de Bacardí, davant del Camp Nou, pertanyien a la casa d’un empresari que va fer fortuna a Cuba.

Camp Nou 2

L3 Palau Reial / L3 Les Corts c. d’Arístides Maillol, s/n (Barcelona) T. 902 189 900 El Camp Nou fou construït el 1954 per l’arquitecte Francesc MItjans. Disposa del museu més visitat de Catalunya: El Camp Nou Experience.

A més de poder visitar la zona multimèdia, l’espai Leo Messi, o reviure els moments més emocionants de la història del Club, s’ofereix un recorregut per l’Estadi. Al carrer de la Maternitat trobareu Can Freixes, una masia del 1702, més coneguda com la Masia, que va ser fins el 2011 residència de les joves promeses que vivien lluny de la ciutat.

Can Rigalt 3 crta. de Collblanc, 46 Palau barroc de l’any 1741, una antiga casa senyorial rural convertida posteriorment en masoveria. Actualment no té cap ús i s’està degradant ràpidament, per això els veïns demanen una solució urgent per poder recuperar aquesta edificació per al barri.

Teatre Joventut c. de la Joventut, 4-10 T. 934 481 210 Antic cinema de L’Hospitalet,

Collblanc L’Hospitalet de Llobregat

convertit en teatre l’any 1991, i un dels equipaments culturals principals de la ciutat.

Els veïns recomanen… El Racó del Cargol c. del Doctor Martí i Julià, 54 T. 934 497 718 Ambient popular; aquí es fa una mica de tot, peixet fregit, carns a la llosa, xatonada i, és clar, cargols a la brasa.

Bou crta. de Collblanc, 19 T. 934 491 102 Cuina catalana amb tocs originals: tasteu-hi els cors de carxofa farcits de brandada de bacallà.

El Fogonet del Peix c. d’Arístides Maillol, 21 (Barcelona) T. 934 486 103 Compreu el marisc o el peix a pes, escolliu com el voleu menjar, i mireu mentre us el cuinen davant vostre.

203

Els germans empresaris Badal (o Abadal) és un cognom que deriva d’abat. Aquests terrenys reben el nom dels antics propietaris de la zona i que l’any 1864 van crear l’empresa Badal Hermanos. Josep i Oleguer Badal i Burés van obtenir l’arrendament del molí fariner anomenat del Lleonard per part de la comunitat de regants, propietaris i terratinents del canal reial de la infanta Lluïsa Carlota de Borbó. Més tard, l’any 1894, aquests terrenys van passar a mans de Josep Badal i Amigó i d’Oleguer Badal i Soley. Aquest molí se situava on avui es troba el que anomenem ronda del Mig i es va conservar fins a l’any 1950. Aquest barri és l’extrem més occidental de Sants, però ha estat sempre més relacionat a Collblanc, barri del terme de L’Hospitalet, a causa de la barrera arquitectònica que suposava l’eix viari de la ronda del Mig abans de ser coberta, i que dificultava les comunicacions. El carrer o rambla de Badal 1 era més conegut popularment amb el nom de «la Rambleta» i, ara, és un dels trams coberts de la ronda del Mig que articulen l’espai per a ús del ciutadà. Observo que en aquest barri no hi ha tantes infraestructures ni serveis com en els barris veïns... per alguna cosa deu ser l’escrit que llueix sobre un mur «en Badal, todo va mal» (a Badal tot va malament). Ja ho veieu, no tot són flors i violes, en una gran ciutat...

Llocs d’interès Prop de la parada de Badal hi ha la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors 2 . Creuant la rambla del Brasil trobarem, cap al sud, la plaça i el mercat de Sants 3 , inaugurat el 1913, obra de l’arquitecte municipal d’aleshores Pere Falqués i Urpí, autor també del Mercat del Clot. Els mercats avui malden per sobreviure, davant l’arribada massiva de les grans superfícies i supermercats, però sembla que la gent, més conscienciada per la salut i l’economia local, torna poc a poc als mercats. Esperem que continuï així.

Jardins De Can Mantega c. de Joan Güell, 53 Un altre racó de Barcelona on trobar una estona de calma,

abans de les 5 de la tarda, que és quan s’acaben les escoles!

Els veïns recomanen… Blau c. del Tenor Masini, 61 T. 933 300 112 Cuina de mercat dins una casa antiga amb jardí interior. Fan menú al migdia.

Casa Lolo c. d’Arizala, 5-7 T. 934 406 006 Tapes casolanes, molt bones: calamarsets, pop... Per llepar-se els dits!

Ani Shawarma

Badal

La Riera c. del Regent Mendieta, 15 T. 629 574 268 Un dels pocs restaurants vegetarians familiars de la ciutat, amb un menú variat i econòmic, a més d’oferir una bonificació per a diversos menjars.

La Maison Belge rambla del Brasil, 55 T. 930 041 741 Obert només tardes i nits, aquí ofereixen, a més de 120 marques diverses de cervesa, fustes de formatges i patés belgues, amenitzats amb música en directe.

c. de la Riera Blanca, 146 (L’Hospitalet de Llobregat) Un dels molts kebabs que hi ha a Barcelona. El seu millor producte, el durum.

205

Capità dels almogàvers

Berenguer d’Entença i de Montcada va ser un noble català, capità i membre dels almogàvers, que eren soldats mercenaris, al segle xiii, seguint les ordres de l’alemany Roger Von Blume (més tard traduït com a Roger de Flor). Aquest, el va nomenar Megaduc de Romania i senyor d’Anatòlia, fet que va enfurismar un altre dels caps expeditius i que dóna nom a una altra estació: Bernat de Rocafort. Entença, considerat un dels millors militars de l’època, va lluitar contra els sarraïns (1276) i contra els francesos (1285), i va participar també en la conquesta de Menorca (1286-1287), així com en la conquesta de Calàbria, sota les ordres del futur Jaume II i més tard es va posar sota les ordres de Frederic II, rei de Sicília. El 1303 va ser nomenat ambaixador a Egipte. A la mort de Roger de Flor, assassinat, Berenguer d’Entença va passar a ser comandant en cap de la Companyia Catalana d’Orient, host principalment almogàver, i va organitzar la famosa Venjança catalana com a represàlia, arrasant tot el que va trobar fins a Constantinoble. Quan va tornar a Catalunya per aconseguir més tropes, va ser traïcionat per un almirall genovès i fou empresonat a Gènova fins al 1306, any que va ser alliberat gràcies a les gestions de Jaume II. Es diu que anant cap a Salònica va morir en lluita, probablement a mans dels homes de Rocafort.

Llocs d’interès Molt a prop d’aquí hi ha el Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, conegut popularment com a presó Model, entre els carrers de Provença, Entença, Rosselló i Nicaragua 1 . Va ser inaugurada l’any 1904 com un centre pioner del nou sistema penitenciari del moment, i és un dels símbols de la repressió política franquista, ja que per aquí hi van passar personatges de la vida política, social i cultural catalana. La presó està pendent de ser traslladada a un altre indret i l’actual espai de 12.000 m2, que ocupa dues illes senceres de l’Eixample, es transformarà en una escola, un poliesportiu, un centre per a gent gran i un centre cívic, i se’n reservarà una part com

a espai memorial de les presons que van ocupar la ciutat. Aquest projecte però, encara pot trigar uns anys a dur-se a terme.

Jardins de Montserrat 2 c. de Rocafort, 226 Anomenats popularment «jardinets d’Entença», ocupen la meitat d’una illa de cases de l’Eixample. Els veïns recomanen… Jamonísimo c. de Provença, 85 T. 934 390 847 Botiga on venen pernils ibèrics de gran qualitat d’Andalusia, Extremadura i Salamanca. Hi ha unes poques taules per poder tastar-los acompanyats d’un bon vi.

Entença

Formatgeria Hom 3 c. de Provença, 79 T. 934 398 235 És aquest un local emblemàtic del barri, amb més de 100 classes diverses de formatges per a tots els gustos. Aquests xarcuters fa més de 60 anys que preparen menjars i menús per emportar. Tafí c. de Còrsega, 68 T. 934 196 930 Cuina argentina: graellades de carn i plats abundants a bon preu.

Jaume de Provença c. de Provença, 88 T. 934 300 029 Cuina de mercat, catalana i internacional. Tot un delit per al paladar, encara que no tant per a la butxaca...

207

Un hospital molt popular La precària situació sanitària en les últimes dècades del segle xix va propiciar la creació i modernització de la xarxa d’infraestructures sanitàries de la ciutat. La construcció d’aquest hospital i la facultat de medicina va ser encarregada a Josep Domènech i Estapé, autor també del Palau de Justícia i de la presó Model. Des dels seus inicis, el 1906, aquest hospital ha estat una part important de la vida dels ciutadans. Els primers anys a l’hospital s’atenien, gairebé exclusivament, les persones més desafavorides, motiu pel qual els primers directors, Antonio Morales (1906-1918), Valentí Carulla (1918-1923) i Francesc Puig Alonso (1923-1936), van haver de posar diners de la seva butxaca. Ja als anys 20, l’Hospital Clínic 1 es va convertir en un centre de recerca de primera línia, fet que culminaria l’any 1965, en què es va realitzar el primer transplantament de ronyó de l’Estat. A hores d’ara, el Clínic, com se l’anomena popularment, és un hospital d’alta tecnologia i una de les principals institucions de referència de les ciències de la salut a Espanya. Destaca el seu departament d’investigació, el qual ha presentat un gran nombre de patents en biomedicina, com un dels referents mundials en recerca mèdica.

Llocs d’interès Escola Industrial Vapor Batlló

c. del Comte d’Urgell, 187 T. 934 137 400 - 934 022 222 Antiga fàbrica tèxtil de principis del segle xix, d’estil modernista, pot ser visitada parcialment. L’any 1913 va convertir-se en l’Escola Elemental del Treball, i a partir de 1927 va ser l’escola dels enginyers industrials de la ciutat.

Casa Pere Company 2 c. de Buenos Aires, 56-58 T. 934 192 232 Mostra de casa unifamiliar de l’Eixample i un dels primers exemples d’arquitectura noucentista, de l’any 1911, de Josep Puig i Cadafalch. Actualment acull el Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Doctor Melcior Colet.

Mercat del Ninot 3 c. de Mallorca, 135 Mercat amb més de 100 anys d’història. El nom es deu al fet que en aquest emplaçament hi havia una taverna que conservava la figura d’un ninot procedent de la proa d’un antic vaixell. Aquesta taverna es va incendiar i l’única cosa que es va salvar va ser aquest nino, que es conserva al Museu Marítim. Recentment remodelat, el mercat conserva la seva estructura original. Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles c. del Comte d’Urgell, 145-147 T. 934 539 881 La biblioteca està situada al Centre Cultural Teresa Pàmies, que, a més de la biblioteca especialitzada en fotografia, compta també amb un centre cívic, una escola bressol, sala d’actes, sala d’exposicions i s’ha recuperat un pati interior d’illa molt agradable.

Hospital Clínic

Els veïns recomanen… La Fira c. de Provença, 171 T. 933 237 271 Una de les discoteques més peculiars de Barcelona plena d’antigues atraccions de fira, autòmats o una xurreria, que ara fa de guarda-roba.

Fonda Gaig

c. de Còrsega, 200 T. 934 532 020 Cuina catalana tradicional amb tocs moderns regentada per Carles Gaig, un dels millors i reconeguts cuiners de Barcelona.

Alzina c. del Rosselló, 110 T. 934 522 776 Restaurant de cuina catalana, tradicional i actual, especialitzat en cargols.

209

L’antic hospital modernista Fins fa ben poc, aquesta parada duia el nom d’Hospital de Sant Pau perquè donava accés a aquest històric hospital, ara reconvertit en un centre d’interès cultural. Aquest monumental conjunt modernista es va començar a construir als terrenys de l’antic mas de Lligalbé l’any 1902. El projecte es va encarregar a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, el qual va comptar amb la col·laboració del seu fill, Pere Domènech i Roure, que en morir el seu pare el 1923 va assumir la direcció de l’obra. Les obres es van poder dur a terme gràcies en gran part al llegat del banquer Pau Gil, que va donar 4 milions de pessetes per construir un hospital modern que portés el nom de Sant Pau. A aquestes instal·lacions s’hi va traslladar l’Hospital de la Santa Creu, un cop vist que l’edifici que ocupava al Raval havia quedat massa petit. D’aquí el seu nom complet d’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’any 1997, aquest conjunt arquitectònic va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Després de més de 80 anys com a seu de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el Recinte Modernista s’ha transformat en un centre de coneixement i recerca i s’ha obert al públic. L’activitat hospitalària, per la seva banda, s’ha traslladat a unes noves i modernes instal·lacions situades al c. Sant Quintí 89. La data del Dos de Maig ens recorda una rebel·lió popular que va tenir lloc a Madrid l’any 1808 contra les tropes napoleòniques i que, més tard, es va estendre per tot l’Estat, fet que va acabar desencadenant la guerra de la Independència.

Llocs d’interès Sant Pau Recinte Modernista 1 c. de Sant Antoni Maria Claret,167. T. 932 682 444 El Recinte Modernista ha obert les seves portes a finals de febrer de 2014, després de quatre anys d’obres. La rehabilitació ha volgut recuperar els espais originals projectats per Domènech i Montaner i transformar-los en espais funcionals de treball amb criteris de sostenibilitat i estalvi energètic. Avui dia, aquests pavellons acullen organismes internacionals capdavanters, que treballen en el àmbits de la salut, la sostenibilitat i l’educació, com la Casa Àsia, la Universitat de les Nacions Unides i un llarg etcètera. A més, s’ha establert un programa de visites, tant

guiades com lliures, que permeten descobrir el complex modernista més gran del món.

Fàbrica Damm «La Bohèmia» 2 c. del Rosselló, 515 T. 932 909 200 L’any 1876 August K. Damm va fundar la fàbrica de cervesa Damm a Barcelona. Uns anys deprés, va fer construir la fàbrica de La Bohèmia, un edifici avui centenari patrimoni arquitectònic del barri de la Sagrada Família. La fàbrica acull una exposició, que actualment està en fase de remodelació, sobre els 130 anys d’història de la marca. Hi podreu veure carruatges antics, fotografies, cartells i calderes. Truqueu al 902 300 125 per saber si ja és oberta.

Sant Pau / Dos de Maig 1

Els veïns recomanen… La Bodega Mediterránea c. de Lepant, 344 T. 934 365 021 Tapes, vins i caves en aquesta petita i tranquil·la taverna d’ambient selecte.

Seoul Restaurant Coreà av. de Gaudí, 70 T. 934 502 617 Un dels millors restaurants de cuina coreana de Barcelona. No us perdeu l’arròs bibimpa, amb carn picada, verduretes i un ou ferrat, servit en un bol de marbre ben calent.

A Estela Galega c. de Rosalía de Castro, 26-28 T. 934 355 080 Bar restaurant gallec on podreu menjar marisc de qualitat a un preu molt raonable.

211

El camps de l’antic dolmen Es creu que el topònim de Camp de l’Arpa deriva de Camp de l’Arca, nom amb què es coneixia la zona per un antic dolmen que hi havia i que apareix citat en uns documents de l’any 1037 amb el nom d’Ipsa Archa. Avui, el Camp de l’Arpa forma part del districte de Sant Martí de Provençals. Durant la primera meitat del s. xix, concretament a partir de 1845, en aquestes terres que fins aleshores havien estat bàsicament agrícoles s’hi va crear un petit nucli de població que la gent anomenava «el barri de la Muntanya». A partir d’aquest nucli inicial, poc després va començar a urbanitzar-se tot l’entorn. Va ser aleshores que aquest barri es va batejar oficialment amb el nom de Camp de l’Arpa. Segurament, el fet que resulta més curiós del procés d’urbanització d’aquest barri és que no va seguir el pla d’Eixample ideat per Ildefons Cerdà, tal com estava previst en un principi, en gran part per la resistència dels propietaris i veïns. Per això, alguns dels carrers de l’Eixample troben el seu final precisament aquí, al carrer de Rogent. Malgrat la transformació urbanística que el barri va experimentar el s. xix, encara avui continua mantenint-se en peu alguna masia, com la de Can Miralletes del s. xvii.

Llocs d’interès

Els veïns recomanen…

Jardins de Can Miralletes 1

Can Miralletes 3

c. de Sant Antoni M. Claret, 310 T. 934 563 281 Aquests jardins són, de fet, l’únic racó verd del barri del Camp de l’Arpa. El seu nom ve de l’antiga família de masovers que vivia a la masia que encara hi ha al parc, ara convertida en restaurant.

Centre Alchemika 2 entre els carrers de Sant Antoni Maria Claret / del Guinardó / de la Indústria Durant molt de temps la gent del barri ha reivindicat aquesta antiga fàbrica de plàstics per a ús veïnal. Finalment s’ha fet possible, i ara hi trobareu activitats formatives, tallers, xerrades…, a més de la Biblioteca Caterina Albert, un espai per a la gent gran i una llar d’infants.

c. de Sant Antoni M. Claret, 310 T. 934 334 845 Restaurant especialitzat en cuina jove i elaborada en una de les poques masies amb 250 anys d’antiguitat que queden a la ciutat. Millor reservar.

Los Pajaritos c. de la Muntanya, 94 T. 934 353 157 Marisc de primera qualitat en un restaurant que recorda un bar de barri; això sí, amb un ambient molt agradable. A banda de marisc, també hi podreu menjar tapes variades.

Gelateria Santangelo’s pg. de Maragall, 80-82 T. 933 400 741 Establiment de gelats artesans. Pregunteu per les seves especialitats!

Camp de l’Arpa

Bodega Fermín c. de la Indústria, 273 T. 934 355 173 Taverna rústica de dues plantes per picar-hi alguna cosa i fer-hi unes canyes a l’estil madrileny. Menjar bo i econòmic.

Miquetes Màgiques c. del Trobador, 20 T. 934 363 034 Restaurant de cuina macrobiòtica catalana en un establiment molt agradable.

Basilea

c. de Sant Antoni M. Claret, 211 T. 934 330 516 Restaurant de cuina suïssa on podreu assaborir gran varietat de fondues i raclettes. Si hi voleu anar, és millor que reserveu, perquè el local és molt petit i de seguida s’omple de gent.

213

Els habitatges del Congrés Eucarístic L’any 1952, en plena època franquista i per iniciativa del bisbe Gregorio Modrego, es va celebrar a Barcelona el XXXVè Congrés Eucarístic Internacional, en el qual van participar fins a 80 països. En aquest congrés es va realitzar l’ordenació més multitudinària de sacerdots que hi ha hagut mai a la història de l’església, amb 820 nomenaments. Amb motiu d’aquest esdeveniment i, per donar resposta a l’escassetat d’habitatges que hi havia a tot Barcelona en aquell moment, el bisbe Modrego va impulsar la creació del Patronat d’Habitatges del Congrés Eucarístic per construir un polígon d’habitatges per a famílies treballadores, alguns dels quals van bastir-se en uns terrenys que la família Ros i de Ramis va vendre al Patronat. D’aquí que aquest barri, i per extensió la parada de metro que ens ocupa, portin el nom de Congrés. L’any 1953, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el pla parcial d’ordenació del barri i va adjudicar el projecte als arquitectes Josep Soteras, Antoni Pineda i Carles Marquès, els quals van articular l’àrea urbanitzable al voltant de dos eixos centrals: les places del Congrés Eucarístic i del Doctor Modrego. El barri que va sorgir amb la urbanització de la zona es va batejar amb el nom del Congrés, en record d’aquell gran esdeveniment i dels promotors del projecte. Avui dia, el barri del Congrés forma part del districte de Sant Andreu i és un dels més poblats de la zona.

Llocs d’interès Canòdrom Barcelona 1 c. de Concepción Arenal, 165-185 L’antic canòdrom de la Meridiana —emblemàtic edifici racionalista— va tancar les portes l’any 2006 i, després d’uns anys de rehabilitació, està previst que torni a obrir el 2015 com a punt de connexió entre creadors i empreses de producció cultural. L’edifici original és obra dels arquitectes Antoni Bonet i Josep Puig, premi FAD l’any 1963.

Jardí dels Indians 2 c. de Jordi de Sant Jordi, 16 Aquest espai va ser inaugurat l’any 2003 per commemorar el 50è aniversari de la col·locació de la primera pedra del barri del Congrés. Compta amb zona

infantil, i passeigs amb matolls mediterranis, acàcies i arbres ampolla.

Casal de Barri CongrésIndians c. de la Manigua, 25-35 T. 933 513 953 Edifici de dues plantes on es realitzen multitud de tallers, espectacles infantils, xerrades i exposicions. Té una terrassa oberta al públic. Tanca els caps de setmana.

Congrés

abans propietat de la família Ros. En els annexos de la masia, on es situaven els cellers i magatzems, s’hi pot menjar. Hi fan torrades amb embotits, patés i formatges a un preu força raonable.

Yoruba Son

Els veïns recomanen…

c. d’Olesa, 34 T. 934 087 794 Restaurant que barreja la cultura cubana i la catalana. Mentre espereu taula, podeu aprofitar per prendre un còctel; els fan molt bons!

Masia Tasca i Vins

Indians

c. del Cardenal Tedeschini, 32 T. 934 082 739 Restaurant ubicat a l’antic mas del s. xv, anomenat Ca l’Armera o Can Ros 3 , és un dels darrers vestigis de la vida a pagès al pla de Barcelona,

c. de Campo Florido, 52 T. 933 527 262 Barreja de cuina d’autor amb cuina tradicional. I amb terrassa!

215

El virrei del Perú El personatge que dóna nom a aquesta parada és Manuel d’Amat i de Junyent. Fill d’una família noble, Manuel d’Amat va seguir la carrera militar i va participar en les campanyes d’Àfrica i d’Itàlia, abans d’iniciar una important carrera política a Amèrica. Després de viure un temps a Barcelona, va ser nomenat governador i president de l’Audiència de Xile. Més tard, va abandonar la ciutat per traslladar-se al Perú i exercir-hi de virrei durant quinze anys, on va ocupar-se de la defensa militar del país. El virrei va ser l’encarregat d’organitzar diverses expedicions al Pacífic, tres d’elles a Tahití, que en aquell temps es va batejar amb el nom d’illa d’Amat. Al final del seu mandat, va tornar a Barcelona per viure a cavall dels dos palaus que s’havia fet construir: el Palau de la Virreina, situat a la Rambla, i el palau d’estiueig de Gràcia, ja desaparegut, que es trobava a l’actual plaça de la Virreina. Amat va fer construir els palaus per a la seva esposa, Maria Francesca Fiveller de Clasquerí. Curiosament, la jove s’havia de casar amb el nebot del virrei, el baró de Maldà, però el baró la va plantar davant l’altar i ella va decidir finalment contraure matrimoni amb Manuel d’Amat, el convit del qual es va celebrar al palau de Gràcia. En morir el virrei l’any 1782, la vídua va ocupar el palau de la Rambla, d’aquí que encara avui aquest esplèndid edifici es conegui amb el nom de Palau de la Virreina.

Llocs d’interès L’ambient que es respira al voltant de la plaça del Virrei Amat 1 , recentment remodelada, és molt agradable, especialment els caps de setmana. I si volem anar a comprar, només hem de recórrer el passeig de Fabra i Puig on, a banda de molts comerços, trobarem el mercat de la Mare de Déu de la Mercè.

Centre Cívic Can Basté 2 pg. de Fabra i Puig, 274 T. 934 206 651 Un centre molt actiu on es fan cursos, xerrades, exposicions i projeccions de pel·lícules. Disposa d’un punt de connexió a Internet gratuït. Consulteu totes les activitats que s’hi fan a la seva pàgina web.

Un dels punts més interessants del barri és el passatge de l’Esperança 3 , molt a prop de la plaça del Virrei Amat, format per un conjunt de setze edificacions promogudes i construïdes durant els anys 20 del segle passat sota l’estil noucentista i l’anomenat art déco, per cooperatives i associacions obreres.

Els veïns recomanen… Bar La Cotxera

Virrei Amat

Ribeiro c. de l’Estudiant, 42 T. 933 503 041 Ben bé situat al bell mig de tres estacions de metro, cada una d’un color diferent, aquí hi trobareu una cuina gallega deliciosa.

Taboas

c. de Felip II, 244 T. 933 409 170 Excel·lents plats d’alta cuina de mercat en un ambient molt familiar.

c. de Costa i Cuxart, 31 T. 933 522 502 Cafè bar molt espaiós on es realitzen exposicions de pintura, actuacions musicals, monòlegs, espectacles de màgia, etc. A més, disposen de més de 50 jocs de taula perquè la seva clientela pugui passar la tarda jugant amb els amics mentre pren alguna copa.

217

Uns antics forns de pega Hi ha diverses teories que expliquen el topònim que dóna nom a aquesta parada. D’una banda, es diu que en aquesta zona hi havia uns forns on s’elaborava una pega coneguda amb el nom de «peix», en llatí piscis, i que eren anomenats pixines o picines. I de l’altra, es diu que en aquestes terres hi havia un balneari romà, del qual es van trobar restes de mosaics que correspondrien a una piscina. El nom de Vilapicina apareix ja en documents del s. x com a Villa Peciguina o Villa Picina. Al s. xi torna a aparèixer, ja en referència a una capella romànica dedicada a Santa Eulàlia que es va erigir en aquests terrenys l’any 1031. L’ermita de Santa Eulàlia de Vilapicina 1 al carrer de Pere d’Artès continua encara en peu avui dia, tot i que no manté l’aspecte originari, ja que va ser reconstruïda en estil neoclàssic. La façana dóna a una plaça on encara es conserven dues cases antigues i una font. Una d’aquestes edificacions comunica directament amb l’església, és la masia de Can Basté, datada dels s. xviii i actualment convertida en el centre cívic del barri. Al voltant d’aquesta ermita, va anar sorgint un petit nucli d’habitatges i de masos fins al s. xix, en què la zona es va començar a urbanitzar molt ràpidament, un dels primers barris de l’actual districte de Nou Barris 2 .

Llocs d’interès

Els veïns recomanen…

Centre Cívic Les Basses

La Esquinica

c. del Teide, 20 T. 932 563 600 En aquest centre cívic s’hi fan tot tipus d’activitats. A més, hi ha un petit bar restaurant amb terrassa on podeu dinar o prendre alguna cosa en un ambient agradable.

pg. de Fabra i Puig, 296 T. 933 582 519 Bar de tapes d’estil aragonès i molt conegut a tota la ciutat. Si voleu trobar-hi taula, aneuhi ben d’hora o prepareu-vos per fer cua. No us oblideu de demanar una ració de patates braves, una de les seves especialitats. Diumenge a la nit i dilluns tancat.

Parc del Turó de la Peira 3 pg. de Fabra i Puig / c. de Beret Aquest parc, coronat per una creu, permet gaudir d’unes vistes magnífiques de la ciutat. Consta de 8 hectàrees amb vegetació típicament mediterrània i d’una zona de pícnic on podeu menjar envoltats de natura. Inaugurat el 1936, aquest parc és un dels més antics de Barcelona, i s’hi van trobar restes d’un assentament ibèric.

Vilapicina

Pizzeria Maruzzella pg. de Maragall, 304 T. 933 571 282 Pizzes de massa fina, elaborades amb ingredients naturals i fetes al forn de pedra.

Don Bratwurst el Alemán

pg. de Fabra i Puig, 374 T. 934 299 039 Un establiment regentat per un noi alemany molt simpàtic, on podreu menjar gran varietat de salsitxes acompanyades de salses d’elaboració pròpia i altres plats en un ambient autènticament alemany. Recomanació particular: el röstbratwurst i el baden-baden.

219

El barri de les bugaderes El nom d’Horta apareix ja l’any 965 en uns documents que registren la cessió d’unes terres de la vall d’Horta, al límit de la riera d’Horta, a l’església de Sant Miquel de Barcelona. En aquella època, una de les famílies que tenia més propietats en aquesta vall era la família Horta, grafiada com a Orta, que va fer construir la parròquia de Sant Joan cap a l’any 1095, al voltant de la qual, al s. xiii, es va començar a formar un petit nucli de cases; cap al 1550 ja hi havia un nucli urbà al voltant de la plaça Major, avui anomenada plaça de Santes Creus. La gran abundància d’aigua que hi havia a la zona va propiciar que s’hi establissin moltes masies, algunes de pagès i altres de nobles, i s’hi creessin molts camps de conreu i p lantacions. Més endavant, les classes benestants triarien aquestes terres per construir-hi les seves torres d’estiueig amb jardí, com les que encara avui es poden veure al carrer de Campoamor. La presència d’aigua també va fer possible una de les activitats econòmiques que van donar impuls a aquest barri a partir del s. xviii, la bugaderia. De fet, a Horta hi va arribar a haver tantes bugaderes que a principis del s. xx es deia que rentaven la roba de tot Barcelona. L’any 1904, pocs anys després del decret d’agregació que va unir la majoria de municipis de l’entorn a Barcelona, Horta va ser annexionada a la gran ciutat.

Llocs d’interès 2

Sortint de la parada, ens trobem la plaça d’Eivissa 1 , urbanitzada el 1888, on hi ha una escultura de Joan Centelles que porta per títol L’Eivissenca. Aquesta plaça és un dels punts de trobada del barri. Al carrer d’Aiguafreda veureu uns grans testos amb plantes: es tracta dels safareigs on les dones bugaderes d’Horta rentaven la roba. 2

Ateneu Hortenc c. de Pere Pau, 8-10 T. 933 573 040 Aquesta entitat emblemàtica del barri d’Horta es va fundar el 1865 i ha rebut la Creu de Sant Jordi per haver contribuït al progrés del teixit associatiu del barri. Els dilluns, els dimecres i els caps de setmana a la tarda també hi fan ball per als més grans. El bar d’aquesta

entitat recorda un d’aquells casinos de poble plens de gent i guirigall.

Can Mariner 3 c. del Vent, 1 T. 934 208 285 Una de les masies més ben conservades d’Horta. Data de l’any 1050 i s’ha reconvertit en una biblioteca pública especialitzada en teatre.

Horta

UN APUNT Baixant pel carrer de Porto, trobem a l’esquerra un carrer estretíssim; de fet és, amb el carrer de les Mosques al barri de la Ribera de Ciutat Vella, el més estret de la ciutat; es tracta del carrer del Crehuet, o carrer del Soldat, que permet just el pas d’una sola persona.

Els veïns recomanen… Pastisseria Sant Antoni c. del Tajo, 60. T. 934 292 745 No us perdeu els carquinyolis i la mousse de xocolata que hi fan!

Bar Quimet pl. d’Eivissa, 10. T. 933 581 916 El bar de la plaça; un dels genuïns del barri.

Espai Jove Boca Nord 4

Can Joanet

c. dels Agudells, 37-45 T. 934 299 369 Un centre molt actiu on a banda de tallers de tota mena també es fan concerts, exposicions i xerrades. Entre d’altres serveis, el centre disposa d’un rocòdrom, bucs d’assaig per a grups de música i un laboratori fotogràfic.

c. del Tajo, 6. T. 933 582 554 Un clàssic del barri i de tot Barcelona, on podreu trobar cuina catalana, carns a la brasa i una especialitat molt nostrada: els calçots!

La Festa Major!

El barri d’Horta organitza, a mitjan setembre, la seva festa major, que se celebra des de fa més de 150 anys.

221

El jardí de Déu

El nom d’aquesta estació i del barri té el seu origen en el santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, dedicat a la Mare de Déu del Carme, construït entre els anys 1860 i 1864, l’antecedent de l’actual parròquia que avui es troba al carrer del Santuari. Si busquem l’origen del terme carmel veurem que ve de l’hebreu Karm-El, que vol dir jardí (o vinya) de Déu. El nom deriva d’una advocació a la Mare de Déu del Carme, o del Mont Carmel, situat a Israel. Justament on es va construir aquest santuari es troba la delimitació de les quatre poblacions en què antigament estava dividit el barri: Gràcia, Sant Joan d’Horta, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar. Es tenen indicis d’un poblat ibèric assentat en el turó del Carmel. Molt més endavant, cap els segles xvi-xviii, es començaren a instal·lar en aquesta zona masos de caràcter rural on destacava el conreu d’ametllers, garrofers, vinyes i les nombroses fonts d’aigua que ocupaven aquestes terres. Entre finals del segle xix i principis del xx es projectaren algunes carreteres que milloraren les comunicacions de la zona. És llavors que es comencen a edificar petits habitatges unifamiliars, molts d’aquests utilitzats com a segona residència amb grans terrenys que acabaran parcel·lant-se per donar lloc, com a altres parts de Barcelona, a la construcció de cases barates fins a derivar en blocs de pisos i cases que avui ocupen aquest turó de geografia muntanyosa, però que compta amb unes de les millors vistes a la ciutat de Barcelona. 1 Des del Carmel es poden practicar diverses rutes a peu, per fer salut i gaudir de la vista panoràmica.

El Carmel

Llocs d’interès Biblioteca El Carmel Juan Marsé 2 c. de la Murtra, 135-145 T. 934 072 870 Inaugurada l’any 2003 després de molts anys de reivindicació veïnal, aquesta és la primera biblioteca del barri.

Santuari del Carmel 3 c. del Santuari, 116 T. 934 295 793 Aquest santuari, fundat l’any 1864 per l’ermità Miquel Viladoms, fou un lloc habitual

d’aplecs i trobades al llarg del segle passat. L’any 1962 es va establir com a parròquia i, a finals dels anys vuitanta, es va inaugurar el nou temple al costat de la primitiva ermita.

Forn pastisseria Audrey

Els veïns recomanen…

c. de Dante Alighieri, 145 T. 934 297 885 Una d’aquelles cafeteries que tenen un gran assortit de productes dolços, elaborats per ells mateixos i a uns preus molt populars.

Cerveseria La Crema d’Art

Cerveseria La Tasca

c. de Dante Alighieri, 77 T. 934 293 018 Un lloc popular de tapes i menú que freqüenta la gent del barri, sobretot per la seva terrassa a la fresca amb esplèndides vistes.

rambla del Carmel, 28-30 T. 933 575 203 Un altre bar de barri, d’aquells que serveixen tapes de tot tipus i a tota hora. També tenen taules al carrer.

223

De mines de ferro i fonts vermelloses El Coll està situat al costat de la Teixonera però forma part del districte de Gràcia. Un cop més, l’origen d’aquest nom es deu a l’església de Nostra Senyora del Coll, anomenada així per la seva situació geogràfica. Data del segle xi, d’estil romànic i de la qual encara es conserva el cos central i el campanar. Antigament era coneguda com a església de la Mare de Déu de FontRúbia, una font d’aigües vermelloses situada a l’indret que avui correspon al carrer de Tirso, 144. Eren zones de boscos on els senyors feudals anaven de cacera. També hi havia unes mines de ferro que, abans de ser utilitzades com a tals, havien estat habitades per bandolers: les anomenades coves de Cimany. La Teixonera o La Taxonera pertany al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, i està situada a la part alta de la ciutat. El nom prové del propietari de les terres que avui ocupen aquests terrenys, Joaquim Taxonera i Cassà, un fabricant de calçat nascut l’any 1858, amo de l’anomenada Finca Grau. Les seves terres van ser parcel·lades per ser urbanitzades més endavant. El barri va començar a crear-se entre 1915 i 1930 i era conegut com a colònia Taxonera, nom que acabaria derivant en Teixonera.

Llocs d’interès Centre Cívic La Teixonera 1 c. d’Arenys, 75 T. 932 563 388 Creació artística, musical, d’arts escèniques, de ball..., un espai creat per donar ales a les idees veïnals. També s’hi fan exposicions i tallers molt interessants.

Centre Cívic El Coll - La Bruguera 2 c. de l’Aldea, 15 T. 932 562 877 L’editorial de referència en l’àmbit del TBO del nostre país dóna nom a aquest centre cívic, que sembla contagiat de bones idees.

Parc de La Creueta del Coll 3

L3 Penitents pg. de la Mare de Déu del Coll, 77 El més destacable d’aquest parc és el llac artificial central, que a l’estiu es converteix en piscina pública, molt freqüentada pels més menuts del barri. El parc compta també amb dues obres de dos artistes reconeguts internacionalment: un esvelt monòlit d’Ellsworth Kelly, a l’entrada principal, i una espectacular escultura d’Eduardo Chillida, Elogi de l’aigua 4 , 50 tones de formigó suspesa damunt l’aigua, sostinguda per 4 cables d’acer.

El Coll / La Teixonera

Camp de rugbi La Teixonera c. Granja Vella, 10-12 T. 931 010 933-605 054 120 Situat entre aquesta estació i la de Vall d’Hebron, en aquests camps municipals de rugbi i de futbol gaudireu, a més, de dues pistes de pàdel i de dos bars restaurant mentre mireu les activitats esportives.

Els veïns recomanen… Casa Fausto c. de Funoses Llussà, 2 T. 932 135 005 Especialitzat en carns, peix i marisc, i també una gran varietat de tapes de mercat. El menú diari és molt recomanable, i el local, molt original.

225

Pl. Catalunya p. 40 (L1)

Provença / La Pedrera p. 228

Gràcia p. 230

Sant Gervasi p. 232 Muntaner p. 234 La Bonanova p. 236 Les Tres Torres p. 238 Sarrià p. 240 Reina Elisenda p. 242

Part de la Corona d’Aragó

Víctor Balaguer i Cirera, polític liberal, escriptor i cronista de Barcelona al segle xix, va rebre l’encàrrec de retolar els noms dels carrers d’una zona de l’Eixample. Seguint l’esquema d’al tres carrers de Barcelona que porten noms relacionats amb la història de Catalunya (Aragó, Còrsega, Mallorca, Nàpols, Ros selló, Sardenya, Sicília, València…), en aquest cas es rememo ra els temps en què la Corona d’Aragó va estar unida amb la Provença (Occitània, França). L’any 1112 el comte de Barcelona Ramon Berenguer III va contraure matrimoni amb la comtes sa Dolça de Provença i aquesta li cedí els drets de governar-hi. D’aquesta manera el casal de Barcelona va ocupar durant un temps una part d’Occitània, fins que un dels seus descendents, Ramon Berenguer V, es casà amb Beatriu de Savoia el 1219, i Provença esdevingué de nou francesa, de la dinastia d’Anjou. La Pedrera, que queda molt a prop d’aquesta estació, és un dels edificis projectats per Antoni Gaudí més visitats de la ciu tat. El seu nom original és Casa Milà, ja que va ser encarregat per Pere Milà i Camps, advocat, polític i promotor de la plaça de braus La Monumental. Les obres d’aquest innovador edifici van començar l’any 1906. El seu nom popular va ser donat pels ciutadans, per la seva cimentació feta amb pedra de Montjuïc i la seva façana realitzada amb pedra calcària, amb formes cor bes que evoquen les onades del mar.

Llocs d’interès Al vestíbul de l’estació trobem l’Espai Provença, una sala d’exposicions i promoció de productes i serveis.

Casa Milà - La Pedrera 1 L3 / L5 Diagonal pg. de Gràcia, 92 T. 934 845 900 Aquest edifici d’habitatges va ser construït per Antoni Gaudí entre els anys 1905 i 1910. Actualment, es pot visitar un dels pisos de la finca, l’Espai Gaudí, i inclou la visita a les golfes i el terrat. L’any 1984 va ser declarada Patrimoni Mun dial de la Unesco. Palau Robert. Centre d’Informació de Catalunya 2 L3 / L5 Diagonal pg. de Gràcia, 107 T. 932 388 091

Edifici d’estil neoclàssic que havia estat residència privada de l’aristòcrata gironí Robert Robert i Surís i que l’any 1981 va adquirir la Generalitat de Catalunya. Algunes de les palmeres del seu jardí prove nen de l’Exposició Universal de 1888. Actualment és un espai amb més de mil metres qua drats on es realitzen activitats i diverses exposicions relaciona des amb la cultura i el turisme a Catalunya.

Parròquia de Sant Ramon de Penyafort 3 rambla de Catalunya, 115 T. 932 150 237 Aquesta església d’estil gòtic, projectada per l’arquitecte Joan Martorell Montells, estava situada a Ciutat Vella però va ser traslladada aquí l’any 1882. Es va haver de reestructurar després del 1949 a causa dels estralls de la Guerra Civil, i ara

Provença La Pedrera Diagonal

Diagonal

5 7

se’n pot visitar l’interior, del qual destaca el seu retaule neo gòtic. Està dedicada a aquest religiós català de l’edat mitjana i patró dels advocats i sembla que també dels cibernautes.

Els veïns recomanen… Taverna Mediterrània c. d’Enric Granados, 58 T. 626 866 821 Un lloc acollidor on tenen cura del que ofereixen i de la manera com ho cuinen. Bon assortit de productes de la nostra terra i amb terrasseta al carrer!

La Bodegueta de Provença c. de Provença, 233 T. 932 151 725 Tapes, vins i platets elaborats amb productes de mercat. Aquí podreu tastar tant unes anxo ves mida XL com un risotto de ceps, o uns peus de porc farcits de bolets i trufes…

229

Una vila dins Barcelona Aquest nom prové del convent de la Mare de Déu de Grà cia, que fou fundat en un extrem de l’actual plaça de Lesseps per la congregació dels carmelites descalços, l’any 1626. La seva construcció es va fer sobre els terrenys del barceloní Jo sep Dalmau, i en aquest nou convent s’hi traslladaren els novi cis del convent de Sant Josep, que era emplaçat on ara hi ha el Mercat de la Boqueria; per això mateix aquest edifici es conei xia com els Josepets (els frares eren «joseps» i els novicis «jo sepets»). Després, tota una població acabaria prenent el nom del convent, on l’escut mostra un lliri blanc, símbol de virgi nitat, que recorda l’anunciació de l’arcàngel Gabriel a Maria, «Verge en la Gràcia de Déu». El convent se situa en l’antic Camí Ral, que enllaçava l’antiga carretera romana i que anava de Barcelona fins a Sant Cugat. Tanmateix, existia el camí de Gràcia, que unia aquest emplaça ment amb el que ara és el passeig de Gràcia. A banda i banda d’aquest camí es van anar establint masos que es dedicaven a conrear les terres i lentament la construcció de cases aïllades sense cap ordre va anar prenent forma, extramurs de la ciutat. Gràcia va ser una vila independent fins el 1897, any en què va ser agregada a Barcelona, just quan comptava amb uns 60.000 habitants. A partir d’aleshores, Gràcia és un barri de Barce lona, un barri viu que encara conserva la melangia del que un dia que va ser vila.

Llocs d’interès Tot el barri de Gràcia té un encant prou especial per passejar-hi sense destí con cret, només gaudint de l’aroma del que fa més de cent anys era una vila independent. 1 Les placetes, els mercats, les botigues antigues…, i a l’agost, les festes de Gràcia, tot un esdeveniment al qual fan honor els veïns adornant els seus balcons i carrers.

Mercat de la Llibertat 2 pl. de la Llibertat, 27 T. 932 170 995 Potser un dels mercats més emblemàtics després del de la Boqueria. És una obra de ferro del 1888, de l’arquitecte Mi quel Pascual i Tintorer, que va adornar amb elements decora tius l’amic de Gaudí: Francesc

Berenguer i Mestres. El mercat va rebre el nom com a símbol de la insurrecció del poble de Gràcia contra el govern del general Prim el 1870.

Plaça de la Vila de Gràcia 3 Al costat de la concorreguda plaça del Sol queda la plaça de la Vila de Gràcia, on antiga ment hi havia l’Ajuntament del municipi. En destaca la torre del rellotge, que data del 1870, i té 33,5 metres d’alçada.

Església de Nostra Senyora de la Mercè 4 c. de Laforja, 19 bis Església d’estil neoclassicista amb alguns elements del barroc. Va ser finalitzada l’any 1795 i, encara que de petites dimensions, és un dels edificis més antics de la zona.

Gràcia 7

Els veïns recomanen… Restaurant La Pubilla pl. de la Llibertat, 23 T. 932 182 994 Restaurant de cuina casolana amb tocs d’elaboració que l’es tan fent àmpliament conegut al barri. També hi fan esmorzars de forquilla; sigui com sigui, millor reservar.

Botafumeiro c. Gran de Gràcia, 81 T. 932 184 230 Un clàssic de la ciutat per a qui de tant en tant es pot permetre o vol tenir el gust d’una bona mariscada o potser d’unes tapes de primera divisió. Preus elevats, però menjar de qualitat.

231

Terra de terrissaires El nom complet d’aquesta població és Sant Gervasi de Cas soles, situada a la falda del Tibidabo. Aquesta era una zona d’orografia complicada, per la quantitat de turons i rieres que la conformaven. En alguns documents del segle x trobem es mentada una capella dedicada als sants màrtirs Gervasi i Pro tasi, que amb el temps s’ha convertit en l’actual església de la Mare de Déu de la Bonanova. Sant Gervasi i sant Protasi eren dos germans italians que van viure al segle iv i que van morir condemnats per no voler oferir sacrificis als déus. Sobre el topònim Cassoles hi ha dues hipòtesis: una que es re fereix a «cases soles», i una altra que relaciona el nom amb el fet que era una terra de terrissaires. Els carrers principals de Sant Gervasi eren el camí de Bar celona, que correspon actualment al carrer de Sant Gervasi de Cassoles, i la riera de Sant Gervasi, l’actual carrer de Bal mes. Al voltant d’aquests punts es devia començar a confor mar el primer nucli urbà, encara que la seva escassa pobla ció va estar administrativament lligada a la de Sarrià fins que el 1727 va dotar-se d’ajuntament propi. Aquest va decidir divi dir el municipi en tres districtes: la Bonanova, Lladó i el Put xet i, a poc a poc, la vila eminentment rural va anar trans formant-se en zones d’estiueig i residencials per a famílies benestants barcelonines. L’any 1897 Sant Gervasi s’annexiona a Barcelona i avui dia concentra el major percentatge de po blació del districte.

Llocs d’interès Casa Maragall 1 c. d’Alfons XII, 79 T. 663 649 472 Joan Maragall, personatge que dóna nom a una altra de les estacions de metro, es va instal·lar amb la seva família a aquesta casa —anomenada Casa Gassó Vidal— l’any 1899 i fins a la seva mort. A dins es conserva un gran llegat del poeta com a casa-arxiu; a fora, un jardí de 500 m2 habitat per un gran llorer, un til·ler i una olivera. El segon i quart dilluns de cada mes, un espec tacle ens acosta més a l’obra d’aquest brillant poeta.

Monestir de Sant Joan de Jerusalem 2 c. de Sant Elies, 23-25 Obra de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar de l’any 1880, és l’antiga església del monestir de religioses de Sant Joan de Jerusalem, actualment parròquia de Santa Agnès. A dins, les escultures del Sagrat Cor i de la Imma culada són obra del reconegut escultor Eudald Serra.

Passatge Mulet 3 Prop del carrer de Saragossa hi ha aquest conjunt de cases amb jardí com a mostra del tipus d’arquitectura que es feia a la zona a finals del segle xix. Les dels números 3 i 6 són modernistes, i les dels núme ros 11 i 13 encara conserven la seva aparença original.

Sant Gervasi 7

Pl. Molina

Els veïns recomanen… La Bodega pl. de Molina, 2 T. 932 177 185 Ofereixen una extensa carta de vins per acompanyar plats exquisits i amb la possibilitat de demanar-ne mitja ració. També tenen terrassa oberta durant tot l’any.

Otto Zutz c. de Lincoln, 15 T. 932 380 722 Ocupa una antiga fàbrica tèxtil i està dissenyat com un autèntic club novaiorquès. És una bona opció per a una nit de festa en aquesta part de Barcelona. Tres sales amb diferents tipus de música, des d’electrònica fins a rock o hip hop. Un clàssic de la ciutat des del 1985.

233

El cronista medieval

L’any 1884 s’inicia l’obertura del carrer de Muntaner, però a causa de les dificultats orogràfiques i les complicacions amb l’expropiació de terrenys, no s’acabarà fins deu anys més tard. El nom d’aquest carrer és dedicat a Ramon Muntaner de Ses fàbregues, militar, polític i cronista medieval català, nascut l’any 1265 a Peralada, a l’Alt Empordà. Va ser camarlenc de Jaume III de Mallorca, batlle d’Eivissa, capità dels almogà vers i redactor d’una de les quatre famoses Grans Cròniques, les quals formen el millor conjunt historiogràfic de la història medieval. La de Muntaner es basa en el regnat de Jaume II el Just i comprèn des de la concepció de Jaume I el Conqueridor fins a la coronació d’Alfons IV d’Aragó. Una obra carregada de dades històriques que està escrita de manera didàctica per tal que futurs governants sàpiguen què faria un monarca exem plar en situacions similars. Ramon Muntaner es va convertir en l’home de confiança dels reis del Casal de Barcelona en aquella època, i va formar part en l’expedició dels almogàvers a Orient, comandada per Ro ger de Flor, en la guerra de Sicília, la conquesta de Menorca i el setge de Messina. El seu retrat forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l’Ajuntament de Barcelona, que s’allotja al Palau Requesens.

Llocs d’interès Turó Park 1

av. de Pau Casals, 19 Situat on antigament hi havia un petit parc d’atraccions del qual només es conserva el nom, aquest és un dels parcs més emblemàtics —i potser més visitats— de la zona. Està ple de caminets curvilinis, un petit estany, diverses escul tures i racons tranquils que permeten relaxar-nos enmig del bullici de la ciutat.

Mercat Galvany 2 c. de Santaló, 65 T. 934 140 994 Edificat en uns terrenys cedits per Josep Castelló i Galvany, amb una estructura de ferro amb finestrals de vidre, es tracta del mercat més gran de Sant Gervasi pel que fa a nombre de parades. Es va inaugurar l’any 1927.

Museu de l’Automòbil de Barcelona (Antic Car Club de Catalunya) via Augusta, 182 T. 932 095 523 Un club obert als aficionats dels automòbils de col·lecció, amb més de quaranta cotxes antics exposats. Disposen, a més, d’un local social, un bar, un restaurant i la biblioteca Pérez Arias, dedicada al seu fundador, el qual va donar la seva col·lecció privada al club.

Muntaner

Waterbike via Augusta, 189 T. 930 101 173 Primer centre espanyol on es realitza l’aquabike. Una combi nació molt terapèutica: aigua amb ciclisme. Pedalejar dins de l’aigua comporta, segons diuen, menys esforç i més resultats.

Els veïns recomanen… Restaurant Silvestre c. de Santaló, 101 T. 932 414 031 Poques taules però una gran varietat de plats, entre els quals es recomanen els de peix, sempre fresc i ben cuinat. També ofereixen la possibilitat de mitges racions.

235

La patrona de Sant Gervasi La parròquia dedicada als sants Gervasi i Protasi, que ocupa va la zona de Sant Gervasi de Cassoles, va ser saquejada l’any 1706 per les tropes franceses i el 1714 per les tropes de Felip V. L’any 1843 es comença a reconstruir el temple i es dedica un altar lateral a la Verge dels Afortunats, patrona de Sant Gerva si i rebatejada amb el nom de Mare de Déu de la Bonanova. L’any 1863 dos fets ajuden a fer més accessible la zona: d’una banda s’obre la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera (ac tual passeig de la Bonanova) i de l’altra arriba el ferrocarril. La posada en marxa del pla Cerdà l’any 1860, l’Exposició Uni versal del 1888, el comerç amb les colònies espanyoles, la in dústria creixent de la ciutat i el florent moviment modernista van fer aflorar una classe burgesa adinerada que es feia edi ficar ostentoses cases, dissenyades pels més prestigiosos ar quitectes de l’època. Barcelona es va convertir aleshores en la primera ciutat europea amb major superfície d’habitat ges modernistes. Com a exemple anecdòtic de la nova i pode rosa classe dirigent, l’estació de La Bonanova es va construir l’any 1887 per iniciativa d’uns particulars que volien gaudir de la comoditat de tenir el ferrocarril a peu de casa. Convé acla rir, però, que tot i el seu nom, aquesta estació queda una mica allunyada del que és la plaça Bonanova. A poc a poc, aquest territori inicialment rural ha anat deixant espai a edificis d’alt standing, despatxos, escoles, clíniques i diversos serveis en el sector del lleure.

Llocs d’interès Parròquia de la Mare de Déu de La Bonanova 1 3 2

3 2

pl. de la Bonanova, 12 L7 Putxet L7 Avinguda Tibidabo Cal destacar aquest espai perquè es tracta del mateix emplaçament on es trobaven els vestigis del castell de Pere de Montjuïc. El projecte de l’actual parròquia és obra dels arquitectes Josep Danés i Torras i Joaquim Porqueres i Bañeres, en una barreja eclèc tica de conceptes neoclàssics, bizantins i fins i tot romans.

Centre Cívic Can Castelló 2 c. de Castelló, 1-7 (dins dels jardins de Can Castelló) T. 932 417 874 Dins el districte de Sant Ger vasi es troba aquesta antiga masia que, abans de ser centre cívic, també es va utilitzar com a residència geriàtrica. Aquí trobareu una àmplia oferta de tallers de cuina, artístics, de llengües o de noves tecnolo gies, entre d’altres. Recordeu que els centres cívics d’arreu són oberts a tots el públics!

Jardí de Les Tres Torres 3 c. Ganduxer / c. De Vila Arrufat Un petit jardí triangular molt ben cuidat i molt tranquil. Un lloc ideal per agafar un bon llibre i estar-se una bona esto na a l’ombra dels nombrosos arbres que hi ha.

La Bonanova

Els veïns recomanen… Massimo via Augusta, 217 T. 934 548 146 Restaurant d’autèntica cuina italiana d’alta categoria on, segons em diuen alguns veïns de la zona, vénen a sopar fins i tot els reis!

El Club de la Aguja 4 c. de Ganduxer, 72 T. 934 143 815 Una botiga, un club, una es cola… un espai pensat per a aquells a qui els apassiona cosir i posar fil a l’agulla. Disposen, a més, d’una web i un blog des d’on comparteixen coneixements i novetats, una iniciativa força interessant.

237

Tres torres d’uns veïns de Sants Climent Mas i Soldevila i els germans Pere i Agustí Romaní i Torruella eren tres veïns de Sants que van comprar una fin ca rústica en aquesta zona anomenada Nena Cases per cons truir-hi tres sinuoses torres, una per a cadascú. La construc ció d’aquests edificis va ser l’impuls urbanitzador de la zona i acabaren donant nom a tot el b arri. Antigament, aquesta era una àrea de camps de cultiu i des campats, separada de sant Gervasi per l’actual carrer de Gan duxer, i de Sarrià pel que ara és la via Augusta (a més, n’aco llia el cementiri). L’any 1906 va arribar la línia de ferrocarril i amb poc temps s’hi van anar construint nous vials i torres se nyorials, com ara les anomenades Tres Torres, que acabarien essent demolides per deixar pas a blocs de pisos de luxe, fet que aviat el convertiria en el primer barri de Barcelona amb la renda per càpita més alta. Durant la primera meitat del se gle xx també es van instal·lar al descampat de les Tres Torres una sèrie de camps de futbol, com ara l’estadi de Sarrià i l’an tic camp de futbol del RCD Espanyol. Amb el temps s’ha anat fent famós per ser un barri amb una gran quantitat d’escoles i clíniques.

Llocs d’interès Col·legi de les Teresianes 1

c. de Ganduxer, 85-105 T. 932 123 354 Edifici concebut per sant Enric d’Ossó, fundador de la com panyia de les Teresianes, per allotjar un col·legi i un convent per a aquesta congregació. Inicialment va encarregar les obres a l’arquitecte Joan Bap tista Pons i Trabal, però l’any 1888 va ser el mateix Antoni Gaudí qui se’n va fer càrrec. Li va donar un aspecte auster, amb referències al gòtic i al mateix temps va utilitzar alguns recursos mudèjars. Va ser declarat monument historico artístic d’interès nacional l’any 1969. Podeu visitar-ne l’exterior i els jardins, però per entrar-hi s’ha de concertar visita privada. Actualment encara acull l’esco la Santa Teresa.

Centre Cívic Pere Pruna (Convent de les Reparadores) 2 c. de Ganduxer, 130 T. 934 186 537 Anomenat antigament Casa Puigvell, va ser una donació a la Congregació de Maria Re paradora per part de la família Juncadella. Aquests encarre garen a l’arquitecte Enric Sag nier i Villavecchia una capella, que més tard reconstruiria el seu fill Enric Sagnier i Vidal. Hi destaquen les pintures murals i els vitralls de l’artista Pere Pruna. Actualment acull un centre que realitza una gran varietat d’activitats artístiques i culturals.

Mercat de les Tres Torres 3 c. dels Vergós, 2 T. 934 175 840 Mercat edificat als terrenys on antigament hi havia uns estu dis cinematogràfics. Actual ment, a més d’oferir productes

Les Tres Torres

frescos de temporada, cadas cuna de les parades compta amb un innovador servei de compra en línia.

Els veïns recomanen… Dos Torres 4 via Augusta, 300 T. 932 066 480 Luxós restaurant ubicat en una finca modernista, patrimoni històric de la ciutat. Ofereixen una carta exquisida, encara que també podreu fer un esmorzar o prendre una copa en el seu agradable jardí.

Le Quattro Stagioni c. del Doctor Roux, 37 T. 932 052 279 Emplaçat en una casa que recorda les del nord d’Itàlia, aquí us oferiran quatre cartes, una per a cada estació de l’any. També tenen un jardí amb estufes, per poder dinar o sopar a l’aire lliure, fins i tot a l’hivern.

239

La vila dels artesans

Alguns diuen que el nom de Sarrià prové de l’època romana, de cognoms com podrien ser Sarrius, Sarrianum, o Sirriano. Tot i això, l’arquitecte municipal Francesc Mariné va definir al plànol de Barcelona de 1888 el terme de Sarrià com a topònim que volia dir ‘entre rieres’ (la riera Blanca i la de Magòria). Els territoris de Sarrià van ser habitats en època ibèrica. El po blat fortificat del puig d’Olorda era un dels més importants del pla de Barcelona entre els segles iv i i aC. Amb l’arribada dels romans, la població tendeix a abandonar els turons i se situa a la plana i, a Sarrià, es construeixen algunes vil·les romanes. Els orígens de la vila de Sarrià són de mitjan segle x. Els do cuments més antics parlen d’una propietat destruïda durant una ràtzia musulmana el 985 i un altre de l’any 987 que ano mena l’església de Sant Vicenç de Sarrià 1 . Però va ser amb la construcció del monestir de Pedralbes al primer quart del segle xiv, que va començar a canviar la vida a la vila de Sarrià. Al segle xix, la urbanització de Barcelona i de la mateixa vila, inclosa la construcció del tren de Sarrià, va «omplir» el barri d’artesans i treballadors, com ara fusters, serrallers o paletes. Va ser aleshores quan la burgesia barcelonina va començar a construir-hi grans finques residencials. L’any 1921, Sarrià i tot el seu terme municipal són annexionats a Barcelona, tot i que l’agregació no va comportar la pèrdua de la seva personalitat.

Llocs d’interès

Al carrer de Canet es conserva un conjunt de cases on vivien els jornalers de la finca de Josep Bosch i Canet. Des del 1989 formen part d’un centre d’artesans. Al carrer Major de Sarrià, número 57, hi trobareu la pastisseria Foix, emplaçada a l’edifici on va néixer el poeta Josep Vicenç Foix.

Casa Orlandai 2 c. de Jaume Piquet, 23 T. 932 524 262 Mas del segle xvii que va pas sar a ser l’escola Talitha entre els anys 1956 i 1974, un centre que naixia fora del sistema educatiu oficial. De l’edifici ac tual de gran riquesa decorativa destaquen les seves vidrieres interiors i el detallisme de les escales. Ara és un centre ges tionat per l’Associació Cultural Casa Orlandai (ACCO), que

ofereixen propostes culturals, com ara cafès científics, expo sicions, concerts, xerrades i un gran etcètera.

Biblioteca Clarà c. del Doctor Carulla, 22-24 T. 932 801 547 Les biblioteques són llocs força freqüentats pels veïns del barri (més d’un 50% de barcelonins té el carnet de biblioteca), no només pel seu servei de prés tec de llibres, sinó també pel gran ventall d’activitats que proposen.

Centre Cívic de Sarrià 3 c. d’Eduardo Conde, 22 T. 932 562 720 Situat a l’edifici de la Vil·la Ce cília, en aquest centre trobareu un ampli ventall d’activitats, a més d’exposicions o xerrades culturals. Disposa, a més, d’un espai infantil per a nenes i nens de menys de sis anys.

Sarrià

UN APUNT Veïns de Sarrià estan elaborant un mapa verd, que destaca des dels arbres sin gulars fins a les parades del Bicing, passant pels comerços ecològics i els punts de recollida de brossa orgànica. És un mapa viu obert a la participació de tothom que es modifica en la mesura que les coses canvien.

Els veïns recomanen… El Vermutet c. de Cornet i Mas, 9 T. 932 056 129 Petit bar botiga on ofereixen alguna cosa per picar, prepara da amb gràcia i bon material. El millor, la simpatia de les seves propietàries!

Bar Tomàs c. Major de Sarrià, 49 T. 932 031 077 Definitivament, aquest deu ser un dels bars de Barcelona que més s’anomena a les guies per la fama que tenen les seves patates braves.

Canet c. de Canet, 38 T. 932 050 768 Un clàssic de Sarrià, petit i acollidor, on ofereixen una cuina tradicional catalana amb carta o menú setmanal.

241

La monarca pietosa Elisenda de Montcada i de Pinós va néixer a Aitona (Lleida) l’any 1292. Formava part de la noblesa catalana, d’una família propera a la monarquia, i potser per això va ser triada per ser la quarta muller de Jaume II, dit el Just, de Catalunya i Ara gó, quan tenia trenta anys. S’instal·laren al Palau Reial de Bar celona, des d’on intervenia modestament en els afers d’estat. Es diu d’ella que era una dona culta i molt pietosa, participava activament en la vida de la ciutat i tenia una bona relació amb el Consell de Cent, institució que aleshores regia la ciutat. En morir el rei, cinc anys més tard del casori, ja s’havien comen çat les obres per construir un monestir de monges clarisses, el monestir de Pedralbes, en uns terrenys de Bernat de Sar rià. La reina Elisenda es va fer construir un palauet al costat del monestir, un lloc on poder refugiar-se un cop vídua i on va viure durant trenta-set anys. Va morir l’any 1364, amb 72 anys i, seguint les voluntats del seu testament, el monestir va rebre gran part del seu llegat mentre que l’edifici on va viure com a vídua fou enderrocat. La seva tomba reposa entre la paret de l’església de Santa Maria de Pedralbes i el pati del claustre del monestir. Una vida entre monarquia i austeritat palesa en el sepulcre, ja que a la part de l’església la figura jacent llu una corona, mentre que en la part que dóna al claustre porta un auster vestit de vídua.

Llocs d’interès Monestir de Pedralbes 1 c. de la Baixada del Monestir, 9 T. 932 563 434 El nom de Pedralbes prové que en aquesta zona hi havia grans pedreres de roques blanques (pedres albes). Fundat el 1326 per la reina Elisenda de Montcada, el monestir és una mostra excel·lent del gòtic català ja que ha patit poques modificacions al llarg dels seus anys d’història i això li dóna una unitat d’estil difícil de trobar en altres edificis similars. Les monges clarisses hi van viure des dels inicis fins el 1983 quan el monestir es va obrir al públic. La visita del claustre, amb un pou renai xentista al bell mig, i de la sala capitular del segle xv és ben recomanable.

Teatre de Sarrià c. del Pare Miquel de Sarrià, 8 T. 932 039 772 Un teatre centenari recentment remodelat, on gaudir de teatre per a tota la família. Tenen un gran pati exterior molt tranquil i agradable.

Mercat de Sarrià 2 pg. de la Reina Elisenda de Montcada, 8 T. 932 030 291 D’estil modernista, va ser construït pels arquitectes Arnald Calvet i Marcel·lià Co quillat sobre els terrenys que ocupava l’hort del rector de la parròquia. Un mercat antic per fora, datat del 1910, però nou per dins, remodelat l’any 2007.

Parc del Castell de l’Oreneta 3 c. de Montevideo, 45 Un parc que és com un bosc al mig de la ciutat, on quasi val

Reina Elisenda

la pena anar-hi a passar el dia sencer. A més, tots els dies festius el parc ofereix circuits amb tren elèctric i ponis per a infants.

Els veïns recomanen… Vivanda c. Major de Sarrià, 134 T. 932 031 918 Molt conegut a la zona per oferir gran varietat de tapes i plats de cuina catalana i per la seva terrassa interior amb un jardí molt agradable.

Tram-Tram c. Major de Sarrià, 121 T. 932 048 518 Un elegant restaurant situat en una casa senyorial de Sarrià, de dos pisos i amb jardí. Cuina de mercat de primera qualitat i una extensa carta de reboste ria pròpia.

243

Pl. Catalunya p. 40 (L1)

Provença / La Pedrera p. 228 (L6)

Gràcia p. 230 (L6)

Pl. Molina p. 246 Pàdua p. 248 El Putxet p. 250 Av. Tibidabo p. 252

L’arquitecte de la Plaça Reial Aquesta estació es troba situada en un punt estratègic de Sant Gervasi 1 , ja que antigament coincidia amb el lloc de pas de l’antic camí que anava cap a Barcelona. El seu nom prové de Francesc Daniel Molina i Casamajó, nascut a Vic l’any 1812, un reconegut arquitecte que va estudiar a la Llotja de Barcelo na però que es va titular a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid. El 1848 va guanyar la medalla d’or al concurs per al projecte de la plaça Reial de Barcelona, i a par tir d’aquí començaria tot un seguit de projectes com la font de l’almirall Galceran Marquet a la plaça del Duc de Medinace li, la nova façana del Teatre de la Santa Creu o l’escut de la fa çana de la Casa de la Ciutat. També va projectar, entre d’altres obres, els carrers de la Princesa, de Palau i de la Comtes sa de Sobradiel. Alguns dels seus treballs, però, no van arri bar a veure mai la llum, com l’avantprojecte per al Gran Teatre del Liceu, que finalment va ser rebutjat. Arquitecte tenaç i tre ballador, l’any 1859 es presenta al concurs per a l’Eixample de Barcelona, i n’obtingué el segon lloc. A més de projectar nombrosos edificis d’estil classicista a Bar celona, també va realitzar el santuari de la Misericòrdia a Ca net de Mar (1852), va redactar el pla d’ordenació i reforma a Sabadell (1864) i va projectar l’altar de la Puríssima a la parrò quia de Lloret de Mar. Aquest arquitecte morí a Barcelona l’any 1867.

Llocs d’interès

Els veïns recomanen…

Centre Cívic Casa Sagnier 2

Xarcuteria Molina 4

c. de Brusi, 61 T. 934 140 195 Aquesta mansió d’estiueig, amb el seu gran jardí, va ser cedida per l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia a l’Ajun tament. Avui l’ocupa un centre cívic on es realitzen un gran ventall de cursos i activitats i ofereixen, a més, cinema, xerrades o exposicions.

Passatge de Sant Felip 3 L’any 1877 es van començar a construir les cases unifa miliars amb jardí d’aquest passatge, projectades pels mestres d’obres Joan Barrera i Ramon Jané. Algunes d’aques tes encara conserven la seva fisonomia intacta.

Plaça Molina 6

Sant Gervasi

pl. de Molina, 1-3 T. 932 005 769 Un restaurant molt conegut a la zona, on fan uns menús de migdia deliciosos amb plats originals a preus molt raona bles. També ofereixen menjars per endur.

Freixa Tradició c. de Sant Elies, 22 T. 932 097 559 Plats de la cuina tradicional catalana plantejats des de la cuina d’autor. Tenen una carta on ofereixen un viatge culinari per Catalunya, i així poder pro var delícies de cada província.

247

Sant Antoni de Pàdua, patró dels paletes El nom rememora la ciutat de Pàdua, ciutat del Vèneto, a Ità lia, lloc on morí sant Antoni, un frare franciscà i teòleg del se gle xiii. El nom original d’aquest sant abans d’entrar als fran ciscans era Fernando Martins de Bulhões, però va canviar el seu nom en honor a Sant Antoni Abat. Se li atribuïren grans dots com a predicador, potser per això en les seves imatges religioses apareix amb el llibre dels Evangelis en una mà i un lliri blanc, símbol de puresa, en l’altra. Sant Antoni de Pàdua és conegut per ser el patró dels paletes i treballadors de la construcció, i alguns d’ells encara celebren aquesta festivi tat entorn del dia 13 de juny, dia en què va morir amb tan sols trenta-cinc anys. Aquest sant és la persona que més ràpida ment va ser canonitzada per l’Església catòlica, 352 dies des prés de la seva mort. Aquest carrer es va obrir sobre els terrenys on hi havia quatre importants finques: la de can Borí, propietat de Francesca Bo farull; la finca de Ferran Puig; la de Joaquim Ferret i Mandri i la finca de Can Tut, de la família Buscarons. L’any 1907 es va canviar el nom del carrer de Sant Antoni de Pàdua: desaparegué el sant i quedà només com a carrer de Pàdua. Això es va fer per evitar duplicitats de noms, que es produïen amb motiu de l’agregació de diferents municipis a la ciutat de Barcelona.

Llocs d’interès Edifici l’Alhambra 1 carrer del Berlinès, 5 Casa construïda l’any 1875 per Josep Castelló i Galvany. Diu la llegenda que el propietari primer d’aquest edifici, un home alemany casat amb una granadina que s’enyorava molt de la seva terra, li va regalar aquesta casa, que imitava l’au tèntica Alhambra de Granada. No és visitable al públic, però sempre pots demanar a un veí que et deixi entrar...

Casa Tosquella 2 c. de Vallirana, 91-93 Residència construïda l’any 1889, i reformada per Eduard M. Balcells l’any 1906. A resul tes d’aquesta reforma, l’arqui tecte li va donar un aspecte a

cavall entre el modernisme i el noucentisme, i va dotar la faça na amb elements arabitzants. Fou declarada monument històric l’any 1974.

Parc de Monterols 3 c. de Muntaner, 426 Entrades: ptge. d’Hercegovina, c. de Gualbes i c. del Turó de Monterols - c. de Montecassino. El turó de Monterols és un dels espais que Nicolau M. Rubió i Tudurí va incloure en el sistema d’àrees verdes que va dissenyar per a la ciutat cap al 1926. És un espai verd d’accessos costeruts, situats en un pendent que arriba fins als 121 m. Aquest fort desnivell ha permès crear racons tran quils i amagats envoltats d’una vegetació molt frondosa.

Pàdua

3 4

Els veïns recomanen… L’Osteria del Contadino c. de Saragossa, 123 T. 932 110 808 Petit restaurant italià amb una carta original i plats de pasta artesana elaborats amb productes importats d’Itàlia. També s’hi fa un excel·lent menú als migdies.

Bar-Bodega Pàdua 4 c. de Pàdua, 92 T. 932 123 056 Una bodega de veritat, amb bó tes de vi, aperitius «anticrisi» i un lloro que xerra pels desco sits i «esvalota el galliner» del local. També s’hi fan menús, amb especialitat en arrossos i cargols… una de les preferides per a la gent del barri!

249

El puig petit Encara que en el nomenclàtor de carrers de Barcelona aquest carrer apareix escrit com a Putget, Putxet és el nom que ha tingut més acceptació popular, tanta que es vol unificar to tes dues formes sota el nom de Putxet. Els seus orígens es re munten al segle xix, quan agafa el nom del turó de Puigdal sen, un turó de 178 m que s’alça entre el que eren les rieres de Vallcarca i Sant Gervasi i que avui queda al bell mig del bar ri. Com que era un puig petit, passaria a anomenar-se putget, i com a derivat modern: putxet. Durant molts anys aquest va ser un barri d’estiueig de famílies burgeses barcelonines, que s’hi edificaven cases més o menys modestes per fugir de la insalubritat del centre, dins les mu ralles de la ciutat. Més endavant, el barri quedaria dividit amb la construcció del cinturó de Ronda o ronda del General Mitre, fins quedar un xic més aïllada la part nord (la de muntanya), que la del sud (avui el Farró). Tradicionalment, el Putxet ha es tat conegut per allotjar col·leccionistes, historiadors i gent re lacionada amb el món de l’art. Avui dia, el turó del Putxet és un element molt significatiu dins la Barcelona verda. Des dels seus jardins tenim una vista es plèndida de la ciutat.

Llocs d’interès D’aquest barri cal esmentar els esgrafiats d’algunes fa çanes d’edificis noucentistes, com els del carrer de Sant Gervasi de Cassoles, número 22, amb motius florals i una figura femenina 1 .

Jardins del Turó del Putxet 2 Entrades pel c. de Marmellà, de Ferran Puig i de Manacor. Parc de 3,97 hectàrees amb una de les vistes més increï bles de tot Barcelona. Inaugu rat l’any 1970, hi ha un obser vatori geodèsic i una estació meteorològica, al costat d’unes taules de pícnic on parar a fer un mos. Aquests terrenys formaven part de l’antiga finca Torre Espanya, propietat de la família Morató.

Centre Cívic Vil·la Florida 3 c. de Muntaner, 544 T. 932 546 265

El Putxet

Centre especialitzat en teràpi es naturals, alimentació sana i vida saludable. S’hi fan ex posicions, xerrades i tot tipus d’activitats artístiques, tallers gastronòmics i creatius. Al costat del Centre Cívic, trobem la biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall, recentment inau gurada.

Els veïns recomanen…

Mercat de Sant Gervasi 4

Shangai

pl. de Joaquim Folguera, 6 T. 934 177 874 Un mercat més de barri, amb gran varietat de productes i servei a domicili.

c. del Bisbe Sivilla, 48 T. 932 118 791 Segons alguns veïns, és un dels millors restaurants de menjar xinès de la ciutat, ja que ofereixen receptes tradi cionals xineses cuinades amb productes frescos de mercat.

Bosc Bertran 5 c. de Musitu, 24 Una finca privada amb una casa edificada l’any 1861 per l’arqui tecte Elies Rogent Amat i uns jardins de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que admet visites no més sota autorització. Conté un magnífic jardí privat amb una glorieta neoàrab i diverses es cultures com la Dona adormida, de Josep Bertran i Musitu.

La Taula c. de Sant Màrius, 8-12 T. 934 172 848 Restaurant de cuina europea decorat a l’estil bistrot parisien. El restaurant, tot i no ser gaire gran, està adaptat per fer-hi també sopars de grups.

Comaxurros c. de Muntaner, 562 T. 934 179 405 Una nova manera d’entendre els xurros: de xocolata negra amb gerds, de mel i llimona, d’ametlla i bitxo… o farcits de crema de festuc, de formatge i sobrassada, de trufa…

251

Et dono a tu

El Tibidabo és la muntanya més alta de la serra de Collserola: fa 512 m d’alçada. L’origen del topònim sembla que fa referèn cia a l’episodi evangèlic de les temptacions a Jesús: «Et dono a tu (‘tibi dabo’, en llatí) si, postrant-te, m’adores». En l’època medieval, aquest cim era anomenat puig de l’Àliga, i en aquest indret hi vivien uns monjos del monestir de Sant Jeroni que, davant les majestuoses vistes, es devien inspirar en aquest fragment bíblic per anomenar així la muntanya. Abans de ser construïda la carretera de l’Arrabassada, l’any 1888, era una àrea de poques edificacions, entre les quals des tacaven un hotel, una ermita i un pavelló aixecat amb motiu de l’Exposició Universal d’aquell mateix any. Des de llavors s’hi unirien el parc d’atraccions, el Museu de la Ciència i, coincidint amb els Jocs Olímpics de l’any 1992, també la torre de comu nicacions de Collserola. La història de l’avinguda del Tibidabo 1 està unida a la del far macèutic i empresari Salvador Andreu, famós per comercialit zar unes pastilles per a la tos. L’any 1889, va adquirir els ter renys del vessant marítim de la muntanya del Tibidabo i va projectar un parc d’atraccions al cim. Volia crear una ciutat jar dí on l’elegant avinguda en fos l’eix central. En els números 1721 d’aquesta avinguda va fixar les seves residències. Llocs d’interès Al costat d’aquesta parada trobem el punt de sortida del Tramvia Blau 2 , un transport curiós que ens permetrà acce dir a la muntanya del Tibidabo. Al final del trajecte, podrem enllaçar amb el funicular, que ens portarà fins al cim de la muntanya i entrada del parc d’atraccions de la ciutat. El tramvia només funciona els caps de setmana a l’hivern, i tots els dies des de mitjans juny fins a mitjans setembre.

La Rotonda av. del Tibidabo, 2-4 Aquest edifici modernista va ser concebut pel Dr. Salvador Andreu, que agafà el nom pel templet mirador recobert de ceràmica que el corona, obra de Lluís Bru i Salelles. L’edifici va ser construït entre els anys 1906 i 1918 per l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana, amb una intervenció posterior

’Enric Sagnier. Durant anys, d va ser l’Hotel Metropolitan i després una clínica. Actual ment, s’està reformant per a ús comercial i oficines.

CosmoCaixa Barcelona 3 c. d’Isaac Newton, 26 T. 932 126 050 L’edifici original és obra de Josep Domènech i Estapà i va ser inaugurat l’any 1909 com un asil per a persones cegues. L’any 2004, després d’una remodelació, es va obrir com a museu, especialitzat en la divulgació de la ciència per a totes les edats i compta, entre d’altres, amb un bosc inundat, la sala de la matèria, un mur geològic i un planetari.

Torre Bellesguard 4 c. de Benedetti, 16-20 T. 932 504 093 Encara que el nom li deu venir per les belles vistes que hi havia des d’aquest indret, l’anomenada Casa Figueras

Avinguda Tibidabo

va ser projectada per Antoni Gaudí entre el 1900 i el 1909, escollint l’estil neogòtic català i inspirant-se en el castell medieval de Martí I l’Humà. Visites guiades pels jardins i l’interior amb reserva prèvia. Diumenges tancat.

Monestir de Santa Maria de Valldonzella c. del Cister, 39-45 Encara que ha patit diverses reformes, l’actual monestir és obra de l’arquitecte Bernadí Martorell i Puig, però l’original està datat envers el segle xii.

Els veïns recomanen… ABaC Restaurant av. del Tibidabo, 1 T. 933 196 600 Un esplèndid hotel restaurant amb dues estrelles Michelin ubicat en una torre amb jardí, que havia estat residència de la filla del Dr. Andreu. Els preus, quasi innombrables…

253

Pl. Espanya p. 32 (L1) Magòria / La Campana p. 256 Ildefons Cerdà p. 258 Europa / Fira p. 260 Gornal p. 262 Sant Josep p. 264

L’Hospitalet / Av. Carrilet p. 14 (L1) Almeda p. 266 Cornellà Riera p. 268 Sant Boi p. 270 Molí Nou / Ciutat Cooperativa p. 272

Amb aroma de xocolata Com a d’altres zones de la ciutat, el segle passat aquesta era una àrea de camps i camins rurals. Magòria agafa el nom d’un petit rierol que existia en aquesta zona i que duia aigües des de Collserola fins més enllà de les Corts. Quan es va urbanitzar la Gran Via i la plaça d’Espanya, l’any 1908, es van crear al seu voltant els barris de la Bordeta, la Font de la Guatlla i Magòria. La indústria més important que s’hi instal·là va ser el Foment d’Obres i Construccions, que ex· plotava les pedreres de Montjuïc i s’encarregava de recollir les escombraries de la ciutat. El barri de Magòria va arribar a ser un dels nuclis de barraques més considerables que mai no ha existit a Barcelona i va anar desapareixent quan es van cons· truir les Cases Barates de la Zona Franca per a l’Exposició In· ternacional de 1929. Més tard, grans fileres de blocs de pisos anirien ocupant tota la zona a banda i banda de la Gran Via 1 . Un d’aquests blocs és justament el que dóna el segon nom a l’estació, La Campana, edifici molt conegut pels barcelonins per ser la seu de la Prefectura Provincial de Trànsit, és a dir, on els ciutadans acuden per treure’s el permís de conduir, re· novar els papers dels vehicles o pagar les multes. El nom ve d’una antiga fàbrica que hi havia en aquest emplaçament, on feien una xocolata que duia per nom La Campana, el qual ha persistit amb el temps, tot i que ja no en quedi ni l’aroma…

Llocs d’interès Casal Cívic Barcelona. Antiga Estació Magòria 2

gran via de les Corts Catalanes, 247. T. 934 324 801 Aquesta era l’antiga estació de ferrocarril de la línia que anava de Barcelona a Martorell i que es va inaugurar l’any 1912. Un edifici singular obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, reconvertit en centre cívic on s’ofereixen tot tipus d’activitats: culturals, físiques, artístiques, formatives, de crei· xement personal o exposicions itinerants. A tocar, queda el camp de futbol de la Magòria.

Can Batlló 3 c. de la Constitució, 19 Ubicat en el que era una fàbri· ca tèxtil del segle xix, aquest espai ha estat recuperat pels veïns i transformat en un centre social amb diverses

instal·lacions com horts ur· bans, un rocòdrom o una sala d’exposicions. Una de les naus industrials és l’anomenat Bloc 11, un espai que autogestio· nen de manera voluntària els veïns. Des d’aquí s’accedeix a la Biblioteca Popular Josep Pons, a una sala d’estudi amb internet de franc i a un auditori on es fan projeccions, fòrums, concerts, circ, i un llarg etcè· tera. Un exemple a seguir de cooperació ciutadana.

Teatre-Parròquia de Sant Medir 4 c. de la Constitució, 17 T. 934 216 527 És una curiosa parròquia des d’on s’ofereix als veïns un ampli ventall de possibilitats (tallers, coral, esplai) i que compta amb una sala de teatre anomenada Quadre Escènic, on es representen obres teatrals per a totes les edats.

Magòria / La Campana

Val a dir que cada diumenge després de Sant Medir, el dia 3 de març, s’organitzen cercavi· les entorn de la parròquia.

Els veïns recomanen… Granja Helena pg. de la Zona Franca, 228 T. 933 320 241 Aquest establiment va comen· çar com una granja on servien esmorzars, però el bon tracte i l’amor per la bona cuina l’han convertit a poc a poc en un restaurant de cuina casolana de qualitat.

Sakuraya c. de l’Aprestadora, 18-20 (l’Hospitalet de Llobregat) T. 934 329 021 Gran varietat en cuina japone· sa: tempures, makis, nigiris... Això sí, haureu de deixar les sabates a l’entrada i us deixa· ran unes sabatilles especials.

257

El pare de l’Eixample Ildefons Cerdà i Sunyer, enginyer i polític, va ser el creador del pla de reforma urbanística de la ciutat de Barcelona al segle xix, el conegut pla Cerdà, d’on es destaca la creació de l’actual barri de l’Eixample, que ampliava unes vint vegades l’espai que llavors ocupava la ciutat a dins de les muralles. Nascut a Centelles (Osona) l’any 1815, el seu pare va voler que estudiés per a eclesiàstic al seminari de Vic, però ell es traslla· dà a Barcelona per e studiar arquitectura, matemàtiques, nàu· tica i dibuix, encara que va ser a Madrid on va obtenir el seu tí· tol d’enginyer. El llegat familiar li va permetre dedicar-se de ple a la idea urbanitzadora. L’any 1859 va ser aprovat el seu pla, que encara que no havia guanyat el concurs del consistori mu· nicipal (va guanyar Rovira i Trias), es va imposar per la força des del govern central d’Espanya. D’aquest pla destaca la dis· tribució de cases en «mansanes», o ‘illes de cases’, d’estruc· tura quadrada amb xamfrans, amb un pati comunitari interior que les oxigena i il·lumina i on cada barri té una zona destinada a edificis públics. També va proposar un traçat de línies ferro· viàries soterrades i una amplada de carrers important, antici· pant-se als possibles conflictes de circulació; en definitiva, una ciutat igualitària, sense límits, oberta de riu a riu. En aquesta estació ja som al terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, segona ciutat més important pel que fa al nombre d’habitants de Catalunya i que limita amb Barcelona (al nordest), amb el Prat de Llobregat (al sud), amb Cornellà de Llobre· gat (a l’oest) i amb Esplugues de Llobregat (al nord-oest).

Llocs d’interès 3

La parada queda a la plaça Cerdà 1 , un nus viari que connecta la gran via amb la Ronda del Mig.

Biblioteca Francesc Candel 2 c. d’Amnistia Internacional, 10 (Barcelona) T. 933 325 375 A més del servei de biblioteca, compta amb una aula digital on s’ofereixen cursos i una aula polivalent on es projecten pel· lícules amb entrada gratuïta.

Parc de l’Alhambra 3 c. de Santa Eulàlia, 33-41 Un parc amb un disseny que convida a passejar-hi, potser per això és lloc de trobada per a activitats culturals i festes del barri de Santa Eulàlia.

Graner, centre de creació c. de Jane Addams, 14-16 (Barcelona) T. 934 261 875 Centre de creació i aprofundi· ment del llenguatge del cos, gestionat pel Mercat de les Flors: lloguers d’espais, pre· sentacions, xerrades i tallers de formació gratuïts o a preus molt raonables.

Ciutat de la Justícia 4 Gran Via Corts Catalanes, 119 T. 935 548 821 Concentra principalment els òrgans i serveis judicials de Barcelona i L’Hospitalet, amb l’objectiu de fer el sistema judi· cial més eficient. Aquest com· plex ha estat dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez, i consta de 8 edificis de diferents colors i alçades construïts entre els

Ildefons Cerdà L’Hospitalet de Llobregat

termes municipals de Barcelo· na i l’Hospitalet de Llobregat.

Els veïns recomanen… Piripipao c. de l’Arquitectura, 20 T. 934 211 203 Restaurant senzill amb plats econòmics de qualitat dins la cuina mediterrània. Tenen fama les seves croquetes.

La Perla c. de Castelao, 104 T. 934 227 220 El local acull dues opcions gas· tronòmiques: un bar on menjar tapes o un restaurant de cuina casolana molt correcte.

259

El cor del nou districte econòmic

Aquesta estació es troba situada a la plaça d’Europa 1 , al ter· me municipal de l’Hospitalet de Llobregat, i n’agafa part del nom. Originàriament, Europa és el nom que en la mitologia grega es va donar a una princesa fenícia, segrestada per Zeus, i que més tard acabaria donant nom a tot un continent. Prop d’aquí se situava el barri de la Bomba, un més dels que conformaven les prop de dues mil barraques amb què fa unes cinc dècades comptava l’Hospitalet, i que va desaparèixer a mitjan anys setanta. La plaça d’Europa està projectada com a centre del districte econòmic de la zona sud de Barcelona i l’Hospitalet, ja que és la porta d’entrada a la Fira Barcelona re· cinte Gran Via 2 , al costat de la Ciutat de la Justícia. Es caracteritza perquè està rodejada d’hotels i edificis singu· lars com la Torre Inbisa, de Nicanor García, l’hotel Catalonia 3 , de Jean Nouvel, o l’hotel Porta Fira 4 , dels arquitectes Fermín Vázquez H uarte-Mendicoa i el japonès Toyo Ito. Aquest darrer ha estat l’encarregat de dissenyar la fira que aquí ens ocupa, coneguda com a Fira de la Granvia de l’Hospitalet, una de les més grans d’Europa, amb un disseny original i funcional. Sobre la teulada allotja un gran parc fotovoltaic i al seu interior vuit pavellons units entre si per una passarel·la que els connecta. Aquest nou projecte culmina la idea d’Ildefons Cerdà d’unir les ciutats cap a llevant i cap a ponent, connectant-les i fent-les més completes, des del Besòs fins al Llobregat.

Llocs d’interès Biblioteca Plaça d’Europa c. d’Amadeu Torner, 57 (illa interior) T. 932 648 625 Un lloc molt popular en un barri que, tot i que es troba en plena expansió, és un dels pocs equi· paments públics que ofereix.

Rvbicon c. d’Amadeu Torner, 57, 1a pl. Des d’aquest club ens acosten a l’aprenentatge de la història d’una manera lúdica i divertida. Hi fan recreació històrica amb jocs de taula, estratègia, simu· lació o miniatures...

ADAI. Associació Dinàmica Artesanal Intel·lectual c. d’Amadeu Torner, 57, 2a pl. T. 93 431 21 56 Creada per a l’intercanvi de co· neixements entre cultures tot compartint els sabers comuns.

Es fan classes de balls popu· lars, de ioga, tallers per fer sabó, lectures, cine-fòrum....

Cultura Tretze

Europa / Fira L’Hospitalet de Llobregat

14 de l’hotel) i un menú molt raonable cada migdia. A l’estiu, podreu, a més, gaudir del bar de la terrassa a la planta 27!

c. d’Amadeu Torner, 57, 2a pl. T. 932 637 171 Aula d’aprenentatge de llengua catalana per a persones que necessitin instruir-se en el català, tant per adults com per a infants. També hi realitzen altres activitats més lúdiques, obertes a tothom.

La Tabla

Els veïns recomanen…

Hotel Fira Prestige Congress c. de José Agustín Goytisolo, 9-11 T. 932 671 800 Aquest restaurant queda a poca distància del recinte firal i, encara que es troba dins de l’hotel, serveixen plats tant als hostes com als comensals eventuals que vulguin provar una cuina internacional d’alt nivell.

Restaurant Palmer 5 Hotel Renaissance Barcelona Fira pl. d’Europa, 50-52 T. 932 973 848 Un restaurant de cuina me· diterrània i de mercat entre palmeres i a 50 m d’altura! Esplèndides vistes (planta

c. de la Independència, 79 T. 933 357 704 Un dels llocs més típics del barri que freqüenten els veïns quan els vénen de gust carns a la brasa, unes bones tapes o torrades amb embotit curat.

Naramdam

261

La Marina de l’Hospitalet

L’Hospitalet de Llobregat és una ciutat que queda emmarcada entre el Mediterrani i la serra de Collserola, i entre el riu Llo· bregat i la muntanya de Montjuïc. Gornal 1 és el nom d’un bar· ri de l’Hospitalet, un polígon que es va edificar a principis dels anys setanta sobre les terres de la Marina, coneguda també com a Terra Baixa. Resultaven paratges fèrtils on es cultivaven principalment cànem, lli i carxoferes, formats per terres d’al· luvions del delta del Llobregat o arrossegats pels torrents que baixaven per la muntanya de Sant Pere Màrtir. Un d’aquests ri· erols era, doncs, el de Gornal, nom que prové, segons sembla, del gentilici cornàs, és a dir, ‘balma’ o ‘cova natural’. El projecte d’urbanització global del municipi de l’Hospitalet es va dur a terme durant el temps de la Dictadura de Primo de Rivera, i va córrer a mans de l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, segons el qual la franja on queda situat el polí· gon Gornal havia d’esdevenir el centre urbà del terme. Aquest lloc era conegut com El Canyet, el nom d’una empresa de la zona que es dedicava a recollir les deixalles de la ciutat i els animals morts, a més de produir, d’altra banda, fertilitzants, pinsos o matèria primera per elaborar botons i pintes de ca· bell. Es diu que quan es destapaven les calderes d’aquest lloc, la ferum era insuportable. Una vegada més, com en altres barris perifèrics o ciutats pro· peres al nucli central de Barcelona, les reivindicacions de les associacions veïnals, amb un alt grau de voluntarisme, van ser les que van aconseguir millores per als seus habitants: mer· cats, escoles, centres culturals… En aquest cas, l’Associació de Veïns del Gornal va ser la primera que va canalitzar mol· tes d’aquestes demandes amb una lluita activa i un gran es· forç humà.

Llocs d’interès Centre Cívic del Gornal 2 av. de Carmen Amaya, s/n T. 932 633 714 Centre de trobada i realització de tallers musicals, de treballs manuals, exposicions i, per Nadal, tenen el Gornadal! Parròquia de Santa Maria del Gornal 3 av. de Carmen Amaya, 31-33 T. 933 351 738 Creada l’any 1989, és un dels centres des d’on s’han generat activitats per als veïns de la zo·

na. D’aquí neix la Fundació La Vinya, des d’on miren d’atendre les necessitats del barri.

Poliesportiu Gornal c. Can Tries / Narcís Monturiol Un espai molt reivindicat per la gent del barri que finalment s’inaugura a finals del 2014. A més d’una piscina coberta, un gimnàs i una pista poliesporti· va, acull el centre de formació Gornal Activa, un lloc d’ajuda a persones sense feina i empre· nedors.

Gornal L’Hospitalet de Llobregat

Els veïns recomanen… Atlàntida

Hotel Solvasa c. de les Ciències, 98-100 T. 902 500 125 Situat al nou districte econòmic de la ciutat, ofereix cuina inter· nacional i un bon menú diari.

L’Univers Gastronòmic

Recinte Firal Montjuïc 2 c. de la Botànica, 62 T. 932 334 157 Ubicat dins el recinte firal, en aquest local aposten per una cuina innovadora i de qualitat.

263

El nucli de la indústria ceramista

Sant Josep, nom dedicat a Josep de Natzaret, és un barri de l’Hospitalet de Llobregat 1 que queda marcat per les petja· des que els diversos sectors industrials hi han anat deixant amb el temps. Aquestes eren terres de masos i d’hortes que, un cop més, van anar donant pas a la indústria que ja no cabia en l’encaixona· da Barcelona. Aprofitant la font d’energia que significava el ca· nal d’aigua construït l’any 1819 i l’enderrocament de les mura· lles de Barcelona entre 1850 i 1860, en aquest barri s’hi anaren instal·lant indústries bàsicament tèxtils i ceràmiques com ara Tecla Sala o Cosme Toda. L’any 1961, Leandre Gassó i Ubach va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Josep, i de seguida es va posar en mar· xa per aconseguir un lloc provisional per assentar-hi la base. Aconsegueix uns locals de la Farga, i aquell mateix any inau· gura oficialment la parròquia. Més tard, el bisbat va comprar un local on hi havia un cinema que no havia arribat a funcio· nar mai i allà s’ubicaria definitivament. Els locals es van posar a disposició dels veïns, que amb el temps els convertirien en una biblioteca, un esplai i un club de tennis. El centre parroquial i l’Associació de Veïns van ser en aquella època els dos eixos principals del barri, tenint presents les se· ves necessitats i treballant per millorar-ne el nivell de vida.

Llocs d’interès Centre Cultural Sant Josep 3

L1 Rambla Just Oliveras av. d’Isabel la Catòlica, 32 T. 933 370 612 Aquest centre queda dins del barri, i ofereix cursos i tallers ben originals oberts a tots els públics. A més, cada dimecres realitzen activitats relacionades amb la divulgació científica. No dubteu de visitar el seu web!

Ceràmica Llopis 2 c. d’Enric Prat de la Riba, 64 Considerada bé d’interès local a l’Hospitalet, d’aquesta antiga fàbrica de ceràmica del 1870 només se’n conserva el que era la casa del director i la xe· meneia, d’estil modernista. Va ser projectada per l’arquitecte

Ramon Puig i Gairalt, amb un fris de trencadís ceràmic que recorda el que feien a la fàbrica. La indústria ceràmica era força important en aquesta població i moltes fàbriques s’especialitzaven en l’anome· nat cairó, o ‘rajoleta catalana’, que era una llosa fina de color vermell natural, principalment de 13 x 13 cm.

Fàbrica Cosme Toda 3 c. d’Enric Prat de la Riba, 60 Un altre exemple de la florent indústria ceràmica del segle XIX a l’Hospitalet. Obra d’inspi· ració racionalista en maó vist projectada per Antoni Puig i Gairalt l’any 1923; també està considerada bé cultural d’in· terès local dins la ciutat. Està previst que s’habiliti en els prò· xims anys per utilitzar-la com a espai públic i construir-hi

Sant Josep L’Hospitalet de Llobregat

equipaments culturals, encara per definir. Sembla que aques· ta part de l’Hospitalet s’està enfocant com un nou districte de la cultura i les arts.

Els veïns recomanen… Bocatto di Cardinale c. de Barcelona, 21 telèfon 933 383 806 Restaurant de cuina italiana i bones pizzes, un lloc força re· comanat pels veïns de la zona, i acostuma a estar ple.

Braseria Galicia c. de l’Estrella, 22-24 T. 933 371 046 Especialitzats en carn i marisc en una graella a la vista dels clients, amb tres salons ade· quats tant per a un dinar íntim com per a menjars de grup.

265

Un cognom que dóna nom al barri L’any 1911 el senyor Joaquín Almeda, degà del Col·legi d’Ad· vocats de Barcelona, va comprar aquestes terres als comtes de Bell-lloc, propietaris de quasi tots els terrenys on s’assen· ta el barri. Aquesta família tenia el seu habitatge a la banda oc· cidental del carrer de la Marina, eix principal d’on parteix la primera barriada de la zona. En morir el propietari, gran part del llegat va passar a la seva germana, Dolors Almeda, la qual donaria nom a la principal via del barri i més tard a l’estació. L’any 1938 moria Dolors, i deixava com a hereus els seus ne· bots que parcel·laren les terres per edificar-ne habitatges, al· guns dels quals protegits. Altres terrenys van ser donats a l’Ajuntament de Cornellà, en els quals, després de diverses de· mores, s’hi va construir l’Escola Nacional Almeda. Els Almeda també tenien previst la inauguració de la primera plaça públi· ca del barri, però no es va realitzar fins a trenta-cinc anys més tard. L’afany d’aconseguir guanys va anar sembrant la zona de naus industrials i tallers, i el barri es va anar omplint un cop més de barraques. Durant molts anys, els veïns van denunciar les carències del barri i els problemes de salubritat, la precari· etat del transport, la manca d’equipaments públics, una incor· recta canalització del riu que provocava inundacions, etc. Algunes d’aquestes reformes acabarien arribant amb l’esforç del veïnat, que va anar organitzant-se en associacions, centres i comissions, teixint un barri amb personalitat pròpia.

Llocs d’interès 3

Museu de les Matemàtiques

Palau Mercader L5 Gavarra crta. de l’Hospitalet, s/n T. 665 233 448 Situat a la segona planta del Museu Mercader, al centre del parc de Can Mercader 1 , i obert només els dimecres a la tarda i els diumenges al matí, és un lloc molt interessant tant per a grans com per a petits que estiguin interessats en «experiències matemàtiques» o que vulguin descobrir-les d’una forma diferent.

Museu Palau Can Mercader 2

L5 Gavarra crta de l’Hospitalet, s/n (al centre del parc de Can Mercader) T. 933 770 025

Aquest museu es troba a la planta principal del Palau i presenta més de 3.000 objec· tes que ens mostren com vivia l’aristocràcia del segle passat. Té col·leccions de pintures, ce· ràmiques, armes, mobles i fins i tot algunes aus dissecades. El podeu visitar els matins dels diumenges i festius, o concer· tar una visita entre setmana trucant per telèfon.

Auditori de Cornellà 3 c. d’Albert Einstein, 51 T. 934 744 358 L’Auditori és dins del recinte de les instal·lacions de la Fira de Cornellà i té un aforament de 698 butaques.

World Trade Center Almeda Park 4

Almeda Cornellà de Llobregat

Els veïns recomanen… La Taula d’Almeda c. de Teodor Lacalle, 9 T. 934 740 279 Cuina casolana tradicional i, segons diuen, servida en abundància. Una opció molt vàlida, freqüentada pels veïns de la zona.

Bar Nómadas c. de Joaquim Rubió i Ors, 216 T. 934 800 019 Un local rústic i acollidor amb una terrassa interior on tastar tapes franceses, espanyoles o argentines. Normalment sempre tenen exposades obres de diversos artistes i, amb un xic de sort, coincidireu amb música en directe.

pl. de la Pau, s/n T. 934 456 300 Un espectacular i modern parc empresarial de 80,000 m2.

267

L’onada migratòria dels anys 50 Com ja s’explica a l’estació de la línia 5 de Cornellà Centre, el nom prové de l’època romana, un derivat del nom llatí Corne· lius, algú que devia tenir molt a veure amb les restes d’una vil· la romana que es va descobrir l’any 1928 al centre de Cornellà. Aquesta estació pren el nom de Cornellà Riera ja que es troba situada en ple barri de la Riera 1 , al sud de la ciutat. Aquest barri és fruit de la transformació urbanística que va patir Cor· nellà durant els primers anys del segle XX, quan comencen a instal·lar-s’hi algunes grans empreses i calia construir barris fora del nucli antic per acollir els seus habitants, la major part vinculats a la indústria. La massiva onada migratòria a Cor· nellà, però, va ser a partir dels anys cinquanta, quan el crei· xement demogràfic entre 1950 i 1975 passa dels 11.000 habi· tants als gairebé 100.000. Tot això va provocar una construcció de suburbis, alguns de mal organitzats i de poca qualitat, amb els consegüents dèficits de serveis per a la població, mancan· ça que s’ha anat recuperant amb el pas del temps, amb certa paciència dels ciutadans. Actualment, Cornellà compta amb set barris (Centre, la Riera, Almeda, la Fontsanta i CanFatjó, el Pedró, la Gavarra i Sant Il· defons) i el de la Riera és el que transcorre per sobre del del· ta del Llobregat.

Llocs d’interès 1

Cinemes Titan. Biblioteca Marta Mata 2 c. de Joaquim Rubió i Ors, 184 T. 934 800 602 Inaugurat l’any 1926 i molt co· negut a l’època, aquest edifici noucentista va ser projectat per l’arquitecte Bienvenido Marín Espinosa. La seva curi· osa façana està inclosa com a patrimoni històric, artístic i ar· quitectònic de la ciutat. Aquest cinema va tancar als anys seixanta i actualment acull la Biblioteca Marta Mata.

Castell de Cornellà 3

L5 Cornellà Centre c. Mossèn Jacint Verdaguer, s/n T. 934 745 135 L’estructura que es conserva d’aquest castell tan emblemà· tic de Cornellà data de finals del segle xiii, propietat de la família Castellvell. A la planta

Cornellà Riera Cornellà de Llobregat

baixa es pot visitar la sala d’ex· posicions, el primer i segon pis estan reservats per a l’Arxiu Històric de Cornellà, mentre que al pati es fan activitats puntuals, com ara concerts o conferències.

Rugby Club Cornellà

Estadi RCD Espanyol 4 av. del Baix Llobregat, 100 T. 932 927 700 Camp inaugurat el 2009 per al RCD Espanyol amb un afo· rament per a més de 40.000 espectadors.

Els veïns recomanen…

Patronat Cultural i Recreatiu 5 c. Mossèn Jacint Verdaguer, 52 T. 933 770 229 Equipament escènic de re· ferència al barri, on diverses entitats realitzen activitats di· verses com ara teatre, música i dansa, coral, castells, diables i un munt de tallers com ioga, puntes, anglès o flamenc.

c. de Joaquim Rubió i Ors, 149 Si us agrada el rugbi, en aquest club podreu gaudir de partits gratuïts i oberts al públic, principalment els caps de setmana.

Alpunt c. de Ramon Sala, 49 T. 934 801 503 Gran varietat en la seva carta, des d’un xurrasco fins a una paella, servits al punt i amb un toc de bon humor en el seu tracte.

Casa Narváez c. de Francesc Layret, 37 T. 933 774 540 Bar restaurant on preparen un menjar casolà per llepar-se els dits i, segons diuen, el servei és de primera.

269

Sant Baldiri de les fonts La primera referència que es troba d’una església dedica· da a Sant Baldiri o Sant Boi en aquesta zona és de l’any 966 i d’aquesta n’ha quedat el nom. Aquest home era un cristià que va viure cap a finals del segle iii dC i que va ser torturat i decapitat a Nimes (França) en unes celebracions paganes. Segons la llegenda, el cap va impac· tar en tres llocs a terra, d’on van néixer tres fonts d’aigua; més endavant en aquell emplaçament s’hi edificaria l’oratori de les Tres Fonts. Es diu que la seva dona va portar el seu cos a un lloc sagrat, anomenat Valsainte, a França, el qual es va con· vertir amb els anys en destí de pelegrinatge. Més tard, el cul· te a aquest sant arribaria fins a Espanya, on se li dedicarien di· verses esglésies al llarg del territori i, tot i no ser un sant gaire reconegut, aquesta població n’heretà el nom. A Sant Boi 1 s’han trobat restes dels ibers, però no va ser fins a l’ocupació romana (segles i-v dC) que el territori es va co· mençar a convertir en un nucli florent del qual encara es con· serven unes termes al centre de la ciutat. Més endavant, du· rant l’època de la dominació àrab (des del segle viii fins al xii) la ciutat es va dir Alcalà, que en àrab vol dir ‘castell’, i va ser ocu· pada com a centre estratègic de control del delta del Llobregat. Avui, Sant Boi és un punt estratègic en el sistema de comu· nicacions del sud de Barcelona, ja que es troba ben a prop de l’aeroport, del port i no tan lluny del centre de la Ciutat Comtal.

Llocs d’interès Museu de Sant Boi de Llobregat 2

Can Barraquer c. del Pont, 7 T. 936 351 250 Ubicat en una casa pairal del segle xvii de tres plantes, aquí va ser on el conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova, va viure els darrers anys de la seva vida, i aquí mateix li dedi· quen una exposició permanent. A la primera planta podreu fer un recorregut per la història de la ciutat, des dels seus inicis fins a l’època contemporània.

Termes Romanes 3 av. de Maria Girona, 33 T. 936 351 250 Si us apropeu fins aquí, veureu les termes privades més ben conservades de tot Catalunya,

datades del segle ii dC. Són obertes els divendres, els dissabtes i els diumenges, i l’entrada és d’un euro.

Teatre de Cal Ninyo 4 c. Major, 43 T. 936 351 207 Edifici del 1865 i, des del 2004, un centre cultural i casal de barri on es fan exposicions, concerts, espectacles famili· ars, teatre i molt més... Centre d’Art Can Castells c. de Lluís Castells, 16 T. 936 614 646 Espai dedicat a l’art con· temporani, principalment en l’àmbit de les arts plàstiques, on podreu gaudir de diverses exposicions a més d’infor· mar-vos sobre els seus tallers i cursos d’art i fotografia per a totes les edats.

Sant Boi Sant Boi de Llobregat

Els veïns recomanen… Cal Vitus rambla de Rafael Casanova, 29 T. 936 529 613 El restaurant és petit, però, segons diuen, el tracte aquí és molt amigable. És famós per servir bones tapes i per la qua· litat del seu menú del migdia.

Le Petit Château c. d’Eusebi Güell, 79 T. 936 300 581 Encara que queda a una pas· sejada de l’estació, aquest és un restaurant elegant ubicat en una torre senyorial, per si us ve de gust rascar-vos una mica les butxaques…

271

Una cooperativa molt ben avinguda Durant l’època franquista, vers els anys cinquanta, Sant Boi de Llobregat va patir un fort augment demogràfic a causa de la manca de mà d’obra que tenia la ciutat. Sense gaires mira· ments, es van a crear barris perifèrics invertebrats i mancats de serveis, les anomenades ciutats satèl·lit, i un bon exem· ple el tenim al Molí Nou. El seu origen es remunta al segle xviii i perdura fins als volts de 1970, quan va ser enderrocat un an· tic molí fariner que s’abastava de l’aigua que li proporcionava la riera de Can Soler i que estava situat entre els actuals carrers de Frederic Mompou i Primer de Maig. Se’l coneixia com a molí nou per haver substituït altres molins que es trobaven a les terres del castell de Sant Boi, a prop del puig del Castell. A to· car d’aquest molí es va formular, l’any 1924, un pla d’urbanitza· ció amb el nom de Molí Nou, al qual més tard s’hi afegirien dos polígons adjacents: el de Ramon Llull i el de Joan Maragall, que conformen l’actual Ciutat Cooperativa. La «Coope», que així és com l’anomenen els veïns, és un barri que va ser promo· gut l’any 1963 per una cooperativa d’habitants, amb el propòsit d’aplicar la cooperació no tan sols en la construcció del nucli d’habitatges de la zona sinó també en la seva vida econòmica i social. 1 La idea era l’ajuda mútua com una de les bases de la cooperació, no tan sols per als associats de la cooperativa, sinó per a l’interès general. Potser per això aquest barri és conegut per la bona convivència de veïns d’orígens diversos.

Llocs d’interès Casal Ciutat Cooperativa Molí Nou c. de Pau Casals, 7 T. 936 544 854 Lloc de dinamització del barri. Propostes culturals, socials i lúdiques amb una gran parti· cipació durant les festes del barri pels volts de Sant Joan.

Biblioteca Maria Aurèlia Capmany 2 c. d’Eduard Toldrà, 2 T. 936 306 463 Una biblioteca que porta el nom de la reconeguda escrip· tora catalana i que compta amb un fons especial dedicat a la seva trajectòria.

Complex Esportiu Pau Gasol c. de Lluís Companys, 23-25 T. 936 354 226

El nom de l’edifici el van dedi· car al famós jugador de bàs· quet crescut a Sant Boi, Pau Gasol. Aquí hi trobareu pisci· nes cobertes, pistes de pàdel, un pavelló, sala de fitnes… Un lloc molt freqüentat pels veïns de la zona.

Colònia Güell 3 c. de Claudi Güell, s/n (Santa Coloma de Cervelló) T. 936 305 807 Encara que l’estació de fer· rocarrils que ens deixa més a prop és Colònia Güell, si baixem en aquesta, hi podrem accedir fent una passejada. La Colònia Güell és la colònia industrial més gran de Catalu· nya i un lloc amb gran encant, on a més de contagiar-nos de la seva tranquil·litat podrem descobrir edificis singulars dels arquitectes modernistes més emblemàtics de l’època i

Molí Nou / Ciutat Cooperativa Sant Boi de Llobregat

visitar la seva cripta 4 , disse· nyada pel gran mestre Antoni Gaudí.

Els veïns recomanen… La Taverna del Zarko c. de Frederic Mompou, 60, local 2 T. 934 652 578 Un restaurant vinoteca molt complet on us serviran des d’un marisc fresc sortit di· rectament del seu viver fins a una esplèndida carn a la llosa. També fan menú diari.

Pizzeria Malatesta c. de Ventura Gassol, 1-3 T. 936 300 882 Pizzeria que freqüenta la gent de la zona on, a més, oferei· xen un menú molt correcte al migdia.

273

L5 L10

La Sagrera p. 54 (L1)

L10

Onze de Setembre p. 276

L10

Bon Pastor p. 278 Can Peixauet p. 280 Santa Rosa p. 282

Fondo p. 68 (L1) Església Major p. 284 Singuerlín p. 286 Can Zam p. 288

La caiguda de Barcelona Aquesta data és coneguda pels catalans amb el nom de Diada, i commemora una èpica derrota de l’any 1714: la caiguda de Barcelona a mans de les tropes borbòniques durant la guerra de Successió (1701-1715). Després de catorze mesos de setge, les tropes del duc de Berwick van entrar a la ciutat per acabar amb els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria. Dos dels seus màxims exponents van ser el seu conseller en cap, Rafael Casanova, que va resultar ferit, i el general Josep Moragues, que va ser torturat fins a la mort. Va ser així com Felip V, primer rei de la casa de Borbó, va ocupar el tron. Com a conseqüència, l’any 1716 es van abolir les institucions catalanes després de la promulgació del decret de Nova Planta i es van perdre moltes de les seves llibertats. Val a dir que els partidaris de Felip V eren anomenats botiflers, i els de Carles III vigatans, és per això que encara actualment s’utilitza la paraula botifler per designar un traïdor de Catalunya. El Parlament de Catalunya va declarar aquesta data, l’11 de setembre, festa nacional catalana l’any 1980, i aquest dia, a més de nombrosos actes commemoratius, milers de catalans presenten ofrenes al Fossar de les Moreres (al Born), on van ser enterrats molts dels defensors caiguts durant el setge a la ciutat.

Llocs d’interès Centre Cívic de Sant Andreu

L1 Fabra i Puig c. Gran de Sant Andreu, 111 T. 933 119 953 Antigament, aquest edifici, ara centre cívic, acollia les antigues cotxeres de Sant Andreu i el taller de petites reparacions del Tren de Foc, el tramvia a vapor que unia l’estació de Sant Andreu amb la de Barcelona. El naixement dels troleibusos va convertir les Cotxeres de Sant Andreu en una estació transformadora que va durar fins aproximadament el 1960. Actualment en aquest centre s’hi organitzen un munt d’activitats tant per a joves com per a gent gran.

Parc de la Pegaso 2 carrer de la Sagrera, 179-197 S’anomena així perquè està ubicat on antigament hi havia una coneguda fàbrica de camions. Ara s’ha convertit en un parc molt agradable amb una àmplia varietat d’arbres i un canal d’aigua serpentejant amb petits ponts per anar d’un lloc a l’altre. També hi trobareu pistes de petanca, una de voleibol i una de futbol.

Carrer de la Sagrera Aquest carrer va ser el nucli originari i vertebrador del barri de la Sagrera i té una història mil·lenària. El seu traçat correspon a una variant de la Via Augusta romana, coneguda antigament com Camí del Mig. Aquest carrer ha acollit al llarg dels anys indústries importants de diversa naturalesa: saboneres, farineres, químiques, automobilístiques...

Onze de Setembre 10

UN APUNT Aquesta data dóna el nom a la Rambla que atravessa el barri i que enllaça amb la Rambla de Fabra i Puig. 1

Els veïns recomanen… Dopazo 3 c. de Borriana, 90 T. 933 119 054 Tot un clàssic al cor de Sant Andreu. Gran varietat de carns i aviram, i també de peix i marisc, que mantenen en un espectacular aquari de 5.000 litres d’aigua marina. Planeta Té rambla de Fabra i Puig, 30 T. 930 100 639 Botiga amb gran varietat de tes on, a més, fan activitats, xerrades i molt més…

Casa Ametller pg. de Fabra i Puig, 39-41 T. 673 030 805 Resultat de l’esforç de set generacions, que ara ha esdevingut una cadena de fruita i verdura on tenen molta cura dels productes frescos que ofereixen.

277

El Pare Ampolla

Barri de Barcelona situat al municipi de Sant Andreu, antigament independent de Barcelona i bàsicament rural. El seu primer nucli van ser els terrenys del barri de Sanchís, i els seus voltants es van anar venent a pams a famílies acomodades fins al 1929, any en què es van construir les conegudes «cases barates» 1 . Foren construïdes sobre terrenys propietat de la marquesa de Castellvell, els quals, segons diu la llegenda, van ser cedits als pobres de la ciutat però que oficialment van figurar com a adquirits pel Patronat. En tractar-se d’un barri republicà amb una forta presència de treballadors anarquistes –molts d’ells de la fàbrica metal·lúrgica La Maquinista Terrestre i Marítima– va ser cruelment bombardejat. El 1943 aquest barri va passar a formar part de la ciutat. El mediador per dur a terme aquest pas va ser el capellà Mossèn Joan Cortina, de la parròquia del Bon Pastor 2 , també conegut com a Pare Ampolla per la quantitat de milers d’ampolles que va recollir en vida per aconseguir diners per fer escoles en un barri que no en tenia. D’aquesta parròquia, per tant, agafaria el nom tot el barri que conserva fins avui dia. Per la seva banda, “El bon pastor” és un dels atributs que es donava a Jesucrist segons l’Evangeli de Sant Joan. Actualment, el barri queda dividit en dos sectors: el més antic o de les “cases barates” i el més nou, conegut com l’Estadella.

Llocs d’interès Parc de La Maquinista 3 c. de Ferran Junoy i c. de la Barcelonesa T. 933 075 700 La Maquinista Terrestre y Marítima era una fàbrica de màquines de tren fundada el 1855 i que va funcionar fins el 1993, quan va ser absorbida per una multinacional i van traslladar les instal·lacions a Santa Perpètua de Mogoda. Uns anys més tard es van iniciar les obres per convertir l’antiga fàbrica en un parc, un centre comercial i habitatges. L’any 2000 es va inaugurar el parc, un ampli espai verd, amb una gran quantitat d’arbres, molts d’ells plantats a inicis del segle xx. El parc conserva la roda de transmissió de la primera màquina de vapor que es va fer servir a la fàbrica.

Mercat del Bon Pastor c. de Sant Adrià, 154 T. 933 139 596 L’antic mercat del Bon Pastor data del 1960 i actualment es troba en fase de remodelació, de manera que trobareu el mercat provisional davant d’un notable exemple de les anomenades cases barates.

Biblioteca de Bon Pastor c. Torrent de l’Estadella, 62 T. 934 980 216 Inaugurada l’any 2004, aquesta biblioteca s’ha anat guanyant la fidelitat del veïnat. Ara hi trobareu una sala d’estudis, un espai per cercar feina, un club de lectura… 4

Centre Cívic Bon Pastor pl. de Robert Gerhard, 3 T. 933 147 947 Tallers, activitats infantils, suport a grups i a entitats i propostes molt interessants.

Bon Pastor 10

Els veïns recomanen… El Molinet av. de la Generalitat, 200 (Santa Coloma de Gramenet) T. 933 861 051 El que més crida l’atenció d’aquest restaurant és el seu aspecte i el lloc on està situat. Per arribar-hi heu de creuar el pont per a vianants del riu Besòs, i canviar, a més, de població: de Barcelona a Santa Coloma. Menú i bufet lliure.

Kiwi c. de Sant Adrià, 135 (Sant Adrià de Besòs) T. 933 120 958 Un lloc de barri freqüentat pel veïnat, en una zona on els restaurants de luxe queden molt lluny… Obert tots els dies de la setmana, i amb menú als migdies.

279

Un mas originari del segle xii Estació situada a l’avinguda que rep el mateix nom i que prové de la masia Can Pexauet (pronunciat «pexuet»). Aquest edifici de planta baixa i dos pisos té uns fonaments molt antics, ja que els seus orígens es remunten al segle xii, conegut com a Mas Vilallonga. Cap al segle xvi va passar a anomenar-se Mas Castellar, i al segles xvii i xix s’hi fan unes reformes que l’acondicionen tal com el coneixem actualment. El nom prové d’un dels darrers propietaris: Anton del Sol, més conegut com a Pexauet, que va adquirir la casa vers el 1815. D’aquí el nom devia haver derivat en una manera catalanitzada fins a Peixauet. Una altra versió diu que existia a Badalona el mas de Can Pexau, per tant el nom pot derivar del fet d’haver pertangut a algú de Can Pexau. Un fet curiós és que en aquells temps va entrar com a masover de la casa Bartomeu Tusquets, que venia de Badalona, i que més tard acabaria donant el nom a un altre mas i a una altra estació: Can Zam. L’edifici actual és de planta baixa i dos pisos, coronats per una torre central. Des de 1992 és de propietat municipal, i actualment ocupa una biblioteca municipal.

Can Peixauet Santa Coloma de Gramenet

Llocs d’interès Museu Torre Balldovina 1 pl. de Pau Casals, s/n T. 933 857 142 Aquesta torre és un bon exemple de les cases d’estiueig que les famílies benestants de la burgesia barcelonina acostumaven a tenir en aquesta zona. La part més antiga de la casa data del segle x, encara que l’edifici és fonamentalment del segle xviii. En l’actualitat és seu del Museu Municipal, que acull diverses col·leccions, entre les quals destaquen les restes arqueològiques procedents del Poblat ibèric de Puig Castellar, fundat al voltant del segle vi aC i que es pot visitar dins la Ruta dels Ibers, que organitza el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Pont de Can Peixauet 2 Els ponts han estat un element arquitectònic molt important per a les poblacions de l’altra banda del Besòs, atès l’aïllament que patia aquesta zona respecte a la ciutat de Barcelona. L’any 1913 es va construir el pont vell, enfonsat per una riuada l’any 1943; més tard es van construir el de Can Zam, el del Molinet i aquest mateix, inaugurat l’any 1992.

Biblioteca Can Peixauet 3 av. de la Generalitat, 98-100 T. 934 665 270 A més d’oferir el servei que és habitual de les biblioteques municipals, aquesta té un fons especialitzat en documents en xinès, amb més de 3.800 documents, i un de fantasia i ciència-ficció.

Els veïns recomanen… Bar restaurant La Cantonada pl. de les Cultures, 4, local 3 T. 933 859 110 Un lloc senzill davant de la biblioteca, on es fan menús diaris, plats combinats, torrades i on tenen una agradable terrassa a l’estiu.

Terrassa del Pelotari Club Santa Coloma av. de la Generalitat, 94 T. 670 655 620 Un bar amb terrassa des d’on gestionen les partides de frontó. Per jugar-hi cal fer-se soci, però podreu gaudir d’un agradable esmorzar o plat combinat casolà a la seva terrassa de cara a la pista de joc.

281

Devota i entregada Es tracta d’un dels quatre barris que ocupen la serra d’en Mena, fronterers entre les poblacions de Badalona i Santa Coloma de Gramenet. El nom d’aquesta santa, anomenada també santa Rosa de Lima, era Isabel Flores de Oliva, nascuda a Lima (Perú) l’any 1586, de pare espanyol i mare peruana. Es va fer religiosa del tercer Ordre de Sant Domènec i va ser beatificada per Climent IX i canonitzada, el 1671, per Climent X. Es diu d’ella que tenia visions i revelacions que la van incitar a seguir la vida religiosa i que ajudava malalts i necessitats, que portava a casa seva per tenir-ne cura. Tot i anomenar-la Rosa per la seva fisonomia dolça i delicada, la seva devoció la va portar fins i tot a desfigurar-se la cara i tallar-se els cabells perquè els homes no se la miressin. També es diu que potser l’anomenaven Rosa perquè cultivava aquestes flors i les venia al mercat per ajudar econòmicament la seva família. De fet, qui li va posar formalment aquest sobrenom va ser l’arquebisbe sant Toribi de Mogrovejo. Ella acceptà, però va demanar que se l’anomenés Rosa de Santa Maria. Va ser la primera persona de l’hemisferi occidental que va ser proclamada santa i la seva festa litúrgica se celebra el dia 23 d’agost.

Llocs d’interès

Mercat de Fondo 1 c. de Mossèn Jacint Verdaguer, 131 T. 934 624 000 L1 Fabra i Puig Recentment estrenat, aquest edifici de tres plantes acull, a més del mercat, una biblioteca i la primera escola bressol del barri del Fondo de la ciutat colomenca. Amb aquest edifici, obra de l’estudi d’arquitectes Pich-Aguilera, i d’altres construccions recents firmades per arquitectes de prestigi, Santa Coloma ha canviat significativament la seva projecció urbanística 2 .

Noves zones verdes i jocs infantils I com que la idea és continuar construint una Santa Coloma més amable, amb edificis singulars, i més zones verdes, es preveu ampliar el jardí del Balandrau i s’adequaran els solars dels carrers de la Sardana, Roger de Llúria, Àngel Guimerà i Monturiol. El projecte preveu l’obertura i la connexió d’aquest jardí amb la zona urbanitzada al costat del riu i facilitar l’accés a la també nova plaça de les Cultures, a les pistes de petanca i al vial esquerre del riu.

Santa Rosa Santa Coloma de Gramenet

UN APUNT Les festes de Santa Rosa se celebren els darrers dies del mes de juliol, amb festes de l’escuma, menjars populars, ball i... molta gresca!

Els veïns recomanen… Bodega Ruvic 3 c. d’Irlanda, 123 T. 626 060 509 Una bodega com les d’abans, però amb aspecte actual. Vins a granel en bóta de fusta, i bótes de pell per beure el vi a raig. Bar restaurant Hnos. Romero av. de Banús Baixa, 65 T. 933 858 878 Cuina casolana i menú al migdia, en una terrassa de cara a la plaça. També hi ha la possibilitat de mig menú, un plat, beguda i postre a molt bon preu.

283

L’ofrena de Mn. Jaume Gordi

La parada rep el nom de l’església principal de Santa Coloma 1 . Situada a la plaça de Pius XII, aquesta edificació va ser construïda entre els anys 1912 i 1915 pels arquitectes Miquel Pascual i Tintoré i Francesc d’Assís Berenguer i Mestre, íntim col·laborador d’Antoni Gaudí. D’estil neogòtic amb una clara influència del modernisme català, aquesta església substituïa l’anterior temple barroc destruït l’any 1936. A la façana s’hi observa una finestra ogival amb un vitrall que representa la Mare de Déu de Montserrat. Però l’element més significatiu és la seva torre campanar de planta octogonal, adornada amb alguns detalls modernistes. Els finestrals de la part superior de l’absis retraten els símbols més autènticament «colomencs»: Santa Coloma, amb els seus llegendaris distintius —l’óssa de foc i la pluja, el colom i la Bíblia— la Torre Pallaresa, la Torre Balldovina, el Puig Castellar, l’Església Vella i productes típics de la pagesia local. Destaca també un baix relleu a la porta que representa el Mn. Jaume Gordi fent una ofrena, el mateix mossèn que va tenir la iniciativa de construir aquesta església i qui va fer la donació per poder-la fer realitat. Al costat de l’església es troba l’edifici de la rectoria, també obra de Francesc Berenguer, una de les mostres més interessants que podem trobar a Santa Coloma d’arquitectura modernista.

Llocs d’interès Passejar-se pel barri 2 ara és molt més fàcil des de l’arribada de la Línia 9 del metro, que uneix Barcelona amb Santa Coloma. 3

Torre Pallaresa Camí de Sant Jeroni de la Murtra Es troba situada als afores de la ciutat, en plena vall Carcerenya, a la serralada litoral. S’hi accedeix per una pista que surt des del carrer del Monestir. L’edifici actual és una remodelació feta el segle xvi sobre una edificació anterior, probablement del segle xiv. L’edifici té una planta gòtica i dues torres laterals de diferents alçades. El 1543 l’emperador Carles I li concedí el títol de castell.

Biblioteca Central 3 c. Jardí de Can Sisteré, s/n T. 934 661 551

Ubicada en els antics terrenys de la desapareguda masia de Can Pascali, també compta amb un poliesportiu, una zona enjardinada i un centre cultural i d’art. Obra de l’equip d’arquitectes Artigues i Sanabria (1992-1997), la biblioteca es troba a escassos metres de l’Ajuntament. Té 2.000 m2 i acull un fons de 70.000 volums. El seu element més significatiu és, sens dubte, la seva façana corba, semiel·líptica. Un espai únic per gaudir de la lectura i d’altres activitats culturals.

Els veïns recomanen… Restaurant La Tarantella c. de Sant Jeroni, 75 T. 934 680 541 Restaurant de cuina italiana amb una àmplia carta i una decoració de disseny. Delicioses les seves tallarines amb llamàntol acompanyades d’un

Església Major Santa Coloma de Gramenet

bon vi italià… i no us oblideu de demanar algun dels seus postres!

Lluerna c. de Rafael Casanova, 31 T. 933 910 820 Restaurant d’ambientació minimalista de cuina d’autor. Utilitzen productes frescos de temporada i també ecològics. Disposen d’un reservat per a vuit o deu persones integrat en el celler de vins.

La Rebotiga c. de Vistalegre, 9 Un nou «espai lent», com així el fan anomenar, on trobar productes ecològics, cerveses d’importació i molt més... Tot, amb molt de gust! Tenen una zona per llegir o degustar els productes.

285

Entre faixes i cotilles

Emili Singuerlín i Ros va néixer a Barcelona l’any 1881; d’origen alsacià per part de pare i català per part de mare, va ser un conegut cotillaire de la ciutat. Es diu que el lema de la família era: «La familia Singuerlín, corseteros hasta el fin». Vers el 1920, a causa d’una bronquitis que afectava la seva salut, va decidir comprar uns terrenys en aquesta zona pel clima sec i saludable d’aquestes terres, que eren bàsicament camps, pinars i vinyes, i hi instal·là una bonica torre i una fàbrica de faixes, element molt de moda en aquella època. Es diu que els Singuerlín anaven cada any a la capital francesa per conèixer les darreres novetats de l’època en puntes i cintes, de manera que el negoci va prosperar ràpidament i l’empresari no va vacil·lar a l’hora de fer aixecar tretze cases més destinades a cases d’estiueig. Algunes encara es conserven al carrer de Singuerlín, però d’altres han estat substituïdes per blocs de pisos. Diu la llegenda que la casa del senyor Singuerlín tenia un petit teatre on els veïns eren sempre benvinguts i on se celebraven nombroses festes. Emili Singuerlín va ser dues vegades regidor de l’Ajuntament i va ser molt estimat pels veïns de la zona, i segurament per això avui tot un barri porta el seu nom. Morí a Barcelona l’any 1942. El barri 1 està ara molt més connectat amb la ciutat gràcies a la novíssima i moderna estació de metro 2 .

Llocs d’interès Ermita de Sant Climent i poblat ibèric 3

En sortir de l’estació de metro de Singuerlín i caminant per l’av. de Catalunya i l’av. de la Primavera fins al final del c. de Garcilaso de la Vega, veureu un aparcament d’on des del costat esquerre surt un camí. Aquest camí et portarà a un altre que connecta amb una carretera de graveta, per sobre de Santa Coloma. Seguiu per aquesta carretera en direcció oposada a Barcelona i veureu una fila de xiprers que us conduiran a una ermita del segle xvii, l’ermita de Sant Climent. Després de gaudir de les vistes del nord de Barcelona, torneu enrere fins que el camí es divideixi i us porti fins a un pujol. Pujant per aquesta ruta trobareu el Puig Castellar

(303 metres). A la part alta del pujol veureu el Poblat Ibèric, un poble de l’Edat de Ferro ocupat des del segle VI fins a començaments del segle II abans de Crist. Hi trobareu un poblat ben preservat, amb carrers i cases que es reconeixen fàcilment. Alguns edificis han estat reconstruïts i hi ha diverses plaques informatives que expliquen el poblat.

Biblioteca Singuerlín (Salvador Cabré) 3 pl. Sagrada Família, s/n T. 934 682 697 Ubicada sobre el mercat municipal del barri de Singuerlín, aquest nou equipament destaca per una sala de cinema (la Sala Singuerlín), amb capacitat per a 250 persones, amb un fons documental especialitzat en cinema d’autor i cinema documental i zona Wi-Fi.

Singuerlín Santa Coloma de Gramenet

Mercat de Singuerlín av. de Puig Castellar, s/n T. 935 079 765 Un gran mercat que és ben bé el cor del barri. A la part alta, a més de bones vistes, trobareu la biblioteca amb una cafeteria al costat.

Els veïns recomanen… La Cartuja c. d’Amèrica, 58 Telèfon 933 920 533 Lloc molt freqüentat per la gent del barri per la seva cuina tradicional de temporada i el seu sol·licitat menú diari.

287

X 9

Una masia del segle XVI Can Zam és el nom d’una masia del segle xvi que es troba a la zona nord de Santa Coloma de Gramenet i que està protegida com a bé cultural d’interès local. Està situada entre el parc d’Europa, el parc de Can Zam i el barri de Singuerlín. Des de la seva construcció, ha tingut diversos noms, quasi tots agafats del nom dels seus propietaris: Mas Teixidor, Mas Calbó, Mas Planella… fins al segle xix. Qui llavors li dóna el nom és el seu masover, Bartomeu Tusquets, conegut popularment com en Zam, un home treballador i amb experiència que va fer prosperar les terres, ja que venia de fer de masover d’un altre mas conegut: Can Peixauet. En Bartomeu va ser un pagès que, malgrat no ser nadiu de Santa Coloma (era badaloní), el 1828 seria fins i tot nomenat alcalde. Va morir el 1851. Fins a mitjan segle xx va ser molt conegut el roure de Can Zam (situat ran del camí de Montcada), a l’ombra del qual va reunirse l’any 1651 part del govern de Catalunya, en plena guerra dels Segadors. A partir d’aquest segle, el cens de la població fa un salt important a causa de la instal·lació de fàbriques de cotó. Més tard les cases s’aniran amuntegant sense cap ordre fins que els ciutadans s’organitzen per aconseguir millores per a la zona i fins i tot un gran parc. Can Zam ha fet un gran canvi qualitatiu i els veïns del barri semblen contents amb les millores.

2 1

3 2

Llocs d’interès Parc de Can Zam 1 Es tracta d’un pulmó verd d’onze hectàrees per a Santa Coloma. Compta amb unes piscines municipals obertes a l’estiu i una zona esportiva amb pistes de bàsquet, futbol i petanca. A mitjan mes d’octubre se celebra la setmana de l’Oktober Fest, la festa alemanya més típica. En un futur proper aquest parc comptarà amb una innovadora pista d’atletisme de 400 m.

Font de l’Alzina 2 crta. de la Font de l’Alzina (surt del barri de les Oliveres i continua per una pista sense asfaltar d’1,5 km)

Caminant uns quinze minuts des de l’estació, gaudireu d’una agradable passejada fins a arribar a l’àrea d’esplai, amb servei de bar i un aparcament.

Cubics av. de Pallaresa, 73-79 / av. de Francesc Macià, 86 Complex comercial que inclou l’Hotel Ibis, de 146 habitacions i un multicinema amb 3D i so envoltant.

Can Zam Santa Coloma de Gramenet

Els veïns recomanen… Restaurant Cantó c. d’Enric Granados, 25 T. 933 911 567 Restaurant des del 1952, cuina de mercat, barbacoa, embotits ibèrics, formatges i bon vi. Menú de migdia i una carta de productes frescos i variats, un lloc molt recomanat pels veïns del barri.

Camp de Futbol de Can Zam av. de la Pallaresa, s/n Integra dos camps de futbol 11 i dos camps de futbol 7, amb un camp social amb terrassajardí per a seguidors i simpatitzants.

289

4 1

La Sagrera p. 54 (L1)

Onze de Setembre p. 276 (L9)

Bon Pastor p. 278 (L9) LlefiĂ p. 292 La Salut p. 294

Gorg p. 98

291

Lloc de nimfes

Llefià és dels veïnats tradicionals de la ciutat de Badalona, els orígens del qual daten fins i tot d’abans de l’època romana. Es diu que aleshores aquesta zona era anomenada Ninphianus, o lloc de nimfes, divinitat de les fonts, potser per la quantitat de fonts que hi havia, nom que va derivar fins a Nafià, i més tard fins a l’actual Llefià. Aquest ha estat fins als primers anys del segle xx una zona de camps de cultiu (regats per les aigües del riu Besòs), que a poc a poc van anar desapareixent per donar pas a fàbriques majoritàriament tèxtils. Durant els anys precedents a la Guerra Civil, es van començar a construir cases d’estiueig de gent adinerada de Barcelona, que van compartir espai amb les cases d’autoconstrucció –molt econòmiques– que aixecaven els immigrants que anaven arribant a la ciutat, principalment per cobrir la mà d’obra necessària per a la construcció del metro i l’Exposició Universal de 1929. Fins al 1967 aquesta zona era considerada zona agrícola, però gràcies a la pressió del veïnat per millorar-ne les infraestructures, l’Ajuntament va dur a terme un pla urbanístic, l’anomenat Pla parcial Llefià, necessari per canviar els usos agrícoles en zones urbanitzables. Des de llavors, els moviments associatius han estat importants en aquest barri, els quals han seguit lluitant ja no per l’edificació en massa, sinó per aconseguir zones verdes i nous equipaments per al barri. La nova estació de Metro 1 –de disseny avantguardista– ha estat fonamental per connectar aquest barri d’alta densitat de població i amb importants desnivells de terreny amb la resta de Badalona i les poblacions veïnes. Llocs d’interès Biblioteca Xavier Soto 2 c. del Planeta Mart, 10 T. 933 832 970 Porta el nom del parlamentari badaloní Xavier Soto, i va ser inaugurada l’any 2002. S’hi fan activitats, cursos, debats i tallers.

Llefià Badalona

lleure, així com la participació dels ciutadans.

Els veïns recomanen…

Mercat Municipal de Llefià 3

rda. Sant Antoni de Llefià, 121 T. 933 877 688 Menjars casolans per emportar i cuina catalana cuinada amb cura. També tenen pollastres rostits: un lloc molt de barri.

av. d’Amèrica, s/n T. 933 883 499 Com a d’altres llocs, els veïns de Llefià compren principalment al mercat municipal.

Casal Cívic Badalona-Llefià

Poliesportiu Municipal de Llefià

c. de la Pau, 23 T. 934 602 566 Els casals cívics són equipaments creats per a la dinamització i l’impuls d’activitats i que tenen com a objectiu principal el desenvolupament social, cultural, esportiu i de

av. del Doctor Bassols, 109 (Badalona) T. 933 993 351 Compta amb una pista poliesportiva de parquet on es practica el bàsquet, el futbol sala, l’handbol, el bàdminton i el voleibol.

Rostisseria Neus

Can Manel c. de Sant Bartomeu, 11 T. 933 874 266 Restaurant marisqueria, cuina mediterrània de mercat, menú diari, un bufet lliure i una terrassa oberta només a l’estiu. Els caps de setmana acostuma a estar ple, així que és millor reservar.

293

Zona d’estiueig i descans Situat a la plana del peu de la Serralada Litoral, el nom d’aquest barri de Badalona està lligat a un passat evidentment catòlic i que encara perdura a tot l’Estat. Prové de l’advocació mariana a la Mare de Déu de la Salut i dóna nom a molts santuaris i ermites d’arreu de Catalunya. Altres fonts, però, apunten que el nom prové del projecte primitiu que tenien els promotors per a aquesta zona, que estava projectada com a zona residencial per a l’estiueig i «fer salut», donades les privilegiades condicions climàtiques del territori. 1 Fins a l’any 1915 aquest sector era conegut com a barriada de Ca l’Anglesell, per una torre propietat del marquès de Sant Mori, on s’entrava seguint una doble filera de plàtans, conegut primer com a passeig dels Plàtans i més tard com a passeig de la Salut. Vers el 1920, va ser venuda al senyor Anselm de Riu, que va adquirir aquestes terres per després donar-ne una part a l’Ajuntament per construir-hi l’escorxador municipal i vendre la resta parcel·lada. Les obres del metro van començar a finals de 1921, i les de l’Exposició Universal el 1924, per aquesta raó va arribar al barri una enorme onada migratòria de famílies a la recerca de feina, i el barri de la Salut es va convertir així en un dels que té els índexs més elevats d’immigració de Badalona. 2

Llocs d’interès La Salut és un dels barris de Badalona que més ha conservat tradicions culturals vingudes d’altres llocs, com per exemple la Fiesta de las Migas, que se celebra des de fa molts anys cap a mitjan maig a l’Escorxador, amb sardinades, xocolatades i, per descomptat, un tast de les migas de pa elaborades en unes paelles gegants.

Teatre Blas Infant c. d’Andrés Segovia, 45 T. 934 832 724 - 933 844 022 Àmplia sala amb més de 400 localitats, on es representen tant teatre com concerts.

Mercat Municipal de la Salut av. Marquès de Sant Mori, s/n T. 933 833 261 Badalona disposa de sis mercats municipals. Aquest en concret va ser projectat

pels arquitectes Josep Maria Sostres i Daniel Gelabert i s’ha convertit en un emblema del barri per la seva singularitat.

Centre Cívic La Salut 2 av. del Marquès de Sant Mori T. 933 870 247 Un nou centre cívic situat just a sobre del mercat i que disposa d’amplis espais on fan exposicions, una gran varietat de cursos i tallers i una sala d’actes per a 200 persones. La Nau 3. Centre Cultural L’escorxador 3 c. de l’Arquitecte Fradera, s/n Edifici noucentista de l’any 1924 projectat per l’arquitecte Josep Fradera i Botey i que es va mantenir actiu fins al 1985. Protegit com a bé cultural d’interès local, consta de diverses naus, que eren utilitzades segons la varietat de bestiar: porcs, bous o xais. Recentment ha estat recuperat com a espai social i cultural,

La Salut Badalona

i hi tenen lloc fires i diverses activitats. Compta amb una zona per a la gent gran, una altra per a l’oci, una escola d’adults i un parc per a ús dels ciutadans.

Els veïns recomanen… Bar Coral av. del Marquès de Sant Mori, 167 T. 933 875 939 Un lloc senzill però popular i amb una excel·lent terrassa molt aprofitable així que comença el bon temps. Tapes variades, plats casolans i braseria.

Xarcuteria Josep Tomàs av. Marquès de Sant Mori, 110 T. 933 877 977 Gran varietat d’embotits de qualitat, formatges i altres queviures; lloc molt freqüentat per la gent del barri.

295

Trinitat Nova p. 148 (L3) Casa de l’Aigua p. 298 Torre Baró / Vallbona p. 300 Ciutat Meridiana p. 302 Can Cuiàs p.304

Distribuïdora d’aigües

El conjunt de la Casa de l’Aigua 1 , que dóna nom a aquesta parada, s’ubica a la banda nord del barri de la Trinitat Nova, al districte de Nou Barris, i es va construir a principis del s. xx per bombar aigua a algunes àrees de Barcelona. El conjunt va ser projectat per l’arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí, i consta de dos dipòsits d’emmagatzematge d’aigua i de dos pavellons d’estil modernista. L’any 1989 però, es van tancar definitivament en trobar un excés de manganès en la composició de l’aigua. Però es van conservar els dipòsits i la maquinària que s’utilitzava per al bombeig. Recentment, la Casa de l’Aigua ha estat rehabilitada, malgrat que encara no està del tot definit l’ús que se li donarà finalment. L’associació de veïns de Trinitat Nova ha proposat convertir el complex en un centre mediambiental i crear-hi un museu dedicat a l’aigua. A la zona exterior, s’hi ha fet un hort urbà dividit en 30 parcel·les per als veïns i veïnes de la Trinitat Nova. A banda de l’hort, sobre la cobertura del dipòsit s’hi ha creat un esplèndid jardí floral. El barri de la Trinitat Nova es va construir en plena època franquista. Els primers habitatges que s’hi van bastir daten del 1953 i van ser construïts pel Patronat Municipal de l’Habitatge. Poc després, l’Obra Sindical del Hogar i l’Instituto Nacional de la Vivienda hi van edificar molts més blocs de pisos. Però, tal com va passar a molts altres barris erigits en aquella època, no s’hi van construir ni comerços, ni equipaments, ni infraestructures, la qual cosa s’ha corregit amb els anys.

Llocs d’interès 2

A banda de la ja esmentada Casa de l’Aigua i dels seus esplèndids jardins i horts urbans 2 , al barri de la Trinitat trobem altres indrets molt interessants, com ara uns bons llocs per passejar 3 o el gran parc a la falda de la serra de Collserola, amb unes magnífiques vistes de la ciutat. Observo en aquests barris de la zona nord que encara pots trobar algun veí que va a la font pública a omplir garrafes o nens que aprofiten la calor de l’estiu per seguir el moviments dels aspersors municipals i remullar-se de dalt a baix, quotidianitats que em trans-

porten a una Barcelona quasi de poble, com la que es vivia temps abans.

Els veïns recomanen… Mesón del Carro c. de Palamós, 81 T. 933 501 519 Un dels pocs llocs del barri on es pot menjar un menú al migdia. Diumenge, tancat.

Hermanos Tomàs c. del Pare Pérez del Pulgar, 1 T. 933 457 148 En aquest establiment d’ambient rústic, hi podreu menjar una bona mitjana de vedella, un bon cabrit al forn o uns botifarrons deliciosos.

Casa de l’Aigua

Una dada curiosa… Sabíeu que els combois de metro de l’L11 són els primers de tot l’Estat espanyol que funcionen sense conductor? És el primer pas del metro de Barcelona cap a l’automatització. En un horitzó de mitjà o llarg termini es preveu que el 43% de la xarxa serà automàtica. Les línies noves, com ara l’L9/L10, ja ho són, i algunes de les existents s’hi aniran reconvertint.

299

El castell del baró

La parada de Torre Baró / Vallbona pren el nom dels dos barris als quals dóna cobertura, tots dos pertanyents al districte de Nou Barris. Situat en plena muntanya, el barri de Torre Baró és presidit pel castell de Torre Baró. Es tracta d’una construcció inacabada que es va aixecar durant la primera dècada del s. xx i que tenia com a finalitat esdevenir un hotel, dins del projecte de transformació de la zona en ciutat jardí residencial. El projecte de la ciutat jardí no va reeixir i l’edifici va quedar inacabat. Posteriorment, els terrenys de la muntanya es van parcel·lar i el que havia de ser una zona residencial es va convertir en un barri de modestes cases d’autoconstrucció. El barri de Vallbona, per la seva part, es va formar en els terrenys que ocupava l’antiga quadra de Vallbona i la finca de la família Pinós, que més endavant van passar a mans de la família Sivatte. Aquestes terres originàriament pertanyien al terme municipal de Sant Andreu de Palomar. El barri de Vallbona és un indret privilegiat per la gran quantitat d’espais que encara queden sense urbanitzar. Actualment és un altre dels barris que s’està remodelant, amb la particularitat que s’estan fent molts esforços per transformar-lo en un barri sostenible, amb més energia solar, gestió de residus i més espais verds. A més, s’hi ha construït un gran vial per comunicar internament tot el barri amb la seva part nord, qualificada com a zona forestal. 1

Llocs d’interès 3

Des d’aquesta parada podem fer una passejada i visitar el castell de Torre Baró 2 , al costat del mirador de Torre Baró 3 , un espai des d’on podrem gaudir d’unes formidables vistes a la ciutat. Ara la torre es pot visitar, i acull una exposició sobre la història de l’edifici i és, a més, un Punt d’Informació del Parc de Collserola. En un futur aquesta torre quedarà inclosa dins la Ronda Verda de Barcelona, un nou gran passeig que podrem recórrer pel camí del Parc de les Aigües. Podeu accedir-hi a través del parc del Pla de Fornells.

Torre Baró / Vallbona

UN APUNT El cognom de Baró prové del mot germànic barone, que vol dir «home lliure». El baró era el senyor que tenia el domini sobre una jurisdicció i es remunta almenys al s. xii.

També és molt recomanable la visita del tram descobert del Rec Comtal, a Vallbona, l’antiga canalització que abastia d’aigua la ciutat. Aquesta construcció del s. x es va rehabilitar l’any 1985 i ara és un indret tranquil i envoltat de jardins.

Bar de l’Estació Torre Baró

Els veïns recomanen…

Una dada curiosa…

Si bé és cert que les zones perifèriques de Barcelona estan dotades de molts menys serveis que el centre de la ciutat, almenys aquí podrem gaudir de la tranquil·litat que ofereix la rodalia, lluny del bullici de la ciutat. M’agrada entrar en alguns dels negocis d’aquesta àrea, molt variats i amb botigues ben curioses... quasi em sembla que estic a l’estranger!

En aquest indret, hi ha hagut en total tres torres anomenades Torre Baró: la primera, construïda el segle xvi per la família Pinós al costat de la carretera de Ribes, va ser destruïda l’any 1714 per les tropes borbòniques. La segona, edificada al mateix lloc el 1797, va ser enderrocada el 1967 quan es va construir la Meridiana. I l’última, de la primera dècada del s. xx, és la que perviu encara avui dia.

c. de Vallcivera, s/n T. 933 594 107 Al bar de l’estació de tren, hi fan menús diaris, entrepans i tapes... I, a l’estiu, podeu seure a la terrassa!

301

La ciutat dividida pel meridià

El nom de Ciutat Meridiana ve de la via principal que creua aquesta zona de la ciutat 1 , l’avinguda Meridiana , la qual va ser batejada amb aquest nom perquè el seu traçat de Nord a Sud coincideix en gran mesura amb el del meridià est de Greenwich. L’observatori astronòmic de la ciutat de Greenwich, a la Gran Bretanya, va ser fundat per Carles II l’any 1675 i el seu emplaçament es pren com a origen dels meridians. El barri de Ciutat Meridiana, dins el districte de Nou Barris, es va construir en plena època franquista, a mitjan anys 60, i limita amb els barris de Torre Baró, Vallbona i el municipi de Montcada i Reixac. La seva ubicació a la falda de Collserola l’ha fet des de sempre un barri amb forts pendents, i per això d’uns anys ençà s’hi han instal·lat escales automàtiques en alguns trams per facilitar la mobilitat dels seus habitants. Ciutat Meridiana, com molts dels barris construïts a la perifèria durant la segona meitat del s. xx, ha patit des del principi un gran dèficit pel que fa a infraestructures i equipaments, la qual cosa s’ha anat mirant de corregir en els últims temps. Tot i així, les associacions de veïns, les grans impulsores d’aquest canvi, segueixen treballant per aconseguir més millores, ja que consideren que encara no s’ha avançat prou.

Llocs d’interès

Molt a prop d’aquesta parada hi ha el mercat de la Mare de Déu de Núria (av. dels Rasos de Peguera, 186) i si seguim cap al mirador de Ciutat Meridiana trobarem el mercat de Ciutat Meridiana, al carrer de Costabona, 4. Si agafem les escales que hi ha anant cap al camp de futbol, veurem un aqüeducte de pedra del s. xix que servia per transportar l’aigua 2 .

Escola d’Adults Ciutat Meridiana c. de Perafita, 1-3 T. 933 594 566 En aquesta escola d’adults s’hi fan classes d’alfabetització, de català i d’informàtica; això sí, només a la tarda.

Centre Cívic Zona Nord 3 av. Rasos de Peguera, 19-25 T. 932 766 950 Ubicat a l’espai on hi havia

Ciutat Meridiana

hagut l’antic cinema Palace, aquest centre cívic és obert a tota la ciutadania per fer-hi un munt d’activitats. El centre disposa, a més, d’espais d’assaig per a grups de música o teatre.

çament en un solar a priori complicat com pel que fa al seu paper cohesionador en un barri bastant mancat d’equipaments públics i culturals.

Al mateix carrer, al número 142, hi trobarem l’Ascensor inclinat de Ciutat Meridiana, una mena de funicular que cobreix un desnivell d’uns 95 metres. El recorregut dura dos minuts i mig i té parada a tres punts diferents. La construcció d’aquest ascensor ha estat molt important ja que ha millorat la connectivitat entre al barri. Obre de les 7 del matí a les 11 de la nit.

Bar Lali

Els veïns recomanen… av. dels Rasos de Peguera, 135 L’únic lloc de la zona on fan menús al migdia. No tanquen cap dia.

Freiduría El Jardín av. dels Rasos de Peguera, 186 Des d’una «fritada» de peix fins a pollastres a l’ast, per endur cap a casa o assaborir-la a la terrasseta d’aquest local.

Biblioteca Zona Nord 4 c. de Vallcivera 3 bis T. 93 353 75 19 Inaugurada l’any 2009, aquesta biblioteca és un edifici emblemàtic tant pel que fa a la seva arquitectura i el seu empla303

El refugi de Cuiàs Aquest barri de Montcada i Reixac està situat en uns terrenys que en el passat van ser propietat de la família Cuyàs, d’aquí el seu nom, avui catalanitzat. Cuyàs provè del llatí collacteus i vol dir «germà de llet». S’ha trobat una documentació que explica que l’any 1641 Josep Cuyàs, un dels descendents de la família, morí d’un tret. Aquestes terres flanquejaven el camí que anava de Barcelona a França, el camí ral, a prop del coll de Montcada. Antigament, en aquesta zona s’hi solien amagar bandolers i lladres, a peu d’un pi gegantí ja desaparegut conegut com «el pi dels mal lladres». La masia de Can Cuyàs estava majoritàriament envoltada per vinyes. Amb els anys, aquesta zona eminentment agrícola va anar perdent terreny per deixar pas als blocs de ciment que avui formen el barri.

Can Cuiàs Montcada i Reixac

Llocs d’interès Si sortim de la parada per la sortida de Les Fustes, trobarem una paret enrajolada on hi ha uns mapes cartogràfics que ens mostren com ha evolucionat aquesta zona i la ciutat de Barcelona des de la prehistòria fins a l’any 2003. Si pugem per les escales i ens dirigim carrer amunt, trobarem un gran centre comercial, darrere del qual hi ha la major part d’activitat del barri. Es tracta del parc del Turó Blau, on hi ha una pista de bàsquet, una de futbol 1 i un centre cívic. Si voleu tranquil·litat, busqueu algun caminet de muntanya que us porti dalt del turó, on gaudireu de pau i bones vistes.

Centre Cívic Can Cuiàs c. dels Geranis, s/n T. 935 758 705 Un centre vital al barri. S’hi fan cursos, xerrades i fins i tot hi ha una cafeteria. Si caminem una mica més trobarem el parc de Can Cuiàs 2 , que és una de les portes d’entrada al parc de Collserola. Aquesta gran zona verda compta amb una extensió de 22,53 hectàrees i disposa de dues àrees amb bancs i taules per fer àpats a l’aire lliure així com també un camí principal de passejada de 2,5 km que dóna tota la volta a l’àrea.

Els veïns recomanen… Bar-cafè «NOU» c. de les Camèlies, 38 T. 935 758 491 Un establiment de barri on es pot menjar un bon menú, unes tapes variades o unes torrades amb carn a la brasa.

Bar Toro c. de la Circumval·lació, bloc Azahar, 13 T. 935 726 432 Una mica amagat, però el descobrireu per la seva terrassa. En aquest bar, molt freqüentat per la gent del barri, hi podeu fer una paella, tastar el seu llom adobat o el seu marisc, aquest, però, per encàrrec!

305

307

Crèdits de les fotografies Fotografies Bito Cels

Altres autors A. Bofill: p. 42 (centre). Àlex Caparrós - FC Barcelona: p. 202 (inferior). Anna Fuster: p. 98 (centre esquerra). Antonio Lajusticia - Ajuntament de Barcelona: pàgs. 28 (inferior), 44 (centre esquerra), 48 (inferior), 72 (inferior), 132 (inferior dreta), 170 (centre dreta), 170 (inferior), 174 (inferior dreta), p.258 (inferior). Antonio Lajusticia - Ajuntament de Barcelona / PHT Air Picture / TAVISA: contracoberta i pàgs. 150, 188, 226, 244, 254. Ariadna Borràs - Ajuntament de Barcelona: 62 (inferior esquerra) Arxiu de l’Ajuntament de Barcelona: p. 176 (inferior esquerra), p. 204 (superior i inferior esquerra). HEMAV: pàgs. 8, 104. Jordi Play: p. 124 (superior). Josep Maria Contel - Ajuntament de Barcelona: p. 129. Julio Parralo - Ajuntament de Barcelona: p. 46 (inferior). Marc Coromina: p. 76 (inferior dreta). Olga Rivaud Segura: pàgs. 16-25, 36, 37, 42 (superior i inferior esquerra), 66, 67, 68 (superior esquerra i centre), 90-93, 94 (superior i centre), 95-97, 106, 107, 108 (superior, centre esquerra, inferior), 114, 115, 118, 119, 136, 137, 144 (centre i inferior), 140,141, 158 (superior), 180 (inferior dreta), 182 (superior esquerra, centre, inferior), 196-201, 202 (superior) 206 (inferior), 220 (superior, centre esquerra, inferior), 221. Pepe Navarro - Ajuntament de Barcelona: p. 162 (superior). Pere Pratdesaba: p. 162 (inferior). Pérez de Rozas: p. 201 (superior). TAVISA, Jordi Todó: pàgs. 60 (superior), 64 (inferior dreta), p.144 (centre dreta), 148 (superior), p. 152 (inferior dreta), p. 154 (inferior), p. 158 (inferior), 168 (superior), Vicente Zambrano - Ajuntament de Barcelona: pàgs. 2, 6, 30 (inferior esquerra), 31, 32 inferior, 33, 39, 40 (inferior), 42 (inferior dreta), 48 (superior), 50 (inferior dreta), 51, 53 (superior), 54 (centre esquerra), 56 (inferior i centre dreta), 57, 58 (superior), 62 (centre), 64 (superior, inferior esquerra), 70, 72 (superior), 73, 77, 80 (centre esquerra i dreta), 84 (inferior), 85, 110 (centre), 114, 131 (centre), 132 (inferior esquerra), 133, 134 (superior, centre), 136 (inferior esquerra), 138 (superior), 144 (superior), 146 (inferior esquerra), 147, 154 (centre dreta), 156 (inferior i centre), 158 (centre), 160, (inferior dreta), 161, 166 (inferior), 170 (superior), 184 (inferior esquerra), 186 (inferior dreta), 210 (inferior), 218 (superior), 228 (superior), 306-307, 308, 310, 312.

Cessió de fotografies cortesia de: Aquarium de Barcelona: p.168 (inferior dreta) Arxiu Municipal Sant Adrià de Besòs. Fons Municipal: p. 94 (inferior) Auditori de Cornellà: p. 266 (centre esquerra) Casa Batlló: p. 76 (superior) Centre Esportiu Bac de Roda: p. 87 Cerveses Moritz: p. 74 superior esquerra Colònia Güell: p. 272 (superior) HC Fira: p. 260 (inferior esquerra) Masia Museu Can Serra: p. 14 (inferior esquerra) Museu de Badalona: p. 100 (inferior esquerra) Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, MHIC: p. 92 (inferior) Museu Marítim: p. 122 (superior) Nau Ivanow: pàgs. 54, 55 RCD Espanyol: p. 268 (superior) Restaurant Palmer: p. 260 (inferior dreta) Sala Beckett: p. 179

309

Edita Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Marc Puig i Guàrdia, Albert Ortas i Serrano, Miquel Guiot i Rocamora, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez Freijo, Pilar Roca i Viola. Director de Comunicació i Atenció Ciutadana Marc Puig i Guàrdia Director d’Imatge i Serveis Editorials José Pérez Freijo Cap editorial Oriol Guiu Ruiz Producció Maribel Baños Concepte del llibre i text Marta Torres Muñoz

Edició i producció Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona Tel. 93 402 31 31 Barcelona, octubre 2014 © de l’edició Ajuntament de Barcelona © dels textos i les imatges els autors esmentats ISBN: 978-84-9850-571-9 DL: B.20941-2014 Imprès en paper ecològic www.bcn.cat/barcelonallibres www.bcnmetroametro.com www.tmb.cat

Fotografies Bito Cels i altres (veure p. 308-309) Coordinació editorial Anna Tetas Palau Disseny Subirà i Associats, SL

311