KAISER FOOTBALL Articles econòmics
Els nous fitxatges
Contingut 100% propi
K/&/F
Kaiser FOOTBALL
ANFIELD, D’HISTÒRIA A SOMNI
Anfield és sens dubte un dels estadis més imponents d’Europa i del món, però l’esperit que s’hi respira no es pot explicar d’altre manera que amb més de 135 anys d’història. Es va obrir al públic l‘any 1884 per albergar precisament l’equip rival del Liverpool, l’Everton. No va ser fins al 89 que es va estrenar l’estadi en la primera jornada de la primera lliga d’Anglaterra. Aquella mateixa temporada s’hi van disputar 10 partits de lliga, amb una mitjana de 7.500 aficionats cada partit, la mitjana més alta de la temporada. La recaudació amb les entrades ja era molt prometadora, de fet, els 75.000 shillings traduïts en 3.750 Lliures, que es van recaptar aquella primera temporada també era la més alta de tota la lliga.
No va ser fins anys després que l’Everton va veure inassumible el lloguer que pagava per fer d’Anfield casa seva, i el Liverpool, un equip fundat posteriorment, va veure allà l’oportunitat de convertir el camp de Merseyside en un temple del futbol anglès i europeu. A partir de llavors Anfield ha anat creixent de la mà del Liverpool, fins convertir-se en actualment l’estadi que més diners ha recaudat de la història del futbol. La longevitat de l’estadi ha permès que s’hi hagin vist tardes de tot tipus. Desde algunes tràgiques com la de la famosa relliscada de Gerrard fins a d’altres glorioses com la que ens porta a parlar-ne en aquest article.
Aquest 22 de Juliol de 2020 és una data assenyalada que es recordarà molts anys a Anfield. Per primer cop el Liverpool aixecava un títol de Premier League després d’una temporada pràcticament impecable. Anfield s’ha convertit en un fortí per l’equip de Jurgen Klopp, que en 19 partits tan sols un no ha acabat en victoria sinó en empat.
ANFIELD
Anfield es declara com un dels camps més complicats i màgics dels futbol europeu, determinat per totes les víctimes que ho han hagut de patir en primera persona. Com deia, aquesta aura de la que s’ha disfressat un dels estadis més històrics del futbol anglès, no és cosa de tres dies. Amb el temps s’ha consagrat com el que es mereix, el millor estadi per la millor afició d’Anglaterra.
Jurgen KLOPP
TOP 5 cars més de la
Neymar Jr.
222 milions € Temporada 17/18
JUGADORS
HISTÒRIA
Coutinho
145 milions € Temporada 17/18
Mbappé
135 milions € Temporada 18/19
Dembele
138 milions € Temporada 17/18
Joao Félix 127 milions € Temporada 19/20
PROMESES, EL
TRESOR
DEL
FUTBOL
“Leo Messi és la màxima expressió d’una prome- sa convertida en estrella. Des de llavors el futbol ha canviat totalment pels joves”. Corria l’any 2000, en un tovalló de paper es va firmar un dels fitxatges que canviaria per complet el rumb dels mercats de transferències del futbol. El motiu d’aquesta revolució no ha estat per ser un fitxatge molt car, tot el contràri, sinó per haver marcat un abans i un des prés en les estratègies de fitxatges fins aleshores.
Es tracta del fitxatge de Leo Messi pel F.C. Barcelona. A canvi de proporcionar-li totes les despeses relacio nades amb el seu tractament hormonal, el nen d’aleshores només 13 anys ha canviat la història del club, convertin-lo en un dels millors clubs del món a mesura que es convertia ell mateix en el mllor jugador del món o fins i tot de la historia.
A partir d’un dels moviments de mercat més intel·ligents de la història del futbol, ha canviat la visió d’scouters, directors esportius, secreta ris tècnics… que actualment busquen el nou Mes si entre els jugadors més joves als que els hi veuen aquest potencial similar.
Si donem un cop d’ull als 5 fitxatges més cars de la història, ens trobem que cap d’ells superava els 25 anys en el moment del traspàs, i que tres d’ells ni tan sols superaven els 20.
El mercat de fitxatges ha canviat, i si en té algú la culpa, aquest home és Lionel Messi Cuccitini.
11 DE LES PROMESES MÉS VALIOSES NASCUDES AL SEGLE XXI
VALORS ESTIMATS DELS JUGADORS EN FUNCIÓ AL SEU POTENCIAL*
HAALAND 120M ANSU FATI 100M
JADON SANCHO 160M
PHIL FODEN 125M TONALLI 80M
CAMAVINGA 90M
A. DAVIES 90 M
MAX AARONS 45M SALIBA 75 M
ERICA GARCÍA 55M
VANDEVOORDT 30 M
C ada temporada els encarregats de
màrqueting dels diferents clubs del món busquen dissenyar i executar la millor estratègia per col·locar en un bon lloc del mercat el seu marxandatge. Aquest objectiu passa per dissenyar la millor samarreta per aconseguir la complicitat, tant d’aficionats del club, com de seguidors de l’esport. Les samarretes suposen pràcticament el 50% dels ingressos totals en marxendatge. Aquest elevat percentatge és fruit d’un increment de preus que
aquesta temporada han arribat als 140€ per equipació en alguns dels casos. Aquí deixem un ranking de quines samarretes s’espera que generin més ingressos als seus clubs. Cal tenir en compte que és una estimació en base a la inèrcia de les vendes de les samarretes de la passada temporada, la valoració estètica global que han rebut aquestes samarretes i la incorporació de noves estrelles al club.
1. Manchester United
2. Real Madrid
Porta molts anys sent l’equip que més samarretes ven. Aquest any amb 2 dissenys senzills però encertats repetiran posició.
Després de baixar al 3r lloc aquest 2020, amb la nova aposta trencadora pot aconseguir el 2n lloc, amb el que es consolidaria per sobre del Barça.
LES EQUIPACIONS QUE MÉS ES VENDRAN LA TEMPORADA 20/21
3. Bayern Munich
4. F.C.Barcelona
Tot i haver liderat aquesta classificació la primera meitat del 2020, la seva tendència és a la baixa i com a molt defensarà el 3r lloc.
El seu màrqueting més que consolidat i l’efecte Messi conduiran el Barça a lluitar pel podi de samarretes més venudes. Ho aconseguirà?
5. Liverpool F.C
6. Paris St. Germain
Dominància en el campionat local, i excampió de la Champions. La recepta ideal per entrar en el TOP 5 de més camisetes venudes.
Un equip a l’alça i ple d’estrelles aconseguirà consolidar-se en el TOP de clubs més venedors de camisetes.
KAISER QUIZ 1. L’EQUIP AMAGAT
Descobreix quin equip titular s’amaga sota les banderes de la selecció nacional on juguen. Nivell fàcil. Equips temporada 19/20.
1. AMAGAT 2.L’EQUIP EL PREU JUST Endevina el preu de mercat que tenien cada un dels jugadors següents l’any corresponen i ordena’ls de més valuós a menys. < >
Carles Puyol (2007)
David Beckham (2004)
Ronaldinho (2007)
Radamel Falcao (2013)
Ansu Fati (2020)
Kylian Mbappé (2018)
3. JUGADOR JEROGLÍFIC
SOLUCIONARI
1. Olimpic Lyonnais ; Paris Saint Germain 2. Mbappé 200M > Ronaldinho 80M > Falcao 60M > Ansu Fati 50M > Beckham 40M > Puyol 30M 3. Luis Suarez - Gereth Bale - Joaquín Sánchez - Leo Messi - Ousmane Dembele - Jerome Boateng
ELS
FITXATGES
destacats DE L’ESTIU 2020 72M
Arthur MELO
70M
Victor OSIMHEN
45M
Nathan AKÉ
31M
Francisco
TRINCAO
80M
Kai Victor HAVERTZ OSIMHEN
45M
Leroy SANÉ
53M
39M
Timo WERNER
Donny
VAN DE BEEK
60M
Miralem PJANIC
40M
Achraf HAKIMI
50M
Ben CHILWELL
ELS NOUS REIS MAGS D’ORIENT Manchester City, Paris Saint Germain, Màlaga i Almeria. Aparentment no trobariem cap similitud a l’hora de parlar sobre aquests quatre clubs, no abans de fixar-nos en la seva propietat.
La compra de clubs de futbol per part de multimilionaris inversors és una pràctica força freqüent, però sorprèn les comunes procedències d’alguns d’aquests.
Mansour bin Zayed bin Sultan Al Nahayan, Tamim bin Hamad Al-Thani, Abdullah bin Nasser bin Abdullah Al Ahmed Al Thani i Turki Al-Sheikh. Aquests són els noms dels quatre propietaris dels clubs anteriors respectivament. Potser així sí hi trobem coincidències.
Hi ha tot un seguit de causes que mouen aquests empresaris àrabs a adquirir equips de futbol en zones estratègiques com poden ser les ciutats citades anteriorment. Un dels motius principals d’aquestes estranyes adquisicions consisteix en les inversions que s’hi fan també en la mateixa ciutat, aprofitant requalificacions de terrenys, construint zones comercials…
Tots ells són xeics àrabs, propietaris de grans conglomerats empresarials d’arreu del món, que busquen sumar noves inversions que les van a buscar al negoci del futbol.
Una altra motivació que explica la relació directe que tenen la majoria d’aquests xeics amb la monarquia dels seus països de procedència és la
neteja d’imatge. Posant-se a la butxaca milers d’aficionats del club, aconsegueixen més notorietat i confiança respecte els seus països, inclús se’n fan acords publicitaris. Per últim però no menys important. El traspàs de capitals. Consisteix en moure els diners generats per altres empreses en noves inversions com poden ser els clubs, i posar en una continua circulació un capital que d’una altre manera no seria rendible.
Mansour ZAYED
El que no sabem és si hem de veure amb bons ulls aquestes inversions o si realment estan beneficiant els clubs on recauen les seves injeccions de capital. De totes maneres, el que han de tenir en compte ells i qualsevol propietari d’un club és que l’equip és dels aficionats que el formen, i això no canviarà mai.
Abdullah AL THANI
LES
MÃ&#x2030;S
PLANTILLES MANCHESTER CITY
MARKET VALUE: 1,04 mil. mill.
F.C. BARCELONA
MARKET VALUE: 1,02 mil. mill.
REAL MADRID
MARKET VALUE: 930,3 mill.
LIVERPOOL F.C
MARKET VALUE: 1,02 mil. mill.
CHELSEA F.C
MARKET VALUE: 930,5 mill.
BAYERN MUNICH
MARKET VALUE: 837,55 mill.
VALUOSES
20/21
MANCHESTER UTD.
MARKET VALUE: 802,1 mill.
TOTTENHAM
MARKET VALUE: 721,55 mill.
MARKET VALUE: 777,7 mill.
3 1
PARIS S.G
MARKET VALUE: 779,4 mill.
ATLÃ&#x2030;TIC de MADRID
5
DEL
1
* Valors extrets de Transfermarkt.
HI PER
DEL
HA
LÍMITS
L’ECONOMIA
FUTBOL? Habitualment s’escolta als mitjans de comunicació parlar sobre el Fair Play financer, però el públic mitjà no sap exactament el rerefons que té aquest tecnicisme del futbol financer. Aquesta nova reglamentació va entrar en vigor l’any 2011, amb la recent arribada de diversos magnats i xeics àrabs a la propietat d’alguns equips de futbol. el Fair Play financer consisteix en limitar les despeses en traspassos i salaris als ingressos del club, no permetent una enorme endeutació per part dels equips. D’aquesta manera el club només podria obtenir jugadors amb diners del propi club, i no pas amb injeccions de capital d’empreses externes que tingui el propietari al marge el club. D’aquesta reglamentació n’és responsable la UEFA, per tant, no afecta directament a equips externs a les competicions que organitza aquesta entitat. Malgrat això, les mateixes lligues
estatals també han de complir un cert equilibri entre ingressos i despeses per fitxatges dels clubs que hi formen part. La normativa imposada per la UEFA específica que actualment, la diferència entre ingressos i despeses per fitxatges no pot superar els 100 milions d’Euros, la qual cosa no sembla un problema pels grans clubs que camuflen grans moviments multimilionaris a base de pagar a plaços els diners dels traspassos. Un exemple podria ser el de Miralem Pjanic al Barça aquest mateix estiu. El jugador bosni ha arribat al club blaugrana a canvi de 60 milions, però que es pagaran en 5 anys, per tant, de cara a aquest exercici econòmic, a les comptes del Barça només hi constarien 12’5 milions d’Euros de despesa. Una altra manera de tapar els ingressos fraudulents és mitjançant falsos patrocinis. És la manera més fàcil de que una empresa externa al món del
futbol dongui diners al club, i en innumerables ocasions s’ha utilitzat, precisament, aquestes empreses del propietari per amagar dins les contes del club uns diners que són ben bé il·legals. Malgrat això, tots sabem que alguns clubs han estat enxampats i portats a macro investigacions per tal d’auditar més àmpliament les contes del club. El cas més recent és el del Manchester City. El club és propietari d’un xeic àrab, que aquests darrers anys ha injectat quantitats enormes de capital per tal d’obtenir una de les millors plantilles d’Europa. La poca transparència de les contes del club i una despesa injustificable pels ingressos del club va portar la UEFA a sancionar el club anglès a 2 anys sense disputar competicions europees. Malgrat la decisió, el TAS va desestimar la sentència al·legant una falta de proves contundents i només acreditant una intransparència del club a l’hora d’ensenyar les comptes a la UEFA per la qual haurà d’abonar una multa de 10 milions d’Euros.
Un altre cas més proper, però que no va acabar amb la mateixa sort és el cas del Màlaga F.C. Amb l’arribada del xeic Al Thani al club andalús, es van dur a terme unes inversions multimilionàries fora de les possibilitats d’un club amb uns ingressos molt limitats, i després d’un parell de temporades memorables els va caure una sanció de la UEFA. Aquesta vegada el TAS va donar la raó a l’entitat presidida per Platini en aquell moment. La multa i els deutes del club l’han portat a 2na divisió d’on sembla que la sortida de la categoria de plata haurà d’esperar uns anys. Es preveu que la manca d’ingressos d’aquesta temporada provocat per la crisi sanitària de la Covid 19, portarà a molts clubs a reduir despeses, però d’altres segurament tornaran a sobre-gastar uns diners que el club no té, i serà la UEFA la que es posarà dura amb les sancions financeres i esportives pels clubs que no compleixin la reglamentació.